LLENGUA CATALANA. Agna de Valldaura. Unitat 3 by Editorial Barcanova

LL ENGUA A A cAT L NA

UNITAT 3 ESO

Programa

Agna de Valldaura

LITERATURA » La tragèdia TEXTOS FUNCIONALS » Els textos periodístics. La notícia i el reportatge GRAMÀTICA » La negació i la veu passiva ORTOGRAFIA » Marcadors de desplaçaments i enumeracions

UNITAT

LECTURA » Mar i cel

Preparem la lectura 1. Doneu un cop d’ull a les imatges del text Mar i cel i digueu de què deu tractar l’obra. 2. Escolteu el tema «Per què he plorat?» de la versió teatral que Dagoll Dagom va fer de l’obra. 3. Responeu oralment: Quins altres amors impossibles del món de la literatura coneixeu? Què impedeix que els dos amants puguin estar junts? 4. Intercanvieu comentaris i opinions: Com us imagineu que devia ser la vida en un vaixell pirata al segle xvii?

LECTURA « UNITAT 3

» LECTURA Mar i cel La creació literària s’inspira en les vivències de les persones, entre les quals destaquen l’enamorament i l’amor. L’enamorament és un impuls molt poderós que pot produir, segons les circumstàncies, sentiments oposats: de plaer i de dolor, de vida i de mort. Mar i cel és una obra de teatre que ens mostra l’enamorament apassionat de dos personatges que pertanyen a cultures i religions enfrontades: ell és morisc i ella, cris tiana. Aquesta circumstància converteix la relació en un amor impossible. Les escenes que llegiràs a continuació pertanyen al tercer acte i corresponen al des enllaç de l’obra, en què les emocions arriben fins a l’extrem de fer esclatar la tragèdia.

Personatges principals

Retrat d’Àngel Guimerà, autor de Mar i Cel.

Saïd: Capità d’un vaixell pirata. Fill d’un morisc i una cristiana; expulsat d’Espanya el 1609, quan només tenia sis anys. L’exèrcit cristià va matar els seus pares. Blanca: Filla del comandant de la milícia cristiana. Als quatre anys, la seva mare va morir i el pare la va recloure en un convent de monges. Carles: Comandant de la milícia cristiana al servei del rei d’Espanya. Pare de Blanca. Ferran: Capità d’un vaixell cristià abordat pels pirates. Cosí de Blanca i nebot del comandant de la milícia.

Sinopsi de les escenes anteriors

milícia f. Tropa o gent de guerra. motí m. Tumult o aixecament de la tripulació contra el comandament d’un vaixell.

Any 1639. Un vaixell pirata aborda un vaixell cristià i fa presoners tots els membres de la família del comandant de la milícia. Saïd, el capità pirata, i Blanca, una de les presoneres, s’enamoren. Els pirates fan un motí contra Saïd. Els cristians, amb l’ajut d’un pirata renegat, aconsegueixen alliberar-se i vencen els pirates. Carles, comandant de la milícia cristiana, vol executar Saïd, però Blanca s’hi oposa i amenaça de matar-se amb un punyal. Carles renega d’ella. Saïd i Blanca es confessen el seu amor apassionat i s’adonen que se’ls acosta l’hora de la mort.

Les fotografies de la lectura corresponen a diferents escenes de la representació de Mar i cel per part de la companyia Dagoll Dagom al Teatre Nacional de Catalunya l’any 2004.

VOC AB U L AR I

UNITAT 3 » LECTURA TERCER ACTE Escena IX Blanca i Saïd estan sols. Es confessen el seu amor apassionat i s’adonen que la mort és molt a prop. Saïd: Blanca, qui ets? Et miro i veig que no has nascut a la terra com la resta de nosaltres. Tu vens d’un altre món, del lloc on sorgien els somnis dolços de la meva infantesa. Quan et miro, quan et sento… Fins i tot l’aire que mous en passar fa que tota la vida del meu ésser, que el meu cos, que la meva ànima es despertin i sentin, vibrants, que moro i visc alhora! I busco i aspiro l’aire que ja has respirat, i m’ofego. I una onada potent, com la que arrenca les roques del fons del mar i les llança contra el sol, la lluna i les estrelles, una onada de sang, sospirs i besos, i bramuls salvatges i clams de joia, i llàgrimes i queixes, i harmonies… m’esqueixa per dins i irromp en els meus llavis per dir-te: «Blanca, t’estimo». Blanca (cobrint-se el rostre avergonyida): No! Saïd: T’he ofès? Què has dit, llengua traïdora? Blanca: No, no… Vull sentir-te! Vull escoltar-te! Blanca es cobreix encara la cara amb les mans. Saïd: Em perdones? Blanca (creient haver sentit un soroll ): Són ells! Saïd: No, Blanca, encara no ve la mort! Blanca: La mort? S’acosta la mort? Abans que arribi et vull veure. Deixa que et miri l’ànima a través dels teus ulls! Qui ets? Quin dia m’has vist i t’he vist jo? No, no apartis la mirada. Ara et vull mirar per recuperar el temps que no t’he vist. Sense adonar-me’n, jo t’enyorava i estaves en els meus somnis de claustre i soledat. Aleshores jo no sabia com eres, i eres com ara! No vull que moris. No vull que la mort t’arribi perquè la meva vida ja s’ha arrelat a la teva. Què hi fa que en comptes de flors estiguem voltats de serps si són elles les que ens uneixen? Vens d’un altre món, del món odiat. Quant i quant has patit sobre la terra? Quanta amargura ha begut la teva ànima, sempre reclosa al fons del pit sentint les ànsies de volar, com la meva, i donant-se cops d’ales contra les reixes, glatint i fent-se trossos. Quant patiment! Quanta infelicitat! Saïd: I quant has trigat! He hagut de recórrer sol la vida i, ara, al final et trobo al meu camí, quan ja gairebé toco el sepulcre! Blanca (amb energia i desesperació): No, Saïd, no! No ve l’hora de morir! No ara que sento la vida brotar per tot el meu ésser! Vull viure! Déu meu, salva’ns! Saïd: Ira d’Al·là! Que tornin! Aquí els espero! Esquinçaré les seves carns, jo mateix estamparé els murs amb les seves entranyes! Que vinguin ja! Tots! Vull morir matant! Blanca (esglaiada de la ràbia de Saïd ): Saïd! No! Saïd (canviant la seva desesperació per tendresa): No, no, Blanca, no t’espantis. Soc el teu esclau. Vols que besi la terra que trepitja el teu pare! Blanca: Jo l’estimo, Saïd! Saïd: Ho veus, estimada? Tot és en va. Tu ets el cel; jo soc el mar. Mai no s’ajunten aquí. Mira. Només s’ajunten a l’horitzó. Tot és en va. Blanca: Ja venen.

VO CAB ULARI

esqueixar v. Trencar, partir. irrompre v. Entrar bruscament en un lloc. claustre m. Recinte voltat de murs amb galeries cobertes i obertes cap al pati que hi sol haver als monestirs. glatir v. intr. Estar inquiet pel desig d’una cosa difícil d’aconseguir. esglaiat -ada adj. Temorós, que té por que passi alguna cosa dolenta.

VOC AB U L AR I

Alger. Ciutat d’Algèria, al nord d’Àfrica.

Escena X Ferran (baixant ràpidament): Soc jo! Blanca (volent fer-lo retrocedir): No! Ferran: Blanca! Escolta’m! Jo us vull salvar! Saïd: Salva-la a ella! A mi tant me fa morir. Per què, la vida? Blanca: Ferran… Ferran: No diguis res, Blanca, escolta’m primer. (Emportant-se-la a un costat perquè no ho senti Saïd.) Tu estimes aquest home. Doncs, bé, jo em sacrifico gustós per tu. Per damunt del meu amor d’infantesa hi ha la teva felicitat. I res més. Que vull salvar-lo, cosina! Blanca: Oh! Ferran! Gràcies! Ferran: Però el teu pare continua volent la seva vida! Blanca: No! Ferran: No et preocupis. Tot està a punt. Saïd, encara tinc gent que m’obeeix. Hem baixat una barca des de la popa. És de nit i els núvols cobreixen el cel. Jo vigilaré que l’oncle no torni, i tu baixes per la finestra, saltes a l’aigua i en un moment puges a la barca. Arribaràs a Alger abans que es faci de dia. Aneu de pressa. (A Blanca.) Ell t’estima i et trobarà. Blanca: Però… Ferran: Arribaran de seguida! De pressa, Saïd. I prega perquè no surti la lluna. Saïd (commogut): No em neguis una abraçada! Ferran (abraçant-lo): Saïd! Amb tota l’ànima! Saïd: Gràcies! Escena XI Blanca: Saïd, fuig! Saïd: Fugir! Blanca: Aquesta finestra dona a la vida. Estàs salvat! Saïd: Blanca, deixa’m morir aquí. Deixa que et besi i ja ho tindré tot. Blanca: No, Saïd, no. Vull que visquis i vull esperar-te, em sents? Viuré cada hora esperant-te. (Creu haver sentit un soroll.) Fuig! Saïd: Et buscaré, Blanca. Et buscaré on siguis i et trobaré. Blanca (plorant): Marxa, sisplau! M’estàs matant! Saïd: La teva mà… Blanca: Saïd! Saïd (besant-la): La que volia matar-me i que al final m’ha salvat! Blanca: És teva! Saïd: Llança al mar el punyal, amor meu. M’espanta saber que el tens. Blanca (el llança per la finestra): Ja està. Fuig! Saïd: Deixar-te ara és com si m’arrenquessin la vida! Blanca: Tornaràs? Saïd: T’ho juro! Si morís, vindria el meu cadàver! Blanca: Crida’m des de la terra, des del mar, des del paradís o des de l’abisme! Jo et respondré i et seguiré perquè soc teva. Se sent un lleuger soroll dalt de l’escala i se separen de pressa. Saïd (des de la finestra, en veu baixa): Fins aviat! Blanca (també molt baix): Adeu! Saïd: Blanca! Saïd puja ràpidament cap a Blanca i la besa lleument.

UNITAT 3 » LECTURA Escena XII Carles: On és el monstre? Blanca (a Saïd ): Ja tornen! Marxa! Carles: Mor! Surt la lluna, que il·lumina de ple Saïd. Blanca: Pare! Carles: El pirata fuig! Jo el mato! Carles baixa un altre graó i dispara a Saïd. Blanca se n’adona i s’interposa per prote gir-lo amb el cos i és ella qui rep el tret. La noia recula ferida. Blanca: Ah! Saïd (que ha tornat a pujar i la rep en els seus braços abans que caigui a terra): L’heu ferida a ella! Blanca: Pare! Carles: Filla! Ferran (apareixent dalt de l’escala, seguit de mariners i soldats): Què heu fet…?! Saïd (amb desesperació): És meva! Morim plegats! La meva dolça esposa! Abraça’m! Carles (arribant al mig de l’escena seguit de tothom): Filla! Saïd: Al mar! Blanca: Al cel! Es llancen al mar abraçats. Carles cau al mig de l’escena de genolls. Ferran (corrent cap a la finestra): Han desaparegut! Teló.

Àngel Guimerà: Mar i cel (versió actualitzada i en prosa).

Els actors Sergi Albert, Elena Gadel i Carlos Gramaje en els papers de Ferran, Blanca i Saïd, respectivament.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 3

» ACTIVITATS Comprensió lectora 1. Identifica cadascun dels personatges de Mar i cel (Saïd, Blanca, Ferran, Carles) a partir de les descripcions següents:

a) És el capità d’un vaixell cristià abordat pels pirates; és cosí de Blanca i nebot de Carles, el comandant de la milícia. b) És el comandant de la milícia cristiana al servei del rei d’Espanya; és el pare de Blanca. c) És el capità d’un vaixell pirata; és fill d’un morisc i una cristiana, expulsat d’Espanya el 1609, quan només tenia sis anys. d) És la filla de Carles, el comandant de la milícia cristiana; ha estat reclosa en un convent des dels quatre anys.

2. En l’escena IX, Saïd utilitza diverses expressions que tenen sentit figurat. Relaciona cadascun dels missatges que ens transmet amb les expressions corresponents. Per exemple: a3) Saïd té dues sensacions oposades (una sensa ció de defalliment i una altra de vitalitat) quan afir ma: «L’aire que mous fa que el cos i l’ànima sentin que moro i visc alhora.» Missatges a) Saïd té dues sensacions oposades (una sensació de defalliment i una altra de vitalitat). b) Saïd sent un impuls molt fort que l’empeny a manifestar el seu amor. c) Blanca és especial, és diferent de totes les altres persones. d) Saïd comença a sentir una sensació nova, desconeguda per ell fins aleshores. e) L’amor de Saïd i Blanca és un amor impossible: les seves vides mai no es podran unir en aquest món. f) Saïd ha conegut Blanca massa tard: sap que aviat morirà. Expressions de sentit figurat 1. «No has nascut a la terra. Tu vens d’un altre món.»

2. «L’aire que mous fa que el meu cos, que la meva ànima es despertin.» 3. «L’aire que mous fa que el cos i l’ànima sentin que moro i visc alhora.» 4. «Una onada potent, una onada de sang irromp en els meus llavis.» 5. «Et trobo al meu camí, quan ja gairebé toco el sepulcre.» 6. «Tu ets el cel; jo soc el mar. Només s’ajunten a l’horitzó.»

3. Blanca diu a Saïd que ell ve «d’un altre món, del món odiat». Quin sentit tenen les seves paraules?

4. Blanca utilitza la imatge de l’ocell engabiat «donant-se cops d’ales contra les reixes». Què simbolitza aquesta imatge? Tria la resposta correcta:

a) Aquesta imatge simbolitza que Blanca no se sent lliure perquè els pirates la tenen presonera al seu vaixell i no troba la manera d’escapar-se’n. b) Aquesta imatge sol ser el símbol del personatge que no se sent lliure per culpa dels condi cionaments culturals, socials o religiosos, dels quals vol alliberar-se. c) Aquesta imatge sol ser el símbol del personatge que no se sent lliure per culpa d’una passió amorosa que l’arrossega a un destí fatal i no sap com evitar-ho.

5. Saïd diu que té la sensació de morir (sensació

negativa) i viure (sensació positiva) alhora. Llegeix aquestes expressions amb què Saïd manifesta el seu estat d’enamorament i digues si utilitza més expressions de sentit negatiu o de sentit positiu:

a) «Aspiro l’aire que ja has respirat, i m’ofego.» b) «Una onada de sang, sospirs i besos, i bramuls salvatges i clams de joia, i llàgrimes i queixes, i harmonies… m’esqueixa per dins.» c) «He hagut de recórrer sol la vida i, ara, al final et trobo al meu camí, quan ja gairebé toco el sepulcre!» d) «És meva! Morim plegats! La meva dolça esposa! Abraça’m!»

6. A partir de l’activitat anterior digues com és

l’amor de Saïd i Blanca. Tria un d’aquests adjectius: platònic, tràgic, interessat, eròtic o cortès. Després, justifica la resposta amb dues raons.

UNITAT 3 » LECTURA » ACTIVITATS

Tant Saïd com Blanca fan referència als somnis de la infantesa. Què caracteritza els somnis de l’un i de l’altra? Van tenir una infantesa semblant? Completa les explicacions:

a) Saïd parla dels «somnis dolços de la meva infantesa». Segons això, . b) Blanca parla dels «meus somnis de claustre i soledat» perquè va passar la infantesa . Per tant, va ser una etapa .

8. Carles i Ferran comparteixen moltes coses: la cultura, la religió, l’objectiu d’alliberar-se dels pirates… Malgrat això, la manera d’encarar la realitat els fa diferents. Quines d’aquestes característiques atribuiries a Carles i quines, a Ferran? transigent • irreflexiu • fanàtic • rancuniós compassiu • ponderat • intransigent • assenyat tolerant • respectuós • agressiu • impulsiu

Anàlisi literària 9. En l’obra Mar i cel podem observar algunes de

les característiques més comunes del teatre romàntic del segle xix. A partir de les paraules que hi ha entre parèntesis, reconstrueix les quatre frases següents, que descriuen característiques pròpies del teatre romàntic. En acabat, estudia-te-les per poder-les explicar sense llegir. a) L’acció és dinàmica, i ; sovint està situada en una més o menys (fets violents; amb intriga; idealitzada; època històrica) b) Els personatges viuen per motius socials, , i es deixen portar (pels sentiments i les pas sions; culturals o religiosos; situacions proble màtiques) c) L’amor és : no pot cedir a les i no troba altra sortida que la (mort tràgica; absolut; conven cions socials) d) La finalitat de l’ és en el públic: , compassió, , desconcert, etc. (rebuig; desvetllar emo cions; admiració; espectacle teatral)

10. El teatre romàntic també es caracteritza per

l’ús figurat del llenguatge, és a dir, per l’abundància de figures retòriques. Relaciona cadascuna de les expressions subratllades de la primera llista

amb la figura corresponent de la segona. Després, aprèn-te bé el nom i la definició d’aquestes figures. Per exemple: a2) L’expressió «somnis dolços» és una sinestèsia, és a dir, la figura retòrica que consisteix a associar diferents dominis sensorials. Expressions a) Els somnis dolços de la meva infantesa. b) Moro i visc alhora. c) Arrenca les roques del fons del mar i les llança contra el sol, la lluna i les estrelles. d) Què has dit, llengua traïdora? e) Què hi fa que en comptes de flors estiguem voltats de serps? f) Quan ja gairebé toco el sepulcre! Figures retòriques 1. Hipèrbole (exageració evident) 2. Sinestèsia (associació de diferents dominis sensorials) 3. Oxímoron (unió d’expressions que s’exclouen en tre si pel significat) 4. Sinècdoque (expressió que pren el tot per la part o la part pel tot) 5. Metonímia (expressió que pren l’efecte per la causa, el contingut pel continent, etc.) 6. Metàfora (expressió amb el sentit d’una altra a partir d’una certa semblança)

11. Completa el comentari que hi ha a continuació.

En alguns casos et donem les opcions entre parèntesis. Mar i cel és una perquè presenta uns personatges que (viuen intensament / dominen racional ment) els seus sentiments i les seves passions, (s’adapten / s’enfronten) a les convencions socials, i l’amor és tan que els mena a un desenllaç : una mort violenta. Quant al llenguatge, els protagonistes s’expressen en un registre (literari / estàndard), amb moltes figures i un to emfàtic o (simple / exagerat).

Paraules i expressions 12. Relaciona cada concepte de la primera llista

amb la definició corresponent de la segona, que has de completar amb les paraules que hi ha entre claudàtors. Per exemple:

a2) El torbament és l’alteració de la serenitat, la lucidesa, la tranquil·litat o la calma. Conceptes a) Torbament [serenitat, tranquil·litat] b) Depressió [afebliment, forces] c) Pietat [compassió, desgràcia] d) Sacrifici [renúncia, benefici] e) Fanatisme [creença, intemperància] f) Rancúnia [odi, mal] Figures retòriques 1. Estat emocional caracteritzat per un de les anímiques, intel·lectuals i físiques. 2. Alteració de la , la lucidesa, la o la calma. 3. Privació, concessió o dolorosa d’una cosa en d’una altra persona. 4. Sentiment d’ que incita a fer a algú altre. 5. Sentiment de dolor o que desperta la dels altres. 6. Qualitat d’aquell que sustenta una o una opinió amb i sense sentit crític.

13. Assigna cada sentiment o emoció a un dels

personatges de Mar i cel, segons correspongui: torbament, còlera, pietat, ponderació, fanatisme, depressió, sacrifici, rancúnia, impotència.

14. La cultura popular considera que el cor és l’òr-

gan on resideixen l’amor, la sensibilitat, la bondat i el sentiment moral. Per això s’han format frases fetes com les següents: partir-se el cor / tenir un cor de pedra / fer el cor fort / arribar al cor / tenir el cor robat / obrir el cor / estar amb l’ai al cor / anar amb el cor a la mà / clavar-se al cor. Substitueix cadascuna de les expressions següents per la frase feta corresponent. Per exemple: Veure aquell infant mort em va commoure de pena. → Se’m va partir el cor. a) La Irene té molta por pel que pugui passar. → Està amb . b) No és gens sensible a l’amor o a la compassió. → Té . c) Hem de commoure vivament la gent. → Hem d’ de la gent. d) Aquesta noia m’agrada bojament. → Em té . e) M’ha explicat secrets i intimitats. → M’ha . f) Obra amb sinceritat. → Va .

g) El que em va dir em va causar molt sofriment. → Se m’ha . h) No he pogut fer altra cosa que sobreposar-me a les adversitats. → He hagut de .

Expressió oral 15.   En grups, prepareu un treball sobre els sen-

timents i les emocions i exposeu-lo a classe. Cada membre del grup haurà de definir almenys cinc sentiments o emocions i explicar un cas concret (una anècdota, una situació o una petita història real o de ficció) en què es manifestin. Podeu guiarvos per aquesta classificació i afegir-n’hi uns altres: Por

espant, angoixa, temor, pànic, fòbia, ansietat, consternació…

Odi

antipatia, enemistat, mania, ira, ràbia, còlera, virulència…

Tristesa

pena, malenconia, frustració, depressió, pessimisme, solitud, decepció…

Alegria

entusiasme, satisfacció, eufòria, plaer, joia, goig, felicitat…

Afecte

amistat, simpatia, enamorament, amor, tendresa, respecte, adoració…

Creació literària 16.   El personatge de Carles, comandant de la milícia cristiana, a causa del seu fanatisme i la seva intolerància, odia Saïd i acaba odiant també Blanca, la seva pròpia filla. Blanca i Saïd són personatges molt infeliços a causa de les circumstàncies familiars i socials en què han hagut de viure.

A partir de l’explicació anterior, fes les activitats següents: a) Escriu un monòleg (o una intervenció que es pugui incorporar en el diàleg de l’obra) de Carles en què expressi el seu sentiment d’animadversió i les raons en què el fonamenta. b) Escriu un monòleg de Blanca en què expressi la soledat que va patir quan estava reclosa al convent i l’enyorança que sentia de casa seva. c) Escriu un monòleg de Saïd en què expressi la desesperació i l’odi que li va provocar veure com l’exèrcit cristià matava els seus pares.

UNITAT 3 » LITERATURA

» LITERATURA 1. La tragèdia 1.1. Les passions humanes Hi ha situacions en la vida de les persones en què un sentiment pot ser tan viu i tan intens que ens pot anul·lar la capacitat de raonar i d’actuar de manera assenyada. Aleshores diem que estem afectats per una passió que domina sobre la nostra voluntat, i això pot fer que seguim comportaments del tot irracionals. GRANS PASSIONS HUMANES

1. L’AMOR

L’amor, com a passió, sorgeix del desig exaltat d’unió amb una altra persona. Quan aquesta unió es fa impossible per raons socials, culturals o religioses, la passió amorosa pot conduir els afectats a un desenllaç tràgic.

2. L’AMBICIÓ

L’ambició és el desig desordenat d’aconseguir honor, poder o qualsevol altra cosa que alimenti l’amor propi. L’ambició exagerada pot conduir la persona afectada a un deliri de grandesa, anomenat megalomania.

3. L’ODI

L’odi, l’enveja i la rancúnia són diversos sentiments de malvolença que una persona pot tenir envers una altra. Aquests sentiments poden provocar atacs irrefrenables d’ira.

4. LA VENJANÇA

És el dany que una persona causa a una altra per tal de satisfer el seu ressentiment. En alguns pobles es reconeix el dret de la venjança de sang, segons el qual el parent més pròxim d’una víctima té dret a executar l’assassí o de prendre personalment la venjança.

La literatura, tot i ser fruit de la ficció creativa dels escriptors, esdevé un testimoni permanent de la complexitat humana i, per tant, no defuig aquest univers de passions; ans al contrari, l’utilitza i el condueix fins a l’extrem per aprofundir-hi, conèixer-ne les conseqüències i extreure’n ensenyaments morals.

1.2. La tragèdia grega La tragèdia és un gènere teatral culte i de to elevat que té com a protagonista un heroi o una heroïna que s’enfronta al seu destí amb gran enteresa moral; és a dir, amb sentit del deure i total convenciment de la rectitud dels seus actes. La tragèdia és una de les creacions més brillants de la cultura grega i Sòfocles n’és el màxim exponent. Els personatges de les tragèdies gregues solen pertànyer a l’univers mitològic i religiós (herois, heroïnes, déus, deesses…); tot i així, els arguments mostren un ventall de conflictes que neixen de les passions humanes. Per això, els sentiments i els dilemes morals que ens susciten les tragèdies gregues ens són propers i encara avui ens emocionen.

1.3. Sòfocles Sòfocles (496-406 aC) va ser una personalitat molt destacada a la ciutat d’Atenes, la qual, arran de la seva mort, fins i tot el va venerar amb ofrenes i sacrificis. Va escriure al voltant de 120 obres, de les quals només se n’han conservat set. Antígona i Èdip rei són dues de les més reconegudes. Les obres de Sòfocles s’endinsen en la psicologia d’herois i heroïnes que, tanmateix, esdevenen imatges molt fidels de l’ésser humà.

Bust del poeta tràgic Sòfocles a Atenes (Grècia).

Argument d’Antígona Acabada la guerra entre l’exèrcit de la ciutat d’Argos i el de la ciutat de Tebes, amb el resultat de la mort de dos germans que combatien en bàndols contraris, Etèocles i Polinices, el rei de Tebes, Creont, ordena que el cadàver del germà enemic, Polinices, resti insepult, com a menjar dels ocells rapinyaires. Això suposava, per als grecs, un gran deshonor: tenien la creença que la seva ànima vagaria eternament sense descans. Aleshores Antígona es rebel·la contra l’ordre i, d’amagat, enterra el seu germà Polinices. Infringeix, doncs, la llei del rei i decideix seguir el dictat d’un principi moral superior: el del deure de donar sepultura als morts. Per aquest motiu, Creont la castiga a morir reclosa en una tomba. Només la intervenció de l’endeví Tirèsies fa que el rei canviï de parer. Però, quan ho fa, ja és massa tard: Antígona s’ha suïcidat.

1.4. William Shakespeare Shakespeare converteix els protagonistes de les seves tragèdies en símbols de les grans passions humanes: l’amor (Romeu i Julieta), el dubte malaltís (Hamlet), la gelosia (Otel·lo), la revenja (El mercader de Venècia), l’ambició i el remordiment (Macbeth), l’amor filial (El rei Lear)… Davant les passions incontrolades, no hi ha altra sortida que la mort, final comú en totes les tragèdies.

William Shakespeare (1564-1616) és el dramaturg més reconegut, llegit, traduït i representat de la literatura universal. És autor de 10 tragèdies, 9 drames històrics i 17 comèdies. Dues de les tragèdies shakespearianes més representades són Hamlet i Romeu i Julieta. Molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps. Romeu i Julieta és una tragèdia en què es fonen l’amor i la mort. Tracta de dos adolescents que s’enamoren a primera vista i es juren amor etern. Però les famílies respectives, enemistades, impedeixen la felicitat dels enamorats. Al final, la gran passió amorosa conduirà els protagonistes al suïcidi.

Escena de l’obra Romeu i Julieta per a ballet.

Romeu i Julieta és una mostra del llenguatge literari de Shakes peare. Fixa’t en aquests fragments de l’escena del balcó, quan Romeu entra al jardí de la família Capulet per veure Julieta.

Acte II, escena II El jardí de la família Capulet. Romeu entra al jardí. Julieta apareix a la finestra. Romeu (monòleg): Silenci! Quin llum brilla a la finestra? És l’orient i Julieta el sol! Surt, sol, i mata l’envejosa lluna, que és pàl·lida i desfeta de neguit veient que sa minyona és molt més bella. ¿Què passaria si els seus ulls lluïssin enllà del cel, i en el front d’ella els astres? Que la galta esclatant apagaria les mateixes estrelles, i en el cel farien els seus ulls tanta claror, que es posarien a cantar els ocells pensant-se que la nit ja és acabada! Mireu! Ara, a la galta, hi du la mà! Oh, si d’aquesta mà jo fos el guant, perquè pogués tocar la seva galta! Julieta: Com has arribat i, digues-m’ho, per què? Alt i difícil és el mur que et tanca, i, essent qui ets, et serà un lloc de mort, aquest jardí, si algú dels meus t’hi troba.

Romeu: Amb les ales lleugeres de l’amor he saltat la paret, que no retenen l’amor límits de pedra, i, el que pot fer l’amor, sempre a fer-ho s’atreveix. Els teus parents no em poden ésser obstacle. Julieta: Però, si et veuen, t’assassinaran. Romeu: Són molt més perillosos els teus ulls que vint espases d’ells. Mira’m ben dolça, i no m’espanta llur enemistat! Julieta: Per res del món voldria que et veiessin! Romeu: La capa de la nit tinc per tapar-me de llur mirada! Estima’m solament, i que ells em vegin! Que és millor la vida acabada de cop per l’odi d’ells, que una mort retardada en la fretura del teu amor! VO CAB ULARI

1.5. Àngel Guimerà Àngel Guimerà (1845-1924) és el dramaturg català més important del segle xix i principis del xx. Les seves obres van tenir un èxit immediat als teatres i, fins i tot, algunes van ser traduïdes a diverses llengües. Les més destacades són Mar i cel (1888) i Terra baixa (1896). Terra baixa és un drama romàntic amb trets realistes: els personatges són gent del poble senzill, el llenguatge és col·loquial, amb diàlegs vius i àgils, i els temes tractats són quotidians i responen a problemes socials del moment. Pel que fa a l’aspecte simbòlic, aquest drama plasma l’oposició romàntica entre la «terra baixa», el pla, on l’egoisme ho corromp tot, i la «terra alta», la muntanya, un paradís redemptor i incontaminat, que esdevé el refugi per als éssers bons quan l’amor i la bondat no són possibles entre les persones. El teatre de Guimerà presenta uns personatges marcats per l’origen, la cultura o la religió; això els fa inadaptats, infeliços i, de vegades, violents.

neguit m. Inquietud produïda per una forta preocupació o impaciència. llur det. poss. Determina una cosa que pertany a dues o més persones (el seu, la seva). fretura f. Mancança, falta.

LITERATURA « UNITAT 3 Argument de Terra baixa Terra baixa tracta de l’opressió que exerceix un terratinent sobre els seus treballadors i, de manera especial, sobre la Marta, una noia òrfena que té sota el seu domini. El terratinent, per interessos econòmics, obliga la Marta a casar-se amb un pastor que ni tan sols coneix. Tot i així, el terratinent manté relacions d’amagat amb la Marta. El pastor i la Marta es veuen obligats a conviure i a compartir l’angoixa que els crea la seva situació. Quan el pastor descobreix l’engany, es converteix en un home violent i venjatiu.

Terra baixa Acte segon, escena VIII La Marta i el Manelic comparteixen el seu dolor. Marta: Parla d’una vegada! Jo t’ho demano per… Manelic: Per qui m’ho demanes, Marta? Per ell? Per qui m’ho demanes? Marta: No, Manelic, no. Escolta’m… I perdona’m. Manelic: Que et perdoni? Què t’havia fet, jo? Parla! Per què m’havies d’enganyar a mi? Per què? Marta: Perquè no era ningú, jo! Perquè no tenia voluntat, i obeïa! I ni t’havia mirat mai! Ni t’estimava. Manelic: Doncs per què t’has casat amb mi, i no et vas casar amb aquell home? Digue-ho! Que em torno boig per saber-ho! Marta: He sigut amb tu la dona més dolenta del món. I això no ho puc canviar… Ni el passat de la meva vida tampoc, perquè no hi ha forces que el desfacin, el passat. Manelic: Marta! Ai, Marta! Que jo t’estimo. I t’estimava des d’allà dalt, perquè jo era un grapat de neu que es va fondre mirant-te. Allà dalt es perdona tot, Marta. Perquè no és com aquí baix, on tot es podreix. Allà dalt, Marta, fins i tot s’hi conserven els cossos amb la neu: què no faran les ànimes! Marxem d’aquí, i anem-nos-en a la terra alta! Marta: Sí, Manelic, anem-hi, anem-hi de pressa.

» ACTIVITATS

l’extrem d’aprofundir-hi per tal de conèixer-ne les i extreure’n morals.

Les passions humanes 17. Relaciona els principals sentiments que es po-

nició següent:

den convertir en grans passions (l’amor, l’ambició, l’odi, la venjança) amb les definicions següents:

19. Digues a quin gènere teatral correspon la defiObra de caràcter culte i to elevat que té com a pro tagonista un heroi o una heroïna que s’enfronta al seu destí fatal amb un gran sentit del deure i amb el convenciment que actua justament.

a) Sentiment de malvolença que una persona pot tenir envers una altra. b) Desig exaltat d’unió amb una altra persona. c) Dany que una persona pot causar a una altra per satisfer el seu ressentiment. d) Desig gran d’aconseguir honor, poder, fama o qualsevol altra cosa que alimenti l’amor propi.

Sòfocles, Shakespeare, Guimerà 20. Relaciona les obres teatrals

18. Quin paper tenen les passions humanes en la

a) Hamlet b) Èdip rei c) Mar i cel

creació literària? Completa la resposta amb aquestes paraules: complexitat, passions, testimoni, en senyaments, defuig, conseqüències. La literatura esdevé un de la humana i, per tant, no les grans ; ans al contrari, les utilitza fins a

següents amb aquests dramaturgs: Sòfocles, William Shakespea re, Àngel Guimerà. d) Terra baixa e) Romeu i Julieta f) Antígona

21. Relaciona cadascuna de les obres de l’activitat anterior amb els resums temàtics que hi ha en la pàgina següent.

UNITAT 3 » LITERATURA » ACTIVITATS a) L’amor impossible entre dos joves a causa de rivalitats entre les seves famílies. b) El triomf del deure moral davant la llei injusta del poder reial. c) La víctima del destí i l’heroi que se sacrifica per salvar el seu poble. d) L’obsessió d’acomplir el desig de venjança del fantasma del pare. e) L’amor impossible de dos joves per motius so cials, culturals i religiosos. f) L’enfrontament de la natura lliure i innocent contra la societat opressora i corrupta.

Antígona 22. Llegeix l’argument de la tragèdia Antígona de Sòfocles (pàg. 85) i, després, contesta aquestes preguntes:

a) Què fa Antígona perquè s’hagi convertit en el personatge que representa el triomf del deure moral? b) Quina repercussió té el seu acte?

Romeu i Julieta 23. Explica breument l’argument de Romeu i Julie

ta. Tingues en compte que ha de justificar aquesta afirmació: «Romeu i Julieta és una tragèdia en què es fonen l’amor i la mort.»

24.

Shakespeare es val de molts recursos literaris per aconseguir un llenguatge dramàtic d’una gran eficàcia. Fixa’t com Romeu és capaç d’utilitzar la bellesa de les paraules per aconseguir el favor de Julieta. Llegeix atentament l’escena del balcó (pàg. 86) i cerca els versos que contenen les figures retòriques següents:

a) Les metàfores amb les quals fa referència a la llum de la cambra i a Julieta. b) La metàfora i la personificació amb les quals expressa el desig que Julieta surti a la finestra i que superi l’enveja que provoca la seva bellesa. c) La hipèrbole amb què expressa la resplendor que desprèn la bellesa de Julieta. d) El desig de transformació per poder acaronar Julieta.

e) La metàfora amb la qual diu que és capaç de superar els obstacles familiars. f) La comparació que estableix entre dos tipus de mort i quina prefereix.

Terra baixa 25. En l’obra Terra baixa apareixen dos mons con-

traposats: un món ideal, el de la terra alta, i un món real d’una determinada societat, el de la terra baixa. Classifica els personatges oponents i els conceptes oposats, segons pertanyin a un món o a l’altre: Sebastià, Manelic, salvació, esclavatge, opressió, puresa, llibertat, corrupció, innocència, maldat.

26. Llegeix l’argument de Terra baixa (pàg. 87) i

determina a quin moment correspon el fragment de l’escena VIII de l’obra (pàg. 87).

27. En l’escena VIII Manelic diu: «Allà dalt es per-

dona tot, Marta. Perquè no és com aquí baix, on tot es podreix. Allà dalt, Marta, fins i tot s’hi conserven els cossos amb la neu: què no faran les ànimes!» Comenta aquestes paraules del personatge fent servir alguns termes de l’activitat 25.

Creació literària 28. Escriu amb l’ordinador un breu diàleg entre el

rei Creont i Antígona. Fes que sembli un judici en què Creont acusi Antígona de no haver seguit la llei dictada pel rei (ell mateix) i Antígona es defensi recorrent a una llei natural superior que dicta que qualsevol persona, un cop morta, té dret a ser sepultada dignament, amb independència dels seus actes. El diàleg ha d’acabar amb la sentència del rei i unes últimes paraules de la condemnada.

Lectura de clàssics 29.   Antígona de Sòfocles, Romeu i Julieta de

William Shakespeare i Terra baixa d’Àngel Guimerà tenen versions adaptades fàcils de llegir. En grups de tres o quatre alumnes, llegiu-les i feu un treball (autor, època, obra…) per exposar-lo davant la resta de la classe.

TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 3

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos periodístics. La notícia i el reportatge Els textos periodístics són aquells que apareixen en els mitjans de comunicació, com, per exemple, diaris, revistes, ràdios, televisions, etc. Aquests mitjans persegueixen tres objectius:

La premsa comarcal informa dels esdeveniments més pròxims. Per això gaudeix d’una llarga tradició i d’un públic lector fidel. Des del 2020 Premsa Comarcal, una associació de 43 mitjans comarcals, gestiona i edita el portal de notícies www.catalunyanews.cat.

• I nformar: explicar què passa al món. •F ormar: interpretar i valorar les notícies, crear opinió i transmetre valors socials, culturals i ètics. •E ntretenir: distreure amb articles de caràcter lúdic, tires de vinyetes còmiques, mots encreuats, endevinalles, horòscop… L’increment imparable d’internet els últims anys ha provocat un ràpid creixement dels mitjans de comunicació digitals, tant dels tradicionals, que s’hi han hagut d’adaptar, com dels nous, que han proliferat. Internet ha passat a formar part del nostre dia a dia, i per això els nous mitjans digitals esdevenen imprescindibles en el mapa actual dels mitjans de comunicació. ELEMENTS FONAMENTALS DE LA COMUNICACIÓ PERIODÍSTICA

EMISSOR

Periodista, corresponsal, cronista, articulista, equip de redacció, agència de notícies…

CANAL (O MITJÀ DE COMUNICACIÓ)

Premsa (diari o revista), ràdio, televisió, internet…

RECEPTOR

Públic lector, oient de la ràdio, teleespectador, internauta…

MISSATGE

Contingut de la informació (notícies, crítiques, interpretacions, opinions…)

CODI

Lingüístic, icònic, tipogràfic, audiovisual…

CONTEXT

Circumstàncies relacionades amb el tema, el lloc, el moment, el mitjà…

S AB I E S Q UE …? La llengua catalana és una de les 25 llengües més utilitzades a internet. El domini .cat ja té més de 85.000 llocs web registrats i 145.000 comptes de correu.

UNITAT 3 » TEXTOS FUNCIONALS 1.1. Els gèneres periodístics El periodisme ha creat una gran varietat de gèneres, que podem agrupar en els tres grups següents: els gèneres informatius, els gèneres d’opinió i els gèneres mixtos. ELS PRINCIPALS GÈNERES PERIODÍSTICS

Notícia

Text que informa de manera objectiva d’un fet actual d’interès públic. La notícia ha de ser breu, clara i impersonal.

Reportatge

Text informatiu extens que va acompanyat de fotografies, gràfics i imatges. Pot incloure l’opinió de testimonis o d’especialistes en forma d’entrevista o de crònica.

Editorial

Text redactat per un mitjà de comunicació que valora i interpreta una notícia rellevant amb l’objectiu de crear un estat d’opinió entre el públic.

Article d’opinió

Text d’un autor reconegut (especialista o col·laborador del mitjà) que analitza i interpreta una notícia o un fet anecdòtic de manera personal i seguint un estil propi.

Crítica

Text que dona a conèixer i valora una obra literària o artística, una representació teatral o un espectacle musical, una pel·lícula o un programa de televisió, una exposició o una pàgina d’internet, un espectacle esportiu o lúdic, etc.

Cartes al director

Textos redactats pels lectors dels diaris o les revistes en què expressen les seves opinions sobre fets d’actualitat, declaracions públiques, decisions polítiques, etc.

Crònica

Text redactat normalment per un especialista o per un corresponsal que informa d’una notícia i, alhora, la interpreta i la valora d’acord amb el seu punt de vista i el seu treball de recerca.

Entrevista

Text creat entre dues persones a partir de preguntes (de l’entrevistador) i respostes (de l’entrevistat). Pot tenir un caràcter informatiu (explicar un fet) o d’opinió (interpretar-lo i valorar-lo).

GÈNERES INFORMATIUS

GÈNERES D’OPINIÓ

GÈNERES MIXTOS

Els mitjans de comunicació tenen com a objectius bàsics informar d’allò que passa al món (la notícia), valorar sobre el terreny les causes i els efectes (la crònica), ampliar a través de la investigació els fets socials i científics (el reportatge) i confrontar opinions ben argumentades (l’article d’opinió).

Què? Per què?

Qui?

Com?

Quan? On?

Entradeta

Intertítol

Titulars

1.2. Els gèneres informatius: la notícia i el reportatge La notícia i el reportatge són textos narratius que tenen com a objectiu informar de la manera més clara i ràpida possible dels esdeveniments d’actualitat (la notícia) o de fets socials o científics (el reportatge). Una notícia ha de donar informació sobre sis qüestions bàsiques: què (fet o esdeveniment), qui (protagonistes o afectats), quan (temps), on (lloc o espai), com (manera) i per què (causes). L’esquema en forma d’estrella que hi ha al marge il·lustra aquestes sis qüestions clau. Peu de foto

Cos

L’ESTRUCTURA DELS TEXTOS INFORMATIUS

TITULARS

Les notícies i els reportatges poden tenir un avanttítol, un títol i un subtítol. Els titulars encapçalen la informació i anuncien el fet o l’acció de què es pretén informar. Van sempre en un cos de lletra superior a la resta.

ENTRADETA

Sol ser el primer paràgraf de la notícia, que ofereix als lectors les dades fonamentals d’una manera breu i clara.

COS

És el conjunt de paràgrafs que apareixen després de l’entradeta i que arrodoneixen el contingut de la notícia amb tots els detalls.

INTERTÍTOLS

Són els titulars que apareixen en el cos de la notícia per avançar sintèticament la informació continguda en els paràgrafs que encapçalen. Només apareixen en notícies extenses.

PEU DE FOTO

És l’explicació breu que es posa a sota d’una fotografia o una il·lustració.

La informació d’una notícia sol aparèixer per ordre de rellevància; per això se sol dir que l’estructura d’una notícia té forma de piràmide invertida: comença donant al lector la informació més rellevant (titulars i entradeta) i, després, la va completant amb detalls secundaris en els paràgrafs posteriors.

Exemple de reportatge 6 de novembre de 2019

Reportatge

Així es va construir la torre Eiffel Una apassionant història d’ambició, polèmica, amenaces i joc brut Per Lurdes Rego, amb l’assessorament d’Andreu Mayayo

El 28 de gener de 1887 es va posar la primera pedra de la torre Eiffel. Pa rís necessitava una obra emblemàti ca per reforçar la seva grandeur. Ara bé, els intel·lectuals consideraven que el projecte de Gustave Eiffel era d’una lletjor insuportable i els treba lladors que haurien d’erigir-la es de clararien en vaga. Malgrat els entre bancs, la seva construcció va acabar un 31 de març de 1889 i es va poder inaugurar amb èxit el 6 de maig del mateix any, tot coincidint amb l’inici de l’Exposició Universal de la capital francesa.

1. L’Exposició Universal del 1889 Parlar d’alçàries d’edificacions avui dia és un anar i venir de xifres, un no parar de reptes per tenir el cel més a la mà. Però hi va haver un temps en què només una dama ostentava aquest privilegi. Amb els seus trescents metres inicials, la torre Eiffel va ser reina i senyora des del 1889 fins al 1930, quan es va erigir l’edifici Chrysler a Nova York, el qual la sobrepassava en divuit metres. No ha estat, però, només per l’alçària que aquesta torre ha passat a la història. La seva bellesa —menystinguda al principi— i l’apassionant construcció la fan, encara ara, especial i la situen, si més no virtualment, per damunt de les altres grans edificacions del món. Tot va començar els dies convulsos en què França lluitava per sortir de la crisi econòmica (caiguda dels preus agraris, fil·loxera...) i política,

Vista panoràmica de l’Exposició Universal del 1889. amb pugnes interiors i l’amenaça exterior de la Triple Aliança dels imperis Austríac, Alemany i Rus, als quals es va unir el regne d’Itàlia. Una Exposició Universal, la del 1878, pensada i convocada amb massa presses va fer que deixés mala boca. Calia proposar un altre esdeveniment d’a questa magnitud, però més ambiciós. Un aparador per demostrar al món que França era molt més que un país entestat a fer de la república el seu modus de governar-se. El centenari de la Revolució Francesa va ser l’excusa perfecta per fixar l’any d’una nova Exposició Universal: el 1889.

2. La deshonra de París Mentre la paperassa i les idees es feien amos dels passadissos i departaments governamentals, als despatxos dels arquitectes més prestigiosos de París les idees s’amuntegaven. Tothom volia aportar idees espectaculars perquè despertessin l’interès

dels organitzadors de l’Exposició. De fet, els artífexs de l’esdeveniment havien dit que volien alguna cosa així com una torre. En assabentar-se’n, Gustave Eiffel va encomanar als seus enginyers Maurice Koechlin i Émile Nouguier un projecte a to amb l’esdeveniment. I ells van proposar de construir un pilar de pont, amb una gran base, de tres-cents metres d’al çària. A Eiffel no li va agradar gens la idea. Va considerar que un pilar de pont gegantí no podia ser atractiu. Però encaboriat com devia estar en altres coses, va deixar que els seus deixebles anessin fent. Poc després, l’arquitecte va canviar de parer, i el 18 de setembre del 1884 registrava una patent d’invenció a nom dels dos enginyers i d’ell mateix. Una columna de 100 metres Un dels motius pels quals sembla que s’avingué a la idea fou perquè s’assabentà que Jules Bourdais, amb

TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 3

qui Eiffel havia estudiat, presentava també un projecte: una columna inicialment de cent metres a la qual, a darrera hora, hi va afegir dos-cents metres més. Molts pensaven que Bourdais tenia un as a la màniga. La seva relació amb l’aleshores ministre d’Obres Públiques, Charles Freycinet, feia preveure que tot estava dat i beneït. Però el dia en què es van presentar les bases concretes per entrar a concurs, més d’un es devia quedar atònit: «Els participants hauran d’estudiar la possibilitat d’elevar al Champ-de-Mars una torre de ferro amb base quadrada, de cent vint-i-cinc metres de costat a la base i tres-cents metres d’alçària». Era clar, doncs, per qui havia apostat la comissió de l’Exposició Universal. Malestar per la construcció de la torre El malestar que va desfermar aquesta decisió va quedar curt al costat del que va suscitar la notícia de la construcció de la torre. «Escriptors, pintors, escultors, arquitectes, amants apassionats de la bellesa de París, fins ara intacta, protestem amb totes les nostres forces, amb tota la nostra indignació, en nom de l’ignorat gust francès, en nom de l’art i de l’amenaçada història de França, contra l’erecció, en ple cor de la nostra capital, de la inútil i monstruosa torre Eiffel. [...] S’associarà per més temps la ciutat de París a les barroques, a les mercantils imaginacions d’un constructor de màquines, per enlletgir-la irremeiablement i deshonrar-la? Perquè la torre Eiffel, que ni la mercantil Amèrica voldria, és la deshonra de París.» Així es va manifestar un nombrós grup d’intel·lec tuals de l’època a través del diari Le Temps. La carta, signada per personatges de la talla de Guy de Maupassant o Charles Gounod, va crear un estat d’opinió tal, que fins i tot un

parisenc va interposar un recurs jurídic contra l’Estat i contra la ciutat en previsió de la caiguda de la torre en uns terrenys de la seva propietat.

3. De la primera pedra a la inauguració Malgrat tot i tots, la torre d’Eiffel va ser l’elegida, i el 26 de gener del 1887 es començaven a excavar els fonaments que l’aguantarien i dos dies més tard s’hi posaria la primera pedra. Després de retirar més de 30.000 m3 de runa, els parisencs van veure com l’1 de juliol del mateix any la utopia començava a fer-se realitat. El més difícil va ser l’erecció i la unió dels quatre pilars principals, operació que va exigir l’ús d’un gat hidràulic de 800 tones. A partir d’aquí es van anar succeint les bastides de fusta i el muntatge de les peces de ferro, que ja arribaven parcialment acoblades per facilitar la feina dels operaris. Una curosa organització del treball i l’alta especia lització dels dos-cents obrers de la plantilla van permetre fer la monumental obra en només dos anys, dos mesos i cinc dies i sense que es produís cap accident mortal. Vaga dels treballadors Només una cosa va interferir en el bon funcionament de les obres: la vaga que van convocar els treballadors a mitjan setembre del 1888. Volien un augment del salari, i després de negociar a la baixa amb el mateix Eiffel, van tornar a la feina. Tot i això, tres mesos després, les mobilitza cions es van reiniciar per l’incom pliment dels acords per part de l’arquitecte, que amenaçava d’acomiadar qui no treballés. Tot això passava poc abans de celebrar-se la II Internacional, l’organització de tre balladors que impulsà la festa del treball i la lluita per les vuit hores de la jornada laboral.

Un projecte d’èxit La inauguració va ser un èxit. I només el primer any d’explotació de la torre, l’empresa que Gustave Eiffel va crear per gestionar-la gairebé va aconseguir deixar la balança a zero. I això que la construcció havia costat 7.400.000 francs. Els detractors del projecte de ben segur que el dia de la inauguració anaven amb el cap baix per París per purgar el seu error. I és que la torre va passar de ser la màxima representació de la lletjor a convertir-se en la més admirada, en la més imitada i en la més visitada de París.

LA TORRE, EN XIFRES Pes: set mil tones (més de deu si es compten restaurants, botigues i tot el que aguanta). Alçària primitiva: 300,65 metres. Alçària després del 1957: 320,75 metres (per la construcció d’una antena). Durada de les obres d’excavació i fonamentació: 154 dies. Durada del muntatge: 339 dies. Peces: 18.000, acoblades per mitjà de 2.500.000 reblons. Escales: 1.665 esglaons. Pintura: Van caldre 50 tones de pintura i 20.000 hores de treball per pintar-la.

UNITAT 3 » TEXTOS FUNCIONALS » ACTIVITATS

» ACTIVITATS Els gèneres periodístics 30. Quins són els tres objectius principals dels mitjans de comunicació?

31. Què diferencia un reportatge d’una notícia? 32. Quins elements característics del reportatge té el de les pàgines 92 i 93?

33. Quins són els gèneres d’opinió? 34. Per què l’entrevista es considera

un gènere

mixt?

35. Comprova si la notícia breu que hi ha a conti nuació dona resposta a les sis preguntes de l’estrella de la informació:

37. Fixa’t en l’esquema que tens a continuació i

Què? Per què?

Gustave Eiffel va presentar el primer projecte de la Torre Eiffel per a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, però els responsables barcelonins van rebutjar-lo perquè trobaven que era una construcció estranya que no encaixaria a la ciutat i van optar per construir com a símbol de l’esdeveniment l’arc de Triomf del passeig de Sant Joan. Després del rebuig de Barcelona, Eiffel va presentar el seu projecte als responsables de l’Exposició Universal de París. Tot i l’oposició inicial de molts ciutadans, el projecte va ser seleccionat i la torre es va construir l’any 1889. Els responsables municipals parisencs tenien la intenció de desmuntar la torre al final de l’exposició, però els parisencs s’hi van oposar i van evitar que s’enderroqués. Tanmateix, en la primera dècada del segle xx, els ciutadans de París van canviar de parer i el govern va accedir a demolir-la. Però la seva gran i potent antena la va salvar, ja que rebia ones de ràdio alemanyes que a la Primera Guerra Mundial servirien de gran ajuda als aliats.

Qui?

redacta per a un diari la notícia que s’hi recull. Cal que posis de manifest la teva creativitat inventant-te els detalls de cada un dels apartats. Notícia

Com?

qui

què

cinc esquiadors

accident mortal

quan

ahir / tarda

Sant Joan de l’Erm

com

per què

esquiant fora de pista

allau de neu / vent

Quan? On?

Setanta famílies que viuen a Nicolosi, la localitat més amenaçada per l’erupció del volcà Etna, van rebre ahir un primer avís d’evacuació davant la impossibilitat de frenar els rius de lava que llisquen des de fa quatre dies per les faldes de la muntanya. La capa de lava, que és de quatre metres de gruix, avança a raó de 50 metres per hora. Ara ja es troba a quatre quilòmetres del poble.

36. Llegeix la informació que hi ha a continuació

i que complementa el reportatge de les pàgines 92 i 93. Després afegeix un títol i un subtítol davant del primer paràgraf i un subtítol davant del segon.

38.

En grups de tres alumnes, prepareu un reportatge ampli d’un país (o d’una ciutat) per tal de donar-lo a conèixer a través d’un diari o d’una revista. Després, podeu editar tots els treballs de la classe amb fotografies i il·lustracions a la revista o al blog del vostre centre. Trobareu exemples de reportatges sobre països o ciutats en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

GRAMÀTICA « UNITAT 3

» GRAMÀTICA La negació i la veu passiva F I T X A 1 » L A NE G A C I Ó Les oracions poden ser afirmatives (Avui fa molt fred) o negatives (Avui no fa gens de fred). L’adverbi no és l’activador negatiu per excel·lència. Tanmateix, hi ha altres paraules que també poden activar el sentit negatiu, com sense, ni, tampoc i, en certs contextos, ningú, res, cap, gens, gaire, mai i enlloc. Ara bé, els pronoms ningú i res, els quantificadors nominals cap, gens i gaire i els adverbis mai i enlloc no tenen sentit negatiu quan apareixen en oracions interrogatives, dubitatives o condicionals. Compara les dues taules: USOS NO NEGATIUS

USOS NEGATIUS

—Has sentit res (algun soroll)? —Has anat mai (alguna vegada) a París?

—No, jo no he sentit res. —No, no hi he anat mai.

—Ves a saber si vindrà ningú (algú), amb aquest temps! —Dubto que presenti cap (alguna) proposta alternativa.

—Amb aquest temps no vindrà ningú. —No presentarà cap proposta alternativa.

—Si el veus enlloc (en algun lloc), avisa’m. —Si l’armari és gaire (molt) alt, no passarà per la porta.

—No l’he vist enlloc. —No, l’armari no és gaire alt.

Per la seva banda, l’adverbi pas sol aportar a l’oració diversos matisos. Aquests són els més importants: MATISOS DE L’ADVERBI PAS En una negació, sol negar una suposició prèvia.

—Què t’ha dit el metge? —No hi he pas anat, al metge.

En una prohibició, aporta un matís amenaçador.

—No t’atrevissis pas a fer-ho!

En una pregunta, indica que el parlant considera que allò és probable. —No tens pas un tornavís més petit?

P E R SAB ER-NE MÉS En determinats contextos, el mot no i el conjunt no pas s’usen sense que activin el sentit negatiu. Per això, es poden suprimir sense que s’alteri el missatge. Per exemple: Tinc por que no caiguis malalt. = Tinc por que caiguis malalt. Prepara-ho abans que no arribin els convidats. = Prepara-ho abans que arribin els convidats. Avui fa més calor a dins que no pas a fora. = Avui fa més calor a dins que a fora. • Per parelles, completeu aquestes oracions amb no, no pas. En quins casos podeu usar totes dues formes? a) És millor dir-li la veritat que b) té por de res.

una mentida.

c) Ha anat de ben poc que perdo el tren. d) Va treure més bona nota que jo.

UNITAT 3 » GRAMÀTICA

1.1. Completa aquestes oracions negatives amb la

paraula adequada de cada parella que hi ha entre parèntesis: a) A mi (algú / ningú) no m’ha dit (res / cap). b) Aquí no hi ha (cap / ningú) rellotge que vagi a l’hora. c) (res / gens) no ens farà canviar d’opinió. d) Ens trobem en una situació no (molt / gaire) agradable. e) —Què t’han dit? / —No (gens / res). f) —T’ha agradat l’espectacle? / —No (gens / res). g) Que la Maribel vol ser astronauta? Ves per on, (enlloc / mai ) no ho hauríem dit! h) (enlloc / mai ) del món no trobareu un monument tan espectacular com aquest!

1.2. Substitueix

els elements destacats per uns d’equivalents. Per exemple: Si alguna vegada algú et digués alguna cosa, tu fes-te la despistada. → Si mai ningú et digués res, tu fes-te la despistada. a) Has vist alguna vegada algun voltor volant per sobre d’aquest cingle? b) Dubto que trobis alguna empremta en algun lloc. c) Hi ha algú que vulgui dir alguna cosa més? d) Si te’n sobra una mica, no t’amoïnis: es pot guardar a la nevera.

1.3. Identifica els elements de valor negatiu en l’oració Aquesta noia no ha fet mai res a ningú.

FITXA 2 » LA VEU PASSIVA Les oracions que tenen un verb que requereix un agent (un element que fa l’acció) i un pacient (un element sobre el qual recau l’acció) poden presentar-se en veu activa i en veu passiva: •E n la veu activa, l’agent de l’acció verbal és l’element que fa de subjecte de l’oració:

•E n la veu passiva, l’element que fa de subjecte de l’oració és el pacient de l’acció verbal:

Els bombers van apagar l’incendi forestal. Subjecte Complement

L’incendi forestal va ser apagat pels bombers. Subjecte Complement

Agent de l’acció

Pacient de l’acció

Agent de l’acció

En l’oració en veu passiva, el verb adopta una forma passiva, que és una perífrasi formada pel verb ser i el participi del verb corresponent. Aquesta perífrasi s’anomena passiva perifràstica i, en els temps bàsics, es conjuga així:

PRESENT

PASSAT

FUTUR

soc estimat ets estimat és estimat som estimats sou estimats són estimats

vaig ser atès vas ser atès va ser atès vam ser atesos vau ser atesos van ser atesos

seré servit seràs servit serà servit serem servits sereu servits seran servits

P E R SAB ER-NE MÉS Quan no volem esmentar l’agent de l’acció (perquè és irrellevant), podem construir la veu passiva amb el pronom es. Aquesta forma s’anomena passiva pronominal. Compara les tres oracions següents: 1. Veu activa: Algú ha manipulat aquests documents. 2. Veu passiva perifràstica: Aquests documents han estat manipulats. 3. Veu passiva pronominal: Aquests documents s’han manipulat. •Q uina d’aquestes oracions presenta la veu activa, quina la veu passiva perifràstica i quina la veu passiva pronominal? a) La casa va ser reformada l’any passat. b) La casa es va reformar l’any passat. c) Els amos van reformar la casa l’any passat.

2.1. Digues quines d’aquestes oracions estan en veu activa i quines estan en veu passiva:

a) El codi de circulació prohibeix circular a més de 120 km/h. b) Les víctimes de l’accident seran indemnitzades per la companyia asseguradora. c) Almenys dues persones van haver de ser ateses per inhalació de fum. d) Els bombers investiguen les causes de l’incendi en una nau de residus. e) El públic va aplaudir a peu dret l’espectacle amb entusiasme. f) La proposta de la junta directiva va ser rebutjada per l’assemblea de compromissaris.

2.2. Escriu la construcció passiva perifràstica correlativa a cadascuna de les oracions actives següents. Per exemple: El jutge no va admetre la denúncia. Subjecte Agent

Complement Pacient

La denúncia no va ser admesa pel jutge. Subjecte Pacient

Complement Agent

a) L’assemblea va acceptar totes les esmenes presentades. b) Tots els veïns del barri van reprovar les noves mesures de l’Ajuntament. c) A la primera part, l’àrbitre ja havia amonestat la portera de l’equip contrari. d) El cap de la policia anunciarà la detenció dels presumptes delinqüents.

2.3. Digues quines d’aquestes oracions estan en

veu passiva perifràstica i quines altres estan en veu passiva pronominal: a) En aquest establiment no s’admeten animals de companyia. b) No seran admeses les butlletes estripades o en mal estat. c) Aquests drets seran reconeguts a totes les persones sense excepció. d) A partir d’ara es protegiran totes les dades personals dels clients.

2.4. Escriu la construcció passiva pronominal cor-

relativa a cadascuna de les oracions actives següents. Recorda que, en la passiva pronominal, no pots esmentar l’agent de l’acció (entre parèntesis). Per exemple: (La gent) diu moltes paraulotes.

Subjecte Agent

Es diuen moltes paraulotes. Subjecte Pacient

a) (Algú) ha trobat unes ulleres de sol a la piscina. b) Al segle passat, (les autoritats) van enderrocar les muralles medievals. c) L’any vinent (els propietaris) renovaran el mobiliari de la casa. d) (Els organitzadors) havien suspès el festival de música. e) Cada any (algú) organitza una gran festa familiar.

UNITAT 3 » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS La negació 39.   Digues si les dues oracions de cada parella tenen el mateix sentit o un sentit oposat. En el segon cas, digues quina diferència hi ha. a) 1. Ningú no va anar a la manifestació. 2. No tothom va anar a la manifestació. b) 1. Va acceptar la sanció, no sense rondinar. 2. Va acceptar la sanció sense rondinar. c) 1. El professor tampoc ho sabia. 2. El professor tampoc no ho sabia. d) 1. No res l’espanta. 2. Res no l’espanta. e) 1. No ignora que li han intervingut el telèfon. 2. Sabia que li havien intervingut el telèfon.

40.

Digues en quins casos el mot no i el conjunt no pas són activadors negatius i en quins altres formen part d’un enllaç relacional (sense activar la negació): a) No entris al despatx de la directora fins que no t’avisi el secretari. b) Parlem de literatura, no pas de política. c) Li agrada més treballar de nit que no pas de dia. d) Encara no entenc com se n’ha sortit tan bé. e) Tenia por que no ens agafessin in fraganti.

La veu passiva 41.   Escriu la construcció activa corresponent a cadascuna de les oracions passives següents. Per exemple: Un poltre roig ha estat parit per l’euga pigada. L’euga pigada ha parit un poltre roig. a) La zona monumental de la ciutat va ser destruï da per l’aviació enemiga. b) Cada any, la Sagrada Família és visitada per milions de persones. c) El jugador serà presentat pel president del club. d) Les paraules de l’acusat eren traduïdes per un intèrpret judicial. e) Les instal·lacions de gas han de ser revisades cada any per un tècnic de la companyia.

f) Les reclamacions dels alumnes suspesos no han estat ateses per la junta d'avaluació.

42.

Identifica les tres oracions passives pronominals (amb subjecte passiu) i les tres oracions impersonals (de subjecte indefinit):

a) Aquestes coses no es poden dir així! b) A partir de les dues, ja no es pot entrar al centre d’exposicions. c) Al camp es viu amb més tranquil·litat que a la ciutat. d) El restaurant s’inaugurarà dilluns vinent. e) Aquest any s’han podat més de mil arbres. f) En aquesta fonda es menja molt bé.

43.

Converteix les oracions impersonals (de sub jecte indefinit) en oracions personals que tinguin com a subjecte el sintagma la gent. Per exemple: Amb aquest temps tan humit se sua molt. Amb aquest temps tan humit la gent sua molt. a) A les carreteres secundàries es corre massa. b) En aquestes excursions es camina molt i es parla poc. c) Amb aquest matalàs es dorm molt bé. d) En aquesta ciutat se sol anar a treballar amb bicicleta. e) A la meva escola es treballa molt. f) Ara es viu més anys que abans.

44.

El pronom indefinit hom pot reemplaçar en registres formals el pronom es d’algunes ora cions passives o impersonals. També pot reemplaçar l’indefinit un. Fes servir el pronom hom en les oracions següents. Per exemple: Antigament es creia que la Terra era plana. Antigament hom creia que la Terra era plana. a) No sempre és prudent manifestar allò que es pensa. b) Es creu que aquesta ciutat ja existia en l’època romana. c) A l’edat mitjana es vivia en unes condicions d’higiene molt precàries. d) La feina és el treball habitual amb què un es guanya la vida. e) Davant d’aquella situació un no sabia ben bé què pensar. f) Un anhel és allò que un desitja intensament.

ORTOGRAFIA « UNITAT 3

» ORTOGRAFIA 1. Marcadors de desplaçaments i enumeracions 1.1. Els desplaçaments Quan desplacem un element de l’oració del seu lloc habitual, fem una pausa entre aquest element i la resta de l’oració. Aquesta pausa sovint s’assenyala amb una coma. Observa aquest exemple en què hem desplaçat el complement circumstancial a l’esquerra: a) Ordre neutre més habitual: Els operaris van poder enllestir la feina malgrat les dificultats. Subjecte

Verb

b) Alteració de l’ordre habitual per desplaçament: Malgrat les dificultats, els operaris van poder enllestir la feina.

Subjecte

Verb

Principalment, fem els desplaçaments en els casos següents:

Desplaçament a l’esquerra del complement circumstancial (CC)

Desplaçament a la dreta o a l’esquerra d’un element tematitzat

Quan fem aparèixer el CC intercalat entre els elements necessaris de l’oració, normalment el marquem entre comes.

Els operaris, malgrat les dificultats, van poder enllestir la feina.

Quan fem aparèixer un CC llarg al principi de l’oració, sovint el marquem amb una coma. Ara bé, si el CC és curt, no solem escriure coma.

Malgrat les dificultats de tota mena, els operaris van poder enllestir la feina. Ahir els operaris van poder enllestir la feina.

Quan tractem un element com una informació ja coneguda (tema), el desplacem a la perifèria de l’oració, el dupliquem amb un pronom i el separem amb una coma si el posem a la dreta; en canvi, el podem deixar sense coma si el posem a l’esquerra.

No li hem de donar res, a en Miquel. A en Miquel (,) no li hem de donar res. No us en donarem gaire, de feina. De feina (,) no us en donarem gaire. Avui no hi podem entrar, al Museu Picasso. Al Museu Picasso (,) avui no hi podem entrar.

1.2. Les enumeracions Diem que fem una enumeració quan agrupem una sèrie d’elements homogenis, és a dir, de la mateixa classe. Com que són elements coordinats, generalment els marquem amb una coma. Per exemple: Tu ves badant: després queixa’t, plora, desespera’t.

UNITAT 3 » ORTOGRAFIA Vegem-ne altres casos:

Enumeració tancada

Quan les enumeracions es donen per tancades, els dos últims elements van units per una i o per una o.

L’aula disposa d’ordinadors, projectors i pantalles. Crida’m des de la terra, des del mar, des del paradís o des de l’abisme.

Enumeració oberta

Quan les enumeracions es deixen suspeses, van marcades al final amb els punts suspensius o amb una coma seguida de l’abreviatura etc.

S’ha de menjar de tot. Per exemple: carn, peix, verdura, pasta … S’ha de menjar de tot: carn, peix, verdura, pasta, etc.

Enumeració complexa

Quan els elements d’una sèrie són llargs i complexos (amb puntuació interna), van separats amb un punt i coma i amb una coma davant de la i o la o quan uneixen els dos últims elements.

Als pobles hi ha tres elements essencials: la plaça, que és el centre de la vida en comú; la casa de la vila, que és la seu de l’autoritat política, i l’església, que és el focus de la vida religiosa.

» ACTIVITATS Els desplaçaments 45. Copia les oracions desplaçant els elements en cursiva fins on indica el símbol. Per exemple:

Antígona es rebel·la contra l’ordre i enterra el seu germà Polinices d’amagat. → Antígona es rebel·la contra l’ordre i, d’amagat, enterra el seu germà Po linices. a) Creont la castiga a morir reclosa en una tomba per aquest motiu. b) Un dia Èdip va matar un noble desconegut en una baralla de camins. c) Èdip descobreix els seus orígens i la pròpia identitat al final de la investigació. d) En Terra baixa, el cacic Sebastià explota els pagesos i la Marta de manera especial. e) El cacic obliga la Marta a casar-se amb un pastor per interessos econòmics. f) Els personatges de les obres de Guimerà són pures forces passionals com els de la tragèdia.

46. Copia les frases següents, identifica els desplaçaments i marca’ls amb una o dues comes:

a) Gràcies a la clorofil·la les plantes són de color verd.

100

b) El cos humà com qualsevol màquina és un sistema transformador d’energia. c) Llevat de casos excepcionals els meteorits que cauen al nostre planeta són de dimensions reduïdes. d) En les societats industrials avançades les persones han substituït mitjançant la tècnica bona part dels esforços físics. e) A causa de la ignorància de la gent s’ha arribat a pensar que els focs follets dels cementiris eren els esperits dels difunts. f) Diuen que en èpoques molt remotes els humans devien ser arborícoles i segons alguns entesos tenien una cua prènsil que els facilitava els salts de branca en branca.

47. Compara l’ordre dels elements de les oracions següents i identifica els elements tematitzats. Després digues quins elements tematitzats cal marcar obligatòriament amb una coma i quins altres es poden marcar amb una coma opcionalment.

a) La mare ha desat el teu pijama a la calaixera. El teu pijama la mare l’ha desat a la calaixera. La mare l’ha desat a la calaixera el teu pijama. b) La Glòria no té gaire paciència. La Glòria no en té gaire de paciència. De paciència la Glòria no en té gaire. c) L’Oriol va enviar un missatge a la seva amiga. A la seva amiga l’Oriol li va enviar un missatge. L’Oriol li va enviar un missatge a la seva amiga.

48. Llegeix

les frases següents amb l’entonació adequada. Després marca els elements tematitzats amb una coma o dues si cal: a) La Maria és a les golfes? Què hi fa a les golfes? b) Em demanes si jo he pagat els meus deutes a en Miquel? A en Miquel no li dec res jo! c) Nosaltres hem rebut el programa de la festa major del barri. I vosaltres, ja l’heu rebut aquest programa? d) En Cesc sempre em parla de la Núria, però jo no en vull parlar més de la Núria. e) Jo només volia collir rovellons. Però de rovellons no en vaig trobar cap. f) M’agradaven aquells pantalons i aquelles vambes. Els pantalons me’ls vaig comprar. Però les vambes no me les vaig poder comprar perquè no eren del meu número.

a) Avui dia la majoria d’automòbils disposen de cinc marxes per anar endavant la primera només s’utilitza per donar l’embranzida inicial la segona, per accelerar el vehicle fins que agafa els 30 km/h la tercera, per circular molt a poc a poc, entre els 30 i els 60 km/h la quarta, per anar entre els 60 i els 80 km/h i la cinquena, per circular a qualsevol velocitat que sobrepassi els 80 km/h. b) El pregadeu (Mantis religiosa) és una llagosta que té tres particularitats inusuals l’extraordinària mobilitat del coll, capaç de girar-lo 70 graus la genuflexió de les potes anteriors, cosa que li ha donat el nom, perquè sembla que estigui pregant agenollada i l’hàbit de la femella de matar el mascle un cop consumat l’aparellament.

Les enumeracions 49. Les enumeracions que hi ha en el text següent

estan mal puntuades. Escriu-les amb la puntuació correcta.

Robert: A mi m’agradaria estudiar alemany rus, i francès. Judit: Doncs jo m’estimo més poder viatjar pel nord d’Europa i conèixer Dinamarca, Suècia, Noruega, Islàndia etc… Andrea: Jo em decanto pels estudis tècnics: arquitectura enginyeria electrònica,… Oleguer: Doncs jo voldria fer-me esportista: ser jugador de futbol d’handbol d’hoquei, o de tenis. Paula: Apa!, no hi ha res com la vida tranquil·la: llegir novel·les, escoltar música passejar per la platja…. Això és vida!

50. Copia les enumeracions complexes dels textos

següents i marca’n la introducció amb dos punts i els elements coordinats amb un punt i coma i amb una coma davant de la conjunció i quan coordina els dos últims elements. Per exemple: En el si del cristianisme, es distingeixen diferents confessions religioses: l’ortodoxa, predominant als països eslaus; la protestant, majoritària als països anglosaxons i escandinaus; l’anglicana, practicada al Regne Unit, i la catòlica, estesa arreu del món.

DICTAT Llegeix el text i justifica mentalment l’ús dels signes de puntuació que hi ha. Després escriulo mentre te’l dicten.

Saïd: Blanca, qui ets? Et miro i veig que no has nascut a la terra com la resta de nosaltres. Tu vens d’un altre món, del lloc on sorgien els somnis dolços de la meva infantesa. Quan et miro, quan et sento… Fins i tot l’aire que mous en passar fa que tota la vida del meu ésser, que el meu cos, que la meva ànima es despertin i sentin, vibrants, que moro i visc alhora! I busco i aspiro l’aire que ja has respirat, i m’ofego. I una onada potent, com la que arrenca les roques del fons del mar i les llança contra el sol, la lluna i les estrelles, una onada de sang, sospirs i besos, i bramuls salvatges i clams de joia, i llàgrimes i queixes, i harmonies… m’esqueixa per dins i irromp en els meus llavis per dir-te: «Blanca, t’estimo.» Àngel Guimerà: Mar i cel.

101

UNITAT 3 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Tatuar-se encara mola? Les modes canvien, però els tatuatges queden gravats a la pell. Si te’n penedeixes, pots optar per esborrar-los o per cobrir-los amb un nou disseny. Però si t’ho vols estalviar, val més que només et tatuïs allò que et surt de l’ànima. Només cal fer una mirada ràpida al voltant nostre per comprovar que un percentatge força elevat de la població porta alguna mena de tatuatge. Però… tatuar-se encara està de moda? Marta Bermúdez, coneguda en el món del tatuatge com a Mamba, fa dotze anys que tatua i reconeix que el nombre de persones que es pinten la pell ha augmentat, i assegura que «tatuar-se mola molt per a molta gent i ja està normalitzat entre els més joves». Tanmateix, per a l’artista Abel Miranda la qüestió va més enllà de les xifres: «L’aspecte més important és que el tatuatge ha trencat la barrera de la pell, literalment i socialment». Fins fa uns anys, les persones tatuades estaven estigmatizades com a «macarres, convictes o marginades». Però ara hem fet el recorregut invers i, en segons quins entorns i quines franges d’edat, miris on miris, hi veus pells pintades. Què implica tatuar-se? Optar per la tinta és bàsicament una tria per a tota la vida, sobretot si tenim en compte les costoses (i doloroses) opcions per esborrar-la, com amb el làser. «Molta gent opta per esborrar-se els tatuatges, però gairebé sempre ho fan per poder aprofitar aquell espai per fer-se’n un de nou que els defineixi millor», explica Abel Miranda. Per The Gallery Tattoo hi passa molta gent buscant un nou disseny que tapi el tatuatge que ja porten. Què cal fer per no sucumbir a les modes i fer-se un tatuatge que no ens faci passar vergonya? «Tothom pot penedir-se d’algun tatuatge, però el més interessant és aprendre de l’error, i fer que el pròxim et defineixi en algun as-

102

pecte —afirma Miranda— i que el tatuador sigui molt bo», un detall en què coincideixen tots els artistes. «Si et fas un bon tatuatge amb un bon tatuador, llavors ja no parlem de moda, sinó que parlem d’una obra d’art que perdura en el temps», assegura Cöco Käfer, responsable de The Gallery Tattoo. Però Mamba va encara un pas més enllà. Per a l’artista, tatuar-se la pell és la manera de deixar imprès el que realment importa: «Tatua’t l’ànima, tatua’t la pell. Quan una cosa significa tant per a tu que t’ho poses a la pell, té un significat especial, passi el temps que passi. Si allò que et tatues té la força que surt de l’ànima, mai no te’n penediràs.» En conclusió, podem dir que vivim un moment molt dolç per a tots els amants de l’art del tatuatge. «Els últims anys hi ha hagut una gran millora. A causa de la crisi, molts artistes han vist una oportunitat econòmica en el tatuatge, i això ha impulsat nous estils i una millora de les tècniques.» Per a Mamba, queda clar que «el món del tatuatge va paral·lel a la història de l’ésser humà» i que els últims temps tatuadors i públic han entès el tatuatge «com un art», cosa que ha fet possible que el ventall d’opcions ara sigui «molt més gran». Marta Terrasa, dins Ara, 23/02/2018 (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 3

1. «L’aspecte més important és que el tatuatge ha trencat la barrera de la pell, literalment i socialment.» Què vol dir amb aquesta frase Abel Miranda?

a) Avui dia els tatuatges no són unes simples imatges a la pell, sinó que han esdevingut obres d’art que defineixen la personalitat dels qui els porten. b) Avui dia els tatuatges es poden esborrar del tot o cobrir-los amb nous dissenys, i ja no s’associen a persones marginals, sinó que els porta gent molt diversa. c) Avui dia tatuar-se la pell és una opció indolora i econòmicament a l’abast de qualsevol persona.

2. Fa uns anys les persones amb tatuatges es

taven estigmatitzades, vol dir que…

a) eren considerades excèntriques. b) tenien unes taques decoratives a la pell. c) duien l’estigma d’una malaltia. d) les associaven a un comportament rebut jable.

3. Què cal fer per no penedir-se d’un tatuatge? Assenyala l’opció que no és correcta:

a) Assegurar-se que el tatuador sigui molt bo. b) Triar un tatuatge amb un significat molt especial. c) No fer-se el tatuatge abans dels 18 anys. d) No seguir la moda, sinó entendre el tatuatge com un art.

4. La lectura és un fragment… a) d’un article d’opinió. b) d’una crònica. c) d’una crítica. d) d’un reportatge.

5. El primer paràgaf del text correspon… a) a l’entradeta. b) al desenvolupament. c) a la conclusió. d) al titular.

6. Quin mot destacat té un ús negatiu? a) Has vist mai ningú amb un tatuatge? b) Avisa’m, si et fas cap tatuatge. c) T’has fet mai un tatuatge? d) No duc cap tatuatge enlloc.

Quina oració presenta la veu passiva pronominal? a) Ara hem fet el camí invers. b) Ara s’ha fet el camí invers. c) El camí invers ha estat fet per la societat.

8. L’autora del text fa servir les cometes per... a) transcriure literalment les paraules dels entrevistats. b) citar els títols d’articles periodístics. c) marcar paraules amb un sentit diferent de l’habitual.

9. Puntua correctament l’enumeració: Collins imprimia a la pell motius mariners: còctels, orenetes, tortugues, ukeleles etc...

10. Escriu una coma on sigui obligatòria: a) No et penediràs d’un bon tatuatge. b) D’un bon tatuatge no te’n penediràs. c) No te’n penediràs d’un bon tatuatge.

Per escrit Escriu una notícia per informar que l’Ajuntament de la teva població vol posar en marxa un curs orientat a joves que volen aprendre la tècnica del tatuatge per trobar feina en l’àmbit de l’art corporal.

De viva veu Imagina que un dels participants del curs ha trobat feina. Explica en veu alta la seva experiència en el món laboral.

103

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

» FEM RÀDIO. L’INFORMATIU Quan volem estar informats i entendre el que passa al món, busquem informació per internet, mirem els telenotícies, escoltem els programes informatius a la ràdio o llegim el diari. Aquest projecte té com a finalitat que us convertiu en uns periodistes que transmeten per ràdio un programa informatiu. Els informatius radiofònics consten de notícies d’actualitat que sovint s’amplien en forma de breus reportatges. En un informatiu radiofònic es fa servir la paraula com a mitjà d’expressió. Per tant, caldrà estar atents tant als continguts (allò que diem) com a la forma expressiva (com ho diem).

Què hem de fer?

1. Planificar l’informatiu

A. S eleccionar unes quantes notícies interessants i decidir quines poden captar més l’atenció dels oients en un informatiu adreçat a persones de la nostra edat. B. Decidir l’estructura de l’informatiu radiofònic i pensar el muntatge: com arribaran els missatges als nostres receptors i com els comprendran millor per mitjà de les formes sonores.

2. Redactar les notícies

A. P reparar els textos radiofònics d’acord amb el context comunicatiu (a quin tipus de públic ens adreçarem) i d’acord amb la intenció comunicativa (no és el mateix la voluntat d’informar que la d’entretenir). B. E scriure textos breus, fàcils de comprendre i que ajudin a recordar les informacions, ja que, quan escoltem una notícia, no tenim el text al davant per poder-lo llegir o rellegir si no l’hem entès prou bé.

3. Elaborar un guió radiofònic

Traslladar en un full l’estructura de l’informatiu i tot el muntatge sonor que s’emetrà per ràdio.

4. Enregistrar l’informatiu

Fer de locutors o locutores, enregistrar l’informatiu i publicar-lo perquè es pugui escoltar.

104

Com ho hem de fer?

1. Organització

Es tracta de fer un treball cooperatiu en grups de quatre o cinc alumnes. Cad a grup s’ha de constituir en un consell d’edició del programa radiofò nic. Aquest consell ha de proposar, deb atre i decidir quins són els fets noticiables més interessants. Despré s cada grup dissenyarà el muntatge del noticiari: quina estructura tindrà, quines formes sonores el configu raran i quant durarà (entre 5 i 10 minuts ). Finalment, distribuïu-vos les tasques següents: 1. R edacteu les notícies d’acord amb el muntatge que teniu pensat. Heu d’adap tar la redacció al llenguatge radiofònic. 2. Elaboreu el guió incorporant-hi els textos que llegireu davant els micròfons . Indiqueu-hi, també, tots els altres elements sonors que emetreu. 3. Enregistreu, seguint les indicacions del guió, l’informatiu amb el programa de gravació i edició d’àudio Audacity. Un cop polit i enllestit, conver tiu l’arxiu sonor en un podcast d’àudi o (MP3) perquè tota la classe el pugui escoltar des de l’ordinado r connectat a internet. 2.  Cerca d’informació En l’espai personal del web www.barcanov a.cat trobareu les instruccions per fer les diferents tasques: 1. C om cal redactar les notícies radiofòniq ues. 2. Com es fa el muntatge sonor del pro grama. 3. Com s’elabora un guió radiofònic. 4. Com s’ha de modular la veu en un informatiu radiofònic. 5. Què cal fer per enregistrar el progra ma radiofònic i emetre’l en format pod cast.

3. Treball escrit

Recordeu que els títols de les notícies han de ser sintètics i interessants. Després dels títols, ve l’entradeta, que con té el nucli de la informació, i, finalment, el cos de la notícia, que n’explica els det alls. Quan els oients escolten la ràdio, sovint estan conduint, menjant, cuinant, etc. Aix í doncs, redacteu textos radiofònics que en captin l’atenció i, sobretot, la mantin guin perquè no apaguin la ràdio o canviïn d’e missora.

4. Treball oral

Tingueu en compte que a la ràdio raram ent s’improvisa. Per això, abans de lleg ir les notícies en veu alta, elaboreu un guió del noticiari i llegiu-lo d’una manera natural i espont ània, procurant, sobretot, que se us entengui bé. Es tra cta que tragueu el màxim de rendiment de la veu, ja que és l’eina bàsica del mitjà radiofònic . D’una banda, la veu ha de garantir la bona comprensió de les notícies i, de l’altra, ha de donar sentit i expressivitat als textos.

105

Mostra de textos d’un informatiu escolar Veu

en off:

info trimestre

Benvinguts a Infotrimestre, el noticiari de Ràdio.Net. Presentadora: Hola, aquest trimestre ha estat difícil seleccionar només dues notícies entre tanta informació interesR àd io .Net sant. A veure què en penseu vosaltres. Avui coneixerem les finalistes catalanes del concurs de tecnologia Girls for a change. Heu sentit a parlar de les fake news, les notícies falses que corren per les xarxes socials? Us ajudarem a detectar-les. Comencem.

Reporter (notícia 1): Cada any, equips de noies d’arreu del món participen en el Girls for a change. Es tracta d’inventar solucions per resoldre problemes aplicant la tecnologia. L’equip guanyador anirà fins a Silicon Valley, als Estats Units, on s’han instal·lat molts laboratoris tecnològics i on han nascut empreses gegants com Google o Apple. Tres equips catalans finalistes ens expliquen per a què serveix l’app que han creat. La Lucía i la Irene ens expliquen la seva: «Hem fet una aplicació que es diu Poop dog. Quan trobes una caca de gos, l’actives i avisa l’Ajuntament perquè la retirin.» Ara que ja tenim els carrers nets, escoltem la Laia i la Laura, creadores d’una app que intenta trobar solució a un problema molt seriós. «Hem fet una aplicació contra la violència de gènere. Hi ha moltes aplicacions contra la violència de gènere que activen l’alarma pitjant un botó; la nostra l’activa per veu. Dient una paraula clau que has gravat abans, envia l’alarma als contactes que has triat i al servei d’emergències.» I, per acabar, una bona idea de la Marta i l’Alba per reciclar l’oli que utilitzem quan cuinem. «La majoria de la gent llença l’oli usat per l’aigüera. El nostre projecte consisteix a repartir bidons per recollir l’oli usat, i tu tries per l’aplicació una data, una hora i un lloc on vols que te’ls recullin.»

Presentadora: Molt bona feina, noies, sou un exemple de creativitat. Us desitgem moltíssima sort.

106

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

Presentadora: Segur que per WhatsApp o per internet t’ha arribat alguna notícia molt impactant o que t’ha fet riure. L’has compartida? Abans de fer-ho, t’has aturat a pensar que potser era mentida o, simplement, una broma? No tot el que apareix a internet és real. Reporter (notícia 2): Cada dia rebem una allau de missatges per les xarxes socials. Comencem donant unes dades, només d’imatges, que us deixaran bocabadats. Al món cada dia es veuen 10.000 milions de vídeos de Snapchat i 10.000 milions de vídeos de Facebook. A YouTube es visualitzen uns 5 bilions de vídeos al dia. I, atenció, es publiquen 300 hores de vídeo al minut. I a Instagram, què? S’hi publiquen més de 100 milions d’imatges cada dia. Però no tot el que ens arriba, tant d’imatges com de notícies, és real. Us llegim un parell de notícies falses, amb fotografia incorporada, que ens han arribat els darrers dies: «Troben una nova espècie de dinosaure nan que vivia als arbres.» «Tens un patinet elèctric? Oblida-te’n: les vambes “voladores” estan a punt de sortir al mercat. Agafen els 40 km/h.» Milers de vídeos, d’imatges i de notícies que s’emeten diàriament són mentida. El que busquen és que el màxim de persones les comparteixin. I qui en treu profit? Com podem saber què és veritat i què no? Doncs bé, ens hem de fer una sèrie de preguntes: Has llegit la notícia en algun altre lloc? L’han dita per la televisió o per la ràdio? Ha sortit en el diari? Ho ha dit algú conegut? Si la resposta és no, potser cal investigar una mica. Per començar, s’ha de mirar si la notícia ha aparegut en alguna web que sembla estranya. Ha donat la notícia algú anònim o amb pseudònim? Les fotografies et semblen retocades per ordinador? Si la resposta és sí, tenim motius per pensar que és una informació falsa o que es tracta d’una broma. Ah, i si encara tens dubtes, continua preguntant!

Presentadora: Per saber més coses sobre la campanya contra els perills d’internet, podeu consultar el web www.aminomenganyen.cat. Avui hem conegut les nostres representants al concurs Girls for a change i les seves innovadores aplicacions. També hem reflexionat sobre les informacions falses que corren per la xarxa i com es poden detectar. I per avui acabem. Ens tornem a trobar en el proper Infotrimestre. Adeeeu!

107