SOCIALS 4
C.-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal
ESO
Continguts s amb activitat ls competencia
Programa
Eulàlia Ferrer
UNITAT 4
TEMA 4 L’ART DELS SEGLES XVIII I XIX Segle xviii
1. L’art rococó i el neoclassicisme 2. Goya, un testimoni del seu temps 3. L’arquitectura del segle xix (I): els edificis industrials i l’historicisme 4. L’arquitectura del segle xix (II): el Modernisme 5. La pintura del segle xix (I): el Romanticisme 6. La pintura del segle xix (II): el Realisme 7. La pintura del segle xix (III): l’impressionisme i el postimpressionisme 8. L’escultura dels segles xviii i xix 9. El naixement de la fotografia
108
Rococó
El gronxador, de Jean-Honoré Fragonard
Segle xix
Segle xx
Realisme Naixement de la fotografia
Neoclassicisme
Impressionisme
Modernisme
Romanticisme
La matança de Sardanàpal, d’Eugène Delacroix
Jurament dels Horacis, de Jacques-Louis David
Impressió. Sol ixent, de Claude Monet
Enterrament a Ornans, de Gustave Courbet
Drac del parc Güell, d’Antoni Gaudí
109
1. L’art rococó i el neoclassicisme Durant la primera meitat del segle xviii predominà un art refinat i frívol, cortesà, juganer i despreocupat: l’art rococó. [Fonts 1 i 2] Aquest era l’art d’una aristocràcia decadent uns quants anys abans que perdés el poder arran de la Revolució Francesa de 1789. En canvi, la burgesia i alguns nobles, més influïts per la racionalitat de la Il·lustració i l’enciclopedisme, van
rococó • neoclassicisme
propugnar un art ordenat, clar i senzill inspirat en les formes del passat grec i romà: el neoclassicisme. [Fonts 3 i 4] Aquest estil fou el majoritari durant la segona meitat del segle xviii. Font 1. Sala oval de la princesa, Hôtel de Soubise (París). Aquest edifici, construït el 1732, és obra de Germain Boffrand (1667-1754). És un exemple clar d’arquitectura rococó. Els espais són més petits que en l’estil anterior (barroc). El mobiliari, els estucs, les pintures i l’ornamentació esculpida creen una unitat delicada pròpia d’aquest estil. Pel que fa a l’estructura constructiva, el rococó no va aportar elements nous.
Vocabulari rococó. Terme que resulta de la combinació del mot rocalla (’roques i conquilles de fantasia de les grutes artificials’) i de la paraula baroco (’barroc’). S’utilitzava Font 2. El gronxador (1767), de Jean-Honoré Fragonard. Fragonard (1732-1806) és el pintor més significatiu del rococó. El dibuix, la composició en diagonal, els colors i la llum (contrastada amb uns blaus molt delicats) no aporten cap innovació important respecte del barroc. El que és nou és el to subtilment provocatiu que es desprèn de la temàtica de l’obra. En un jardí ombrívol, amb escultures mitològiques, una jove es gronxa impulsada per un personatge elegant. Amagat entre les plantes, un jove l’espia amb ple coneixement de la noia, que aixeca la cama com qui no vol la cosa. Es tracta d’una mostra de tractament delicat, galant i refinat no exempta de picardia, els protagonistes de la qual pertanyen a la noblesa.
110
al final del segle xviii per referir-se despectivament a l’estil artístic que va predominar durant la primera meitat d’aquest segle. estuc. Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que s’utilitza per arrebossar les superfícies interiors o exteriors o en les motllures de les decoracions.
Cúpula central inspirada en la catedral de Sant Pau de Londres.
TEMA
4 Frontó inspirat en el Panteó d’Agripa de la Roma antiga.
Fris. Hi diu «als grans homes, la pàtria agraïda».
Columnes i capitells corintis.
Font 3. El Panteó de París, de Jacques-Germain Soufflot (1713-1780), és un dels primers edificis neoclàssics. Començat el 1764, es va acabar en plena Revolució Francesa, el 1790. Originàriament havia de ser una església dedicada a santa Genoveva, patrona de París, però els revolucionaris la van convertir en un panteó o cementiri de personatges rellevants de la política i la cultura franceses. Els il·lustrats veien en els models clàssics i en l’absència de decoració l’expressió pura de la racionalitat. Planta de creu grega amb cúpula central.
Font 4. El Jurament dels Horacis (1784), de Jacques-Louis David (1748-1825), és un exemple de pintura neoclàssica. Hi predomina el dibuix precís i fred sobre el color. S’hi han representat els elements essencials en primer pla, i no hi ha elements decoratius. Altres trets que s’hi observen són la serenor i l’absència de moviment. El missatge d’aquesta obra té una finalitat moral: la lleialtat a l’Estat o la pàtria per damunt dels interessos personals. El tema prové de la història de l’antiga Roma: envoltats de columnes clàssiques, els germans Horacis, trigèmins, juren davant del seu pare que defensaran Roma contra la seva enemiga Alba Longa, representada també per tres trigèmins, els Curiacis. La presència de Sabina i Camila donen a l’escena un cert dramatisme.
Els tres germans Horacis juren davant del seu pare defensar Roma amb la típica salutació romana.
Institutriu amb els dos fills de Sabina
Sabina, esposa d’un Horaci, amb qui té dos fills, i germana d’un Curiaci Camila, germana dels Horacis i promesa d’un dels germans Curiacis
Idealització dels cossos, visible en la musculatura
111
2. Goya, un testimoni del seu temps Goya
Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828) és un pintor inclassificable. La seva obra és considerada avui l’inici de l’art contemporani, no tan sols per la forma, sinó també perquè, com a artista, Goya es comprometé amb el seu temps i va defugir sotmetre’s als grans mecenes. [Font 5] Testimoni directe de la Revolució Francesa (1789-1799), de la guerra del Francès (1808-1814), del Trienni Liberal (1820-1823) i de la crisi general de l’Antic Règim, en les seves pintures testimonia aquests fets i en dona l’opinió. Font 5. Autoretrat al taller (1790-1795). Era habitual que Goya pintés amb un barret, tal com apareix en aquesta obra, ja que a l’ala hi col·locava espelmes que li permetien il·luminar el llenç.
2.1. Escenes de la vida quotidiana Durant els primes anys, Goya va pintar nombroses escenes de la vida quotidiana del Madrid del seu temps. En aquestes obres ja hi mostrava l’esperit crític que mantindria al llarg de la seva carrera. [Font 6]
Font 6. Les noces (1791-1792). En aquesta pintura a l’oli Goya satiritza una pràctica habitual en la seva època: els matrimonis de conveniència.
Un nuvi lleig i deforme, però ric, s’acaba de casar amb una noia ben plantada davant la satisfacció del rector i del pare de la núvia.
112
2.2. Retratista i pintor de cambra Ben aviat, Goya va adquirir reputació com a retratis-
Entre el anys 1801 i 1802 va pintar una de les se-
ta, i va ser molt sol·licitat entre la noblesa. Carles IV
ves obres més conegudes, el retrat de la família de
el va nomenar pintor de cambra el 1789. D’aquesta
Carles IV, en què no va idealitzar ningú ni tampoc va
manera el pintor aragonès va conèixer a fons les de-
amagar cap dels seus defectes físics. [Font 7]
TEMA
4 bilitats de la família reial i les intrigues de la Cort. Com a cap de la família reial, a Carles IV li corresponia ocupar la posició central del quadre, però Goya va reservar aquest lloc per a la reina M. Lluïsa, retratada amb posat altiu per tal de reforçar la idea que era ella qui feia i desfeia a palau. Goya
El rei és representat com un personatge sense energia, incapaç de dirigir el país.
El príncep Ferran, futur Ferran VII
El príncep Carles Maria Isidre
Font 7. La família de Carles IV (18011802). Aquest quadre encara és d’estil neoclàssic: els personatges principals apareixen en primer pla i sense cap element de fons que distregui la mirada. L’eix de la composició recau sobre l’infant Francesc de Paula, una mica desplaçat cap a la dreta ja que el quadre segueix la proporció àuria. Per evitar la monotonia vertical, Goya situa els personatges a diferents alçades i en algun cas, fins i tot, els desplaça cap endavant. La llum ve del costat esquerre i crea un joc d’ombres. El color, en canvi, no és de gust neoclàssic perquè Goya utilitza la pinzellada solta a base de petites taques juxtaposades i combinant els blaus freds del príncep Ferran amb els colors càlids de la dreta. El quadre està concebut en repòs. Els personatges apareixen retratats sense idealització, mostrant la seva psicologia i els seus defectes.
Exemple de l’ús de la pinzellada solta. S’hi observa com el color predomina clarament sobre la línia del dibuix.
L’infant Francesc de Paula.
Vocabulari proporció àuria. Relació proporcional entre dos segments dins d’un mateix segment de manera que el segment sencer (a + b) és amb relació al segment gran (a) com el segment gran (a) ho és amb relació al petit (b).
a
b
(a + b)
a
b
113
2.3. La influència de les idees il·lustrades La influència de les idees il·lustrades en Goya es posa
tocràtica [Font 8], dels mals costums de l’educació po-
de manifest en la sèrie de gravats coneguts amb el
pular [Font 9] i de la càrrega que suposava l’aristocràcia
nom de Los Caprichos (1797-1799). En aquestes obres
per al poble [Font 10] queden ben paleses a tothom que
el pintor hi critica la societat espanyola del final del
ho volgués entendre. Com a conseqüència d’aquests
segle xviii. Per exemple, la crítica de la genealogia aris-
gravats, Goya va tenir problemes amb la Inquisició.
Font 8. «Hasta su abuelo», gravat de la sèrie Los Caprichos.
Font 9. «Se quebró el cántaro», gravat de la sèrie Los Caprichos.
Font 10. «Tú que no puedes», gravat de la sèrie Los Caprichos.
2.4. Les cèlebres majas
114
La maja desnuda (1800) [Font 11] i La maja vestida
sentava amb l’excusa d’un tema mitològic. Aquí, en
(1802-1805) [Font 12] són dues de les pintures més
canvi, Goya representa una persona contemporània
famoses de Goya. Es desconeix qui va fer de model.
normal que, a més, sembla prou satisfeta d’exhibir-se.
En la primera, Goya segueix encara l’estil neoclàssic,
La segona, a diferència de la primera, està pintada
sobretot pel que fa a la precisió del dibuix i al gran
amb pinzellades soltes i menys precises. La llum des-
domini de la llum, però de fet també aquí trenca la
taca els diferents tons de color, especialment els
tradició. Fins aleshores el nu femení només es repre-
blancs.
Font 11. La maja desnuda.
Font 12. La maja vestida.
2.5. Cronista de la guerra del Francès El 1814 Goya va abordar el tema de la guerra del
ciant de la cort i es va recloure a la seva finca de la
Francès en dues pintures que va fer per encàrrec de
riba del Manzanares, anomenada popularment La
les Corts de Cadis: La càrrega dels mamelucs i Els
Quinta del Sordo (en al·lusió a la sordesa permanent
afusellaments del 3 de maig. En aquesta darrera obra
que patia l’artista). Als murs d’aquesta finca hi va pin-
plasma l’afusellament per part de soldats francesos
tar una sèrie d’obres que, pels seus tons foscos, es
dels patriotes que es van revoltar el 2 de maig de
coneixen com a pintures negres. Reflecteixen l’estat
1808 a Madrid. [Font 13]
d’ànim d’un artista malalt, aïllat del món i descontent
Quan Ferran VII va tornar a Espanya després de la
amb la política i la societat del seu temps. [Font 14]
guerra del Francès, Goya fou acusat de liberal i
Entre 1820 i 1823 Goya va donar suport als liberals i,
d’afrancesat. El rei, però, el va readmetre com a pin-
quan es va restablir l’absolutisme, es va exiliar a Bor-
tor de cambra. Goya, tanmateix, es va anar distan-
deus (França), on va morir el 1827.
TEMA
4
Font 13. Els afusellaments del 3 de maig (1814). En aquesta obra Goya contraposa una renglera anònima de soldats francesos sense rostre, representats com a simples màquines de matar, amb els espanyols, que mostren diferents actituds davant la mort, com ara la por, la resignació, la desesperació i el menyspreu.
Font 14. Duel a cops de garrot (1819), pintura mural feta a les parets de La Quinta del Sordo. Aquesta obra ha estat considerada una al·legoria dels enfrontaments polítics de l’Espanya del temps de Goya. Va ser premonitòria dels enfrontaments civils dels segles xix i xx.
115
3. L’arquitectura del segle xix (I): els edificis industrials i l’historicisme
arquitectura industrial • arquitectura historicista
L’arquitectura del segle xix està molt influïda per l’im-
Al segle xix es van practicar tres estils arquitectò-
pacte de la Revolució Industrial i el gran creixement
nics: la nova arquitectura industrial, feta directament
de les ciutats. Això es va manifestar en dos fets:
i a la vista amb nous materials (ferro, vidre…) i disse-
l’avenç tècnic en la utilització dels nous materials in-
nyada per enginyers; [Fonts 15, 16 i 17] l’arquitectura
dustrials de construcció (ferro colat i vidre) i la cons-
historicista, pensada per arquitectes i inspirada en es-
trucció de nous tipus d’edificis amb unes funcions
tils del passat, [Fonts 18, 19 i 20] per això, al costat de
fins llavors inexistents. Per exemple, fàbriques que
la pervivència de l’estil neoclàssic, es van construir
funcionaven amb màquines de vapor, estacions de
edificis en estil neogòtic, neogrec, neoindi, neorenai-
ferrocarril, mercats centrals, pavellons per a exposi-
xentista, etc., i el Modernisme, sorgit a finals de segle,
cions, parlaments liberals, palaus de justícia, òperes
que recollia els avenços industrials en la construcció i
burgeses, museus, biblioteques públiques, etc.
s’inspirava en formes noves i pròpies
3.1. L’arquitectura industrial
Font 16. La biblioteca de Santa Genoveva de París (França), obra de Henri Labrouste (1851), fou el primer edifici públic fet de ferro fos i forjat des dels fonaments fins al sostre. La façana és d’estil clàssic. L’interior, amb columnes molt primes de ferro, és força espaiós i està il·luminat per amplis finestrals.
116
Font 15. Palm Stove de Kew (Gran Bretanya). Aquest gran hivernacle per a plantes tropicals, construït entre 1844 i 1848 per Decimus Burton i Richard Turner, és un exemple de la nova arquitectura industrial. Tot l’edifici és fet només de vidre i ferro.
Font 17. La Torre Eiffel fou dissenyada per Gustave Eiffel per a l’Exposició Universal de París (1889). Feta de ferro colat, és un altre exemple de la nova arquitectura industrial.
3.2. L’arquitectura historicista
TEMA
4 Font 18. Una de les característiques de l’arquitectura historicista és la pervivència del neoclassicisme. Segons els seus seguidors, els antics models grecs i romans transmetien, amb les seves formes, la dignitat pública de la funció de l’edifici. És el cas de l’Alte Nationalgalerie de Berlín (Alemanya), obra de Friedrich August Stüler (1865), que, tal com si es tractés d’un temple romà, aplega una important col·lecció de pintures. També molts parlaments, com el Capitoli de Washington (Estats Units), l’Assemblea Nacional de França i les Corts espanyoles, es van construir en estil neoclàssic.
Font 19. Després que fos destruït per un incendi el 1834, els arquitectes Charles Barry i Augustus Pugin van projectar, amb un estil neogòtic, la reconstrucció de la nova seu del Parlament de Westminster de Londres. De fet, a Anglaterra, durant el segle xix, l’estil gòtic medieval fou considerat com a propi i tradicional del país.
Font 20. El Royal Pavilion de Brighton (Gran Bretanya), projectat per John Nash, va ser construït com a residència reial de Jordi IV quan encara era regent (1823). El seu exterior s’inspirà en l’arquitectura índia. A l’interior disposava de les últimes tecnologies de l’època, com ara calefacció i tot tipus de confort.
117
4. L’arquitectura del segle xix (II): el Modernisme Modernisme
ni Gaudí i Cornet, eren catalans. Alguns d’aquests artistes, com Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, van vincular el seu art amb la creació d’una
El Modernisme va ser un estil artístic que va sorgir a
cultura nacional catalana i es van comprometre amb
Europa el 1880 i que va tenir vigència fins al 1920.
el catalanisme polític.
El desenvolupament d’aquest estil comprèn pràctica-
Els arquitectes modernistes, molt crítics amb els
ment totes les manifestacions artístiques, des de la
seus antecessors, defensaven que en arquitectura tot
pintura fins a les arts decoratives i la publicitat.
era possible. Així, van començar a combinar d’una
A Catalunya, el Modernisme va tenir un ressò es-
manera fantasiosa les formes i els materials. Tot i la
pecial. De fet, alguns dels arquitectes modernistes
seva diversitat, es poden establir unes característi-
més importants, com, per exemple, Lluís Domènech
ques comunes de l’arquitectura modernista. [Fonts
i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i, sobretot, Anto-
21, 22, 23, 24, 25 i 26]
Decoració amb escultures imaginatives Predomini de les línies ondulades
Font 21. Façana de la casa Milà de Barcelona, més cone�guda com la Pedrera (19061910), d’Antoni Gaudí.
Ús de tot tipus de material; en aquest cas, pedra i ferro forjat
Font 23. Detall del sostre del Palau de la Música Catalana (19051908), obra de Lluís Domènech i Montaner. Per als modernistes, la decoració era una part essencial de l’edifici. Per això feien servir tota mena de materials, en aquest cas vidre.
Superfícies ondulades
Ús d’elements arquitectònics inspirats en la natura, com aquests que tenen forma d’os
Obertures a l’exterior
Font 22. Detall de la façana de la casa Batlló de Barcelona (1905-1907), d’Antoni Gaudí.
118
TEMA
4
Font 24. Els arquitectes modernistes tenien una concepció global de l’edifici i en dissenyaven fins i tot els detalls més petits. Gaudí, per exemple, també es va encarregar del disseny de l’interior de la casa Batlló (portes, vitralls, mobles...).
Font 25. Els arquitectes modernistes utilitzaven materials diversos per decorar. En el cas del drac del parc Güell de Barcelona, Gaudí va recórrer a la tècnica del trencadís, mosaic fet amb peces desiguals que provenien de ceràmiques o rajoles trencades.
Font 26. Pavelló dels quiròfans de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona (1902-1930), obra de Lluís Domènech i Montaner. Aquest hospital és un conjunt impressionant de pavellons. Al centre hi havia el quiròfan, les sales del qual eren orientades al nord perquè el sol no enlluernés els metges mentre operaven. Un complex de galeries subterrànies connectava els pavellons entre si amb el quiròfan. Aquesta obra és una mostra de la tipologia variada dels edificis modernistes: cases particulars, palaus, hospitals, parcs, blocs de pisos, etc.
119
5. La pintura del segle xix (I): el Romanticisme Romanticisme
Al segle xix es distingeixen tres grans estils pictòrics: el Romanticisme (1800-1848), el Realisme (18481870) i l’impressionisme, en aquest cas amb algunes derivacions posteriors (1870-1900). Durant aquest segle la burgesia va substituir l’Església i l’aristocràcia com a client principal dels pintors. [Font 27] Aquest grup social va introduir un nou gust i una nova manera de pensar. La base de la seva riquesa ja no era la terra, sinó el treball, la inversió, l’esforç personal i el risc. La seva mentalitat es basava en la llibertat i l’individualisme, uns valors que es van mantenir inalterables al llarg de tot el segle. Tot i que alguns pintors com Ingres van continuar amb l’estètica neoclàssica, durant el primer terç del segle xix la majoria d’artistes, influïts pels nous valors socials, van rebutjar la serenor, el repòs, l’ordre, el predomini del dibuix i la funció moral propis del neoclassicisme. El Romanticisme valorava, per contra, els sentiments, les emocions, els gestos dramàtics i els estats d’ànim. Tot plegat es va traduir en una composició de línies dinàmiques, sovint en diagonal, el predomini del color sobre la línia i l’elecció de temes que commoguessin l’espectador (la mort, la immensitat de la natura, la violència, escenes revolucionàries, ruïnes...). [Fonts 28, 29 i 30] Font 28. El mar de gel (1823-1824), de Caspar David Friedrich, és un exemple d’obra de tema romàntic: el naufragi d’un vaixell, anomenat simbòlicament Esperança, del qual només es veu la popa de color marró, que contrasta amb el blanc lluent del gel. Reflecteix simbòlicament el desencís que va causar en el pintor alemany la restauració de l’absolutisme.
120
Font 27. El senyor Louis-François Bertin (1832), de Jean-Auguste Dominique Ingres. En aquesta obra, Ingres va retratar Louis-François Bertin, un ric empresari edi�torial i director d’un dels diaris francesos de l’època. És un exemple del nou client dels pintors del segle xix. Representa el típic burgès, de mirada dura i decidida, que observa l’espectador amb les mans recolzades resoludament sobre els genolls.
Composició en diagonal que produeix la sensació d’inestabilitat.
TEMA
4 Esperança
Clarobscur
Desesperació
Resignació
Mort
Font 29. El rai de la Medusa (1818-1819), de Théodore Géricault, representa una escena d’un fet real que va commoure l’opinió pública francesa: el moment en què els supervivents del naufragi de la fragata Medusa albiren un vaixell a l’horitzó després de tretze dies d’anar a la deriva. També és un símbol romàntic del drama de la vida: l’esperança en el futur mentre el vent de la realitat impulsa la vela en sentit contrari a l’horitzó de salvació.
Font 30. La matança de Sardanàpal (1827), d’Eugène Delacroix, explica la mort d’un rei de la història llegendària d’Assíria. Assetjat pels enemics, decideix cremar-ho tot, incloent-hi els seus tresors, i també dona l’ordre de matar les seves dones i els seus cavalls. Ningú no l’ha de sobreviure. També hi trobem la composició en diagonal i el predomini dels colors càlids, representats, sobretot, pel vermell del llit.
121
6. La pintura del segle xix (II): el Realisme La pintura realista sorgí com a reacció davant el
Realisme
Romanticisme. La finalitat era reflectir la realitat objectiva, tal com és, sense embellir-la ni idealitzar-la.
El Realisme és un corrent pictòric i literari que va
Un dels temes introduïts pels realistes fou la vida
néixer a França a mitjan segle xix. L’any 1848, data
quotidiana dels obrers i els pagesos. L’ús de pocs co-
de la revolució que va dur França a la seva Segona
lors, més aviat foscos, que ajudaven a recrear l’at-
República, marca el pas cap a aquest nou corrent. La
mosfera grisa en què vivia la major part de la pobla-
situació dels treballadors i les noves idees socialistes
ció dels països industrials al segle xix, va ser un dels
i anarquistes hi van influir força.
seus trets més representatius. [Fonts 31, 32, 33, 34 i 35]
El fèretre és portat per quatre persones.
Escolans
Els sagristans
La vídua
L’alcalde
Germanes del difunt
El sacerdot
Font 31. El pintor francès Gustave Courbet fou qui va encunyar el terme realisme per referir-se a la seva pintura. En aquesta obra, Enterrament a Ornans (1849), l’escena no té cap grandesa, sinó que és més aviat vulgar i ningú no para gaire atenció a la cerimònia. De fet, sembla que Courbet va fer posar els habitants del poble al seu estudi per pintar el quadre i que tots els personatges s’han pogut identificar. L’ús de colors foscos i el fet de situar l’escena en primer pla amb el paisatge de fons contribueixen a crear una atmosfera grisa. Aquesta obra és consi�derada la primera pintura d’estil realista.
122
Empleats de l’Església
L’enterramorts
Revolucionaris
Dones del poble
Font 32. Proudhon i els seus fills (1865), de Gustave Courbet. Pierre-Joseph Proudhon va ser un dels primers pensadors anarquistes, crític amb el sistema social del seu temps. La majoria de pintors realistes simpatitzaven amb l’esquerra política i amb les idees anarquistes i socialistes. Tant és així que van tenir problemes amb les autoritats i alguns es van haver d’exiliar temporalment.
Font 33. El vagó de tercera classe (18631865), d’Honoré Daumier. Interessat pels més desafavorits, en aquesta obra Daumier mostra un grup familiar: la mare, que alleta el fill petit; l’àvia, perduda en els seus somnis, i un altre fill, que dorm. En el segon pla el color predomina sobre la línia de manera que sembla una pintura inacabada, un esbós. No són retrats de persones particulars, sinó de la humanitat popular.
TEMA
4
Font 34. El protagonista dels quadres de Jean-François Millet és la pagesia. En aquesta obra, Les espigoladores (1857), tres dones es dediquen a recollir les espigues que han quedat a terra després de la sega, una feina dura i pesada pròpia de pagesos pobres. L’escena està embolcallada per la llum daurada del capvespre.
Font 35. Ramon Martí Alsina va ser un dels representants del realisme a Catalunya. Tot i que en aquesta obra, La migdiada (1884), no representa les classes populars, sinó un personatge de la burgesia, va seguir fidelment les característiques estètiques del realisme: una actitud prosaica i vulgar, un tractament contrastat de la llum amb tons foscos de fons, una representació de la realitat tal com és i un enquadrament proper a la fo�tografia, que ja es començava a utilitzar.
123
7. La pintura del segle xix (III):
l’impressionisme i el postimpressionisme
impressionisme • postimpressionisme
El terme impressionisme prové de l’obra Impressió. Sol ixent, pintada per Claude Monet el 1872. Fou un crític d’art qui va utilitzar pejorativament aquest terme
Cap a l’any 1870 va sorgir a París, ciutat que atreia
per referir-se als pintors d’aquest estil. De fet, a Im-
artistes d’arreu d’Europa, un corrent artístic anome-
pressió. Sol ixent s’hi poden observar totes les caracte-
nat impressionisme. Va ser el primer d’un seguit de
rístiques d’aquest estil. [Fonts 36, 37 i 38]
moviments que van canviar profundament la pintura
El camí estètic iniciat pels impressionistes va ser
al començament del segle xx. Tres dels pintors més
seguit per un grup de pintors anomenats postimpres-
destacats d’aquest nou corrent van ser Claude Mo-
sionistes, entre els quals van destacar George Seurat
net, Édouard Manet i Pierre-Auguste Renoir.
i Vincent van Gogh. [Fonts 39 i 40]
Contrastos juxtaposats de colors freds (blaus i grisos) i càlids (vermells i grocs)
Pintura a l’aire lliure i no a l’estudi
Ús del color sense a penes línia
Tema irrellevant, sense contingut social Estudi dels efectes de la llum en un moment determinat del dia
Pinzellada solta, de colors purs juxtaposats sense barrejar
Font 36. Impressió. Sol ixent (1872), de Claude Monet, representa una vista del port francès de Le Havre a la sortida del sol. Als impressionistes els interessava, sobretot, com la llum, en un moment concret, esbossa el paisatge i fixa un color determinat. La pintura, doncs, havia de ser ràpida. No els preocupava gaire la perspectiva.
124
El punt de fuga es troba fora del marc, de manera que sembla que l’aigua hagi de caure davant l’espectador. Les línies de la composició separen gairebé de manera exacta els colors freds dels càlids, així com els efectes de la llum.
TEMA
4 Font 37. Catedral de Rouen, de Monet, sèrie iniciada el 1892. Monet va arribar a pintar la façana de la catedral de Rouen (França) fins a 15 vegades en moments del dia i de l’any diferents. La llum modifica el color. Aquesta percepció de la llum en un moment concret era el que més interessava als impressionistes.
Font 38. El ball del Moulin de la Galette (1876), de PierreAuguste Renoir. Per als impressionistes, el tema del quadre era irrellevant: qualsevol racó era digne de ser pintat. Amb tot, tenien preferència pels paisatges i per les escenes de la vida quotidiana. La seva adscripció ideològica era diversa i pintaven sense pretensió de transmetre cap missatge social o moral.
Font 39. El Sena vist des de la Grande Jatte a la primavera (1888), de Georges Seurat. Aquest pintor, seguint al peu de la lletra les idees impressionistes, componia les seves obres a base de punts molt petits posats els uns al costat dels altres d’acord amb una tècnica que es va conèixer amb el nom de puntillisme. Seurat fou el primer pintor postimpressionista. Font 40. Camp de blat amb xiprers (1889), de Vincent van Gogh, és un dels tres quadres que aquest artista va pintar sobre aquest tema mentre estava ingressat a Saint-Paul-de-Mausole (França). Com a postimpressionista, Van Gogh va mantenir l’interès per la llum, però també va recuperar el dibuix. És famós pels seus paisatges, les línies serpentejants i els terres tremolosos.
125
8. L’escultura dels segles xviii i xix L’escultura dels segles xviii i xix va seguir a grans trets els mateixos estils que la pintura: rococó, neoclassicis-
escultura dels segles xviii i xix
me, Romanticisme, Realisme i impressionisme. La diferència més notable, pel que fa al segle xix, fou que el client dels artistes ja no era tan sols la burgesia, sinó també les institucions de l’Estat. Aquestes sovint utilitzaven l’escultura per transmetre missatges oficials del poder en el disseny de l’ampliació de les ciutats. [Fonts 41, 42, 43, 44, 45 i 46] Font 42. Jàson i el velló d’or, de Bertel Thordvalsen (1803), és una figura exempta dempeus esculpida en marbre blanc. Està concebuda en repòs i és de composició proporcionada i expressió serena. Segueix els models de l’escultura grega clàssica dels segles v i iv aC. L’obra té una funció moral, pròpia del gust neoclàssic: representar els herois amb la seva grandesa serena i per damunt de qualsevol passió.
Font 41. Amor amenaçant (1757), d’Étienne-Maurice Falconet, és un exemple d’escultura d’estil rococó. Mostra Cupido demanant silenci mentre es disposa a llançar una de les seves fletxes de l’amor, en un gest no absent d’una certa frivolitat pròpia d’aquest estil. Va ser encarregada per la marquesa de Pompadour per al jardí del seu palauet.
Font 43. Eros i Psique, d’Antonio Canova (1787), és un conjunt de figures exemptes tallades en marbre blanc. Es tracta d’una obra naturalista, proporcionada, concebuda amb un moviment suau i allunyat de les formes apassionades, tot i que presenta una càrrega eròtica continguda.
126
TEMA
4
Font 45. Els estibadors (1898), de Constantin Meunier, és un baix relleu que reflecteix l’estil realista. Es tracta d’una representació de les feines dures que duien a terme les classes populars sense cap mena d’embelliment. Meunier, tal com va fer Courbet en pintura, va substituir en les seves obres la burgesia i els temes mitològics pel que considerava els herois de la vida moderna: els proletaris anònims. Les seves escultures són plenes de força física i moral.
Font 44. La marxa dels voluntaris o La Marsellesa (1832), de François Rude, és un relleu que hi ha a l’arc de triomf de l’Étoile de París. La composició, constituïda per figures en moviment, representa la Victòria alada, a la part superior, que guia el poble, a la part inferior, cap a la batalla. Es tracta d’una obra de sensibilitat romàntica que té com a objectiu despertar l’emoció patriòtica.
Sabies que…? La figura del pensador de Rodin representa l’escriptor medieval Dante Alighieri, autor de la Divina Comèdia. L’escultura havia de presidir La porta de l’infern, entrada d’un museu d’arts decoratives projectat pel govern francès que no es va arribar a fer mai.
Font 46. El pensador (1880), d’Auguste Rodin. Tot i que l’impressionisme és un estil bàsicament pictòric per la recerca immediata de llum i color, es considera que aquesta escultura sedent de Rodin pertany a aquest estil perquè, pel que fa a la textura, és com si no estigués acabada del tot. Així, els contorns no acaben de ser nítids i la superfície apareix com si estigués arrugada com a conseqüència d’haver fet el modelatge amb les mans i els dits.
127
9. El naixement de la fotografia 9.1. Els pioners de la fotografia
fotografia
La primera fotografia de la història que es conserva, obra del francès Joseph-Nicéphore Niepce, és de
ventada pel seu antic soci. L’any 1839 el nou invent es
1826. Uns quants anys després, Niepce es va associar
va començar a comercialitzar i, posteriorment, l’anglès
amb Louis Daguerre, que, després de la mort prematu-
William Talbot va inventar el negatiu fotogràfic, que
ra de Niepce, va perfeccionar la tècnica fotogràfica in-
permetia fer tantes còpies com es volguessin. [Font 47]
Font 47. Joseph-Nicéphore Niepce (assegut) i Louis Daguerre (dempeus) són considerats els inventors de la fotografia. La primera fotografia, obra de Niepce, era encara força borrosa. Daguerre va idear un procediment simplificat per impressionar plaques metàl·liques i fixar la imatge obtinguda mitjançant un bany de mercuri. Aquest tipus d’imatge es coneix amb el nom de daguerreotip. N’és un exemple aquest d’El Escorial (Madrid) del 1840.
128
9.2. La fotografia i els pintors
9.3. Els primers fotògrafs
El descobriment de la fotografia va tenir un gran im-
Durant els primers anys de la fotografia, els fotògrafs
pacte en els pintors. Molts retratistes convencionals,
es van esforçar perquè els seus retrats, paisatges o
que van veure com anaven perdent la seva clientela,
escenes s’assemblessin als dels pintors. Això explica
es van dedicar a la fotografia. D’altres van continuar
l’art una mica artificiós que tenen les primeres foto-
pintant, però entenent el retrat com una fotografia de
grafies considerades artístiques, com les del francès
grans dimensions i en color. A partir dels impressio-
André A. Disdéri i el suec Oscar Rejlander. D’altres,
nistes, la majoria de pintors ja no es van preocupar
com la britànica Julia Margaret Cameron, van apro-
de retratar el que veien, sinó de crear propostes en
fitar les possibilitats tècniques que oferien les càme-
què les referències eren cada cop més allunyades de
res per fer fotografies artístiques d’estil nou. [Fonts 48,
la realitat.
49 i 50]
TEMA
4
Font 49. En Els dos camins de la vida (1875), Oscar Rejlander va elaborar una fotocomposició al·legòrica a còpia de combinar 32 negatius. Com si es tractés d’un quadre del Renaixement, va representar personificacions del mal, a l’esquerra, i del bé, a la dreta. L’enfocament mitològic o al·legòric del tema posa de manifest la influència de la pintura.
Font 48. Retrat de Napoleó III i la seva dona, Eugenia de Montijo (1870), d’André A. Disdéri. La posa dels personatges evidencia la gran influència que encara exercia la pintura en la fotografia.
Font 50. La meva neboda (1867), retrat de Julia Margaret Cameron. Aquesta fotògrafa va prefigurar el que en el futur havia de ser la fotografia artística en jugar amb els contrallums i les ombres tot intentant captar la psicologia del personatge.
9.4. El fotoperiodisme Si hi va haver un àmbit en què la fotografia va manifestar totes les seves possibilitats, aquest va ser el del fotoperiodisme. Alguns dels pioners d’aquest gènere van ser el britànic Roger Fenton, que va captar instantànies de la guerra de Crimea (1853-1856), i el nord-americà Matthew B. Brady, que va fer el mateix durant la Guerra Civil Nordamericana (1861-1865). Tant l’un com l’altre utilitzaven la càmera sense cap prejudici previ. Amb aquests fotògrafs va néixer un nou llenguatge artístic independent de la tradició. [Font 51]
Font 51. Soldats anglesos a la guerra de Crimea (1855), fotografia de Roger Fenton.
129
ACTIVITATS L’art rococó i el neoclassicisme
4.1. Classifica
les característiques següents segons que facin referència a l’art rococó o al neoclàssic: refinat, cortesà, ordenat, inspirat en la Grècia i la Roma antigues, aristocràtic, racional, frívol.
Art rococó
Art neoclàssic
…
…
4.2. Observa la imatge de l’església de la Madeleine de París, obra de Pierre Vignon, i fes les activitats proposades. Consulta, si cal, l’enllaç corresponent del lloc web www.espaibarcanova.cat.
D C
a) Digues a quin estil artístic pertany aquesta església i justifica la resposta. Relaciona cada una de les b) lletres que hi ha en la imatge E amb aquests elements arquiF tectònics clàssics: podi, capitell corinti, frontó, fris, columna, arquitrau.
B
A
4.3. Llegeix aquest text d’un pintor del segle xviii i digues si fa referència a l’art rococó o al neoclassicisme. Argumenta la resposta. L’art ha de fomentar el progrés de l’esperit humà i la transmissió a la posteritat dels admirables exemples dels esforços d’un poble formidable que, guiat per la raó i la filosofia, està reinstaurant a la terra el regnat de la llibertat, la igualtat i la llei. Cal que l’art contribueixi a l’educació del poble. L’art és la imitació de la naturalesa en les seves formes més belles i perfectes; un sentiment innat en l’home l’atrau a la mateixa finalitat. Aleshores aquests exemples d’heroisme i cívica virtut, oferts a la contemplació del poble, electritzaran la seva ànima i sembraran llavors de glòria i de patriòtica devoció
130
4.4. Observa les dues pintures de les imatges i fes les activitats que hi ha a continuació. Pots consultar els
TEMA
4 enllaços corresponents del lloc web www.espaibarcanova.cat. A
B
La cançó de l’amor, d’Antoine Watteau. La mort de Marat, de Jacques-Louis David.
a) A quin estil artístic pertany cada una d’aquestes obres? Justifica la resposta. b) En quin dels dos casos l’autor va concebre l’obra amb una finalitat moral? Per què? c) Amb l’ajut de les informacions que trobaràs als enllaços corresponents del lloc web www.espaibarcanova.cat, elabora una fitxa sobre cada una de les dues obres. Per fer-les, tingues en compte el model de la dreta.
FITXA –Nom de l’artista – Anys de naixement i de mort –Títol de l’obra – Any en què la va pintar – Lloc on es troba actualment
– Característiques formals segons el seu estil artístic –Tècnica –Temàtica –Breu descripció
4.5. Llegeix aquest text de l’historiador Tit Livi (segle i aC), que narra un episodi de la història de l’antiga Roma, i digues quina obra pictòrica reproduïda en aquest tema s’hi basa. Argumenta la resposta. Casualment, en els dos exèrcits (el de Roma i el de la seva enemiga Alba Longa) hi havia germans trigèmins semblants en edat i força. Els reis parlen amb els trigèmins per tal que cada un lluiti per la seva pàtria amb l’espasa: el poder seria del poble al qual correspongués la victòria. Ningú no s’hi nega; s’acorda el moment i el lloc. Abans de començar a lluitar, se signa un tractat entre els romans i els albans
amb aquestes condicions: que el poble els ciutadans del qual guanyin el combat comandaria l’altre amb bona voluntat. Sancionat el tractat, els trigèmins agafen les armes tal com s’havia acordat. Cada un dels dos bàndols animava els seus, dient-los que els déus de la pàtria, la mateixa pàtria, els seus pares, tots els ciutadans, estaven pendents de les seves armes, de les seves mans.
131
Goya, un testimoni del seu temps
R 4.6.
Observa aquestes obres de Goya i, d’acord amb l’ordre en què s’explica la trajectòria d’aquest pintor en l’apartat corresponent, identifica de quina etapa forma part cada una. Després, amb l’ajut de les informacions dels enllaços corresponents del lloc web www.espaibarcanova.cat, digues en quin any es van pintar, quins temes s’hi representen i quina intenció amaguen. B. La càrrega dels mamelucs
A. El para-sol
C. La maja y els emboçats
D. Gaspar Melchor de Jovellanos
F. «¡Que viene el coco!»
132
E. Saturn devorant un fill
L’arquitectura del segle xix (I): els edificis industrials i l’historicisme
4.7. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, torna a escriure correctament les frases que has considerat falses. a) La Revolució Industrial no va tenir cap influència sobre l’arquitectura del segle xix, tal com mostra l’historicisme. b) Al llarg del segle xix, com a conseqüència de la Revolució Industrial, es van utilitzar nous materials de construcció i es van construir nous tipus d’edificis. c) L’arquitectura industrial del segle xix va ser sempre historicista i va reproduir els estils artístics de segles anteriors. d) L’arquitectura del segle xix es va desenvolupar d’acord amb tres grans estils: l’arquitectura industrial, l’historicisme i el Modernisme. e) El Modernisme va ser un estil arquitectònic que es va desenvolupar sobretot durant la primera meitat del segle xix. f) Els estils historicistes més habituals van ser el neoclàssic, el neogòtic i el neorenaixentista.
4.8. Observa aquesta imatge de l’estació central de Frankfurt (Alemanya), de Hermann Eggert, i explica la frase següent: «Al llarg del segle xix es van utilitzar nous materials de construcció i es van construir nous tipus d’edificis».
4.9. Observa aquestes imatges de l’edifici històric
TEMA
4 de la Universitat de Barcelona, obra d’Elies Rogent, i digues per què és un edifici historicista. Assenyala si és d’estil neoclàssic, neoromànic o neogòtic i argumenta-ho. Pots consultar els enllaços corresponents del lloc web www.espaibarcanova.cat.
L’arquitectura del segle xix (II): el Modernisme
4.10. Uneix cada cap amb una cua de manera que en resultin frases amb sentit. Caps 1. El Modernisme... 2. A Catalunya hi va haver... 3. Els arquitectes modernistes... 4. Molts arquitectes modernistes catalans... Cues a) ...van vincular el seu art amb la creació d’una cultura nacional catalana. b) ...arquitectes modernistes molt importants, com Gaudí i Domènech i Montaner. c) ...va ser un estil artístic que es va desenvolupar a Europa a cavall dels segles xix i xx. d) ...van començar a combinar les formes i els materials d’una manera fantasiosa.
133
R 4.11.
Per parelles, prepareu un treball sobre el Modernisme a Catalunya. Trieu cinc edificis d’Antoni Gaudí i cinc més de Lluís Domènech i Montaner. A més de reproduir-ne les fotografies, indiqueu el nom de cada edifici, la seva localització, la funció per a la qual es va construir i la que té avui dia i algunes característiques que s’hi poden observar. Finalment, feu una breu exposició davant la resta de la classe. Podeu acompanyar-la d’una presentació dinàmica feta amb un programa de presentacions.
b) Integra l’escultura en la construcció com a referència simbòlica (els cavalls alats del segon pis, inspirats en el Pegàs de la mitologia grega, representen l’ascensió de la música). c) Separa de manera clara els espais de representació o concert de l’espai del públic. d) La claraboia central en forma de cúpula invertida té com a funció il·luminar directament la sala de concerts.
4.12. Observa la imatge de l’interior del Palau de
La pintura del segle xix (I): el Romanticisme
la Música Catalana i tria l’opció correcta en cada cas.
4.14. Relaciona els estils pictòrics del segle xix amb la seva cronologia aproximada: impressionisme • Romanticisme • Realisme •
• 1800-1848 • 1848-1870 • 1870-1900
4.15. Classifica aquests conceptes segons que siguin propis de la pintura neoclàssica o de la pintura romàntica: moviment violent, predomini del color, representació de pocs elements, actituds heroiques, temes violents i dramàtics, importància de la línia diagonal en la composició. a) Els elements de suport són constituïts per… 1. columnes de pedra. 2. un entramat metàl·lic i columnes de ferro. 3. pilars adossats al mur. 4. un mur. b) L’espai interior està concebut com… 1. una caixa de vidre per il·luminar l’interior. 2. un espai buit i fragmentat. 3. un conjunt d’espais separats entre si. 4. un espai sense llum zenital.
4.13. Fixa’t en la fotografia de l’interior del Palau de la Música Catalana de l’activitat anterior i digues quines d’aquests característiques s’hi observen. a) Integra materials i tècniques constructives de caràcter popular (columnes revestides de ceràmica).
134
Pintura neoclàssica
Pintura romànica
…
…
4.16. Copia aquest text i completa’l amb les paraules següents: immensitat, terç, drama, ruïnes, moral, línies, commoure, serenor, color, ordre, sentiment, moviment. Els pintors del primer … del segle xix van rebutjar els valors del neoclassicisme, com, per exemple, la …, el repòs, l’… i la funció … de les obres. Els pintors romàntics, ben al contrari, van valorar el … i l’emoció, el … i els estats d’ànim. Això els va dur a realitzar unes pintures en …, amb una composició de … dinàmiques i amb un gran predomini del … sobre el dibuix. Els temes triats buscaven … l’espectador (la mort, les …, la violència revolucionària o la petitesa dels humans davant la … de la natura).
4.17. Dedueix, a partir d’aquests textos escrits per dos pintors de la primera meitat del segle xix, quin dels
TEMA
4 dos és neoclàssic i quin és romàntic. Justifica la resposta.
Text A
Text B
El dibuix no consisteix només en el traç: el dibuix, ben al contrari, és l’expressió, la forma interior, el plànol, el modelat. Ja em direu què queda a part d’això! El dibuix comprèn les tres quartes parts del que constitueix la pintura. Si hagués de posar un reclam al damunt de la meva porta triaria «Escola de dibuix», i estic convençut que formaria pintors. El dibuix ho comprèn tot. Com més simples són les línies i les formes, més bellesa i més força tenen.
Els pintors que no són coloristes no fan pintura, sinó gravat. La pintura pròpiament dita implica la idea del color com una de les bases necessàries i, també, el clarobscur i la proporció i la perspectiva.
4.18.
El color dona l’aparença de la vida.
Observa aquestes dues pintures i digues quina és d’estil neoclàssic i quina és d’estil romàntic. Justifica la resposta. Pots consultar els enllaços corresponents del lloc web www.espaibarcanova.cat.
B
A
4.19. Observa aquesta pintura, titulada Les dones d’Alger, i analitza-la d’acord amb les pautes que hi ha a continuació. Pots consultar els enllaços corresponents que hi ha al lloc web www.espaibarcanova.cat. a) Documentació bàsica (títol, autor, data de realització, tècnica, temàtica, descripció de l’escena) b) Anàlisi formal (línia, dibuix, color, composició, proporció, moviment, llum) c) Interpretació (expressió dels personatges, tema, funció) d) Conclusió (justificació de l’estil romàntic de l’obra)
135
La pintura del segle xix (II): el Realisme
4.20. Llegeix aquest text i fes les activitats plantejades. Pots consultar els enllaços que trobaràs al lloc web www.espaibarcanova.cat.
Heus ací en què consisteix el vostre error, l’error de totes les escoles d’art des del principi del món: voleu separar el que és inseparable, la llum de les tenebres, l’esperit de la misèria, la bellesa de la lletjor, la llibertat de l’esclavatge, la vida de la mort, la glòria de la humiliació. Heu somniat l’existència d’una perfecció i bellesa. D’aquesta manera, heu proscrit les nou desenes parts del gènere humà. Nosaltres rebutgem les vostres categories egoistes, creiem que l’art ho ha d’abastar tot, encara que això sigui una infàmia per a ell i per a vosaltres. Pierre-Joseph Proudhon: El principi de l’art i el seu destí social (1865).
a) Elabora una biografia breu de Proudhon. b) Enumera les idees principals del text. c) Amb les finalitats de quin moviment artístic de la pintura del segle xix es pot relacionar el contingut d’aquest text? Justifica la resposta.
4.21. Observa aquesta pintura, titulada Els sembradors de patates, i analitza-la d’acord amb les pautes que hi ha a continuació. Pots consultar els enllaços que hi ha al lloc web www.espaibarcanova.cat. a) Documentació bàsica (títol, autor, data de realització, tècnica, temàtica, descripció de l’escena) b) Anàlisi formal (línia, dibuix, color, composició, proporció, moviment, llum) c) Interpretació (expressió dels personatges, tema, funció) d) Conclusió (adscripció a un dels moviments artístics del segle xix i justificació)
La pintura del segle xix (III): l’impressionisme i el postimpressionisme
4.22. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les que has identificat com a falses. a) Els pintors impressionistes cercaven l’exactitud de la composició i la precisió del dibuix. b) En l’estètica impressionista la relació entre la llum i el color era el factor més important i prevalia per damunt de tot. c) Els impressionistes solien utilitzar colors purs juxtaposats.
136
d) Els impressionistes feien servir la pinzellada solta. e) Els temes que inspiraven els impressionistes solien ser històrics i tenien una finalitat moral.
4.23. En veure Impressió. Sol ixent, de Claude Monet, un crític d’art va dir el següent: «Aquesta pintura, vaga i brutal a primera vista, ens sembla que és alhora l’afirmació de la ignorància i la negació de la bellesa i de la veritat». Per què creus que a aquest crític li devia desagradar tant la pintura impressionista?
4.24. Llegeix aquests textos i dedueix quina era la preocupació principal de Claude Monet com a pintor
TEMA
4 impressionista i quines n’havien de ser les conseqüències tècniques i estilístiques.
Quan vaig començar, jo era com els altres. Creia que n’hi havia prou amb dues teles: una per al «temps gris» i una altra per a «l’assolellat». En aquella època estava pintant uns pallers que m’havien cridat l’atenció i que formaven un magnífic grup, a dos passos d’aquí. Un dia em vaig trobar que la il·luminació havia canviat. Vaig dir a la meva jove: «Ves a casa, per favor, i porta’m una altra tela». Me la va dur, però al cap de molt poc temps la il·luminació tornava a ser diferent. Li’n vaig demanar una altra; no començava a treballar en cap fins que no aconseguia l’efecte que desitjava. Claude Monet
Un cop elegit el tema i l’instant del tema, Monet projectava a la tela la seva impressió. S’imposava l’estricta norma de cobrir aquesta tela en el curt espai de mitja hora, cada dia a la mateixa hora, el mateix nombre de minuts, amb la mateixa llum; de vegades durant setanta sessions insistia en el tema tractant d’aconseguir amb un mateix cop d’ull els acords del to, les relacions entre els valors disseminats aquí i allí dins del tema; fixant-los, per dir-ho d’alguna manera, simultàniament, en la seva forma exacta i en el disseny seu fugaç, detenint-se implacablement i corrent a un altre tema, si durant aquesta ràpida sessió la llum començava a canviar.
4.25. Observa aquesta pintura, titulada L’esta- 4.26. Observa ció de Saint-Lazare, i analitza-la d’acord amb les pautes que hi ha a continuació. Pots consultar els enllaços que hi ha en el lloc web www.espaibarcanova.cat.
l’obra L’església d’Auvers-sur-Oise, de Van Gogh, i fes les activitats següents: a) Identifica en aquest quadre les característiques de l’obra pictòrica de Van Gogh. b) C onsulta els enllaços corresponents del lloc web www.espaibarcanova.cat i elabora una fitxa biogràfica de Van Gogh. Cal que indiquis quines professions va tenir abans de ser pintor, quina malaltia va patir, quin paper va tenir en la seva vida un personatge anomenat Theo i les circumstàncies de la seva mort.
a) Documentació bàsica (títol, autor, data de realització, tècnica, temàtica, descripció de l’escena) b) Anàlisi formal (línia, dibuix, color, composició, proporció, moviment, llum) c) Interpretació (expressió dels personatges, tema, funció) d) Conclusió (adscripció a un dels moviments artístics del segle xix i justificació)
137
L’escultura dels segles xviii i xix
4.27.
Observa les imatges d’aquestes escultures i explica d’una manera argumentada a quin estil pertany cada una. Pots consultar els enllaços corresponents que hi ha al lloc web www.espaibarcanova.cat. A
Lucrècia, de Damià Campeny.
D
Monument a Balzac, d’Auguste Rodin.
138
B
Pigmalió i Galatea, d’Étienne-Maurice Falconet.
4.28. Observa
aquesta escultura d’Antonio Canova, titulada Teseu i el minotaure. A continuació, descriu l’escena representada, resumeix el tema, indica’n la funció i explica d’una manera argumentada a quin estil pertany. Si cal, consulta els enllaços del web www.espaibarcanova.cat.
C
La dansa, de Jean-Baptiste Carpeaux.
El naixement de la fotografia
A
B
TEMA
4 4.29. Observa aquestes dues fotografies del segle xix i descriu-les. Quina de les dues mostra encara una influència dels retrats tradicionals dels pintors? Quina, en canvi, ja mostra més naturalitat i un joc de contrallums? Raona la resposta.
Activitats +
Retrat del naturalista Charles Darwin, obra de Julia Margaret Cameron.
Retrat del pintor Eugène Delacroix, obra de Nadar (pseudònim de Félix Tournachon).
4.30.
Fem una guia modernista de Barcelona Un amic us ha demanat que feu una guia per a un grup de japonesos que visiten Barcelona i que estan molt interessats a conèixer les principals obres arquitectòniques del Modernisme. En grup, elaboreu la guia, que ha de tenir una extensió d’entre vuit i deu pàgines, incloent-hi les imatges. L’itinerari ha de partir de l’anomenada illa de la Discòrdia. Per fer-la, podeu utilitzar qualsevol processador de textos. La guia s’ha de poder presentar a classe amb un programa de presentacions. Per preparar la guia, cal que tingueu en compte l’esquema següent. Els subapartats són indicatius. Podeu redactar altres entrades o canviar les proposades. 1. Aspectes generals del Modernisme 1.1. Característiques generals del moviment 1.2. Característiques de l’arquitectura modernista 2. Elaboració de fitxes biogràfiques dels principals arquitectes modernistes que incloguin referències a algunes de les seves obres més destacades 2.1. Lluís Domènech i Montaner 2.2. Josep Puig i Cadafalch 2.3. Antoni Gaudí 3. La ruta modernista a Barcelona 3.1. L’illa de la Discòrdia 3.2. Anàlisi de la tipologia d’edificis (habitatges, palaus, bars, museus, esglésies, parcs...) 3.2.1. Autor 3.2.2. Dates de construcció 3.2.3. Elements més característics 3.2.4. Anècdotes relacionades amb l’edifici
139
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS rococó / Rococo
neoclassicisme / Neoclassicism
Art refinat i frívol, cortesà, juganer i despreocupat que predominà durant la primera meitat del segle xviii.
Art ordenat, clar i senzill inspirat en les formes del passat grec i romà que fou el majoritari durant la segona meitat del segle xviii.
fotografia / photography
L’ART DELS SEGLES XVIII I XIX
La primera fotografia de la història, obra del francès Joseph-Nicéphore Niepce, és de 1826. Niepce es va associar amb Louis Daguerre, que va perfeccionar la tècnica fotogràfica inventada pel primer. El descobriment de la fotografia va obligar els pintors a adaptar-se als nous temps.
impressionisme postimpressionisme Impressionism Postimpressionism
escultura dels s. xviii i xix 18th and 19th century sculpture Va seguir els mateixos estils que la pintura: rococó, neoclassicisme, Romanticisme, realisme i impressionisme. L’impressionisme és l’estil pictòric que va sorgir a París el 1870 i es va estendre, amb noves derivacions, anomenades postimpressionisme, fins al 1900. 140
arquitectura industrial industrial architecture
Goya Francisco de Goya (17461828) és un pintor inclassificable. La seva obra es considera l’inici de l’art contemporani, no tan sols per la forma, sinó també perquè, com a artista, es va comprometre amb el seu temps i va defugir sotmetre’s als grans mecenes.
Tipus d’arquitectura que es va practicar durant el segle xix. Feta directament i a la vista amb nous materials (ferro, vidre…), fou dissenyada per enginyers.
Modernisme / Modernism
arquitectura historicista historicist architecture
Estil artístic que va sorgir a Europa el 1880 i que va tenir vigència fins al 1920. Va comprendre totes les manifestacions artístiques, i combinava d’una manera fantasiosa les formes i els materials. A Catalunya, va tenir un ressò especial, amb arquitectes de renom com Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Gaudí.
Tipus d’arquitectura que es va practicar durant el segle xix. Pensada per arquitectes, buscava la inspiració en estils del passat. Per això, al costat de la pervivència de l’estil neoclàssic, es van construir edificis en estil neogòtic, neogrec, neoindi, neorenaixentista, etc.
Romanticisme / Romanticism
Realisme / Realism
Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les Estil pictòric que es va desenvolupar entre el 1848 i el 1870. Tenia com a finalitat reflectir la realitat objectiva, tal com és, sense embellir-la ni idealitzar-la.
Estil pictòric desenvolupat entre el 1800 i el 1848 que valorava els sentiments, les emocions, els gestos dramàtics i els estats d’ànim. Tractà temes que commovien l’espectador (la mort, la immensitat de la natura...).
paraules clau i el seu significat en anglès.
141