UNITAT
8
LECTURA » El matí verd LITERATURA » La novel·la de ciència-ficció LÈXIC I SEMÀNTICA » Locucions, frases fetes i refranys GRAMÀTICA » L’atribut (Atr) i el predicatiu (Pred) ORTOGRAFIA » L’apòstrof i el guionet
Preparem la lectura 1. Feu memòria de relats, pel·lícules i còmics que passin en un món futur i en els quals tinguin un paper destacat els avenços científics i tècnics.
2. Intercanvieu comentaris i opinions: Segons Stephen Hawking, «la nostra única possibilitat de sobreviure a llarg termini és no romandre amagats al planeta Terra, sinó expandir-nos cap a l’espai». Esteu d’acord amb aquesta afirmació? 3. Responeu oralment: Us presentaríeu voluntaris per anar a colonitzar Mart? Quins requisits creieu que han de complir les persones que vulguin viure aquesta aventura? 4. Intercanvieu comentaris i opinions: Quin avenç científic o tècnic t’agradaria inventar? Quina utilitat i quines característiques tindria?
236
LECTURA « UNITAT 8
» LECTURA VOC AB U L AR I
soparet m. Petit sopar. crepitar v. Fer una sèrie de sorolls secs i repetits com els que fa la llenya quan es crema. benifet m. Benefici. remoreig m. Remor, soroll confús com el que s’alça d’una multitud, del vent o del mar. sarró m. Bossa de pell, lona, etc. que es duu penjada a l’espatlla. plançó m. Arbre nou destinat a ser trasplantat. lívid -a adj. D’una pal·lidesa blavosa.
El matí verd El progrés científic i tècnic del segle xix va obrir nous camins a la imaginació dels escriptors i va promoure un nou gènere literari: el de la ciència-ficció. Els arguments d’aquest gènere responen a una pregunta base: «Què passaria si…?» De seguida es van obrir moltes possibilitats: Què passaria si poguéssim anar al centre de la Terra? Què passaria si poguéssim anar a un altre planeta? Què passaria si uns extraterrestres vinguessin a la Terra?… «El matí verd» és un conte que situa el protagonista al planeta Mart. La Terra és un caos a causa de les guerres; els marcians s’han extingit per culpa de les malalties que els humans els han encomanat, i els humans tenen greus dificultats per respirar. Malgrat tot, lluitaran per sobreviure-hi. Quan el sol va pondre’s, ell es va ajeure prop del camí i es preparà un soparet. Mentre es duia el menjar a la boca, escoltava el crepitar del foc. Mastegava pensarosament. Havia estat un dia no pas diferent dels trenta darrers: molts forats cavats de matinada i omplerts de llavors i aigua duta dels canals lluents. Ara se sentia el cos, prim, pesant com el plom. Jeia de panxa enlaire i mirava com el color del cel passava d’una foscor a una altra. Es deia Benjamin Driscoll i tenia trenta-un anys. Volia que Mart es tornés ben verd, amb arbres alts i plantes que fessin aire, molt d’aire, que en cada estació n’hi hagués més. Arbres que, a l’estiu bullent, refresquessin les ciutats. Arbres que, a l’hivern, fessin recular els freds. Eren tants els benifets que un arbre podia proporcionar: afegir color, fer ombra, produir fruits o esdevenir zona de jocs per a la canalla; tot un cel per pujar-hi i gronxar-s’hi. Cada arbre era una arquitectura que combinava l’alimentació i el plaer. Però abans que cap altra cosa, els arbres eren aire fresc per als pulmons, un remoreig gentil que us adorm les orelles, de nit, quan jaieu en llits de neu. Escoltava com la terra fosca es preparava per acollir el sol i les pluges que encara no havien arribat. Amb l’orella a terra, podia sentir les passes dels anys vinents, apropant-se a poc a poc. Imaginava que les llavors que havia sembrat avui brotarien, verdes, cap al cel i farien néixer noves branques cada dia, fins que Mart fos un bosc, una horta lluent. Al matí, ben d’hora, quan el sol tebi tot just començaria a aixecar-se per damunt de la carena, ja seria llevat, s’hauria cruspit un esmorzar fumejant, trepitjaria les cendres de la foguera i començaria a treballar. Amb el sarró a l’esquena, faria provatures, cavaria, sembraria, plantaria plançons, aplanaria suaument la terra, regaria, seguiria sempre endavant, xiulant i mirant de tant en tant cap al cel lívid, cada cop més lluent com més s’aproparia el migdia càlid.
237
UNITAT 8 » LECTURA —Et cal aire —va dir a la foguera nocturna. El foc era un company rogenc i viu, que et parlava crepitant, que dormia prop teu, amb els ulls rosats i plens de son, càlids en la nit glaçada—. A tots ens en cal. L’aire, a Mart, és poc dens. Et canses massa aviat. És com viure dalt dels Andes, a l’Amèrica del Sud. Respires fondo i no en treus res. No et satisfà. Es palpà les costelles. Com li havia crescut el pit, en trenta dies! Per prendre més aire, calia fer créixer els pulmons. O plantar més arbres. —Per a això soc aquí —va continuar dient al foc, que petarrellejava—. A l’escola explicaven la història de Johnny Appleseed, que va anar de banda a banda d’Amèrica plantant pomers. Jo encara faig més. Jo planto tota mena d’arbres: roures, oms, aurons, trèmols, cedres, castanyers… Per comptes de produir fruita per a l’estómac, vull fer aire per als pulmons. Quan hagin crescut, pensa la quantitat d’oxigen que ens donaran! Va recordar l’arribada a Mart. Com altres mil, va mirar el nou planeta un matí calmat. Es demanà com encaixaria amb un món així. Què hi faria? Trobaria feina? Es desmaià. Algú li apropà amoníac al nas. Tossint, recobrà el coneixement. —Es trobarà bé de seguida —va dir el doctor. —Què m’ha passat? —L’aire és poc dens. Alguns no poden adaptar-s’hi. Em penso que haurà de tornar a la Terra. —No! —Va asseure’s. Gairebé immediatament, va sentir que la vista se li enfosquia i que Mart girava dos cops sota seu. Se li dilataren els narius. Va forçar els pulmons a beure aquell profund no-res—. Em posaré bé. He de quedar-m’hi! El deixaren jeure, bleixant horriblement com un peix. «Aire, aire, aire. Em volen tornar a causa de l’aire», pensava. Va girar el cap per mirar les muntanyes i els camps marcians. Quan els ulls se li aclariren, va veure que no hi havia arbres per enlloc; cap ni un tan lluny com miressis, en qualsevol direcció. La terra era nua, de marga negra, sense ni un bri d’herba. «Aire bo —pensava mentre aquell aire prim li xiulava als narius—. Aire, aire.» Ni damunt de les muntanyes, ni a les obagues, ni prop dels rierols, enlloc no hi havia ni un arbre ni un matoll. Aleshores ho va veure clar. Va sentir que la resposta no li venia del cervell, sinó dels pulmons i de la gola. La resposta fou com una sobtada alenada d’oxigen pur, que l’omplí i l’enfortí. Arbres i herba. Va mirar-se les mans: els palmells i els dorsos. Plantaria arbres i sembraria herba. Aquesta seria la seva feina: lluitar contra allò que podria impedir-li de restar-hi. Declararia una privada guerra hortícola amb Mart. Amb una terra tan vella, les antigues plantes devien haver mort de gastament. I si duia noves espècies? Arbres de la Terra, grans mimoses, salzes, magnòlies i eucaliptus esplèndids. Què passaria aleshores? Ningú no sabia quina riquesa mineral s’amagava sota terra. Potser, si les antigues falgueres, flors, matolls i arbres havien mort de gastament, aquell subsol guardava una riquesa desconeguda. —Deixi’m llevar! —va cridar—. He de veure el Coordinador! El Coordinador i ell van parlar de vegetals tot el matí. Passarien mesos, si no anys, abans que s’organitzessin plantacions. Mentrestant, els queviures es durien de la Terra, congelats, en coets frigorífics. Uns pocs jardins públics creixien en instal·lacions hidropòniques.
238
VO CAB ULARI
rogenc -a adj. Que tira a roig, a vermell. petarrellejar v. Fer un seguit de sorolls secs; espetegar. amoníac m. Gas incolor compost de nitrogen i hidrogen, d’una olor penetrant característica. bleixar v. Respirar amb fatiga. marga f. Roca sedimentària composta d’argila i carbonat càlcic, que s’utilitza com a adob. obaga f. Vessant d’una muntanya més ombrívol, més fresc i humit. hidropònic -a adj. Que es conrea en un sòl estèril regat amb aigua que aporta tots els productes minerals necessaris per a la vegetació.
VOC AB U L AR I
descoratjador -a adj. Que fa perdre el coratge, que desanima. socarrat -ada adj. Cremat superficialment. gebrada f. Rosada glaçada que sol cobrir les herbes baixes quan fa fred. regalimar v. Baixar un líquid fent un filet que corre per la superfície. elixir m. Licor medicamentós que s’obté de distintes substàncies medicinals dissoltes en un alcohol. paladejar v. Assaborir, gustar lentament un menjar o una beguda per sentir-ne bé el sabor. xerès m. Vi de gran qualitat. clivellat -ada adj. Que té clivelles, uns talls poc profunds que es fan a la pell o a la superfície dels objectes.
—Mentrestant —va dir el Coordinador—, la feina és seva. Li donarem tantes llavors com puguem i un petit equip. L’espai als coets és escàs, ara. A més, com que aquests primers poblats són comunitats mineres, em penso que no els farà gaire gràcia la seva plantada d’arbres… —Em deixarà fer-ho, però? Li ho van deixar fer. Va arribar a la vall desèrtica en una motocicleta senzilla, amb una caixa plena de llavors i plançons. Va aparcar el vehicle i es dedicà a recórrer la vall a peu. Això havia passat feia trenta dies i, en tot aquest temps, ni una sola vegada no havia girat la vista enrere. Perquè fer-ho hauria estat descoratjador. El clima era massa sec: era ben poc probable que cap de les llavors hagués germinat. Potser tota aquesta plantada, totes aquestes quatre setmanes d’ajupir-se i cavar eren perdudes. Només mirava endavant, davallant a poc a poc cap a la fondalada ampla, poc profunda i assolellada, allunyant-se cada cop més del Primer Poblat, esperant que les pluges arribessin. Va posar-se una manta a les espatlles: els núvols s’espesseïen sobre aquelles aspres muntanyes. Mart era imprevisible. S’imaginà els pujols socarrats xops de gebrada, i pensà que d’aquella terra rica i fosca —una terra tan negra i lluent que gairebé se’t bellugava dins del puny— podrien créixer mongeteres gegantines de les quals tot de gegants caurien a terra, xisclant en rebentar-se els ossos. El foc badallà en les cendres adormides. L’aire tremolà pel so distant d’un carro. Un tro. De sobte, olor d’aigua. «Aquesta nit —va pensar. Va estendre el braç, esperant la pluja—. Aquesta nit.» El va despertar un copet al front. Una gota li regalimava del nas als llavis. Una altra gota li va tocar a l’ull i li ennuvolà la vista. La pluja. Fresca, gentil i tranquil·la, queia com un elixir amb sabor d’encanteri, estels i aire. Arrossegava pols de pebre, que paladejà com si fos un extraordinari xerès lleuger. Pluja. S’assegué. Va deixar caure la manta. La camisa de cotó blau se li omplia de taques rodones, grosses, que augmentaven a mesura que la pluja creixia. Semblava com si un animal invisible ballés damunt del foc i el fes petarrellejar fins a convertir-lo en una fumera irada. Queia la pluja. La gran llesca negra del cel, esquerdada per sis potents llampecs, com una porcellana meravellosament clivellada, queia a terra. Va veure deu bilions de cristalls de pluja, fotografiats per la descàrrega elèctrica. Després, foscor i aigua.
239
UNITAT 8 » LECTURA Xop fins al moll dels ossos, deixava encara que l’aigua li colpegés les parpelles. Reia. Va picar de mans, es llevà i passejà pel petit campament. Era la una de la matinada. No va parar de ploure fins dues hores més tard. Varen aparèixer les estrelles, fresques, rentades, més clares que mai. Benjamin Driscoll es va posar roba eixuta que va treure d’una bossa de cel· lofana. S’ajagué i dormí feliç. El sol va sortir lentament per entre les muntanyes. Sense fressa, s’escampà per arreu i despertà el senyor Driscoll. Abans de posar-se dret, s’esperà una estona. Durant tot un llarg mes, havia treballat i esperat sota la calor. Ara, dempeus, girava la cara enrere per primer cop i s’enfrontava al camí fet. Era un matí verd. Fins allà on la vista li abastava, tot eren arbres: no pas un, ni dos ni una dotzena, sinó tots els milers que havia sembrat o plantat. I no pas arbrets, no, ni rebolls ni brots tendres, sinó arbres grossos, enormes, alts com deu homes, verds, verdíssims, com gegants, rodons i plens, arbres de fulles metàl·liques, arbres que xiuxiuejaven, arbres alineats sobre les muntanyes, llimoners, til·lers, sequoies, mimoses, roures, oms, trèmols, cirerers, aurons, freixes, pomers, tarongers, eucaliptus… Estimulats per la pluja torrencial i nodrits per l’estranya terra màgica, creixien amb tanta força que, fins i tot mentre mirava, podia veure com naixien noves branques i apareixien nous brots. —Impossible! —va cridar Benjamin Driscoll. Però la vall i el matí eren ben verds. I l’aire! D’arreu, com un corrent que s’ho hagués d’endur tot, venia l’aire nou, l’oxigen que brollava dels arbres. Resplendia en les altures, en onades de cristall: oxigen fresc, pur, verd, fredós, que convertia la vall en un delta de riu. Poc després, les cases del poble s’obriren de bat a bat i la gent sortia a veure el nou miracle d’oxigen, l’inspirava, se n’omplia els pulmons. Les galtes se’ls envermellien, els nassos se’ls refrescaven, els pulmons els revivien, els cors bategaven enfortits i els cossos, esgotats, començaven a ballar. Benjamin Driscoll inspirà profundament una llarga alenada d’aire verd i fresc, i es desmaià. Abans que es despertés, cinc mil nous arbres creixien cap al sol groc. Ray Bradbury: «El matí verd», dins Les cròniques marcianes.
240
VO CAB ULARI
abastar v. Arribar a tocar o a veure una cosa distant, llunyana. reboll m. Rebrot. brollar v. Sortir amb força un líquid o un gas del lloc on és contingut.
ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 8
» ACTIVITATS
Anàlisi literària 8. El relat comença quan Benjamin Driscoll ja
Comprensió lectora 1. Benjamin Driscoll
fa trenta dies que és a Mart. Després d’explicar l’objectiu que persegueix el protagonista, el narrador fa una retrospecció, és a dir, un salt enrere en el temps (flashback) a través del record. Quin d’aquests fragments correspon a aquesta retrospecció?
a) Què li va passar el dia de l’arribada al planeta Mart? b) Per què el doctor li va dir que potser hauria de tornar a la Terra? c) Què va observar en mirar les muntanyes i els camps marcians?
a) Escoltava com la terra fosca es preparava per acollir el sol i les pluges que encara no havien arribat. Amb l’orella a terra, podia sentir les passes dels anys vinents, apropant-se a poc a poc. b) Com altres mil, va mirar el nou planeta un matí calmat. Es demanà com encaixaria amb un món així. Què hi faria? Trobaria feina? Es desmaià. c) El va despertar un copet al front. Una gota li regalimava del nas als llavis. Una altra gota li va tocar a l’ull i li ennuvolà la vista. La pluja.
tenia trenta-un anys i feia trenta dies que vivia al planeta Mart. Contesta aquestes preguntes:
2. Quin objectiu es va fixar Benjamin Driscoll per
lluitar contra allò que podria impedir-li quedar-se al planeta Mart?
3. Benjamin Driscoll va aconseguir el permís del
Coordinador del planeta Mart per dedicar-se a plantar arbres. Va passar trenta dies treballant intensament sense girar la vista. Per què no gosava mirar enrere?
4. Finalment, després de trenta dies de feina, es va
posar a ploure, i Benjamin Driscoll va mirar per primera vegada el camí fet. Esperava que la seva feina hagués donat el fruit desitjat. Què va observar quan va girar la vista?
5. Per què els arbres que havia plantat Benjamin Driscoll creixien amb tanta força que fins i tot podia veure com els naixien noves branques i els apareixien nous brots?
6. Quin és el «miracle» que es va produir a Mart
gràcies a la feina de Benjamin Driscoll? Com va reaccionar la gent del poblat? Va menystenir l’obra de Driscoll o va sortir a respirar l’oxigen fresc i pur que produïen els arbres?
7. Quin d’aquests aspectes té una presència més destacada en el relat de Ray Bradbury?
a) L’ocupació i la transformació d’un nou hàbitat. b) La projecció en el futur de la ciència i la tècnica. c) La migració dels humans cap a Mart.
9. Quin és el contingut argumental de la retrospecció? Tria la resposta adequada.
a) La retrospecció explica el passat remot del protagonista i els motius pels quals va haver de marxar de la Terra. b) La retrospecció explica el que va passar la nit que va ploure i el que veié el protagonista l’endemà. c) La retrospecció explica tot el que li havia passat a Benjamin Driscoll i tot el que havia fet des del dia que va arribar al planeta Mart fins al vespre del dia que feia 31.
10. El narrador del relat també fa una anticipació, és a dir, un salt endavant en el temps a través de la imaginació del protagonista per fer, en condicional, una premonició del futur. Digues en quin fragment veiem aquesta anticipació:
a) Imaginava que les llavors […] que havia sembrat avui brotarien […] i farien néixer noves branques cada dia, fins que Mart fos un bosc. b) Potser tota aquesta plantada, totes aquestes quatre setmanes d’ajupir-se i cavar eren per dudes. c) Benjamin Driscoll inspirà profundament una llarga alenada d’aire verd i fresc, i es desmaià.
241
UNITAT 8 » LECTURA » ACTIVITATS
11. D’acord
amb les activitats anteriors, digues quin ordre argumental segueix el relat. Tria l’opció correcta: a) El relat segueix un ordre lineal: tots els fets s’expliquen seguint l’ordre cronològic. b) El relat segueix un ordre no lineal: no tots els fets s’expliquen seguint l’ordre cronològic.
12. El narrador és extern i omniscient. Però sovint
s’identifica plenament amb els anhels del protagonista. Digues en quin dels fragments següents ho podem observar: a) Eren tants els benifets que un arbre podia proporcionar: afegir color, fer ombra, produir fruits o esdevenir zona de jocs per a la canalla; tot un cel per pujar-hi i gronxar-s’hi. b) La camisa de cotó blau se li omplia de taques rodones, grosses, que augmentaven a mesura que la pluja creixia.
Paraules i expressions 15. Amb el sufix -ar es formen noms col·lectius que designen plantacions. Copia la taula i completa-la: Fruit
Arbre
Plantació
... ... ... ... ... ... ... ...
pomer o pomera llimoner cirerer … … o prunera … ametller …
pomerar … … codonyerar prunerar presseguerar … avellanar o avellaneda
13. El protagonista del relat és Benjamin Driscoll.
El narrador parla d’ell, dels seus anhels, de les seves experiències… Tanmateix, per donar més força emotiva al relat, el narrador utilitza diverses persones gramaticals per explicar les sensacions del personatge. Relaciona aquestes persones gramaticals amb cada un dels exemples de la lectura: 3a persona del singular (ell) / 2a persona del singular (tu) / 2a persona del plural (vosaltres).
lectius que indiquen boscos. Escriu el nom dels boscos en què predominen els arbres del quadre. Per exemple:
a) Els arbres eren aire fresc per als pulmons, un remoreig gentil que us adorm les orelles, de nit, quan jaieu en llits de neu. b) El foc era un company rogenc i viu, que et parlava crepitant, que dormia prop teu, amb els ulls rosats i plens de son. c) Una gota li regalimava del nas als llavis. Una altra gota li va tocar a l’ull i li ennuvolà la vista.
Un bosc de pins és una pineda.
14. Les cròniques marcianes són un conjunt de
a) Tenir les galtes enceses. b) Tenir el color d’ala de mosca. c) Posar-se fet un pebrot. d) Tenir bons colors. e) Tenir els colors trencats. f) Tenir color de gos com fuig. g) Pujar-li el color a la cara.
26 relats de ciència-ficció que es caracteritzen pel tractament poètic i emotiu de les històries.
Selecciona un petit fragment del conte que et sembli especialment poètic per les imatges que descriu i un altre per la intensitat emotiva que transmet.
242
16. Amb el sufix -eda es formen diversos noms col·
pins • roures • faigs o fajos • verns salzes • oms
17. Classifica les expressions de sentit figurat que
hi ha a continuació segons que indiquin agafar color o perdre’n:
18. Ben
sovint, per expressar característiques o accions en grau superlatiu (molt elevat), utilitzem expressions de sentit hiperbòlic (exagerat). Relaciona cada una de les expressions del quadre amb el sentit corresponent: una meravella • ben moll (totalment) molt sorprès • molt cansat, cruixit hi posaria tot l’esforç comprovava el resultat de la feina a) Xop fins al moll dels ossos. b) Tot un cel per pujar-hi i gronxar-s’hi. c) Se sentia el cos pesant com el plom. d) Declararia una guerra hortícola a Mart. e) Per primer cop s’enfrontava al camí fet. f) Va quedar clavat a terra.
19. Utilitza aquestes frases fetes per completar les oracions de més avall:
•S uar la cansalada: fer grans esforços per aconseguir una cosa. •P erdre els sentits: desmaiar-se, perdre el coneixement, perdre el món de vista. •T ornar de mort a vida: recuperar la força i el coratge, sentir-se reviure després d’un greu perill o d’una situació molt anguniosa. •T reure forces de flaquesa: fer un gran esforç, sobreposar-se a les adversitats amb la força de la voluntat, fer el cor fort. •F icar-se-li a algú una cosa entre cella i cella: tenir un ferm propòsit, una idea fixa. •Q uedar-se com qui veu visions: quedar-se molt sorprès, meravellat. a) Quan Benjamin Driscoll va arribar a Mart, li va faltar oxigen i va perdre . b) Quan va saber que podria plantar arbres, Benjamin Driscoll tornà . c) Per aconseguir el seu objectiu, Benjamin Driscoll va haver de suar . d) Quan Benjamin Driscoll va mirar enrere, va quedar . e) Volia plantar molts arbres: era una idea que tenia posada . f) Estava molt cansat, però va treure .
Expressió oral 20. Llegiu aquest text: La nit de Halloween de 1938 Orson Welles, actor, guionista i director de cinema, a més de locutor de ràdio, va emetre un fals noticiari inspirat en la novel·la La guerra dels mons de Herbert George Wells. Es va interrompre la programació radiofònica habitual per emetre la notícia que una nau marciana havia aterrat a Nova Jersey (EUA) i que la Terra començava a ser envaïda per extraterrestres. L’emissió va ser tan realista que va espantar molts oients ja que els va fer creure que allò que estaven sentint era real. Tot i advertir d’entrada que era un espai dramàtic de ficció, va causar tant de pànic en molts dels dotze milions d’oients, que fins i tot uns quants milers de ciutadans van decidir abandonar casa seva.
Ara escolteu la crònica d’aquest fals noticiari, que hi ha en l’espai personal del web www.barcanova.cat. En acabat, organitzeu un col·loqui al voltant d’aquest espai dramàtic de ficció. Trobareu la informació necessària per fer el col·loqui en el mateix web.
Creació literària 21. Imagineu que sou uns reporters que us
han enviat a Mart perquè envieu diverses cròniques a la Terra relacionades amb l’adaptació dels terrestres al planeta roig. En grups de tres o quatre alumnes, trieu un episodi del relat de la lectura «El matí verd» i escriviu una crònica d’acord amb les instruccions que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Un cop enregistrades les cròniques, escolteu-les a clas se i demaneu al públic l’opinió del vostre treball.
243
UNITAT 8 » LITERATURA
» LITERATURA 1. La novel·la de ciència-ficció Al llarg dels segles xix i xx, les persones dels països més avançats econòmicament van veure com les seves vides experimentaven canvis insospitats gràcies als avenços científics i tecnològics: el tren (1823), l’automòbil (1860), el telèfon (1876), la il·luminació elèctrica (1878), la ràdio (1885), l’avió (1903), la televisió (1906), la nau espacial (1926), l’energia nuclear (1932), el telèfon mòbil (1979), internet (1983)… són alguns dels invents que una persona de fa dos-cents anys no es podia ni imaginar. La rapidesa amb què aquests invents anaven apareixent feia pensar en un futur de progrés i benestar sense límits; però, alhora, en grans incerteses i possibles perills irreparables. És en aquest context que neix el gènere narratiu de la ciència-ficció: novel·les i contes que especulen sobre les possibilitats i els perills de la ciència i la tècnica, i sobre l’actitud i el comportament del gènere humà davant de situacions noves i difícils. Els autors de ciència-ficció pretenien contestar, amb històries imaginàries però amb arguments científics, la pregunta «Què passaria si…?». I en aquests punts suspensius hi cap una quantitat enorme de possibilitats: si els robots adquirissin intel·ligència i autonomia, si els humans anéssim a viure a Mart, si els extraterrestres envaïssin la Terra, si es produís una mutació genètica, si poguéssim viatjar a través del temps i anar a viure a una altra època, si existís un món utòpic en què la societat tingués uns altres valors i s’organitzés d’una altra manera, etc. ELEMENTS CARACTERÍSTICS DE LA CIÈNCIA-FICCIÓ 1. És la resposta literària als grans avenços científics i tecnològics dels últims segles. 2. Presenta un ventall ampli de temes i continguts: els robots, els viatges espacials, els viatges a través del temps, la conquesta d’altres planetes, la invasió d’extraterrestres, la mutació genètica, l’apocalipsi nuclear… 3. L’argument sol presentar l’espècie humana en situació de perill: l’amenaça o la destrucció del planeta Terra; la dificultat per sobreviure en planetes inhòspits; la lluita contra éssers estranys i poderosos… 4. Jules Verne (1828-1905), autor de Viatge al centre de la Terra i De la Terra a la Lluna, i H. G. Wells (18661946), autor de La guerra dels mons i L’home invisible, són els creadors dels relats de ciència-ficció.
244
Els relats de ciència-ficció han inspirat molts autors de còmic i també han donat argument a pel·lícules memorables com 2001: una odissea de l’espai (1968), de Stanley Kubrick, i E.T., l’extraterrestre (1982), de Steven Spielberg. En la imatge, fotograma d’aquesta darrera pel·lícula.
1.1. H. G. Wells Herbert George Wells va ser un escriptor prolífic: va escriure més de cent llibres de diversos gèneres, la meitat dels quals són novel·les. Va destacar principalment en la ciència-ficció amb obres com La màquina del temps (1895), L’home invisible (1897), La guerra dels mons (1898) i Els primers homes a la Lluna (1901). H. G. Wells va ser un entusiasta dels avenços científics i tecnològics, però, alhora, en les seves obres va denunciar la gran desigualtat social que, en comptes de reduir-se, augmentava amb el progrés industrial i econòmic. Per això va tenir un paper actiu en la lluita política per reclamar un sistema social més just. Creia que la ciència i l’educació havien de ser mitjans per construir un món millor.
La guerra dels mons Retrat de H. G. Wells, autor de La guerra dels mons.
VOC AB U L AR I
Gorgona Monstre de la mitologia grega representat en figura femenina amb serps al cap i amb ales.
En els últims anys del segle xix, intel·ligències vastes, fredes i implacables contemplaven la Terra amb ulls envejosos i feien els seus plans de conquesta. El seu planeta, Mart, era molt fred, mentre que la Terra era plena de vida. I va arribar la nit en què va aterrar violentament el primer artefacte: un gros cilindre de metall del qual van sortir uns éssers estranys. Provenien de Mart.
Els marcians Els qui no hagin vist mai un marcià viu difícilment es podran imaginar l’estrany horror del seu aspecte: la boca singular en forma de V amb el llavi superior punxegut, l’absència de barba sota el llavi inferior com una falca, el tremolor incessant de la boca, el feix de tentacles propi d’un ésser mitològic com la Gorgona, la tumultuosa respiració dels pulmons en una atmosfera estranya, els moviments feixucs i adolorits a causa de la superior energia gravitatòria de la Terra i, sobretot, l’extraordinària intensitat dels ulls enormes: eren vius, intensos, inhumans, esguerrats i monstruosos. H. G. Wells: La guerra dels mons.
245
Els marcians eren éssers intel·ligents, que estaven molt ben preparats tecnològicament i que tenien armes terrorífiques. Venien amb la intenció d’apropiar-se del planeta Terra.
El raig abrusador Resulta sorprenent la manera ràpida i silenciosa de matar homes que tenen els marcians. Moltes persones creuen que els fills del planeta Mart han aconseguit generar una calor intensa en una cambra de conductivitat pràcticament nul·la, i que projecten aquesta calor intensa contra l’objecte escollit per mitjà d’un mirall parabòlic. Com sigui, és indubtable que el més essencial és un raig de calor, calor invisible en lloc de llum visible. I tot el que és combustible s’encén quan es troba en contacte amb aquest raig abrusador: el plom es torna fluid, s’estova el ferro, el vidre s’esquerda i es fon i l’aigua es transforma ràpidament en vapor. Els marcians són capaços de descarregar núvols enormes d’un vapor negre i verinós per mitjà de coets. Han fet desaparèixer les nostres bateries militars, han destruït pobles i ciutats i avancen lentament cap a Londres devastant-ho tot al seu pas. És impossible aturar-los. Londres és una ciutat condemnada. H. G. Wells: La guerra dels mons.
1.2. Manuel de Pedrolo Manuel de Pedrolo (1918-1990) va ser novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. És un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana i va conrear tots els gèneres literaris. En l’àmbit de la ciència-ficció, va escriure Mecanoscrit del segon origen (1974), una de les novel·les de més èxit de finals del segle xx, i Trajecte final (1975). Mecanoscrit del segon origen explica la història de dos joves de nou i catorze anys que sobreviuen a un atac d’extraterrestres que causa la destrucció gairebé total de la Terra. Ells dos han d’assumir la missió de repoblar-la. Trajecte final és un recull de set relats de temes i arguments molt variats: SINOPSI DELS RELATS DE TRAJECTE FINAL
246
«EL CENS TOTAL»
El protagonista descobreix una empresa que té milions de fitxes en què consten els noms de les reencarnacions de cada persona. Així descobreix que qui havia de ser la seva esposa, morta en accident fa set anys, ara és una nena negra de sis anys que viu a Nova York. Aleshores decideix anar a trobar-la i adoptar-la.
«UN MÓN DISTANT I VEÍ»
Un noi d’aspecte agradable fa una activitat estranya: envia a un món paral·lel (del qual ell prové) articles científics traduïts a l’italià de revistes i diaris a través d’una escletxa a la qual accedeix pujant a dalt d’una escala de tisora. Quan la seva traductora ho descobreix, el jove fa que ella no recordi res del que ha vist fins 23 anys després. Aleshores ja tenen un fill titulat en enginyeria electrònica.
LITERATURA « UNITAT 8 Són molts els escriptors que han conreat el gènere de la ciència-ficció, principalment nord-americans i britànics. A més de Ray Bradbury (Fahrenheit 451), destaquem Isaac Asimov (Jo, robot), Ursula K. Le Guin (Els llibres de terramar) i John Wyndham (El dia dels trífids). En la literatura catalana, a més de Manuel de Pedrolo (Mecanoscrit del segon origen), cal destacar Joaquim Carbó (Calidoscopi de l’aigua i el sol) i Emili Teixidor (Les rates malaltes).
SINOPSI DELS RELATS DE TRAJECTE FINAL
«SERVEI OFICIAL»
«CADÀVERS»
En una casa hi entra molta gent, però no en surt ningú. Es tracta de la seu d’una agència que es dedica a fer desaparèixer la gent que considera inadaptada i l’envia a un altre indret o potser a una altra època. Un noi s’enamora d’una noia encisadora, però a la llarga descobreix que és una dona robòtica programada per exercir la prostitució.
«URN, DE DJLNL»
Urn, un extraterrestre provinent del planeta Djlnl, arriba a la Terra com a refugiat (el seu planeta s’ha incendiat). La seva plasticitat molecular li permet adoptar qualsevol forma física. La policia, en saber-ho, considera que és un perill perquè és inidentificable. Per això comença a buscar-lo per matar-lo a ell i, també, per matar els seus fills (que ha tingut amb dones terrestres).
«LA NOIA QUE VENIA DEL FUTUR»
Una noia de vint anys viatja al passat i retrocedeix 22 anys en el temps. Aleshores queda embarassada i, per tant, el seu fill serà més gran que ella.
«EL REGRESSIU»
Uns ancians comencen a experimentar la regressió, és a dir, es van rejovenint cada dia, i cada any que passa perden un any d’edat. Això representa un greu problema per a un planeta superpoblat. Les autoritats consideren que es tracta d’una malura que s’ha d’exterminar i persegueixen els regressius per matar-los. Un home de setanta-vuit anys, que té un net de deu, nota que comença la seva regressió. Per això fuig de casa i intenta passar desapercebut en un barri perifèric. Al cap de 68 anys, es troba el seu net, que té exactament setanta-vuit anys, i l’avi en té deu.
La dona robòtica Era una xicota alta i ben feta, d’expressió riallera, amb uns ulls professionalment dolços, incitadors. No anava gaire maquillada i tampoc la seva manera de vestir no era cridanera. Tenia una carn ferma, flexible, i una pell d’allò més suau, sense màcula… Es mostrava agradable i encisadora. Manuel de Pedrolo: «Cadàvers», dins Trajecte final.
247
UNITAT 8 » LITERATURA » ACTIVITATS
» ACTIVITATS La novel·la de ciència-ficció 22. Digues quins són, segons el teu criteri, els tres
avenços científics o tecnològics del segle xix que han tingut més repercussió en la vida de les persones.
23. Completa la definició de ciència-ficció amb les
paraules següents: gènere, perills, futur, tecnològics, humà, actitud, difícils, especula. La ciència-ficció és el narratiu que sobre les possibilitats i els dels avenços científics i , i sobre l’ i el comportament del gènere davant de situacions noves i que es poden produir en el .
24. A quina pregunta genèrica donen resposta les històries del gènere de ciència-ficció?
25. Digues cinc temes del gènere de ciència-ficció. 26. Relaciona cada obra amb el seu autor. Després digues quins són els creadors de la ciència-ficció: a) Viatge al centre de la Terra b) La guerra dels mons c) Les cròniques marcianes d) Jo, robot e) El dia dels trífids f) Mecanoscrit del segon origen g) Calidoscopi de l’aigua i el sol h) Les rates malaltes 1. Ray Bradbury 2. Isaac Asimov 3. Jules Verne 4. H. G. Wells
5. John Wyndham 6. Joaquim Carbó 7. Emili Teixidor 8. Manuel de Pedrolo
H. G. Wells 27. H. G. Wells es declarava obertament socialista,
i moltes de les seves obres contenen notables comentaris polítics i socials. Què hi denunciava?
28. Llegeix els fragments de La guerra dels mons (pàg. 245 i 246) i contesta aquestes preguntes:
a) Com descriu la boca i els ulls dels marcians? b) Per què s’assemblaven a les Gorgones? c) Què era, el raig abrusador dels extraterrestres?
248
Manuel de Pedrolo 29. Relaciona cadascun dels relats de Trajecte final amb la qüestió hipotètica que planteja: a) «El cens total» b) «Un món distant i veí» c) «Servei oficial» d) «Cadàvers» e) «Urn, de Djlnl» f) «La noia que venia del futur» g) «El regressiu» 1. El món paral·lel: hi pot haver algú d’un altre món entre nosaltres que ens vigili? 2. La reencarnació: els familiars morts es poden haver reencarnat i, per tant, els podríem retrobar vivint en un altre cos? 3. Persona robòtica: potser coneixem individus en forma de persona que, en realitat, són robots? 4. Neteja: pot haver-hi una empresa que es dediqui a fer desaparèixer la gent no desitjada? 5. Rejovenir-se: què passaria si els vells s’anessin rejovenint i no morissin? 6. El viatge a través del temps: podem viatjar al passat i esdevenir més joves que els pares? 7. Extraterrestre: potser entre nosaltres n’hi ha algun de camuflat que no som capaços d’identificar?
30. Llegeix el fragment de Trajecte final de la pàgina 247 i contesta aquestes preguntes:
a) Quins són els trets físics principals de la dona robòtica del conte «Cadàvers»? b) Quins elements de la descripció ens permeten conèixer algun tret psicològic del personatge?
Creació literària 31. Tria un dels temes tractats en Trajecte final i escriu el teu conte de ciència-ficció.
Lectura de clàssics 32. Jo, robot d’Isaac
Asimov, Les cròniques marcianes de Ray Bradbury, Trajecte final de Manuel de Pedrolo, Les rates malaltes d’Emili Teixidor i Calidoscopi de l’aigua i el sol de Joaquim Carbó són obres de ciència-ficció. En grups, llegiu-les i feu-ne un treball (autor, època, obra…) per exposar-lo davant la resta de la classe.
LÈXIC I SEMÀNTICA « UNITAT 8
» LÈXIC I SEMÀNTICA UNA PARAULA
1. Locucions, frases fetes i refranys 1.1. Definició de locució
(plou) moltíssim
UNA LOCUCIÓ
Una locució és una unitat lèxica (un sol sentit i una única funció) integrada per dues o més paraules. Fixa’t, per mitjà dels exemples que hi ha en el marge, en la diferència que hi ha entre una paraula i una locució. Una locució, doncs, s’ha de considerar de manera unitària, és a dir, com si es tractés d’una sola paraula. Per exemple: la locució a bots i barrals equival a un adverbi que expressa la intensitat de la pluja en grau superlatiu, moltíssim. El significat d’una locució pot ser més o menys literal o transparent (com en el cas de caixa de cabals, ple a vessar o de bocaterrosa) o bé metafòric o figurat (com en el cas de cabell d’àngel, curt de gambals, al peu de la lletra o calaix de sastre): El cabell d’àngel és una confitura en forma de fils. És una mica curt de gambals: li costa comprendre algunes coses. Va complir les ordres del capità al peu de la lletra. Aquest basar és un calaix de sastre: hi venen roba, aparells...
(plou) a bots i barrals
1.2. Categories lèxiques de les locucions Com qualsevol paraula simple o composta, les locucions també es classifiquen d’acord amb les categories lèxiques establertes per la gramàtica, com podem comprovar en la taula següent:
CATEGORIES LÈXIQUES
EXEMPLES
LOCUCIONS NOMINALS
A la cabina només hi havia un ull de bou. La tertúlia semblava un orgue de gats: tots parlaven alhora.
LOCUCIONS ADJECTIVES LOCUCIONS VERBALS (FRASES FETES)
Porta un vestit nou de trinca. Si no entén això, és que és curt de gambals.
Aparentava no adonar-se’n; feia els ulls grossos. Té molta mà esquerra per convèncer els clients més indecisos.
EQUIVALÈNCIES
Fan la funció d’un nom (designen realitats concretes o abstractes).
Fan la funció d’un adjectiu (designen característiques). Fan la funció d’un verb o d’un SV (designen accions, processos o estats).
249
UNITAT 8 » LÈXIC I SEMÀNTICA CATEGORIES LÈXIQUES LOCUCIONS ADVERBIALS
EXEMPLES
EQUIVALÈNCIES
El tren es va aturar de cop i volta. Sempre dorm de bocaterrosa.
Fan la funció d’un adverbi (expressen manera, temps, lloc…).
LOCUCIONS CONJUNTIVES
Vindré tan aviat com pugui. Malgrat que sabia anglès, no els entenia.
Fan la funció d’una conjunció (enllacen paraules o oracions).
LOCUCIONS PREPOSITIVES
La mainada corria al voltant de la font. Hi van anar tots tret d’en Ramon i en Raül.
Fan la funció d’una preposició (subordinen un element a un altre).
Tinc un reguitzell de missatges al mòbil. Als sembrats hi ha un bé de Déu de roselles.
Fan la funció d’un quantificador (expressen la quantitat).
LOCUCIONS QUANTITATIVES
1.3. Locucions de sentit superlatiu Moltes de les locucions adjectives s’han creat a partir d’una comparació que els assigna un caràcter superlatiu (grau molt alt). Aquestes comparacions solen presentar una d’aquestes estructures: ADJECTIUS SUPERLATIUS
LOCUCIONS ADJECTIVES DE CARÀCTER SUPERLATIU
ESTRUCTURA
sequíssim -a sordíssim -a pleníssim -a
Aquest noi es quedarà sec com un bacallà. No hi sent gens. Està sord com una tàpia. La sala d’actes era plena com un ou.
adj. + com + SN
contentíssim -a llarguíssim -a llestíssim -a
Està més content que un gínjol. Se m’ha fet més llarg que un dia sense pa. Aquest vailet és més llest que una fura.
més + adj. + que + SN
També algunes locucions verbals s’han creat a partir de la comparació: caminar com una tortuga, córrer com una llebre, tremolar com una fulla a l’arbre, assemblar-se tant com un ou a una castanya.
1.4. Definició de frase feta Una frase feta és una expressió tradicional (normalment una locució verbal) de sentit figurat i d’ús corrent. El seu significat no el podem deduir del significat de les paraules que la componen. Per exemple: Estar al peu del canó (perseverar en una tasca). Posar fil a l’agulla (emprendre una acció). Haver-hi més dies que llonganisses (haver-hi temps de sobres). Engegar a pastar fang (treure’s algú del davant de males maneres).
250
La frase feta mossegar-se la llengua significa fer un gran esforç per no parlar.
ACTIVITATS « LÈXIC I SEMÀNTICA « UNITAT 8 1.5. Definició de refrany Un refrany és una frase popular i tradicional en forma de sentència que expressa una idea de la qual es pot treure una conclusió o una norma de conducta. Per exemple:
El refrany de mica en mica s’omple la pica significa que una acció lenta però insistent és eficaç.
er Nadal cada ovella al seu corral (cadascú a casa seva, perquè P és dia d’intimitat familiar). Una flor no fa estiu, ni dues primavera (un sol cas no pot ser pres com a norma general, ni tan sols dos casos). No diguis blat, fins que no sigui al sac i ben lligat (no es pot confiar en res que no sigui ben segur). Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era (si no es volen problemes ni raons, el millor és no buscar-se’ls). A l’estiu, tota cuca viu (l’estiu és favorable a la vida). Qui no té feina el gat pentina (quan un està desocupat i avorrit fa qualsevol cosa per entretenir-se). Tota pedra fa paret (qualsevol petita cosa pot ser útil per aconseguir un fi determinat).
» ACTIVITATS Locucions nominals 33. En cada un d’aquests grups hi ha sis locu
cions nominals i tres sintagmes que no ho són. Identifica les locucions i comprova si apareixen com a accepcions en el diccionari (http://dlc.iec. cat/). Per exemple: Són locucions nominals els noms dels animals següents: pastor alemany, gat mesquer, gall dindi… a) Animals: gat mesquer gall dindi porc espí ocell engabiat rata d’aigua b) Arbres: olivera borda cirerer d’arboç alzina surera plàtan d’ombra pi pinyoner
pastor alemany cavall blanc gat esquerp serp de cascavell granota verinosa arbre del paradís eucaliptus anticatarral faig del Montseny magnòlia de flors blanques castanyer d’Índia
c) Parts del cos: nou del coll nas llarg intestí prim pell freda nervi òptic d) Màquines o aparells: disc dur tractor nou moto de neu avió cisterna cotxe híbrid
columna vertebral queixals del seny llavis molsuts fosses nasals medul·la espinal càmera fotogràfica caixa enregistradora cotxe de cinc portes maquineta de fer punta televisor de 32 polzades
34. Moltes locucions nominals es formen amb un
nom (ocell) i un sintagma preposicional (de rapinya). Forma locucions nominals amb els noms del primer quadre i els sintagmes preposicionals del segon. Per exemple: ocell de rapinya. ocell • arc • pell • llàgrimes • cop • advocat tub • teorema • esperit • camí • alberg • tendó de gallina • de rapinya • de Sant Martí de mà • de cocodril • de Pitàgores • d’Aquil·les d’ofici • d’assaig • de vi • de joventut de ferradura
251
UNITAT 8 » LÈXIC I SEMÀNTICA » ACTIVITATS
Locucions adjectives 35. Completa les locucions adjectives de caràcter
superlatiu que hi ha més avall amb aquestes paraules: plom, gamba, ou, dimoni, patena, fideu, cabra, cotorra, pi, mula, roure, tinya, rata, pedra, tros de pa, l’anar a peu, sopa, sabatot. a) pesat com un plom b) net com una c) tossut com una d) ple com un e) xerraire com una f) alt com un g) més vell que h) més dur que una i) més bo que un j) dolent com el k) boig com una l) fort com un m) prim com un n) vermell com una o) més pobre que una p) més constipat que una q) més ruc que un r) més dolent que la
36. Algunes locucions adjectives es formen amb
un adjectiu (curt) i un sintagma preposicional (de gambals). Forma locucions amb els adjectius del primer quadre i els sintagmes preposicionals del segon. Per exemple: curt de gambals. curt • nou • mort • llarg • tocat • ple • dur tancat • pobre • apte • fluix de gana • de gambals • del bolet • de trinca de dits • a vessar • amb pany i clau de boca • de closca • d’esperit per a tots els públics
Locucions verbals 37. Els verbs fer, tenir i anar constitueixen la base
de moltes locucions verbals i frases fetes. Relaciona cadascuna de les frases i locucions de la primera llista amb el significat corresponent de la segona. Per exemple: a3.
252
fer a) La Maria fa campana sovint. b) Avui l’àvia fa ulleres. c) Li agrada fer volar coloms. d) Ara sí que l’hem feta grossa! e) En Carles sap fer tots els papers de l’auca. 1. Fingeix, és comediant. 2. Hem fet alguna cosa inconvenient. 3. Falta a una obligació diària o habitual. 4. Fa mala cara, fa cara de cansament. 5. S’il·lusiona sense gaire fonament, no toca de peus a terra. tenir a) Qui té el cul llogat no seu quan vol. b) La Rosa no té pèls a la llengua. c) En això hi té la mà trencada. d) L’Ignasi té moltes penques! e) En Robert no té ni dos dits de front. 1. És molt hàbil o expert en una cosa. 2. S’atreveix a fer coses poc correctes. 3. Treballa per altri, depèn d’algú. 4. Té poc coneixement. 5. Parla clar, sense miraments. anar a) La tieta sempre va de bòlit. b) Tot se n’ha anat en orris. c) A veure, anem al gra. d) L’Anna se n’ha anat de la boca. e) La processó li va per dintre. 1. Concreta, digues el que és essencial. 2. Va atrafegada, treballa adeleradament. 3. Ha parlat indegudament. 4. Se sent intranquil, però ho dissimula. 5. S’ha fracassat en un projecte.
Locucions adverbials 38. Classifica les locucions adverbials de les frases
que hi ha més avall segons els quatre tipus següents: locucions adverbials de temps, de lloc, de manera i de grau o quantitat. a) L’endemà passat de començar la feina es va posar malalta. b) Me’ls trobo pertot arreu. c) El joc és d’allò més divertit.
d) És pintor i a més a més músic. e) No es pot fer a correcuita. f) Li ho he dit a cau d’orella. g) No li agrada gens ni mica viure als afores del poble. h) A hores d’ara ja deu haver arribat. i) L’església és al capdavall del carrer, no pas al capdamunt. j) Vam enllestir la feina en un tres i no res. k) Estira’t de cap per avall. l) Tot seguit es va desmaiar. m) Li han de fer l’anàlisi de sang en dejú. n) A l’habitació hi caben ben bé dos llits.
f) No podem estar desmoralitzats, hi ha motius per estar-ho. g) avançàvem, el camí es feia cada vegada més perillós. h) Encara fa muntanyisme i escalada, no tant com abans.
39. Escriu les frases de més avall substituint els
a) En Marc no podrà jugar el pròxim partit una lesió muscular. b) Aquest estiu, anar al càmping, anirem a una casa rural. c) La Isabel s’ha posat la manifestació. d) Hem guanyat el primer premi al carrer més ben guarnit la votació popular. e) Ens hostatjarem en un hotel que hem trobat la ciutat. f) El resultat de les proves es farà públic maig. g) el resultat advers, els jugadors estaven satisfets del partit. h) la difusió d’unes imatges privades, en Pere i la Neus han renyit.
elements en cursiva per les locucions adverbials següents: d’esquitllentes, a ulls clucs, a empentes i rodolons, a contracor, de fit a fit, de cap a cap, de soca-rel, fil per randa. a) El projecte tira endavant, però amb moltes dificultats i entrebancs. b) No és gens bo estudiar una carrera de mala gana, a desgrat. c) Se’n va anar de la sala amb cautela, tractant de no ser vist. d) Coneix tan bé la casa que troba les coses sense necessitat de mirar. e) Si les proves determinen que el tumor és maligne, cal extirpar-lo definitivament. f) Ens va explicar els seus problemes amorosos detalladament. g) El detingut mirava el policia fixament. h) S’ha llegit el diari totalment.
Locucions conjuntives 40. Utilitza les locucions conjuntives següents per
cohesionar les oracions de sota: només que, si de cas, ni tan sols, si bé, malgrat que, sempre que, de manera que, a mesura que. a) Quan entra a casa, em saluda. b) hi dediquis mitja hora cada dia, veuràs que de seguida te’n surts. c) Sabem que tu vas agafar el mòbil, no ens vinguis amb històries. d) ve el tècnic de la caldera, ensenya-li on és. e) El director ha dit que l’empresa tirarà endavant trobi finançament.
Locucions prepositives 41. Utilitza les locucions prepositives següents per
cohesionar les oracions de sota: per culpa de, gràcies a, al capdavant de, en comptes de, arran de, no obstant, a mitjan, als afores de.
Els refranys 42. Expliqueu entre tota la classe el sentit d’aquests refranys. Per exemple:
A cal sabater, sabates de paper. → Aquest refrany expressa la idea que en aquells llocs on hi ha facilitat per fer una cosa determinada és on, precisament, aquesta cosa acostuma a faltar. a) Una flor no fa estiu, ni dues primavera. b) Cada terra fa sa guerra. c) D’allà on no n’hi ha, no en raja. d) Els testos s’assemblen a les olles. e) Gat escaldat, d’aigua tèbia fuig. f) No es pot matar tot el que és gras. g) Uns tenen la fama i altres carden la llana. h) Qui dia passa, any empeny.
43.
Entre tota la classe, feu una selecció de refranys i voteu els deu que us agradin més per la seva originalitat o pel seu missatge.
253
UNITAT 8 » GRAMÀTICA
» GRAMÀTICA L’atribut (Atr) i el predicatiu (Pred) F I T X A 1 » L ’ATR I B U T Les oracions copulatives consten de subjecte, un verb copulatiu (normalment ser, estar o semblar) i un predicat no verbal que fa la funció d’atribut. L’atribut pot ser una definició del subjecte (Mart és un planeta del sistema solar), expressar-ne una propietat inherent (L’aire de Mart és poc dens) o bé indicar-ne un estat transitori (Benjamin Driscoll estava marejat). La funció d’atribut la poden exercir diverses categories lèxiques: CATEGORIES LÈXIQUES QUE FAN D’ATRIBUT
EXEMPLES
Adjectiu o SAdj
L’aigua del llac és molt freda.
Nom o SN
Aquest forat és el cau d’una marmota.
SPrep
Aquest refugi és de fusta.
Adverbi o SAdv
Aquesta divisió no està bé.
Pronom possessiu
Aquesta carpeta és meva.
Quan l’atribut expressa una característica inherent del subjecte, s’utilitza el verb ser. En canvi, quan expressa un estat transitori, es fa servir el verb estar. Per exemple: CARACTERÍSTIQUES INHERENTS
ESTATS TRANSITORIS
La Gina és molt nerviosa (nerviosa de mena).
La Gina està molt nerviosa (s’hi ha posat).
L’Oriol és orgullós (orgullós de mena).
L’Oriol està orgullós del seu treball.
Aquesta bombeta és fluixa (de poca potència).
Aquesta bombeta està fluixa (mal enroscada).
Quan l’atribut expressa la localització del subjecte, en general s’usa el verb ser. Per exemple: La directora és al seu despatx. Els préssecs són a la nevera. Tanmateix, s’usa el verb estar o estar-se per indicar durada (La Roser s’haurà d’estar tres dies a l’hospital), permanència (El meló ha d’estar a la nevera) o bé residència (Aquests vuit dies ens estarem en un hotel de Begur). P E R SAB ER-NE MÉS El verb estar es fa servir en les construccions estar a punt, estar a l’abast, estar en joc, estar de moda, estar de vacances o estar a la venda. També es fa servir amb els participis que expressen el resultat d’un canvi o d’un procés, com estar acostumat, estar amoïnat, estar curat, estar enamorat o estar afligit. • Per parelles, penseu oracions amb les expressions anteriors. Després poseu-les en comú entre tota la classe.
254
1.1. Tria el verb adequat en cadascuna de les ora-
1.2. Tria el verb adequat en cadascuna de les ora-
a) 1. Aquesta noia (és / està) una mica estrafolària. 2. Aquesta noia (és / està) una mica angoixada. b) 1. Aquest revolt (és / està) mal senyalitzat. 2. Aquest revolt (és / està) molt perillós. c) 1. Aquest noi (és / està) molt gelós. 2. Aquest noi (és / està) gelós de la seva germana.
a) La clau (és / està) al pany de la porta. b) La Jana (serà / s’estarà) vuit dies a casa dels avis. c) Perquè es cogui bé, l’ànec ha (de ser / d’estar) al forn almenys durant dues hores i mitja. d) Encara no (som / estem) a l’aeroport, però de seguida hi (serem / estarem).
cions copulatives següents segons que assignin una propietat inherent o un estat transitori:
cions segons que designin una simple localització o bé expressin durada, permanència:
F I T X A 2 » EL P R E D I C A T I U Algunes oracions permeten fer dues predicacions: una predicació primària expressada per un verb predicatiu i una predicació secundària expressada per un element no verbal (normalment un sintagma adjectival, un sintagma preposicional o un sintagma nominal). Per exemple:
SUBJECTE
PREDICACIÓ PRIMÀRIA
PREDICACIÓ SECUNDÀRIA (PREDICATIU)
Els veïns El meu amic La junta d’accionistes
han tornat de vacances treballa ha designat l’antic gerent
molt contents. de cambrer. president de la companyia.
El predicatiu pot expressar una propietat del subjecte o bé del CD. Per exemple: Les espeleòlogues han sortit de la cova sanes i estàlvies.
Subjecte
Predicatiu del subjecte
Concordança
L’equip de rescat ha localitzat les espeleòlogues sanes i estàlvies.
Subjecte
CD
Predicatiu del CD
Concordança
Els predicatius poden ser optatius o obligatoris:
PREDICATIU OPTATIU El predicatiu es pot suprimir i la resta de l’oració segueix sent vàlida: El malalt ha tornat a casa molt recuperat. El malalt ha tornat a casa.
PREDICATIU OBLIGATORI El predicatiu esdevé obligatori: si s’elimina, l’oració no té sentit. La Magda porta les ungles pintades de color rosa. *La Magda porta les ungles.
P E R SAB ER-NE MÉS Hi ha verbs que acostumen a portar un predicatiu. Per exemple: tornar-se vermell, quedar bocabadat, fer-se autònom, trobar-se cansat, anar mudat, trobar interessant, nomenar president, dir-se Pere.
255
UNITAT 8 » GRAMÀTICA
2.1. Analitza els sintagmes destacats de les frases següents i determina si fan d’atribut (Atr) o de predicatiu (Pred): a) 1. La Rosó estava molt il·lusionada. 2. La Rosó va anar a l’entrevista molt il·lusionada.
b) 1. El teu projecte em sembla molt interessant. 2. El jurat troba el teu projecte molt interessant. c) 1. L’Isidre serà el protagonista de l’obra. 2. L’Isidre actuarà de protagonista de l’obra. d) 1. Considero aquesta doctora molt competent. 2. Aquesta doctora és molt competent.
F I T X A 3 » EL S P R O NO M S F E B L E S D ’ A T R I B UT I DE P RE DI CATI U Quan el context ho permet, l’atribut i el predicatiu es poden substituir per un pronom feble. En general, l’atribut se substitueix pel pronom feble ho. Per exemple: Aquest cinturó és de pell, però aquest altre no ho és. La meva germana és setmesona, i jo també ho soc. Aquella senyora té més de vuitanta anys, però no ho sembla. Fa veure que està enamorada, però en realitat no ho està. Ara bé, en certs casos s’utilitzen els pronoms en i hi. Per exemple: ATRIBUT INTENSIU
Si que n’és, de llest!
ATRIBUT DE LLOC
Abans era a casa; ara no hi és.
El predicatiu s’acostuma a substituir pel pronom feble hi. Per exemple: Avui vas molt mudat. Ahir no hi anaves pas tant! La Sara s’ha posat malalta i el seu germà també s’hi ha posat. P E R SAB ER-NE MÉS Els predicatius que acompanyen els verbs fer (un ofici), fer-se i dir-se s’acostumen a substituir pel pronom en: En Fermí feia d’advocat, però ara ja no en fa. M’he fet soci de la biblioteca. Tu també te’n faràs?
Es diu Josefina i la seva filla també se’n diu. Nosaltres no ens diem Ribes. Ells tampoc no se’n diuen.
• Identifica l’antecedent que indica el significat del pronom en. Després digues quina funció fa. a) En Jan volia ser monitor d’esquí. Aquest any se n’ha fet i ja treballa a la Vall de Núria. b) La meva rebesàvia es deia Elisenda. Per aquest motiu, jo també me’n dic. c) Fins als seixanta anys va fer de jardiner. Ara ja no en fa.
3.1. Completa les oracions amb el pronom feble
adequat en cada cas. Després, digues quins fan funció d’atribut i quins altres fan de predicatiu. a) Aquest noi ja té quinze anys, però no sembla. b) En Roc portava la camisa esparracada. També duia els pantalons.
256
c) Sembla despistat, però no és. d) La Martina feia d’arquitecta, però ara ja no fa. e) Aquest mòbil és teu o no és? f) L’home s’ha tornat vermell. I la dona encara s’ ha tornat més. g) En Roger viu sol. viu des de fa vint anys. h) Aquell noi semblava el teu cosí, però no era.
ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 8
» ACTIVITATS L’atribut 44. Classifica els atributs de les oracions que hi ha a continuació segons que siguin definicions, propietats inherents o estats transitoris: a) Un fulard és un mocador de seda. b) La Isabel és del Brasil. c) L’incendi ja està sota control. d) Estic ben refredat. e) Les colobres són serps no verinoses. f) Els camins forestals són de terra.
45.
Tria el verb adequat en cada oració:
a) En aquesta taula (serem / estarem) més amples. b) Avui ja ha vingut a treballar. Es veu que ja (és / està) bona. c) Ahir (era / estava) molt preocupat. Avui (és / està) més tranquil. d) Com que no hi toca mai el sol, aquesta habitació (és / està) molt fresca. e) Aquesta llanterna no funciona perquè les piles (són / estan) mal col·locades. f) Saps on (és / està) el carrer de Pau Casals? g) Els jerseis (són / estan) al segon calaix de la calaixera de dalt. h) Els llençols encara (són / estan) sense planxar. i) Les teves amigues (són / estan) a la plaça. j) Va (ser / estar) més d’un any sense parlar-me.
El predicatiu 46. Identifica els predicatius d’aquestes ora cions i digues quins són obligatoris i quins són optatius:
a) La gent del poble el troba una bona persona. b) Els guardes forestals van localitzar l’infant amb símptomes de congelació. c) El públic aplaudia l’espectacle entusiasmat. d) Haurem de mantenir la boca ben tancada. e) Tenim l’àvia molt malalta. f) M’han servit el primer plat fred. g) La policia m’ha pres per un delinqüent. h) La Meritxell treballa sense esma.
47.
Analitza els predicatius de les oracions següents i digues quins expressen una propietat del subjecte i quins altres l’expressen del complement directe: a) Benjamin Driscoll va trobar aquell planeta molt inhòspit. b) Es va estirar a terra extenuat de fatiga. c) Se sentia el cos pesant com el plom. d) S’imaginà els pujols socarrimats xops de gebrada. e) Les estrelles van aparèixer més clares que mai. f) Benjamin s’adormí feliç.
Els pronoms febles d’atribut i de predicatiu 48. Completa les oracions següents
amb el pronom feble adequat en cada cas. Després digues quins fan funció d’atribut i quins altres fan funció de predicatiu. a) — La Meritxell és molt xerraire. El seu germà també és? —No. No és tant. És més callat. b) — Ens han tractat d’ignorants. No creus que ens han tractat? —Sí que ens han tractat. c) — En Quim està ben suat. Els altres jugadors de l’equip també estan? —Sí. També estan. d) —Porta els llavis pintats? —Sí, i també porta les ungles. e) —En Pau és molt traçut. No t’ sembla? —Doncs no. No m’ sembla gens. f) — Ella es diu Anna. Saps si la seva àvia també se deia? —Sí. La seva àvia també se deia. g) — L’àvia ha arribat a centenària. Saps si la bes àvia també va arribar? —Crec que la besàvia no va arribar. h) — Els meus pares s’han fet socis de la piscina. Els teus pares també se faran? —No crec que se facin.
49.
Identifica el predicatiu de cadascuna d’a questes oracions i substitueix-lo per un pronom feble: a) En Ramon sempre va arreglat. b) De vegades es torna agressiu. c) L’atleta va arribar a la meta deshidratada. d) Encara fa de taxista. e) Tots els cotxes han quedat abonyegats.
257
UNITAT 8 » ORTOGRAFIA TEXTO REFERENCIA A DOBLE ESPACIO
» ORTOGRAFIA 1. L’apòstrof i el guionet 1.1. L’apòstrof L’apòstrof és un signe ortogràfic que consisteix en una coma volada (’) que utilitzem per assenyalar l’elisió d’algunes vocals. En català l’apos trofació afecta els articles, els pronoms febles i la preposició de. L’APOSTROFACIÓ DELS ARTICLES S’apostrofa: l’ el / l’ (article masculí singular)
No s’apostrofa: el
S’apostrofa: l’
la / l’ (article femení singular)
Davant de totes les vocals (també les precedides de h muda): l’aire, l’espai, l’incendi, l’oxigen, l’ull l’hàbit, l’heroi, l’hivern, l’honor, l’huracà Davant de i i u consonants (que formen diftong amb la vocal següent), de vegades precedides de h muda: el ianqui, el ien, el iogurt, el iugoslau el uacari (un primat), el uigur (d’un poble asiàtic), el uombat (un mamífer) el hiat, el hietòmetre (pluviòmetre) el huaxteca (d’un poble mexicà), el huit (vuit) Davant de totes les vocals menys i i u àtones (també les precedides de h muda): l’alarma, l’esquena, l’índole, l’orella, l’ungla l’habitació, l’herba, l’hípica, l’honradesa, l’hulla Davant de i i u àtones (també les precedides de h muda): la ignorància, la unitat, la hidratació, la humanitat
No s’apostrofa: la
Davant de i i u consonants (que formen diftong amb la vocal següent), de vegades precedides de h muda: la iarda, la iogurtera, la iuca, la hiena Davant els noms de les lletres: la a, la e, la efa, la ema, la hac, la erra Davant dels mots una (referit a l’hora), ira i host: la una del migdia, la ira de la gent, la host del rei d’Aragó.
Casos especials: a) Amb les sigles i els acrònims se segueix la norma general, és a dir, s’apostrofa l’article masculí sempre que es troba amb una vocal (escrita o pronunciada) i l’article femení quan es troba amb una vocal que no sigui i o u àtones: l’IPC (l’índex de preus de consum) l’ADN (l’àcid desoxiribonucleic) l’ONU (l’Organització de les Nacions Unides) l’FBI (el Federal Bureau of Investigation) l’NBA (la National Basketball Association)
258
L’IVA és un increment en el preu de cada article que comprem i de cada servei que rebem.
Els articles personals (en, na) segueixen la norma general: n’Albert, n’Elena, na Isabel.
b) L’article femení, però, no s’apostrofa quan es troba amb una i o una u àtones: la ITV (la inspecció tècnica de vehicles), la UGT (la Unió General de Treballadors), la UOC (la Universitat Oberta de Cata lunya). c) Davant dels numerals s’apostrofa o no tal com es faria si fossin escrits amb lletres: l’1 de maig (l’u de maig), l’11 d’abril (l’onze d’abril), l’11è aniversari (l’onzè aniversari). d) Davant d’una essa líquida s’apostrofa l’article masculí, però no pas el femení: l’stop, l’snowboard (surf de neu); la Scala de Milà (teatre d’òpera).
L’APOSTROFACIÓ DELS PRONOMS FEBLES
El pronom la no s’apostrofa davant de i o u àtones: la inclina, la utilitza.
Els pronoms em, et, es, el, la i en
S’apostrofen davant d’un verb que comença amb vocal.
m’estima, t’ensenya, s’inspira, a ell l’odien, a ella l’estimen, n’esperen molt
Els pronoms em, et, es, ens, el, els i en
S’apostrofen darrere d’un verb que acaba en vocal.
ajuda’m, lleva’t, creure’s, veure’ns, llença’l, mira’ls, agafa’n
Quan es combinen dos o més pronoms
L’apòstrof ha d’anar tan a la dreta com sigui possibles.
me n’aniré (me’n aniré), se’n va (s’en va)
L’APOSTROFACIÓ DE LA PREPOSICIÓ DE La preposició de s’apostrofa
La preposició de no s’apostrofa
Davant de les vocals (també si van precedides de hac)
viu d’il·lusions, el diari d’avui, no està d’humor
Davant de i i u consonants (que formen diftong amb la vocal següent)
de iode, de iuca, de hiena
Davant del nom de les lletres, de essa líquida i en casos especials en què podria haver-hi confusió
davant de a, davant de essa, el senyal de stop, el plural de alt
Casos especials:
Vista del campanar de l’església prioral de Sant Pere de Reus, a la comarca del Baix Camp.
a) S’apostrofa davant de títols i noms d’entitats començats amb article (que s’escriu amb majúscula): d’El Temps (nom d’una revista), d’El nostre racó (nom d’un restaurant). b) Davant de topònims amb article masculí, s’apostrofa si el topònim no és català o no s’ha catalanitzat: d’El Bierzo, d’El Escorial; si és català o s’ha catalanitzat, la preposició fa contracció amb l’article: del Baix Camp, del Caire.
259
1.2. El guionet USOS DEL GUIONET Entre el verb i els pronoms febles En alguns numerals compostos (regla DUC)
Els pronoms febles que van darrere el verb s’hi uneixen amb guionet excepte quan s’apostrofen: sortir-se’n, veure-hi, agafar-los-els, tornar-m’hi, digue’ls-ho. Entre les desenes i les unitats: vint-i-tres, trenta-cinc, quaranta-nou. Entre les unitats i les centenes: dos-cents, tres-centes, vuitcents. Compostos en què el primer element acaba en vocal i el segon comença amb r, s o x: penja-robes, gira-sol, para-xocs. Compostos que comencen amb el nom d’un punt cardinal: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-oest. Compostos repetitius i expressius: baliga-balaga, bub-bub, pengim-penjam, piu-piu, ziga-zaga.
En algunes paraules compostes
El gira-sol es conrea per obtenir pipes i oli.
Compostos amb accent en el primer element: mà-llarg, pèl-roig, pèl-curt. Els noms i els adjectius precedits de l’adverbi no que han assolit un significat específic: la no-violència, un pacte de no-agressió, el no-res, els no-violents, els països no-alineats, les nacions no-bel·ligerants. Un petit grup de mots o expressions singulars, com abansd’ahir, adeu-siau, qui-sap-lo, estira-i-arronsa, i alguns manlleus no adaptats, com foie-gras, jet-lag, best-seller.
» ACTIVITATS L’apòstrof 50. Escriu les formes del singular d’aquests grups de sintagmes nominals:
a) els agitadors, els elogis, els ideals, els oceans, els ullals, els iots, els uacaris b) les adherències, les embranzides, les illes, les obsessions, les urpes, les iaies, les iogurteres c) les il·luminacions, les utopies d) els hàbits, els hemisferis, els hidroavions, els homicidis, els huracans, els hiats
260
e) les hamburgueses, les hèlices, les hípiques, les homilies, les hulles, les hienes f) les hipòtesis, les humitats Ara completa aquestes normes: Singularitat de la forma la: la forma la no s’apostrofa davant de i àtones (també les precedides de ). Per exemple: , i . Davant de i i u consonants: davant de i i u consonants (que formen amb la vocal següent), els articles i no s’apostrofen. Per exemple: , i .
51. Copia les frases següents i completa-les amb l’article corresponent:
a) En paraula vehicle, hac hi va intercalada. b) erra final de paraula aparèixer és muda.
« ORTOGRAFIA ACTIVITATS « TEXTO REFERENCIA ACTIVITATS A DOBLE ESPACIO « UNITAT 8 c) En català només i i u poden dur dièresi. d) M’he despertat a una del migdia. e) Aquest mes IPC ( índex de preus de consum) ha pujat dues dècimes. f) Aquest any cotxe haurà de passar ITV ( inspecció tècnica de vehicles). g) Va a UOC ( Universitat Oberta de Catalunya). h) Li agradaria molt jugar a NBA ( National Basketball Association). i) autobús no va fer stop. j) snowboard és un esport que consisteix a lliscar damunt la neu amb una planxa. k) 1 d’abril és 11è aniversari de institució.
El guionet 55. Forma mots compostos i classifica’ls segons
52. Completa les frases següents amb les formes
Escriu amb lletres els numerals següents: 130.829.018 i 204.714.150.
adequades dels pronoms febles. Per exemple: Vull que em tornis el llapis. Torna’m el llapis. → Torna-me’l.
a) Vull que et quedis a casa. Queda a casa. → Queda (te + hi). b) Vull que em deixis el llibre. Deixa el llibre. → Deixa (me + el). c) Vull que em posi un refresc. Posi un refresc. → Posi (me + en) un. d) Vull que el portis a l’ambulatori. Porta a l’ambulatori. → Porta (el + hi). e) Vull que la portis a l’ambulatori. Porta a l’ambulatori. → Porta (la + hi). f) Vull que t’emprovis els guants. Emprova els guants. → Emprova (te + els).
53. Completa les frases amb una combinació de pronoms: me + ho, te + ne, me + hi, se + hi, se + en: a) No hi pensis més; oblida . b) D’això, no en sé res; hauràs d’explicar. c) Sense ulleres, gairebé no veig. d) Té dos cotxes, però vol vendre un. e) No val a fer trampes, eh!
54. Completa els sintagmes amb la preposició de: a) un cas urgència b) una olor herba c) els drets imatge d) és el Maresme e) la tintura iode f) la claror el dia g) la llet ametlles h) és El Bierzo
que s’escriguin amb guionet o sense: a) sud + africà b) escura + xemeneies c) guarda + roba d) gira + sol e) socio + econòmic f) cap + i + cua g) rata + pinyada h) nord + oest
i) abans + d’ahir j) adeu + siau k) busca + raons l) gara + gara m) penya + segat n) cap + gros o) poca + solta p) greco + romà
56.
57. Accentua aquests mots compostos si cal: rodamon, subsol, adeu-siau, besnets, pel-roig, pelblanc, ma-llarga, capgros, pit-roig.
58. Escriu els mots compostos que resultin de les combinacions que hi ha entre parèntesis i intercala-hi el guionet quan calgui:
a) El (vice + president) (nord + americà) fa campanya pel (sud + est) dels Estats Units. b) (Abans + d’ahir) van trobar restes (pre + romanes) al (sub + sòl) de la plaça. c) L’ (ex + conseller) ha desmentit (a corre + cuita) que ell hagués donat el (vist + i + plau) a l’ (avant + projecte) de llei. d) El camió va caure (dalt + a + baix) i va arrencar de (soca + rel) una alzina centenària.
DICTAT Copia les paraules que tenen un apòstrof o un guionet i justifica per què s’escriuen així. Després torna a escriure el text mentre te’l dicten.
Es deia Benjamin Driscoll i tenia trenta-un anys. Volia que Mart es tornés ben verd, amb arbres alts i plantes que fessin aire, molt d’aire, que en cada estació n’hi hagués més. Arbres que, a l’estiu bullent, refresquessin les ciutats. Arbres que, a l’hivern, fessin recular els freds. Eren tants els benifets que un arbre podia proporcionar: afegir color, fer ombra, produir fruits o esdevenir zona de jocs per a la canalla; tot un cel per pujar-hi i gronxar-s’hi. Ray Bradbury: «El matí verd», dins Les cròniques marcianes.
261
UNITAT 8 » POSA’T A PROVA
» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Sis invents que Jules Verne va imaginar i altres van fer realitat Jules Verne (1828-1905) va ser un escriptor visionari que, per crear les gairebé cent obres que va escriure, es va inspirar en llibres de la seva gran biblioteca i en revistes científiques, més que no pas en viatges i vivèn cies personals. Internet, la xarxa de comunicacions En la novel·la París al segle xx (1863), Verne parla d’una xarxa internacional de comunicacions i la descriu com alguna cosa semblant a un telègraf mundial que connectaria diferents regions per compartir informació. Descrivia així les bases del que més tard seria internet. El primer submarí elèctric Isaac Peral va crear el submarí elèctric el 1888. El va idear com una arma de tracció elèctrica que circulava per sota del mar, una idea gairebé calcada al Nautilus, el submarí que Verne havia descrit divuit anys abans en Vint mil llegües de viatge submarí (1870). Fotografiar el fons del mar També en Vint mil llegües de viatge submarí el capità Nemo fa una fotografia del fons marí des del Nautilus. No va ser fins al 1899 que el biòleg i naturalista Louis Boutan va construir una gran càmera amb un objectiu lluminós i, afegint algunes millores tècniques al primer prototip, va obtenir les primeres instantànies realitzades a més de 50 metres de profunditat. Volar en lloc de surar Malgrat haver escrit tot un tractat sobre els globus aerostàtics en Cinc setmanes amb globus (1863), Verne era partidari de crear grans màquines que pesessin més que l’aire per tal que l’home conquerís el cel. L’enginyer i aviador Santos-Dumont, inspirat en Verne, va ser el primer home a volar, el 1906, amb un giny amb motor dissenyat per ell mateix.
262
El passeig d’Armstrong per la Lluna Amb la versemblança que Jules Verne explicava les aventures dels seus personatges, els lectors van poder somiar en la possibilitat d’arribar al satèl·lit llegint De la Terra a la Lluna (1865) i Al voltant de la Lluna (1870). Les dues obres van ser escrites uns cent anys abans que l’Apollo 11 arribés a la Lluna el 1969. En els llibres de Verne hi ha coincidències entre la ficció i els fets, com el lloc de partida (el cap Canaveral) i el lloc d’aterratge (l’oceà Pacífic), i també alguns càlculs: descriu que la nau hauria d’estar protegida amb parets d’alumini de 20 centímetres, i les de l’Apollo 11 en tenien 30. O que aquella missió costaria al voltant de 12 milions de dòlars, i en va costar 14. La conquesta dels pols En Les aventures del capità Hatteras (1866) una expedició s’embarca cap a la conquesta del pol nord. Faltaven encara quaranta anys perquè Robert Peary dugués a terme finalment aquesta gesta, el 1909. Una cosa semblant va succeir amb el pol sud: a L’esfinx dels gels (1897) els protagonistes arriben amb vaixell fins a l’Antàrtida. Però no seria fins al 1909 que Ernest Shackleton aconseguís anar al punt més meridional del planeta, a on ningú no havia pogut arribar mai abans. María Victoria S. Nadal, dins El País, 15/11/2015 (text traduït i adaptat).
POSA’T A PROVA « UNITAT 8
1. Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F):
a) Verne es va inspirar principalment en els seus viatges. b) Verne es va inspirar principalment en les seves lectures. c) Les obres de Verne són de ciència-ficció i d’aventures. d) Els aparells descrits per Verne eren inimaginables, no eren factibles.
2. Quina d’aquestes novel·les no va escriure Jules Verne?
a) Viatge al centre de la Terra. b) Vint mil llegües de viatge submarí. c) L’home invisible. d) Cinc setmanes en globus.
3. Digues si els noms següents corresponen a
un personatge de ficció (F) o bé a una persona real (R): a) El capità Nemo. b) Isaac Peral. c) Neil Armstrong. d) El capità Hatteras.
4. Relaciona cadascuna d’aquestes obres amb un invent que s’anticipava a la tècnica: a) De la Terra a la Lluna. b) París al segle xx. c) Vint mil llegües de viatge submarí.
5. El Nautilus és... a) el submarí des del qual Louis Boutan va fotografiar el fons marí. b) el primer submarí elèctric dissenyat per Isaac Peral. c) el coet de ficció que Jules Verne va idear per anar a la Lluna. d) el submarí de ficció que va idear Jules Verne per a una de les seves novel·les.
6. Subratlla
les dues locucions nominals que apareixen en les oracions següents:
a) Louis Boutan va construir una càmera fotogràfica que tenia un objectiu lluminós. b) Verne va escriure tot un tractat sobre els globus aerostàtics en una de les seves novel·les.
7. «Posar algú sobre el pedestal» significa… a) dedicar-li una estàtua. b) manifestar una gran admiració per la seva obra. c) criticar el seu comportament o la seva actitud. d) atorgar-li un premi de reconeixement.
8. Completa cadascuna de les oracions següents amb un pronom feble:
a) Havia llegit que el protagonista es diu Peter, però no se diu. b) M’havies dit que era una novel·la entretinguda i realment és. c) La roca de la paret no era fosca, però s’ ha tornat.
9. En quina oració hi ha un apòstrof incorrecte? a) Vol estudiar el grau d’informàtica a la universitat. b) La o de expedició s’escriu amb accent tancat. c) L’inventora va tenir la idea mentre passejava. d) La presentació del llibre serà l’11 d’octubre.
10. Per què les paraules ciència-ficció, nord-est i penya-segat s’escriuen amb guionet?
Per escrit Imagina com serà l’escola del futur i escriu un text sobre un aparell o avenç tecnològic que utilitzaran els professors o els alumnes. Explica’n el funcionament i els avantatges principals.
De viva veu Presenta l’objecte que t’has inventat en l’activitat anterior i després, entre tota la classe, valoreu quins són els més útils. Argumenteu la vostra opinió.
263