Secundèria 134

secundèria LA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA

número

134

abril 2009 - any 14 - www.deria.cat

Tiratge: 54.300

ESTUDIA SUPLEMENT

Agnès Busquets, L’humor a la pell Igualada, el teatre per a joves | Sortim de ruta literària

02 nosaltres

www.deria.cat

Editorial

Oci i negoci Arriba un dels números més importants del curs. Molts dels lectors d’aquesta revista – la majoria - sou alumnes que esteu fent estudis secundaris, cicles formatius o batxillerat. I, des del Secundèria, som conscients que us interessa molt començar a triar què fareu en un futur més o menys immediat. Per això, i amb motiu del Saló Estudia, que tindrà lloc a finals de mes a Barcelona, hem preparat un suplement on podreu conèixer millor algunes ofertes educatives. No cal precipitar-se. El Saló, on us hi esperem en un estand que hem habilitat especialment per a l’ocasió, és un bon aparador per cercar allò que, potser, no sabies ni que existia. És important encertar en els teus estudis superiors perquè, segur, afectarà la teva vida. Acabaràs o no treballant d’allò en què t’has format, però els continguts i els coneixements traspassen les barreres del que és una feina per construir la teva personalitat. Ens passa a tots. I és que es creu que el “neg-oci” és la negació de l’oci, però no hauria de ser així. Si aconseguim veure en nosaltres mateixos el talent que indiscutiblement tenim, i reforçar-lo a partir d’una formació necessària, professió i afició aniran ajuntant-se en la nostra edat adulta. Si hi ha una clau de l’èxit, és aquesta. Diuen que el treball dignifica però només és veritat si un es sent útil, necessari, i, en definitiva, còmode amb allò que fa. Hem cregut oportú obrir aquesta edició del Secundèria oferint-vos tres rutes que segueixen els escenaris de tres llibres. Una manera de divertir-se, en grup, a partir de la literatura. Perquè això que la cultura és quelcom avorrit ja no s’ho creu ningú. I això que no es pot viure d’allò que s’ha estudiat, i que a un li agrada, no sempre és veritat. És difícil, però segur que ho és més estudiar allò que nos ens interessa. Els millors advocats, metges, escriptors i biòlegs, per posar només alguns exemples, seran aquells nois i noies que, a través d’una barreja de formació i passió, facin de la seva professió una opció de vida.

SUMARI

abril2009 / 134 2 - nosaltres

8 - diba

3 - joventut

9 - altaveu

4 - apren a consumir

10 - tema del mes

15 - reportatge

oci i negocis

saló de l’ensenyament quins drets tens amb el mòbil

cap on anar? gertrudis, rimba power sortim de ruta literària

6 - la convidada

14 - consum

on s’amaga la publicitat si tens mòbil, connecta amb els teus drets arriba la mostra de teatre infantil i juvenil d’igualada

16 - boca a boca

agnés busquets

joan francesc marco, director general del gran teatre del liceu

18 - lamalla.cat

12 - joves i conducció

factors de risc entre els joves

torna netreporter

20 - guia jove 21 - reportatge

adolescent tirà

22 - cultura

recomanem, agenda abril 2009

23 - històries de catalunya

la mort depau clarís

SUPLEMENT ESTUDIA Totes les oportunitats per aprendre

19 - cnjc

30 anys d’una il·lusió col·lectiva

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www. deria.cat www.edicat.net - Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net

Subscripció 1 €

Tiratge: 54.300

joventut

www.deria.cat

Ves al Saló de l’Ensenyament amb el Carnet Jove Ha arribat l’hora de triar estudis i encara no saps quina és la millor opció? Saps quines possibilitats tens? Triar una carrera o una professió és una de les decisions que poden marcar el nostre futur. Per sort tens una nova edició del Saló de l’Ensenyament, que enguany tindrà lloc del 18 al 22 de març al Palau 2 del recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, i que vol facilitar als estudiants com tu una informació àmplia i actualitzada de l’oferta d’estudis a Catalunya. Al Saló, coordinat pels departaments d’Educació i d’Innovació, Universitats i Recerca de la Generalitat, hi haurà 150 expositors de l’àmbit educatiu:

Què hi trobaré?

Fes-te El Carnet Jove gratuït durant EL PRIMER any Aquells que ja sigueu titulars del Carnet Jove obtindreu un descompte en el preu de l’entrada al Saló (tarifa reduïda). Aquells que encara no ho sigueu, podreu gaudir de la possibilitat de fervos-el gratuïtament durant el primer any si us apropeu a l’estand de Joventut. La Secretaria de Joventut oferirà tot un seguit d’activitats complementàries per als visitants del Saló: - Cada matí, fins a les 12.30 h, un disc-jòquei de l’emissora Flaix FM farà una sessió i un taller musicals. - Es faran representacions teatrals sobre diversos temes socials a càrrec de Teatreacció. - Actuaran diversos grups finalistes del concurs de maquetes Sona9: Espart, Wantun i Projecte Bu (dijous, divendres i dissabte, a les 15.30 h). - Durant el cap de setmana la Plataforma per al Llengua organitzarà diversos tallers i activitats sobre el català.

• Estudis de formació professional. • Estudis de primària, secundària i batxillerat. • Estudis universitaris. • Altres estudis superiors. • Estudis complementaris. • Estudis d’idiomes. • Formació ocupacional. • Serveis d’educació. • Serveis per als joves.

Què hi puc fer? • Informar-me dels diferents estudis. • Orientar-me a l’àrea d’orientació personal. • Localitzar-me als espais territorials de Catalunya. • Connectar-me als Punts @, quatre àrees de consulta amb ordinadors.

Com em poden orientar? L’àrea d’orientació consta de vuit espais per a l’atenció personalitzada: Una oportunitat única per a la teva orientació vocacional i professional. La Generalitat de Catalunya, conscient de la importància d’aquest procés orientador, disposarà d’un espai dedicat a l’orientació personal per donar resposta de manera puntual a les demandes de l’alumnat, el personal docent i garantir una atenció personalitzada i de qualitat que es completarà amb la informació escrita i en línia. Així doncs, un any més tens l’oportunitat de treure’n l’aigua clara. Acosta’t al Saló si tens dubtes sobre el teu futur educatiu o si vols aprofundir i saber-ne més sobre la teva vocació.

Més informació:

JOVE.CAT

4 apren a consumir

www.deria.cat

Quins drets tens amb el mòbil? Sabies que.... Segons un estudi realitzat el passat mes de novembre per l’Observatori de tendències de Nokia, els joves d’entre 15 i 35 anys: un 49% utilitzen el mòbil com a reproductor de música i les despeses destinades al mòbil dels joves compresos entre 15 i 18 anys és de 36€ mensuals. Aquest estudi es va realitzar a 2000 joves. Font extreta de: 2º Observatorio de Tendencias. Nokia. 2008.

Què fem?... Qui més o qui menys té un telèfon mòbil però sabries respondre correctament a les següent preguntes? A continuació t’oferim un recull de les preguntes més freqüents que ens podem fer com a consumidors de telefonia mòbil. Encercla la resposta correcta. Puc reclamar a la companyia si ha pujat el preu de les tarifes telefòniques? A) Sí, si ha pujat el preu sense notificar-ho. B) Sí, perquè han de respectar les tarifes que deia el contracte. C) No, no puc reclamar ja que poden pujar el preu sense necessitat de comunicar-ho. Si la companyia ens finança un aparell per promocionar els seus serveis, hem de tenir en compte que: A) No podem utilitzar-lo amb una altra companyia. B) En qualsevol moment es pot alliberar i utilitzar-lo amb una altra companyia. C) No podem utilitzar-lo amb una altra companyia fins que no s’acabi un temps determinat en el contracte. Podem fer alguna cosa si estem tips de rebre publicitat al mòbil sense haver-ho sol·licitat? A) No, perquè no representen cap cost per a nosaltres. B) Demanar a la companyia que ens tregui de la llista pública de què ells disposen. C) Sí, podem denunciar-ho a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Si et vols donar de baixa del telèfon mòbil, has de sol·licitar-ho: A) De la mateixa manera que et vas donar d’alta. B) Per telèfon,indicant el meu número de telèfon, NIF, PIM i PUK del meu telèfon mòbil. C) Per escrit mitjançant correu ordinari o correu electrònic.

M’he donat de baixa del contracte del mòbil que vaig comprar fa 3 mesos. La companyia pot reclamar-me una compensació econòmica per haver-me donat de baixa abans de 18 mesos? A) No, si em dono de baixa no em poden fer res. B) Sí, sempre em poden demanar una compensació si em dono de baixa abans dels 18 mesos. C) Sí, si la companyia em va oferir a un preu inferior el terminal amb la condició de mantenir el contracte durant aquell temps i està escrit en el contracte. Quina d’aquestes afirmacions és la correcta? A) Abans de baixar-me una melodia al meu mòbil he de comprovar el preu real que em costarà. B) Baixar-me melodies a un mòbil sempre és gratuït. C) Al baixar-me les melodies de mòbil com a màxim haig d’enviar dos sms. Aquesta activitat està basada en el taller “Em serveixen els serveis? ” que es realitza a l’Escola del Consum de Catalunya de l’Agència Catalana del Consum.

Pensa en.... La telefonia mòbil està passant a ser un element quotidià en la nostra vida, per aquest motiu com a consumidors, tenim uns drets i uns deures que hem de tenir en compte alhora de fer un ús d’aquest servei. El nostre principal dret és ser informat de les condicions que ens ofereix la nostra companyia. Moltes vegades creiem que no ens han informat correctament, però ens hem llegit bé la lletra petita del nostre contracte on

ens informa de quina és la nostra tarifa per a realitzar trucades i enviar sms? Hem mirat bé quant de temps tenim de permanència amb la nostra companyia? Us ha passat algun cop que et vols baixar una melodia i de sobte et quedes sense saldo? Moltes companyies que es dediquen a oferir el servei de poder-te baixar melodies, imatges o jocs, et cobren els missatges que ells t’envien. Per evitar aquestes sorpreses, abans de contractar un servei com aquest informa’t bé de quin és el preu de cada mis-

satge i com donar-te de baixa en el moment que ja no vulguis gaudir dels seus serveis. Podem reclamar si creiem que la nostre companyia no està oferint un bon servei? Per poder reclamar primer hem d’estar segurs que un dels nostres drets ha estat vulnerat i que nosaltres hem complert amb les nostres responsabilitats. Un cop comprovat això i haver esgotat l’opció d’arribar a una entesa amb la companyia podem optar per realitzar un full de reclamacions.

Solucions: 1-a, 2-c, 3-c, 4-a, 5-c, 6-a

Si tens mòbil,

connecta amb els teus drets! Esteu pensant en canviar de companyia de telèfon? Esteu cansats de pagar més d’allò que creieu convenient? Esteu al cas de quins són els vostres drets? Doncs l’Agència Catalana del Consum ens dóna alguns consells sobre els nostres drets pel que fa a la telefonia.

Abans de contractar

Durant el servei

Per donar-vos de baixa

• Informeu-vos de les característiques del servei: preu (IVA inclòs), termini per a la connexió inicial, existència d’un període mínim de contractació, nivell de qualitat... • Compareu les ofertes i trieu la que més s’ajusti a les vostres necessitats. • Conserveu la publicitat: en podeu exigir el compliment. • Teniu dret a canviar d’operador conservant el número de telèfon (portabilitat) excepte en determinats casos (canvi de domicili, impossibilitat tècnica...). Cal que feu la sol·licitud al nou operador i aquest us tramitarà la baixa a l’antic. Informeu-vos dels terminis i dels requisits que us demanen per fer-ho. • Si contracteu l’alta per telèfon o per via electrònica, l’operador està obligat a enviar-vos el contracte i la confirmació en paper. En aquest cas, teniu 7 dies hàbils per desistir-hi sense justificar-ho. Si contracteu des del vostre domicili, també teniu 7 dies per desistir-hi. • Si no voleu canviar d’operador, no faciliteu mai per telèfon ni personalment les vostres dades personals, bancàries i de facturació. • El venedor respon dels defectes del telèfon (fix i mòbil). Conserveu la factura de compra, és la vostra garantia. • Teniu dret a tenir el contracte per escrit. • És una garantia contractar amb un operador de telefonia adherit al sistema arbitral de consum.

• Demaneu el contracte i conserveu-lo. Si heu contractat per telèfon, exigiu que us l’enviïn gratuïtament. Hi constaran les característiques del servei (p.ex. condicions econòmiques i de prestació del servei, període contractual, dades i telèfon del Departament d’Atenció al Client...). • Heu de saber que la tarifació és per segons. • Us han de comunicar qualsevol modificació de les condicions contractuals amb una antelació mínima d’un mes, i si no hi esteu d’acord, teniu dret a demanar la baixa anticipada sense cap penalització. • Teniu dret a demanar la desconnexió de les trucades internacionals i dels serveis de tarifació addicional (tel. 803-806-807 i 905) i us l’han d’activar en 10 dies. A més, si no esteu d’acord amb la facturació dels STA i no pagueu aquesta part de la factura, no us poden tallar el servei telefònic. • Si us deixen sense servei us han d’indemnitzar amb una quantitat determinada que es compta segons la durada de la interrupció i la vostra mitjana de consum dels darrers tres mesos. Si la quantitat resultant és superior a 1 euro, la compensació es realitzarà automàticament a la factura següent • Reviseu sempre la factura telefònica i fixeu-vos que s’hi detallin els conceptes (quotes d’abonament i altres, trucades...) i els serveis contractats (manteniment, STA...) • En cas de conflicte, teniu un mes per reclamar al Departament d’Atenció al Client. Demaneu el número de referència de la reclamació per a fer-ne el seguiment i un justificant per escrit. Si la resposta no és satisfactòria o no us contesten, al cap d’un mes podeu presentar una reclamació a les Oficines Públiques d’Informació al Consumidor.

• Us podeu donar de baixa en qualsevol moment i de la mateixa manera com us vau donar d’alta, sense cap cost o càrrega desproporcionada. Ho heu de comunicar al vostre operador amb 15 dies d’antelació: • Si us doneu de baixa per telèfon, demaneu el número de referència i que us enviïn un justificant documental de la gestió. Fer aquest tràmit no us ha de suposar cap cost. • Si us doneu de baixa per correu, burofax o fax, conserveu el justificant de recepció d’enviament. • Alguns contractes (especialment de telefonia mòbil) solen incloure un període mínim de permanència, ja que la persona usuària accepta com a contrapartida algun avantatge o benefici en l’adquisició del terminal (una reducció del preu del mòbil). • L’existència de la clàusula de permanència no impedeix que us pugueu donar de baixa, si bé pot ocasionar la pèrdua dels avantatges o ofertes vinculats a l’oferta, o l’operador podria exigir-vos una compensació proporcional al temps d’alta.

Per totes aquestes informacions i més, pots consultar el web de l’Agència Catalana del Consum

www.consum.cat

o trucar al

06 el convidat

www.deria.cat

Agnès Busquets

“La dona de les mil cares” Ser la dona de les “mil cares” comporta una feina i un fons que sovint pot passar desapercebut. Però la feina constant, basada en l’esforç i en defugir la fama efímera, són els signes d’identitat de l’Agnès Busquets, una actriu que ha fa riure tot Catalunya amb les seves interpretacions al “Polònia”. Tant la Leti-zia Ortiz com la Mònica Terribas, la Carme Ruscalleda, la Imma Mayol, la Ma-rina Geli o la Bibiana Ballbè són algunes de les màscares d’una artista que té molt a dir. Com portes això de ser la dona de les mil cares? Bé, no sóc l’única al “Polònia”, hi ha la Gemma i la Mireia també... Molt con-tenta perquè això m’ha obert portes. Tot i fer molts anys que m’hi hi dedico, el fet de, com dius, parlar de les “mil cares” comporta un fons versàtil que fa que puguis assolir diferents registres. També és un arma de doble fil perquè et poden arribar a encasellar.

“Parlar de les “mil cares” comporta un fons versàtil que fa que puguis assolir diferents registres” Com i quan vas saber que et volies dedicar a la interpretació? r¡Des de sempre, des de petita. No tinc un moment de revelació, va ser quel-com molt innat. Però va ser a la secundària que em vaig posar a fer activitats extraescolars, tallers de teatre, etc. Sí que és veritat que el meu avi era actor, per tant ja tenia un bon referent a casa. Ell exercia més de periodista, però la seva formació va ser com a actor. Recordo que em deia que va ser el primer en fer el “Manelic” (Terra Baixa d’ Àngel Guimerà) en català després que ai-xequessin la prohibició de fer teatre en català. I els pares, com s’ho van agafar El fet que l’avi fos actor va ajudar una mica, però va costar. Va ser una qüestió de perseverança i tossuderia. Sense el

seu suport, possiblement, no hagués estat possible, ja que em van pagar els estudis amb l’advertència que m’hi esforcés. Llavors, després de la secundària, vas anar a l’Institut del Teatre? La formació va ser molt àmplia. Pensa que van ser quatre anys unes vuit hores al dia, molt intens. Són uns estudis molt complets. Com va ser el pas dels estudis al món laboral? Vaig sortir amb feina perquè vam vendre els dos últims tallers que havíem fet d’interpretació i els vam anar “rodant” durant un any. Un era BAL-TRAP de X.Durringer amb la direcció de Joan Anguera i l’ altre El Despertar dirigit per Roberto Romei. Vaig tenir molta sort amb això, ja que em vaig mantenir amb feina i forces. Com més enfeinada estic, més feina surt. És com una qüestió de projecció d’energies. Va ser en aquells temps que vaig entrar en contacte amb el grup de teatre de Tarragona, Trono Villegas, que dirigia l’Oriol Grau, i em van començar a trucar. Com que estaven en contacte amb el Terrat, vaig accedir a aquest món fent figuracions, papers petits a “Cosa Nostra”, a “Malalts de tele”. I, en a-quest darrer, vaig conèixer el Toni Soler que em confiar en mi. També va ser important la formació de la Companyia Medudos que vam fundar juntament amb el Pau Miró, el Cesc Casanovas i el Xavi Serrano. És curiós perquè al “Polònia” vaig coincidir amb molta gent amb la qual havia estudiat a l’Institut del Teatre, el Xavier Serrano, el Cesc Casanovas, la Gemma Deusedas, el Xavier Ricart, el David Olivares... Mantenim conyes que fè-iem quan estudiàvem (Riu). Com prepares els personatges? Per a mi, el més difícil, fent una mica de balanç, és clavar la veu. A vegades, es tracta de trobar un tic o una frase que et porta directe a la caricaturització.

Tal com raja Lloc i data de naixement: 03/11/1976 a Tarragona Un grup de música: Estanislau Verdet, L’ all ho és tot pels anglesos Una pel·lícula: Slamdog Millionaire Un llibre: La insuportable lleugeresa de l’ésser Plat que cuines millor: Truita de patates Una mania: Les olors Una qualitat: Riure de mi mateixa Un somni: Seguir tenint somnis On t’agradaria anar de viatge? Japó Tens fama de ser molt... Despistada

Letizia Ortiz, Mònica Terribas, Carme Ruscalleda, Imma Mayol, Ma-rina Geli, Bibiana Ballbè. N’hi ha algun que sigui especial? Suposo que als que els hi tinc més “carinyo” són tant la Rusqui com la Terri-bas. La Carme Ruscalleda (la vertadera) té una energia increïble.

“Cal treballar i l’objectiu no ha d’ésser ser famós”

I hi ha algú que s’ho prengui malament? En el meu cas, jo crec que ningú. Si més no, no m’ha arribat. Pel que fa als altres, hi ha gent més sensible que altra però, en general, estan contents per-què, en certa manera, és popularitat.

d’unes vuit hores aproximadament. La relació amb l’equip és excel·lent, ja que fa temps que ens coneixem.

La part més pesada és el maquillatge, no? No creguis, jo el que porto pitjor són les esperes.

De fora es té la sensació que és una “conya” constant? Això és un mite (Riu) i les preses falses no ajuden gaire. En ho passem bé pe-rò, si fos tot “conya”, no podríem fer res. Sí que el to del programa predisposa a la broma, però hi ha una feina important darrera.

Com és un dia de rodatge? Amb el “Polònia”, comencem a la tarda i, al “Krackòvia”, sí que a vegades és al matí... Les jornades són agradables,

Amb quin registre et trobes més còmoda? Els actors podem fer de tot. Ara, per exemple, faré un registre més naturalis-

ta amb Dagoll Dagom en una sèrie que es diu “Sagrada Família”. És una comèdia no tan “estripada” com “Polònia”, una oportunitat per no encasellar-me. Què recomanaries a algú que es volgués dedicar a la interpretació? Formació i perseverança. Que els exemples d’èxit ràpid (concursos televisius, etc.) han fet molt mal perquè una flor no fa estiu. Cal treballar i l’objectiu no ha d’ésser ser famós.

I la “jefa” (Mònica Terrabias) què? Està encantada (Riu). Tenim bona relació, l’altre dia precisament em va dir “per mi treu-me si vols, jo cap problema” I la “jefa” (Mònica Terrabias) què? Està encantada (Riu). Tenim bona relació, l’altre dia precisament em va dir “per mi treu-me si vols, jo cap problema”

deria.cat Dèria.cat estrena nou portal:

la versió digital de les revistes per a joves Secundèria i L’Hiperbòlic. Els nostres objectius són entretenir, facilitar la participació i fomentar l’esperit crític.

Concursos i Sortejos Participa i Guanya!!!

Ara ja pots baixar-te les nostres revistes amb entrevistes, fotos...

08 diba

www.deria.cat

Cap on anar? Sou més de lletres o de ciència? Com és que ens ho pregunten a aquesta edat, si no tenim ni idea encara? Bé, sempre hi ha algú que ho té clar des del principi. Però per a la majoria, no és el cas. Per què sembla que tot el nostre futur depengui d’aquesta decisió? I no només això, més sovint del que voldríem, costa trobar el nostre lloc al món. Per sort, tenim qui ens pot ajudar amb els PIDCES, Programa Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària. Els PIDCES són una iniciativa de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina del Pla Jove, oberta a tots els municipis de la província de Barcelona. Desenvolupen actuacions als instituts per tal de promoure la informació, la dinamització i la participació dels joves estudiants. Són els municipis els que desenvolupen i gestionen el PIDCES a cada institut amb

l’atenció als joves i adolescents a través del punt d’informació jove. Aquest programa és impulsat als municipis des de les regidories de joventut, amb el suport de la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de donar suport a la tasca de formació dels joves com a ciutadans i ciutadanes a través de la seva participació en la vida del centre i el compromís de la seva pròpia educació i amb el seu entorn proper. Les vostres opcions són diferents segons les aspiracions acadèmiques, les capacitats, etc. Per això, us pot interessar acostar-vos a un dels centres. Per comprovar com hi treballen, ens hem apropat a L’Hospitalet, on hi ha, a l’Espai Molí, el GPS Jove (Guia Post Secundària). Allà es pot trobar recursos d’informació educativa i professional que s’ofereixen des de l’assessoria de Formació Jove de l’Oficina Municipal de recursos d’emancipació juvenil (Espai Molí).

Un servei especialitzat 1. Educateca: mostra d’estudis i professions Dinamitzada per dos orientadors/ es professionals, recull un extens volum de material d’informació en diferents formats: llibres, vídeos, CD-Roms, tríptics i dossiers, Internet. La millor manera d’assessorar-te sobre el teu futur. 2. Taller de coeducació: escollir una sortida professional Taller impartit per les professionals del Programa Municipal per a la Dona on s’analitzarà com el gènere influeix en el procés d’elecció d’una formació i en la incorporació al mercat laboral segons els perfils professionals. 3. Assessoria especialitzada individual Servei d’assessorament individual on l’usuari pot plantejar situacions concretes i resoldre dubtes relacionats amb l’elecció d’itineraris formatius i/o recerca de feina. Una orientadora atén el servei, assessorant i guiant l’usuari en la seva presa de decisions. Per a més informació: Espai Molí (Oficina Municipal de Recursos d’Emancipació Juvenil) Av. Josep Tarradellas, 44 L’Hospitalet 932602494 bustiajove@l-h.cat

altaveu 09

www.enderrock.cat

Gertrudis, rumba power! A còpia de treball i constància, s’han guanyat un lloc d’honor al panteó dels grans grups de la nova rumba catalana. Gertrudis demostren el seu domini del directe a 500, un CD i DVD que deixa clar que l’escenari és la millor arma del grup de la Garriga. Un recital on van tenir la companyia de multitud d’amics del món de la rumba, com Los Manolos, Ai Ai Ai o Lichis de La Cabra Mecánica, i també de col·legues d’altres rams com Obrint Pas, Betagarri o Gerard Quintana.

nir-los en un escenari i fer-ne una de ben grossa. E.A: Són gairebé set anys de no parar i tot sovint ens preguntem per què ens hem fotut en aquest merder. Nosaltres ens preocupem bastant de tot el que envolta el grup, conjuntament amb en Xavi Pasqual, el nostre mànager, i en el cas del Concert 500, realment, tot va funcionar de puta mare, tot i un cert caos i els nervis inevitables d’última hora.

MAZONI Eufòria 5 - Esperança 0

El directe és la millor arma de Gertrudis? XAVIER FREIRE (guitarra): Crec que sí. És el que ens manté vius. A partir del directe, tenim ganes de seguir endavant, de fer més cançons, fer més concerts... La gent veu que ens ho passem bé a l’escenari i els programadors veuen que la gent respon, tot plegat és com un engranatge que fa que puguem seguir creixent. El directe és el motor de Gertrudis, el que ens fa avançar.

Mazoni ja ha sobrepassat l’etapa de no tenir temps i d’explicar-nos que les plantes se li moren. Al seu tercer round en català, critica una societat on l’eufòria immediata venç ”per golejada” davant la futura esperança. En aquest cas, l’eufòria és més roquera i estripadora, amb una doble bateria, amb soroll i sense possibilitats per a les etiquetes. Apugeu el volum i, si el veí es queixa, és que té mal gust! ELISENDA SORIGUERA

Text: Roger Palà

Diuen que Gertrudis ha reinventat la rumba catalana. És cert? EDUARD ACEDO (violí): Getrudis no hem reinventat res. El grup treballa prenent com a base la rumba catalana de tota la vida. Fem l’esquelet de les cançons amb guitarra, violí i caixó. A partir d’aquí, cadascú aporta idees i colors diferents: un apunt més balcànic, el reggae, el rock, els ritmes llatins... Avui dia no hi ha gaires grups que arribin a fer cinc-cents concerts. Quina és la recepta de la continuïtat? XAVI CIURANS (veu): Han de coincidir diversos aspectes, perquè sembla molt fàcil això d’agafar una guitarra i fer una rumbeta, que a la pràctica és el que en el fons ens uneix, però hi ha moltes altres coses a tenir en compte: estar en sintonia amb els programadors, amb el teu mànager, que com a grup hi hagi química, que el públic respongui... Sembla que la música sigui només música, que no tingui res a veure amb elements externs, però depèn totalment d’aquests factors. Com vau viure l’experiència de preparar un esdeveniment com el Concert 500, amb una infraestructura especial i una munió de convidats? X.C: Això dels cinc-cents concerts, en el fons, era una excusa per fer una festa. Perquè en realitat crec que n’hem fet molts més, de concerts. Volíem celebrar que hem anat trobant molts amics durant tots aquests anys i ens venia de gust reu-

Foto: Juan Miguel Morales

INSPIRA Cova placenta

Els barcelonins signen una obra crua, fins i tot fosca, on naveguen còmodament entre el pop-rock, el grunge i l’emocore ben entès. Cançons com “Matins al mar”,”Fonts de fe” o “Astres” aporten els mitjos temps necessaris per entendre la idiosincràsia de la banda. Inspira proposa un àlbum que s’ha d’escoltar més d’una vegada per arribar a entendre un univers on val la pena endinsar-se. JORDI GARRIGÓS

DELÊN Sa roba estesa

Els menorquins s’estrenen amb un bell disc produït per Jaume Pla (Mazoni). Les veus de Len Mesquida i Quim Torres canten sentiments i somnis quotidians, on les atmosferes creades per les guitarres, violí o violoncel embolcallen i acompanyen amb una gran sensibilitat. No hi trobarem cap perill en aquesta roba estesa. Es tracta de cançons que són un camp de flors per guarir les ferides del cor. HELENA M. ALEGRET

10 tema del mes

www.deria.cat

Sortim de ruta literària

Hi ha tantes ofertes d’oci com persones. Podem anar al teatre, al cinema, però també, conèixer la nostra ciutat, o el nostre territori més proper, gràcies a les rutes que moltes entitats, i empreses privades, organitzen. Aquest mes, al Secundèria, us en volem recomanar tres que recorren els carrers i escenaris principals d’algunes de les novel·les més venudes últimament, o els espais on es va inspirar una autora com Mercè Rodoreda.

La Barcelona de Carlos Ruiz Zafón Cultruta és una jove empresa, iniciativa de Joan Coll, que organitza diversos tipus de rutes culturals per Barcelona. Una de les més destacades, sens dubte, és la que reviu la novel·la L’ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón. La ruta, que es fa els dissabtes al matí o a la tarda, et convida a passejar per la Ciutat Comtal fantàstica i intrigant dels Sempere o de Julián Carax.

Recordar a Mercè Rodoreda

Però, a més, a partir d’ara, també podràs gaudir del món màgic de David Martín, el protagonista del nou llibre de Zafón: El joc de l’àngel. Es tracta d’una excursió en grup, de tres hores aproximadament, on es poden recordar les anècdotes de la novel·la i conèixer els racons d’abans i després de la Guerra Civil, començant per Plaça Catalunya i acabant a l’estació de França. A més, si ho vols, pots comprar, amb l’entrada, qualsevol dels dos llibres.

També de mans de la gent de Cultruta, pots endinsar-te al món de Rodoreda. En aquest cas, si vols un paquet regal, pots escollir entre Aloma, Aloma o Rodoreda, exili i desig. Les flors, les cases i la ciutat són alguns dels elements de totes les seves obres. Amb aquesta ruta, pensada per fer-la els diumenges a la tarda, es passeja pel barri de Gràcia i Ciutat Vella. Segur que podreu reconèixer espais d’algun llibre que heu llegit a classe.

Si vols més informació sobre totes les rutes que organitza Culruta, només has d’entrar al seu web http://www.cultruta.com. Pregunta pels descomptes i ofertes especials. A més de les literàries, trobaràs rutes històriques i propostes fetes a mida. Si el que vols saber són els preus i les condicions per gaudir de qualsevol ruta de Soldados de Salamina, pots consultar el web http://turisme.plaestany.org. També hi trobaràs rutes guiades sobre la Guerra del Francès.

11 Soldados de Salamina Però no totes les ofertes culturals de qualitat estan a Barcelona. Si heu llegit la novel·la Soldados de Salamina de l’escriptor Javier Cercas, o heu vist l’adaptació que David Trueba va fer per al cinema, us interessaran les rutes que han organitzat des del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. Les “Rutes Salamina” recorren els principals escenaris de la reraguarda de la Guerra Civil entre el Santuari del Collell i Palol de Revardit per resseguir els fets històrics que ocorren al llibre de Cercas. Es tracta de recordar l’inici de l’esclat revolucionari i com, en aquell moment, molts joves d’ideologia dretana – contraris a la república - es van haver d’amagar a la zona per a què no els trobessin els milicians. Més tard, en arribar els franquistes, els guàrdies republicans van ser assassinats

L’extensió del terreny és tan gran que podeu triar entre quatre rutes diferents (totes entre 2 i 10 hores). La primera, anomenada “Els amics del bosc”, arriba al Mas de la casa Nova, on el fugitiu Rafael Sánchez Mazas es va amagar. També podeu gaudir de la ruta “El refugi dels emboscats”, on s’arriba al pla de Sant Nicolau, o visitar, a la tercera ruta proposada, el santuari de Santa Maria del Collel, que va ser presó republicana. Per últim, els organitzadors recomanen fer una ruta que combini dues de les anteriors. Això sí, caldrà anar amb calçat còmode, aigua i esmorzar. Com veieu, n’hi ha per a tots els gustos. Ciutat i muntanya. El que està clar és que la literatura va més enllà dels mateixos llibres, i del procés solitari de llegir, i cobra vida als nostres carrers i boscos. Albert Lladó, albert@edicat.cat

Concurs Joves i Conducció

Factors de Risc El primer tema del concurs, Factors de risc i conducció, planteja una sèrie de qüestions a tenir en compte per tothom, i crea un espai de reflexió on la creativitat pot ser expressada. Per això, ens preguntem quina és la causa que morin tants joves en accidents de trànsit? En quasi tots aquests accidents, la màxima responsabilitat cau en algun dels conductors implicats. L’excés de velocitat, la conducció sota els efectes de l’alcohol o altres drogues, les distraccions al volant, les maniobres inadequades, la no utilització del cinturó de seguretat o del casc són comportaments que realitzen amb freqüència els conductors de vehicles i que en moltes ocasions causen, amb major o menor incidència, un accident. Què et sembla? Podries fer un relat, un vídeo o una fotografia?

Vols guanyar un viatge per a tota la classe? Si la teva classe és la que més i millor participa, llavors podeu guanyar un viatge! Com? Molt senzill, només heu de participar al concurs. Sinó, mira que bé que s’ho van passar La Salle 3r B de La Seu d’Urgell. A què esperes? Participa i guanya!!

Els factors

de risc més comuns en els joves! Foto © Josep Loaso

- Conduir sense cinturó de seguretat o casc. - Conduir sota els efectes de l’alcohol o substàncies psicoactives. - No respectar els límits de velocitat. - No respectar els senyals.

L’aptitud

Els joves, a causa de la seva manca d’experiència, tenen menys perícia al volant. S’estima que durant el primer any de possessió del carnet, la probabilitat de tenir un accident és fins a cinc vegades superior a la d’un conductor experimentat.

- Perdre la tranquil·litat conduint.

L’actitud

Els joves, sobretot els nois, tenen més propensió al risc. Això es deu, en part, a raons evolutives, però sobretot respon al fet que, sovint, l’entorn del jove fa prevaler els comportaments temeraris sobre la conducció responsable i prudent.

Arriscant, te la jugues! - Perdre algú. - Perdre la integritat física. - Causar un accident. - Perdre el carnet. - Perdre el cotxe o la moto.

entre els

www.jovesiconduccio.cat

joves Calendari - Factors de Risc: des del 2 de març fins al 15 de març. - Seguretat: des del 16 de març fins al 29 de març. - L’entorn: des del 30 de març fins al 19 d’abril. - Conseqüències dels accidents: des del 20 d’abril fins al 4 de maig.

Premis - Millor relat: un ordinador per a cada participant (si el grup és de tres persones, un ordinador per a cadascun dels membres del grup). - Millor fotografia: una càmera fotogràfica per a cada participant (si el grup és de tres persones, un càmera per a cadascun dels membres del grup). - Millor vídeo: una càmera de vídeo per a cada participant (si el grup és de tres persones, un càmera per a cadascun dels membres del grup). - Millor classe: la classe de qualsevol dels instituts participants que hagi participat més, i amb les millors propostes, guanyarà un viatge a Futuroscope o similar (fins a 30 alumnes).

www.deria.cat

secció 15

Arriba la Mostra de teatre infantil i juvenil d’Igualada Igualada comença a posar-se les seves millors gales per acollir la que serà la vintena edició de La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil que es celebrarà de l’1 al 5 d’abril a la capital de l’Anoia. La Mostra és el mercat d’arts escèniques de les terres de parla catalana especialitzat en teatre infantil i juvenil. Està concebuda com un aparador de les produccions catalanes de teatre infantil i juvenil més interessants, i està adreçada a programadors i a públic en general. Enguany, la fira, que està organitzada per l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) de la Generalitat de Catalunya i per l’Ajuntament d’Igualada, arriba a la seva vintena edició, fet que posa de relleu que és una fira plenament consolidada i de referència en el seu àmbit.

Programació La selecció dels espectacles que participaran enguany a La Mostra s’ha fet seguint criteris de qualitat, nivell artístic, innovació, novetat i connexió amb públics diversos, ja que han de ser aptes per a les programacions dels teatres d’arreu. Dels 50 muntatges que conformaran la 20a Mostra, una quinzena són estrenes. La Mostra s’obrirà amb l’innovador espectacle Ni Romeo ni Julieta, de la companyia creada

També cal destacar que malgrat que les companyies són majoritàriament procedents de les terres de parla catalana, enguany visitaran i actuaran a La Mostra dues companyies franceses i una xilena.

La Mostra en xifres En total, a La Mostra d’enguany hi participaran una cinquantena de companyies que representaran 38 espectacles de sala i 13 de carrer. A més, també s’han programat 7 tallers amb dues sessions cadascun. Tot plegat es desenvoluparà en 14 espais diferents, 8 de sala i 6 de carrer. En total, es calcula que a l’edició de l’any passat hi van passar unes 12.000 persones. A La Mostra, a més, també s’ubica la Llotja (situada a la plaça de Cal Font). La Llotja, una carpa d’uns 600 metres quadrats, és el punt de trobada entre els diferents programadors i professionals acreditats i esdevé, durant els dies de La Mostra, un espai on s’intercanvia informació i s’estableixen contactes comercials. En aquest espai, també hi tenen cabuda altres agents implicats en el sector de les arts escèniques: entitats, administracions, institucions, etc. I també és l’espai on s’ubica el centre neuràlgic de l’organització de La Mostra durant els dies que funciona la fira.

Més informació www.lamostraigualada.cat

a l’IES Pablo Ruiz Picasso de Barcelona que ha aglutinat a joves de 14 a 21 anys per fer un projecte teatral exigent i creatiu. Aquest espectacle ha guanyat el premi FAD d’Arts Parateatrals Sebastià Gasch (Aplaudiment), el premi Nou Barris i, recentment, el Premi Ciutat de Barcelona d’Educació. Cal destacar la companyia Egos Teatre que, després de l’èxit obtingut amb Ruddigore o la nissaga maleïda, presenta el seu segon espectacle titulat Joan sense por, que combina els gènere del teatre, el musical i les titelles. També estrenaran a La Mostra, La Perla 29 que posaran en escena La bona persona. Es tracta del primer espectacle de Rosa Gàmiz adreçat a un públic menut, ja que l’espectacle està pensat per a infants a partir de 3 anys. Samfaina de colors estrenarà De bracet, un espectacle basat en la poesia d’autors catalans actuals. Teatre Mòbil estrenarà Reprís, un recull dels 25 anys de trajectòria de la companyia que ha portat als escenaris múltiples personatges i situacions. I Teatre Nu presentarà Avi Ramon¸ una història que parla sobre la necessitat de recordar, el desig d’aprendre i la capacitat de crear.

Aquests són alguns dels muntatges de sala, però també n’hi ha de carrer, com per exemple Quin Sarau!, de Xarop de Canya, una proposta d’animació infantil que combina els jocs, les danses, les coreografies esbojarrades i les cançons. Megànimals, de Maduixa Teatre, que passejarà pels carrers d’Igualada una espècie d’animal de difícil catalogació. Això són només, a tall d’exemple, algunes de les propostes que ofereix La Mostra, però n’hi ha fins a mig centenar per triar i remenar de diferents gèneres: teatre, animació, titelles, clown, màgia, teatre d’objectes, circ, dansa, teatre musical, música i teatre visual. En aquest sentit, una de les estrenes de La Mostra d’enguany és el treball de la companyia Playmodes que presenta Reflexus, un espectacle que introdueix de manera interessant i innovadora les noves tecnologies en la creació.

16 boca a boca

www.deria.cat

Joan Francesc Marco, Director general del Gran Teatre del Liceu

“Aquest ja no és el Liceu de les elits”

Fa tan sols cinc mesos que el Joan Francesc Marco (L’Hospitalet, 1951) ha fet realitat un dels somnis més cotitzats dels gestors culturals d’aquest país: portar el timó del Gran Teatre del Liceu. Tot i que el legitimen per al càrrec una prolífera experiència al capdavant de nombroses institucions culturals, ell exposa amb modèstia: “jo no m’he marcat gaires fites en la meva trajectòria professional i les coses han vingut.” Confessa que, a la pràctica, el dia a dia al Liceu és un privilegi, segons diu, “tant per la magnitud i la importància de la institució com perquè la música ha format part de la meva vida des de sempre”. L’any vinent, es compleixen deu anys del renaixement del teatre entre les cendres. “Hem de celebrar-ho”. Com ha canviat la seva manera de veure, de viure i d’entendre la institució després dels primers cinc mesos al capdavant del Liceu? Ara, quan sec al pati de butaques no ho faig de la mateixa manera que un abonat. M’adono de petits detalls, com una càmera que no funciona bé o un soroll. Però això dura uns pocs minuts i després la pròpia música m’absorbeix. El que no ha canviat, i espero que no canviï, és que sigui capaç d’emocionar-me o que no m’agradi un espectacle o una determinada posada en escena. D’altra banda, ara tinc alguns privilegis: si aquesta entrevista durés menys del que estigués previst a l’agenda i avui hi hagués assaig, trauria el nas per un passadís que hi ha prop del meu despatx.

La crisi està afectant el Liceu? El balanç és d’una certa inquietud pel context, perquè aquesta és una institució molt relacionada amb la ciutat i amb el país, però no constatem cap mena d’afectació en el sentit d’haver-nos de plantejar suspendre cap acte. La venda de localitats no ha baixat i, de moment, les empreses patrocinadores han continuat responent. Per a la propera temporada, les dues administracions principals –govern central i Generalitat- han congelat la seva aportació, la qual cosa ens ha generat petits problemes. Però en termes generals, la crisi, avui –l’any que ve no sé encara què diré- no afecta la vida del teatre. Les empreses col·laboradores aporten un 16% del pressupost del Liceu. Li preocupa que arran de la situació econòmica actual algunes deixin de donarhi suport? N’hi ha alguna que ho ha fet però n’han sortit d’altres. En línies generals, les empreses se senten molt bé aquí, hi ha un vincle que va més enllà de l’agraïment que significa que els seus logotips estiguin presents als suports publicitaris i dels diners que hi posen. Intentem que se sentin emocionalment vinculades amb el teatre. Quines són les seves prioritats al capdavant del Liceu? El Teatre del Liceu no necessita grans canvis ni grans novetats perquè en línies generals les dades del Teatre del Liceu ens fan veure que és una gran realitat: vint-i-tres mil abonats, noranta

per cent d’ocupació, coproducció amb els millors teatres d’òpera d’Europa, produccions nostres que ens demanen fora, el fet que els artistes que participen a les nostres temporades no siguin diferents dels que ho fan als teatres que tothom considera millors. Per tant, el Liceu està ben situat i, sincerament, crec que hauria estat un error que m’hagués plantejat fer net a l’arribada.

“Amb la crisi, algunes empreses han deixat de donar suport al Liceu però n’han sortit d’altres”

Què és millorable? S’hauria de fer una mica més d’atenció al patrimoni líric català i espanyol. També hauríem de tenir en compte els gustos dels ciutadans i que la programació del teatre fos més equilibrada i eclèctica perquè si fem una programació excessivament especialitzada, deixarem molts espectadors fora. O la nova creació per part de compositors del país i de l’estat, o la pròpia qualitat de l’orquestra, que penso que està bé però és millorable. Quina és la seva estratègia per internacionalitzar més el teatre? Fer una aposta constant, decidida i permanent per la qualitat. Fer-ho a l’hora de plantejar la temporada artística i els artistes que hi participen, els directors

d’orquestra, els directors musicals, els cantants, els escenògrafs. No hi ha una altra manera d’aconseguir-ho perquè les estratègies que tenen només com a fons el màrqueting, si només venen fum poden enganyar el primer dia però el tercer ja no. I encara més amb el públic d’òpera, que és molt exigent. Fins a quin punt vostè com a gestor del Liceu intervé en els afers que tenen a veure amb la vessant artística del dia a dia? Si la paraula intervenir no vol dir tallar la iniciativa i l’autonomia de cadascun dels equips, de les persones que porten la direcció artística i també dels departaments que hi prenen part, jo hi intervinc. Però si intervenir vol dir l’accepció negativa del terme, no hi intervinc. M’agrada treballar en equip, i saber i opinar, però que això no representi tallar les ales i la capacitat d’inventar i programar. Com vostè ha expressat algun cop, vinti-tres mil abonats al Liceu són xifres més pròximes al món del futbol que de la cultura, i encara menys de l’òpera... Efectivament, i això comptant que abans de l’incendi n’hi havia quatre mil. Jo penso que el Liceu i els directors que ha tingut als darrers anys han aconseguit una cosa important: el pas del Liceu d’uns pocs al Liceu de tothom. L’òpera té un públic i tenim la sort de tenir un teatre amb més de 2.000 localitats i amb unes prestacions tècniques que permeten en pocs dies canviar d’espectacle. Aquest ja no és el Liceu de les elits ni de les minories excloents.

www.deria.cat

omplir el teatre, que és el que molt sovint passa en el món de la cultura.

“Que la orquestra que tenim sigui la millor d’Espanya i una de les millors d’Europa, no és cap quimera”

Continua quedant públic exclòs del Liceu? Primer hem de saber fins a quin punt això és una realitat objectivable o una llegenda urbana i perquè, i aleshores actuar. Jo tinc la impressió que no, que avui en dia és una minoria la gent que vol venir i es queda fora, tant pel nombre d’entrades com de funcions. Però això és una percepció, encara no tinc cap dada. Ara estem fent les Noces de Figaro i no hi ha ni una sola entrada lliure. Afortunadament, aquesta és la nostra preocupació, i no pas haver de buscar vies per

L’any vinent, se’n compliran deu de la recuperació del Liceu després del malaurat incendi. Quines implicacions va tenir la seva recuperació? L’incendi va ser un fet tràgic i difícil per a tothom, per a la gent aficionada, per als gestors del moment, per a les institucions. I la reconstrucció va significar una doble fita. Primer, passar d’un teatre del segle XVIII a un del segle XXI des d’un punt de vista d’equipament, preparat per fer tot i de tot, amb uns recursos molt acurats comparant-ho amb altres construccions o reconstruccions de teatres, com el de Bastilla o de Gènova. I, en segon lloc, incrementar la vinculació emocional de la ciutat i del país amb el teatre durant aquests anys. Hi haurà celebracions de l’aniversari?

Hem de celebrar-ho. I sobretot el canvi de plantejament del Liceu d’uns pocs al Liceu de tots, de quatre mil abonats a vint-i-tres mil, gràcies a un procés de molta porositat, lligant-se la institució amb la ciutat i amb el país. Per quina aportació al teatre del Liceu li agradaria que se’l recordés quan abandoni el càrrec? Pensar que un fa una petjada a la història és molt pretensiós. En tot cas, en termes generals, m’agradaria que, en marxar, el teatre estigués millor que ara. En termes concrets, m’agradaria molt poder treballar per a què la orquestra que tenim, que és bona, sigui molt bona, la millor d’Espanya i una de les millors d’Europa. No és cap quimera. Pot ser una realitat. Hi estem molt lluny? És qüestió de treballar intensament. Però que és possible no és només una opinió meva sinó compartida amb el director artístic del teatre i també amb els directors musicals.

18 lamalla

www.deria.cat

SI TENS UN BLOC, PARTICIPA A WWW.LAMALLA.CAT/NETREPORTER

Torna el concurs ‘Netreporter’

Categories. Els premis NETREPORTER es destinaran als millors blocs o bitàcoles realitzats individualment o en grup per a cadascuna de les categories dels premis. La finalitat dels premis és la de fomentar el bloc com a nova eina de comunicació digital i multimèdia. Els premis s’estructuren en les categories següents: - Millor bloc fet per estudiants de batxillerat (entre 16 i 18 anys) - Millor bloc fet per universitaris (entre 18 i 25 anys)

Els blocs guanyadors. La selecció de blocs guanyadors del concurs NETREPORTER es durà a terme en dues fases:

Com participar. Els participants hauran d’enviar una fotocòpia del DNI, una còpia d’un document que acrediti el curs i el centre on cursen els estudis i l’adreça web del bloc amb el qual concursen. El bloc ha d’estar totalment actiu, ha de ser escrit en qualsevol de les dues llengües oficials i hi ha de figurar clarament el nom de l’autor o autors participants en el concurs.

a) Preselecció del jurat: Els blocs participants seran analitzats i valorats pel jurat que farà una primera selecció entre tots els blocs participants. La llista dels blocs seleccionats com a finalistes pel jurat es donarà a conèixer el dia 23 de d’abril a través del diari digital LAMALLA.CAT. b) Votació popular: Entre el dia 23 d’abril i el 15 de maig, restarà obert un període de votació popular a través del diari digital LAMALLA.CAT. Del resultat d’aquestes votacions en sortiran els guanyadors en cadascuna de les categories.

La documentació s’enviarà a l’adreça de correu postal següent: PREMIS NETREPORTER – LAMALLA.CAT Xarxa Audiovisual Local Travessera de les Corts, 131-159 Pavelló Ponent – Recinte Maternitat 08028 – Barcelona

El resultat final del concurs, el nom dels guanyadors i el lliurament de premis tindran lloc a mitjans del mes de maig de 2009.

o bé a l’adreça de correu electrònic netreporter@ lamalla.cat La data límit per enviar la documentació és el dia 17 d’abril de 2009.

www.deria.cat

CNJC 19

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya: 30 anys d’una il·lusió col·lectiva

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) és la XARXA D’ASSOCIACIONS JUVENILS de Catalunya. És la plataforma que aplega les entitats juvenils d’àmbit nacional i els consells locals de joventut.

Fou creat per decret de la Generalitat de Catalunya, del 2 d’abril de 1979, dotat de personalitat jurídica pròpia, amb dues funcions bàsiques: dinamitzar el moviment associatiu juvenil i fer de pont entre el moviment associatiu juvenil i l’administració en temes de política de joventut. En essència, el moviment associatiu representa una participació compromesa i perdurable, que pot ser crítica i, per tant, transformadora. L’associacionisme juvenil és una font d’innovació i creativitat, oberta a aliances amb nous moviments socials o col·lectius de base local, per fer que la participació jove sigui independent i crítica, plural i democràtica.

Enguany el CNJC està celebrant el 30è aniversari, fita que coincideix amb altres moments històrics als quals el moviment associatiu juvenil va contribuir de forma decidida, com el restabliment de les institucions polítiques de Catalunya, la conformació dels primers ajuntaments democràtics i la recuperació d’un espai social i cultural de país. Els 30 anys d’història del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya combinen dosis de continuïtat amb altres de canvi que li han permès adaptar-se a la realitat juvenil. Les funcions són les mateixes, no han canviat. En canvi, els temes que centren l’atenció del Consell han evolucionat però en molts casos segueixen tenint re-

lació amb els que es tractaven als anys setanta. El procés d’emancipació juvenil, l’accés a l’educació, el suport a l’educació en el lleure, la participació juvenil, la immigració i en l’àmbit de la salut, la sexualitat i el consum de drogues, etc. Altres qüestions, afortunadament, han caigut en l’oblit de forma molt ràpida. L’exemple paradigmàtic va ser el servei militar i l’objecció de consciència. Aquest tema va centrar una bona part de les reivindicacions i de les actuacions de les entitats juvenils fins l’any 2000 i això es deixa veure tant a la primera com a la segona cartes de la joventut catalana. Trenta anys després, el CNJC té davant seu nous reptes, nous horitzons que ens han de permetre obrir-nos al conjunt de la gent jove, arribar arreu del territori i donar suport a la participació juvenil allà on es produeix. La realitat, en concret la juvenil, dista molt del que ens agradaria que fos. La nostra voluntat de presència, de fomentar l’associacionisme i el treball en xarxa entre les entitats juvenils és ferma, però malauradament no tot depèn de nosaltres. Per això, tal com feia una generació de joves ara fa 30 anys, tornem a dir: “Volem una societat que no rebutgi ningú, i que de fet no faci a ningú sentir-se marginat. Els joves volem una estructura social capaç de tenir en compte i acollir cada individu, fent-lo plenament partícip de la tasca social, qualsevulla que sigui la seva condició, edat, sexe, raça, origen o creença”. Primera Carta de la Joventut Catalana, 1977

GUI A JOVE EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenentatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essencial. Aquesta formació t’ajudarà a desenvolupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els coneixements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadascuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

EDUCACIÓ

MODA

Grau en Turisme i Direcció Hotelera

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. En el Grau en Turisme i Direcció Hotelera et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius d’Allotjament, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme i Direcció Hotelera pendent de verificació per ANECA. Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta! Descobreix per què som Líders en Turisme a Barcelona. C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUCACIÓ

T’agrada el Turisme?

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90 www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EUSS - Programes ADD * EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat

publicitat@edicat.net

www.deria.cat

reportatge 21

Adolescent i tirà En Guillem va fer 15 anys fa un parell de mesos. Des de fa un temps, ha deixat de sortir amb els seus amics de l’escola i ara surt amb un grup de nois i noies del seu barri. Aquests nois i noies no treballen ni estudien i tenen molt més temps lliure que en Guillem. Com que al Guillem això no li agradava, va començar a faltar a les seves classes i a passar tot el seu temps amb aquests nous amics. Ara ja no va al cinema, ni a la discoteca, ni a prendre alguna cosa, sinó que, als seus amics, els hi agrada més destrossar cotxes, beure alcohol tot el dia, fer pintades a les parets, etc. Tant els seus amics de sempre com la seva família estan molt amoïnats pel Guillem però és que, a més a més, al Guillem, li ha canviat molt el caràcter i no vol escoltar ningú que no sigui del seu nou grup d’amics… El problema de la delinqüència juvenil és un problema que afecta tant al propi jove com al seu entorn i a la societat en què viu. És cert que l’adolescència és una etapa de la vida en la qual el jove pateix tota una sèrie de canvis a tots els nivells i que, per tant, necessita molta informació i orientació per poder adequar aquests canvis, noves motivacions i nous interessos de manera adequada i constructiva. Quan això no succeeix de la manera adient, no s’han de buscar culpables sinó possibles causes i solucions al problema.

Actualment, el problema de la delinqüència juvenil és abordat a la nostra societat des d’una perspectiva psicosocial, sociològica, política, jurídica i criminalista en els casos més greus. Implica totes aquelles conductes que són una violació de les normes socials, des de les de convivència social fins a les normes de dret i moral, importants a qualsevol societat. Acostuma a donar-se per igual tant en nois com en noies d’edat compresa entre els 12 i els 18 anys principalment. El comportament dels nois tendeix a ser més agressiu físicament mentre que el de les noies tendeix a ser més agressiu verbalment. Per al jove que delinqueix, el seu comportament suposa tota una sèrie de canvis com podrien ser: canvi molt accentuat del caràcter, canvi en la manera de vestir i de parlar, hàbits negatius, incomunicació, fracàs escolar i/o absentisme escolar, manca de responsabilitat i falta de respecte vers els altres.

Entre les causes més habituals, es troben factors com: problemes familiars, problemes escolars, problemes socioeconòmics, problemes ambientals, falta d’orientació, mal exemple de la família, baixa autoestima del jove, manca de valors, situació d’atur, influència d’amistats, etc. Tot i així, el fet que es donin alguna o diverses d’aquestes causes no vol dir que el jove hagi de desenvolupar forçosament una conducta inadequada. El jove que acaba delinquint respon a un perfil de personalitat molt concret. Aquest jove acostuma a ser una persona molt insegura que desconfia d’aquelles persones que considera diferents. Necessita aquest tipus de conductes per sentir que fa alguna cosa important. No té gaires expectatives de futur, valora bàsicament el present rebutjant en ocasions el seu passat. No assumeix les conseqüències dels seus actes, no aprèn dels seus errors i se sent buit. És totalment immadur, sense recursos per afrontar la

vida de manera positiva i adequada. Realitza conductes molt incoherents. I molt freqüentment, tots aquests factors s’agreugen amb l’abús de drogues i alcohol. Hi ha diversos tipus de delinqüents. El més habitual és el delinqüent actiu, el jove d’entre 15 i 20 anys que comet actes legalment delictius de certa importància. És estrany que en la seva vida adulta encara cometi aquests actes. En segon lloc, està el disocial paraviolent, igual que l’anterior però amb un comportament socialment agressiu. En tercer lloc estan els joves marginals, víctimes dels seus barris i/o de les seves famílies, consumidors habituals de droga amb comportaments que engloben els dos anteriors. I en quart lloc, els nens i preadolescents disocials i marginals, nens d’entre 6 i 9 anys que passen gran part de temps al carrer i imiten el comportament adult. Sovint, a la preadolescència, hi ha indicis de conductes inadequades que tractades en el seu moment poden evitar arribar a comportaments purament delictius. Aquesta funció és de tots, cal mantenir els ulls oberts per poder detectar aquestes conductes i així poder prestar l’ajuda necessària.

22 cultura

www.deria.cat

RECOMANEM

AGENDAABRIL2009

LLIBRES RECOMENATS PER:

Dies: 28/03/2009

Autobiografies

Camisa de foc

Fernando Pessoa Angle Editorial

Anna Carreras Aubets Empúries

Dividit en tres parts, al llarg del text, viatgem per les profunditats de l’ànima pessoana, de vegades individual i única, de vegades múltiple i de vegades totalment panteista. Un recull de textos autobiogràfics del poeta portuguès més important del segle XX.

Camisa de foc, una novel·la escrita amb un llenguatge contundent i elèctric, remou la consciència i porta als límits de les obsessions i els deliris a què l’amor pot arribar a conduir. Un dibuix novel·lat poètic i psiquiàtric que s’arrapa com una camisa de força.

Bcn al cinema: La plaça del diamant

Cinema.- Adaptació cinematogràfica de la novel·la de Mercè Rodoreda dirigida per Francisco Betriú, interpretada per Sílvia Munt i Lluís Homar, i amb banda sonora de Ramon Muntaner. Lloc: Centre Cívic Vil·la Florida C. Muntaner, 544. Sarrià-Sant Gervasi, Barcelona +Info: 93 254 62 65

Dia: fins al 31/03/2009

L’empremta humanista i cristiana d’Europa, a càrrec de Josep M. Esquirol

Conferència.Lloc: UdG. Facultat de Dret C. Lluís A. Santaló Sors, 1, baixos 2. Girona 19 h +Info: 972 418 100

Dies: 29/03/2009

Dianne Reeves. When you know Concerts.- Jazz Lloc: Auditori-Palau de congressos Pg. Devesa 35. Girona. 19 h +info: www.auditorigirona.org 972 080 709

CINEMA

Dies: del 01/04/2009 fins al 05/04/2009

La Mostra - Fira de teatre infantil i juvenil d’Igualada

Ben X de Nic Balthazar

Monstres contra alienígenes de Rob

www.benx.be

Letterman, Conrad Vernon www.monstersvsaliensinternational.com/intl/es

La seva vida a l’escola és un infern però, quan arriba a casa, al refugi de la seva habitació, s’asseu davant de l’ordinador i sorgeix el Ben amo i senyor del joc en línia favorit de milions d’adolescents, inclosos els que el turmenten a diari. Mitjançant aquest joc, el Ben aconsegueix mantenir-se viu, deixar de ser una víctima per convertir-se en heroi.

Fira.- La Mostra – Fira de teatre infantil i juvenil és el mercat d’arts escèniques per a tots els públics de les terres de parla catalana que té lloc anualment a Igualada. +info: http://www.lamostraigualada.cat

Nova pel·lícula d’animació de Dreamworks que parodia les pel•lícules de monstres a l’estil Godzilla. En la seva versió original, comptarà amb les veus d’actors com Reese Witherspoon, Hugh Laurie, Will Arnett, Seth Rogen, Stephen Colbert, Kiefer Sutherland i Paul Rudd.

MISCEL·LÀNIA Paper de vidre

Optimot

www.paperdevidre.net

www20.gencat.cat

Paper de vidre és una revista digital cultural eclèctica que pretén ser un punt d’acollida per a nous enfocaments (tant formals com conceptuals) de l’expressió escrita sobre diverses temàtiques que basculen a partir de les diferents disciplines culturals (cinema, literatura, música...).

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Secretaria de Política Lingüística en col•laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT. Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Per mitjà de l’Optimot, es poden consultar de manera integrada diferents fonts.

Dies: fins al 05/04/2009

Així parlà Zarathustra de Brahms a Strauss

Concerts.Intèrprets: Eiji Oue, director Christian Tetzlaff, violí Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional Catalunya Obres: BRAHMS: Concert per a violí i orquestra, op. 77 STRAUSS: Així parlà Zarathustra, op. 30 Lloc: L’Auditori de Barcelona - Sala 1 Pau Casals C. Lepant, 150. Eixample, Barcelona +info: http://www.obc.cat 93 247 93 00

HISTÒRIESDECATALUNYA

Dia: fins al 04/04/2009

Assaig obert d’Una història explicada del revés, o no dirigit per Josep M. Miró Teatre.- Creació col·lectiva a partir d’una dramatúrgia de Laia Martí. Assaig obert sobre Harold Pinter Lloc: Fundació Teatre Lliure - Teatre Fabià Puigserver Pl. Margarida Xirgu, 1. Sants-Montjuïc, Barcelona +info: http://www.teatrelliure.cat 93 289 27 70

Bollywood, The Show

Teatre.- Bollywood, The Show és un espectacle que conjuga la dansa, el teatre, la música i el cinema rescatant les imatges, les coreografies i les bandes sonores més famoses dels 80 anys d’història del cinema de l’Índia. Inspirantse en un relat d’amor característic de Bollywood, aquest muntatge del Film Metropolis Bombay ens mostra els contrastos entre la tradició índia i el glamour del món del cel·luloide. Una autèntica producció de Bombay (Mumbai) que integra 50 músics, ballarins i actors en una esplèndida galeria d’imatges, que recorren des de l’Índia tradicional fins al món ostentós de les filmografia de Bollywood. Lloc: Teatre Tívoli C. Casp, 8. Eixample, Barcelona +Info: 902 33 22 11 Dia: Fins al 30/04/2009

‘Àfriques (viatge a l’alta riba)’

Dies: fins al 19/04/2009

‘Rabascall. Producció 1964-1982’

Exposició.- L’exposició s’articula al voltant de sèries concretes d’obres i s’hi presenten, entre d’altres, els collages fets entre el 1964 i el 1968, les primeres teles emulsionades i les impressions fotogràfiques sobre metall. De la mateixa manera, s’hi mostren els treballs de la primeria dels setanta que utilitzen textos i dades estadístiques sobre la cultura a tall de ready-made. Comissari: Bartomeu Marí. Lloc: MACBA. Pl. Àngels, 1. Ciutat Vella, Barcelona Dies: fins al 24/04/2009

Exposició.- ‘Entre dues ribes’ mostra la mirada dels africans d’ambdós gèneres, que expliquen la seva pròpia experiència en relació a la seva pròpia terra. Les peces que constitueixen aquest àmbit són, en gran part, elements quotidians triats especialment per a l’exposició. Lloc: Museu Etnològic Pg. Santa Madrona, 16. Sants-Montjuïc, Barcelona +info 93 424 68 07

La mort de Pau Claris Pau Claris va morir el 27 de febrer de 1641 a tres quarts de dotze de la nit. Un mes abans, el 26 de gener al matí, un nombrós exèrcit hispànic havia estat severament derrotat als vessants de Montjuïc i davant les muralles de Barcelona. Pocs dies abans, el 16 de gener, les institucions catalanes havien trencat els lligams de fidelitat amb Felip IV. Feia pocs mesos que la convocatòria de la Junta General de Braços havia representat el moment decisiu en el trànsit que va convertir les revoltes de la primavera de 1640 en una veritable revolució. I, l’any anterior, el 1639, els catalans havien recuperat el castell de Salses amb una xifra esgarrifosa de morts. De fet, en disposar d’unes estructures institucionals pròpies i d’unes lleis sobiranes –fins i tot en àmbits fiscals i militars–, les institucions catalanes estaven condemnades a enfrontar-se –i, a més, amb certes possibilitats d’èxit– al projecte estatal hispànic de rel castellana, un xoc de models d’estat que havia tingut alguns dels seus punts més àlgids a les Corts inconcluses de 1632 i 1626. Una confrontació que, en realitat, tenia part del seu origen al Gran Memorial del comte duc d’Olivares (1624). Una de les principals característiques de la Catalunya d’aquest període és la presència d’una classe dirigent molt preparada intel·lectualment, amb una àmplia formació jurídica, amb una notabilíssima experiència política i conscient de la seva funció pública. Una classe dirigent, doncs, que s’havia guanyat el respecte de la societat gràcies a la fermesa del seu compromís a l’hora de garantir els drets dels catalans, molt especialment pel que fa a l’extracció de renda per part de la Monarquia Hispànica en forma d’impostos i d’allotjament de tropes, i també pel que fa al dret i al deure d’anar a la guerra només en defensa de la seva terra. En concret, per posar-ne tan sols un exemple, Pau Claris era doctor en Dret Civil i Canònic. A més, va ser un dels representants del Braç Eclesiàstic a les Corts de 1626 i 1632 (inconcluses per la resistència catalana davant les contrafaccions de les constitucions que volia imposar la Corona). De fet, a la darrera d’aquestes convocatòries, va actuar en representació del seu Braç en la qüestió de les insaculacions, un sistema pel qual s’accedia als principals càrrecs institucionals del país. I, finalment, el 1638, ell mateix va ser insaculat com a diputat eclesiàstic de la Generalitat (des d’on “presidirà” el procés de “separació” de Catalunya). Actualment, el nostre país també requereix una classe dirigent moralment íntegra, intel·lectualment preparada, políticament experimentada i socialment respectada.

Oriol Junqueras