Biologia i Geologia. Secundària Barcanova. by Editorial Barcanova

DIFERENTS REALITATS

»»»

DIFERENTS RESPOSTES

O I I A G B O L i GEO O IA LG

ESO

Programa Elizabeth Blackwell Programa Maria Sibylla Projecte digital

Avaluació també a

Els noms dels programes de la nova ESO En ple segle xxi queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral… Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal. Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les generacions futures en un món més igualitari i just.

»» Programa Elizabeth Blackwell Elizabeth Blackwell (Bristol, Regne Unit 1821-Hastings, Regne Unit 1910). Primera dona graduada en medicina dels Estats Units. Filla d’una família molt religiosa, Elizabeth va rebre una educació elevada però aïllada d’altres infants. Les idees liberals del seu pare van influir fortament en els seus afanys reformistes.

Programa Maria Sibylla Maria Sibylla (Frankfurt del Main, 1647-Amsterdam, 1717). Naturalista, exploradora i pintora alemanya considerada la iniciadora de l’entomologia moderna, és a dir, de l’estudi dels insectes.

 Programa Elizabeth Blackwell  Programa Maria Sibylla  Projecte digital

 Projecte digital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21  Guia daula i recursos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29  Àmbit cientificotecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35  Avaluació • AvaluApp . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41  ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) . . . . . . . . . . 55

BIOLOGIA I GEOLOGIA PROJECTE DIGITAL AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

 Biologia i Geologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

ODS

ÍNDEX

ALTRES MATERIALS

 Altres materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

     

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

     DIFERENTS RESPOSTES

ALTRES MATERIALS



PROJECTE DIGITAL

       DIFERENTS  MANERES  DAPRENDRE



DIFERENTS NECESSITATS



        

BIOLOGIA I GEOLOGIA

 LA NOVA GENERACIÓ DE LESO

PROJECTE DIGITAL

La NOVA generació de Programes per a l’ESO d’Editorial Barcanova respon, més que mai, a les necessitats de l’alumnat del segle xxi.

Programes que, més enllà de la qualificació, desenvolupen, en l’alumne, la POSSIBILITAT D’AUTOAVALUAR-SE per poder reflexionar sobre els propis aprenentatges i poder analitzar i valorar els seus progressos i les seves dificultats.

ODS

de les ir rt a p a , e u q s e m Progra s seves le e d i s te s o p ro p seves ores, activitats motivad citen in i t a it s o ri u c n re gene DRE FENT! N E R P A a , ió c a g ti s a la inve

Programes bas l’APRENENTATG ats en E COMPETENCIA L.

ALTRES MATERIALS

a Metodologia connectad SOCIAL I L A N O S ER P T TA LI EA R a la mnes. de les alumnes i els alu

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

Són programes que inclouen tots els continguts necessaris per viure en aquest món canviant i que preparen els alumnes per afrontar els nous reptes de la societat, per treballar en equip de manera cooperativa i per gestionar les dificultats que puguin trobar.

 LA RESPOSTA A LES NECESSITATS ! Ó I DELS TEUS ALUMNES! C P O a v e t a l a Tri BIOLOGIA i GEOLOGIA

IOLOGIA B i

GEOLOGIA1 ESO

L ITA DIG

ESO

IOLOGIA B i

GEOLOGIA1 ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

Programa Elizabeth Blackwell

Projecte digital

•C ontingut ordenat seguint el currículum de la Generalitat de Catalunya.

•C ontinguts 100 % digitals, adaptables a qualsevol tipus de dispositiu.

•D esenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb una gran varietat d’activitats.

•D iversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.

• Activitats competencials que permetran avaluar per dimensions. • Tallers científics per investigar i experimentar allò que estan treballant. • Projecte final per treballar cooperativament.

• Activitats per fomentar l’autoaprenentatge, la metacognició, el treball col·laboratiu i les tècniques d’estudi. •F acilita la tasca docent gràcies a una àmplia gamma de recursos exclusius per dinamitzar l’aula i avaluar l’alumnat.

• Inclou la llicència del projecte digital.

+info a la pàgina 8

+info a la pàgina 21

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Per què oferim diferents propostes?

PROJECTE DIGITAL

Perquè volem donar resposta a totes les realitats, perquè volem que els nostres programes siguin prou motivadors per a totes i tots els alumnes per tal que no perdin la curiositat per aprendre i perquè volem que aquests nois i noies s’adaptin a la seva manera d’aprendre per ser veritablement els conductors del seu aprenentatge.

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

iologia B i

Geologia1 ESO DOSSIER

Programa

Maria Sibylla

Programa Maria Sibylla •L libre en format revista, molt visual i dinàmic. •C ontingut ordenat seguint el currículum de la Generalitat de Catalunya. •F ormulari KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory) per ser conscients de l'evolució del seu aprenentatge.

+info a la pàgina 14

ALTRES MATERIALS

ODS

•R ecull els continguts curriculars de la matèria, emmarcats per activitats competencials.

 COM SÓN AQUESTS PROGRAMES? Programa Elizabeth Blackwell

BIOLOGIA i GEOLOGIA

Desenvolupament EXHAUSTIU DEL CONTINGUT de la maESOtèria.

ACTIVITATS NÀLISI DE REFLEXIÓ I A per fomentar l’esperit crític.

ACTIVITA T per treb S allar i reforça els cont r inguts treballa ts.

IOLOGIA B i

GEOLOGIA1 ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

Un TALLER CIENTÍF IC en cada unitat.

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

Projecte s, de cièncie pat desenvolu es. en tres fas re imest Una per tr

BIOLOGIA I GEOLOGIA

IOLOGIA B i

Elizabeth Blackwell

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

ESO

Programa

PROJECTE DIGITAL

GEOLOGIA1 GEOLOGIA3 Programa

Elizabeth Blackwell

• Conté 9 unitats, ordenades segons el currículum de la Generalitat de Catalunya. • Són unitats temàtiques en les quals es treballa una dimensió i les competències associades. • Es destaquen les definicions i els procediments per facilitar l’aprenentatge dels continguts. • Inclou una gran quantitat d'activitats per anar treballant i assimilant els continguts presentats. •T reballa amb la imatge. Activitats competencials que, a partir d’una imatge, permeten que l’alumnat faci deduccions i raonaments. •T aller científic. En cada unitat es presenten experiments per investigar i experimentar allò que s’està treballant. •A prendre a emprendre. Activitat per fer en grup relacionada amb un tema d’actualitat. •P osa’t a prova. Bateria d’activitats d’autoavalució la primera de les quals sempre és un mapa conceptual. • Al final de cada trimestre es presenta una part del Projecte de ciències per investigar i treballar en grup. Tracta un tema transversal i motivador.

ODS

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.

+info a la pàgina 41 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 55

ALTRES MATERIALS

IOLOGIA B i

ESO

BIOLOGIA i GEOLOGIA

ESO

UNITAT

DIMENSIÓ que es tre balla en cada unita t.

L’UNIVERS

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

Què estudiaràs? 1. L’univers 2. Les galàxies i les estrelles 3. El sistema solar 4. La Terra i la Lluna 5. Els moviments de la Terra 6. Els eclipsis i les marees

Viatge cap a allò desconegut Des de l’antiguitat, l’ésser humà ha sentit curiositat pels cossos celestes i per la immensitat de l’espai que ens envolta. Els primers astrònoms només podien observar una part insignificant de l’univers: components del sistema solar, estels propers… En l’actualitat, tot i que la ciència i la tecnologia ens han permès d’observar fins i tot les galàxies més llunyanes, com més coses descobrim, més preguntes ens fem. L’estudi de l’univers és, sens dubte, un autèntic viatge cap a allò desconegut.

cials i n i s e t n Pregu r els a s p o c r pe nts e m e x i e n co previs.

Contesteu en grup Formeu grups per respondre a les qüestions següents: 1. Què és una galàxia? 2. De què està format el sistema solar? 3. Per què hi ha estacions? 4. Quin és l’origen de les marees?

CURIOSITA T relacionad a amb el tem a. T’HAVIES ADONAT… que l’espai és negre? Això és així perquè és tan immens que, tot i que hi ha milers i milers d’estels que fan llum, amb la que emeten entre tots no n’hi ha prou per il·luminar l’espai.

UNITAT 1 » L’UNIVERS

3. EL SISTEMA SOLAR

Els planetes Els planetes són cossos esfèrics que giren al voltant del Sol. No produeixen llum, sinó que reflecteixen la que reben d’aquesta estrella.

El sistema solar és un sistema planetari format per vuit planetes i altres cossos celestes que giren al voltant del Sol. TRE BALLA AMB LA IMATGE

El sistema solar es va formar fa uns 5.000 milions d’anys, a partir d’una nebulosa de gas i de pols, la matèria de la qual va començar a girar i a concentrar-se, a causa de la gravetat. En el centre de la nebulosa, la major part de la matèria va formar el Sol. La matèria que l’envoltava va formar la resta de cossos celestes, que encara giren al seu voltant.

T3. Observa la imatge i respon:

a) Les òrbites de tots els planetes, estan en el mateix pla? b) Fixa’t en les dades de la taula inferior i respon: 1) Quin planeta té el moviment de translació més llarg? 2) Quin planeta té el moviment de rotació més llarg?

Els cossos celestes del sistema solar Al voltant del Sol, giren planetes, planetes nans, satèl·lits, asteroides i cometes, a més a més de partícules diminutes.

Lluna

Mercuri

Venus

Terra

Mart Júpiter

Saturn

Cinturó d’asteroides

Cometa

Urà

Neptú

Plutó (planeta nan)

Els planetes del sistema solar fan un moviment de translació al voltant del Sol. Descriuen òrbites lleugerament el·líptiques que es troben situades en un mateix pla: l’eclíptica. A més, els planetes fan un moviment de rotació sobre si mateixos en sentit contrari al de les agulles del rellotge, excepte Venus i Urà, que giren en el sentit de les agulles del rellotge. Els planetes es divideixen en dos grups: • Els planetes interiors, que són Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Són planetes petits i sòlids, formats principalment per roques i situats a prop del Sol. Tenen pocs satèl·lits, giren lentament sobre si mateixos i no tenen anells. • Els planetes exteriors, que són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Són planetes grans (gegants, enormes), formats principalment per gasos i situats lluny del Sol. Tenen molts satèl·lits, giren ràpidament sobre si mateixos i tenen anells.

Els planetes nans Els planetes nans, com Plutó o Ceres, són esferes més petites que giren al voltant del Sol. No tenen prou massa perquè les seves òrbites hagin quedat netes d’altres objectes celestes.

Sol

Els satèl·lits Els satèl·lits, com la Lluna, són cossos que giren al voltant dels planetes. Tots els planetes del sistema solar tenen algun satèl·lit excepte Venus i Mercuri, que no en tenen cap.

Pla de l’eclíptica

Els astres del sistema solar

Radi (km) Distància al Sol (UA)

mercuri

venus

terra

mart

júpiter

saturn

urà

neptú

2.440

6.052

6.378

3.397

71.492

60.268

25.559

24.786

0,39

0,72

1,52

5,20

9,54

19,19

30,06

Rotació (dies)

58,6

243

1,03

0,414

0,426

0,718

0,674

Translació (anys)

0,24

0,65

1,88

11,86

29,46

84,01

164,79

Els asteroides Els asteroides són cossos rocosos petits que giren al voltant del Sol. La majoria es localitzen a l’anomenat cinturó d’asteroides, entre les òrbites de Mart i Júpiter. De vegades, es desvien de la seva òrbita i formen meteorits, que poden xocar amb altres cossos celestes.

Definicions o informació re llevant, destacada.

Els cometes Els cometes són cossos petits formats per roca i gel que giren al voltant del Sol i descriuen òrbites molt el·líptiques. Quan s’aproximen al Sol, el gel que els forma s’evapora i és empès pel vent solar, de manera que es forma una cua que sempre s’orienta allunyant-se del Sol.

Òrbita del satèl·lit Eix de rotació Rotació del planeta

Satèl·lit Planeta

Estel

Translació del satèl·lit

Òrbita del planeta

Traslació del planeta

Moviments d'un planeta

ACTIVITATS

10. Quines diferències hi ha entre una estrella i un planeta? I entre un planeta i un satèl·lit?

11. Escriu el nom de cinc satèl·lits del sistema solar i digues a quin planeta pertanyen.

12. On es troba el cinturó d’asteroides? Quina relació té amb els meteorits?

13. Assigna les característiques següents als planetes interiors o exteriors: a) Tenen pocs satèl·lits. b) Giren ràpidament. c) Estan formats per gasos. d) No presenten anells. e) Estan allunyats del Sol.

14. Quin tipus d’astre creus que mostra la imatge?

BIOLOGIA I GEOLOGIA

UNITAT 1 » L’UNIVERS

5. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA Moviment de translació 23,5°

pots veure en la il·lustració, raona: Com creus que afecta la inclinació de l’eix terrestre a la incidència dels raigs solars sobre la Terra?

La rotació

Eix de rotació

Moviments de la Terra

A CTIV ITATS

19. Quin és el sentit de rotació terrestre? Quina relació

té amb el desplaçament que observem dels cossos celestes?

20.

Per què creus que hi ha una diferència horària en diferents punts del planeta? Què passaria si no fos així?

ACTIVITATS TREBALLA AMB LA IMATGE

T5. Des de la Terra sembla que les estrelles giren, en el

cel, al voltant de l’Estrella Polar. El que passa, en realitat, és que el nostre planeta gira sobre el seu eix. Aquesta fotografia s’ha fet aprofitant la rotació terrestre. Investiga i esbrina com es poden aconseguir aquestes imatges.

21.

Dedueix. Què és l’afeli? I el periheli? Creus que la radiació solar que arriba a la Terra en aquests dos punts és la mateixa? Això té relació amb les estacions?

22. Com varien el dia i la nit a l’equador?

Equinocci 22 de setembre

23. El solstici del 22 de desembre

marca el començament de l’hivern a l’hemisferi nord. Com canvia la durada del dia al llarg de l’hivern? I al llarg de l’estiu?

ACTIVITATS S COMPETENCIAL b per avaluar am l’Avaluapp.

3 Solstici 22 de desembre

TRE BALLA AMB LA IMATGE

TARDOR

TIU

Periheli 3 de gener

148 milions de km

152 milions de km

Afeli 4 de juliol

HIV

T7.

Observa la il·lustració i dedueix quina és la durada del dia i de la nit als pols Nord i Sud durant els dos solsticis.

PRIMAVERA

Solstici del 21 de juny

1 Equinocci 21 de març

Les estacions

El moviment aparent de les estrelles

El moviment de translació, combinat amb la inclinació de l’eix de rotació terrestre, té les conseqüències següents: • La successió de les estacions. Com que la Terra és una esfera, la radiació solar incideix de manera diferent al llarg de la superfície terrestre, i ho fa perpendicularment a l’equador i amb una inclinació cada vegada més gran a mesura que ens aproximem als pols. A causa de la inclinació de l’eix de rotació terrestre i del moviment de translació, la quantitat de radiació solar que incideix en cada un dels dos hemisferis varia al llarg de l’any. Aquell hemisferi que rep més quantitat de radiació solar està en l’estiu, mentre que el que en rep menys està en l’hivern. Durant la primavera i la tardor, ambdós hemisferis reben una quantitat semblant de radiació. A més a més, la variació en la radiació solar depèn de la latitud, de manera que és màxima als pols i nul·la a l’equador. • La durada del dia. La variació en la radiació solar que es produeix al llarg de l’any determina també una variació en la durada del dia i de la nit. Al llarg de l’any es produeixen dos solsticis, en els quals la diferència entre el dia i la nit és màxima, i dos equinoccis, en els quals el dia i la nit duren el mateix: 12 hores.

PROJECTE DIGITAL

Perpendicular al pla de l'eclíptica

Pla de l'eclíptica

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

do a

Les conseqüències de la rotació El moviment de rotació té dues conseqüències fonamentals: • La successió del dia i la nit, que es produeix en variar, durant el gir, la part de la Terra il·luminada pel Sol. Si l’eix terrestre no estigués inclinat, la durada del dia i de la nit seria de 12 hores en qualsevol punt del planeta. A causa de la inclinació de l’eix, la durada del dia i de la nit en cada zona de la Terra depèn de la proximitat de cada punt als pols; a més, varia al llarg de l’any. • El moviment aparent del Sol i d’altres cossos celestes que observem des de la Terra, que sembla que es desplacen al cel d’est a oest. En realitat, és el nostre planeta el que es desplaça en sentit contrari.

La translació és el moviment que fa la Terra al voltant del Sol, que té un període aproximat de 365 dies, un any terrestre. Durant la translació, la distància al Sol varia, ja que l’òrbita terrestre no és circular, sinó lleugerament el·líptica. Anomenem afeli el punt de l’òrbita terrestre en què la distància entre la Terra i el Sol és màxima, i periheli aquell en què la distància és mínima.

Les conseqüències de la translació

El moviment de rotació és el gir que fa la Terra sobre si mateixa al voltant d’un eix imaginari que travessa el planeta des del pol Nord fins al pol Sud. L’eix de rotació terrestre no és perpendicular al pla de l’eclíptica, sinó que es troba inclinat, i forma un angle d’uns 23,5°. La rotació terrestre té un període de 24 hores, que denominem dia, i un sentit de gir contrari al de les agulles del rellotge; és a dir, d’oest a est.

La translació

UNITAT 1 » L’UNIVERS

6. ELS ECLIPSIS I LES MAREES

Les marees Ombra

La presència de la Lluna al voltant del nostre planeta té dues conseqüències importants: els eclipsis i les marees.

Lluna

Els eclipsis

Terra

a) En quines fases es troba la Lluna quan es produeixen les marees vives? b) En quines fases es troba la Lluna quan es produeixen les marees mortes?

Les marees són ascensos i descensos periòdics del nivell del mar causats per l’acció gravitatòria que la Lluna i, en menor mesura, el Sol, exerceixen sobre les aigües de la Terra.

Els eclipsis de Sol

Terra

Ombra Lluna Penombra

Eclipsis de Lluna

Els eclipsis de Lluna

El Sol exerceix també una atracció, que influeix augmentant o disminuint les marees provocades per la Lluna. Segons això, hi ha marees vives i mortes. • Marees vives. Són marees amb variacions del nivell del mar més intenses. Es produeixen quan el Sol, la Lluna i la Terra es troben alineats i les forces d’atracció del Sol i la Lluna se sumen, la qual cosa produeix grans variacions del nivell del mar. • Marees mortes. Són marees amb variacions del nivell del mar poc intenses. Es produeixen quan les posicions de la Terra, el Sol i la Lluna formen un angle de 90°. En aquesta posició, la gravetat del Sol debilita l’efecte de la gravetat de la Lluna. En qualsevol dels dos casos, la variació del nivell del mar durant les marees produeix dues situacions: • La marea alta o plenamar. És el moment en què l’aigua del mar arriba a la màxima altura dins del cicle de les marees. • La marea baixa o baixamar. És el moment oposat, en el qual el mar aconsegueix la menor altura. Aquestes situacions se succeeixen, alternades, cada sis hores aproximadament. Per això, al llarg del dia, hi ha dues plenamars i dues baixamars.

Marees vives Lluna nova

Lluna plena Marees mortes

Quart minvant

Quart creixent

Pleamar

ODS

Eclipsis de Sol

Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna i evita que el satèl·lit reflecteixi la llum solar. Des de la Terra, veiem que la Lluna queda coberta per una ombra (la de la Terra), i comença a veure’s vermellosa. Els eclipsis de Lluna es veuen des de totes les zones de la Terra orientades cap al nostre satèl·lit en el moment en què es produeix aquest fenomen.

TRE BALLA AMB LA IMATGE

T8. Observa la imatge:

Penombra

Un eclipsi és l’ocultació d’un cos celeste per part d’un altre quan aquest s’interposa entre el primer i l’observador. Els eclipsis poden ser totals o parcials.

Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol. La Lluna projecta una ombra sobre la Terra. Com que la Lluna és més petita que la Terra, l’ombra no enfosqueix tota la superfície terrestre, sinó solament una zona petita en què serà visible l’eclipsi. En aquesta zona, veiem com el disc fosc de la Lluna tapa, totalment o parcialment, el disc solar. En la resta de la superfície terrestre, l’eclipsi no es percep. Aquesta ombra circular produïda per la Lluna durant l’eclipsi, que fa uns 200 km de radi, es desplaça a mesura que la Terra gira.

Baixamar A CTIV ITATS

24. Explica les diferències entre un eclipsi de Sol i un eclipsi de Lluna.

25.

En quina fase es troba la Lluna quan es produeix un eclipsi de Sol? I quan es produeix un eclipsi de Lluna?

ACTIVITATS

26. Esbrina quan es produirà el pròxim eclipsi de Sol

Imatges, esquemes i gràfics. visible a Catalunya.

27. Dissenyeu un experiment per simular un eclipsi de

sol i un de lluna. Feu una llista del material i enregistreu-lo en vídeo l’experiment.

28.

Esbrina què és la zona intermareal i quins organismes hi viuen associats. Quina importància creus que tenen les marees per als éssers vius d’aquesta zona?

29.

Investiga per què les marees no tenen la mateixa intensitat en tots els mars i oceans.

Activitats per treballar els ODS

Zona intermareal

ALTRES MATERIALS

La Terra fa dos moviments de manera contínua: la rotació i la translació. Aquests dos moviments produeixen dos fenòmens terrestres: la successió del dia i de la nit i les estacions de l’any.

TRE BALLA AMB LA IMATGE

T6. Basant-te en l’experiment que

TALLER CIENTÍFIC

UNITAT 1 » L'UNIVERS

» TALLER CIENTÍFIC

Com ens podem orientar per mitjà dels astres Orientar-se sobre la superfície terrestre significa saber ubicar els punts cardinals des del lloc en què ens trobem. Això és força important per poder situar-nos en un mapa i dirigir-nos a un determinat lloc sense perdre’ns. En l’actualitat podem fer això amb certa facilitat gràcies al fet que disposem d’aparells tan senzills com la brúixola o tan sofisticats com el GPS, que ens informen de la nostra posició i de la direcció en què hem de moure’ns per poder arribar a la nostra destinació. Però si, tal com passava als nostres avantpassats, no disposem d’aquests avenços científics, per orientar-nos, ho podem fer observant els astres del cel.

Com ens podem orientar de dia

Com ens podem orientar d nit

Aprendre a emprendre

Durant la nit podem orientar-nos per mitjà dels estels. A causa dels moviments de rotació i translació de la Terra, els astres que observem al cel canvien, al llarg de la nit i de l’any, la seva posició aparent. Tanmateix, hi ha una estrella, que pertany a la constel·lació de l’Ossa Menor, que no varia la seva posició i que sempre és al nord; es tracta de l’estrella polar. L’estrella polar no és l’estel que brilla més, com es diu sovint, però és fàcil de localitzar. Per fer-ho, segueix aquestes indicacions: » Busca en el cel nocturn la constel·lació de l’Ossa Major; aquesta constel·lació es pot observar a l’hemisferi nord durant tot l’any. Pots ajudar-te amb un planisferi celeste. » Traça una línia imaginària que uneixi les dues estrelles d’aquesta constel·lació, les estrelles Merak (A) i Dubhe (B), tal com es veu en el dibuix. Si allarguem aquesta línia unes cinc vegades en la direcció indicada, arribarem a l’estrella polar i sabrem on és el nord.

Elaboreu un cartell En el teu institut celebreu la setmana de la ciència i al teu grup li ha tocat de fer una presentació sobre algun aspecte relacionat amb l’astronomia. Alguns companys proposen d’esbrinar si hi ha hagut astrònomes que han contribuït al coneixement de l’univers. 1. En grups reduïts, investigueu sobre algunes d’aquestes dones i feu un cartell digital per divulgar-ne la biografia, els principals èxits i si van tenir dificultats per ser científiques pel fet de ser dones.

ASTRÒNOMES FAMOSES

Durant el dia, l’astre que podem observar és el Sol. Com sabeu, a causa del moviment de rotació de la Terra, el Sol surt per l’est i es pon per l’oest. Si l’observem des de l’hemisferi nord, quan el Sol arriba al seu punt més alt en el cel, al migdia es troba al sud. Podem aprofitar això i utilitzar l’ombra que projecta un pal il·luminat pel Sol, per poder orientar-nos. Atès que l’astre ascendeix cap a l’horitzó a mesura que avança cap al sud, l’ombra projectada pel pal serà cada vegada més curta, de manera que, al migdia, arribarà a la seva longitud mínima, moment en què l’astre es trobarà exactament al sud. Segueix aquestes indicacions: » Abans del migdia, clava un pal a terra i marca l’extrem de l’ombra que projecta. A partir d’aquest punt, traça una circumferència al voltant del pal. » Observa com evoluciona l’ombra i fes marques cada quinze minuts. A mesura que el Sol s’aproxima al sud, l’ombra cada vegada és més curta de manera que s’allunya de la circumferència. Passat el migdia, l’ombra torna a créixer i es torna a acostar a la circumferència. » Si dibuixes una línia entre el pal i el punt de l’ombra més curta, hauràs determinat la direcció nord-sud.

S S

Estrella polar Ossa Menor

Ossa Major

B A

Ellen Ocho

Astronaut a de la NAS A millorar el disseny dels astrolabis primitius.

TREBALL EN GRUP

Maria Mitche

Astrònom

a estatuniden

ca.

Hipàtia

Primera don a matemà tica, la qual va millorar el disseny dels astrolab is primitius .

UNITAT 1 » L'UNIVERS

» POSA’T A PROVA

Explica la raó per la qual les estrelles emeten llum pròpia i calor.

Organitza les idees 1.

Copia i completa l’esquema següent per tal de tenir organitzades les idees principals de la unitat:

Cúmuls de galàxies

Galàxies

Que poden tenir forma

Que té el seu origen fa 13.700 milions d’anys

L'univers està compost de

Sistemes planetaris

Cossos celestes

La nostra s’anomena

Que es caracteritzen per

La … El color La …

Com el nostre

Els nostres són

El·líptica El Sol

…

Sistema solar format per

Els 8 planetes

Recorda quines són les conseqüències de la rotació i de la translació terrestre.

6. Troba els errors de les afirmacions següents i cor-

regeix-los: a) Les estrelles neixen a partir de grans núvols d’aigua i de gas còsmic anomenats nebuloses. b) En la superfície de les estrelles s’hi produeixen reaccions nuclears que desprenen molta energia. c) Les estrelles no moren mai; s’apaguen. d) Les estrelles es caracteritzen únicament pel color i per la brillantor. e) La nostra estrella, el Sol, només té moviment de translació.

7. Busca informació sobre els planetes que veus en

les imatges i redacta un informe breu sobre cada un. Cossos

Irregular Interiors

Exteriors

que són

Planetes nans

…

La Terra

…

Urà

…

que presenta moviments de

Amb el seu satèl·lit

Rotació

Traslació

Practica 2.

Les … Durada dia-nit

Cometes

La … que presenta

Les conseqüències de la qual són

… Moviment aparent

Asteroides

Identifica el cos celeste al qual fa referència cada una de les afirmacions següents: a) Són cossos celestes que giren al voltant del Sol i originen la major part dels meteorits que arriben a la Terra. b) Són cossos celestes petits formats per gel i roques. Tenen cua. c) Són cossos celestes que orbiten al voltant dels planetes. d) Són cossos celestes que orbiten al voltant del Sol, però són massa petits per ser considerats planetes.

10. Explica quan es produeix un eclipsi de Sol. 11. Troba els errors de les oracions següents i corre-

geix-los: a) Els eclipsis sempre són parcials. b) En un eclipsi de Lluna, la Terra fa ombra al Sol. c) Un eclipsi de Sol es veurà des de qualsevol punt de la Terra. d) En un eclipsi de Sol, la Terra està entre la Lluna i el Sol.

12. Fes un esquema amb els tipus de marees que es produeixen a la Terra.

Satèl·lits …

PRACTICA. Per autoavaluar-se i posar-se a prova.

Elabora una taula per tal de comparar els planetes interiors i els exteriors. Indica si són sòlids o gasosos, grossos o petits, amb anells o sense anells, amb pocs satèl·lits o amb molts.

13. Fotocopia aquesta imatge i posa-hi els rètols corresponents:

4 fases Les marees

que causa

Els eclipsis

Mapa conceptual per ordenar els conceptes treballats en la unitat.

Copia i completa: Segons la teoria del , l’univers es va formar fa uns anys a partir d’una . Així es va iniciar l’expansió de tota la , que es trobava en aquell moment . A mesura que es va expandir la matèria, es va formar l’espai. Les galàxies i les estrelles s’han format en agrupar-se la matèria a causa de l’atracció existent.

3. Recorda els tipus de galàxies que existeixen segons la forma i digues a quin tipus pertany la Via Làctia. 36

BIOLOGIA I GEOLOGIA

PROJECTE » EXPOSICIÓ DE CÒMICS SOBRE L’UNIVERS! » FASE 1

» EXPOSICIÓ DE CÒMICS SOBRE L’UNIVERS! Fase 2: Planificació

Situació inicial

A l’escola volen celebrar el 50è aniversari de l’arribada dels humans a la Lluna; per això proposen als alumnes de crear còmics sobre la temàtica de l’univers i fer-ne una exposició durant la festa de final de curs.

Fase 1: Recerca d’informac ió

La primera pregunta que us heu de fer és aquesta: Què ens cal saber per fer un còmic? A partir d’aquí, la prime ra cerca que haureu de fer serà per informar-vos dels diferents estils de còmic que hi ha (americà, europeu, japonè s...), planificar l’argument i el guió (literari i gràfic) , conèixer els diferents estils de vinyeta que existeixen i observar com es distribueixen aquestes vinyetes en una pàgina . Al llarg del còmic cal que apareg uin fenòmens reals diversos com ara eclipsis, meteorits, aurores boreals, planet es, satèl·lits, naus espacials… Pel que fa als personatges, aquests han de ser superh erois amb poders relacionats amb el seu planeta d’origen. Al final d’aquesta fase, heu de fer una posada en comú per tal de posar en ordre tot el procés de creació d’un còmic .

PROJECTE DIGITAL

Fase 1: Recerca d’informació Fase 2: Planificació Fase 3: Realització

A més a més, caldrà anar anotant tots els materials que necessitareu per fer el còmic (paper, colors, retoladors…) per tal de poder fer el pressupost de tot aquest material. Penseu també, si és possible, en la possibilitat de reutilitzar algun material.

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

Aquest projecte està dividit en tres fases i està pensar perquè es dugui a terme una fase per trimestre.

Fase 3: Realització

crear-lo. vostre còmic, és el moment de Ara que ja sabeu com serà el a, que una coberta i una contracobert tenen s còmic els que deu Recor també caldrà crear i dissenyar. e vostr el xar creat, ja podeu dibui 1. A partir de l’esbós que heu còmic. passar a tinta. 2. Un cop dibuixat, l’heu de pintar. 3. Si el voleu en color, l’heu de 4. Feu les bafarades. coberta. contra la i a cobert la yeu 5. Dissen 6. Enquaderneu-lo. ió com a grup i individualment. Al final haureu de fer l’autoavaluac

Projecte cooperatiu i transversal en tres fases: situació inicial i cerca d’informació, planificació, i realització del projecte. 81

ODS

És un treball per fer en grup. Es recomana que els grups siguin de 3 o 4 persones, però cada docent decidirà, segons les característiques del grup, el nombre d’integrants de cada un.

ALTRES MATERIALS

Un còmic és una història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i text.

Ara que ja sabeu quin tipus de còmic voleu fer, caldrà que us organitzeu per tenir fets els diferents apartats en els terminis fixats. 1. Heu de començar a pensar l’argument i redactar el guió. És important saber com comença el còmic i tenir clar com el voleu acabar. El docent us indicarà el nombre de pàgines que ha tenir. Un cop tingueu redactat el guió i ja sapigueu el nombre de pàgines, caldrà repartir les escenes del guió en les pàgines disponibles. 2. Com voleu que siguin els personatges? I la nau espacial? Quants personatges hi haurà? Seran bons o dolents? Caldrà crear una fitxa gràfica per a cada personatge en la qual, a part d’altres trets, s’haurà de fer esment del seu caràcter. 3. Recordeu que es tracta d’un còmic científic i, per tant, heu de fer servir els conceptes que vau aprendre en la unitat 1 i potser caldrà que els amplieu. 4. Creació de l’esbós del còmic.

Programa Maria Sibylla

en s t u g n i t n o C VISTA. E R T A M R FO

ACTIVITATS COMPETEN CI per resold ALS re en el mateix do ssier.

iologia B i PROJECTE per treballar en tres etapes.

Geologia1 ESO DOSSIER

Programa

Maria Sibylla

NTS EXPERIME var mpro o c r e d o p per írica p m e a r e n de ma irma f a ’ s e u q allò nt. teòricame

SECCIÓ DE NEUROCIÈNCIA lumnes per ajudar els a del a treure profit ge. seu aprenentat

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

BIOLOGIA I GEOLOGIA

iologia B i

ESO

DOSSIER

Programa

Maria Sibylla

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

ESO

PROJECTE DIGITAL

Geologia1 Geologia3 DOSSIER

Programa

Maria Sibylla

• Conté 9 unitats, en les quals es treballa una dimensió i les competències associades. • Formulari KPSI (Knowledge and Prior Study Inventory) que els alumnes han de respondre a l'inici, al mig i al final de la unitat. • Teoria en píndoles, embolcallada amb activitats competencials prèvies per fer reflexionar sobre el que aprendran i, al final, per posar en pràctica el que han après. •P osa en ordre el que has après fins ara, en què els alumnes han de crear un mapa conceptual. •Z ona experimental. Es presenten experiments relacionats amb els continguts treballats. •P osa’t a prova. Activitats d’autoavaluació. •Q uè en sabem, de…? A 1r, els alumnes han d'elaborar una entrevista a un científic i fer-ne un podcast. A 3r, han de fer un vídeo sobre diversos procediments. •A valuar per millorar. Recull d'eines com ara rúbriques i bases d'orientació perquè l’alumne es pugui autoavaluar. •C om puc aprendre més i millor. Apartat en què es treballen estratègies de neurociència. •P rojecte cooperatiu que es pot desenvolupar al final de curs, o fer-ne una etapa en cada trimestre.

ODS

AvaluApp: les activitats amb la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.

+info a la pàgina 41 ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 55

ALTRES MATERIALS

iologia B i

ÉS NOTÍCIA!

TAT 1 UNI

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

UNITAT1 L’univers

m? Què en sabe Què en sabrem?

Contesta aquestes preguntes amb el nombre corresponent segons quin sigui el teu cas: 1

No en sé res.

En sé alguna cosa.

La puc contestar bé.

La puc explicar.

Aquestes preguntes les respondràs en començar la unitat, a meitat de la unitat i en finalitzar-la. Quan ho facis, escriu la data. /

Sabries explicar quina diferència hi ha entre l’astronomia i l’astrologia? Saps quina és la diferència entre un planeta i una estrella? Sabries raonar quines són les condicions perquè hi hagi vida en un planeta? Saps quin és el motiu pel qual existeixen els dies i les nits? I les estacions?

HO SAPS? El voltant de la Terra és ple de fragments de coets i satèl·lits que ja no es fan servir. Altres estris que també s’hi poden trobar són objectes perduts pels astronautes: eines, raspalls de dents… Tot aquest material que orbita al voltant de la Terra s’anomena brossa espacial i pot arribar a xocar amb les naus actuals i malmetre-les.

Comprensió inferencial…

De què tracta principalment aquesta notícia? Quines conseqüències pot tenir per al futur de la humanitat el que ens explica? Busca i proposa un altre títol per a la notícia.

icial n i a r u t Lec ECTAR N N O C r pe UTS G N I T N O ELS C alitat e amb la r 7

Estels o planetes? Vols sorprendre familiars i amics com un astrònom expert? Com podem distingir des de la Terra si el que veiem brillar al cel a la nit és un planeta o una estrella? Una de les maneres més fàcils per distingir-los de nit és fixar-se si parpelleja o brilla. Observa el cel una bona estona amb atenció i podràs distingir que: • Les estrelles parpellegen i brillen. • Els planetes no parpellegen, però brillen de manera constant. A més, al llarg de la unitat aprendràs a distingir diversos planetes!

KPSI i experiment inicial

UNI 1 TAT

1 TAT

UNI

Investiguem!

CIÈNCIA PER A TOTS

1. L’UNIVERS

Pensa

i respon

1. Tots sabem que la Terra és el nostre planeta, però que no estem sols girant al voltant del Sol. Segur que

• Has observat mai el cel de nit? Explica què recordes haver vist. • Pensa si tots els punts brillants que veus són estrelles. • Què necessitaries per poder observar-lo millor? Has anat mai a algun lloc per poder observar el cel? Com es diu? On era? • Fes una llista (investiga, si cal) de tots els cossos celestes que es poden observar a l’Univers:

saps dir el nom de tots els planetes que giren al voltant del Sol del més proper al més llunyà. Escriu-los:

• Busca diferències i semblances entre els cossos de la llista, per exemple, pel que fa a la mida, la llum, l’òrbita, etc., i anota-les.

• De totes les característiques dels cossos que hi ha a l’Univers, n’heu trobat una de comuna a tots? Quina és?

Ara bé, sabries dir a quina distància estan del Sol? A quina distància estan els uns dels altres? Coneixes la proporció que els planetes tenen entre si segons la mida real?

• Per què creus que la gran majoria tenen aquesta forma? Investiga i explica-ho.

Són preguntes difícil s de respondre, ja que les dimensions són elabora un model cientí molt grans. Quan això fic que permet explic passa, la ciència ar allò que no podem veure. apareixen en el llibres són Els models del sistema solar que són una representació fiable fets a escala? Investigarem si ens aporten una idea errònia! del sistema solar o si, en canvi,

nt Tot el que has estat investiga . són els components de l’univers la tota per format és L’univers matèria i l’energia que existeix. buit, La major part de l’univers és hi fosc i molt fred. La matèria que ha s’agrupa en galàxies i les galàxies s’agrupen en cúmuls de galàxies.

som-hi!

representació a escala del sistema solar

per Cada galàxia és formada nebuloses i milions d’estrelles.

Necessitem un lloc que tingui la màxima distància en línia recta possible. Si a l’escola hi ha un camp de bàsquet o de futbol o un patí, ens anirà bé. Aquesta màxima distància representarà la distància entre el Sol i l’últim planeta, és a dir, Neptú. Si, per exemple, el pati de l’escola fa 30 metres, representarem en el metre 0 el Sol i en el metre 30 Neptú i calcularem on estaran representats la resta de planetes. a) Primer, mesura amb una cinta mètrica el lloc que has decidit on faràs la representació i anota’l (si és diferent de 30 metres) en el requadre.

Planetes

Diàmetre real en km

Planetes

Diàmetre real en km

mercuri

57.909.175

Diàmetre del model en mm

júpiter

778.412.010

venus

108.209.930

saturn

1.426.725.400

terra

149.597.870

urà

2.870.972.200

mart

227.936.640

neptú

4.498.252.900

Diàmetre del model en mm

Activa s ent m e x i e n o els c previs 30

Reflexió inicial

Ordena els conceptes següents i escriu-los en els requadres corresponents per posar en ordre tot l’univers!

• Quan estudien el sistema solar, fan servir la unitat astronòmica (UA), que és la distància entre el Sol i la Terra, que equival a 150.000.000 de km. • Quan estudien distàncies entre estels i galàxies, utilitzen l’any llum, que és la distància que recorre la llum en 1 any.

Nebuloses • Via Làctia • Gas i pols interestel·lar • Estrelles • Sol • Univers • Sistema solar Cossos menors • Cúmuls estel·lars • Planetes • Planetes nans • Satèl·lits • Galàxies

posa-ho en pràctica!

N EB U LO SE S

dies, en 1 dia hi ha hores. En 1 hora hi ha

satèl·lit

hores; per tant, en 1 any minuts; per tant, en 1 any hi

minuts. Si en 1 minut hi ha

segons, en 1 any hi ha

PLANET

segons. La llum recorre cada segon 300.000 km. Si en 1 any hi ha

segons, quants

format per

com

Unive rs

quilòmetres farà la llum en 1 any? AIXÒ ÉS 1 ANY LLUM!

5. Recorda l’article de la portada i explica què vol dir que l’estel Teegarden és a 12,5 anys llum de la Terra.

PROJECTE DIGITAL

4. Si sabem que la llum recorre 300.000 km en un segon, calcula els quilòmetres que pot fer en 1 any: hi ha

1 TAT

POSEM ORDRE A TOT EL QUE HAS APRÈS FINS ARA!

Les dimensions de l’univers han fet que els científics hagin d’utilitzar unes unitats de mesura concretes.

En 1 any hi ha

BIOLOGIA I GEOLOGIA

UNI

» Les unitats de mesura de l’univers

composta per

Creus que avui dia l’espècie humana pot habitar-lo? Per què?

poden ser

Calcula, a partir de les dades de la taula de la pàgina 9, a quantes UA es troben Júpiter i Saturn respecte de la Terra.

EN POSA-HO A PRÀCTIC

es e s t r e l l SOL

Avaluació per dimensions amb l'AVALUAPP

TAT 1 UNI

cam

ent

ocul

Tal com has vist, l’estud i de l’unive Molts països rs és un tem destinen mo a que ha inte lts diners ressat des a investiga de tots els r-lo i a est temps fins udiar- la Ob a Terra avui dia. sersituat del Sol en un lloc de lo. va aquest aparent recorregut el gràfic i res Observa aquest dibuix, que representa pon: de l’any: l’hemisferi nord, en tres dies diferents

 POSA’T A PROVA

s e amb un Saps qu podem s ic àt m is pr molts observar r-nos inicia astres i nomia ? ro en l’ast

19,0 $ 6,1 $ Est

Oest

2,5 $

Segur que a casa tens uns prismàtics o coneixes algun amic o familiar que en té uns. Prepara’ls, perquè et sorprendrà el que podem arribar a veure amb aquest aparell. Un consell abans de començar: quan fem observacions amb prismàtics, és molt millor fixar-los o seure en una cadira perquè no tremoli la imatge. Fixa’t en la imatge.

Agafa els prismàtics un dia de LLUNA PLENA (1) i al capvespre, quan encara no sigui fosc del tot, mira la lluna. Podràs observar els mars que hi ha. Si la mires un dia de FASE CREIXENT (2) o un de FASE DECREIXENT (3) i observes la línia que separa la part il·luminada de la part fosca, veuràs amb molta claredat els cràters i les muntanyes. Dos o tres dies abans i després de la LLUNA NOVA (4), quan només hi ha una petita franja lluminosa, podem veure la llum cendrosa que ens permet veure la totalitat de l’esfera de la Lluna.

amb més pr essupos

Sud

Què es pot veure amb uns prismàtics?

Comencem per la Lluna!

les agènci es espacial s

2,0 $ al cel? a) En quina trajectòria el Sol assoleix més altura

En quina trajectòria el Sol

assoleix l’altura més petita al cel?

1,4 $ Quina trajectòria representa el b) Quina trajectòria representa el dia més llarg? llarga? Quina trajectòria representa la nit més dia més curt?

1,4 $ Quina representa la nit més curta? tu segueix el Sol durant l’estiu al lloc on quina d’aquestes trajectòries és la que c) T’has fixat mai • Qu è represent a? Quin és Des de quin punt cardinal veurem sortir el país que s’inverteix I a l’hivern? vius? l’any 2017 en tants din va ers inv ert en a classe si ir més en rec l’estudi de pondre’s? el veurem Per cre l’univers si erca espaci ieuquin el Sol? quepunt és just o no després falt al? Per què dedicar tan en diners creus que per a altr ts diners cançons hi ha novel·les, es coses? la recerc de la Lluna? Pot ser que sí aperquè Debateu a espacial. Has sentit mai a parlar de la cara oculta creat expectació. ha temps dels llarg al que que és un tema i fins i tot poemes amb aquest títol, ja l’altre observar podem de la Lluna? Per què des de la Terra no Per què veiem sempre la mateixa cara a classe aquest fenomen. explicar per model un dissenya i costat? Busca informació

ODS

objectiu

1 TAT

enfo

UNI

Zona experimental

UNI

Imagina’t que el nos tre Sol té un i deixéssim interrupto el Sol a les r i el pots fosques, qua informació obrir i tan nt temps trig car. Si tanqué de la pàgina aríem a que 18.) ssim aquest dar-nos sen interrupto se llum a la r Terra? (Co nsulta la

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

constituïdes per

Seguim veient planetes! Amb els prismàtics pots veure tots els planetes, des de Mart fins a Neptú: • Per observar Venus. Mira cap a l’oest, just després de la posta de sol o poc abans que surti, i veuràs un punt blanc molt brillant. • Per veure Mart, busca’l de nit; és com una estrella brillant de color taronja. • De nit també podràs observar Júpiter; és com una estrella de color blanc groguenc brillant.

PRÀCTICA NT o EXPERIME a sobre el tem

Per saber quins dies de l’any pots observar aquests planetes des del teu poble o ciutat, pots buscar informació per internet. Escriu en un cercador «Quins planetes podem veure avui?», i et serà molt més fàcil!

1 de gener el poden

què a Melbourne (Austràlia) el dia 3. A partir del que has après, explica i raona per a 5°C? a París (França) l’han de celebrar ben abrigats, celebrar banyant-se al mar, a 28°C, i, en

canvi,

AUTOAVALUACIÓ 17

ALTRES MATERIALS

M, BE

STEPHEN HA WKING

DE …?

TAT 1 UNI

Compliment dels rols assignats

Creativitat i originalitat

Continguts

MOLT IMPORTANT! Abans de començar a fer el vostre podcast, heu de llegir els criteris d’avaluació de la rúbrica. Així coneixereu les expectatives de qualitat sobre la tasca. Després, podreu avaluar-vos vosaltres mateixos o avaluar els companys i, més endavant, quan sigueu experts en rúbriques, podreu participar en la seva creació.

Ava l u a r p e r m i l l o r a r

Tots els membres del grup hem concretat les normes, les responsabilitats i els compromisos de forma prou satisfactòria.

Tots els membres del La major part dels Participació en membres del grup la redacció de les grup hem participat hem participat en tasques del grup molt activament en l’elaboració i la redacció de les tasques que ha calgut fer.

l’elaboració i la redacció de les tasques que ha calgut fer.

Tots els membres del grup hem necessitat el suport i l’ajut del docent per poder acabar de concretar les normes, les responsabilitats i els compromisos.

Ens ha quedat pendent poder concretar les normes, les responsabilitats i els compromisos tot i la intervenció del docent.

Hem tingut dificultats en l’elaboració i la redacció de les tasques que calia fer degut a l’escassa participació de bona part dels membres del grup.

Han quedat per definir les tasques que calia fer degut a la poca participació dels membres del grup en la seva elaboració i redacció.

A la major part dels membres del grup ens ha costat dur a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de forma prou satisfactòria i algunes les hem fet fora del termini fixat.

Als membres del grup ens ha estat impossible dur a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de forma prou satisfactòria en el termini fixat.

L’àudio és creatiu i original i motiva l’audiència a seguir investigant sobre el tema tractat.

L’àudio és menys creatiu i menys original, però motiva l’audiència a seguir investigant sobre el tema tractat.

L’àudio és poc creatiu i poc original. L’audiència es mostra indiferent i no té interès per seguir investigant sobre el tema tractat.

L’àudio no és original ni creatiu. Es poden trobar materials molt semblants a internet.

El tema està molt ben documentat, el contingut es presenta amb una seqüència lògica i al final inclou conclusions.

El tema està ben documentat, el contingut es presenta amb una seqüència lògica i al final inclou conclusions, però té mancances en algun dels aspectes.

El tema està poc documentat, el contingut es presenta amb una seqüència poc lògica i al final inclou poques conclusions.

El tema està molt poc documentat, el contingut es presenta amb una seqüència sense lògica i al final falten conclusions.

El tema s’exposa amb claredat i el llenguatge i els recursos lingüístics s’utilitzen correctament.

El tema s’exposa amb poca claredat, el llenguatge és correcte i s’utilitzen pocs recursos lingüístics.

El tema s’exposa amb poca claredat, el llenguatge és poc correcte i s’utilitzen pocs recursos lingüístics.

El podcast té una producció excel·lent i inclou aquests quatre requisits: – Hi ha música de fons. – El volum de veu és adequat. – La qualitat de l’àudio és bona. – El temps és l’estipulat.

El podcast té una producció correcta i inclou aquests quatre requisits, però un presenta deficiències: – Hi ha música de fons. – El volum de veu és adequat. – La qualitat de l’àudio és bona. – El temps és l’estipulat.

El podcast té una producció deficient i inclou aquests quatre requisits, però dos presenten deficiències: – Hi ha música de fons. – El volum de veu és adequat. – La qualitat de l’àudio és bona. – El temps és l’estipulat.

El podcast té una producció molt deficient pel que fa a aquests quatre requisits o bé en falta algun: – Hi ha música de fons. – El volum de veu és adequat. – La qualitat de l’àudio és bona. – El temps és l’estipulat.

Hem entregat el podcast dins del termini i d’acord amb la forma establerta.

Hem entregat el podcast amb un dia de retard i d’acord amb la forma establerta.

Hem entregat el podcast amb dos més dies de retard i sense tenir en compte la forma establerta.

No hem entregat el podcast o ho hem fet sense tenir en compte la forma establerta.

llenguatge i els recursos lingüístics es fan servir de manera excel·lent.

Aspectes tècnics

e x p e r t ava n ç at aprenent n o v e l l pes 4 3 2 1 % Tots els membres del grup hem establert les normes, les responsabilitats i els compromisos de forma àgil, amb total consens i amb un resultat molt clar.

La major part dels membres del grup hem dut a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de forma prou satisfactòria i en el termini fixat.

El tema tractat Llenguatge utilitzat i recursos s’exposa amb molta claredat i el lingüístics

rúbrica per avaluar els podcasts

Elaboració de les normes, les responsabilitats i els compromisos del grup

Tots els membres del grup hem dut a terme les funcions i les responsabilitats del càrrec de forma eficient i satisfactòria i en el termini fixat.

Termini i forma d’entrega del podcast

TAT 1 UNI

Per què oblidem algu

nes coses i altres no?

estona o set anys. Pensa una dre quan tenies sis a cosa que vas apren Intenta recordar algun s que recordis. detall els a Explic i escriu-la.

10 %

25 %

20 %

25 %

Estratèg ies autoava per luar-se 5%

la vida.

sortir al pati vas sentir quan vas puguis relacionar: què vau passar emoció amb què la algun parent i us ho I, ara, pensa alguna el taller a casa amb itat proposada anyes, quan vas fer l’activ comp fer i anys poder vas comp no amb els ial a algú especial, quan per recormater cançó nar una fer dema é pots bé junts, quan vas arà a recordar. Tamb exemple… Tot això t’ajud a tu. perquè va ploure, per e que et funcioni millor s de trobar el mètod dar els conceptes. Haurà

dos no hi ha

per s l l e s n o C millorar tge a t n e n e r l'ap

cervells

iguals!

cop er i últim per terc t Contesta ulari de l’aparta EM?». BR el form È EN SA QU M? SABE 4 a totes amb un 3 o un «QUÈ EN de respondre ajuda si et cal. ment hauries s fer. Demana En aquest mo pensa què pot Si no és així, les preguntes.

Els microplàstics

Segur que has sentit i has vist campany es publicitàries que ens diuen que hem de reduir el consum de plàstic, sobretot el d’un sol ús, com ara les bosses que ens donaven als superme rcats, les canyes de les begudes, els gots, els plats, els coberts, etc., pels problemes mediam bientals que originen. Però hi ha un altre problema relaciona t amb aquest i és el dels microplàstics. Saps què són? Doncs partícules de plàstic de menys de 5 mm de diàmetre . Segons la seva procedència, es classifiquen en: 7 microplàstics primaris, que són els que es fabriquen d’aquesta mida per ser utilitzats en cosmètica, pintura... 7 microplàstics secundaris, que són els fragments que s’originen a partir de plàstics més grans o de fibres tèxtils. Aquests microplàstics esdevenen un problema molt greu perquè hi ha partícules que són tan petites que travessen els filtres de les depuradores i van a parar al riu o al mar, cosa que provoca problemes mediambientals i de salut. Els microplàstics circulen a través de la cadena alimentària i arriben fins als peixos. I quan ens mengem els peixos, també ingerim microplàstics!! I què passa amb les cremes cosmètiques que ens apliquem a la pell, que, com hem dit tenen microplàstics? Doncs que la pell els absorbeix i arriben a la sang. Encara no hi ha prou estudis per saber les conseqüències que la presència de microplà stics a la sang pot produir, però sembla que podrien causar problemes a l’intestí, com a mínim. Tot i que s’han trobat microplàstics a tots els mars, incloent-hi l’Àrtic, el Mediterr ani, el mar que tenim més a la vora, és un dels llocs del món on se n’acumulen més segons un estudi fet per científics de la Universitat de Barcelona (UB). La quantitat de microplàstics que hi ha és de 500.000 microplàstics/km2 quan la mitjana als altres mars és de 100.000 microplàstics/km2 . Una part dels microplàstics prové de les ampolles, els gots d’un sol ús, etc., però una bona part prové de les fibres tèxtils sintètiqu es, és a dir, fabricades amb plàstic (penseu que més del 60 % de la nostra roba està feta amb fibres sintètiques!). Cada cop que rentem peces de roba confeccionades amb aquestes fibres, se’n desprèn una gran quantitat. En concret, i segons aquest estudi de la UB, en cada rentada aboquem al mar 700.000 microfibres! A més, aquestes fibres triguen uns 500 anys a descompondre’s, mentre que la llana, una fibra natural, només triga 5 anys.

Cal reflexionar sob re el fet és més barata i està que cada vegada la roba feta i sobre les conseqüèn amb fibres sintètiques cies d’aq bàsicament al prim uests hàbits Penses que aquests er món!! hàbits són sosteni bles?

3 TAT

mica, et serà útil tota però, si practiques una principi no et serà fàcil, -la: Com? Segurament al en aquesta unitat i escriu una cosa que has après Per exemple, pensa

UNI

fàcilment la informació important i oblida el nostre cervell emmagatzema ar millor La nostra memòria és selectiva, associant-hi emocions. Si vols record millor!! triar què és el que vol recordar pot més i l ar cervel record El s. trà interè perme té et no això el que amb alguna emoció; s nar-lo relacio a intent s, uns determinats aprenentatge

Tema per t a t i l a u d'act ar reflexion

LECTURA CIENTÍFICA

seus records. llegir en veu alta els que vulguin poden Després, els alumnes les explicacions. te en comú en totes aspec algun r dre? troba Intenteu a allò que vau apren una emoció associada ia de records hi hagi Pot ser que en la major

ndre Com puc apMreÉS I MILLOR?

1 TAT

rup g n e T S PODCA sobre un tge persona

UNI

QUÈ E

A NS

Amb grups de dos o tres companys o companyes busqueu informació sobre el personatge (biografia, per què va ser rellevant, descobriments relacionats amb el tema tractat en la unitat, anècdotes, etc.) i prepareu l’entrevista que li faríeu. Enregistreu l’entrevista i elaboreu un podcast. Podeu fer-lo per mitjà del programa informàtic Audacity, que s’utilitza per gravar i editar àudios. Després, escolteu els diversos podcasts a classe i voteu el que més us agradi. També podeu fer-ne difusió a través del blog, el web de l’escola, etc.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

 ELS PROGRAMES DE BIOLOGIA I GEOLOGIA iologia B i

IOLOGIA B i

Geologia1

GEOLOGIA1 GEOLOGIA1 ESO

ESO

DOSSIER

Programa

Maria Sibylla

Elizabeth Blackwell

Els

docents disposen del material següent:

•E l

programa en versió digital.

•L a

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

BIOLOGIA i GEOLOGIA

IOLOGIA B i

ITAL DIG

ESO

alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.

guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.

•R ecursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests:

activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc. •U na

eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions: l’AvaluApp!

IOLOGIA B i EO O A G L GI Biologia i1

ODS

ESPAI PERSONAL

Geologia1

GUIA D’AULA ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

GUIA D’AULA ESO

Programa

Maria Sibylla

ALTRES MATERIALS

Els

PROJECTE DIGITAL

Els programes de Biologia i Geologia de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula.

Materials amb continguts competencials que generen un esperit crític i emprenedor.

Elizabeth Blackwell BIOLOGIA i GEOLOGIA

IOLOGIA B i

GEOLOGIA1 ESO

Maria Sibylla

iologia B i

L ITA DIG

ESO

Projecte digital

IOLOGIA B i GEO O IA LG

Geologia1

ESO

DOSSIER

Programa

Elizabeth Blackwell

ISBN 978-84-489-5094-1

ISBN 978-84-489-5091-0

Elizabeth Blackwell

Projecte digital

Maria Sibylla

GEOLOGIA3 ESO

iologia B i

IOLOGIA B i GEO O IA LG

IOLOGIA B i

ITA

BIOLOGIA i GEOLOGIA

ISBN 978-84-489-5090-3

DIG

ESO

Maria Sibylla

Geologia3

ESO

DOSSIER

Programa

Elizabeth Blackwell

ISBN 978-84-489-5100-9

Maria Sibylla

ISBN 978-84-489-5104-7

ISBN 978-84-489-5101-6

I, com que som conscients que l’educació ha d’arribar a tot l’alumnat, hem preparat materials adaptables a totes les realitats.

BIOLOGIA i GEOLOGIA

2021

IOLOGIA B i

iologia B i

IOLOGIA B i

L ITA

NOVETAT

DIG

ESO

GEOLOGIA4 Geologia4 GEOLOGIA 4 ESO

ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

DOSSIER

Programa

Maria Sibylla

ESO

ACTIVITATS AUTOCORRECTIVES

ACTIVITATS IMPRIMIBLES

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

ACTIVITATS OBERTES

ODS

ENLLAÇOS I RECURSOS

ALTRES MATERIALS

ACTIVITATS DAVALUACIÓ

PROJECTE DIGITAL

BIOLOGIA I GEOLOGIA

    

PROJECTE DIGITAL

BIOLOGIA I GEOLOGIA

 PROJECTE DIGITAL

PROJECTE DIGITAL

S’ha dissenyat un projecte d’acord amb el plantejament dels nous currículums competencials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Les competències digitals són el conjunt d’habilitats, coneixements i actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el seu procés formatiu. Aquestes competències són transversals en tot el currículum de Secundària. El seu domini és un requisit important per al futur professional dels alumnes.

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen tenint en compte quatre aspectes: • Coneixement dels diferents dispositius digitals. • Treball col·laboratiu. •A ccés a la informació i posterior transformació en coneixement. •R eflexió i crítica sobre el material que es troba en la xarxa.

ESO

IOLOGIA B i

ITA

GEOLOGIA1

DIG

IOLOGIA B i

GEOLOGIA3 ESO

ODS

En cada matèria disposeu de: •L es unitats didàctiques del material de l’alumne ordenades per apartats. •A ctivitats digitals de tipologies diferents relacionades amb el contingut que s’està treballant.

•L ’alumnat disposa de les unitats didàctiques i de les activitats digitals que l’ajuden a adquirir el coneixement i les competències pròpies de la matèria.

ALTRES MATERIALS

•R ecursos didàctics per al professorat: guia d'aula, programació d’aula, solucionaris i altres recursos complementaris.

 PROGRAMES DIGITALS BARCANOVA mb a a n o i c n u F als els princip IUS. ERAT P O S E M E T SIS

DIG

MULTISU P Podeu ac ORT cedir-hi des de q ualsevol disposit (smartph iu one, tau o ordina leta dor).

ITA

IOLOGIA B i

IU MULTIDISPOSIT mateixa la r a z it il t u t e m Per d’accés u la c a ix e t a m llicència i la ositius p is d i s ip u q e s en diferent electrònics.

GEOLOGIA1

DESCARR EGA Visualitz BLE on-line i ació off-line.

ESO

MULTIPLATAFORMA Poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius de Catalunya. A més, estan optimitzats per visualitzar-se per mitjà del visor de BlinkLearning (www.blinklearning.com). Aquest visor funciona en els principals navegadors i dispositius: iPad, Android, i Windows RT. 24

BIOLOGIA I GEOLOGIA PROJECTE DIGITAL

GEOLOGIA3 ESO

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

ESO

IOLOGIA B i

•E nllaços d’interès que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i són una bona eina de motivació per als alumnes. • Recursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc. •A ctivitats autocorrectives: activitats d’exercitació quewfomenten el treball autònom de cada estudiant i li permeten avançar al seu propi ritme. •A ctivitats d’avaluació: conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit els coneixements més destacats sobre cada tema. • Activitats obertes: activitats de resposta lliure i oberta. La feina es guarda automàticament i pot ser consultada i avaluada pel docent.

ODS

•A ctivitats imprimibles: propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.

ALTRES MATERIALS

GEOLOGIA1

L ITA D IG

IOLOGIA B i

 ACTIVITATS DIGITALS PER A L’APRENENTATGE COMPETENCIAL L’àmplia gamma d’activitats incloses en els nostres projectes van des de les activitats més reproductives fins a les més reflexives, en situacions de treball individual i també en grup, tot combinant diferents eines i recursos digitals. El projecte digital inclou les activitats AvaluApp destinades a l’avaluació per dimensions i competències.

Activitats i recursos digitals

S’incrementa el nivell d’interactivitat del projecte, integrant elements interactius de presentació de continguts, activitats de gammificació i propostes de dinamització grupal.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Activitats autocorrectives i activitats obertes

PROJECTE DIGITAL

Per tal de promoure la personalització de l’aprenentatge, les activitats interactives dels programes es troben emmagatzemades en el banc de recursos de cadascun dels apartats de la unitat. El docent pot seleccionar les activitats que ha de realitzar cada alumne i obtenir la nota de les activitats amb traça dutes a terme o fer-ne la correcció en el cas de les activitats obertes.

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

També s’inclouen activitats sense traça, per fomentar el treball autònom de cada estudiant, cosa que li permet d’avançar al seu propi ritme i reforçar el seu aprenentatge.

Autoavaluació

ALTRES MATERIALS

ODS

En cada unitat es presenta una autoavaluació, un conjunt d’activitats autocorrectives en les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements. Aquesta modalitat d’activitat també deixa traçabilitat.

Projectes de treball

Es proposen uns projectes de treball cooperatiu que s’estructuren a partir d’una sèrie d’activitats en les quals els alumnes desenvolupen les competències digitals i apliquen els coneixements adquirits en cada trimestre. Els Projectes es caracteritzen per aquests aspectes: •E stan contextualitzats en situacions reals i actuals de l’alumnat. •S ’utilitzen eines i recursos digitals gratuïts. • Es treballa en el núvol. •E s fan propostes de treball individual i en grup. •S ón fàcilment integrables en la dinàmica de l’aula. •H i ha orientacions metodològiques per al professorat.

Fem formatges!

•U n dels projectes, es presenta també en anglès per a aquells que ho vulguin.

Altres materials editables i imprimibles*

Algunes de les nostres propostes estan enfocades a l’estudi i reflexió dels alumnes. I, per les seves característiques, requereixen la seva edició i emmagatzematge o impressió. Es tracta d'activitats de diversos tipus: metacognició, mapes conceptuals o altres propostes que requereixin dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc. Els docents disposen de versions imprimibles de guies d’aula i altres materials complementaris per donar suport a la seva tasca.

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

PROVES D’AVALUACIÓ COMPETENCIALS

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL



PROGRAMACIÓ

ALTRES MATERIALS

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

 

BIOLOGIA I GEOLOGIA

GUIA D’AULA I RECURSOS

BIOLOGIA I GEOLOGIA

 RECURSOS PER AL DOCENT

PROJECTE DIGITAL

Barcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.

Guia d’aula

IOLOGIA B i

GEOLOGIA1 GUIA D’AULA ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

La guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.

iologia B i

Geologia1 GUIA D’AULA ESO

Programa

Maria Sibylla

Està estructurada segons aquests apartats: •P resentació de la guia d’aula i del seu funcionament. •C ompetències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic. •E ines d’avaluació de les competències: – AvaluApp – Rúbriques i dianes – Avaluació curricular i avaluació competencial • Í ndex de continguts del programa de Biologia i geologia del curs corresponent. •D esenvolupament de les unitats: – Presentació de la unitat i del tema que s’hi tracta. Amb els continguts clau de la unitat. – Programació didàctica. – Continguts. – Criteris d’avaluació. – Objectius d’aprenentatge. – Desenvolupament de la unitat amb els continguts clau i el solucionari. – Mapa conceptual de la unitat didàctica.

ALTRES MATERIALS

ODS

•T emporització indicativa.

Desenvolupament de la unitat

Cada unitat està reproduïda en la guia d’aula, amb la programació d'aula, els continguts claus, les competències i el solucionari de les activitats de cada una de les planes del material de l’alumne. UNITAT 1

UNITAT 1 » L’UNIVERS UNITAT1 »1 L’UNIVERS UNITAT Els planetes

3. EL SISTEMA SOLAR

esfèrics que giren al Els planetes són cossos llum, sinó que revoltant del Sol. No produeixen d’aquesta estrella. flecteixen la que reben

planetes planetari format per vuit El sistema solar és un sistema Sol. que giren al voltant del i altres cossos celestes a partir d’una fa uns 5.000 milions d’anys, El sistema solar es va formar començar a girar i a la matèria de la qual va nebulosa de gas i de pols, de la nebulosa, la de la gravetat. En el centre concentrar-se, a causa que l’envoltava va va formar el Sol. La matèria major part de la matèria al seu voltant. celestes, que encara giren formar la resta de cossos

Els cossos celestes del

solar fan un moviment de Els planetes del sistema Sol. Descriuen òrbites lleutranslació al voltant del es troben situades en un gerament el·líptiques que

TREBALLA AMB LA IMATGE

T3. Observa la imatgeelsi respon: planetes,

mateix pla: l’eclíptica. moviment de rotació A més, els planetes fan un contrari al de les agusobre si mateixos en sentit Venus i Urà, que giren en lles del rellotge, excepte rellotge. el sentit de les agulles del en dos grups: Els planetes es divideixen que són Mercuri, Ve• Els planetes interiors, planetes petits i sònus, la Terra i Mart. Són per roques i situlids, formats principalment pocs satèl·lits, giren ats a prop del Sol. Tenen i no tenen lentament sobre si mateixos

a) Les òrbites de tots estan en el mateix pla? la taula b) Fixa’t en les dades de

inferior i respon: 1) Quin planeta té el moviment de translació més llarg? 2) Quin planeta té el moviment

sistema solar

satèl·lits, asteroides planetes, planetes nans, Al voltant del Sol, giren de partícules diminutes. i cometes, a més a més

de rotació més llarg?

Lluna

Mercuri

Terra

Venus

Mart

anells. que són Júpiter, Sa• Els planetes exteriors, planetes grans (geturn, Urà i Neptú. Són principalment per gants, enormes), formats Sol. Tenen molts sagasos i situats lluny del sobre si mateixos i tèl·lits, giren ràpidament

Neptú

Urà

Saturn

Júpiter

tenen anells. Cinturó d’asteroides

Cometa

Els planetes nans

Plutó (planeta nan)

Plutó o Ceres, són esferes Els planetes nans, com voltant del Sol. No tenen més petites que giren al seves òrbites hagin quedat prou massa perquè les netes d’altres objectes celestes.

Sol

Els satèl·lits

són cossos que giren al Els satèl·lits, com la Lluna, els planetes del sistema voltant dels planetes. Tots excepte Venus i Mercuri, solar tenen algun satèl·lit

Pla de l’eclíptica

que no en tenen cap.

Els astres del sistema solar

venus

terra

mart

júpiter

saturn

urà

mercuri

71.492

60.268

6.378

3.397

24.786

6.052

25.559

2.440

1,52

19,19

30,06

0,72

9,54

0,39

5,20

Distància al Sol (UA)

1,03

0,426

0,674

243

0,718

58,6

0,414

Rotació (dies)

1,88

29,46

164,79

0,65

84,01

0,24

11,86

Translació (anys)

Radi (km)

Els asteroides

rocosos petits que giren Els asteroides són cossos es localitzen a l’anoal voltant del Sol. La majoria entre les òrbites de menat cinturó d’asteroides, es desvien de la seva Mart i Júpiter. De vegades, que poden xocar amb òrbita i formen meteorits, altres cossos celestes.

neptú

UNITAT UNITAT1 »1 L’UNIVERS » L’UNIVERS

Els cometes

petits formats per roca Els cometes són cossos del Sol i descriuen òrbites i gel que giren al voltant s’aproximen al Sol, el gel molt el·líptiques. Quan i és empès pel vent solar, que els forma s’evapora una cua que sempre s’oride manera que es forma enta allunyant-se del Sol.

Òrbita del satèl·lit

6. ELS ECLIPSIS I LES MAREES

La presència de la Lluna al neta té dues conseqüències voltant del nostre plaimportants: els i les marees. eclipsis

Eix de rotació

Satèl·lit Planeta

Rotació del planeta

Moviments d'un planeta

ACTIVITATS

plane-

ta? I entre un planeta

satèl·lits del sistema solar Escriu el nom de cinc pertanyen. i digues a quin planeta

11.

12. On es troba el cinturó d’asteroides? Quina relació

té

Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna i evita que el satèl·lit reflecteixi la llum solar. Des de la Terra, veiem que la Lluna queda coberta per una ombra (la de la Terra), i comença veure’s vermellosa. a Els eclipsis de Lluna es veuen des de totes les zones de la Terra orientades cap al nostre satèl·lit en el moment en què es produeix aquest fenomen.

14. Quin tipus d’astre creus que mostra la imatge?

24.

Explica les diferències entre un eclipsi eclipsi de Lluna. de Sol i un

25.

En quina fase es troba la Lluna quan es produeix un eclipsi de Sol? I quan es produeix un eclipsi Lluna? de

13. Suggerim aquesta activitat com a preferent

de po-

de la com-

upament 15. A fi de contribuir al desenvol, amb l’ús de diferents

al voltant

de del Sol descrivint òrbites t un mateix pla anomena Totes les òrbites són en efectuen un movieclíptica. A més, els planetes un eix imaginari que els ment de rotació sobre més o menys inclinat restravessa i que es troba pecte de l’eclíptica.

Lluna Penombra

Els eclipsis de

Lluna

26.

Esbrina quan es produirà el pròxim visible a Catalunya. eclipsi de Sol

27.

Dissenyeu un experiment per simular un sol i un de lluna. eclipsi de Feu una llista del material i treu-lo en vídeo enregisl’experiment.

El Sol exerceix també una atracció, que influeix augmentant o disminuint les marees provocades la Lluna. Segons per això, hi ha marees vives i mortes. • Marees vives. Són marees amb variacions del nivell del mar més intenses. Es produeixen quan el Sol, la Lluna i la Terra es troben alineats i les forces d’atracció del Sol i la Lluna se sumen, la qual cosa produeix grans variacions del nivell del mar. • Marees mortes. Són marees amb variacions del nivell del mar poc intenses. Es produeixen quan les posicions de la Terra, el Sol i la Lluna formen un angle de 90°. En aquesta posició, la gravetat del Sol debilita l’efecte de la gravetat de la Lluna. En qualsevol dels dos casos, la variació del nivell del mar durant les marees produeix dues situacions: • La marea alta o plenamar. És el moment en què l’aigua del mar arriba a la màxima altura dins del cicle de les marees. • La marea baixa o baixamar. És el moment oposat, en el qual el mar aconsegueix la menor altura. Aquestes situacions se succeeixen, alternades, cada sis hores aproximadamen t. Per això, al llarg del dia, hi ha dues plenamars i dues baixamars. ACTIVITATS

Marees vives Lluna nova

Lluna plena Marees mortes

Quart creixent

Quart minvant

Pleamar

Baixamar

28.

Esbrina què és la zona intermareal nismes hi viuen i quins orgaassociats. Quina importància creus tenen les marees que per als éssers vius d’aquesta zona? Investiga per què les marees no tenen la mateixa intensitat en tots els mars i oceans.

29.

Zona intermareal

nt sar en pràctica el pensame l’alumnat diferenciï entre d’una banda, es tracta que i, d’una altra, ha d’inplanetes interiors i exteriors; més grans perquè tenen ferir que els exteriors són i la resta és gasosa i pernomés un petit nucli sòlid d’anells. què es troben envoltats perquè tenen una suSe’ls diu rocosos o terrestres a. perfície rocosa compact

reac-

Ombra

metodològics Es pot iniciar l’estud ció de la Lluna són i d’aquest epígra aproximadament f, si es desitja, sol·licitant iguals. La meitat que no es veu a l’alumnat que, es coneix com la en grups de 3 o persones, escrig cara oculta de la 4 Lluna. uin els coneixemen ts que tenen de la Lluna. Això podrà servir per detec tar si coneixen les fases lunars 10. Suggerim aquesta activit , o què saben dels eclipsis. D’altra at banda, és possib com a preferent per al portfoli de l’alum le que es trobin interessats pels nat. atges espacials viUn eclipsi és l’enfos a la Lluna. quiment, total o Se suggereix utilitz parcial, d’un astre produït per ar imatges de la interposició d’un les fases lunars a fi que els altre astre. Eclipsi de Lluna: estudiants intent es produeix quan in identificar-les sense ajuda, per la Terra s’interposa entre el Sol detectar si són i la Lluna i la seva capaços de reconèixer-les. ombra enfosqueix la Lluna. Il·luminada pel Sol, la Terra projec Recomanem que una ombra allarga ta s’incideixi en la da en forma de diferència entre l’eclipsi de Lluna con en l’espai. En qualse vol punt d’aqu i l’eclipsi de Sol. est con la llum Es pot proposar del Sol està completament a l’alumnat, si es enfosquida. Ocorr desitja, que construeixi mode en només en la fase de lluna plena. ls que reprodueixin els diferents eclipsis. Eclipsi de Sol: es produeix en interp osar-se la Lluna entre el Sol i la Terra. Segons la Solucionari part del Sol que oculti la Lluna els eclipsis seran de tres tipus dife8. A la superfície lunar hi rents. Ocorren nomé ha cràters a causa s en la fase de lluna sència d’atmosfera de l’abnova. que la protegeixi. Per això, els meteorits, en impac 11. Les marees són degud tar sobre la super es al moviment fície lunar, produeixen els periòdic i alternatiu d’asce cràters que no ns i desce desapareixen, doncs ns del nivell del no hi ha erosió. mar, produït per l’atracció del Sol, la Lluna i altres cossos astrals, que es repete ix cada 12 hores 9. Observem sempre la 24 minuts. La seva intensitat està en relació amb mateixa cara de les posicions reperquè la durad la Lluna latives del Sol i a de la rotació terres de la Lluna respe tre i la translacte de la Terra.

prova 14. Fes una hipòtesi. Aquesta activitat crític a dos nivells:

com cions nuclears que tenen . l’emissió d’energia i partícules

Terra

TREBALLA AMB LA IMATGE

T8.

Observa la imatge: a) En quines fases es troba la Lluna quan es produeixen les marees vives? b) En quines fases es troba la Lluna quan es produeixen les marees mortes?

Suggeriments

terístiques.

11. Perquè a l’interior del Sol s’estana produint conseqüència giren 12. Els planetes del sistema solar forma el·lipsoïdal.

per

al portfoli de l’alumnat. la definició de planeta, L’esquema haurà de recollir i la classificació dels els moviments que efectuen amb les seves caracplanetes en rocosos i gasosos,

dament 106 sistema solar mesura aproxima unitats astronòmiques.

Sol

ACTIVITATS

10. El

Els eclipsis de

Eclipsis de Lluna

amb els meteorits?

Solucionari

Penombra

Eclipsis de Sol

Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol. La Lluna projecta una ombra sobre la Terra. Com que la Lluna és més petita que la Terra, l’ombra no enfosqueix tota la superfície terrestre, sinó solament una zona petita en què serà visible l’eclipsi. En aquesta zona, veiem com el disc fosc de la Lluna tapa, totalment o parcialment, el disc solar. En la ta de la superfície resterrestre, l’eclipsi no es percep. Aquesta ombra circular produïda per la Lluna durant l’eclipsi, que fa uns 200 km de radi, es plaça a mesura desque la Terra gira.

ògics Suggeriments metodol epígraf amb una Es recomana començar aquest els coneixements tempesta d’idees per esbrinar sobre els components del previs que l’alumnat té sistema solar. de treball construeiSe suggereix que els grups provant d’establir la xin mòbils amb els planetes, Sol, i que aquests es condistància proporcional al s per al centre escodecoratiu verteixin en elements per desenvolupar un trelar. Això pot motivar-los ball de qualitat.

De la mateixa manera que la Terra atreu la Lluna per la gravetat, la qual cosa fa que la Lluna es mantingui en la seva òrbita, la Lluna exerceix una forta atracció gravitatòria sobre les masses d’aigua de la Terra, de manera que les deforma i fa que en variï el nivell. Això dona lloc al fenomen de les marees. Les marees són ascensos i descensos periòdics del nivell del mar causats per l’acció gravitatòria que la Lluna i, en menor mesura, el Sol, exerceixen sobre les aigües de la Terra.

Terra

Un eclipsi és l’ocultació d’un cos celeste per part d’un altre quan aquest s’interposa entre el primer i l’observador. Els eclipsis poden tals o parcials. ser to-

Traslació del planeta

entre una estrella i un 10. Quines diferènciesi hiunhasatèl·lit?

Ombra

Lluna

Els eclipsis

Estel

Translació del satèl·lit

Òrbita del planeta

Les marees

petència digital i, en particular als estudiants que fonts d’informació, es demana da i elaborin una prebusquin informació relaciona ió contrastaran la informac sentació. Els estudiants per comprovar la seva fonts diferents en trobada veracitat.

Programació

La programació didàctica de cada unitat facilita la planificació de la tasca educativa i permet concretar les activitats, la seva distribució i temporalització: • Continguts • Criteris d’avaluació • Objectius d’aprenentatge PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA « UNITAT 1 UNITAT 1 » PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

» PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA CONTINGUTS

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

expansió i el Big actual d’univers: l’univers en i heliocentrisme. El concepte Què és l’univers?: geocentrisme Bang. planetes nans, els cossos del sistema solar: els planetes, els satèl·lits. Altres El sistema solar: el Sol, els del sistema solar. asteroides, els cometes. L’origen atmosfera, biosfera). hidrosfera, (geosfera, Terra la de situació i forma. Les parts estacions de l’any. El planeta on vivim: la seva dels dies i de les nits. Les rotació i translació. La successió Els moviments de la Terra: que la Terra rep i fases de la Lluna. Els efectes Característiques, moviments El satèl·lit de la Terra: la Lluna. marees de la Lluna: els eclipsis, les

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

CRITERIS D’AVALUACIÓ DIMENSIÓ INDAGACIÓ

DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

del temps. i les diferents teories al llarg Conèixer els concepte univers el seu origen i els seus components. Conèixer el Sistema Solar: seves de rotació i translació i les es del planeta Terra i els moviments Conèixer les característiqu conseqüències. i moviments les seves característiques Lluna, la Terra: la de Conèixer el satèl·lit els eclipsis i les la Terra: com es produeixen els efectes de la Lluna sobre explicar saber i Comprendre marees

s que reforcin o refutin una dades, hipòtesis i proves experimental Tenir criteri per seleccionar un determinat model teòric. explicació científica segons corresponen els principals models que que es poden explicar amb Identificar els grups de fenòmens a la biologia i la geologia. i per fer per elaborar explicacions científiques C2 Utilitzar els models de la biologia i la geologia pertinents i creatives dels fenòmens amb llenguatge completes, prediccions i elaborar explicacions i dibuixos. gràfics maquetes, amb científic i que t de l’Univers, la Terra i la vida que regeixen el funcionamen a eix comú el pas Conèixer els fets i mecanismes de la ciència que tenen com teories i models explicatius C3 s’interpreten des de les del temps. cientí-fic validació del coneixement implicats en l’elaboració i Reconèixer i aplicar els processos cal resoldre i, per tant, de parteix de problemes que científic coneixement el Evidenciar que llarg del temps. preguntes que canvien al entre la realitat que es els models que han estat mediadors Reconèixer, en diferents èpoques, aquesta realitat. modelitza i les teories sobre com ara els depenen de diversos factors, s’obtenen en una investigació Valorar que les dades que de portar a terme les mesures. instruments utilitzats i la forma la construcció tenen un paper esencial en C6 Reconèixer que la imaginació i la creativitat dels científics en el disseny dels experiments i en en l’establiment de les hipòtesis, del coneixement científic, explicatius. models dels l’elaboració i amb els marcs s amb les proves obtingudes i col·lectiu. les hipòtesis relacionant-le Argumentar la validesa de d’argumentació és indivi-dual de la història. Aquest procés teòrics, en diferents moments les les expectatives, els valors, científic establert, les creences, a l’hora de Reconèixer que el coneixement en què es desenvolupa influeixen es del context sociocultural condicions i les circumstànci s. recopilar les dades i interpretar-le planificar els experiments, que l’efecte amb s relacionar-lo terminologia tècnica els components, tecnològics coneguts. Anomenar i simbolitzar amb objectes altres amb similituds proporcionen al conjunt i identificar el que s’hi consigna. destresa, i actuar d’acord telescopi i/o binocles amb Ser capaç de manipular el requerides, accions les seguir C7 les instruccions, seguretat que s’indiquen a allargar-ne la vida útil i minimitzar Respectar les mesures de i obtenir, així, resultats òptims, fer-ne el manteniment adequat l’impacte medioambiental.

DIMENSIÓ OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA

75 74

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Activitats complementàries*

Activitats comple mentàries

Activitats complementàries per fomentar l’interès per la ciència

En un laboratori i experiments de caràcter Els laboratoris són uns indrets on es duen a terme investigacions poder fer aquestes tasques i científic i tècnic. Estan equipats amb els mitjans necessaris per aparells, productes per actuar en el cas d’algun accident... Als laboratoris hi ha instruments, químics que poden ser perillosos, extintors, rentamans, etc.

........

e la visita u? Dades sobr at aquest muse ia està dedic ..................... a de la ciènc ........................ A quina branc ........................ ........................ ........................ ........................ ..... el museu. ........................ ent què conté ........ breum ........ ca Expli ........................ ........................ ..................... ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ............. ........................ ........................ ........ ........ ........................ ................ ........................ aquest i altres ........................ estudiat en ........................ el que has museu amb s’exposa al ió té el que ..... Quina relac ........................ ........................ cursos? ........ ........ ........................ ............. ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........ ........ ................ ........................ meix-ho aquí. sabies? Resu ..................... cosa que no ........................ Has après una ........................ ..... ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........ ........ ............. ........................ ........................ ........ ........ ........................ ........................ ........................ ........ què? Per ........ més l’atenció? ........................ u t’ha cridat o part del muse ..................... sició, objecte ........................ Quina expo ........................ ..... ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........................ ........ ........ ........................ ........................

Per tot això, quan som en un laboratori hem d’extremar les precaucions normes per evitar patir accidents. Les normes més importants són:

i seguir una sèrie de

totes les restes i netejar i en• S’ha de mantenir ordenat i net; per això és important recollir tasca. dreçar l’instrumental i la taula de treball una vegada acabada la • Convé fer servir bates, guants de làtex, ulleres de protecció... ni s’han d’engegar apa• No s’han de fer experiències diferents de les que s’han planificat, rells o instruments sense autorització. laboratori per beure aigua o • No s’han ha de prendre aliments, ni emprar els recipients del altres líquids. les mans en entrar i • S’han d’observar unes normes d’higiene bàsiques, com ara rentar-se químics o mostres sortir del laboratori i sempre que hi hagi hagut contacte amb productes biològiques perilloses.

Material fotocop

iable autoritz

at.

i manipular-los amb molta • S’ha de posar atenció a les etiquetes dels productes químics cura, i evitar-ne el contacte. punxants o tallants i • S’ha d’extremar la precaució quan s’empren instruments o materials s’ha d’evitar fer desplaçaments innecessaris. • És obligatori prevenir el foc, i controlar especialment l’ús dels magatzemament de substàncies reactives incompatibles.

productes inflamables i l’em-

• S’han de gestionar d’una manera adequada els residus generats, ents habilitats per a cada tipus de residu.

....................

...............................

Diposita les deixalles als contenidors

No està permès encendre foc.

Camina pels camins indicats

No està permès capturar animals

Respecta els béns i les propietats privades

i posar-los dins els recipi-

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

.............

.............. Data: .......

Material fotocopiable autoritzat.

................

........................

...................

........................

................ ........................

......................................

................................

Quan visitem un medi natural, anem d’excursió al camp, hem de complir sortim al parc, passeg unes normes de comportament i em pel bosc..., que la presència seguir alguns consel de les persones ls per reduir l’impac pot provocar en te l’entorn. ns són les següen ts: • Emprar roba i calçat adequats. • Protegir-se dels raigs del sol fent servir cremes de protecció, ulleres • Conèixer algune , gorres o barrets s normes bàsiqu . es d’actuació en cas d’accident. • Dur medicaments especials si algú és al·lèrgic a la picada d’algun insecte. • Caminar pels camins indicats. Les normes de comportament més importants s’enumeren a continu - No encendre foc, ació: fora dels llocs especi alment habilitats per fer-ho. - No collir ni alterar plantes, flors, animal s, pedres... - No tirar residus ni runes en llocs no autoritzats. - No rentar amb detergents a les vies naturals d’aigua (rius, rierols, basses - No introduir espèci , llacs...). es d’éssers vius que poden alterar el funcionament - No alliberar substà de l’ecosistema. ncies químiques que puguin alterar el medi. - Evitar produir sorolls i emprar ràdios o aparells amb un que viuen en l’entor so massa fort que n. molesti els animal s La finalitat d’aque stes normes és «acons eguir que tot quedi bada de la gent». tal i com estava abans de l’arri-

.......................

........................

......................................

Data: ................................

Algunes recomanacio

........................

Adreça: ........

...............................

En un medi natur al i recomanacions per sortir a l’aire lliure.

ble autoritzat.

manera llibreta, de notes en una al museu, pren reDurant la visita is que et pot ir aquesta fitxa. o allò que cregu mació per ompl teva atenció cridi més la sta fitxa. completa aque t’agradi, el que rés, més Desp que entatge. Anota el per al teu apren útil més r sulta EU VISITA AL MUS FITXA DE LA

Nom: ................

Normes, consells

Normes de comportament i prevenció de riscs.

cies museu de cièn tinguis inforUna visita al que, després,

......................................

............ Data: ............

Material fotocopia

..... ............................

.............. ms: .............. ............................ Nom i cogno ............................ ............................ Curs: ..............

museu Dades del

per fomentar l’interè

......................................

........................

............................

.............. ............................

s per la ciència Nom i cognoms: ...................................... ...................................... Curs: ...................................... ......................................

......................................................................................................

Nom i cognoms: .................................................................................................................................................. Data: ............................................................................................... Curs: .................................................................................................................................................

ia ........................ per la ciènc ............................ ntar l’interès ............................ ....................... ............................ tàries per fome ........................ ............................

lemen Activitats comp

PROJECTE DIGITAL

Es tracta d’un dossier amb activitats complementàries per fomentar l’interès per la ciència per part dels alumnes: consells i recomanacions per a les sortides, les investigacions, les experimentacions en laboratori, fitxes de recollida d’informació, etc.

No està permès collir plantes

l’hora de treballar i de mani• Si se segueixen totes aquestes normes i es va amb compte a «evitables». pular els materials i els instruments, segur que es reduiran els accidents 6

R NTÀRIES PE COMPLEME LA CIÈNCIA ACTIVITATS ERÈS PER NT L’I AR FOMENT

Àrea fotocopiable

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES PER FOMENTAR L’INTERÈS PER LA CIÈNCIA

Àrea fotocopiable

ACTIVITATS CO MPLEMENTÀR IES PER FOMENTAR L’IN TERÈS PER LA CIÈNCIA

Atenció a la diversitat*

Es proposen activitats per atendre la diversitat de l’alumnat que els docents poden trobar a les aules. Es tracta d’activitats de reforç i d’ampliació dels continguts de cada una de les unitats per tal que TOTS els alumnes i les alumnes puguin assolir els coneixements ajustant-nos a les seves necessitats.

.....................................

La funció de relaci ó en les cèl·lules

J.E. Purkinje lar, que medi intracel·lu Va descriure el que avui protoplasma i a. va anomenar el nom de citoplasm coneixem amb

S. Ramón y Cajal de Empleó un método de plata tinción con sales el tejido para estudiar nervioso y demostró es que la neurona la unidad anatómica y funcional del nervioso. sistema

i T. Schwann que M. Schleiden a la conclusió formats Schleiden va arribar vegetals estaven tots els teixits Schwann L'any següent, per cèl·lules. conclusió als va estendre aquesta la cèl·lula és la que animals i proposà dels éssers vius. unitat elemental

18 3

Tipus de reproducció

A l’antiguitat, els grecs ja els pensaven que éssers vius han per d’estar formats una unitat bàsica indivisible.

R. Hooke que utilitzà un Va ser el primer format per diverses microscopi òptic una làmina de lents. En observar unes «cel·les» hi suro, va descobrircella va anomenar diminutes que en llatí). («cel·la» o «cèl·lula»

Nre. de cèl·lules filles formades

5. FIGURA

L. Margullis teoría que Desarrolló una de las explica el origen a partir células eucariotas s. de las procariota

ts.

hoek A. van Leeuwen i Amb un microscop ell mateix molt senzill que va fabricar, descobrí vius uns petits éssers va bassals, que a l’aigua dels . anomenar animàlculs

en les imatges següen

r que s’observa

de moviment cel·lula

19 75

4. Identifica el tipus

lar La teoria cel·lu

3. Observa les imatges i completa la taula. 1.

..............................

18 88

Curs:

..............................

nuls assenyas i dels orgà estructure .................................................. .................................................................................................. nom de les iu el Noms i cognoms: .................................................................................................. la figura i escr

s: ......................................

..............................

............... ..............................

de la cèl·lula 1. Identifica bres. lats amb nom

........................

Nom i cognom

Noms i cognom

l2 Fitxa de trebal

Curs:

...............

....................

.......... Data: ..........

........................

oms:

Nom i cogn

....................

........................

............ ........................

18 39

all 1 Fitxa de treb

R. Brown Va descobrir el nucli estudiant cèl·lules vegetals.

G. Mendel Propuso que las de características las células se transmiten desde las células madre a las hijas.

R. Virchow «Tota Va formular l'axioma: altra d'una cèl·lula procedeix cèl·lula ja existent».

Com són les cèl·lules filles

Morgan Boveri y T.H. ente, W. Sutton, T. de manera independi Descubrieron, as de las células que en los cromosom n genética. informació se localiza la Crick J. Watson y F. la estructura Descubrieron presente del material genético las células. en el núcleo de

la realit-

ctures i dels

les estru el nom de

orgànuls

s i escriu regne pertany cadascun dels organismes que 4. Completa la taula següent indicant a quin figuren en la llista. 6.

8. autoritzat.

Roser

Xampinyó

piable Material fotoco

de mar Estrella 4.

Pi Linx ibèric

Material fotocopiable autoritzat.

Alzina

3. és Solanum lycopersicum. 5. El nom científic de la planta del tomàquet 9. escrit el nom científic de la planta del tomàa) Hi ha algun error en la forma en què està 7. quet?

cel·lular.

5. A quins termes corresponen les definicions següen ts? teoria cel·lular. r a establir la scopi va ajuda ........................................ .......................................... ació del micro Filamen .......................................... la fabric ts curts què i molt nombrosos .......................................... 3. Justifica per .......................................... que, ................... quan s’agiten, produe .......................................... .......................................... ixen el desplaçament de la cèl·lula.

..................... .......................................... ..........................................

.......................................... .......................................... .......................................... ................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ..................... ..................... ..........................................

Allargament del citoplasma per al desplaçament.

Filaments llargs que la cèl·lula mou a Àre com un fuet per e desplaç copiabl ar-se.

foto

......................................................................................

del tomàquet. ...............................................................................................

c) Escriu el nom de l’espècie de la planta del

tomàquet. ..................................................................................................

REFORÇ

Àrea e fotocopiabl

REFORÇ

de la teoria l’establiment

En cas afirmatiu, escriu-lo correctament. ..................................................... b) Digues a quin gènere pertany la planta

varen tenir J.E.

Àrea fotocopiable

AMPLIACIÓ

Àrea fotocopiable

AMPLIACIÓ

Àrea fotocopiable

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

ALTRES MATERIALS

en Purkinje i R. Brown

................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ........................................ .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ..................... ..................... ..................... .......................................... ................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... .......................................... ..................... ..................... ..........................................

paper 2. Explica quin

Cranc de riu

ble autoritzat.

Surera

Material fotocopia

Catxalot

ANY

REGNE

iable autoritzat.

ules eucariote

tipus de cèl·l

ORGANISMES

APORT

Material fotocop

el 2. Reconeix indicats:

coneixeme aportacions al w. una taula les i resumeix en ann i Rudolf Vircho Theodor Schw 1. Observa l’eix ias Schleiden, zades per Matth ACIONS

Organismes que es reprodueixen així

ODS

nt de la cèl·lu

Avaluació curricular i avaluació competencial*

i! r a n o i c u l o Amb s

Proves d’avaluació de cada una de les unitats didàctiques amb el seu solucionari i una autoavaluació o coavaluació de la prova.

Nom i cognom

Curs:

..................................

1. Corregeix les

..................................

.........

..................................

________ ________ _______ Avaluació ________ _______

..................................

Data: ............... ..............................

..........

de l’aigua de

la Terra es troba

....................

temperatures

Noms i cognoms: ......................................................................................................................................................................................................................................................

en estat sòlid.

2. Classifica aquestes biomo

lècules segon

Hidrats de carbon

Biomolècules

niques o orgàni

nes, àcids nucleic

7. Mira bé la cèl·lula de la il·lustració i fes el que et demanen.

.................................. .................

..................................

els elements

Gàmeta

..................................

..................

..................................

de les tres colum

.......................

nes que estigu

in relacionats.

Obtenció d’energ

1.2. A quin regne pertany l’Escherichia coli?

☐

Moneres

☐

Protists

☐

Fongs

☐ Plantes

☐ Animals

Relació Sexual

Autòtrofa

Reproducció Efectors

A. Escriu els noms de les estructures cel·lulars assenyalades amb nombres.

1.3. El bacteri Escherichia coli es caracteritza per...

B. Identifica el tipus de cèl·lula que hi ha representada en la imatge i escriu-ne el nom. Justifica la resposta.

☐

Estar format per vàries cèl·lules procariotes amb ribosomes i mitocondris.

☐

Ser un organisme heteròtrof d’una única cèl·lula procariota.

☐

Ser un animal del gènere Escherichia i de l’espècie Escherichia coli.

☐

Tenir una organització pluricel·lular, sense teixits, i obtenir els nutrients de manera

frases següents:

A. Les cèl·lule

de cèl·lules que

tenen el materi

al genètic dins

tenen les

del

, els

B. Les cèl·lule

, els fongs, les

s que tenen el

. Són el tipus

ues dels

8. Completa aquestes frases:

algues...

en el citoplasma

. Són característiq

D. Totes les cèl·lule

rana plasmàtica,

mitocondris,

s eucariotes tenen

cloroplasts.

1.4. Escriu el nom de les parts assenyalades en el dibuix del bacteri. Al costat, escriu les característiques que fan que es tracti d’una cèl·lula procariota:

i esporulació.

ble autoritzat.

sense teixits, pluricel·lulars amb , pluricel·lulars amb

sense citoplasma i nucli.

però no tenen

mitocondris.

són:

Material fotocopia

s tenen memb

s vegetals tenen

cel·lular: bipartició,

B. Hi ha tres tipus de

C. Els nivells d’organització dels éssers vius, de menys a més complexitat,

pluricel·lulars amb

Material fotocopiable autoritzat.

B. Totes les cèl·lule

, ja que

fabriquen els seus nutrients mitjançant la

són

tes frases són vertaderes o falses: A. Totes les cèl·lule s tenen memb rana plasmàtica, i material genèti citoplasma c.

C. Les cèl·lule

heteròtrofa. tenen nutrició

A. Les plantes i les

5. Digues si aques

però sense

_________________________________

però

_________________________________

i sistemes.

Infografia

9. Digues quina de les opcions següents segueix una seqüència correcta dels tàxons, del més ampli al menys ampli. A

• Regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie.

• Regne, gènere, fílum, ordre, família, classe i espècie.

• Espècie, gènere, família, ordre, classe, fílum i regne.

Así es la Esch erich

_________________________________ ia Coli, tradu ïda,

El linx pertany al regne dels

AVALUACIÓ

, al gènere

_________________________________ _________________________________ _________________________________ _________________________________

________________________________________________________________________ Imatge, modificada, extreta de Togo picture gallery (Database Center for Life Science) i a l’espècie

AVALUACIÓ

_________________________________

extreta del diari digit al laopinion.

10. Sabent que el nom científic del linx és Lynx pardinus, completa:

Àrea fotocopiable

..................................

Nutrició

Estímul

4. Completa les

..................................

orgàniques: .................

3. Uneix amb fletxes

ques.

s, minerals i lípids

: ..................................

A. Les seves cèl·lules són sempre eucariotes. B. Estan formats per més d’una cèl·lula. C. La cèl·lula realitza totes les funcions vitals.

s que siguin inorgà

i, aigua, proteï

inorgàniques

Els tipus comuns del bacteri Esch condicion

erichia coli s habituals formen part ens són bene va registrar de la nost ficiosos; però un brot epid ra flora intes incorrecte si es vol evitar el contagi amb el següents al mes dels consells Quin 1.1.de èmic de sínd conseqüè tinal, i és maig del ncia de la en rome hem 2011, a Alem infecció per olitic morts. Les ourèmica anya, es Escherichia bacteri un dels seus investigacion i diarrea coli? amb sang tipus agre s epidemio principi, uns ssius com a lògiques van . Es van carns crues. cogombres menjar No ☐ comptabilitza asse importats mostres, nyalar com però, van r 33 de l’estat a formatges origen del que hagin demostra espanyol☐ estat elaborats amb llets pasteuritzades. Consumir causants brot . r Els resultats que els bact , en un del brot. eris trobats dels anàlisis als cogo crues. fets i verdures Menjar ☐ a les mbrfruites es espanyol s no eren elsqualsevol àpat. Rentar-se bé les mans abans de ☐

6. Llegeix les següents frases sobre els organismes unicel·lulars i marca’n la correcta.

molt extremes.

Biomolècules

CACIÓ

UNITAT 1

B. La Terra té

Grup ____ _____ Data ____ _____

QUALIFI

..............................

frases:

A. La major part

AVALUACIÓ COMPETENC IAL BIOLOGIA I GEOLOG IA 1r ESO Nom ____ ____

Prova d’avalu ació

1.5. Explica de quina manera es reprodueixen els bacteris.

Àrea fotocopiable

________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________ ________________________________________________________________________

Generador d’exercicis d’avaluació

Genava és un generador d'avaluacions personalitzable per a diferents cursos i matèries de l'Educació Secundària Obligatòria. El programa és descarregable per a usuaris docents registrats en l’Espai personal Barcanova.

 FORMACIÓ PER A DOCENTS Barcanova aposta per la formació permanent del professorat i per això ofereix formació i seguiment dels programes de l’ESO. Tant si s’està subscrit a la newsletter, com si ja s’està registrat a l’espai personal, s’informa puntualment d’aquelles formacions o cursos relacionats amb els programes, les àrees, les noves tendències i metodologies educatives actuals. Consulteu amb el vostre assessor o escriviu un correu electrònic a: formacio@ barcanova.cat

Cursos on-line

Una àmplia gamma de cursos adreçats als professionals de l'educació. Podeu consultar l’oferta en l’espai personal

» Et pot interessar » Cursos on-line

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

MEDI AMBIENT

BIOLOGIA I GEOLOGIA PROJECTE DIGITAL AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS ODS

SALUT

ALTRES MATERIALS

OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA

 

INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA





ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC



BIOLOGIA I GEOLOGIA AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS ODS

SALUT

ALTRES MATERIALS

        

   

MEDI AMBIENT

DIMENSIÓ



 

       

OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA



INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

PROJECTE DIGITAL

 LES DIMENSIONS DE L'ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC

     

INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 3. Interpretar la història de l’univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.

Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

DIMENSIONS

C7 OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA

Competència 8. Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Competència 9. Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat.

C10

Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

C11

Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

C12

Competència 12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables a nivell individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

C13

Competència 13. Aplicar les mesures preventives adients, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i malalties associades al consum de substàncies addictives.

C14

Competència 14. Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

C15

Competència 15. Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, valorant les conseqüències de les conductes de risc.

MEDI ÀMBIENT

SALUT

Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

En el marc curricular establert en el Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, es concreten les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació.

PROJECTE DIGITAL

El treball a l’aula de les competències esdevé fonamental perquè l’alumnat assoleixi les competències necessàries per continuar els seus estudis al batxillerat, als cicles formatius o per incorporar-se al món laboral. S’han establert quatre dimensions: indagació de fenómens naturals i de la vida quotidiana, objectes i sistemes tecnológics de la vida quotidiana, medi ambient i salut.

Cada unitat treballa una o dues de les dimensions. S'especifica a línicia d'aquesta.

L’UNIVERS

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURA I DE LA VIDA QUOTIDIANA

UNITAT 1 » L’UNIVERS

1. L’UNIVERS matèria, l’energia, de tot el que existeix: la L’univers és el conjunt l’espai i el temps.

nts models

Com es l’univers? Els difere al llarg del temps

Viatge cap a allò desconegut

ia, l’ésser humà té un que, gràcies a la tecnolog En l’actualitat, podem dir això no ha estat sobre com és l’univers. Però cert grau de coneixement sempre així.

l’ésser humà ha Des de l’antiguitat, cossos celestes i sentit curiositat pels l’espai que ens per la immensitat de

Una mica d’història

disposaven d’aquesms actuals, els antics no A diferència dels astròno sorgien a partir de sobre l’univers que tenien ta tecnologia, i les idees ons no cientícel i de creences o de suposici la simple observació del

envolta. ms només poEls primers astròno insignificant de dien observar una part del sistema sol’univers: components En l’actualitat, tot lar, estels propers… gia ens han i que la ciència i la tecnolo fins i tot les galàpermès d’observar com més coses es, llunyan més xies tes ens fem. pregun més rim, descob és, sens dubte, un L’estudi de l’univers a allò desconegut. autèntic viatge cap

fiques. per una d’una Terra plana i coberta Les primeres idees parlaven de forats a es consideraven una espècie cúpula, en què les estrelles que hi habitaven. una gran llum o éssers divins través dels quals es veia d’observasorgides ions r concepc Més endavant, van aparèixe més importants més científiques. Les dues cions i d’algunes dades ric i l’heliocèntric: van ser el model geocènt Ptolemeu, conIdeat a l’antiga Grècia per • El model geocèntric. tot girava al el centre de l’univers i que siderava que la Terra era xvi. des del segle ii fins al segle seu voltant. Va ser vigent en el segle xvi, Proposat per Copèrnic tric. heliocèn model • El i que tot girava era el centre del cosmos considerava que el Sol al seu voltant.

Contesteu en grup respondre a les Formeu grups per : qüestions següents 1. Què és una galàxia? sistema solar? 2. De què està format el ns? 3. Per què hi ha estacio marees? 4. Quin és l’origen de les

TREBALLA AMB LA IMATGE

T1. A partir del que pots observar

en les imatges: la Terra i a) Localitza, en cada cas, el Sol. en b) Digues en què es diferenci ons de aquestes dues concepci és vil’univers i especifica quina gent en l’actualitat.

UNITAT 1 » L'UNIVERS

» TALLER CIENTÍFI

Com ens pode m orientar per mitjà dels astre Orientar-se sobre la sup s erfície terrestr punts card e

Model heliocèntric

Model geocèntric

inals des del significa sab er ubicar els lloc en què portant per ens trobem. poder situar-n Això és forç os en un map minat lloc sens a ima i dirigir-no e perdre’ns. s a un dete En l’actuali rtat podem fer això amb que dispose certa facilitat m d’aparells gràcies al fet tan senzills ticats com com la brúi el GPS, que xola o tan sofi ens informe direcció en sn de la nos què hem de tra posició moure’ns per i de la destinació. poder arrib ar a la nostra Però si, tal com passava als nostres sem d’aquest avantpassats s avenços , no cien dispotífics, per orie fer observa nt els astres ntar-nos, ho del cel. podem

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA C3

Com ens podem orientar de dia

Podem apro fitar això i utilitzar l’om jecta un pal bra que proil·luminat pel Sol, per pod Atès que l’ast er orientar-nos re ascende . ix cap a l’ho que avança ritzó a mes cap al sud ura , l’ombra proj serà cada veg ectada pel ada més curt pal a, de manera dia, arribarà que, al mig a la seva long itud mínima què l’astre , moment es trobarà en exactament Segueix aqu al sud. estes indicac ions: » Abans del migdia, clav a un pal a l’extrem de terra i mar l’ombra que ca proj ecta. A part quest punt, ir d’atraça una circ umferència del pal. al voltant » Observa com evoluci ona l’ombra cada quinze i fes marque minuts. A mes s ura que el Sol xima al sud s’apro, l’ombra cad a vegada és de manera més curta que s’alluny a de la circ Passat el mig umferència. dia, l’ombra torna a créi na a acostar xer i es tora la circumf erència. » Si dibuixes una línia entr e el pal i el bra més curt punt de l’om a, hauràs determinat nord-sud. la direcció

ODS

Durant el dia, l’astre que podem obs ra, el Sol surt ervar és el per l’est i es Sol. Com sab pon per l’oes més alt en eu, a causa t. Si l’observ el cel, al mig del movime em des de dia es trob nt de rotació l’hemisferi a al sud. de la Ternord, quan el Sol arrib a al seu pun t

DIMENSIÓ OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA C7

ALTRES MATERIALS

UNITAT

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

Programa Elizabeth Blackwell

Cadascuna de les dimensions es desplega en unes competències o actituds que es veuran reflectides al llarg de les unitats dels programes Innova.

Programa Maria Sibylla

UNI TAT 1

ÉS NOTÍCIA!

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

UNITAT1 L’univers

Cada unitat treballa una o dues de les dimensions. S'especifica a línicia d'aquesta.

» Com hem pogut observar l’univers? que han fet possible lligat a l’evolució dels diferents aparells El nostre coneixement de l’univers està febles… nítides, que es puguin captar senyals més que les imatges obtingudes siguin més y 1609, le xvii, l’an s del seg opi molt A principi un telesc fabricar Encara ts. en Galileu va gm au b pocs porcionava senzill, am que pro imatges veure que les capaç de ser va s, nítide s del Sol eren poc les taque la Lluna, de er. leu pit rel Jú el de ls satèl·lits i alguns de

n va in Newto que , Isaac curt i ny 1668 molt més nt, l’a a això va va er b e da m A qu Més en scopi lents. un tele lloc de es. ventar iralls en olt més nítid rvir m ges m feia se ir imat gu la imatse acon veure en de m pots ar ones 1937. Co den capt rgir l’any lesgran i po radiote is van so olt ls op m de a sc ió lic otele disposic a parabò . la Els radi ta all e os nt qu sp pa re eus n una spai. Cr Raona la ge, tene ts de l’e a funció? oceden té algun ràdio pr imatge questa copis d’a

Comprensió inferencial…

De què tracta principalment aquesta notícia? Quines conseqüències pot tenir per al futur de la humanitat el que ens explica? Busca i proposa un altre títol per a la notícia.

un telescopi a NASA va enviar L’any 1990, la i espacial Terra: el telescop 590 km de la la Terra i ta al voltant de molt Hubble, que orbi nir unes imatges obte ès perm que ha que a aquesta s creu què més nítides. Per es? nítid més ies fotograf distància pot fer Les sondes esp acials són nau s que s’envien d’estudiar plan a l’espai amb etes, satèl·lits la finalitat , asteroides, interestel·lar. En cometes o coss l’actualitat hi ha os de l’espai unes 20 sondes l’ESA i de païs propietat de la os com el Japó NASA, de , Rússia, la Xina …

són fetes per una sonda

planetes del sistema solar 3. Les fotografies que tenim avui en diaes dels velocitat viatja per va llançar, on és actualment, a quina anomenada Voyager 2. Investiga quan que ha fet. l’espai i quins són els descobriments principals

UNI

TAT 1

Investiguem!

del Sol. Segur que girant al voltant iu-los: que no estem sols al més llunyà. Escr re planeta, però del més proper la Terra és el nost al voltant del Sol Tots sabem que giren que etes de tots els plan saps dir el nom

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA C3

del Sol? distància estan

A quina distància

altres? Coneixes estan els uns dels

a quina ns la mida real? 2. Ara bé, sabries dir n entre si sego els planetes tene la proporció que

són molt grans. Quan això passa, la ciència Són preguntes difícils de respondre, ja que les dimensions podem veure. elabora un model científic que permet explicar allò que no són en el llibres apareixen fiable a solar que resentació s del sistem a! són una rep Els model igarem si idea erròni est una Inv n ? rte ala apo fets a esc en canvi, ens a solar o si, del sistem

som-hi!

tema solar a escala del sis representació ha un camp

ola hi possible. Si a l’esc ncia ncia en línia recta esentarà la distà la màxima distà ima distància repr lloc que tingui es, representabé. Aquesta màx Necessitem un patí, ens anirà l’escola fa 30 metr un de o ol pati el futb ple, de de planetes. de bàsquet o Neptú. Si, per exem sentats la resta dir, a repre és ran eta, esta plan larem on entre el Sol i l’últim e 30 Neptú i calcu 0 el Sol i en el metr i anota’l rem en el metre representació dit on faràs la lloc que has deci cinta mètrica el una amb ura a) Primer, mes el requadre. en es) metr 30 Diàmetre del (si és diferent de Diàmetre real model en mm en km Planetes Diàmetre del Diàmetre real en mm l mode en km Planetes 0

mercuri venus terra mart

57.909.175 108.209.930 149.597.870 227.936.640

júpiter

saturn urà neptú

DIMENSIÓ INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA C4

778.412.01

1.426.725.400 2.870.972.200 4.498.252.900

AVALACIÓ CURRICULAR

AVALUAPP

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

AVALUACIÓ COMPETENCIAL

ODS

POSA'T A PROVA

ALTRES MATERIALS

PROJECTE DIGITAL

   

BIOLOGIA I GEOLOGIA

AVALUACIÓ · AVALUAPP

BIOLOGIA I GEOLOGIA

 AVALUACIÓ

   

AVALUAR PER APRENDRE



ACOMPANYAR



        



OBSERVAR

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

         REFLEXIONAR 

DECIDIR I ACTUAR

     

ODS

COMUNICAR

Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar, en cada moment, la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.

ALTRES MATERIALS



PROJECTE DIGITAL

L’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d'assoliment de les competències d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.

Per tant, s’ha de valorar la millora de les competències dels estudiants, i la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats. En els programes oferim diverses eines d’avaluació:

Autoavaluació

Al final de cada unitat del programa Elizabeth Blackwell hi ha una doble pàgina «Posa’t a prova», en la qual l’alumne pot anticipar i percebre els aspectes que domina o els que ha de reforçar. UNITAT 1 » L'UNIVERS a cada

pròpia i calor.

les conseqüències de 5. Recorda quines sónterrestre .

Organitza les idees a seCopia i completa l’esquem organitzades güent per tal de tenir la unitat: les idees principals de

La … El color La …

Que es caracteritzen per

Com el nostre

Sistema solar

Els nostres són

veus en

El·líptica

els planetes que 7. Busca informació sobre cada un. un informe breu sobre

format per

El Sol

…

i cor-

regeix-los: d’aia partir de grans núvols a) Les estrelles neixen ts nebuloses. gua i de gas còsmic anomena en reles estrelles s’hi produeix b) En la superfície de desprenen molta energia. accions nuclears que mai; s’apaguen. c) Les estrelles no moren tzen únicament pel color d) Les estrelles es caracteri i per la brillantor. t de el Sol, només té movimen e) La nostra estrella, translació.

Sistemes planetaris

Cossos celestes

La nostra s’anomena

Que poden tenir forma

6. Troba els errors de les afirmacions següents

està compost de

Galàxies

la rota-

ció i de la translació

fa 13.700 Que té el seu origen milions d’anys

L'univers

Cúmuls de galàxies

llum

4. Explica la raó per la qual les estrelles emeten

» POSA’T A PROVA

les imatges i redacta

Els 8 planetes Cossos

Irregular

Exteriors

Interiors que són

…

Urà

…

La Terra que presenta moviments de

Amb el seu satèl·lit

que presenta

…

Cometes

geix-los: són parcials. a) Els eclipsis sempre la Terra fa ombra al Sol. b) En un eclipsi de Lluna, l punt veurà des de qualsevo c) Un eclipsi de Sol es de la Terra. i el la Terra està entre la Lluna d) En un eclipsi de Sol, Sol. que es

13. tal de comparar els planetes 8. Elabora una taula per. Indica si són sòlids o gasosos,

i posa-hi els rètols Fotocopia aquesta imatge

corresponents:

interiors i els exteriors pocs anells o sense anells, amb grossos o petits, amb satèl·lits o amb molts.

4 fases Les marees

Les conseqüències de la qual són

Moviment aparent

…

planetes.

10. Explica quan es produeix un eclipsi de Sol. i corre11. Troba els errors de les oracions següents

La …

Traslació

Rotació

Asteroides

a la Terra. i ropetits formats per gel b) Són cossos celestes ques. Tenen cua. dels que orbiten al voltant c) Són cossos celestes . planetes del que orbiten al voltant d) Són cossos celestes ats petits per ser consider Sol, però són massa

produeixen a la Terra.

Satèl·lits …

una de les afirmacio del Sol que giren al voltant a) Són cossos celestes dels meteorits que arriben i originen la major part

12. Fes un esquema amb els tipus de marees

Planetes nans

que són

al qual fa referènci 9. Identifica el cos celeste ns següents:

que causa

Les …

Els eclipsis

Durada dia-nit

Practica

l’expansió de tota la d’una . Així es va iniciar fa uns anys a partir l’espai. Les galàxies , l’univers es va formar matèria, es va formar Segons la teoria que es va expandir la moment . A mesura existent. , que es trobava en aquell a causa de l’atracció en agrupar-se la matèria i les estrelles s’han format la Via Làctia. i digues a quin tipus pertany forma la segons n que existeixe Recorda els tipus de galàxies

: 2. Copia i completa del

En el programa Maria Sibylla els alumnes compten amb aquests apartats en cada una de les unitats: • Posa’t a prova. Activitats d’autoavaluació. 1 TAT

1 TAT UNI

UNI

 POSA’T A PROVA

Observa aquest dibuix, que representa el recorregut aparent del Sol en un lloc de la Terra situat a l’hemisferi nord, en tres dies diferents de l’any:

Imagina’t que el nostre Sol té un interruptor i el pots obrir i tancar. Si tanquéssim aquest interruptor i deixéssim el Sol a les fosques, quant temps trigaríem a quedar-nos sense llum a la Terra? (Consulta la informació de la pàgina 18.)

Sud

Est

Oest

Tal com has vist, l’estudi de l’univers és un tema que ha interessat des de tots els temps fins avui dia. Molts països destinen molts diners a investigar-lo i a estudiar-lo. Observa aquest gràfic i respon:

les agències espacials amb més pressupost 19,0 $

a) En quina trajectòria el Sol assoleix més altura al cel?

En quina trajectòria el Sol

assoleix l’altura més petita al cel? b) Quina trajectòria representa el dia més llarg? dia més curt?

6,1 $

Quina trajectòria representa el

Quina trajectòria representa la nit més llarga?

Quina representa la nit més curta?

2,5 $

c) T’has fixat mai quina d’aquestes trajectòries és la que segueix el Sol durant l’estiu al lloc on tu vius?

I a l’hivern?

el Sol?

Per quin punt el veurem pondre’s?

Des de quin punt cardinal veurem sortir

2,0 $

2. Has sentit mai a parlar de la cara oculta de la Lluna? Pot ser que sí perquè hi ha novel·les, cançons

i fins i tot poemes amb aquest títol, ja que és un tema que al llarg dels temps ha creat expectació. Per què veiem sempre la mateixa cara de la Lluna? Per què des de la Terra no podem observar l’altre costat? Busca informació i dissenya un model per explicar a classe aquest fenomen.

1,4 $

A partir del que has après, explica i raona per què a Melbourne (Austràlia) el dia 1 de gener el poden celebrar banyant-se al mar, a 28°C, i, en canvi, a París (França) l’han de celebrar ben abrigats, a 5°C?

• Què representa? Quin és el país que l’any 2017 va invertir més en recerca espacial? Per què creus que s’inverteixen tants diners en l’estudi de l’univers si després falten diners per a altres coses? Debateu a classe si creieu que és just o no dedicar tants diners a la recerca espacial.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

•A valuar per millorar. Recull d'eines com rúbriques i bases d'orientació perquè l’alumne es pugui autoavaluar. •C om puc aprendre més i millor. Apartat en què es treballen estratègies de neurociència. UNI T

reu

Així coneixe

illo per m

ar Ava l u

rar

Tots els mem

bres

total molt clar. un resultat

satis

norm del grup hem concretar les el suport bilitats i necessitat les responsa nt isos tot i l’ajut del doce ar els comprom ió del per poder acab i la intervenc nt. de concretar doce les les normes, ts i els responsabilita isos. comprom

els concep

tes. Hauràs

per Han quedat es dificultats Hem tingut definir les tasqu t ió i la degu en l’elaborac que calia fer les participació redacció de fer a la poca bres del calia que tasques dels mem assa degut a l’esc bona grup en la seva de i redacció. participació elaboració bres part dels mem del grup.

dels major part bres del La bres del grup Tots els mem mem en cipat en Participació les grup hem parti en hem participat nt de i la molt activame la redacció l’elaboració les grup l’elaboració i la redacció de tasques del les ha redacció de tasques que ha que es fer. tasqu calgut calgut fer.

lidem algun

MÉS I MILLOR?

es coses i alt

res no?

La nostra memòria és select iva, el nostre cervell emma el que no té interès. El gatzema la informació cervell pot triar què és important i oblida el uns determinats apren entatges, intenta relaci que vol recordar associant-hi emocions. Si vols fàcilment onar-los amb alguna emoci recordar millor ó; això et permetrà record ar més i millor!!

asts s podc pes aluar el vell a per av nt n o % rúbric aprene 1 a n ç at av 2 t r at expe 3 Ens ha qued bres r mem 4 Tots els pendent pode es, bres Tots els mem del grup hem de retat les Elaboració del grup hem normes, conc es, les les establert les les normes, norm bilitats ts i ts i els les responsa responsabilita responsabilita de isos i els compromisos compromisos els comprom amb de forma àgil, amb forma prou del grup consens i factòria.

PROJECTE DIGITAL

Per què ob

ica. els ció de la rúbr s o avaluar ris d’avalua RTANT! ltres mateixo llegir els crite MOLT IMPO fer el vostre podcast, heu deprés uar-vos vosa creació. , podreu aval ar en la seva a reu particip començar la tasca. Des iques, pod Abans de litat sobre erts en rúbr tives de qua n sigueu exp les expecta avant, qua i, més end companys

Com puc aprendre

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

1 TAT

UNI

n no vas pod Tot això t’aju vau passar er fer l’act darà a reco de trobar ivitat prop rdar. També el mètode osada pots fer una que et func cançó per ioni millor recora tu.

no hi ha dos

cervells iguals!

Contesta per tercer i últim cop el formulari de l’apartat «QUÈ EN SABEM? QUÈ EN SABREM?».

26 28

En aquest mome nt hauries de respo les preguntes. Si ndre amb un 3 o no és així, pensa un 4 a totes què pots fer. Dema na ajuda si et cal.

Proves d’avaluació escrites*

Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació curricular i una prova d’avaluació competencial. S’ofereix també el solucionari per fer més àgil i pràctica la correcció. w

ms: Nom i cogno Curs:

Noms i cognom....... ......................s: ..................................

......................

........... Data: ...........

...............

............. ..........................

..................................

.............

..........................

nts frases sobre

.................................... .................................... .................................... ....................................

A. Les seves cèl·lul

mes.

res molt extre

Hidrats de

les segons

biomolècu

ts per més d’una

C. La cèl·lula realitz

inorgàniques

que siguin

ues: ..........................

les inorgàniq

Biomolècu

3. Uneix amb

ents de

fletxes els elem

nes que les tres colum

demanen. 1 2

....................

3 5

..........................

es: ..........................

les orgàniqu

Biomolècu

ns vitals.

i fes el que et

..........................

........

’n la correcta.

..........................

..................................

unicel·lulars i marca

es. o orgàniqu

..........................

els organismes eucariotes.

..................................

cèl·lula.

a de la il·lustració

i lípids ics, minerals

............. ..........................

..................................

a totes les funcio

7. Mira bé la cèl·lul

àcids nucle

a, proteïnes,

carboni, aigu

es són sempre

B. Estan forma

té temperatu

aquestes 2. Classifica

..................................

6. Llegeix les següe

x les frases: estat sòlid. 1. Corregei es troba en ............................... .................................... a de la Terra .................................... r part de l’aigu .................................... A. La majo .................................... ....................................

B. La Terra

..................................

ionats.

estiguin relac

4 5 6

A. Escriu els noms de les estructures cel·lulars asseny alades amb nomb B. Identifica el res. tipus de cèl·lul a que hi ha repres Justifica la respos entada en la imatg ta. e i escriu

rgia

Obtenció d’ene Nutrició

Gàmeta

Sexual

-ne el nom.

Relació Estímul

Efectors Reproducció

8. Completa aques

Autòtrofa

tes frases:

A. Les plantes i les

tenen nutrició , ja que nts mitjançant la . de cel·lular: bipart ició, lasma són C. Els en el citop i esporulació. nivells d’orga nització dels éssers vius, de . el menys són: n a més comp les que tene , lexitat, dels B. Les cèl·lu sense teixits, plurice terístiques l·lulars amb sense . Són carac , pluricel·lulars però amb però sense pluricel·lulars amb i o falses: i sistemes. vertaderes frases són a stes lasm aque si 9. Digues quina àtica, citop 5. Digues de les opcions brana plasm mem n següe tene nts segueix una més ampli al menys cèl·lules seqüència correc ampli. A. Totes les ta dels tàxons tic. a i nucli. , del i material genè , citoplasm A • Regne, fílum, a plasmàtica classe, bran ordre, mem n família, gènere i espècie. cèl·lules tene plastBs. B. Totes les • Regne, gènere no tenen cloro , fílum, ordre, condris, però família, classe tenen mito i espècie. les vegetals C • Espèci C. Les cèl·lu e, gènere, família ris. , ordre, classe, n mitocond fílum i regne. riotes tene cèl·lules euca 10. Sabent que D. Totes les el nom científi c del linx és Lynx pardinus, comp leta: El linx pertany al regne dels , al gènere . i a l’espècie

les 4. Completa

ents:

frases segü

del

el tipus fabriq . Són uen els seus nutrie

es... algu les B. Hi ha tres tipus , els fongs,

Àrea e fotocopiabl

AVALUACIÓ

piable autorit

Material fotoco

Material fotocopi

able autoritzat.

zat.

les A. Les cèl·lu que de cèl·lules

dins rial genètic tenen el mate , els tenen les

Ó AVALUACI

Àrea fotocopiable

1.1. Quin dels bact IAL cons er ells MPETENC segü CIÓ CO i Escher ents icESO AVALUA ☐ és in No m IA 1r hia coli? I GEOLOG corr enjar ecte carns BIOLOGIA ☐ ______ si es Cons crues. Grup ___ vol ev umir form itar ___ ☐ _at el co ______ ges qu Men ta ______ ___ Da ntag ___ ja ___ r fruite e hagi i am _________☐ n esta ___ s i ve b el ___ ___ ___ Re ___ rdures t elab ntar-s Nom ó ______ orats crues. e bé CACIÓ Avaluaci IFI AL am le QU s man b llets s aban pasteu s de ritzade qualse s. vo l àpat 1.2. . A qu in re gne ☐ i en pert Moner intestinal, any es l’Esc tra flora es herich a Alemanya, de la nos ☐ tPr 1 par otistig a UNITAT formen del 2011, ia co com coli s g ia li? ma san ich mes de a amb i Escher ☐ però al i diarre Fo ptabilitzar 33 del bacter rèmica eficiosos; s comuns comng ben1. 3. El me hemoliticou Els tipus en ens són . Es van ☐ un ls t, ius dro ba Plante bro itua ess sín del cteri tipus agr s hab ic de s s Esch a origen ☐ a les condicion seu t epidèm s com fets bro r del ☐ An Es er ala lisis un tar fo ar ichia eny per un imals els van ass ts dels anà va registr co infecció ulta li es no eren ☐ iològiques rmat perol. Els res cia de la dem ca Ser un espanyols conseqüèn cions epi tat espany vàriescog ombres racteritz investiga s als cèl·lules ats de l’es orgatro a pe ☐ nism bat import procar r... morts. Les e hete teris Serbac ombres els un cog io ròtrof que uns tes am anim principi, d’una al de demostrar☐ b rib van ò, Te l os gè ún per nir un omes nere ica cè mostres, a orga Esch i mito l·lula heterò erich del brot. nitzac procar cond trofa. ia i de causants ris. ió plur iota. l’esp icel·l ècie ular, Esch sens erich e teix ia co its, i li. obteni r els 1.4. nutrie Escr nts de iu el escr nom maner iu le de le a s cara s pa cterís rts as tique seny s qu alad e fan es en que el dibu es tr ix de acti d’un l bact a cè eri. l·lula Al co ____ proc stat, ____ ariota ____ : ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ _ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ _ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ _ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ _ __ __ __ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ _ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ___ ____ ____ Imat ____ ____ ge, m ____ ____ ____ ____ odifica ____ ____ ____ ____ _ da, ex ____ ____ ____ __ treta __ 1.5. ____ ____ ____ de To Expl ___ ____ ____ go pi ica de ____ ____ cture ____ ____ ____ quin galle ____ ____ ___ a man ry (D ____ ____ atabas era es a __ ____ ____ Àre e Ce n.es __ ____ e repr ____ ____ nt odue ____ ____ fotocopiabl tal laopinioer for Lif ____ ixen diari digi ____ e Scien ____ del reta __ ____ ____ ce) ____ uïda, ext els ba ____ ____ cteris a Coli, trad______ ____ ____ . herichi ____ ____ __la __Esc ____ Así es ____ ____ ____ Infografia ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ __ __ ____ __ ____ ____ ____ ____ ____ ____ __ ____ ____ ____

* Ho trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat dins l’apartat ELS MEUS RECURSOS.

ODS

..........................

luació Prova d’ava

............. ..........................

ALTRES MATERIALS

N QUÈ E

o tres com s de dos Amb grup queu inpanyes bus panys o com personatge sobre el relleformació ser va per què (biografia, cionats riments rela vant, descob la unitat, a tractat en amb el tem areu l’enetc.) i prep anècdotes, u. li faríe i elatrevista que l’entrevista Enregistreu eu fer-lo podcast. Pod boreu un a infordel program per mitjà s’utilitza que y, acit màtic Aud ios. Desi editar àud per gravar rsos podlteu els dive prés, esco el que més se i voteu ne casts a clas podeu ferbé Tam us agradi. , el web és del blog difusió a trav etc. de l’escola,

STEPHEN HAWKING

UNI TAT 1

, D E …?

AT 1

del Als membres dels estat A la major part grup ens ha dels grup dur a La major part membres del impossible grup t dur ions els membres membres del e ens ha costa terme les func dels Tots dut 5% Compliment e les funcions i les responsabilitats del grup hem ions hem dut a term term a s func bilitats forma funcions i les a terme les rols assignat i les responsa del càrrec de bilitats les ts del forma ria i les responsa responsabilita prou del càrrec de prou satisfactò forma a de ria c form fixat. factò de càrre c del prou satis en el termini el factòria càrre factòria i en es les hem eficient i satis satis algun i ini fixat. ini i en el term termini fixat. fet fora del term nal fixat. io no és origi creatiu L’àud tiu. Es poden L’àudio és poc ni crea ys rials molt L’àudio és men i poc original. trobar mate 10 % tiu es mostra a a internet. tiu i menys iènci L’àudio és crea crea semblants va motiva L’aud rent i no té Creativitat i original i moti original, però indife ir ir segu a a segu seguir l’audiència i originalitat l’audiència interès per sobre sobre el sobre investigant investigant investigant at. at. tract el tema tract tema tema tractat. molt el El tema està poc tat, El tema està poc documen ben t es El tema està documentat, el contingu molt el una t es El tema està documentat, el contingu presenta amb e tat, una 25 % Continguts ben documen contingut es presenta amb lògica seqüència sens t es falten poc final enta amb una al ència el contingu i a pres seqü lògic una lògica u presenta amb a seqüència i al final inclo conclusions. lògic u conclusions. seqüència i al final inclo té poques u però Intenta reco inclo ns, i al final conclusio rdar alguna en algun i escriu-la cosa que conclusions. mancances . Explica els vas aprendre detalls que quan teni dels aspectes. osa recordis. es sis o set El tema s’exp dat, osa anys. Pen poca clare tema s’exp sa una esto El amb osa dat, na e és poc El tema s’exp amb poca clare el llenguatg at és tract % itzen dat e 20 El tema amb clare el llenguatg correcte i s’util molta i itzen s’util i rsos Llenguatge llenguatge cte s’exposa amb el recu i corre pocs rsos recursos claredat i el utilitzat i recu ístics. els recursos itzen pocs lingü i els Després, els llenguatge lingüístics s’util lingüístics lingüístics. alum ístics lingü nes ent. que vulguin recursos correctam poden lleg r de Intenteu trob ir en veu alta es fan servi té una ar algun asp l·lent. els seus reco El podcast ecte en com manera exce té una molt rds. ú en totes Pot ser que El podcast producció les explicac té una en la majoria deficient que El podcast ions. producció deficient pel de records correcta sts ast té una quatre hi hagi una i inclou aque fa a aquests ics El podc excel·lent producció sts emoció asso tècn ctes isits, bé Aspe producció ciada a allò i inclou aque quatre requ requisits o sts que vau apre enten isits, : pres requ re algun dos i inclou aque quat però ndre? en falta isits: enta ca quatre requ però un pres deficiències: – Hi ha músi 25 % ca ca – Hi ha músi deficiències: – Hi ha músi de fons. ca de veu de fons. – Hi ha músi de fons. – El volum de veu veu de uat. – El volum volum de fons. adeq – El és veu és adequat. adequat. El volum de qualitat de – és La – de . Com? de – La qualitat és adequat. Segurament – La qualitat l’àudio és bona . . de al principi és Per exem l’àudio és bona – La qualitat l’àudio és bona no et serà – El temps ple, pensa . és fàcil, però és una cosa que – El temps l’àudio és bona , si practiqu – El temps l’estipulat. has après es una mic és l’estipulat. en aquesta – El temps l’estipulat. a, et serà útil unitat i escr tota la vida l’estipulat. gat el iu-la: . No hem entre hem Hem entregat dos podcast o ho en gat % amb 5 I, Hem entre el podcast fet sense tenir a ara, pensa alguna d amb retar entregat ast emo de form la dies podc amb Hem ció el més amb què la els compan compte a d dins puguis rela ys i compan Termini i form e tenir en el podcast lerta. bé junt un dia de retar sens i estab cion rd yes, ar: què vas la i d’aco a quan vas fer s, quan vas del termini d’entrega del sentir qua i d’acord amb . compte la form demanar mat el taller a n vas sort a perquè va lerta casa amb erial a algú amb la form ir al pati ploure, per forma estab podcast establerta. algun pare especial, qua exemple… nt i us ho dar establerta.

AvaluApp Editorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions.



        

També a…



AVALUAPP

   

Multidispositiu per treballar en qualsevol suport.

Visual, intuïtiva i fàcil de gestionar.



 

Adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.

       

     

Les activitats competencials dels programes INNOVA s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp. Permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de .

PROJECTE DIGITAL

AvaluApp és una aplicació visual, intuïtiva i fàcil de gestionar, a la qual es pot accedir des de qualsevol dispositiu. Està adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament.

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

Permet de fer una avaluació continuada i formadora, mantenir un seguiment individualitzat de cada un dels alumnes, i finalment descarregar un document Excel amb els requeriments de l’entorn Esfer@.

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

Alumnes de 1r - B - Llengua catalana Llengua Catalana. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5026-2 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Llengua catalana

Alumnes de 1r - B - Lengua castellana Lengua Castellana. 1 ESO ISBN: 978-84-489-5048-4 Curs: 1.º de ESO Assignatura: Lengua castellana

ODS

Les activitats competencials dels programes Innova de Barcanova s’han ponderat i classificat a l’AvaluApp, de manera que només cal introduir-hi la qualificació i, automàticament, n’extreu un resultat. A més a més, permet incloure altres activitats o canviar la valoració proposada.

ALTRES MATERIALS

Alumnes de 1r - B - Matemàtiques Matemàtiques. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5070-5 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Matemàtiques

AvaluApp pas a pas 1

Entra i registra’t.

Accedeix-hi i crea el teu perfil.

Crea els teus grups.

Posa nom al grup creat. Alumnes de 1r - B - Matemàtiques Matemàtiques. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5070-5 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Matemàtiques

Alumnes de 1r - B - Llengua catalana Llengua Catalana. 1r ESO ISBN: 978-84-489-5026-2 Curs: 1r d’ESO Assignatura: Llengua catalana

Alumnes de 1r - B - Lengua castellana Lengua Castellana. 1 ESO ISBN: 978-84-489-5048-4 Curs: 1.º de ESO Assignatura: Lengua castellana

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Selecciona el programa o projecte a avaluar.

PROJECTE DIGITAL

Llengua Catalana 1r ESO

Llengua Catalana

978-84-489-5070-5

Matemàtiques 1r ESO

Matemàtiques

Edita la ponderació de les activitats, si cal.

iologia B SociiaGlesologia3 M3autemà-t i q es Lengua 1 castellaLnleangua ESO DOS SIE R

Programa

ESO

Maria Sibylla

Program

DO SS IE R

Teresa C

laramun

ESO

Program

cat3alana3 DO SS IE R

Ada Lov e

ODS

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

lace

ESO

DOSIER

Progra m

María a de Zay

ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

ALTRES MATERIALS

978-84-489-5026-2

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

Assigna’l al teu grup.

Edita les activitats avaluables, si cal.

Afegeix activitats.

Elimina activitats.

Modifica la ponderació.

Pots afegir-hi o treure alumnes.

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

Es poden afegir: manualment, d’un altre grup o importar d’un document Excel.

Avalua les activitats competencials del programa.

BIOLOGIA I GEOLOGIA AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

Descarrega el document Excel amb l’avaluació de les activitats competencials dels teus alumnes.

ODS

Llengua Catalana. 1r ESO 978-84-489-5026-2 1r ESO Llengua catalana

l a i r o t u t l a x i e d Acce Document adaptat als requisits del Departament d’Ensenyament.

ALTRES MATERIALS

PROJECTE DIGITAL

Identifica el nivell assolit pel codi de colors (de vermell a verd) i fes un seguiment personalitzat dels teus alumnes.

i Ara, amb Clickedu, podeu avaluar les dimensions a partir de les activitats que es proposen des dels programes, important les activitats d’AvaluApp com a ítems associats a les competències de les dimensions.

Com obtenir els ítems d’AvaluApp?

Abans de començar, podeu llegir la informació sobre com avaluar les dimensions en https://learning.clickedu.eu/manual.php. Des de Clickedu podeu importar les activitats dels programes de Barcanova relacionades amb les competències i que estan referenciades com a ítems avaluatius. Per poder importar les activitats cal que la matèria estigui organitzada segons la normativa LOEM i que tingui carregades, com a mínim, les dimensions.

Com importar les activitats d’AvaluApp? 1

Des del bloc Matèries, aneu a la vostra matèria i cliqueu Ítems avaluatius. AvaluApp: Ítems avaluatius • Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura • Curs escolar: 2020-2021 • Grup/Classe: Primer de l’ESO

A Accions, cliqueu Obtenir ítems d’AvaluApp. Veureu la llista dels programes de Barcanova.

AvaluApp: Catèleg del llibre • Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura • Curs escolar: 2020-2021 • Grup/Classe: Primer de l’ESO

Llengua catalana 1 • ESO • Llibre de coneixements Lengua castellana 1 • ESO • Libro de conocimientos Matemàtiques 1 • ESO • Llibre de coneixements Socials 1 • ESO • Llibre de coneixements

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Cliqueu el llibre del qual voleu obtenir els ítems.

PROJECTE DIGITAL

Apareixen les dimensions de la matèria. També apareixen les activitats del llibre classificades segons aquestes dimensions. Si hi teniu les competències, les activitats us apareixen repartides per competències.

AvaluApp: Contingut del llibre

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

• Matèria: Àrea de llengua catalana i literatura • Curs escolar: 2020-2021 • Grup/Classe: Primer de l’ESO

Cada activitat té un desplegable. Escolliu en quina avaluació l’avaluareu perquè es pugui crear l’ítem.

Tingueu en compte que aquesta acció no es podrà modificar des d’aquesta pantalla, ja que l’ítem ja s’haurà creat. Per canviar l’avaluació haureu d’editar l’ítem de l’activitat. Per això us recomanem que només importeu aquelles activitats que ja sabeu a quina avaluació assignareu. Cada dimensió o competència també conté una llista desplegable. Aquí podeu assignar directament totes les activitats a una mateixa avaluació. Cliqueu Guardar.

ODS

Aquestes activitats tindran un pes equitatiu dins la dimensió o competència, sense tenir en compte altres ítems que hi pugui haver. Per això, és necessari comprovar, posteriorment, els percentatges de les activitats a l’arbre d’ítems i, si cal, editar-los.

ALTRES MATERIALS

Es crearà un ítem avaluatiu per a cada activitat que hàgiu assignat a una avaluació, classificades per la dimensió o competència corresponent.

ACTIVITATS RELACIONADES AMB ELS REPTES

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

17 OBJECTIUS

ALTRES MATERIALS

COMPROMÍS

PROJECTE DIGITAL

  

BIOLOGIA I GEOLOGIA

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible)

BIOLOGIA I GEOLOGIA

 COMPROMÍS ODS

PROJECTE DIGITAL

Objectius per al Desenvolupament Sostenible

En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.

El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també el seu saber fer i el seu saber ser.

ODS

implícit n e rt o p s u ti c je b o Aquests boració un esperit de col·la ctiu je b o l’ b m a e m s ti a i pragm anera m e d , a id v la r ra lo de mil ns futures. io c ra e n e g s le e d , sostenible

Els ODS són una cr per posar fi a la ida universal a l’acció pobresa, proteg ir i garantir que t otes les person el planeta es puguin gaud d’igualtat, aigu ir a, energies net es, pau i prosperita t.

ALTRES MATERIALS

ucació L’Agenda 2030 situa l’ed tal per com a palanca fonamen JECTIUS. desenvolupar els 17 OB

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.

Els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible:

Erradicar la pobresa en totes les seves formes en tot el món.

Posar fi a la fam, aconseguir una millor nutrició i promoure l’agricultura sostenible.

Garantir una vida saludable i promoure el benestar per a tots i en totes les edats.

Garantir una educació de qualitat inclusiva i equitativa.

Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar dones i nenes.

Garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l’aigua.

Assegurar l’accés a energies assequibles, fiables, sostenibles i modernes a tot el món.

Fomentar el creixement econòmic sostenible i l’ocupació productiva.

Promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació.

Aconseguir que els pobles i les ciutats siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

Garantir formes de consum i producció sostenibles.

Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

Conservar i fer sostenibles els mars i els oceans.

Gestionar els boscos, combatre la desertització, frenar la degradació de la terra i la pèrdua de la biodiversitat.

Promoure societats pacífiques i inclusives i facilitar l’accés a la justícia.

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Revitalitzar l’aliança mundial per al desenvolupament sostenible.

ALTRES MATERIALS

ODS

Reduir les desigualtats entre països i dins d’aquests.

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

PROJECTE DIGITAL

Volem promoure una educació basada en l’equitat i contribuir al desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

Els ODS són presents en tots els nostres programes, de manera que els podem trobar en qualsevol unitat o fase dels projectes. Volem que els alumnes siguin conscients de la importància de tenir-los en compte.

Programa Maria Sibylla UNI

TAT 1

bem? Què en sa Què en sabrem? cas: Contesta aquestes preguntes amb el nombre corresponent segons quin sigui el teu 1

No en sé res.

En sé alguna cosa.

La puc contestar bé.

La puc explicar.

finalitzar-la. Aquestes preguntes les respondràs en començar la unitat, a meitat de la unitat i en Quan ho facis, escriu la data. /

Programa Elisabeth Blackwell

Sabries explicar quina diferència hi ha entre l’astronomia i l’astrologia?

UNITAT 1 » L’UNIVERS

Saps quina és la diferència entre un planeta i una estrella?

2. LES GALÀXIES I LES ESTRELLES

Sabries raonar quines són les condicions perquè hi hagi vida en un planeta?

Les galàxies

Saps quin és el motiu pel qual existeixen els dies i les nits? I les estacions?

Les galàxies són agrupacions enormes d’estrelles i d’altres cossos celestes, gasos i pols còsmica que giren a l’espai.

CIÈNCIA PER A TOTS

Irregular

Tots els cossos que componen una galàxia es mouen a causa de l’atracció gravitatòria que existeix entre ells. A més a més, tota la galàxia gira al voltant del seu centre, que sol presentar una concentr ació més gran d’estrelles, gas i pols.

La mida i la forma de les galàxie

Espiral

La mida de les galàxies pot variar entre centenars i milions d’anys llum. Pel que fa a la forma, pot ser irregular (sense forma definida ), espiral (amb un disc central del qual surten braços corbats) o el·líptica (en forma d’ou).

• Les estrelles parpellegen i brillen. • Els planetes no parpellegen, però brillen de

La nostra galàxia: la Via Làctia

manera constant. A més, al llarg de la unitat aprendràs a distingir diversos planetes!

La nostra galàxia, la Via Làctia, és un conjunt que té al voltant de 300.000 milions d’estrelles. Forma part d’un cúmul anomenat Grup Local, que té unes quaranta galàxies , com ara la galàxia Andròmeda o M32. Si poguéssim mirar la Via Làctia des de davant, veuríem que té forma d’espiral i un diàmetre d’uns 100.000 anys llum. Té cinc braços, en un dels quals es troba el sistema solar, que gira amb el conjunt al voltant del centre de la galàxia. Si poguéssim mirar-la de perfil, veuríem que té forma de plat volador. Des de la Terra, la veiem més o menys de perfil, i el centre galàctic apareix com una banda borrosa de llum blanca a causa de l’acumulació d’estrelles i de gas intereste l·lar.

Sol Braç de Sagitari

Halo Nucli

100. 000 anys llum

Braç de Perseu Braç d'Orió

El·líptica La forma de les galàxies

ACTIVITAT S

De què estan compostes les galàxies?

Quins moviments es produeixe n dins una galàxia?

TREBALLA AMB LA IMATGE

T2. Observa la imatge.

Braç de l'Escut-Centaure

a) Quines són les dimensions de la Via Làctia de perfil? b) Per què creus que el que brilla més és el nucli central de la galàxia?

La Via Làctia

Els ODS aniran apareixent al llarg dels programes i seran fàcilment localitzables per la icona que els representa.

ODS

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

MATERIALS DE CONSULTA

ALTRES MATERIALS

PROJECTE DIGITAL



BIOLOGIA I GEOLOGIA

ALTRES MATERIALS

BIOLOGIA I GEOLOGIA

 ALTRES MATERIALS

PROJECTE DIGITAL

Presentem una sèrie de materials que estan relacionats amb l’aprenentatge de les Ciències de la Naturalesa.

AVALUACIÓ • AVALUAPP ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC GUIA D’AULA I RECURSOS

Aquesta obra ofereix una visió excepcional de 275 espècies de flors, arbres i arbustos europeus. Les fotografies, d’una qualitat excepcional, permeten que els colors de les fulles, de les flors i de les arrels destaquin sobre un fons negre que facilita la seva observació. Cada doble pàgina tracta una espècie i inclou informació de tot tipus: hàbitat, origen del nom, curiositats, usos medicinals, propietats nutricionals, relació amb altres espècies. ISBN: 978-84-17720-60-5

ODS

Rècords i curiositats dels dinosaures. És el llibre més exhaustiu i rigorós sobre rècords de teròpodes de tots els que s’han publicat fins aquest moment. Presenta al voltant de 1.000 espècies conegudes, il·lustrades amb més de 2.000 diagrames i dibuixos tècnics, i acompanyades de més de 300 recreacions d’exemplars a tot color.

ALTRES MATERIALS

ISBN: 978-84-16641-15-4

El primer atles que presenta el nostre món des del punt de vista del mar. És el mar el que permetrà a la humanitat enfrontar-se als principals desafiaments que ens esperen. Com alimentar els 9.000 milions d’éssers humans que tindrà el món l'any 2050? I, sobretot, com fer-ho sense posar en perill el nostra planeta? Cinquanta mapes i infografies ens mostren com el potencial dels oceans pot respondre a aquests desafiaments. ISBN: 978-84-376-3999-4

Una guia del cel que ens permet observar les estrelles, reconèixer-les i anomenar-les gairebé immediatament. Un mapa estel·lar per localitzar-hi 15 constel·lacions fàcils d’observar; aquesta obra ens ajuda també a contemplar els astres més brillants i interessants.

ISBN: 978-84-17273-56-9

Una fascinant exposició fotogràfica dels elements de la taula periòdica, incloent-hi els més recents. Les imatges constitueixen el retrat més complet i visualment impactant de cada element en l’univers. S’hi inclouen fotografies que mostren exemples de la forma en què es troba cada un d'aquests elements en el món.

ISBN: 978-84-17720-40-7

DISTRIBUEIX

COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.

CATALUNYA Maresme, 107-109 Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou 08019 Barcelona Tel. 934 955 399 clients@barcanova.cat ILLES BALEARS Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes 07011 Can Valero. Palma Tel. 971 253 000 delegacion.palmamallorca@anaya.es COMUNITAT VALENCIANA València i Castelló Ctra. De Barcelona, 1 46136 Museros (València) Tel. 961 443 512 delegacion.valencia@anaya.es Alacant Avda. de Elche, 184 Partida de Aguamarga 03008 Alacant Tel. 965 101 000 / 965 102 068 delegacion.alicante@anaya.es

No hi ha fracassos, només lliçons per aprendre. Oprah Winfrey

O BJECTIUS DE D ESENVOLUPAMENT S OSTENIBLE El canvi comença en cada un de nosaltres. Tots i totes formem part de la solució, podem actuar, fer el nostre petit-gran gest per transformar el món. Apostem per una educació basada en l’equitat i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

AGENDA 2030

facebook.com/editorialbarcanova

www.barcanova.cat

barcanova_editorial

9243273

@EDBARCANOVA