SOCIALS 3
C.-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal
ESO
Continguts s amb activitat ls competencia
Programa
Eulàlia Ferrer
UNITAT 4
TEMA 4 EL SECTOR SECUNDARI: LA INDUSTRIALITZACIÓ 1. L’activitat industrial 2. La localització industrial 3. La deslocalització industrial 4. La industrialització al món 5. Les multinacionals 6. La indústria a Catalunya 7. Lectura i comentari d’un mapa temàtic
116
Indústria de l’automòbil (Alemanya).
Fàbrica tèxtil (Mèxic).
er de Maig de 2019.
Manifestació sindical a Barcelona el Prim
117
1. L’activitat industrial activitat industrial matèria primera • fàbrica empresa • mà d’obra • capital
L’activitat industrial consisteix a transformar matèries primeres, extretes de la natura (blat, cotó, bauxita, argila, ferro, etc.), en productes elaborats destinats directament al consum (pa, roba, llaunes de begudes) o en productes semielaborats. Aquests darrers es destinen a altres activitats industrials (ciment, components metàl· lics com filtres o engranatges, etc.). [Font 1] La primera activitat industrial cal situar-la en la prehistòria, quan l’espècie Homo transforma· va pedres en destrals o ganivets. També són co· negudes de molt antic la indústria metal·lúrgica, arran de la producció d’armes durant l’edat dels metalls; la indústria tèxtil, que ha proporcionat a l’ésser humà roba per vestir (seda, lli, llana, etc.), i la indústria del garum, una salsa de peix molt apreciada pels grecs i els romans. Totes aquestes indústries tenien una escassa incidèn· cia econòmica en les societats d’aquelles èpo· ques, que eren bàsicament agràries i que trans· formaven els productes amb les mans o amb eines molt rudimentàries. No va ser fins al segle xviii, amb la Revolució Industrial, que les màquines van anar substituint els processos manuals, la producció industrial va esdevenir massiva i la indústria es va conver· tir en un puntal de l’economia i el desenvolupa· ment. Tant fou així que durant bona part del se· gle xx els conceptes país industrialitzat i país desenvolupat es van utilitzar com a expressions sinònimes.
118
1.1. Els elements del procés industrial Per desenvolupar una indústria, per petita que sigui, són imprescindibles sis elements bàsics: les matèries primeres, l’energia, les màquines, la mà d’obra, el capital i la fàbrica. [Font 2] No s’ha de confondre una fàbrica amb una empresa. La fàbrica és l’espai físic on es duu a terme la producció industrial. L’empresa, en canvi, és l’organització humana que coordina els elements que intervenen en el procés in· dustrial. Una empresa pot tenir només una fàbrica i ser dirigida per una sola persona o, al contrari, tenir moltes fàbriques, repartides per diferents parts del món, i ser dirigida per diverses perso· nes. Quan les empreses són dirigides per moltes persones col·lectivament, s’anomenen societats.
Rajola de ceràmica que representa un ofici manual.
Recorda La indústria s’inclou dins el sector secundari, igual que l’explotació de fonts energètiques i la construcció.
TEMA
4
Font 1. L’ésser humà transforma el blat en pa i el ferro en engranatges que formen part de màquines. Són dos exemples d’activitat industrial. Font 2. Esquema del procés industrial. L’ACTIVITAT INDUSTRIAL necessita
destinats al
destinats a
119
1.2. Tipus d’indústries Les indústries es poden classificar de diverses ma· neres: segons la destinació dels productes fabri-
cats [Font 3], el nivell tècnic [Font 4], la grandària [Font 5] o el sector al qual es dediquen. [Font 6]
Font 3. Tipus d’indústries segons la destinació dels productes fabricats.
120
Font 4. Tipus d’indústries segons el nivell tècnic Indústria punta
Indústria madura
• Utilitza mà d’obra molt qualificada. • Dedica molts recursos a la investi· gació. • En són exemples la indústria de les telecomunicacions, la biotecnològica i la robòtica.
• Utilitza tecnologia antiquada, la qual cosa fa que la seva producció s’estanqui.
Microindústria Menys de 10 treballadors.
Petita indústria Menys de 50 treballadors.
TEMA
4
• En són exemples les drassanes i la indústria siderúrgica.
Indústria mitjana Entre 50 i 250 treballadors.
Gran indústria Més de 250 treballadors.
Font 5. Tipus d’indústries segons la mida.
Font 6. Tipus d’indústries segons el sector industrial • Les indústries s’agrupen en sectors industrials que presenten trets comuns: el siderúrgic, el químic, el tèxtil, l’agroalimentari, el del paper i les arts gràfiques, el farmacèutic, etc. • La indústria de la construcció constitueix un sector específic a causa de la diversitat d’obres que duu a terme (habitatges, obres hidràuliques, vies de comunicació, etc.) de l’ús d’un ampli ventall de matèries primeres (pedra, ferro, ciment, fusta, etc.) i de la gran quantitat de mà d’obra que necessita. Es tracta d’un sector industrial bàsic per la seva importància dins l’economia actual.
121
2. La localització industrial El fet d’instal·lar una fàbrica en un lloc determinat és una de les decisions més importants que ha de prendre la direcció d’una empresa. Aquesta decisió depèn d’una sèrie d’elements que s’han de valorar per tal que els objectius de la fàbrica, és a dir, produir béns i obtenir-ne beneficis, es compleixin. Aquests elements es coneixen com a factors de localització industrial. El fet de tenir en compte un factor deter· minat com a prioritari depèn del moment històric i del tipus d’indústria que es pretén instal·lar.
2.1. Els factors de localització industrial A l’hora d’instal·lar una fàbrica, no tots els factors tenen les mateixes característiques. Alguns depenen d’ele· ments físics; d’altres, d’aspectes demogràfics. La majoria de factors, però, són econòmics i socials.
Principals factors de localització industrial La proximitat a les fonts d’energia
El preu del sòl industrial i els
i a les matèries primeres. [Font 7]
avantatges fiscals. [Font 10]
El grau d’especialització i el cost
La proximitat als centres de
de la mà d’obra. [Font 8]
recerca. [Font 11]
L’existència d’una xarxa de
La permissivitat de la legislació
comunicacions i la proximitat al
laboral i mediambiental.
mercat de consum. [Font 9]
[Font 12]
Font 7. La proximitat a les fonts de les matèries primeres condiciona la ubicació de les indústries bàsiques que depenen de l’obtenció d’aquests recursos. Aquest és el cas de les fàbriques de ciment, com la de la imatge, i de les refineries de petroli. En canvi, les fonts d’energia actuals ja no condicionen la localització industrial com ho feien al segle xix perquè l’electricitat es produeix lluny dels centres de consum.
Font 8. La indústria requereix mà d’obra barata i poc especialitzada per fer tasques mecàniques (fabricació del producte) i mà d’obra més cara i molt especialitzada per fer-ne altres (disseny, publicitat, etc.). Les indústries que necessiten mà d’obra abundant i barata se solen instal·lar a les ciutats o a la seva perifèria, i sovint els habitatges dels treballadors són al costat mateix. Aquest factor, que ha estat històricament important per a moltes indústries lleugeres, ho és també avui per a les indústries de béns de consum.
122
4
TEMA
Font 9. El ràpid accés al mercat és sempre un factor de localització important en les indústries que produeixen béns de consum. Moltes d’aquestes fàbriques se situen a prop dels grans eixos de comunicació. N’és un exemple la indústria agroalimentària, que ha de garantir un volum important dels seus productes per al consum diari.
Font 10. El preu assequible del sòl industrial i els avantatges fiscals (rebaixa d’impostos) són factors que condicionen l’establiment de les indústries. L’estat i els municipis ofereixen aquests tipus d’incentius a les indústries que s’instal·len en polígons industrials, com el d’Aoiz (Navarra), en la imatge, situats a la perifèria de les ciutats i a prop de xarxes de comunicació importants.
Font 11. La proximitat als centres de recerca és un factor de localització específic de les indústries punta. Moltes d’aquestes indústries d’alta tecnologia s’instal·len en parcs tecnològics, com ara el Parc Tecnològic del Vallès, en la imatge, o el de Silicon Valley, al nord de Califòrnia (Estats Units).
Font 12. La permissivitat de les polítiques mediambientals d’alguns països, com ara la Xina, facilita la instal·lació de fàbriques contaminants a prop de zones habitades. La manca de lleis que garanteixin els drets laborals (acomiadament lliure i prohibició dels sindicats) és un altre factor de localització industrial. La disciplina i la pau laborals són factors que l’empresariat valora molt a l’hora d’instal·lar les seves indústries.
123
3. La deslocalització industrial deslocalització
En les últimes dècades, moltes empreses situa· des als països del centre han traslladat tota la seva producció o una part important a països de la perifèria. Aquest fenomen es coneix amb el nom de deslocalització. Les empreses es deslocalitzen per tal d’abaratir els costos de producció i, en conseqüència, augmentar els beneficis. Per això s’instal·len en països on la mà d’obra i el sòl industrial són més barats. [Font 13] Com que els governs volen atreure inversors estrangers, solen oferir avantat· ges fiscals a les empreses que s’hi instal·len. Tan· mateix, als països de la perifèria la legislació la· boral és menys exigent que als del centre, de manera que els obrers treballen més hores i te· nen menys drets que els dels països desenvolu· pats. Les lleis de protecció del medi ambient també són menys rigoroses, la qual cosa evita a les empreses despeses en mesures mediambien· tals. [Font 14] Moltes empreses no deslocalitzen la totalitat del procés productiu, sinó tan sols una part. Així, les fases del procés productiu que requereixen mà d’obra menys qualificada es traslladen a països de la perifèria, mentre que la direcció de l’empresa, la investigació i el disseny es mante· nen al país d’origen. D’aquesta manera, amb la deslocalització es destrueixen llocs de treball no qualificats als països del centre i se’n creen a la perifèria. [Fonts 15 i 16] A Espanya, en el període 2000-2007 es van deslocalitzar 450 empreses, fet que va compor· tar la destrucció d’uns 85.000 llocs de treball, la
124
majoria corresponents a mà d’obra poc qualifi· cada. Entre els sectors industrials més afectats hi havia el de l’automòbil i el tèxtil. Es calcula que aquest darrer va perdre a Espanya, a causa de la deslocalització industrial, 35.000 llocs de tre· ball entre els anys 2008 i 2011. Els estats bene· ficiats van ser el Marroc i els països de l’Europa de l’Est i del sud-est asiàtic. Des de l’any 2012, però, algunes empreses espanyoles que s’havien deslocalitzat han retor· nat a l’estat espanyol a causa de l’encariment constant dels preus del combustible i de l’aug· ment progressiu dels salaris als països emergents (relocalització). En aquest canvi de tendència també hi han influït la conflictivitat política en algunes de les zones receptores d’empreses des· localitzades i la constatació que resulta més fà· cil controlar la qualitat del producte si es produ· eix a prop de la direcció de l’empresa.
Estats Units França Alemanya Japó Turquia Brasil Xina Índia Filipines Pakistan 0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
Font 13. Salari mitjà mensual en dòlars EUA d’alguns països (2012).
TEMA
4
Bangladesh
Font 14. L’augment progressiu dels salaris en alguns països emergents que havien atret indústries deslocalitzades ha donat lloc a una segona fase de la deslocalització. Així, algunes empreses es deslocalitzen de la Xina o l’Índia per instal·lar-se a països del sud-est asiàtic, on la mà d’obra és encara més barata.
Font 16. Airbus trasllada part de la seva producció a Tunísia, l’Índia, la Xina i Mèxic
Font 15. Operaris en una cadena de muntatge de cotxes a l’Índia. Aquests vehicles s’han dissenyat en un país del centre, però la majoria dels seus components i de les seves peces s’han fabricat a l’Índia i altres països de la perifèria.
El president de la companyia aero· nàutica europea Airbus ha presentat als sindicats el seu pla per estalviar 1.650 milions d’euros. Ha anunciat que la fabricació de «peces clàssi· ques» es traslladarà a Tunísia, mentre que a França, Alemanya i Espa· nya s’hi faran inversions perquè les fàbriques de l’empresa es facin càr· rec de la producció més sofisticada. L’empresa també instal·larà plantes a la Xina per raons de proximitat amb el mercat, a l’Índia per aprofitar la gran quantitat d’enginyers que hi ha i a Mèxic per proveir el mercat dels Estats Units. El País, 10 de setembre de 2008 (text adaptat).
125
4. La industrialització al món Com a resultat dels factors de localització, al món s’han anat configurant diverses grans àrees industrials. Algunes són hereves de la indústria del segle xix i unes altres són fruit del desenvo· lupament de les indústries punta o bé de la des· localització pròpia de la globalització. D’aquest procés, n’han quedat excloses algunes àrees, concentrades fonamentalment a l’hemisferi sud, on la industrialització és inexistent o molt feble. [Font 17]
Sabies que…? El gran pes que té la indústria de la Xina ha fet que aquest país sigui conegut com la fàbrica del món.
Recorda La major part d’àrees industrials del planeta es localitzen a l’hemisferi nord. Tot i que Europa va ser el primer continent que es va industrialitzar, actualment ja no és la principal regió industrial del món.
Font 17. Les principals àrees industrials del món.
126
Arthur Getis: Introduction to Geography
TEMA
4
127
5. Les multinacionals multinacional • maquila
Moltes de les grans empreses del món són com· panyies multinacionals que tenen la seu central en països desenvolupats i les seves filials o plan· tes de producció repartides per tot el món. El fet de tenir les plantes de producció prop dels mer· cats permet a aquestes grans empreses reduir els costos del transport del producte. Si la filial es troba en un país de la perifèria, l’empresa s’es· talvia diners en salaris perquè la mà d’obra és més barata. Les multinacionals són empreses que produ· eixen en molts països diferents i que venen els seus productes arreu del món. Són, per tant, grans empreses. Hi ha empreses multinacionals que tenen centenars de fàbriques i donen feina a desenes de milers de persones a tot el món. El seu poder econòmic és molt gran, i això els per· met influir sobre els governs dels països on s’instal·len. [Fonts 18, 19 i 20] Algunes multinacionals desenvolupen parts dels processos productius en maquiles, que són
naus industrials situades en països de la perifè· ria. A les maquiles, on es fan feines que reque· reixen poca tecnologia, hi treballa una gran quantitat de mà d’obra poc qualificada i en unes condicions laborals molt dures. Les dones repre· senten més del 70 % de la mà d’obra de la in· dústria tèxtil a les maquiles. Acostumen a ser dones joves que reben un salari inferior al que perceben els homes. [Font 21] Algunes multinacionals han estat acusades d’imposar condicions abusives als treballadors de les seves plantes situades als països de la pe· rifèria. Sovint els salaris que les multinacionals paguen als seus treballadors de les filials de la perifèria són més baixos que els que cobren els treballadors dels països del centre. També és habitual que la jornada laboral d’aquests treba· lladors sigui més llarga que la dels obrers que la mateixa empresa té a les plantes del centre. Fins i tot algunes indústries fan servir mà d’obra in· fantil a canvi de salaris encara més baixos que els que perceben els treballadors adults. Fins ara, la legislació laboral que s’aplica als països del centre ha fet impossible aquests abusos.
Font 18. El poder de les multinacionals El volum de negoci anual de les 200 majors multinacionals equival al 26,3 % del total mundial i supera la suma del PIB de 182 països de la perifèria. Darrere les multinacionals que do· minen el món hi ha els noms i cognoms dels seus propietaris, un nombre molt reduït de persones que concentren una riquesa i un po· der com no s’havia vist mai en cap altra etapa històrica. Els seus cognoms ens evoquen mar·
128
ques d’automòbils, de cerveses o de xocola· ta. Es tracta dels Guiness, Ford, Ferrero, Hen· kel, Peugeot, Bosch, Heineken… Cal afegir-hi altres noms, tan coneguts com els de les seves empreses o encara més, com Bill Gates (Mi· crosoft) o Agnelli (Fiat). Artur van den Eynde: Globalització. La dictadura mundial de 200 empreses (text adaptat).
Empresa
Sector
País
Valor (en milions de dòlars)
Nombre de treballadors
Apple
TIC
Estats Units
707,48
123.000
Microsoft
TIC
Estats Units
579,25
144.000
Johnson and Johnson
Articles de neteja
Estats Units
285,26
134.000
Exxon Mobil
Petroli
Estats Units
260,41
80.000
Samsung
TIC
Corea del Sud
230,18
548.000
214,21
90.000
Royal Dutch / Shell Group
Petroli
Regne Unit / Països Baixos
Nestlé
Alimentació
Suïssa
202,67
335.000
Toyota Motor
Automòbil
Japó
179,58
327.000
BP (British Petroleum)
Petroli
Regne Unit
107,7
81.000
L’Oreal
Perfums
França
98, 43
83.000
Siemens
Electrònica
Alemanya
95,56
372.000
Font: Economipedia, 2019
Font 19. Alguns gegants de la indústria mundial
TEMA
4
Font 20. Les empreses multinacionals utilitzen tecnologia molt avançada en les seves fàbriques i inverteixen molts diners en recerca i publicitat.
Font 21. Una de les característiques de les maquiles és la contractació de mà d’obra femenina a canvi de salaris baixos.
129
6. La indústria a Catalunya
130
A Catalunya hi ha un predomini de les petites i mitjanes empreses, tot i que la presència de multinacionals també és significativa. [Font 25] Actualment, la indústria catalana experimen· ta canvis importants amb l’objectiu de recuperar el pes que havia tingut i d’adaptar-se a la nova situació econòmica. Les millores tecnològiques i l’automatització de la producció són dues de les principals innovacions. Aquestes mesures han comportat una millora en la competitivitat dels productes, però també han suposat una re· ducció de la mà d’obra no qualificada ocupada en el sector industrial. [Font 26]
Recorda La indústria catalana representa una quarta part del total de la producció industrial espanyola.
Font 22. Població activa ocupada en la indústria a Catalunya (en milers de persones) Any
Persones
2006
788,6
2008
749,1
2010
603,6
2012
538,3
2014
558,4
2016
583,6
2018
626,6
Font: Idescat
Catalunya va ser el primer territori de l’estat es· panyol que es va industrialitzar. Al segle xix era considerada «la fàbrica d’Espanya» perquè pro· veïa la resta de l’Estat amb els seus productes. Avui Catalunya continua sent la principal zona industrial de l’estat espanyol. La crisi econòmica que es va iniciar el 2007 va tenir un fort impacte en la indústria catalana. A començaments del segle xxi, el 25,5% del to· tal de la riquesa generada a Catalunya provenia de la indústria, que ocupava el 35,6% de la po· blació activa. Arran de la crisi, però, el nombre d’indústries va disminuir i l’ocupació en el sec· tor va caure. Així, l’any 2018 només el 19% de la riquesa de Catalunya provenia de la indústria, que ja només ocupava un 18,6% de la població activa. [Fonts 22 i 23] La deslocalització i la competència dels països emergents són altres causes que expliquen la caiguda de l’activitat industrial a Catalunya. Aquests fenòmens han afectat greument sectors que tradicionalment havien tingut molta impor· tància, com ara el tèxtil. A Catalunya la indústria és molt diversificada. Els sectors més importants són els de la produc· ció de maquinària, el químic i el de l’alimentació. [Font 24] La indústria es reparteix pel territori català d’una manera desigual. La gran majoria d’indús· tries es localitzen a Barcelona i la seva rodalia. Així doncs, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Mares· me concentren gairebé tres quartes parts de les infraestructures industrials catalanes. També són importants els espais industrials del Tarragonès, el Baix Camp, el Segrià i el Gironès.
TEMA
4
3,2 %
6,4 %
20,9 %
Indústries a Catalunya segons la seva grandària (2017)
5,3 % 6,8 % 17,7 % 7,2 %
7,3 %
Font: Idescat
8,2 %
17 %
Maquinària
Paper i arts gràfiques
Química
Energia i aigua
Alimentació
Electrònica
Automòbil
Minerals
Cuir i tèxtil
Altres
Micro (fins a 10 treballadors)
30.640
Petites (d’11 a 50 treballadors)
4.878
Mitjanes (de 51 a 250 treballadors)
1.142
Grans (més de 251 treballadors)
180
Total
36.840
Font: Anuari de la PIME catalana, 2018
Font 23. Veïns de Flix es manifesten en contra dels acomiadaments d’una part de la plantilla de la fàbrica que l’empresa química Ercros té en aquesta població de la Ribera d’Ebre.
Font 25. Una de les característiques de la indústria catalana és el predomini de les petites empreses. La fàbrica SEAT de Martorell, amb 13.000 treballadors, és l’empresa industrial més gran de Catalunya.
Font 24. Població activa industrial per sectors a Catalunya.
Font 26. La creació de nous productes i la innovació tecnològica són algunes de les estratègies que ha seguit la indústria catalana per fer front a la crisi econòmica iniciada el 2007. Per exemple, s’ha obert un nou camp amb la fabricació de vehicles elèctrics.
131
(o)
7. Lectura i comentari d’un mapa temàtic
La lectura i el comentari d’un mapa temàtic no s’ha de fer de manera esquemàtica, sinó mitjan· çant la redacció d’un text, que ha de constar de les parts següents: descripció, interpretació i conclusions.
Recorda Un mapa és la representació gràfica d’un espai. A més dels mapes físics, que representen els accidents geogràfics, els mapes també poden representar realitats polítiques, econòmiques,
7.1. Descripció
demogràfiques, socials, etc.
La descripció s’ha de fer d’acord amb les pautes ja treballades en els cursos anteriors. Ha d’in· cloure els punts següents: el tema que tracta, el tipus de mapa (històric, polític, econòmic, de· mogràfic, etc.), l’espai geogràfic que comprèn, la cronologia (data o temps a què correspon la informació), la llegenda (símbols utilitzats i sig· nificat) i les zones o territoris que presenten trets comuns o semblants. [Font 27]
La llegenda d’un mapa és una taula en què s’explica el significat dels símbols que hi ha representats.
7.2. Interpretació La interpretació consisteix a explicar la situació representada en el mapa, és a dir, utilitzar la in· formació que tenim i relacionar-la amb el fet o fenomen que reflecteix el mapa. L’objectiu és explicar per què es dona una situació o un feno· men concrets i, per tant, identificar les causes que l’han motivat. Així mateix, també cal co· mentar les conseqüències que es poden derivar de la situació reflectida en el mapa.
7.3. Conclusions Les conclusions han de ser una síntesi dels as· pectes de què tracta el mapa que es considerin fonamentals o més rellevants. També es pot fer una valoració de la importància dels fets repre· sentats. En qualsevol cas, les conclusions no han d’afegir informació nova. [Font 28]
132
Font 27. Aquest mapa de les comarques d’Aragó és un exemple de mapa polític.
Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2008
Font 28. Exemple de comentari d’un mapa.
TEMA
4
1. Descripció Aquest mapa temàtic informa de la loca lització de les empreses industrials a Catalunya per comar· ques l’any 2008. La llegenda identific a amb dife· rents tonalitats el nombre d’indústries en cada co· marca: el to més fosc correspon a les comarques amb un nombre més gran d’establime nts industrials i el més clar, amb les comarques que en te· nen menys. En el mapa es pot observar com el nom bre més gran d’empreses industrials es localitza a l’àrea compresa per la comarca del Barcelon ès i les del seu voltant. A l’altre extrem, els terri toris amb menys presència industrial són els de les comar· ques del Pirineu i del Prepirineu occiden tals i els de la zona propera a la Depressió Cen tral.
2. Interpretació de les causes de la loca· El mapa reflecteix algunes ya. En concret, el mapa lització industrial a Catalun rques més industrialitza· permet observar que les coma des. Així, una bona part des són també les més pobla es concentra a Barcelona dels establiments industrials rò també al Gironès i les i les comarques properes, pe rià i el Baix Camp. L’alta comarques limítrofes, el Seg s territoris garanteix prou densitat de població d’aquest la proximitat al mercat de mà d’obra a la indústria i consum. s presència industrial A les comarques on hi ha mé res de comunicacions, com s’hi localitzen infraestructu s i línies ferroviàries, ne· ara aeroports, ports, autopiste de recursos energètics i cessàries per a la importació r accedir als mercats. matèries primeres i també pe rcelonès i el Vallès, cal Finalment, en el cas del Ba Parc Tecnològic del Vallès, esmentar la proximitat al a on es localitza bona part important centre de recerc na. de la indústria punta catala
3. Conclusions El mapa mostra la distribució desigual de la indústria pel territori de Catalunya. Així, les comarques menys poblades i més allunyades de les grans infraestructures de comunicació són també les menys in· dustrialitzades. Aquests grans desequilibris poblacionals i econòmics constitueixen un problema greu que cal que les administracions resolguin.
133
ACTIVITATS 4.6.
L’activitat industrial
Llegeix aquest text i respon les pre· guntes que hi ha a continuació:
4.1. Fes les activitats següents: a) E n què consisteix l’activitat industrial? b) Q uina fou la primera activitat industrial que va dur a terme l’ésser humà? c) E numera algunes característiques de la Revo· lució Industrial. d) A quin sector econòmic pertany la indústria? e) A partir del model, posa tres exemples més d’activitat industrial. OVELLA
LLANA
TEIXIT
4.2. Defineix els termes matèria primera, font d’energia, fàbrica i empresa.
4.3. Busca a internet una imatge de cada un dels tipus d’indústria següents: bàsica, de béns d’equipament, lleugera, punta, de la construcció. Després, copia les imatges en un arxiu informàtic i escriu un peu informatiu per a cada una amb el nom de l’empresa i el producte que fabrica.
4.4. Classifica, segons el tipus d’indústria (bà· sica, de béns d’equipament, lleugera, punta i de la construcció), les fàbriques o activitats indus· trials següents: fàbrica de circuits integrats – fàbrica de jerseis – laboratori de biogenètica – instal·lació d’una via de l’AVE – refineria de petroli – fàbrica d’automòbils – fàbrica de pasta italiana – fàbrica de ciment – construcció d’una autovia – fàbrica de motors elèctrics – fàbrica de nines – celler – fàbrica d’alumini – fàbrica de molins de vent per generar electricitat – planta siderúrgica
4.5. Explica amb les teves paraules les dife· rències entre les indústries pesant i lleugera.
134
La contaminació a la Xina continua. L’any 2008, després dels Jocs Olímpics de Pequín, una bona part de les millores encami· nades a reduir la contaminació, com ara l’eli· minació dels autobusos antics i la substitució de les calderes de carbó per les de gas, es van acabar. La contaminació atmosfèrica va tor· nar a castigar els residents de les ciutats. Segons dades del Banc Mundial, el 2006 entre les 20 ciutats més contaminades del món n’hi havia 16 de xineses. El 2009 dues de cada cinc ciutats xineses es consideraven ciutats contaminades. Mentre que l’estatus industrial de la Xina augmenta, els seus nivells mediambientals disminueixen. La pèrdua de la biodiversitat i els baixos nivells de la qualitat de l’aire són qüestions que el govern xinès ha de solucio· nar si vol que la seva població tingui una vida saludable. En els darrers anys hi ha hagut a la Xina diverses manifestacions i protestes motiva· des per problemes mediambientals. La mo· bilització està justificada, ja que més de la meitat de les ciutats estan afectades per la plu· ja àcida i l’aigua d’una sisena part dels seus rius no és apta per al conreu. Fundació Vida Sostenible, març de 2012 (text adaptat).
a) P er què les autoritats xineses no es van preo· cupar per la contaminació el 2008? b) Q uina relació hi ha entre el desenvolupament industrial i la contaminació? c) C om es forma la pluja àcida? d) Q uines conseqüències té per a la població xinesa la contaminació? e) Q uin sentit creus que té substituir les calderes de carbó per calderes de gas?
4.7. Observa
la taula següent i comenta-la d’acord amb les pautes indicades en les pàgines 66 i 67 del tema 2. Intenta establir una relació entre els països més industrialitzats i els més contaminants. País
Milions de tones mètriques de CO2
Tona mètrica per habitant
La localització industrial R 4.9.
Treball cooperatiu. Visiteu un polí· gon industrial que hi hagi a prop del centre on estudieu. A continuació, organitzeu-vos en grups i elaboreu un informe breu sobre el que hi heu observat. Cal que hi inclogueu fotografies. A l’hora d’elaborar l’informe heu de tractar els punts següents:
Món
33.376.327
4,9
Xina
9.700,000
7,2
EUA
5.420.000
17,3
Índia
1.970.000
1,6
Rússia
1.830.000
12,8
Japó
1.240.000
8,8
• Carrers i tipologia dels edificis que hi ha.
Alemanya
810.000
9,9
Corea del Sud
610.000
12,6
• Impacte mediambiental (fums, pudors, resi· dus…) que provoca.
Canadà
560.000
16,2
3.790.000
7,5
300.000
6,4
UE Espanya
4.8. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a) Els productes semielaborats es destinen direc· tament al consum. b) La indústria pertany al sector econòmic se· cundari. c) Les màquines són un element bàsic del pro· cés industrial. d) Fàbrica i empresa són conceptes sinònims. e) Una fàbrica de joguines és un exemple d’in· dústria pesant. f) La indústria bàsica és un tipus d’indústria pe· sant. g) La indústria lleugera no contamina. h) La indústria química és un exemple d’indús· tria bàsica. i) La indústria punta usa mà d’obra qualificada. j) La indústria de la construcció és un sector bà· sic de l’economia d’un país.
TEMA
4
• Tipus d’indústries que formen el polígon. • Infraestructures i vies de comunicació que s’hi han construït.
• Altres espais relacionats amb la indústria, com, per exemple, magatzems, agències de transports, oficines, etc., que formen part de l’equipament de la zona.
La deslocalització industrial
4.10. Respon: a) Q uè és la deslocalització industrial? b) P er quins motius es deslocalitzen empreses? A quins països es deslocalitzen? c) L a deslocalització, com afecta l’ocupació als països desenvolupats? I als països on s’instal· len empreses deslocalitzades? d) P er quin motiu algunes empreses deslocalit· zades s’han tornat a instal·lar als països del centre?
4.11. Observa el mapa de la deslocalització de les empreses al món de la font 14 (pàg. 125) i analitza’l d’acord amb les pautes de comentari de mapes de les pàgines 132 i 133 d’aquest tema.
135
R 4.12.
Imagina’t que ocupes un lloc directiu en una empresa multinacional dedicada a la fabricació de pilotes de futbol. Una de les teves feines és decidir quins són els països més adequats per localitzar-hi la totalitat del procés de producció i promoció del producte o només una part. Cal que decideixis a quin dels països de la taula de més avall hi localitzaries cadascuna d’aquestes fases: • Captar nous inversors. • Comprar el cuir. • Tractar el cuir, tallar-lo i premsar-lo. • Cosir. • Dissenyar una campanya publicitària. • Triar el mercat per vendre el producte. Tingues en compte que en un mateix país s’hi pot localitzar més d’una fase i que hauràs de justifi· car les teves decisions en la propera reunió del consell de direcció de l’empresa. Característiques del país 1 • País emergent. • Productor de cuir.
• País del centre, on hi ha la seu central de la nostra empresa i de molts bancs internacionals.
• Impostos baixos, però a l’alça.
• Impostos alts.
• Abundant mà d’obra no qualificada, tot i que el
• Recursos naturals escassos, tot i que el govern en
govern comença a invertir en la formació de mà d’obra qualificada. • Tecnologia encara deficient. • Salaris baixos, però a l’alça. • Sindicats forts. • Grans desigualtats socials, amb una minoria molt rica i una majoria pobra. Característiques del país 3
facilita la importació. • Mà d’obra qualificada. • Tecnologia molt avançada. • Salaris alts i drets laborals propis d’un país desenvolupat. • Sindicats forts. • PIB per habitant alt. Característiques del país 4
• País de la perifèria.
• País del centre.
• Recursos naturals abundants.
• Impostos baixos.
• Productor de cuir de baixa qualitat.
• Recursos naturals escassos.
• Impostos molt baixos.
• Mà d’obra qualificada.
• Mà d’obra no qualificada, però molt abundant.
• Poca població.
• Tecnologia deficient.
• Salaris alts i drets laborals propis d’un país
• Salaris força baixos i moltes mancances pel que fa als drets laborals. • No hi ha sindicats perquè el règim dictatorial del país els ha prohibit. • Cap control del govern de les condicions laborals a les fàbriques. • PIB per habitant molt baix, tot i que hi ha una minoria rica.
136
Característiques del país 2
desenvolupat. • Sindicats no gaire forts. • Tecnologia avançada. • PIB per habitant alt.
La industrialització al món
TEMA
4 4.13. Observa la taula del PIB generat al món l’any 2018 per sectors, que també inclou els dotze països amb un PIB més alt, i respon les preguntes que hi ha a continuació:
PIB en trilions de dòlars
% generat pel sector primari
% generat pel sector secundari
% generat pel sector terciari
Món
127,8
6,4
30,3
63,3
Xina
23,21
7,9
40,5
51,6
EUA
19,49
0,9
19,1
80,0
Japó
5,44
1,1
30,2
68,7
Alemanya
4,19
0,7
30,7
68,6
Rússia
4,01
4,9
32,6
62,5
Brasil
3,25
6,6
20,7
72,7
França
2,86
1,7
19,5
78,8
Índia
2,60
15,4
23,1
61,5
Itàlia
2,32
2,2
23,9
73,9
Corea del Sud
2,03
4,8
24,6
70,6
Espanya
1,78
2,6
23,2
74,2
Canadà
1,77
1,6
28,2
70,2
País
Font: The World Factbook, 2019
El PIB i la seva descomposició en sectors
a) Quin percentatge del PIB mundial generen els dotze països de la taula? b) Quins són els tres països que tenen un percentatge més alt de la riquesa generada procedent de la indústria? c) Fixa’t en aquestes parelles de països i digues a quin dels dos estats el sector industrial té més pes: els Estats Units i la Xina; Itàlia i Rússia; França i el Brasil; Canadà i Espanya.
4.14. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a) La major part de la indústria del món es localitza a l’hemisferi oest. b) Àfrica és el continent menys industrialitzat del món. c) Els Estats Units i la Xina són les principals potències industrials del món. d) Als països de la Unió Europea gairebé no hi ha indústria. e) Actualment, els països de l’Europa de l’Est s’estan industrialitzant. f) El Japó, com que no té petroli, no és una potència industrial. g) Singapur i Sri Lanka són dos dels països coneguts com a tigres asiàtics. h) Austràlia dedica bona part de la seva producció industrial a l’exportació. i) El Brasil i l’Argentina són dels pocs països sud-americans no industrialitzats. j) Bona part de la producció industrial dels Estats Units es destina al consum intern.
137
4.15.
Llegeix aquest text i fes les acti· vitats que hi ha a continuació: Dels 48 països més endarrerits del món, 34 són africans. Àfrica és el continent més pobre de tots; una gran part de la població viu amb menys d’un dòlar al dia. L’educació, la salut, la nutrició, l’habitatge, etc. són ele· ments importants en la disminució de la po· bresa d’aquests països. Però hi ha un altre aspecte també molt important: la industria· lització. En el món actual, la indústria és un ele· ment fonamental en el desenvolupament econòmic i social. Els països que han assolit un alt grau d’industrialització han reduït la pobresa. La indústria crea llocs de treball, augmenta els ingressos, multiplica el valor dels productes agrícoles i estimula l’avenç tecnològic. Cal ajudar els països africans a crear les condicions necessàries per tal que la indús· tria s’hi desenvolupi i per afavorir les inversions en aquest sector. Dia de la industrialització d’Àfrica. Programa educatiu d’UNICEF.
a) Digues quines són les idees principals del text. b) Explica el significat de la frase següent: «En el món actual, la indústria és un element fona· mental en el desenvolupament econòmic i social». c) Com contribueix la indústria en la disminu· ció de la pobresa? d) Quins altres elements, a més de la industria· lització, són importants per reduir la pobresa dels països africans? e) Per què creus que el continent africà no s’ha industrialitzat? Que potser no té matèries pri· meres? f) Què es podria fer per millorar el nivell d’in· dustrialització d’aquest continent?
138
Les multinacionals
4.16. Enumera les característiques principals de les empreses multinacionals.
4.17. Quines condicions laborals diferents es donen als països emergents o de la perifèria res· pecte dels països del centre?
4.18.
Selecciona les quatre marques de roba i de calçat esportiu més utilitzades a la teva classe. A partir de les etiquetes, investiga a quins llocs fabrica els seus productes cada una de les marques. Amb la informació obtinguda, elabora una taula com la del model. Després, respon les preguntes que hi ha a continuació. Marca
Països on es fabriquen els productes
País d’origen de l’empresa
…
…
…
a) P er què creus que aquests productes es fabri· quen en aquests països? b) C reus que és en aquests països on aquest ti· pus de productes es consumeix més? Justifica la resposta.
La indústria a Catalunya
4.19. Explica el significat d’aquestes frases: a) A l segle xix Catalunya era considerada «la fà· brica d’Espanya». b) L a indústria catalana és molt diversificada. c) E ls avenços tecnològics han comportat una millora en la competitivitat de la producció industrial catalana.
4.20. Observa la taula sobre la població acti· va ocupada en la indústria a Catalunya de la font 22 (pàg. 130) i analitza’n les dades d’acord amb les pautes de comentari de taules i gràfics que s’expliquen en el tema 2 (pàg. 66 i 67).
4.21. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a) La crisi econòmica iniciada el 2007 ha fet que Catalunya deixés de ser la principal àrea in· dustrial de l’estat espanyol. b) La indústria és el sector econòmic que genera més riquesa a Catalunya. c) Els sectors químic, alimentari i de producció de maquinària són els més importants de la indústria catalana.
d) U na part molt important de la indústria cata· lana es concentra al voltant de Barcelona. e) A Catalunya hi predominen les empreses in· dustrials de grans dimensions. f) L ’automatització de la producció i la introduc· ció de millores tecnològiques són dues carac· terístiques de l’actual indústria catalana. g) L a deslocalització ha estat un fenomen bene· ficiós per a la indústria catalana. h) A Catalunya la població activa dedicada a la indústria està disminuint.
TEMA
4
Activitats + 4.22. Observa aquest mapa sobre la indústria manufacturera a Espanya i analitza’l d’acord amb les
Font: INE, 2019
pautes de comentari de mapes temàtics treballades en aquest tema (pàg. 132 i 133).
139
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS activitat industrial
matèria primera
Transformació de matèries primeres en productes elaborats destinats directament al consum o en productes semielaborats destinats a altres processos industrials.
Recurs que s’obté de la natura per utilitzar-lo en els processos industrials.
maquila
EL SECTOR SECUNDARI: LA INDUSTRIALITZACIÓ Nau industrial situada en països de la perifèria on es fan feines que requereixen poca tecnologia i on treballa una gran quantitat de mà d’obra poc qualificada, especialment dones, en unes condicions molt dures.
deslocalització
multinacional Font 19. Alguns gegants de la indústria mundial Empresa
Sector
País
Bangladesh
Valor (en milions de dòlars)
Nombre de treballadors
Apple
TIC
Estats Units
707,48
123.000
Microsoft
TIC
Estats Units
579,25
144.000 134.000
Johnson and Johnson
Articles de neteja
Estats Units
285,26
Exxon Mobil
Petroli
Estats Units
260,41
80.000
Samsung
TIC
Corea del Sud
230,18
548.000
Royal Dutch / Shell Group
Petroli
Regne Unit / Països Baixos
214,21
90.000
Nestlé
Alimentació
Suïssa
202,67
335.000
Toyota Motor
Automòbil
Japó
179,58
327.000
BP (British Petroleum)
Petroli
Regne Unit
107,7
81.000
L’Oreal
Perfums
França
98,43
83.000
Siemens
Electrònica
Alemanya
95,56
372.000
Empresa que té la seu central en països desenvolupats i les plantes de producció repartides per tot el món. 140
Fenomen consistent en el trasllat de la producció total o parcial d’una empresa situada en un país del centre econòmic cap a un país de la perifèria, on la mà d’obra i el sòl industrial són més barats.
mà d’obra
keywords » i ndustrial activity » r aw material »w orkforce » c apital Conjunt de persones que intervenen en el procés de producció industrial, des dels obrers fins a l’equip directiu.
» f actory » company » o ffshoring
capital
»m ultinational » sweatshops
Recursos econòmics que fan possible el finançament de la indústria.
fàbrica • empresa
Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les La fàbrica és l’espai físic on es duu a terme la producció industrial. L’empresa és l’organització humana que coordina els elements que intervenen en el procés industrial. Pot tenir només una fàbrica o tenir- ne moltes repartides per tot el món.
paraules clau i el seu significat en anglès.
141