SOCIALS 1
ESO
C-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal
UNITAT 3 Programa
Eulàlia Ferrer
TEMA 3 EL CLIMA
1. L’atmosfera i els meteors 2. Temps i clima 3. Les temperatures 4. Els factors de les temperatures 5. Els factors de les precipitacions 6. El climograma: elaboració i comentari 7. Els grans dominis climàtics 8. La zona freda 9. La zona temperada 10. La zona càlida 11. La previsió del temps
Baròmetre.
56
Unitat
3
Tempesta a Budapest (Hongria).
Tuaregs al desert del Sàhara.
Arc de Sant Martí a Meran, al Tirol del Sud (Itàlia).
57
1. L’atmosfera i els meteors Dins de l’atmosfera es produeixen uns fenòmens que s’anomenen meteors (fred, pluja, neu, vent, etc.). Per això la ciència que els estudia es diu meteorologia. Els meteors que es produeixen a la troposfera es classifiquen en quatre grans grups: aeris, aquosos, lluminosos i elèctrics. [Fonts 3, 4, 5 i 6] No s’ha de confondre el terme meteor, que fa referència als fenòmens esmentats, amb el terme meteorit. Els meteorits són cossos celestes que travessen l’atmosfera i que, en alguns casos, poden arribar fins a la superfície de la Terra.
atmosfera • meteor • meteorologia
La Terra està envoltada per una capa de gasos que s’anomena atmosfera. Aquesta capa de gasos es divideix en diverses parts o estrats. [Font 1] La troposfera, que és la part de l’atmosfera que està en contacte amb la Terra, té un gruix mitjà de 12 km sobre el nivell del mar, però és més ampla a l’equador que no pas als pols. La troposfera és la part de l’atmosfera on la temperatura i la humitat canvien més. [Font 2]
2.000 km
500 km
85 km
50 km
12 km 0 km
Font 1. L’estructura de l’atmosfera.
58
N Tramuntana NO Mestral
16 km
NE Gregal
E Llevant
O Ponent
8 km
Font 2. L’alçada de la troposfera al voltant de la Terra.
TEMA
3
SO Garbí
S Migjorn
SE Xaloc
Font 3. Els meteors aeris es mesuren per la velocitat (km/h) i per la direcció. Els més importants són els vents.
Font 4. Els meteors aquosos són els que es relacionen amb els estats del vapor d’aigua (pluja, neu, boira, núvols, gebrada, pedra, rosada).
Font 5. El fenomen òptic conegut com a arc de Sant Martí és un meteor lluminós.
Font 6. Els llamps són els principals meteors elèctrics. 59
2. Temps i clima temps • clima
El temps és notícia cada dia, i és lògic que sigui així perquè té molta importància per a la vida humana. Un temps massa sec pot malmetre les collites o buidar els pantans i obligar-nos a fer restriccions en el consum d’aigua. Una gelada pot fer malbé la collita dels fruiters. La boira pot ser causa d’accidents a la carretera. El vent pot fer caure arbres i teulades de les cases. Un aiguat pot provocar inundacions o rierades. [Font 7] El temps és l’estat de l’atmosfera en un moment determinat i en un lloc concret. De vegades, diem que el temps que fa un dia qualsevol no és normal. Així, per exemple, dir que fa calor a l’estiu, a Catalunya, és normal; en canvi, que no s’hagi de dur abric al pic de l’hivern a Lleida resultaria un fet anormal.
De vegades, el temps ens sorprèn perquè no és el típic de la temporada. Això ens passa perquè tenim una idea general del temps habitual que sol fer, és a dir, del clima. [Font 8] Per clima s’entén, doncs, el conjunt de condicions o tendències habituals de l’estat de l’atmosfera en una zona determinada durant un període llarg de temps (de 20 a 30 anys, o més). El clima és molt important perquè crea les condicions dels paisatges naturals i facilita o dificulta la vida de les persones. En algunes situacions, fins i tot, pot arribar a impedir la vida de les persones en un lloc determinat. [Font 9]
Sabies que…? A Londres i a Barcelona hi cau la mateixa quantitat de pluja cada any, uns 600 litres per metre quadrat. La diferència rau en la manera de ploure. A Londres plou uns 153 dies l’any de mitjana d’una
Recorda
manera poc intensa. A Barcelona, en
El temps és l’estat de l’atmosfera en un
canvi, plou uns 79 dies de mitjana. Això
moment determinat, mentre que el
és degut al fet que Barcelona i Londres
clima és el temps que acostuma a fer.
tenen un clima diferent.
Font 7. Cada dia, els mitjans de comunicació ens informen del temps meteorològic que ha fet i del que es preveu que farà els dies següents. Els espais meteorològics de les televisions són programes que tenen molta audiència perquè parlen de coses que afecten la vida de les persones.
60
TEMA
3 Font 8. El 8 de març de 2010 va caure una gran nevada a Barcelona. Aquesta és la imatge insòlita d’un tram de l’avinguda Diagonal. Tanmateix, aquest temps atmosfèric no es correspon amb el clima de Barcelona, on no és gaire habitual que nevi i, encara menys, el mes de març.
Font 9. El clima és una de les causes que expliquen per què els paisatges menys afectats per l’acció humana són així. Al desert les condicions meteorològiques fan pràcticament impossible la vida (A). En l’altre extrem, a la selva tropical, les condicions meteorològiques faciliten l’esclat de moltíssimes formes de vida (B).
61
3. Les temperatures temperatura
Les temperatures i les precipitacions són els elements més importants del clima. La temperatura és la intensitat de la calor de l’aire. Es mesura amb un termòmetre de màximes i mínimes situat a l’exterior i s’expressa en graus centígrads (ºC). [Font 10] La temperatura màxima s’enregistra de dia, ja que el Sol, poc o molt, sempre escalfa la Terra. La temperatura mínima, en canvi, s’enregistra de nit, a causa de l’absència dels rajos solars. Un cop s’han obtingut la temperatura màxima i la temperatura mínima d’un dia solar, se’n calcula la temperatura mitjana. Cada mes es calcula la mitjana a partir de les mitjanes de cada dia. Cada 20 o 30 anys es calcula la mitjana de les mitjanes de cadascun dels mesos. D’aquesta manera, s’obté la característica climàtica referida a la temperatura d’un lloc. [Font 11] Les temperatures se solen representar mitjançant un gràfic lineal en què es combinen els mesos de l’any en l’eix de les abscisses i les mitjanes de les temperatures de cada mes en l’eix
de les ordenades. Per comentar un gràfic de temperatures, cal fixar-se en les temperatures mitjanes de cada mes. D’aquesta manera sabrem quines són les èpoques més càlides i quines són les èpoques més fredes. També cal fixar-se en la mitjana del mes més fred i en la del mes més càlid. De la diferència entre totes dues, n’obtindrem l’amplitud tèrmica. [Fonts 12 i 13]
Sabies que…? Anders Celsius (1701-1744) va inventar l’escala centígrada de temperatures. Aquest físic i astrònom suec va decidir que l’alçada en què es trobava la columna de mercuri del termòmetre quan l’aigua es gelava indicava una temperatura igual a 0 i quan l’aigua començava a bullir l’alçada de la columna indicava 100. Després, va dividir en cent parts iguals l’espai de la columna de mercuri entre el lloc on havia marcat 0 i el lloc on havia marcat 100. Cadascuna d’aquestes parts indicava 1 grau centígrad (1 ºC).
62
Estació meteorològica.
Font 10. Aquest termòmetre ens indica les temperatures màxima i mínima d’un període determinat.
TEMPERATURA MITJANA D’UN DIA
TEMA
3 màxima en ºC + mínima en ºC
TM(dia) =
2
Per exemple, el 10 d’octubre: – temperatura màxima + 20 ºC – temperatura mínima + 8 ºC 20º + 8º
TM(dia) =
2
= 14 ºC
TEMPERATURA MITJANA D’UN MES TM(mes) =
ºC
suma de les mitjanes de cada dia del mes nombre de dies que té el mes Font 11. Procediment per obtenir la temperatura mitjana d’un dia i la de tot un mes.
Temperatures
50 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
Font 12. Gràfic de temperatures de Tànger (Marroc). A partir d’aquest gràfic es pot deduir que l’amplitud tèrmica és d’11,4 graus. El mes de gener és el més fred (12,5 ºC) i l’agost és el més càlid (23,9 ºC).
Font 13. El desert del Sàhara és un dels llocs més càlids de la Terra. Al mateix temps, però, és la zona climàtica que presenta una amplitud tèrmica més gran, ja que de nit la temperatura pot baixar fins als 0 ºC. Per això la temperatura mitjana se sol situar entre els 20 ºC i els 25 ºC.
63
4. Els factors de les temperatures Els factors de les temperatures són les causes que expliquen les diferències de temperatura segons el lloc de la Terra on ens trobem. Aquests factors són els següents: la latitud, la proximitat o llunyania del mar, l’altitud i el relleu. El grau d’insolació, que està condicionat per la latitud, és el factor més important. Els rajos del Sol incideixen perpendicularment a la zona propera a l’equador, és a dir, la zona central de la Terra, que és la més càlida del planeta. A mesura que augmentem la latitud cap al nord o cap al sud, és a dir, que ens acostem als pols, en canvi, els rajos solars incideixen cada cop més obliquament i, per tant, escalfen menys. En funció de la latitud, la Terra es divideix en tres grans zones climàtiques: la zona càlida, la zona temperada i la zona freda. [Font 14] Els llocs situats a la vora de la costa solen ser menys freds que els llocs situats a l’interior a cau-
ce ZO rcl e p NA F ola RED NA r àr tic A TE MP ERA trò DA pic de Càn cer
sa de l’efecte regulador del mar. A diferència del que passa amb la terra, de nit el mar reté durant més temps la calor acumulada al llarg del dia. Per això, quan el sol es pon, l’aire de damunt del mar es manté calent i impedeix que els indrets propers a la costa es refredin. [Font 15] D’altra banda, la proximitat del mar influeix també en les temperatures per la presència dels corrents marins, que poden ser càlids o freds segons la procedència de les aigües que els formen. Un altre factor de les temperatures és l’altitud. Per cada 160 metres que pugem, la temperatura baixa, ordinàriament, 1 ºC. Per això, a dalt de les muntanyes fa més fred que a les planes. Finalment, el relleu, segons la seva orientació respecte del Sol, també influeix en les temperatures. Els vessants de les muntanyes orientats al sud (solell) solen ser més càlids que els orientats al nord (obaga). [Font 16]
ZO
Z equ ONA C ÀLID ado A r tròp ic
de C ZO N apri A TE corn cer M PER cle A pol DA ar a ZO ntàr NA tic FRE DA
64
rajos solars
rajos solars
rajos solars
Font 14. En qualsevol època de l’any els rajos solars incideixen gairebé perpendicularment a la zona de l’equador, la qual cosa fa que es concentri molta energia calorífica en un espai reduït. A mesura que els rajos solars s’inclinen cap als pols, la mateixa quantitat d’energia es distribueix en espais més grans.
aigua del mar més calenta
Font 15. A l’hivern el mar reté més temps la calor i fa que els vents siguin més tebis i suavitzin la temperatura (A). A l’estiu, en canvi, la terra s’escalfa més de pressa que el mar i els vents són més frescos, cosa que fa que la temperatura de la costa sigui més suportable (B).
TEMA
3
terra freda vent tebi
aigua del mar menys calenta
terra calenta vent fresc
estiu
hivern
solell
obaga
Font 16. Tant a l’hivern com a l’estiu, en un grau més o menys alt d’inclinació, els vessants orientats al sud reben més obertament els rajos solars. Per aquesta raó la disposició del relleu modifica la temperatura.
65
5. Els factors de les precipitacions precipitació
Entenem per precipitació la quantitat d’aigua en forma de pluja o en forma de neu o calamarsa que cau en un lloc. La precipitació es recull i es mesura amb uns recipients anomenats pluviòmetres. Quan ha acabat de ploure, es mesuren els mil·límetres (mm) d’alçària de l’aigua de dins del pluviòmetre. Cada mil·límetre equival a un litre d’aigua caigut per metre quadrat (l/m2) de superfície. [Font 17] Per saber quant ha plogut durant un mes o durant un any, se sumen els mil·límetres indicats en el pluviòmetre de tots els dies que hi ha hagut precipitacions al llarg del període estudiat. Les precipitacions se solen representar mitjançant un gràfic de barres de color blau. En l’eix de
les ordenades, hi consten els mil·límetres de pluja, i en l’eix de les abscisses, s’hi representen els mesos de l’any. [Font 18] Les precipitacions tenen l’origen en l’escalfor del Sol, que fa que l’aigua dels rius, els llacs, els mars, les basses o, fins i tot, les gotes de suor s’evapori. La precipitació en forma de pluja, neu o calamarsa es produeix quan el vapor d’aigua de l’aire es refreda, es condensa i forma gotes d’aigua que es van unint fins a formar els núvols. Quan les gotes d’aigua que formen els núvols esdevenen massa grosses, aleshores precipiten sobre la superfície terrestre per la força de la gravetat. Hi ha tres tipus de mecanismes que produeixen les precipitacions: les pluges de convecció, les pluges orogràfiques i les pluges frontals. [Fonts 19, 20 i 21]
mm
Precipitacions
140 130 120 110 100 90 80 70 60 50
Font 17. Pluviòmetre.
40 30
Font 18. Gràfic de precipitacions de Tànger (Marroc). Les columnes blaves representen el total de mil·límetres (mm) de pluja que s’han pogut comptabilitzar en el pluviòmetre cada mes.
66
20 10 0
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
condensació
TEMA
3 precipitació
Font 19. Esquema d’una pluja de convecció. La pluja és causada per l’escalfament de l’aire en una zona determinada. L’aire calent puja. A mesura que ascendeix es va refredant. Si aquest aire calent és humit, el vapor d’aigua, en arribar a una certa alçada, es condensa i produeix la precipitació.
evaporació
condensació aire sec
vent humit
precipitació
Font 20. Esquema d’una pluja orogràfica. Quan una massa d’aire humit es desplaça i topa amb una serralada, a mesura que la remunta es va refredant. Quan el vapor d’aigua arriba al punt de condensació, precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa. Sovint, en passar la serralada, l’aire s’escalfa, baixa de cota i les gotes d’aigua s’evaporen. Això fa que un vessant de la muntanya tingui una vegetació pròpia d’un indret humit i l’altre, una vegetació de clima sec.
aire fred condensació aire calent
precipitació
Font 21. Esquema d’una pluja frontal. La pluja frontal s’origina quan dues masses d’aire, l’una freda i l’altra càlida i humida, xoquen. El vapor d’aigua de la massa d’aire càlid i humit es condensa per efecte de l’aire fred i precipita en forma d’aigua, neu o calamarsa.
67
(o)
6. El climograma: elaboració i comentari climograma
El clima d’una zona determinada se sol representar mitjançant un gràfic anomenat climograma. En aquest gràfic s’hi representen alhora, en dos eixos d’ordenades, les temperatures i les precipitacions. En l’eix de les abscisses s’hi representen els mesos de l’any.
Per elaborar un climograma, cal disposar de les temperatures mitjanes de cada mes i del total mensual de precipitacions. [Fonts 22 i 23] A l’hora de comentar un climograma s’han de seguir els passos següents: – Analitzar i comentar les temperatures. [Font 24] – Analitzar i comentar les precipitacions. [Font 25] – Analitzar i comentar els aspectes comuns. [Font 26]
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Temperatures (en ªC)
12,5
13,1
14
15,2
17,7
20,6
23,5
23,9
22,8
19,7
15,9
13,3
Precipitacions (en mm)
104
99
72
62
37
14
2
3
15
65
135
129
Font 22. Temperatures mitjanes mensuals i total mensual de precipitacions de Tànger (Marroc).
Temperatures
ºC
mm
Precipitacions
140 130 120 110 50
100
45
90
40
80
35
70
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
0
G
F
M
A
M
Font 23. Climograma de Tànger (Marroc).
68
J
J
A
S
O
N
D
0
Temperatures
ºC
TEMA
3 50 45
Font 24. Comentari de les temperatures. En primer lloc, cal identificar el mes més fred i el mes més càlid. A continuació, convé parar atenció en l’època en què les temperatures són més altes perquè això ens permetrà saber l’hemisferi on es troba el lloc representat. Per exemple, si les temperatures més altes es registren al juliol i l’agost, això voldrà dir que el lloc representat es troba a l’hemisferi nord. En canvi, si les temperatures màximes corresponen als mesos de desembre i gener, aleshores significarà que el lloc representat es troba a l’hemisferi sud. Finalment, també és interessant establir l’amplitud tèrmica.
40 35 30 25 20 15 10 5 0
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D mm
Precipitacions
140 130 120 110 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10
Font 25. Comentari de les precipitacions. Cal identificar el mes més humit i el mes més sec perquè això ens permetrà saber si en el lloc representat hi plou regularment o si les precipitacions es donen en unes estacions determinades de l’any. També convé identificar si hi ha períodes particularment secs. Si el total de mil·límetres de pluja anuals supera els 600, es considera que el clima és humit.
0
G
F
M
A
M
J
A
S
O
mm
Precipitacions
Temperatures
ºC
J
N
D
140 130 120 110 100
50
90
45
80
40
70
35
60
30
50
25
40
20
30
15
20
10
10 0
5 0
Font 26. Un cop analitzada la informació referida a les temperatures i les precipitacions separadament, cal fer una anàlisi dels aspectes comuns. Aquest comentari ha d’incloure una qualificació del clima (càlid, temperat o fred), una identificació de la zona climàtica del món on es troba el lloc representat i, finalment, un resum dels aspectes que tenen una incidència especial sobre el clima analitzat, com, per exemple, la vegetació, el paisatge, les activitats agràries, l’habitatge, etc.
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
69
7. Els grans
dominis climàtics D’acord amb la latitud i la temperatura, a la Terra es distingeixen tres grans zones o dominis climàtics: la zona freda, la zona temperada i la zona càlida. [Font 27] La zona freda comprèn les regions que es troben al nord i al sud dels cercles polars àrtic i antàrtic, respectivament. La zona temperada se situa a l’hemisferi nord, entre el tròpic de Càncer i el cercle polar àrtic, i a l’hemisferi sud, entre el tròpic de Capricorn i el cercle polar antàrtic. Finalment, la zona càlida es localitza entre els dos tròpics. Així doncs, aquestes línies imaginàries –els cercles polars i els tròpics– delimiten dues zones fredes, dues de temperades i una de càlida, centrada al nord i al sud de l’equador. Les zones climàtiques poden experimentar variacions en funció de la latitud, l’altitud, la proximitat al mar, etc. Així, a la zona freda es distingeixen el clima polar, a la regió emmarcada pels cercles polars, i el d’alta muntanya, en tots els punts per damunt dels 2.500 metres d’altitud. A la zona temperada, segons la latitud o la proximitat al mar, es distingeixen el clima mediterrani, l’oceànic i el continental. I, finalment, a la zona càlida també trobem variants climàtiques. A les zones on plou molt poc predomina el clima desèrtic; les zones on plou d’una manera regular tot l’any tenen un clima equatorial, i als llocs on hi ha èpoques de pluja i èpoques de sequera es dona la variant tropical. [Font 28]
70
Font 27. Les grans zones climàtiques de la Terra. El clima fred es localitza entre els 60º i els 90º de latitud nord i sud, el clima temperat se situa entre els 30º i els 60º de latitud nord i sud i el clima càlid es troba entre els 0º i els 30º de latitud nord i sud.
TEMA
3
Font 28. Els tipus de climes de la Terra.
71
8. La zona freda A la zona freda s’hi distingeixen dos tipus de climes: el polar i el d’alta muntanya. [Font 29] A les zones polars, l’hivern dura de vuit a nou mesos i l’estiu és molt curt i fresc. A l’hivern, el gel és permanent i les temperatures mitjanes són de -20 ºC o, fins i tot, de -30 ºC, com es pot veure en el climograma de la localitat d’Arkhànguelsk, que es troba al nord de Rússia, a tocar de l’oceà Àrtic. [Font 30] Les precipitacions són gairebé sempre en forma de neu. Els sòls es gelen a causa del fred, que forma capes de gel molt gruixudes, de les quals només es descongela la part més superficial. A l’hivern el mar es gela. Aquest banc continu de gel s’estén més enllà dels cercles polars. A l’alta muntanya, en zones situades per damunt dels 2.500 m d’altitud, les temperatures són molt fredes i experimenten grans variacions entre el dia i la nit. L’hivern és llarg i fred. A l’estiu la temperatura no acostuma a superar els 10 ºC. [Font 31]
Font 29. Variants climàtiques de la zona freda.
72
A la península Ibèrica el clima d’alta muntanya és present a les zones més altes de les serralades, que solen estar cobertes de neus perpètues.
Sabies que…? El lloc no habitat més fred de la Terra es troba a l’Antàrtida, al llac Vostok, situat sota una capa de gel. Allí, a la base russa instal·lada des del 1957, el 21 de juliol de 1983 es va assolir la temperatura més baixa mai enregistrada: -89,2 ºC.
TEMA
3 Arkhànguelsk Temperatures
ºC º C
Precipitacions
mm
50
80
40
70
35
60
30
50
25
40
20
30
15
20
10
10
0
0
-5 -10 -15 -20
G
F M A M J
J
A
S O N D
Font 30. Localització i climograma d’Arkhànguelsk (Rússia).
Font 31. Al Kilimanjaro, la muntanya més alta d’Àfrica (5.895 m), situada a la frontera de Tanzània amb Kènia (A), i als Alps (4.810 m), la principal serralada d’Europa occidental (B), tot i tenir una latitud diferent, hi fa el mateix clima fred d’alta muntanya a causa de la seva altitud.
73
9. La zona temperada A l’hemisferi nord, entre el tròpic de Càncer i el cercle polar àrtic, s’estén una àmplia zona de clima temperat. A l’hemisferi sud, aquest clima només es dona al sud d’Amèrica, a Sud-àfrica, a Nova Zelanda i a la costa meridional d’Austràlia. La zona temperada es caracteritza per presentar quatre estacions tèrmiques durant l’any: l’hivern, la primavera, l’estiu i la tardor. L’estiu, força calorós, contrasta amb l’hivern, que pot arribar a ser molt fred. A la zona temperada s’hi distingeixen tres tipus de climes: el mediterrani, l’oceànic i el continental. [Font 32] Alguns exemples d’aquestes variants climàtiques dins de la zona temperada són Tortosa, a Catalunya, on el clima és mediterrani; Brest, a França, on el clima és oceànic, i Moscou, a Rússia, on el clima és continental. [Font 33]
Font 32. Variants climàtiques de la zona temperada.
74
Sabies que…? A la zona temperada les estacions de l’any no coincideixen. A causa de la inclinació de la Terra, quan a l’hemisferi nord és hivern a l’hemisferi sud és estiu i quan a l’hemisferi nord és primavera a l’hemisferi sud és tardor.
Moscou.
TEMA
3
Moscou Temperatures
Tortosa Temperatures
Precipitacions
º C
mm
50
100
45
90
40
80
35
70
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
Precipitacions
º C
mm
50
100
45
90
40
80
35
70
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
0
0
-5 -10
G
F M A M J
J
A
Brest Temperatures
Precipitacions
º C
mm
5
10
140
0
0
130
G
F M A M J
J
A
S O N D
S O N D
120 110
Font 33. Les poblacions de Tortosa, Brest i Moscou estan situades a la zona temperada de l’hemisferi nord. Tortosa és un exemple de clima mediterrani, amb temperatures suaus a l’hivern i estius llargs i calorosos, i precipitacions principalment a la primavera i a la tardor; Brest, de clima oceànic, amb temperatures suaus a l’hivern i a l’estiu i precipitacions abundants tot l’any, i Moscou, de clima continental, amb hiverns freds i estius calorosos, una gran amplitud tèrmica i precipitacions tot l’any.
50
100
45
90
40
80
35
70
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
0
G
F M A M J
J
A
S O N D
0
75
Santander
9.1. La península Ibèrica La península Ibèrica es troba dins de la zona temperada i s’hi donen totes les variants d’aquest clima: la mediterrània, l’oceànica i la continental. Les modalitats oceànica i continental, però, són força més moderades que en altres indrets del planeta. Per això es diu que hi ha un domini mediterrani general que engloba tota la Península i les illes Balears. Aquest domini es caracteritza per la sequera estival i per la concentració de pluges a la primavera i a la tardor. Dins d’aquest domini es distingeixen la modalitat mediterrània oceànica o atlàntica, la modalitat mediterrània continental i la modalitat mediterrània pròpiament dita. [Font 34] Segons que la quantitat de pluja anual sigui superior o inferior a 600 mm, la Península es divideix en una zona humida i una altra de seca. [Font 35] A Catalunya, la variant climàtica dominant també és la mediterrània. A la zona de l’interior s’hi accentua la variant continental. La variant oceànica només és present a la Vall d’Aran, l’única vall del Pirineu orientada a l’oceà Atlàntic. La isohieta, és a dir, la línia que uneix els punts que registren el mateix nivell de pluviositat, de 600 mm divideix clarament el territori català en una zona humida i una zona seca. [Font 36] Tant a la Península com a Catalunya, a les zones més altes hi predomina el clima fred d’alta muntanya.
Precipitacions
mm 200 180 160 140 120
50
100
40
80
30
60
20
40
10
20
0
0
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
Valladolid Temperatures
º C
Precipitacions
mm
50
100
45
90
40
80
35
70
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
0
0
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
Màlaga Temperatures
º C
Precipitacions
mm 120 110
50
100
45
90
40
80
Recorda
35
70
La Vall d’Aran és l’única zona de
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
Catalunya on el clima és oceànic.
Font 34. Els climes de Santander (Cantàbria), Valladolid (Castella i Lleó) i Màlaga (Andalusia) són exemples de les variants mediterrània oceànica o atlàntica, mediterrània continental i mediterrània pròpiament dita, respectivament.
76
Temperatures
º C
0
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
0
TEMA
3
Font 35. Mapa climàtic de la península Ibèrica, les illes Balears i les illes Canàries. La zona humida de la península Ibèrica correspon a la variant oceànica o atlàntica. També hi ha precipitacions regulars tot l’any a les zones d’alta muntanya.
Font 36. Mapa climàtic de Catalunya. Segons que les precipitacions siguin superiors o inferiors als 600 mm anuals, el territori català es divideix en una zona humida, al nord, i una altra de seca, al sud. El clima mediterrani és el predominant, i a l’àrea del Pirineu s’hi donen les característiques del clima fred d’alta muntanya.
77
10. La zona càlida Els climes de la zona càlida són els que estan situats entre els dos tròpics. Es caracteritzen per tenir unes temperatures molt altes i regulars al llarg de l’any i, per tant, una amplitud tèrmica molt petita. En canvi, les precipitacions no són sempre iguals i poden ser regulars, estacionals o gairebé inexistents. A la zona càlida s’hi distingeixen tres tipus de climes: l’equatorial, el tropical i el desèrtic o àrid. [Font 37] Alguns exemples d’aquestes variants climàtiques dins de la zona càlida són Iquitos, al Perú, on el clima és equatorial; Dodoma, a Tanzània, on el clima és tropical, i Tamanrasset, a Algèria, on el clima és desèrtic. [Font 38] Les illes Canàries són l’única zona de l’Estat espanyol on el clima és càlid. Això és degut al fet que la seva latitud és propera al tròpic de Càncer. [Font 39]
Font 37. Variants climàtiques de la zona càlida.
78
Recorda El clima de les illes Canàries, situades molt a prop del tròpic de Càncer, és subtropical.
Paisatge de les Canàries.
Dodoma Temperatures
Precipitacions
º C
TEMA
3
mm 130 120 110
50
100
45
90
40
80
35
70
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
0
Iquitos
G
Temperatures
Precipitacions
º C
340
260 240 220 200 180 160 140 120 50
100
40
80
30
60
20
40
10
20
0
G
F M A M J
J
A
S O N D
Temperatures
º C
320 280
J
A
S O N D
0
Tamanrasset
mm
300
F M A M J
Font 38. Tant Iquitos (Perú) com Dodoma (Tanzània) es troben a la zona intertropical. Tanmateix, Iquitos és un exemple de clima equatorial i Dodoma és un exemple de clima tropical, amb una estació de pluges i una altra estació seca. Tamanrasset (Algèria), al bell mig del Sàhara, és un exemple de clima desèrtic.
0
Precipitacions
mm 130 120 110
50
100
45
90
40
80
35
70
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
0
G
F M A M J
J
A
S O N D
0
Santa Cruz de Tenerife Temperatures
º C
Precipitacions
mm 130 120 110
Font 39. A les illes Canàries l’amplitud tèrmica és escassa. Hi ha una estació seca, que va del mes de maig al mes d’octubre, i només hi plou durant mig any.
50
100
45
90
40
80
35
70
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
0
G
F M A M J
J
A
S O N D
0
79
11. La previsió del temps Per fer la previsió meteorològica, els homes i les dones del temps solen utilitzar mapes meteorològics. En aquests mapes s’hi representen diferents variables, com ara els anticiclons, les depressions, els fronts càlids, els fronts freds, etc. Encara que no ho sembli, l’aire pesa i fa pressió sobre la Terra. Aquesta pressió es mesura amb un aparell que s’anomena baròmetre i les unitats de mesura habituals són els mil·libars. Si la pressió és superior a 1.015 mil·libars, es diu que hi ha una alta pressió o anticicló (A). Si la pressió està per sota, es diu que hi ha una baixa pressió o depressió (D). A les àrees anticiclòniques l’aire és estable i hi fa bon temps encara que faci fred. A les àrees de baixes pressions, en canvi, el temps és variable (vents, precipitacions, etc.). [Font 40] En els mapes del temps s’hi solen representar unes línies anomenades isòbares. Es tracta d’unes línies imaginàries que es tracen per unir tots aquells punts en què la pressió atmosfèrica és la mateixa. També s’hi representen els fronts càlids (en vermell) i els fronts freds (en blau), que són masses d’aire que es van desplaçant. [Fonts 41 i 42]
Sabies que…? Per consultar la previsió del temps, es poden utilitzar els webs del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) i de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). En trobaràs els enllaços al web www.espaibarcanova.cat.
Font 40. El pes o la pressió de l’aire de l’atmosfera es mesura amb el baròmetre. Si el baròmetre assenyala menys de 1.015 mil·libars, vol dir que som en una zona de baixa pressió o depressió. Si la xifra és més alta, això significa que ens trobem en una zona anticiclònica o d’alta pressió.
80
TEMA
3
Font 41. Els mapes meteorològics permeten interpretar el temps atmosfèric.
Font 42. Imatge de satèl·lit del cicló Sandy, que va afectar zones del Carib, els Estats Units i el Canadà l’octubre de 2012.
81
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS atmosfera
meteor
Capa de gasos que envolta la Terra.
Qualsevol fenomen que es produeix dins l’atmosfera terrestre.
EL CLIMA
climograma Temperatures
ºC
mm
Precipitacions
140 130 120 110 50
100
45
90
40
80
35
70
30
60
25
50
20
40
15
30
10
20
5
10
0
G
F
M
A
M
J
J
A
S
O
N
D
precipitació
temperatura
0
Gràfic en què es representa el clima d’una zona determinada mitjançant les dades de temperatures i precipitacions. Quantitat d’aigua, en forma de pluja, neu o calamarsa, que cau en un lloc determinat. Es mesura amb el pluviòmetre.
82
Intensitat de la calor de l’aire, que es mesura amb el termòmetre.
Recorda
meteorologia
» E l temps és l’estat de l’atmosfera en un moment determinat, mentre que el clima és el temps que acostuma a fer.
» L a Vall d’Aran és l’única zona de Catalunya on el clima és oceànic.
» E l clima de les illes Canàries, situades molt a prop del
Ciència que estudia els meteors.
tròpic de Càncer, és
temps
subtropical.
Estat de l’atmosfera en un moment determinat i en un lloc concret.
clima
Descripció del conjunt de condicions o tendències habituals de l’estat de l’atmosfera en una zona determinada durant un període llarg de temps. 83