Secunderia 149

anys

SECUNDÈRIA 15 149 OCTUBRE 2010 ASSOCIATS A:

www.deria.cat

CONTROL:

TEMA DEL MES

(P04) ELECCIONS AL PARLAMENT

BOCA A BOCA

(P16) RAÜL TIDOR, DIRECTOR DEL NOU 3XL

SEXE

(P20) CONTROL DE NATALITAT

Angy

FERNÁNDEZ

a ic ím u q b m a a t is t r a a un

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

2 OPINIÓ

sumari/OCTUBRE 149 2 OPINIÓ Un futur incert?

3 la imatge La dona dels gossos 4 TEMA DEL MES Eleccions al Parlament

6 publireportatge Setmana de la Ciència 8 ALTAVEU Roger Mas

10 publireportatge Pa negre

editorial

CONCURSOS

Un futur incert?

S’apropen les eleccions al Parlament de Catalunya en uns dels pitjors escenaris econòmics que ens ha tocat viure. Els joves i les joves d’arreu de l’Estat estan patint la situació de manera especial. Pensar en l’emancipació, en què poden estudiar i com fer-ho o les sortides al món laboral són algunes de les preocupacions principals dels joves que veuen el seu futur incert.

Aquest número Secundèria ha volgut apropar a tots els lectors de la revista les diferents propostes que ens han fet arribar els partits que es presenten a les eleccions sobre feina, habitatge i ensenyament. Tot i que molts dels lectors no estan en edat de votar, la revista creu que és important que estiguin informats sobres algunes de les polítiques que en un futur els afectaran directament.

La revista no vol oblidar, però, la resta de seccions i en el present número us ofereix, entre molts articles, dues entrevistes: una a l’Angy Fernández, la cantant i actriu que triomfa a la telesèrie per a joves Física o Química i l’altre al Raül Tidor, director del nou canal 3XL. Dos exemples d’emprenedoria i joventut que esperem que inspirin a tothom. Perquè la revista creu que el futur és d’aquells que ajuden a construir-lo.

11 FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA Premis Baldiri Reixac 12 LA CONVIDADA Angy Fernández

14 TENDÈRIES Teràpia de Shock

16 BOCA A BOCA RAÜL TIDOR 18 PETITS ANUNCIS GUIA JOVE 19 VIDEOJOCS Aquesta tardor, prohibit avorrir-se 20 sexualitat Control de natalitat 22 cultura recomanem i agenda 23 històries de catalunya VALMY · Editor: Josep Ritort i Ferrús · Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador · Redacció: Diego Giménez i Laura Cerdán · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Administració: Sònia López · Assessorament lingüístic: Irene Torra · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: CRE-A, SL · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, SL · Adreça: Dos de maig, 270. Local 2 - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)

Tiratge: 54.300 exemplars

la il·lustració

deria.cat

Aquest curs...

...concursos d'Edicat!

Aquest curs, no et perdis els nostres concursos.

Ficcions, Joves i conducció, Deià, Mans Unides...

A què esperes?

Participa i guanya!!!

Per a més informació: www.deria.cat

Troba’ns

Ara ens pots trobar al FACEBOOK, TWITTER, SCRIBB i com sempre a DERIA.CAT

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

LA IMATGE

es busquen joves talents

3

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web -com un Flickr o un Fotolog- no ho dubtis. Envia’ns les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a «Es busquen joves talents!». Entra a deria.cat o a http://www.flickr.com/groups/jovestalents i penja les teves fotos.

La dona dels gossos / http://www.flickr.com/photos/nuria_alarcon/ Em dic Núria Alarcón Giné, tinc 17 anys i estic estudiant segon de batxillerat a l’escola Santa Caterina de Siena (Horta). M’agrada la fotografia, tant que m’hi vull dedicar, juntament amb el disseny gràfic. Crec que aquest és el meu any, ja que a part de guanyar el del RACC ara també m’heu donat una oportunitat a la revista Secundèria.

Aquesta fotografia l’he fet aquest estiu en una estació de metro de Londres. Volia anar a la plaça central de Picadilly Circus, vaig haver de creuar per allà i, en veure aquesta dona amb els seus dos gossos, la bossa de la compra i aquell rellotge penjant del sostre marcant les set en punt de la tarda, vaig pensar: he d’immortalitzar aquest moment!

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

4 TEMA DEL MES

Eleccions al Parlament

Feina, habitatge i ensenyament són alguns dels temes que més preocupen els joves

El pròxim 28 de novembre se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya. L’Hiperbòlic ha volgut preguntar als diferents partits les seves propostes sobre habitatge, feina i ensenyament, alguns dels temes que més preocupen als joves.

Gerard M. Figueras i Albà

Janet Sanz Cid

Habitatge: Malgrat que avui la dificultat que tenim els joves per poder llogar o comprar un pis ja no és portada, aquesta continua sent una necessitat de primer nivell per nosaltres. Des de la JNC proposem diverses mesures, destinades tant a la compra com al lloguer. En aquest sentit farem una política real per afavorir tant el lloguer com la compra d’habitatges per part de la gent jove amb ajustos importants del govern i amb la consideració de propostes com la copropietat. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

Habitatge: Volem garantir el dret d’accés a l’habitatge de la gent jove, continuant amb les polítiques que s’han desenvolupat darrerament: 30.000 habitatges HPO des del 2006. De les diferents polítiques per garantir aquest dret (HPO, ajuts, habitatges preu taxat...) un percentatge ha de reservar-se i destinar-se específicament a la gent jove. Cal ampliar el parc d’habitatge públic en propietat de la Generalitat i dels ajuntaments, prioritzant el lloguer o models de cessió d’ús de l’habitatge. Regular la masoveria urbana: ocupació d’un habitatge a canvi de la seva restauració i manteniment.

President de la JNC i candidat a les eleccions al Parlament per la circumscripció de Barcelona

Feina: Aquesta és la prioritat: posar fi al 40% d’atur juvenil que ha generat el tripartit a Catalunya. És per això que lluitarem contra l’elevat índex d’atur juvenil, practicant una política real de foment i suport als joves emprenedors i empresaris, amb incentius fiscals per a la contractació de mà d’obra jove. Promourem un nou pacte per a l’Ocupació Juvenil a Catalunya i reformularem el SOC per convertir-lo en una eina útil i de referència. (Llegeix la proposta sencera a www. deria.cat)

Coordinadora Nacional Joves d’Esquerra Verda i candidata jove a les llistes d’ICV-EUIA

Ensenyament: Apostarem per prestigiar la formació professional, promovent l’augment del nombre d’estudiants i apropant-la als espais universitaris. Fixant-nos en models d’èxit com l’alemany, estudiarem l’estada a l’empresa des del primer mes de formació i valorarem la possibilitat d’acostar els centres d’FP als campus universitaris en funció de la realitat de cada comarca. Racionalitzarem el nombre de graduats universitaris tot avançant cap a un model d’excel·lència en l’ensenyament. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

+Info: web on es pot consultar el programa electoral o informació d’interès com xarxes socials, etc. www.jnc.cat www.facebook.com/joventutnacionalistadecatalunya www.ciu.cat

Feina: Estudiem un pla de xoc per a l’ocupació juvenil. Els objectius són incrementar les inversions específiques en inserció laboral per a joves, combatre l’infraocupació i lluitar contra la precarietat.

Establir quotes de contractació juvenil en la contractació pública, així com en les clàusules de les subcontractacions.

Evitar la subcontractació en cadena i inspeccionar les «empreses de serveis integrals» responsables de gran part de la precarietat juvenil.

Ensenyament: Cal apostar per una educació pública, no discriminatòria, coeducativa, gratuïta i laica. Treballar per abolir l’assignatura de religió. Garantir l’aconfessionalitat de l’escola. Posar fi a les subvencions a escoles concertades que segreguen per raó de sexe. Mantenir l’oferta de batxillerat nocturn i recuperar les escoles-taller. Augmentar el nombre de les beques de mobilitat i de matrícula i la creació de beques-salari.

+Info: web on es pot consultar el programa electoral o informació d’interès com xarxes socials, etc. www.iniciativa.cat o www.joves.cat En aquests moments, en aquest web podeu consultar les 100 propostes prioritàries d’ICV i les 30 propostes que es van escollir aquest dissabte 18 de setembre. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat)

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010 REPORTATGE

28 de novembre eleccions al Parlament de Catalunya

Gemma Lago i Porredon

Cap de llista de les JERC a les eleccions al Parlament de Catalunya Habitatge: La crisi desencadenada el 2007 ha agreujat encara més les dificultats d’accés a l’habitatge per part del jovent. Les JERC apostem per deslligar-nos del model espanyol i avancem cap a un model català d’habitatge guiat per l’augment de la construcció d’habitatge protegit, aprofitant la rehabilitació d’espais urbans i sense malbaratar més territori, volem que el lloguer sigui clarament una prioritat. Alhora, ha de permetre la conversió en habitatge protegit de bona part dels habitatges construïts que resten buits a Catalunya (prop de 200.000). (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat) Feina: La situació del mercat laboral en relació amb la gent jove ha canviat molt en el nostre país a causa de la crisi econòmica que ha patit i pateix el món de manera global, però especialment l’Estat espanyol i, per extensió, els Països Catalans. S’ha passat d’un context en què els problemes centrals del jovent en l’àmbit laboral eren la precarietat i la temporalitat i en l’actualitat, la tinença o no de feina és la prioritat principal. És necessari reforçar les polítiques actives d’ocupació juvenils. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat).

Ensenyament: Cal posar èmfasi en l’educació com a motor del canvi que perseguim. Per això el nostre sistema educatiu ha d’encarar nous reptes. L’educació secundària de Catalunya ha d’esdevenir una eina de cohesió social, respecte i igualtat. És necessari tendir cap a un nou sistema educatiu molt més participatiu i dinàmic que defugi la memorització com a forma d’aprenentatge i situï l’estudiant com a agent actiu en el procés d’educació. (Llegeix la proposta sencera a www.deria.cat) +Info: web on es pot consultar el programa electoral o informació d’interès com xarxes socials, etc. http://www.jerc.cat http://www.youtube.com/JERC La resta de partits també han estat consultats per participar en aquest article, però per falta de temps o per falta d’interès, no han enviat a la revista les seves propostes.

Podeu consultar les propostes completes a www.deria.cat

5

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

6 PUBLIREPORTATGE

DEL 12 AL 22 DEL DE NOVEMBRE SE CELEBRA LA 15A EDICIÓ DE LA SETMANA DE LA CIÈNCIA

Centenars de conferències, jornades de portes obertes, tallers, cursos i exposicions, formen l’ampli ventall d’activitats de divulgació científica que portarà arreu Catalunya la Setmana de la Ciència 2010 (SC’10). Coordinada per Talència i amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, la Setmana de la Ciència és un esdeveniment social viu i en contínua evolució que inclou al seu programa un bon nombre d’activitats adreçades especialment al públic jove, totes elles de caràcter gratuït.

La 15a Setmana de la Ciència a Catalunya (SC’10), coordinada per Talència, amb el suport del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, tindrà lloc del 12 al 22 de novembre. Aquest veterà programa col·lectiu d’activitats agrupa un munt d’actes de divulgació del coneixement científic i tecnològic a nombroses localitats catalanes, sempre amb l’objectiu final d’acostar la ciència a la ciutadania. La SC’10 pren com a eixos temàtics centrals els conceptes de biodiversitat i l’apropament de les cultures amb motiu de la celebració de l’Any Internacional de la Biodiversitat i l’Any Internacional de les Cultures.

La Setmana de la Ciència, una iniciativa cultural ja clàssica al nostre país, compta amb el suport tradicional de nombroses institucions i entitats integrants del Sistema Català de Recerca i Innovació. Un dels objectius de l’SC’10 és apropar els continguts científics al jovent mitjançant tractaments i enfocaments atractius, que puguin contribuir a generar futures vocacions científiques. Totes les seves activitats es portaran a terme a museus, centres de recerca, universitats, parcs naturals i d’altres institucions culturals i científiques repartides arreu del país.

«Consulta totes les activitats de la setmana de la ciència al web www.setmanaciencia.cat»

Activitats destacables: Dia de la Ciència a les Escoles Conferències a càrrec de persones dedicades a la investigació que explicaran la seva tasca, tant des del vessant científic com humà. S’organitzaran unes 80 sessions simultànies, el dia 17 de novembre d’11:30 a 13:30 a tot el territori, i s’adreçaran a l’alumnat de 4t d’ESO i batxillerat.

Videoconferència a càrrec de Martí Boada, professor i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). S’emetrà des de la sala d’actes del Departament d’Educació el dimecres 17 de novembre d’11:30 a 13:00 hores. La videoconferencia es podrà seguir a través de la pàgina www. setmanaciencia.cat Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges

www.setmanaciencia.cat

Universitat de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Politècnica de Catalunya Universitat Pompeu Fabra Universitat de Girona Universitat de Lleida Universitat Rovira i Virgili Universitat Oberta de Catalunya Universitat de Vic Universitat Ramon Llull Universitat Internacional de Catalunya Universitat Abat Oliba Institut d’Estudis Catalans Consell Superior d’Investigacions Científiques Associació Catalana de Comunicació Científica Institut de Cultura de Barcelona Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Departament d’Educació Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

8 ALTAVEU

Roger Mas cala foc a «Foc a l’obaga» és una frase feta solsonina que expressa el mateix que «endavant les atxes!» o, amb un punt més arrauxat, aquell «xafem-ho tot» que sovint hem sentit en boca de l’acordionista Carles Belda. Roger Mas, que podria ser una mena de cosí assenyat d’en Belda, empra darrerament aquest foc a l’obaga per cloure els recitals amb què presenta el seu nou disc, A la casa d’enlloc (K, 2010), el setè de la seva carrera i el primer amb cançons i producció pròpia des de Dp (K, 2003). El cantautor de Solsona veu el nou treball com un autoretrat fidel i necessari després d’haver musicat Mossèn Cinto a Les cançons tel·lúriques (K, 2008) i haver produït amb Refree el CD Mística domèstica (K, 2005).

Fer que l’obaga cremi no és feina fàcil. Cal treball, constància, càlcul, talent i un punt de provocació. Ara bé, quan aquest foc arrenca l’incendi esdevé imparable. Roger Mas reflexiona sobre la imatge de l’obaga encesa: «calar foc a una obaga és difícil perquè és ombrívola i humida, però quan s’encén, allò no hi ha qui ho pari: és on hi ha més fusta per cremar, i l’incendi és més important que quan crema una solana. A Catalunya el clima és sec i les obagues tenen una significació especial, de fertilitat i d’abundància. És on hi ha

www.enderrock.cat

l’obaga

l’aigua i la humitat, on més creix la vida. Potser per això em fascinen».

També és difícil fer un disc nou que sorprengui després de set treballs i catorze anys de carrera: «Crec que a hores d’ara sorprendre el públic és impossible. A més, aquesta necessitat no hauria de ser el motor que ens impulsi a fer cançons. Per un artista, dos discos bons ja són molt. La resta és anarse repetint. Com a mínim això és el que em passa amb la majoria de músics que m’agraden».

El tema que titula el CD, “A la caseta d’enlloc”, és un homenatge als referents de joventut del cantautor de Solsona: Sisa, Pau Riba, Raimon, Llach... «Hi vaig connectar tard. En general els músics catalans som força caïnites, però fins a cert punt és normal que la generació posterior vulgui matar el pare. És el perill de voler-ho fer tot nou, una cosa que, a més d’impossible, és mentida, perquè tot allò que s’ha fet en aquest país ja ho tens incorporat pel sol fet de viure-hi i respirar-lo».

Per Roger Mas, aquest disc és un autoretrat. «És el disc que ha sortit més com jo i per això és el que m’ha costat més de reconèixer. Potser m’ha passat el que els passa a les mares que repudien els seus nadons quan

el part ha estat molt dolorós». Mas volia que tot el CD tingués «un punt autoreferencial». «Hi ha la voluntat de fer constar que ja tenim una edat i que no som pas aquí per fer una cosa diferent cada vegada que agafem la guitarra, com podria suggerir l’escolta fragmentada dels meus discos».

Text: Roger Palà / Fotos: Jaun Miguel Morales

deria.cat

Samitier

Missatges de l’aigua (Nòmada 57) Pop-rock

El disc de debut de Samitier ha estat gravat als estudis Nòmada 57 del Poblenou de Barcelona, on també van enregistrar els seus discos Manel i Els Amics de les Arts. Amb el cantant, guitarrista i compositor Adrià Gonzàlez al capdavant –a qui ja vam descobrir amb L’Ana és un Koala–, presenten un primer treball ple de cançons efervescents, cantades amb una veu fràgil i tocades amb senzillesa però de manera efectiva. ROGER PALÀ

Plouen Ancoratge

(Propaganda pel Fet!) Pop-rock

Plouen perd les Catximbes i s’allunya definitivament del reggae. A Ancoratge trobem cançons d’aquelles que només poden fer grups amb trajectòria, que es coneixen les virtuts i els defectes. Poden haver prescindit dels vents, haver endurit les guitarres i incorporat uns sintetitzadors analògics, fins i tot haver fet lletres que, més o menys, s’entenguin. És igual: segueixen tenint un so: Plouen. ROGER PALÀ

L’Atelier

Focs aquàtics (Temps Record) Pop

Minimalistes en els detalls com el confeti que s’escampa pel llibret, els menorquins establerts a Barcelona L’Atelier debuten amb un disc que tant enyora la borratxera lluminosa de l’estiu («Final de festa») com s’alegra amb els paisatges nevats del passat («Cap a l’oest»). Tretze temes de Carlos Martínez i Jamie Prieto per nedar quan el cor ha cremat i resta quiet «després dels temporals». HELENA M. ALEGRET

Pa negre

LA PEL·LÍCULA BASADA EN LA NOVEL·LA D’EMILI TEIXIDOR HA GUANYAT LA CONCHA DE PLATA DEL FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ PER la interpretació de Nora Navas En els anys durs de la postguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill.

Les autoritats volen carregar les morts al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral front un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

Pel director, Agustí Villaronga, l’eix central sobre el qual s’articula la pel·lícula Pa negre és el de la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil. Tot i que entre els seus personatges existeixen els que van guanyar i els que van perdre, no és una pel·lícula que planegi sobre els conflictes entre vencedors i vençuts, sinó que se centra directament en les emocions i els sentiments dels seus personatges. A través seu es descobreixen les terribles conseqüències de la guerra, lluny dels camps de batalla. La pel·lícula presenta uns personatges grisos i la seva vida íntima plena de contradiccions i misèries quotidianes.

Influències literàries L’estructura dramàtica que vertebra el relat s’alimenta de l’obra literària d’Emili Teixidor, però no només de la novel·la Pa negre, sinó de gran part de les seves narracions, ancorades en la postguerra de la seva plana de Vic natal, i entre les quals destaquen els contes de Sic transit Gloria Swanson i una altra magnífica novel·la, Retrat d’un assassí d’ocells.

A l'esquerra Nora Navas com a Florència, paper amb el qual a aconseguit la Concha de Plata del Festival de Sant Sebastià.

A baix, l'Andreu i la Núria, en Francesc Colmer i la Marina Comas, respectivament

Per Villaronga, el fet d’ampliar la font d’inspiració literària, quan ja per si mateixa Pa negre és una novel·la força llarga, es deu a la voluntat que la pel·lícula resultant tingui una línia d’acció més contundent que la de la novel·la, on (sense posar en dubte la seva qualitat literària) els aspectes costumistes i contemplatius ocupen gran part de les seves quasi 400 pàgines. El que es pretén amb això és que el resultat fílmic sigui absorbent, àgil, misteriós, farcit d’emocions i atractiu per a l’espectador.

La pel.lícula

E l 15 d'octubre és l'estrena de «Pa negre» a tot Catalunya

A l'esquerra, Sergi López, interpretant l'alcalde. A dalt, la Laia Marull en el paper de Pauleta

Com que és una pel·lícula d’emocions, fuig del costumisme i de la crònica d’una època adoptant una posició de gènere inscrita en el melodrama. Per això, segons el realitzador, la manera de filmar-la ha estat en certa manera clàssica, desproveïda d’elements conceptuals en el llenguatge fílmic que ens distanciïn del què els passa als personatges. Tot ha ajudat a fer que la història avanci i que emocioni a través dels ulls del nen que ens la narra. Sempre en primera persona i sense recórrer als salts enrere, tot i el pes que tenen les accions i els personatges del passat.

Uns altres dos sistemes narratius enriqueixen el melodrama: el thriller i el fantàstic. El thriller pel que té d’ocultació i descobriment gradual dels enigmes. El fantàstic perquè comporta una mirada infantil que s’atura sobre llocs i personatges farcits de misteri. Encara que mai no arriben a l’extrem de la fantasia, i es limiten a donar una dimensió màgica i poètica, real i versemblant, que repercuteix en la fotografia, en la banda sonora i en les constants referències al món dels ocells, símbol dels ideals del seus personatges.

Fitxa Pa negre

108 minuts Direcció: Agustí Villaronga Guió: Agustí Villaronga, basat en la novel·la d’Emili Teixidor Producció: Isona Passola MASSA D’OR PRODUCCIONES CINE I AV, S.L. Repartiment: FRANCESC COLOMER (Andreu) MARINA COMAS (Núria) NORA NAVAS (Florència) ROGER CASAMAJOR (Farriol) LLUÏSA CASTELL (Ció) MERCÈ ARÀNEGA (Sra. Manubens) MARINA GATELL (Enriqueta) ELISA CREHUET (Àvia) I la col·laboració especial de LAIA MARULL (Pauleta) EDUARD FERNÁNDEZ (Mestre) SERGI LÓPEZ (Alcalde)

Pel que fa a l’entorn en el qual s’inscriu la història, està una mica desdibuixat de referències visuals del moment polític, per la seva obvietat. És una opció en la qual el teló de fons es manté imprecís per reforçar la idea abstracta d’opressió sobre els seus personatges.

Els actors Pel que fa al repartiment, el director remarca que la tasca dels actors mereix un punt i a part.

En ells descansa gran part del treball d’aquesta pel·lícula. Cal destacar el darrer premi a la millor actriu al festival de cinema de San Sebastià per Nora Navas. Bons actors adults i uns nens meravellosos, especialment en el cas de l’Andreu, ja que donant-li la mà seguim pas a pas la seva evolució fins a la pèrdua de la innocència.

Textos: redaccio@acpg.cat Fotografies: Lucia Faraig

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

FUNDACIÓ LLUÍS CARULLA

11

Publireportatge | Convocatòria per al curs 2010 - 2011

Premis Baldiri Reixac XXXIII

Amb una dotació total de 111.200 euros, la Fundació Lluís Carulla continua donant suport a alumnes i escoles

Aquests premis, destinats a l’estímul i al reconeixement de l’escola catalana, són dotats per la Fundació Lluís Carulla amb les aportacions voluntàries dels receptors del llibre-nadala que la fundació tramet cada any a persones interessades en la nostra cultura. Els Premis Baldiri Reixac són convocats en tres modalitats: Premis a les escoles 14 premis de 3.300 euros cadascun Serà premiada la qualitat global i la catalanitat, en llengua i continguts, d’escoles, instituts, centres de formació d’adults i centres universitaris de formació del professorat, concretades en un projecte educatiu i lingüístic que s’estigui aplicant i que assoleixi un ús

elevat de la llengua entre l’alumnat i el professorat, tant en l’activitat acadèmica com en la comunicació informal.

Premis als alumnes 70 premis de 700 euros cadascun Seran atorgats a treballs escolars fets en català pel seu contingut i qualitat, que tractin sobre qualsevol àrea de coneixement, realitzats en equip per alumnes d’ensenyament no universitari. L’import del premi es destinarà a llibres o materials didàctics en català escollits pels alumnes guardonats. Dos premis dotats amb 2.000 € cadascun seran atorgats a experiències específiques que fomentin la comunicació en català entre l’alumnat dins i fora de l’aula a fi de promoure l’ús social de l’idioma.

Premis a mestres i professors dotats amb 12.000 euros en conjunt Premi a un estudi, assaig o recerca pedagògics que contribueixi a millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge a les escoles i referit a qualsevol nivell escolar o àrea d’aprenentatge o àmbit de coneixement.

Premi a una experiència didàctica, referida tant a la globalitat d’un centre educatiu, com a un o diversos cicles o nivells, amb relació a l’aprenentatge de la llengua en qualsevol àrea del currículum i a la creació de condicions que afavoreixin l’ús del català entre els alumnes.

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

+ INFO Fundació Lluís Carulla Aribau, 185, 3r, 08021 - BARCELONA Tel. 93 200 53 47 - Fax 93 200 56 33 A/e: info@fundaciolluiscarulla.cat El termini de presentació s’acaba el dia 11 de febrer de 2011. Els treballs tramesos per correu que arribin després d’aquesta data, només seran admesos si al mata-segells consta que la tramesa és anterior al 10 de febrer. Els formularis d’inscripció es poden descarregar del web www.fundaciolluiscarulla. cat. La documentació que s’adjunti en suport informàtic ha de ser en programari compatible amb Windows XP i autoexecutable.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

12 LA CONVIDADA

Entrevista A Angy Fernández, ACTRIU I CANTANT

« Sempre havia volgut fer un musical» LA CANTANT I ACTRIU MALLORQUINA QUE INTERPRETA LA PAULA A FÍSICA O QUÍMICA VA FORMAR PART DEL MUSICAL DELS 40 PRINCIPALES Des que la vam veure triomfar a Factor X amb 17 anys la carrera d’Angy Fernández s’ha anat consolidant a poc a poc, no només en l’àmbit musical, sinó també en l’interpretatiu. El seu disc, la participació a la sèrie Física o Química i al musical dels 40 l’han situat com un referent per als joves.

A partir d’aquí et van trucar per presentar un programa a Mallorca?

No sé si a partir d’aquí. Sí que a la productora li van comentar que hi havia una nena que cantava molt bé... Em van escoltar i així vaig començar. Va ser també una experiència molt divertida. Vaig treballar uns cinc mesos i va ser complicat combinar-ho amb els estudis.

Com i quan saps que el que vols fer és música?

De petita sempre cantava. Els meus pares ja em deien que seria cantant.

Però diguem que és als 12 o 13 anys que es posa més de manifest la vena artística, em comprava la meva pròpia música, tenia grups preferits, etc.

Va ser un bon lloc per agafar experiència?

Sí, és clar, aprendre com funciona la televisió i els rodatges va ser una gran experiència.

De fet, és l’edat en què et presentes al concurs de la televisió de Mallorca, Camí de l’èxit.

Sí, abans m’havia presentat a la versió per a adults del programa però no vaig poder entrar per edat. Em vaig presentar un temps després a la versió infantil de Camí de l’èxit i vaig quedar segona. Va ser una experiència genial.

ACABA LA FRASE El millor d’aquesta vida és... lluitar i viure envoltada d’amics i la família.

No aguanto la gent que... menteix.

Si no fos l’Angy m’agradaria ser... no ho sé...

Li diria quatre coses ben dites a... tots els que expliquen les seves misèries a la tele.

No m’agradaria morir sense... haver aconseguit el que desitjo.

El tema perfecte és aquell que... està fet amb sentiment, que emociona i tantes altres coses.

Des del 2007 amb Factor X fins ara amb Física o Química i el musical dels 40 Principales com ha canviat la teva vida?

Doncs imagina’t, un canvi molt gran.

He passat de viure en una illa a viure a Madrid. Fa 3 anys d’això i al principi vaig passar una mica de nervis. Però ara estic completament adaptada. El que pitjor porto és el tema de la fama, que la gent et reconegui. Bé, que et reconeguin no és un problema, tot el contrari. El problema és la gent que t’entra malament, que t’insulta.

Angy ha estat el teu primer àlbum i «Sola en el silencio» el videoclip que ha obtingut el Premi del Públic en la Secció Oficial de Videoclips del Festival de Cinema Espanyol de Màlaga. Què se sent en ser reconeguda per la gent?

La veritat és que molt bé perquè va ser un premi del públic, que és qui millor et reconeix la feina, el que compra els teus discos, que va als teus concerts, els que et jutgen i els que et donen suport.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010 LA CONVIDADA

Per aquest 2010 està previst un nou àlbum? Ens pots avançar alguna novetat?

No sé si pel 2010 o pel 2011. S’ha anat retardant. Des que vaig entrar a Física o Química hem anat ajornant el disc. Vam arribar a un acord amb la productora de la sèrie per poder fer alguna cosa de forma conjunta, com per exemple que els temes surtin a la sèrie, etc. De moment hi continuem treballant.

+ INFO www.angyweb.es www.myspace.com/angyrocks twitter.com/AngyFdz

«El públic és qui millor et reconeix la feina» Creus que t’afectarà la crisi o t’està afectant ja?

Sí, tothom l’està notant. Les vendes ja no són les que eren. Hi ha pocs grups capaços de seguir venent com abans i omplint estadis.

El tema de la pirateria també està fent mal. D’una banda entens que

20 euros per un CD és un preu massa car, però, de l’altra, s’està robant la propietat de l’artista que ha treballat per fer uns temes i unes lletres.

Centrant-nos en Física o química, com et sents amb el paper de la Paula?

Doncs molt bé. Hi ha alguns aspectes en què em sento reconeguda en el personatge, hi ha una part d’Angy i d’altres en què no em sento reconeguda en res. Per exemple en les escenes de sexe, que són les més difícils de fer, o quan es desmadra.

No fa gaire que va finalitzar el musical dels 40, com va ser l’experiència?

Molt bé. Feia de macarrilla (riu) i m’ho vaig passar bé. Jo sempre havia volgut fer un musical i em van cridar per fer el càsting. Vaig passar tres proves i em van agafar però no vaig poder incorporar-me fins que vaig acabar la gravació de la sèrie. Ha estat una experiència molt bona perquè he pogut combinar teatre i música.

Què aconsellaries a algú que es vulgui dedicar a la música o la tele?

Els aconsellaria que si els interessa

13

per vocació la música o la interpretació, que tirin endavant que no es rendeixin per res. Ara bé, si el que volen és ser famosos o els diners, que es dediquin a una altra cosa.

Diego Giménez (diego@edicat.cat) Fotos: Sony Music

deria.cat

TAL COM RAJA Lloc i data de naixement: Palma, 5 de setembre de 1990.

Un grup de música: Oasis, Red Hot Chili Peppers, per dir-ne alguns...

Una pel·lícula: American Beauty.

Un llibre: El alquimista, la biografia de John Lenhon.

Plat que cuines millor: Cap (riu).

No... ous ferrats amb patates.

Una mania: Menjar xiclets.

Una qualitat: Endreçada.

Un somni: Cantar i omplir Las Ventas.

Un viatge: Nova York o Londres.

Tens fama de ser molt... obsessiva.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

14 TENDÈRIES 4 idees

NOVES TENDÈNCIES MUSICALS

Un cafè?

Quatre llocs on poder fer una pausa força original

Teràpia de Shock

«La música és una aventura molt agraïda»

Cafè de la Princesa Sabateret 1-3 / Flassaders 21. 08003, Barcelona 34 93 268 15 18 L’espai del Cafè de la Princesa s’organitza en dues zones diferenciades però que tenen continuïtat visual i volumètrica. A la part interior hi ha el restaurant, un ampli recinte cobert al centre per una gran cúpula de vidre que permet el pas de llum natural. A la botiga es pot trobar moda d’home i de dona de prestigiosos dissenyadors.

Infussion Deu i Mata, 10. 08014, Barcelona 652 362 583

Des de les Preses, a la Garrotxa, el jove grup ja és un dels que té més projecció en el panorama nacional

El restaurant Infussion representa la perfecta fusió entre l’exquisidesa de les millors aromes i els sabors de la Mediterrània, l’Orient i del món sencer. Sabors i aromes de gran importància internacional et traslladen plenament a cada racó del món amb els cinc sentits. Viatja a qualsevol racó del món gràcies als sabors i aromes propis de cada regió sense sortir de Barcelona.

El Tío Che Rambla Poblenou, 44-46. 08005, Barcelona 93 309 18 72 El Tio Ché és una gelateria artesana, especialitzada en l’orxata, una de les millors de Barcelona.

L’orxata és completament natural, amb la millor xufla d’Alboraia. A més, l’elaboració és sense sucre. Però a part de l’orxata, entre les seves especialitats destaca la llet merengada pedregada amb canyella, sola, amb granissat de cafè o amb una bola de gelat. Sigui com sigui, és exquisida.

Cafè de l’Òpera La Rambla, 74. 08002, Barcelona 93 317 75 85 Un altre clàssic en què un cert resplendor d’or decora el seu encant. No hi ha un lloc millor per veure gent a la Rambla. Just davant del Liceu, el bar ofereix un ambient incomparable per gaudir d’una beguda, companyia i estil.

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

deria.cat

Engego la ràdio i el locutor assegura que donarà pas a un nou tema, els autors del qual són joves estudiants catalans reconeguts com un dels grups més prometedors dins del panorama musical català. S’acaba la cançó i em sorprenc: ho fan molt bé, sincerament tenen fusta de bons músics. Ràpidament, des de Dèria, decidim contactar-hi per conèixer-los.

Després de diversos intents ho aconseguim. Responen les nostres preguntes aprofitant que es troben tots junts assajant les noves cançons que formaran el seu nou disc que sortirà ben aviat.

Ens expliquen que són un grup de música anomenat Teràpia de Shock format a la Garrotxa l’estiu del 2006.

Actualment els membres del grup són quatre joves de les Preses, tot i que van ser en Ferran Massegú (veu i guitarra) i en Jaume Sucarrats (guitarra) els qui van tocar junts per primera vegada i van iniciar la confecció de les seves primeres creacions i melodies. Més tard, van incorporar-se a la formació en Gerard López a la bateria i l’Albert Parés al baix, i així és com va néixer Teràpia de Shock. Es defineixen simplement com «un grup de

joves a qui els agrada la música i els encanta tocar junts». Ells mateixos també ens expliquen que el seu estil «és el power-pop, amb influències de grups com Lax’n’Busto o fins i tot The Hives». El cantant del grup, en Massa, recalca: «les nostres cançons tracten temes de la vida quotidiana, ens inspirem en el que nosaltres vivim». Com a curiositat preguntem al grup sobre el nom de la banda i ens expliquen que per a anomenar-la van inspirar-se en una pel·lícula que un dia van veure tots junts; admeten que «és com una mena de homenatge» que fan al film.

El primer hivern junts es tanquen al seu local d’assaig a compondre temes i aconsegueixen actuar per primer cop en directe, dins del marc de la Festa d’Estudiants de Sant Tomàs de la Garrotxa, a la discoteca Kratter’s. A partir d’aquest moment sorgeixen noves oportunitats i actuacions per tota la comarca. Gràcies a l’energia que el grup aconsegueix transmetre en els seus directes i el seu bon ritme, són premiats amb el Premi del Públic del Concurs de Salitja 2007.

Més tard, després d’haver estat reconeguts com a grup revelació 2007 per la revista Enderrock es converteixen en un nou fenomen musical i inicien paral·lelament

una carrera frenètica donant-se a conèixer per tot Catalunya. El grup assegura que «va ser una alegria molt gran, un cop de sort que ens va donar una empenta per continuar lluitant. Ara fem la vida que fèiem abans de tenir el grup, però amb molta més feina». Gràcies a aquest últim premi queden entre els cinc primers finalistes per al Disc Català de l’Any 2007, organitzat per Ràdio 4, amb tan sols una maqueta. El novembre del 2008 surt al mercat el seu primer treball amb segell discogràfic titulat Escapa’t amb mi. Així doncs, fent un repàs de tota aquesta trajectòria, demanem als Teràpia que donin un consell a tots aquells joves que ara mateix pensen endinsar-se en el món de la música, i ens contesten així: «primer de tot prepareu forces, perquè és un mon molt dur i difícil.

I recordeu que el més important de tot és la constància. A part d’això es una aventura molt agraïda».

Quan els preguntem si en un futur voldrien viure de la música asseguren que «és el somni que tenim tots.

Poder arribar lluny i viure del que més ens agrada que és la música».

Textos: Mohamed El Amrani Fotos: Teràpia de Shock

deria.cat

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

16 BOCA A BOCA

«Els espectadors no es quedaran indiferents» ENTREVISTA A RAÜL TIDOR, DIRECTOR/EDITOR DE 3XL.CAT

El 3XL es renova en un canal multiplataforma adaptat a les noves generacions Parlem amb en Raül Tidor, partícip en la gestació de l’antic 3XL.net i director del nou canal 3XL, que passa de ser un programa a ser un canal que integrarà televisió, internet, xarxes socials i videojocs. Un concepte que no deixarà indiferent a ningú.

Incidint en la teva trajectòria personal, quin ha estat el camí que has seguit per ser editor del nou 3XL? Vaig estudiar comunicació audiovisual a la UAB. Vaig començar a fer pràctiques a TV3, l’any 1998. Després em vaig passar un any fent publicitat, realitzant. De fet, vinc del món de la realització. L’any 2000 vaig tornar al 3XL.net com a guionista. En entrar com a guionista, tot i tenir formació com a realitzador, la meva carrera es va decantar cap aquí. La clau germinadora és precisament a les pràctiques: vaig entrar a l’Sputnik on vaig aprendre una manera determinada de fer les coses. Després he fet programes com Loops, Silenci, Ànima i alguns més. Si t’hi fixes tots tenen aquest aire de guerrilla, com de contracultura. Després vaig anar cap a altres reptes com La Marató de TV3, documentals, etc. I d’allà fins aquí.

El nou 3XL. Quins seran aquests nous canvis després de 10 anys?

Els reptes van en dos direccions.

En primer lloc es fa un «reset» al 3XL, del qual només en queda el nom, i potser ni això, ja que ara es diu Canal 3XL. El programa havia fet una feina important amb la gent jove durant uns 10 anys però li calia un canvi. Més que un nou 3XL és un nou canal per a una nova generació de joves. No reneguem

del que vam fer, sinó que encetem una nova etapa per estar a l’alçada del panorama audiovisual actual. És un fenomen audiovisual molt fragmentat, amb molts canals amb els quals no es pot competir.

Llavors, com us ho fareu per respectar l’esperit jove del 3XL per adaptar-lo a aquest panorama?

En primer lloc, treure’ns l’etiqueta de gurus -que a vegades pots tenir la temptació de caure-hi- i, en segon lloc, sent molt realistes. Un cop analitzat el que hi ha, el que fan i agrada als joves, és a dir, el consum brutal d’internet, de videojocs i de xarxes socials, vam fer el raonament que mai tindríem el potencial econòmic i l’equip que tenen les grans multinacionals amb les quals competim. Per tant, apostem per dos elements: la proximitat i la creativitat. Seguint el símil Barça-Madrid, planter-diner, el que intentem és oferir un canal de molta qualitat que es reconegui de seguida, que no sigui el de sempre en contingut i forma.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010 BOCA A BOCA

Què ens pots avançar? És un projecte multiplataforma total.

Un projecte en què el 99% dels continguts que es veuran a la televisió es podran veure a internet amb molta qualitat durant uns dies.

“Amb el 3XL tindrem un canal 2.0” Heu tingut problemes en aquest sentit?

Hem hagut de negociar durament amb les distribuïdores. De fet, n’hi ha que encara són reticents. Però és una condició sine qua non. Però tornant a les diferències, els continguts propis es podran seguir de forma ampliada a internet. A la xarxa es podrà ampliar el que es vegi a la televisió. Fa 10

anys, quan fèiem el 3XL.net, teníem un programa que constantment repetíem a la televisió, entre sèrie i sèrie, «Ei! Que tenim una web!», al 2010 som conscients que tenim una web en què constantment haurem de repetir «Ei! Que tenim un canal!». És un canal 2.0.

Quins seran els pilars de la web?

La web tindrà 3 nivells. El primer nivell de consum seran els vídeos: tot el que es veu al canal i més de la web. El segon nivell, les xarxes socials. La comunitat registrada d’usuaris serà una xarxa social en català que aglutinarà les altres xarxes socials com Facebook, Twitter, etc. No podem competir amb aquesta realitat ni negar-la. El tercer nivell és més interactiu. La comunitat, a banda de poder fer servir la xarxa social, podrà participar de forma més activa a través d’un joc en el qual els usuaris seran els protagonistes. Això farà que els usuaris creïn contingut. Els elements que vertebren tot això seran els presentadors del canal que presenten les sèries i dinamitzen les comunitats d’usuaris.

Parlant de les sèries, continuarà havent-hi manga, anime, etc? En quina mesura?

La consigna per a totes les seccions és qualitat sí, quantitat no.

Abusar de seccions pot fer que el canal es col·lapsi amb quantitat i no amb qualitat. El mateix passarà a totes les seccions. El fet que tinguem horari nocturn ens ha donat un ventall de possibilitats molt ampli per renovar el planter. No es pot viure de Bola de Drac eternament.

Què poden esperar els espectadors del nou 3XL? No es quedaran indiferents i tindran un espai de referència on probablement trobaran alguna cosa que els interessi. Es trobaran davant d’un canal que els voldrà fer partícips dels continguts i de les seves decisions. Fins i tot donarem la possibilitat a la gent de dir-nos quines sèries clàssiques hem de recuperar. Ells faran el nou 3XL. Diego Giménez (diego@edicat.cat) Fotos: 3XL.cat

deria.cat

17

TAL COM RAJA DEL 3XL.CAT Lloc i data de naixement: El 3XL com a programa l’any 2000 i com a canal, ara.

Un grup de música: Eikostate (han fet la banda sonora del canal).

Una pel·lícula: Borat (humor corrosiu) i Rec (terror bestial).

Un llibre: Qualsevol llibre que no et deixi igual.

Plat que cuines millor: Una pizza 2.0.

Una mania: Posar la música més alta del necessari.

Una qualitat: Fet per entusiastes.

Un somni: Emocionar amb el 3XL. Un viatge: La volta al món.

Tens fama de ser molt: Espero que tingui fama de diferent. Crec que no deixarà indiferent a ningú. No es podrà dir «heu fet el de sempre.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

18 PETITS ANUNCIS

GUIA

JOVE

MODA

EDUCACIÓ

CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOM A Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials: 15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

SERVEIS

NIT

concursos de

dèria.cat

entra, participa... i guanya!!!

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

T’agrada el Turisme?

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Us esperem a Rosa dels Vents: Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035

www.rosadelsventsidiomas.es

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

EUSS - Programes ADD * EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat

Centre adscrit a:

a les

xarxes socials

www.rosadelsvents.es

T’obrim les portes al món

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

Troba Secundèria

Estades a Catalunya 902 200 005

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

GRAU EN TURISME c/ Aragó 55. Barcelona Tel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com

formatic@formatic-barna.com

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

VIDEOJOCS

19

Aquesta tardor, prohibit avorrir-se Esport, aventures i cotxes tot un reguitzell de novetats per a tot tipus de jugador Aquesta tardor un munt de novetats per a totes les videoconsoles donen el tret de sortida a la temporada. Des dels esperats Fifa11 i ProEvolution11 a la segona edició d’Sparta per a PC passant pel Tracmania o el Battlefield.

Fem un petit avançament d’aquestes novetats.

Pro Evolution Soccer 2011 Fabricant: KONAMI Plataforma: XBOX 360, PS3, PSP, PS2, PC Gènere: Esports Preu: Entre 29,95 i 62,95 +3

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

llibertat de joc de PES 2011 és la nova barra d’energia individual de cada jugador, que permet controlar amb precisió la potència i la punteria de totes les passades i xuts. Tot plegat, porta a un millor control de les jugades i del ritme del partit. A més, les noves rutines d’IA (intel·ligència artificial) deixen al jugador la responsabilitat de totes les ju-

la victòria i la derrota. Al mateix temps, els

gades i decisions. Les situacions en què la

driblatges i el control de proximitat exigeixen

Fotos: Banc d’imatges

Pro Evolution Soccer destaca pel realisme

IA interferia en el joc ja són cosa del passat.

un major grau de precisió. En resum, PES

deria.cat

que té i els exclusius controls. Com cada any

El sistema de control és un altre element fo-

està més a prop que mai del futbol real. PES

els creadors diuen que PES 2011 representa

namental de PES 2011. Ara més que mai les

2011 està basat en els principis de realisme,

la major innovació vista fins avui en la saga.

passades que superen diversos futbolistes i

control i, alhora, presenta una evolució i reo-

Consideren que un aspecte fonamental de la

guanyen espai marquen la diferència entre

rientació del futbol virtual.

Quantum Theory Fabricant: KOEI Plataforma: XBOX 360, PS3, PSP, PS2, PC Gènere: Acció Preu: 60,95 € +16 Aquest trepidant joc d’acció i trets està ambientat en un entorn apocalíptic, sota un canviant i viu camp de batalla, en què es barregen motius propis de l’art nouveau amb una alta dosi d’acció i tecnologia. Quantum Theory comptarà amb la possibilitat de disputar partides

Trackmania Wii

Disciples III

Fabricant: FOCUS Plataforma: Wii Gènere: Esports Preu: 39,95 +3

Fabricant: FX Plataforma: PC Gènere: Rol Preu: 19,95 +16

la infecció que amenaça de canviar el

Usant el Wiimote i el Nunchuk, el ga-

Disciples III és la tercera entrega de la

món, no només es trobarà un paisatge

mepad o el volant Wii podràs conduir

llegendària saga desenvolupada per

canviant sinó que s’anirà modificant al

cotxes de carreres a velocitats increï-

Strategy First, aclamada per públic i

seu pas, fins a convertir-se en vastos

bles en emocionants circuits plens de

crítica des de la seva aparició el 1999.

enemics, als quals únicament el treball

rampes, revolts, trams d’acceleració i

La saga aposta pel rol de combat, una

en equip els podrà derrotar. Des del co-

altres elements delirants. Competeix

evolució del seu sistema de joc a l’estil

lossal monstre demoníac Behemot que

en més de 200 pistes repartides en

Action RPG per torns, per conquerir els

s’alça sobre els cels, fins als terrors

sis ambients, i nombrosos modalitats

amants del rol i de l’estratègia. La seva

emergents de la mateixa torre, cap lloc

de joc: curses, plataformes i fins i tot

millora a través del combat i la con-

és segur, cap lloc ofereix recer i l’entorn

puzles. TrackMania Wii també ofereix

questa són les claus que no permeten

en si mateix et trairà.

el seu fonamental i apreciat editor de

esbrinar la trama fins a arribar a l’en-

pistes que proporciona la possibilitat

frontament final. En el camp de batalla

de crear un nombre infinit de circuits

les unitats es desplacen, maniobren, fan

personalitzats. Pots compartir les te-

servir diferents atacs i accions de cober-

ves creacions més boges amb els teus

tura, treuen partit de les seves habilitats

amics gràcies a la connexió Nintendo

especials i en ple combat llancen pode-

Wi-Fi.

rosos encanteris.

multijugador en línia de fins a dos jugadors, ja sigui en la modalitat «Batalla en equip» o en la modalitat «Battle Royale». En el paper de Syd, l’usuari lluitarà per salvar la Terra del saqueig constant a la qual la sotmeten els poders de la Torre Fosca. A més haurà d’aturar

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

20 SEXUALITAT

Control de natalitat El concepte fa referència al nombre de fills que es desitgen tenir o no i està directament relacionat amb els mètodes anticonceptius Aquests últims dies, la Neus està molt amoïnada.

Ja li hauria d’haver vingut el període però té un retard d’uns dies. Encara no li ha dit al Gerard i no sap com s’ho prendrà ell. Sempre parlen de prendre precaucions en les seves relacions sexuals però al final acaben deixant-se endur pel moment sense valorar les possibles conseqüències. Els pares de la Neus li han estat preguntant si li passa alguna cosa, la veuen seriosa, però ella no s’ha atrevit a dir res.

El concepte «control de natalitat» fa referència al nombre de fills que es desitgen tenir o no i està directament relacionat amb els mètodes anticonceptius. L’origen del control de natalitat i l’anticoncepció és coetani amb el descobriment que els nostres avantpassats van fer de l’associació existent entre les relacions sexuals i l’embaràs.

La pràctica de l’avortament i l’anticoncepció s’ha donat a la història de la humanitat des d’èpoques immemorials perquè el control de la natalitat ha constituït una preocupació per a l’home, i sobretot per a la dona, en totes les èpoques.

Els primers escrits que es coneixen sobre el tema de l’anticoncepció és el papir de Petric o Kahun de l’any 1850 aC, en el qual es descrivia com a mètode anticonceptiu una tècnica que consistia a fer una pasta barrejant mel amb fem de cocodril.

Els hindús utilitzaven aquesta tècnica fent servir fem d’elefant. Per la seva part, els jueus introduïen esponges a dins de l’aparell reproductor femení.

A l’antic Egipte, el papir d’Ebers, de l’any 1550 aC, és considerat un dels tractats més importants de medicina, ginecologia i higiene. No menys importants són els papirs de Berlín, uns documents egipcis de l’Imperi Mitjà datats entre el 2160 aC i el 1700 aC que inclouen la primera documentació coneguda referent a proves d’embaràs. Els papirs de Berlín són el tractat de pediatria més antic que es coneix, amb prescripcions mèdiques per protegir tant la mare com el nounat, així com també per tractar les malalties infantils.

D’altra banda, se sap que els antics hebreus tenien coneixements sobre la relació entre el cicle menstrual de la dona i la seva època fèrtil, ja que recomanaven un període de set dies des del final de la menstruació fins el període de fertilitat.

Popularment eren molt conegudes les herbes i plantes que permetien l’anticoncepció. Els indis nord-americans i els antics egipcis feien preparats intravaginals que actuaven com a espermicida. Aristòtil (384 - 322 aC), filòsof de l’antiga Grècia, va descriure un mètode per prevenir l’embaràs que consistia a aplicar al cèrvix una barreja d’oli d’oliva amb mel. Actualment, se sap que l’oli redueix la mobilitat dels espermatozoides. Aristòtil es va oposar fermament a l’avortament, però en el seu llibre La Política autoritza aquesta pràctica si el nombre de ciutadans era excessiu. Tot i així, pobles antics com l’Índia, Pèrsia o la Xina, entre d’altres, no consideraven l’avortament com un delicte.

A l’antiga Roma es troben els antecessors dels actuals preservatius.

Els romans feien servir tripes i bufetes d’animals com a preservatiu.

Aquest mètode tenia la mateixa utilitat que els actuals preservatius, ja que no només evitava embarassos no desitjats sinó que també evitava el contagi de malalties venèries. El metge romà Sorà d’Efes és considerat un dels pares de la ginecologia.

A l’Edat Mitjana, amb el domini de l’església catòlica romana sobre Europa, els coneixements sobre mètodes anticonceptius i avortament van quedar en la foscor. L’església no veia amb bons ulls aquestes tècniques i els ensenyaments de Sant Agustí i Sant Tomàs

envia'ns les teves

CONSULTORI

conultes a: sexualitat@edicat.cat

Hola, Laura. M’agradaria saber com afecta l’alcohol a la sexualitat.

De vegades l’alcohol desinhibeix a qui el consumeix. Algunes persones senten menys vergonya per iniciar o mantenir una conversa després de beure alcohol perquè l’ansietat inhibeix el desig sexual i és possible que, en alguns casos, l’alcohol ajudi a augmentar l’interès pel sexe. Però si se’n beu massa, l’alcohol pot fer difícil completar les relacions sexuals perquè inhibeix l’excitació sexual i, en els homes, l’erecció. Una persona beguda pot trobar difícil satisfer les seves necessitats sexuals i les de la seva parella. Algunes persones es desinhibeixen tant que deixen de prendre precaucions, com ara d’utilitzar preservatius, quan tenen relacions sexuals després d’haver begut. El sexe sense precaucions pot comportar un risc d’embaràs o de contagi del virus de la sida o altres malalties de transmissió sexual.

Hola, Laura, estic a 2n d’ESO i tinc una amiga que és la meva millor amiga des de P3. Des que van començar les classes no em parla i, per tant, jo a ella tampoc. Però l’enyoro, no sé què li passa amb mi i vull tornar a ser amiga seva.

En resposta a teu correu electrònic, crec que el millor és que intentis parlar amb la teva amiga. Si no hi ha comunicació, serà impossible que solucioneu el vostre problema. De vegades un malentès pot donar pas a una cosa més greu. Abans que sigui massa tard, intenta comunicar-te amb ella. Si realment és amiga teva, t’ho explicarà i trobareu una solució.

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010 SEXUALITAT

“La pràctica de l’avortament i l’anticoncepció s’ha donat a la història de la humanitat des d’èpoques immemorials”

El preservatiu és un dels mètodes anticonceptius més eficacos contra els embarassos no desitjats i contra les malaties de transmissió sexual

d’Aquino van influir tant en l’església catòlica que es penava l’avortament amb pena de mort, càstigs corporals i l’exili.

A partir dels segles xviii i xix, el desenvolupament de la impremta va facilitar l’extensió d’escrits mèdics sobre l’anticoncepció. Al segle xix, Thomas Malthus serà el primer en alertar sobre el ràpid creixement demogràfic i les seves conseqüències pel món a la seva obra Assaig sobre els principis de la població. A principis del segle xx sorgeixen moviments feministes que, inspirats en les doctrines de Marx i d’Engels, plantegen l’amor lliure, la promiscuïtat, l’educació sexual i la llibertat de les dones a l’hora de decidir sobre el seu cos. Dones com Margaret Sanger i Marie Stopes tindran rellevància en tant que seran precursores en la promoció de campanyes anticonceptives i defensa de l’avortament. La primera clínica creada a Londres per al control de la natalitat va ser fundada l’any 1921 per Marie Stopes.

21

A la dècada dels 60 es produirà una vertadera revolució sexual amb l’aparició de la píndola anticonceptiva, el primer anticonceptiu oral del món creat per l’endocrinòleg Gregory Goodwin Pincus i venuda per primera vegada als Estats Units el 23 de juny de 1960. Una empenta molt important en l’evolució de l’anticoncepció la va donar la IV Conferència Internacional de Població i Desenvolupament celebrada a El Caire l’any 1994 perquè va oferir l’oportunitat que el públic reconegués el moviment internacional a favor de la salut de la dona. En aquesta conferència es van crear per a la dona les condicions indispensables per prendre decisions de manera responsable i informada sobre la seva reproducció i va garantir un enfocament integral i modern sobre el tema.

Laura Cerdán Rubio (laura@lcpsicologia.com) Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010

22 CULTURA RECOMANEM

AGENDA/OCTUBRE2010

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC ADÉU, ESPANYA!

LA PUERTA

Joan Maragall

Albert Lladó

La Butxaca

Cultivalibros

4’95

14 euros

64 pàgines

159 pàgines

µµTot l’any

El documental del mes de Joventut Cinema

Coincidint amb la desintegració de l’imperi espanyol (amb la pèrdua de Cuba i Filipines el 1898) i la conquesta de les primeres parcel.les de poder pels moviments catalanistes (començant de Solidaritat Catalana el 1906), Joan Maragall va desplegar el seu pensament sobre Catalunya com a nació i les dificultats del seu encaix dins d’Espanya. Adéu, Espanya! presenta articles com «La independència de Catalunya», «La ginesta» o «L’alçament» i poemes com «Oda a Espanya», «Orde llei» i «Himne ibèric».

El protagonista de La puerta viu en un món clàssic del qual s’alimenta amb una curiositat d’esponja perquè té interès per tot: pel cinema, l’art, la literatura, el jazz, la filosofia i s’envolta d’estudiants ebris de saber i experiències com ell en una Barcelona que molt sovint recorda al París existencialista de les Deux Magots i del Flore. Lladó ens deixa amb La puerta una primera novel.la plena de lectures ben filtrades. Un llibre que sap que en l’art, l’amistat, l’amor hi ha el millor lenitiu per combatre l’apatia i el desassossec. Fernando Clemot

CINEMA THE SOCIAL

LET ME IN

NETWORK

Matt Reeves

David Fincher

Kodi Smit-McPhee,

Jesse Eisenberg,

Chloe Moretz,

Justin Timberlake,

Richard Jenkins,

Andrew Garfield,

Elias Koteas, Sasha

Joseph Mazzello,

Barrese

Rashida Jones

119 minuts

El Documental del Mes té com a objectiu acostar el gènere documental al màxim nombre d’espectadors possible i incrementar la presència del documental a les pantalles cinematogràfiques. +Info: /www.eldocumentaldelmes.com

µµfins al 16-10-2010

2a Mostra de Cinema Palestí Cinema

La mostra vol apropar i fer visible la cinematografia palestina, una cinematografia força desconeguda per la situació de conflicte permanent que viu el país. A més a més també pretén apropar al públic realitats i imatges molt allunyades d’aquelles a què ens tenen acostumats els mitjans de comunicació. www.palestina.cat

118 minuts

µµ21-10-2010

L’habitació de Verònica Teatre

Una nit de tardor de l’any 2003, Mark Zuckerberg (Jesse Eisenberg, “Zombieland”), alumne de Harvard i geni de la programació, seu davant del seu ordinador i amb entusiasme comença a desenvolupar una nova idea: una xarxa social global. Sis anys i 500 milions d’amics després, Mark Zuckerberg és el bilionari més jove de la història. Però per a aquest emprenedor, l’èxit ha suposat complicacions personals i legals.

Let Me In narra la vida d’un nen trist anomenat Owen, maltractat pels seus companys de classe i abandonat pels seus pares divorciats. En aquest ambient, alguna cosa canviarà en la solitària vida d’Owen quan conegui una nova i misteriosa veïna anomenada Abby, amb qui començarà una particular amistat.

Una nova versió nord-americana de la premiada pel· lícula sueca Deixa’m entrar (Let The Right One In).

Club Capitol Rambles, 138 08025 Barcelona 902 33 22 11

WEB

JUST DANCE 2

KARAOKE REVOLUTION

www.ubi.com

http://es.games.konami-europe.com

µµ28-10-2010

Six Feet Under Concert

Desenvolupat exclusivament per Wii, Just Dance 2, amb el seu sistema de detecció millorat, nous duos, mode cooperatiu i noves maneres de competir és, més que mai, el joc de ball per excel.lència!.

Karaoke Revolution utilitza un nou sistema que mesura el to vocal del jugador, la precisió i el ritme. Els jugadors poden cantar en veu baixa els clàssics, demostrar la seva destresa amb David Bowie, Rod Stewart o els Jackson 5.

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona www.salarazzmatazz.com

SECUNDÈRIA 149/OCTUBRE 2010 CULTURA

23

HISTÒRIES DE catalunya

CIES I EXPOSICIÓ

VALMY

µµfins al 31-12-2010

Escoles d'altres monsfotografia i literatura Exposició

Museu Marítim de Barcelona Av. Drassanes, 1 Barcelona

El 20 de setembre de 1792, Johann Wolfgang von Goethe i altres 35.000 soldats prussians i austríacs de primera línia i 45.000 més en el conjunt de la zona, semblen disposats a infringir una derrota decisiva als 24.000 reclutes francesos («els estripats de Valmy»), que s’interposen en el seu camí aparentment triomfal cap a París.

933429920

La batalla comença amb un llarg intercanvi de canonades. I, després d’algunes hores, en veure que la seva artilleria no aconsegueix trencar les línies franceses, dues columnes d’infanteria aliades amb el suport de la cavalleria inicien l’assalt prop del molí de Valmy.

Aleshores, però, arengats pel seu general François Christophe Kellermann i al crit de «Visca la Nació!», els inexperts reclutes francesos llancen un furiós contraatac a baioneta calada i amb la cobertura d’un intens foc artiller contra les dues columnes enemigues que, desconcertades davant de tanta determinació, inicien la retirada cap a les posicions inicials. I, després d’un segon intent a mitja tarda, en constatar novament la ferrenya resistència francesa, els austroprussians abandonen definitivament el camp de batalla i inicien el camí de retorn a casa.

µµ8-11-2010

Scissors sisters Concert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona www.salarazzmatazz.com

µµ25-11-2010

Dani Martín Concert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88

µµfins el 01-01-2011

Perdre’s en un laberint Exposició

Centre de Cultura

08025 Barcelona www.salarazzmatazz.com

Contemporània de Barcelona

Montalegre, 5

Barcelona

µµ26-11-2010

Suede Concert

Sala Razzmatazz Pamplona, 88 08025 Barcelona www.salarazzmatazz.com

µµ23-11-2010

Alice Cooper Concert

Palau Sant Jordi

De fet, poques setmanes abans, Frederic Guillem II de Prússia havia signat un acord secret amb Rússia a esquenes d’Àustria per un nou repartiment de Polònia, un problema que el preocupava molt més que la restauració de la monarquia francesa, que recomanava el retorn a la pàtria de les tropes. Probablement, però, entre els factors més determinants d’aquesta inesperada victòria francesa, hi ha tant l’esgotament i la disenteria de les tropes aliades a causa de la seva insuficiència alimentària, com l’eficàcia de la moderna artilleria francesa i, sobretot, el coratge d’aquells «estripats reclutes» francesos, que no només lluiten pels principis abstractes de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, sinó també per les seves terres de conreu que els havien estat repartides arran dels decisius decrets del 4 a l’11 d’agost de 1789, que havien liquidat l’antic sistema feudal.

Més enllà de l’escassa transcendència militar, la batalla de Valmy va tenir un impacte psicològic enorme.

Que un exèrcit reclutat a corre-cuita, indisciplinat, d’escassa experiència militar i d’evident inferioritat numèrica, derrotés tot un exèrcit coaliat austroprussià, va fer retornar la credibilitat a l’exèrcit i va facilitar l’acceptació de la conscripció obligatòria. Tal com conclou Goethe, a Valmy, «es va acabar el vell món i va començar una nova era».

Passeig Olímpic, 5 Barcelona

933064100

µµfins al 12-12-2010

Gata sobre teulada de zinc calenta Teatre

Teatre Lliure Montseny, 47 - Gràcia 08025 Barcelona www.teatrelliure.com

deria.net