Cultura clàssica i Llatí. Secundària Barcanova. by Editorial Barcanova

DIFERENTS REALITATS

»»»

DIFERENTS RESPOSTES

T U C LUIRA S À CL S CA L L TÍ ESO

Programa Hipàtia d’Alexandria Programa Aspàsia de Milet Projecte digital

Avaluació també a

Els noms dels programes de la nova ESO En ple segle xxi queda un llarg camí per recórrer per assolir la igualtat de gènere en tots els àmbits: social, cultural, laboral… Des d’Editorial Barcanova volem contribuir a visibilitzar dones que han fet diferents aportacions a la societat en diversos àmbits i que en el seu dia van quedar a l’ombra fruit del pes d’una societat patriarcal. Encetem un camí que cal anar forjant a poc a poc per acabar situant cadascú al lloc que es mereix i per educar les generacions futures en un món més igualitari i just.

»» Programa Aspàsia de Milet Aspàsia de Milet (Milet, Turquia-Atenes, 400 aC). Deixebla del científic Anaxàgores, mestra de retòrica de Sòcrates i historiadora, va tenir una gran influència en la vida cultural i política d’Atenes.

Programa Hipàtia d’Alexandria Hipàtia d’Alexandria (Alexandria, 355 o 350-415). Filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i de l’astronomia, fou membre i cap de l’escola neoplatònica d’Alexandria a començaments del segle v.

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

 CULTURA CLÀSSICA

CULTURA CLÀSSICA

ESO

Destaca ONA D A L E D R E P A P el en la història.

Unitats TEMÀTIQ UES.

T U L C UIRA CLÀSS CA3

RECURSOS

Desenvolupament EXHAUSTIU DEL CONTINGUT de la matèria.

PROJECTE DIGITAL

Programa Aspàsia de Milet

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ESO

Programa

Aspàsia de Milet

TREBALL IU. COOPERAT ODS

ODS Objectius de Desenvolupament Sostenible.

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

CULTURA CLÀSSICA

ESO

PROJECTE DIGITAL

CULTUIRA CLÀSS CA3

ADAPTABLE A L’OFERTA DE CADA CENTRE L’estructura del programa, en 6 unitats, permet que l’optativa pugui ser treballada durant tot el curs amb els mateixos alumnes o bé desglossar-la en trimestres o quadrimestres amb alumnes diferents.

ESO

Programa

Aspàsia de Milet

RECURSOS

•D esenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb una gran varietat d’activitats lúdiques i connectades a la realitat dels alumnes. • S’esmenta i remarca el paper de la dona en la història. •U nitats temàtiques: civilització grega, civilització romana i mitologia (déus, deesses, herois guerra de Troia...). •« Comparteix els teus coneixements». Apartat molt gràfic en què l’alumne pot triar una imatge, fer una recerca i preparar una exposició oral. • Activitats per treballar en parelles o en grups petits. • Treball cooperatiu al final de les unitats 2, 4 i 6.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

•« Posa’t a prova». Apartat en què l’alumne pot avaluar els seus coneixements i veure com avança.

ODS 2

CULTURA

ITAL

+info a la pàgina 12

DIG

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

CLÀSSICA

ESO

1.QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN?

1. QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN? 2. ON VIVIEN ELS GRECS? 3. ATENES I L’ACRÒPOLIS

Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situat a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu. La Grècia de fa més de 2000 anys va néixer fruit d’un seguit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs. La llengua que parlaven, la llengua grega prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000-2000 aC. Sembla que, per raons climàtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anomenada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia. Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptura ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concepte, tal com feien els egipcis. Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i finalment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest primer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscules; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard. L’alfabet grec consta de vint-i-quatre lletres.

4. LES CONQUESTES D’ALEXANDRE EL GRAN 5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS GRECS 6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS? 7. EMPÒRION

El Partenó era el temple dedicat a Atena, la deessa protectora de la ciutat.

Text inicial, en grec, de la Ilíada.

V OCA BU L A R I alfabet. Conjunt de signes gràfics utilitzats per escriure els sons d'una llengua.

CARTOGRAFIA dora. clara i entene

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

Mosaic d'una sala de banquets amb una inscripció grega que donava la benvinguda, a Empúries, al segle ii aC.

alfa

beta

gamma

delta

èpsilon

zeta

eta

theta

iota

csi

òmicron

sigma

tau

ípsilon

kappa

lambda

khi

psi

» ACTIVITATS

25. A

continuació tens tres fragments que corresponen a algun moment significatiu de la vida d’Alexandre. Llegeix-los i posa-hi un títol adequat. A

fra

Ecbàtana

Babilònia

Gaza

Alexandria

PÀRTIA

MÈDIA

Alexandria Sogdiana

Pè

s du

Alexandria

Península Aràbiga

Alexandria d’Aracòsia

Alexandria Proftàsia

Persèpolis

EGIPTE

Alexandria

Nicea

Pasagarda

Alexandria

Memfis

Alexandria d'Ària

Susa

Ò BIL BA

rsi

Alexandria

Tebes

ÍNDIA Patala

a) Quina fou la primera empresa d’Alexandre un cop va ser proclamat rei? b) En quines dues batalles es va enfrontar directament amb el rei persa Darios? c) Què van aportar les conquestes d’Alexandre a Orient? d) Què va passar amb l’imperi d’Alexandre un cop va morir? e) Després de tot el que n’has après, quina valoració fas d’Alexandre com a personatge històric?

1.000 km

OCEÀ ÍNDIC

ls Comparteix e ents. m e ix e n o c s u te 18

AVALUACIÓ • AVALUAPP

Digues què saps d’aquests llocs de la Grècia antiga: Acròpolis, Partenó, Cariàtides, Atenes.

Els antics grecs s’organitzaven en polis. Explica’n les característiques.

Damasc

Tir

BACTRIANA Alexandria del Caucas

• Respecteu el temps establert. • Estructureu bé els continguts que exposareu. • Parleu amb veu clara i amb una bona entonació. • Utilitzeu el lèxic adequat i feu frases ben construïdes gramaticalment. • Gesticuleu adequadament i tingueu contacte visual amb el públic per tal de connectar-hi i fer una exposició amena.

Qui va aconseguir expandir la cultura grega en tots els seus àmbits?

XIPRE

Santuari d’Ammon

Alexandria Escata

Maracanda

A continuació teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o individualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una imatge, identifiqueu-la i després de cercar tota la informació que pugueu, l’exposeu als vostres companys que us podran fer preguntes si algun aspecte no els ha quedat prou clar. Per tal que feu una bona exposició oral, us poden anar bé aquestes pautes:

Explica el procés d’assentament dels grecs a l’actual Empúries.

Alexandria Alexandròpolis

Arbela

Per què Pèricles va ser tan important per al poble grec?

Amb quina finalitat arribaren els grecs a Catalunya? Quines colònies fundaren a l’Empordà?

Gaugamela Nicefori

ÀM

seu país?

Bactres Zadrakarta

Issos

Mar Mediterrània Cirene

Mar Càspia

Gòrdion

Digues una o dues paraules en català que derivin dels afixos següents: amfi-, micros-, poli-, epi-, -mania, -kratos.

Granic Sardes Efes Milet

Alexandria

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

1. Per què els grecs van haver d’emigrar del

Troia GRÈCIA Tebes Atenes

Roj

» POSA’T A PROVA

Pel·la

MACEDÒNIA

27. Contesta breument:

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS 19 POSA’T A PROVA « ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

TRÀCIA

a) Localitzeu Egipte en un mapa, amb els països que l’envolten i els mars. b) Busqueu imatges de l’interior i de la façana de la biblioteca actual i expliqueu què simbolitza tot l’edifici. c) Cerqueu quins recursos ofereix i quins fons bibliogràfics hi ha en l’actualitat. d) Cerqueu al YouTube un fragment de la pellícula Ágora (2009), d’Alejandro Amenábar, sobre l’antiga biblioteca d’Alexandria. Fixeu-vos com estava organitzada (tingueu en compte que en aquella època no hi havia llibres) i digueu quin fou el motiu de la seva destrucció.

Mar

Tot entrant a la biblioteca, Aristòtil va anunciar: –T’he portat un regal. Portava a la mà una capsa de fusta que, per l’aspecte, semblava molt vella. –Gràcies —va dir Alexandre—. Què és? –Obre-la —el va exhortar el filòsof oferint-lahi. Alexandre la va agafar, la va deixar sobre una taula i l’obrí: contenia dos grans rotlles de papir, marcats cada un amb un petit cartonet blanc escrit amb tinta vermella. –La Ilíada i l’Odissea! –va exclamar amb entusiasme—. Un regal meravellós. Gràcies, de veritat. Feia temps que volia un regal així!

Imperi d’Alexandre Itinerari de l’expedició d’Alexandre Ciutats fundades per Alexandre Batalles guanyades per Alexandre

Mar d’Aral Mar Negra

Tigris

Les conquestes d'Alexandre el Gran.

Danubi

Nil

POSA’T A PROVA.

26.

Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el nom d’Alexandria. La més famosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En grups, feu un treball sobre aquest país i la biblioteca actual, que està construïda al mateix lloc on hi havia l’antiga. Per fer la presentació, seguiu els passos següents:

T PO SO ME

–Vet aquí el fill de Filip, majestat. Acabes de parir un nen bellíssim. I va sortir al passadís, on un cavaller de la guàrdia reial s’esperava vestit de viatge. –Vés, corre cap al rei i digues-li que ha nascut el seu fill. Digues-li que és mascle, bell, sa i fort.

Alexandries) en indrets estratègics per al comerç o bé per al control militar dels territoris conquerits. De totes, cal destacar la ciutat d’Alexandria, a Egipte, amb un far considerat una de les set meravelles del món i una biblioteca que aplegava un fons bibliogràfic de més de 700.000 volums. Les seves gestes el van convertir en un mite i ha passat a la història amb el nom d’Alexandre el Gran.

RECURSOS

Filip era rei de i volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat conquerides pels . No va acabar aquesta empresa perquè fou . El va succeir el seu fill , que tenia anys. Alexandre va acabar el que havia començat el seu pare però era més ambiciós i va conquerir l’imperi fins a arribar a l’Índia. Alexandre ha passat a la història amb el sobrenom de .

U ID A

plint els buits que hi ha per tal que tingui sentit:

–Èumenes, tu cuida’t del cos del meu pare. Fes que el rentin i l’embalsamin perquè es conservi fins a les exèquies solemnes que tu mateix t’encarregaràs d’organitzar, i fes els honors a la meva mare, si arriba. Crida un arquitecte i fes començar, tan aviat com puguis, els treballs de la tomba reial.

ÒQ

24. Copia el text que hi ha a continuació, om-

ODS

mi Fotograma de la pel·lícula Alexandre Magne, d’Oliver W w Stone (2004), en què Collin Farrell interpreta el personatge omega d’Alexandre el Gran. En aquesta imatge el veiem passant revista al seu exèrcit amb el seu inseparable cavall, Bucèfal.

ITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

ARRIBEN ELS GRECS

PROJECTE DIGITAL

UNITAT

cial i n i a n i g à P locs b s l e b m a at. de la unit

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

10. Argumenta i posa exemples de l’afirma-

De quin poble adoptaren l’alfabet, els grecs? Per què?

ció següent: El poble grec és el bressol de la nostra civilització. Estàtua d'Alexandre el Gran a la ciutat grega de Tessalònica.

JUGUEM Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres: Horitzontals:

• • • • • • • • • •

O O

Columnes en forma de noia. Matemàtic grec. Ciutat alta. Regió del nord de Grècia. Filòsof que educà a Alexandre. Rei persa. Ciutat estat independent. Ciutat on sorgí la democràcia. Pare de la medicina científica. Temple dedicat a Atena.

Verticals: Ídol d’Alexandre. Va escriure l’Odissea. Plaça pública. Grecs que fundaren Empòrion. Rival d’Atenes. Polític atenès.

N O

V W K

B Q Q

C A

A G O R

E O D Q

A H

A W A

R M V

G Q O P

P O

A C

R O P O

E M R

H D A

O A R

D U

S F

M A C

D O N

R M B

N O

P O C

N M T

K N A V

Recinte d'Asclepi, a les ruïnes d'Empúries, Girona.

A A U G

C H

C U

G W A L'Àcròpolis d'Atenes (Grècia). Alfabet grec gravat en pedra, a la ciutat de Troya, Turquia.

PROJECTE DIGITAL (llicència inclosa en el programa)

Els continguts són adaptables a qualsevol tipus de dispositiu. Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.

ODS

• • • • • •

A D V

C W A

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

Cultura clàssica Cultura clàssica és una matèria optativa que pretén aportar als alumnes coneixements sobre la contribució del món clàssic a la civilització occidental en els àmbits literari, artístic, cultural i científic. La matèria de cultura clàssica comparteix competències de l’àmbit lingüístic i la dimensió cultural i artística de l’àmbit social.

PROJECTE DIGITAL

Els continguts de cultura clàssica s’organitzen en aquests tres blocs: • Grècia i Roma com a civilitzacions històriques. • Iniciació als elements bàsics de les llengües i literatures grega i llatina. • L’herència de la cultura clàssica.

CONTINGUTS

RECURSOS

GRÈCIA I ROMA

IBEN UNITAT 1 » ARR

ELS GRECS

ELEMENTS BÀSICS DE LES LLENGÜES GREGA I LLATINA ca a atenen

AVALUACIÓ • AVALUAPP

àci que La democr e blanc govern ha de marbr forma de per guaions, fet àcia La nostra esforços ns dimens de democr b grans . Diu la ple de gra pres el nom és administraaven am la ciutat ort de Era un tem a e nsp polis r, qu tector ans tra perquè la u del ma essa pro i ciutad poble i no s dé de del lau ó, a, r rès esc olli Posid d’Aten da en inte na minoria. La tà amb us van esc e el favor on dé e nfr r-s Els . s'e d’u nya qu na ciutat Posidó, en interès altat de rs de la a que Ate lloc de ra la igu llegend els hono ciutat, en llei assegu ia rebre particira a la hom pot també vol ria l’olive d’Atena, tothom. Tot pública segons que ofe sagrada Atena, vida d’alçala cambra par en la metres gua. hi havia tze . ple tre ia rits oferia l’ai bé tem , hi hav gaire ior del els seus mè essa, de de Fídies Pèricles A l’inter de ra la ob de tàtua, estàtua re de l’es a. amb una uest r. Darre de guerr èon. Aq erta d’o tresors , l’Erect da, recob aven els l’olivera re temple es guard on creixia ha un alt hi ex, va ser ut la sala on nó eg ann aC) í 429 el con del Parte i un jard (492 aCde edifici és A prop Pèricles amb t polític nts espais d’aquest umnes l dirigen ia difere . Entre balcons el principa seves col clàssica edifici ten Un dels per les de l’època el d’Atena. original l’Atenes introduir es, va n sagrada tid s, be a. ns sure lad força ciutada les Carià altres me Dionís, ten la teu n sou als de uan porxo de d’u i va pre ag tre ent e tea s públics re i sem pagam noia qu hi ha el sin càrrec l’aire lliu olis a ia pes s grans forma de ròp sse ocu tre de que on s’a de l’Ac els tea strucció grades struïen ar la con questa Als peus iles ent con D’a vis -hi ó. cs fom r fer bona el Parten . Els gre n turó pe vertir gués una ficis, com d’u tin con ien edi conservat va ent tre cre es nd li Atenes perquè nt el pe que el tea manera, tre cultura aprofita r al teatre nseguien ortant cen molt ana . Així aco en un imp ps, agradava el públic g del tem grecs els artístic. . el sos al llar bilitat. Als en l’ànima lt malme onten és purificav estat mo n que afr rò que així han gra pe s is nt mé edific nciosame i el perill Aquests que, sile nó; avu el Parte ja àcida per plu sobretot es. taminació els marbr de la con minant-ne rador, va sense atu

UNITAT 4 » LA GUER RA

1.QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN? Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país situat a la Mediterrània oriental que comprèn una part continental i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu. La Grècia de fa més de 2000 anys va néixer fruit d’un seguit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs. La llengua que parlaven, la llengua grega prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 3000-2000 aC. Sembla que, per raons climàtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anomenada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia. Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptura ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concepte, tal com feien els egipcis. Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i finalment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest primer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscules; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard. L’alfabet grec consta de vint-i-quatre lletres.

les, una dels seg al llarg zem de ha estat, un magat ó també OCA BU L A R I squita i ns el Vva El Parten una me venecia cristiana, ba dels església , una bom alfabet. Conjunt de signes Finalment . pólvora. ualment act gràfics utilitzats per escriure els està deixar com sons d'una llengua.

Fotogram

a de Paris

Fotogram

a de Paris

ODS

alfa

beta

csi

gamma

delta

èpsilon

òmicron

sigma

tau

zeta

Hh eta

theta

iota

kappa

lambda

ípsilon

khi

psi

omega

Mm mi

DE TROIA

manar-li que torn és a lluit rebutjar la ar, però súplica. En l’heroi va canvi, va Pàtrocle, cedir les arm el seu mill es a or amic, camp de que moriria batalla a en el mans d’H aprofitat èctor, el qua l’absència l havia d’Aquil·les pament gre per envair c i incendi el camar les nau Aquil·les, s. profundam ent adolori de l’amic, t per la mo però reconc rt iliat amb que li hav ia retorna Agamèmn t Briseida on, tre dels troi , va sortir ans. Va ma a l’encontar molts seguir Hèc homes i va tor fins a perdonar-li mo cruelment rt i venjar. Però enc se’n ara lligar els no en va peus del tenir prou: cadàver d’H va i el va arro èctor al seu ssegar una carro llarga esto la ciutat, na al volt sota la tris ant de ta mirada ho veien dels troians des de les , que mu ralles. Príam, el pare d’Hèct or, va rec ver, i Aqu lamar el cad il·les hi acc edí. Llavors àuna treva es va aco que va per rdar metre als els funera troians cele ls de l’heroi. brar Aquesta va ser la fi del un dia hav príncep de ia de succeir Troia que Príam al tron .

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

Text inicial, en grec, de la Ilíada.

es de Cariàtid à, el nom van dor rom atenencs que els un historia Segons de Càries, . Aquest les dones els perses ple prové de er ajudat t del tem s per hav par a lave fer esc tic form caracterís porxo tan Erectèon. anomenat

HERÈNCIA

i Helena,

al film Troia

i Helena,

al film Troia

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

 LLATÍ Programa Hipàtia d’Alexandria

LLATÍ

ESO

Destaca ONA D A L E D R E P A P el en la història.

PROJECTE DIGITAL

LL ATÍ

ACTIVITA COMPET TS EN de difere CIALS nt de comp nivell lexitat.

RECURSOS

Desenvolupament EXHAUSTIU DEL CONTINGUT de la matèria.

Hipàtia d’Alexandria

ODS Objectius de Desenvolupament Sostenible.

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

ODS

Programa

AVALUACIÓ • AVALUAPP

ESO

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

LLATÍ

ESO

PROJECTE DIGITAL

4 ESO

Programa

Hipàtia d’Alexandria

RECURSOS

•D esenvolupament exhaustiu del contingut de la matèria amb rigor, amb varietat d’activitats lúdiques i connectades a la realitat dels alumnes. • S’esmenta i remarca el paper de la dona en la història. • Gran quantitat d’exercicis de diferent nivell de complexitat per atendre a tot l’alumnat. • Continguts relacionats amb àmbits de l’actualitat, des de la llengua llatina, fins a la cultura, l’etimologia o la mitologia. • Activitats per treballar l’expressió escrita i l’expressió oral. • Activitats per treballar en grup, sobre temes que relacionen el món clàssic amb l’actualitat. • Compta amb un apèndix que recull tota la gramàtica treballada al llarg del curs.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

• Conté un vocabulari bàsic per poder fer exercicis de llengua, sense necessitat del diccionari.

ODS

ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) indicats en les activitats del programa que es relacionen amb algun dels 17 objectius de les Nacions Unides.

+info a la pàgina 12

LLATÍ

ITAL

+info a la pàgina 11

DIG

AvaluApp: les activitats que porten la icona formen part de l’avaluació que es podrà portar a terme amb l’AvaluApp.

4 ESO

DE PART DELS DÉUS » 4. Amors i amorets

El mur d'Adrià, al nord d’Anglaterra.

SA BIE S QU E … ?

Cultismes

Quan no es creen paraules noves sinó que s’incorporen mots d’una altra llengua per designar conceptes nous, es parla de manlleus. És un manlleu de l’anglès la paraula sandvitx.

3.3. Neologismes

El Termcat (Centre de Terminologia) s’ocupa de normalitzar neologismes que les innovacions científiques i tecnològiques requereixen. El Cercaterm és el seu servei de consultes en línia.

cionats a l e r s t u g in t n Co at. amb l’actualit

Els cultismes ens han arribat directament de fonts escrites i gairebé no han sofert canvis fonètics; per tant, la seva forma actual és molt semblant a l’originària. És el cas del mot llatí examen, que ens ha arribat exactament igual.

La llengua catalana també ha incorporat paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous. Són els anomenats neologismes. A partir del segle xviii la tecnologia i la ciència han progressat moltíssim i ha estat necessari crear nous termes per designar els invents o les noves teories que han anat sorgint. Així s’ha configurat un vocabulari tècnic científic comú a tothom, que ha facilitat la comunicació i la divulgació dels descobriments. Els científics han recorregut directament al grec i al llatí per a la designació de conceptes científics o tècnics. És un neologisme el mot virus, que en llatí volia dir ‘verí’ i actualment s’usa en el camp de la medicina i de la informàtica com a element infecciós i nociu. Amb el pas del temps, els neologismes deixen de considerar-se paraules de nova creació i s’incorporen a la llengua comuna. És el cas, per exemple, del mot televisió, que està format per un ètim grec tele(lluny) i un ètim llatí visio (visió).

Amfiteatre d’El-Djem, a Tunísia.

6 33

UNITAT 2 » LLENGUA LLATINA » ACTIVITATS

21.

Els limes no són els únics murs que els pobles han construït al llarg de la història. L’afany de separar-se d’altres civilitzacions o bé de defensar-se de pobles enemics, és un tema constant en la història de la humanitat. Observa les imatges següents i relaciona-les amb la construcció corresponent:

» UNA MICA MÉS

1. mur entre Israel i Palestina 2. muralla xinesa 3. mur de Berlín

22.

17.

Declina en singular i en plural: sagitta, -ae i unda, -ae.

18.

Declina en els casos indicats:

Exercicis nivell amb diferent t. de complexita

b) arena, -ae:

voc. pl.

ac. pl.

gen. pl.

ac. pl. nom. pl.

f) charta, -ae: voc. sing.

abl. pl.

23.

Digues si són vertaderes o falses aquestes afirmacions: a) Pompeia va ser destruïda per l’esclat del volcà Vesuvi el 25 d’agost del 79 dC. b) La Porta Nigra és part de la muralla que protegia Trèveris. c) Adrià va construir una muralla per separar els romans dels bàrbars. d) La muralla d’Adrià separa actualment Anglaterra i Irlanda. e) Arles és una ciutat que va ser colonitzada per Juli Cèsar, i que està situada al sud de França.

24.

AVALUACIÓ S PER DIMENSION . amb lAvaluApp

Fixa’t en el mapa de les províncies romanes de la Gàl·lia, Germània i Britània, i relaciona cada topònim llatí amb l’actual: 1. Londinium • 2. Narbo Martius • 3. Massàlia •

• Colònia • Bordeus • Tolosa

V OCA BU L A R I cena, -ae: sopar discipula, -ae: alumna femina, -ae: dona Sicilia, -ae: Sicília

b) Teatre de Mèrida (Espanya) c) Temple de Diana d’Évora (Portugal) d) Biblioteca de Cels, a Efes (Turquia) e) Teatre romà de Bosrà (Síria) f) Temple de Júpiter, a Volubilis (Marroc)

26.

En grup, prepareu una exposició oral sobre Pompeia, una ciutat de l’antiga Roma que va ser destruïda per l’erupció del Vesuvi l’any 79 dC. Actualment, és un dels jaciments arqueològics més ben conservats i permet conèixer com era la vida quotidiana dels romans i de les romanes en el moment de l’erupció. Busqueu informació i imatges sobre els aspectes següents i prepareu una presentació en PowerPoint per exposar-la a la resta de companys i companyes de la classe:

• Marsella

2. El fòrum de Pompeia: temples i altres edificis a tocar del fòrum.

6. Burdígala •

• Lincoln

3. Les termes: distribució d’espais.

7. Traiectum •

• Narbona

4. Edificis per a l’oci i espectacles.

• Londres

5. Cases i vil·les (mosaics).

8. Lindum •

6. El Lupanar, la prostitució a Pompeia. 7. Mercats, botigues i locals per menjar i beure. 8. Els carrers de Pompeia.

27. Quan el volcà Vesuvi va entrar en erupció, es

calcula que a Pompeia hi havia uns 15.000 habitants. Alguns es van poder escapar i van salvarse, però unes 2.000 persones van quedar sepultades per les cendres. A partir de 1860, quan es van començar les excavacions sistemàtiques a Pompeia, els arqueòlegs han anat descobrint els embolcalls dels cossos descompostos d’un miler de víctimes de l’erupció, dels quals s’han fet motlles injectant guix líquid en els buits que van deixar els cossos calcinats en la cendra. Busca imatges d’aquests motlles de guix que corresponen a persones o animals que van morir en aquella erupció.

V OCA BU L A R I agricola, -ae: pagès quotidie (adv.): cada dia lupa, -ae: lloba

Corregeix les errades, si n’hi ha:

et (conj. copulativa): i nocte (adv.): de nit insidia, -ae: trampa terra, -ae: terra

25.

Fes una llista amb les preposicions que han sortit fins ara, amb el cas que regeixen i la seva traducció.

25.

• Utrecht

4. Tolosa •

stella, -ae: estel provincia, -ae: província

Busca alguna imatge i informació (data de construcció, característiques, estat actual de conservació…) sobre aquests edificis d’època romana en diferents països que foren romanitzats: a) Amfiteatre de Nimes (França)

Agricola in villa habitat (‘viu’) et quotidie terram arat (‘llaura’). Agricola capras et vaccas et gallinas habet (‘té’). Lupa in silva est (‘hi ha’) et nocte in villam venit (‘va’). Agricola lupam timet (‘tem’) et insidias parat (‘prepara’). Agricola lupam necat (‘mata’).

a) Regina servas salutant (‘saluden’). b) Claudia magistram est (‘és’). c) Servae cenarum in villa parant (‘preparen’). d) Amica laetitiam non dissimulat (‘dissimula’). e) Iulia discipulam est (‘és’). f) Nauta stellas et luna videt (‘veu’).

1. Localització de Pompeia, erupció del Vesuvi i destrucció de la ciutat.

5. Colonia Claudia • Ara Agrippinense

Analitza i tradueix les frases següents:

a) Magistra discipulas docet (‘ensenya’). b) Femina nautam amat (‘estima’). c) Servae cenam in villa parant (‘preparen’). d) Cornelia magistra est (‘és’). e) Stellae nautas ducunt (‘guien’). f) Sicilia romana provincia erat (‘era’).

• Esbrina la data de construcció de cadascun d’aquests murs i busca quina ha estat la seva història fins a l’actualitat.

22. Busca mots en català derivats del mot llatí limes.

gen. sing. abl. pl.

c) bestia, -ae:

e) colonia, -ae: dat. sing.

21.

UNITAT 1 » del món clàssIc a lactuAlitaT » aCTIVitaTs

abl. sing.

d) causa, -ae:

20.

littera, -ae

Analitza i tradueix el text següent en què un pagès mata la guineu que es menjava les seves gallines.

Declina en els casos indicats: ac. sing.

silva, -ae

23.

24.

f) ac. pl. regina, -ae.

a) via, -ae:

magistra, -ae

nauta, -ae

a) Iulia Claudiae epistulam legit (‘llegeix’). b) Claudia epistulam scribit (‘escriu’). c) Iulia epistulam ab Claudia accipit (‘rep’). d) Claudia epistulam Iuliae mittit (‘envia’).

c) nom. sing. Italia, -ae. d) dat. sing. fabula, -ae. e) dat. pl. lupa, -ae.

19.

puella, -ae dea, -ae

agricola, -ae

Ordena aquestes frases per tal que la història tingui sentit:

a) nom. pl. ara, -ae. b) gen. pl. insula, -ae.

ODS

Digues què signifiquen aquests mots llatins:

serva, -ae stella, -ae

RECURSOS

TIVitaTs

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

PARLEM EN LLATÍ » 3. Mots catalans de procedència llatina

PROJECTE DIGITAL

icial Pàgina in s loc amb els b . at de la unit

DEL MÓN CLÀSSIC A LACTUALITAT » 2. Roma, mestressa de mig món

POSA’T A PROVA « UNITAT 1

» POSA’T A PROVA 1.

Defineix aquests conceptes: diàspora, família lingüística, indoeuropeu, humanistes.

Digues un exemple de cada una d’aquestes famílies lingüístiques: llengua germànica, llengua bàltica, llengua cèltica, llengua eslava.

7. Defineix aquests conceptes: a) Substrat b) Superestrat c) Adstrat

Relaciona cada un d’aquests conceptes lingüístics amb la definició corresponent, que tens més avall:

3. Relaciona cada definició amb l’etapa o el re-

cultismes • mots patrimonials • neologismes

gistre lingüístic corresponent: llatí clàssic, llatí tardà, llatí culte, llatí arcaic, llatí medieval.

a) Etapa preliterària del llatí. b) Llatí no parlat pel poble, només utilitzat en l’àmbit de la cultura. c) Llatí del moment de màxim esplendor de la literatura. d) Llatí que marca el final de la gran literatura llatina. e) Llatí escrit sotmès a les normes gramaticals i que no experimenta variacions al llarg del temps.

a) Paraules de nova creació per designar idees o conceptes nous. b) Mots llatins que han passat al català sense gaires canvis fonètics. c) Mot del llatí que ha passat al català amb moltes alteracions.

POSA’T A PROVA.

Observa aquest quadre de Velázquez i explica què representa.

4. Explica en 10 línies l’expansió de Roma. 5. Ordena cronològicament aquests fets sobre

l’expansió de Roma:

a) Conquesta de la Gàl·lia. b) Divisió entre l’Imperi romà d’Occident i el d’Orient. c) Roma conquereix la Magna Grècia i tot el sud de la península Itàlica. d) Després de la primera Guerra Púnica, Sicília passa a ser una província romana. e) Roma esdevé la ciutat més poderosa del Laci. f) Es construeix la muralla d’Adrià a Britània.

La Venus del mirall, de Diego Velázquez. National Gallery, Londres.

6. Relaciona la descripció d'aquestes restes romanes amb la ciutat i el país a què fan referència: Coneguda com la perla d’Àfrica. • Plaça oval amb columnata. • Amfiteatre de l’Imperi • de grans dimensions. Majestuós teatre del segle ii dC. •

• El-Djem

•

• Leptis Magna •

AVALUACIÓ • AVALUAPP

UNITAT

UNITAT 1 » parlem en llatí LLENGUA LLATINA » 1. De l’indoeuropeu al llatí

• Síria • Jordània

• Palmira

•

• Tunísia

• Jerash

•

• Líbia

PROJECTE DIGITAL (llicència inclosa en el programa)

ODS

Els continguts són adaptables a qualsevol tipus de dispositiu. Conté una gran diversitat de recursos digitals dissenyats per millorar la comprensió dels continguts.

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

Les dimensions i les competències La matèria de llatí està englobada dins l’àmbit lingüístic, però també comparteix competències de l'àmbit social.

         

ÀMBIT SOCIAL

DIMENSIÓ LITERÀRIA



      

RECURSOS

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE



ÀMBIT LINGÜÍSTIC

      

         



      

DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL



PROJECTE DIGITAL

          DIMENSIÓ   DIMENSIÓ   DIMENSIÓ     EXPRESSIÓ   HISTÒRICA COMPRENSIÓ   ESCRITA LECTORA

DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

UNITAT 1 » de part dels déUs

DIMENSIÓ COMPRENSIÓ LECTORA

AVALUACIÓ • AVALUAPP

4.2. Venus i Mart

t foc (el menys agracia Vulcà, ferrer i déu del Venus es va casar amb brut), però a qui reallleig, coix i sempre anava de l’Olimp, ja que era Mart, valent, alt i ben era al déu de la guerra, ment desitjava la deessa

ÀMBIT LINGÜÍSTIC VOC ABU

plantat.

està desperta i i Mart, en la qual Venus trobades entre Venus un arbust alitzar una d’aquestes Els amants estan sota Botticelli va immort juguen al seu voltant. Alhora, uns petits sàtirs mira Mart mentre dorm. allunyat Mart ha deessa. la a Venus at sobre la guerra ja que de murta, l’arbre consagr dos l’orella, del triomf de l’amor a e missatg botzina el una bufant-li Aquesta obra amaga intenta despertar-lo bèl·liques. Un dels sàtirs de les seves accions seu casc. i un altre es posa el més li prenen les armes

LLENGUA LLATINA «

» LLENGUA LLAT INA

1. De l’ind

LARI

Família ling üística. Con junt de llengües que tenen un origen comú i unes semblances evidents. Cada fam ília es divideix en subfamílies, de manera que podem esta blir l’arbre gen ealògic de les llengües.

ALGUNES FAMÍLIES LINGÜÍSTIQ UES

– Família indoeuro pea (grec, anglès, rus.. .) – Família altaica (mo ngol, manxú...) – Família caucàsica (georgià, txetxè, ubik h...) – Família afroasiàtica (àra b, hebreu, som ali...) – etc.

oeuropeu

al llatí

1.2. Les lle

Botticelli. National Gallery,

Londres.

ngües ind

Llatí

oeurope

Gòtic

MARE matar mater meter muoter

PARE

TintoretEn aquesta obra d’Il ntat to, el pintor ha represe la seva Vulcà que sorprèn amaMart, mentre dona nua, per cap el treu llit, el gat sota borda. Al fer callar el gos que en què es fons, l’escut de Mart, del priveu reflectida l’escena es repremer pla. Al bressol de l’amor senta Cupido, símbol entre Venus i Mart.

Vulcà, Venus i Mart, Pinakothek, d'Il Tintoretto. Alte Munic.

pita pater pater fadar

ODS

Al segle xix , el lingüist família ling a Franz Bop üística indo p va publicar europea, na: l’indoeu la seva teor que tenia ropeu. ia d’una una llengua originària Com que comuno se n’ha n trobat test gua hipotètic imonis escr a que els its, es trac estudiosos l’estudi de ta d’una llen han aconse les caracter guit form ístiques de L’indoeurop ular a part totes les ir de eu es parl llen güe centre d’Eu s indoeuro ava cap al pees. ropa i a les tercer mil· lenni aba estepes de da per una ns de Cris Sibèria. Aqu sola com t al unitat: la esta aquests terr llengua era dels pobles itoris. parlaindoeuro peus que vivien en

DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

C8 7

Venus i Mart, de Sandro

es A partir del segle xviii alguns ling diverses coin üistes van cidències adonar-se entre algu crit, i algu que existien nes llengüe nes llengüe s de l’Índ s europee semblances ia, com el s. Van com amb dive sànsprovar, tam rses llengüe comparació bé, aqueste s perses, d’aquestes com l’avè s llengües de les llen stic. A part van determin gües d’Eu ir de la ropa i algu ar que un mateixa fam nes llengüe bon nom ília lingüíst bre s d’Àsia form ica. Vegemdos mots: aven part ne un exe d’un a mple com parant aqu ests

Grec

Hi ha algu nes llengües aïllades que no form en part de cap de les famílies lingüístiq ues conegudes. Una d’aquest es llengües és l’èuscar o basc, una de les lleng ües més anti gues d’Europa , i fins i tot del món, que no té relació amb cap altra.

UNITAT 1

T’has preg untat mai quantes llen teva llengua gües es par ? Quines len al món van ser les pregunte ? D’on ve primeres s tenen resp la llengües? osta, enc certa, ates Totes aqu ara que sov a la poca estes int sigui una informació la llengua resposta de què disp . inosen els Actualment historiador s de es parlen molts parl més de 5.00 ants, altre 0 llengüe s en canvi s al món, no són tota amb pocs. algunes amb lment inde Moltes d’aq pendents semblances. uestes llen i diferent Aquestes gües s d’altres similituds , sinó que puguin agru fan que la hi tenen par-se en majoria de famílies ling Com pots les llengüe üístiques. veure en s el quadre mílies ling del marge, üístiques, al món hi però ara ens ha diverses centrarem faen la fam ília indoeuro pea.

Sànscrit

SAB IES QUE …?

NADES ALTRES OBRES RELACIO . Venus i Mart, fresc pompeià La farga de Vulcà, Ducal, d’Il Tintoretto. Palau Venècia.

ÀMBIT SOCIAL

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

 ELS PROGRAMES DE CULTURA CLÀSSICA I LLATÍ Els programes de Cultura clàssica i Llatí de l’ESO es componen de diferents elements per fer més pràctic el dia a dia a l’aula. Els

PROJECTE DIGITAL

CULSTUIRA CULTURA LLATÍ L CLÀ S CA3 C S I L T Í A 4 LÀ S CA3 4

ITAL DIG

LLATÍ

ESO

CULTURA CLÀSSICA

ESO

alumnes disposen de tot el material en paper i en suport digital.

ESO

Aspàsia de Milet

ESO

Els

docents disposen del material següent:

•E l

programa en versió digital.

•L a

Programa

Hipàtia d’Alexandria

ESO

RECURSOS

Programa

ESO

guia d’aula amb orientacions didàctiques i el solucionari.

•R ecursos didàctics en l’espai personal del web www.barcanova.cat, com ara aquests:

AVALUACIÓ • AVALUAPP

activitats d’avaluació en tres nivells, activitats de reforç, activitats d’ampliació, etc. •U na

eina d’Avaluació potentíssima per poder valorar el grau d’assoliment de les dimensions: l’AvaluApp! (En el Programa Hipàtia d'Alexandria)

ODS

ESPAI PERSONAL

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

 RECURSOS PER AL DOCENT Barcanova ofereix un seguit de recursos perquè cada professor i cada professora pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu alumnat.

Guia d’aula PROJECTE DIGITAL

La guia d’aula és una eina de suport a la tasca del docent que facilita l’organització i la planificació del programa triat.

Està estructurada segons aquests apartats: •P resentació de la guia d’aula i del seu funcionament. •C ompetències bàsiques de la matèria. •E ines d’avaluació de les competències: – AvaluApp (a Llatí de 4t) – Rúbriques i dianes

T U L C SUIRAA CLÀ S C 3 GUIA D’AULA ESO

LLATÍ

Programa

Aspàsia de Milet

RECURSOS

• Índex de continguts del programa. • Temporització indicativa. • Unitats didàctiques: – Presentació de la unitat – Programació didàctica – Continguts – Criteris d’avaluació – Objectius d’aprenentatge – Desenvolupament de la unitat amb el solucionari.

AVALUACIÓ • AVALUAPP

GUIA D’AULA ESO Programa

Hipàtia d’A

lexandria

Espai personal

Recursos que es poden trobar a l’espai personal del web www.barcanova.cat a l’apartat ELS MEUS RECURSOS. De cada unitat, es disposa de:

ODS

• Temporització indicativa • Programació didàctica • Avaluació inicial • Activitats de reforç amb el solucionari • Mapes conceptuals amb el solucionari

mapa co ncep

Nom

temA 1.

tual

ArribeN

cultur

els Grec

a clàssic

Grup

Avaluaci

clàssicA eso culturA em

ActivitAts de reforç

igren del seu paíGrup s

Nom Avaluació

temA 4. Déus O Deesses

colonitzaData pacífica perció la costa Mediterrà nia

els Grec

parlav llengua en la

com

Atenes

Els teorem

es de

segle V aC El

governada embelleix per la

Anaxima

ndre

instaura

Estudi del s Demòcrit la

però no totes les polis ere democràtiqn ues Esparta

Teoria Aristarc de Medicina

Samos

científica

Atenes

Guerra del

Peloponès

decadènci

a d’Atenes

s’imposa Filip de Ma

; o la fundació de Barcelona per part de l’heroi

la història del laberint de Creta, on hi havia el .

Van fer aportacio grans ns a la ciè ncia

s’organit zaven en polis

d’on

Omple els buits amb les paraules adients per tal que el text tingui sentit: provenen i moltes , la Terra, , d’on va sorgir segle vi aC paraules Els grecs s’imaginaven que el principi del món era el tancava a l’interior de , el Cel. Urà, tement que els seus fills el destronessin, així que naixien els es va convertir en l’amo de l’univers. la terra fins que Cronos, el més petit, va tallar els genitals del seu pare i arr segle VI aC iben al ter(Neptú), (Júpiter), rito Cronos es va unir a Rea i van engendrar sis fills: de l’actua ri l (Juno). (Ceres) i (Vesta), (Plutó), ciutat i la , muntanya considerada la llar dels déus, hi vivien altres divinitats: A banda d’aquests déus, a l’ fundació converteix (Mart), déu de la guerra, armat amb un casc, un escut i una llança. – en refere nt alades. d’Empsandàlies cultural ), el missatger dels déus, que portava un casc i unes úries – Hermes ( acompanyar solien El música. la de sobretot arts, les de déu el era Sol, , identificat amb el – per part dels Acròpolis les nou Muses. saviesa i també la de la guerra. ), que va néixer del cap de Zeus. Era la deessa de la foc – Atena ( eus on hi ha (Venus) era la deessa de l’amor, nascuda de l’escuma del mar. – amb una flama que simbolitza el (Vesta), protectora de la família. Solien representar-la am – b el temple una del finalitat . , que es va tornar mig boja buscant la seva filla. – Demèter (Ceres), deessa de l’ i se la identificava amb la Lluna. Es passava el diadedicat a – Àrtemis (Diana) era la germana bessona d’ caçant amb l’arc i les fletxes. . Els seus atributs eren un martell i unes tenalles. Era elAtena ) era el déu del – Hefest ( (protecto ra de la ciutat que reparava les eines que es feien malbé. ) ; que va matar la A part de les divinitats, hi ha un munt de llegendes, com les aventures de Perseu,

a eso

Data

cedònia

Succeït per que expandeix

la cultura

grega

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

 AVALUACIÓ L’avaluació té la finalitat de regular el procés d’aprenentatge i comprovar el grau d'assoliment de les competències d'acord amb els ritmes i capacitats d’aprenentatge dels alumnes.



         



OBSERVAR

PROJECTE DIGITAL



         REFLEXIONAR 

AVALUAR PER APRENDRE

RECURSOS



ACOMPANYAR

DECIDIR I ACTUAR

     

AvaluaApp

AVALUACIÓ • AVALUAPP

COMUNICAR

l a i r o t u t l a x i e d Acce

Editorial Barcanova ha creat una eina per facilitar l’avaluació per competències i dimensions. • Adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament. • Visual, intuïtiva i fàcil de gestionar. • Multidispositiu per treballar en qualsevol suport.

ODS

Eina creada per facilitar l’avaluació per dimensions i competències, disponible per a usuaris docents registrats en l’espai personal de Barcanova (www.barcanova.cat) i per a usuaris de l’entorn de .

CULTURA CLÀSSICA • LLATÍ

 COMPROMÍS ODS

Objectius per al Desenvolupament Sostenible

En el mes de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van aprovar l’Agenda 2030 amb els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible.

PROJECTE DIGITAL

Cada objectiu té finalitats específiques que han d’assolir-se en els pròxims 15 anys.

ucació L’Agenda 2030 situa l’ed tal per com a palanca fonamen JECTIUS. desenvolupar els 17 OB RECURSOS AVALUACIÓ • AVALUAPP ODS

implícit n e rt o p s u ti c je b o Aquests boració un esperit de col·la ctiu je b o l’ b m a e m s ti a i pragm anera m e d , a id v la r ra lo de mil ns futures. io c ra e n e g s le e d , sostenible 12

Els ODS són una cr per posar fi a la ida universal a l’acció pobresa, proteg ir i garantir que t otes les person el planeta es puguin gaud d’igualtat, aigu ir a, energies net es, pau i prosperita t.

El fet de fer conscients els alumnes dels reptes ODS ens proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin, en els alumnes, no solament el seu coneixement sinó també el seu saber fer i el seu saber ser.

DISTRIBUEIX

COMERCIAL GRUPO ANAYA, S.A.

CATALUNYA Maresme, 107-109 Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou 08019 Barcelona Tel. 934 955 399 clients@barcanova.cat ILLES BALEARS Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes 07011 Can Valero. Palma Tel. 971 253 000 delegacion.palmamallorca@anaya.es COMUNITAT VALENCIANA València i Castelló Ctra. De Barcelona, 1 46136 Museros (València) Tel. 961 443 512 delegacion.valencia@anaya.es Alacant Avda. de Elche, 184 Partida de Aguamarga 03008 Alacant Tel. 965 101 000 / 965 102 068 delegacion.alicante@anaya.es

Mai s’ha de gatejar quan es té l’impuls de volar. Hellen Keller

O BJECTIUS DE D ESENVOLUPAMENT S OSTENIBLE El canvi comença en cada un de nosaltres. Tots i totes formem part de la solució, podem actuar, fer el nostre petit-gran gest per transformar el món. Apostem per una educació basada en l’equitat i en el desenvolupament d’un alumnat inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

AGENDA 2030

facebook.com/editorialbarcanova

www.barcanova.cat

barcanova_editorial

9243275

@EDBARCANOVA