Alba de Vic 1r. Mostra by Editorial Barcanova

OMS H S Í U L L SELL O R P E JOS

N L U LE G A A A CATAL N

1 ESO Programa

Alba de Vic

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Indicació dels sabers que es tracten en la unitat (comunicació, educació literària, les llengües i els seus parlants, reflexió sobre la llengua).

Introducció a la lectura, de gèneres literaris diversos, amb un seguit d’activitats per avaluar els coneixements previs i fomentar el gust per la lectura.

Activitats d’exploració i activació de coneixements previs de la situació d’aprenentatge que hi ha al final de cada unitat.

Activitats de comprensió lectora precedides d’explicacions de conceptes literaris.

Activitats de lèxic, a partir de la lectura, precedides d’explicacions per enriquir el vocabulari i aprendre mecanismes de formació de paraules.

Els continguts i les activitats de lèxic, gramàtica i ortografia estan identificats amb colors diferents.

PER ESCRIT Apartat específic per treballar l’expressió escrita d’una manera competencial.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’ONU.

EN VEU ALTA Apartat plantejat per practicar la comunicació oral d’una manera competencial.

Els continguts de gramàtica es presenten en forma de fitxes numerades acompanyades d’activitats per posar en pràctica els continguts treballats.

Al final de l’apartat de gramàtica hi ha una bateria d’activitats de consolidació dels coneixements, classificades en tres nivells de dificultat.

LLENGUA EN JOC La ludificació és present per mitjà d’activitats que fan servir la mecànica del joc.

EM POSO A PROVA A partir d’un text no literari i les activitats corresponents, aquesta avaluació final serveix per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

Al final de cada unitat es proposa una situació d’aprenentatge, a partir d’un escenari real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

Els models de conjugació dels verbs regulars i d’uns quants verbs irregulars es poden descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat.

LA MEVA REFLEXIÓ Apartat d’autoavaluació perquè el mateix alumne valori el seu aprenentatge i sigui conscient d’allò que ha de millorar.

» PROJECTE DIGITAL Una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns virtuals d’aprenentatge (BlinkLearning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…). La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i jocs, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA. Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

Les claus del projecte digital VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Els materials

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

són descarregables

enfocaments i necessitats,

automàticament en

per poder treballar també

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

sense connexió a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

NAVEGACIÓ FÀCIL

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

L’entorn

Els projectes digitals de

La varietat de propostes

és senzill i intuïtiu.

Barcanova s’adapten

permet millorar

i es visualitzen a totes

la comprensió dels

les plataformes i a tots

continguts: activitats

els entorns virtuals

interactives traçables,

d’aprenentatge (EVA).

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Són responsius

suggeriments didàctics,

i ajusten el seu contingut

enllaços, jocs i...

a qualsevol dispositiu:

molt més!

mòbil, tauleta, ordinador...

» ÍNDEX E S O 1

U1 8

LECTURA

Mary John Fórmules de salutació i comiat; comparacions lliures i lexicalitzades; famílies de paraules

La comunicació verbal: llenguatge; elements de la comunicació; funcions del llenguatge 9

Harry Potter i la pedra filosofal Carta formal; antonímia

18 La literatura i els gèneres literaris: art de la paraula; primeres manifestacions literàries; literatura escrita; gèneres literaris

U2 34

COMUNICACIÓ / TEXTOS FUNCIONALS / LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

EDUCACIÓ LITERÀRIA

Conversa al parc Les interjeccions

Les propietats del text. El text dialogat: text oral i text escrit

U3 64

U4 96

Tot el que li cal saber a una zebra per sobreviure a la sabana La precisió lèxica; mots reduplicatius 97

El flautista d’Hamelín El discurs directe i el discurs indirecte

74 La narrativa: formes d’expressió; veu narrativa; estructura narrativa; tema i argument; personatges; gèneres narratius 106 Les llengües del món: famílies lingüístiques; llengües amb més parlants

134

135

U6 164

La poesia: llenguatge poètic; Bestiari figures retòriques; mètrica El sentit recte i el sentit figurat; les frases fetes; ús metafòric de noms d’animals 165

Robbie Paraules simples i paraules derivades; onomatopeies

196

U8 234

144

174 L’entrevista: l’entrevista periodística

197

208 El teatre: el text teatral; l’espectacle del teatre; formes teatrals

Hem inventat el motor d’aigua! Els prefixos de grau; la composició 235

246

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions

L’alfabet i l’ordre de les paraules

24 El nom: propietats; classes; marques de gènere i de nombre; noms invariables; noms iguals però amb gènere i significat diferents 48

El verb: propietats; classes; conjugació; temps simples i temps compostos; verbs regulars i verbs irregulars; formes no personals

32 Per art de màgia

62 La memòria familiar

«Esperava trobar més neu a Groenlàndia» 89

94 El dret dels animals a tenir drets

126

Frankenstein, la novel·la que va despertar un nou món 130

La diversitat lingüística a Catalunya

155

Nova prova de la intel·ligència de les abelles: la dansa és una habilitat que s’aprèn de jove 160 Les paraules compartides

La maleta poètica

La síl·laba: dígrafs; diftongs i hiats; partició de paraules a final de ratlla; síl·laba tònica

188 Les vocals a i e àtones: neutralització; ortografia de la vocal neutra

214

226

L’adverbi: propietats; adverbis de manera, de lloc, de temps, de grau; altres adverbis

Les vocals o i u àtones: neutralització; dialectes que fan la neutralització; ortografia de la o i la u àtones 264

253

La llengua de signes

La dièresi: funcions; observacions sobre l’ús de la dièresi 181

Les fake news

El sistema braille

Els signes de puntuació (I): signes que marquen pauses llargues i mitjanes

L’accentuació: regles; tipus Els quantificadors numerals: d’accent; accent diacrític propietats dels quantificadors del nom; numerals cardinals; numerals ordinals; altres numerals 149 Els quantitatius, els indefinits, els interrogatius i els exclamatius

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

Els signes de puntuació (II): L’adjectiu: propietats; posició la coma dels adjectius respecte al nom; concordança; marques de gènere i de nombre; adjectius invariables 82 Els determinants: propietats; articles; article davant dels noms propis; article neutre; demostratius; possessius 116

EM POSO A PROVA

132

162

192

194 Es busquen guionistes de ciència-ficció

La Cristina, armadora de vaixells 230 Atenció a l’atenció

268

232 Entre bambolines i bastidors 270

UNITAT

LECTURA » Mary John COMUNICACIÓ » La comunicació verbal REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions » L’alfabet i l’ordre de les paraules SITUACIÓ D’APRENENTATGE » La llengua de signes

Preparem la lectura 1. Responeu oralment: Què és per a vosaltres estar enamorat? 2. ¿Creieu que enamorar-se comporta un canvi radical en la vida d’una persona? ¿És normal obsessionar-se per una persona fins al punt de desatendre altres persones o el benestar propi? 3. Feu memòria i responeu: ¿Heu hagut de deixar de banda algú que estimàveu? Quins motius vau tenir per fer-ho? 4. Per parelles, comenteu el significat d’aquesta afirmació de l’escriptor Joseph Campbell: «Hem de desfer-nos de la vida que tenim per deixar pas a la vida que ens espera». Després, exposeu oralment les vostres conclusions.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL Per estar informats del que passa al món, escoltem les notícies a través dels mitjans de comunicació. Però com s’informen les persones sordes? Què en sabeu, del tipus de llen guatge que utilitzen les cadenes de televisió per transmetre la in formació a aquestes persones? ©CCMA

UNITAT 1

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

La Mary John escriu una carta a en Júlio Pirata, el seu amor d’infància, i li explica com va ser el seu primer enamorament i com encara ell n’arriba a ser d’important en la seva vida. ¿Però aquest sentiment d’amor és correspost per en Júlio o només és una il·lusió de la Mary John? Al llarg del text, la Mary John anirà expressant les reflexions i els sentiments que l’acompanyen en un moment en què la seva vida està canviant. I potser el que havia començat com una carta d’amor acaba responent a la pregunta més important: Qui és la Mary John?

al capdavall loc. adv. (a) No obstant tot el que s’hagi pogut dir en contra. aferrat -ada adj. Enganxat. al capdavall loc. adv. (b) Considerant-ho tot, comptat i debatut.

Mary John Júlio Pirata, Aquí em tens. He decidit escriure’t ara mateix. He arribat a casa i m’he assegut a escriure’t. He anat al cinema amb la Sònia i la Carolina. Tu no les coneixes, les meves amigues, però elles a tu sí. De vegades encara els parlo de tu. La Sònia m’ha preguntat: «Que hi penses, en ell?». Jo li he dit: «De vegades». Però li hauria d’haver dit: cada dia. Hauria d’haver dit: cada minut de cada hora de cada dia. Perquè penso en tu cada minut de cada hora de cada dia. I no hauria de ser així, oi que no? No. De vegades em sembla que no penso en tu, que estic del tot concentrada en la discussió que sigui, sobre el canvi climàtic o sobre l’exnòvio de la Sònia, però al capdavall tu no t’has mogut d’allà, del racó que ocupes dins el meu cap. La Sònia m’ha preguntat: «T’agradava veure’l?». —No —li he dit jo. —De veritat que no? —De veritat que no. En aquell moment n’estava segura, d’això, però ara ja no n’estic, Júlio. A una part de mi li agradaria dir-te: «Ves a fer punyetes». Però l’altra meitat meva continua anant-te al darrere a la placeta. Soc dues persones alhora. Tinc dos caps, dos cors. I en tens la culpa tu, Pirata. Et passes la vida perseguint-me. Sembles un insecte, et tinc enganxat tota l’estona a les orelles. I no vull sentir el teu zumzeig a cada cantonada de cada carrer, Júlio. Ho entens? La Sònia m’ha preguntat per què continuo tan aferrada al passat, tan aferrada a tu. «No ho sé», li he dit. M’ha preguntat: «Qui és, en Júlio, al capdavall?». He intentat explicar-l’hi, però no me n’he sortit. Qui ets, Júlio? Des del primer moment que busco la resposta. Des de la primera pregunta. He vingut a peu cap a casa, pensant en tu tota l’estona. Tu i jo al segle passat. Tu i jo a l’edat mitjana, a l’antiguitat clàssica, al parc infantil de la placeta. Que te’n recordes? Jo asseguda dalt de l’escala de barrots i tu assegut a la sorra. Jo molt més alta que tu perquè estava asseguda al capdamunt de l’escala. Tu em vas preguntar: «Ets un nen o una nena?».

UNITAT 1 » LECTURA I aquesta va ser la primera pregunta de totes, Júlio Pirata, la pregunta més antiga, i en tots aquests anys no he deixat de buscar-hi la resposta. —Ets un nen o una nena? —No t’ho diré. —Em penso que ets una nena! —Per què? —Perquè ets tonta. —Tu també ets tonto i ets un nen. —Però tu sembles una nena. —I quin problema hi ha? —Que jo no jugo amb nenes. —Però si soc un nen! La meva primera mentida. Tu em vas mirar, jo et vaig mirar. Dues preguntes, dos enigmes. I em vas preguntar: «Com te dius?». Jo vaig dir: «João». I això ja no era cap mentida. Tothom em coneix com a João, menys tu, que em dius Mary John, i la meva profe de reforç de mates, que em diu Joãozinha. Tu i jo al parc infantil. El primer dia. La primera hora. Vam furgar la sorra a la recerca de tresors. Hi vam trobar monedes, petxines, un clip per als cabells, un mitjó, una clau petitona. Érem pirates. Vas dir-me que em podia quedar la clau petitona. «Gràcies», vaig dir jo. Els teus ulls esbatanats. Em vas assenyalar amb l’índex. «Ei, si ets una nena!», vas dir. La teva veu esbatanada. Vaig córrer cap a casa, amb el cor a la boca. Vaig dir a la meva mare: —Un nen m’ha preguntat si era un nen o una nena. La meva mare va riure. Jo vaig plorar. —Això és perquè no portes arracades ni els cabells llargs —va dir la meva àvia. —Doncs vull portar arracades i els cabells llargs —vaig dir jo. Encara la conservo, la clau petitona. La vaig guardar dins d’una capsa i la vaig trobar fa tres mesos, durant el trasllat, quan ho anàvem desant tot en caixes. Me l’he emportat a la meva nova vida, encara que no em serveixi de res. No obre cap cofre. Cap cadenat, cap porta, cap calaix. Miro aquesta clau i penso en tu, Júlio. Soc una nena per culpa teva. Si ens haguéssim acomiadat amb un comiat —per exemple, amb un petó o una abraçada, o amb una encaixada, un gest des de lluny, un calbot, una cleca, qualsevol cosa, Júlio Pirata—, si ens haguéssim acomiadat com s’acomiaden els éssers humans, llavors t’hauria dit exactament això: que soc una nena per culpa teva. M’has sentit? Em vaig foradar les orelles per tu. La meva mare i jo a la joieria triant arracades. Les boletes de metall brillant de lluny i de prop, petites promeses. Va ser tan difícil, triar un

esbatanat -ada adj. Obert de bat a bat. índex m. Dit segon de la mà, el més pròxim al dit polze. encaixada f. Acció de donar-se la mà dues persones com a salutació. calbot m. Cop de mà al cap.

fer figa loc. v. Defallir, perdre les forces.

parell d’arracades. Hi havia estrelletes i boletes de diversos colors. Vaig triar unes flors minúscules. La meva mare va dir: «Són margarides silvestres, males herbes». L’explicació no em va convèncer, però la meva mare es va entusiasmar. No hi havia res a fer. Una pistola enganxada al cap. Clic. Primera arracada. Clic. Segona arracada. He mort per tu tantes vegades, Júlio. Tantes vegades. M’apuntaves la teva espasa de pirata. La teva espasa a la meva panxa, al pit, al coll. Deies: —T’has mort! I em moria. Em tirava per terra de qualsevol manera i tancava els ulls. Tu em miraves i jo notava que em miraves. Deies: «Sembles morta ben morta». I jo no em movia, no reia, no respirava, no obria els ulls. Semblava ben morta. El millor de la vida era morir. Un braç a cada costat, els cabells escampats per terra. Em divertia moltíssim, amb la meva mort, i tu també. Una vegada et vas estirar a sobre meu i em vas fer un petó. La boca en la meva boca, el teu cos en el meu cos, i jo vaig tornar a la vida, com la Blancaneu o la Bella Dorment en aquells contes d’amor verdader. En aquella època l’amor era sempre verdader i jo manava, al món. Feia la vertical a la paret i el món eren les cases i els arbres, tot de cap per avall. Jo cridava i el món també. Les meves mans al terra de la placeta. Tota la sang al cap. Ets just al meu davant, amb el cos capgirat. Primer els peus, a continuació els pantalons curts i només després el tronc. És divertit, mirar-te al revés. Al final, la cara de baix a dalt: la barbeta, la boca, el nas i els ulls, que també miren cap a mi. Vull continuar de cap per avall, però els meus braços no. Els braços em fan figa. Quan torno a terra, veig les estrelles i també veig la teva cara enmig de les estrelles. Em preguntes: «Vols fer la vertical recolzant-te contra mi?». I jo faig la vertical recolzant-me contra tu. Crido: «No em deixis anar!». I tu no em deixes anar. M’agafes els turmells amb les mans i no hi ha res més perfecte que les teves mans als meus turmells. Qui sap si l’amor era allò, Júlio Pirata. Una persona capgirada. És possible. Fins i tot probable. No trobes, Júlio? Una meitat de mi creu que sí. Però l’altra meitat diu: A fer punyetes l’amor, Pirata. La nostra història no té res a veure amb l’amor. Jo ho sé, tu ho saps. I jo sé que tu ho saps. Però aleshores no ho sabíem. Teníem sis o set anys. La placeta sencera era nostra. Ana Pessoa: Mary John. L’Altra Editorial.

UNITAT 1 » LECTURA

» ACTIVITATS Comprensió lectora La idea central La idea central o idea clau és l’assumpte més important de què tracta un text.

1. Quina de les afirmacions següents expressa la idea central del text que has llegit?

a) L’angoixa produïda per un amor impossible. b) La decisió d’una noia de donar per acabada una etapa de la seva vida. c) La dependència emocional d’un amor infantil no correspost.

Les evidències textuals Les evidències textuals són els fragments del text que proven les afirmacions que fem a partir de la lectura.

2. Tria el fragment que millor posi en evidència l’expressió de la idea central del text:

a) Al capdavall tu no t’has mogut d’allà, del racó que ocupes dins el meu cap. b) En aquella època l’amor era sempre verdader i jo manava, al món. c) Qui sap si l’amor era allò, Júlio. […] És possible. Fins i tot probable.

3. Completa l’enunciat per explicar la teva tria: Dels tres fragments de l’activitat anterior el que millor posa en evidència la idea central del text és perquè la manifesta que en Júlio s’ha convertit en una per a ella i que el té sempre present al seu .

Les manifestacions de l’amor L’amor és un sentiment d’afecte molt intens entre les persones que es manifesta de moltes maneres diferents, com ara l’amor a primera vista, l’amor romàntic, l’amor passional o l’amor no correspost.

4. Quins són els tres tipus d’amor que arriba a sentir la Mary John envers en Júlio Pirata?

a) Completa les situacions següents en què aquests tres tipus d’amor es posen en evidència en la narració: —L a Mary John sent l’amor a quan coneix i vol relacionar-s’hi immediatament. Per agradar-li, es posa i es deixa llargs. A la carta li confessa: «Em vaig foradar per tu». —L a Mary John sent l’amor quan manifesta els seus més profunds i tràgics. A la carta li diu: «He per tu tantes vegades, Júlio. […] M’apuntaves la teva de pirata a la meva panxa, al , al coll». —L a Mary John sent l’amor no quan es fa conscient que en Júlio Pirata mai no ha estat d’ella. Aleshores diu: «La nostra no té res a veure amb l’ . Jo ho sé, tu ho saps». b) Com interpretes el fet que al començament de la carta no hi hagi cap salutació d’afecte com, per exemple, estimat Júlio o Júlio, amor meu? c) Com interpretes que en Júlio bategi la Maria João amb el nom de Mary John? Què significa per a la protagonista el canvi de nom? d) Com interpretes el fet que la protagonista faci servir la paraula pirata per referir-se al seu estimat?

Els tòpics literaris

El gènere epistolar

Els tòpics literaris són idees o temes que s’han utilitzat freqüentment en les obres literàries al llarg de la història. S’identifiquen amb una frase breu (generalment en llatí) que resumeix el sentit general de cada tòpic. Tot seguit n’esmentem uns quants referits a l’amor. • La ferida de l’amor (vulnus amoris). L’amor comparat amb una ferida dolorosa i dolça alhora. • La bogeria de l’amor (furor amoris): l’amor comparat amb una malaltia mental (mal d’amor). • La flama d’amor (flamma amoris): l’amor entès com un foc interior que crema i fa reviure l’amant. • La guerra d’amor (militia amoris): l’amor entès com una conquesta militar. •A mor i odi (odi et amo): els sentiments oposats que suscita en l’amant la persona estimada.

El gènere epistolar comprèn totes les obres literàries que estan escrites en forma de carta (epístola significa ‘carta que s’escriu a algú’). El text és un fragment d’una novel·la epistolar: Mary John és una narració en forma de carta en què predomina la confessió dels sentiments i les emocions d’una noia adolescent que s’adreça a un noi molt especial per a ella.

5. En el text de la lectura, podem relacionar els tòpics literaris sobre l’amor a través d’imatges, sentits figurats o sentiments de la protagonista. Relaciona cadascun dels tòpics anteriors amb el fragment corresponent:

a) M’apuntaves la teva espasa de pirata. La teva espasa a la meva panxa, al pit, al coll. b) Em vaig foradar les orelles per tu. […] Una pistola enganxada al cap. Clic. Primera arracada. Clic. Segona arracada. c) Qui sap si l’amor era allò. […] Una persona capgirada. d) Una meitat de mi creu que sí. Però l’altra meitat diu: «A fer punyetes l’amor, Pirata». e) Em vas fer un petó […] i jo vaig tornar a la vida, com la Blancaneu o la Bella Dorment.

6. Què confessa la Mary a en Júlio? Completa els enunciats amb l’opció certa:

a) Quan en Júlio va dir que no jugava amb nenes, la Mary John va afirmar que era (un nen / una nena). Ara reconeix que va ser la seva primera (veritat / mentida). b) Des del primer moment ( ja sap / busca) la resposta de qui és en Júlio per a ella. c) Va decidir (tallar-se / deixar-se llargs) els cabells i (posar-se / treure’s les) arracades per agradar al noi. d) Des de la primera trobada al parc (la Mary / en Júlio) es va enamorar. e) Quan la Mary se’n va a viure a un altre lloc, en Júlio (ni tan sols s’acomiada / s’acomiada afectuosament) de la Mary. Ella (ho troba normal / se sent decebuda). f) Està molt (trista / furiosa) perquè s’adona que en Júlio no (l’ha estimat del tot / sovint l’ha deixat de banda). L’amor de la Mary John (no és correspost / és correspost). g) Escriu la carta perquè necessita (tancar el / tornar al) passat i (començar / recuperar) una nova etapa en la seva vida sentimental.

7. Després d’anys, la Mary John encara con-

serva una clau que van trobar i que ell li va dir que es quedés. Com explicaries aquest fet?

a) Representa els records dels moments feliços que tots dos van passar junts a la placeta. b) Representa un amor d’infantesa que l’enganxa i que no la deixa mirar endavant i fer net. c) Representa el poder d’obrir el cor de les persones per revelar qui són i com són realment.

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

Paraules i expressions Les fórmules de salutació i comiat La narradora de la novel·la Mary John utilitza només el nom del destinatari com a entrada de la carta. Normalment, però, l’estil epistolar fa servir diverses fórmules per a la salutació, el comiat i la nota final.

9. Classifica les fórmules epistolars de la columna anterior en el lloc corresponent d’aquestes taules: Fórmules de salutació Amic o parent

Servei públic o privat

…

FÓRMULES DE SALUTACIÓ I COMIAT FÓRMULES DE SALUTACIÓ Hola! Senyor, / Senyora, Què hi ha de nou? Benvolgut senyor, / Benvolguda senyora, Estimat …, / Estimada …, Distingit senyor, / Distingida senyora, Benvolgut …, / Benvolguda …, FÓRMULES DE COMIAT Salutacions cordials, Adeu, / Adeu-siau, Molts records, Molt cordialment, A reveure, Ben atentament, Petons i abraçades, Atentament, Una abraçada,

Fórmules de comiat Amic o parent

Servei públic o privat

…

Les comparacions lliures Al llarg de la novel·la, la Mary John sovint empra la comparació estava fresca com un enciam i variants: el meu cor tan fresc com un enciam, jo estava més fresca que un enciam. És una comparació lliure que ha creat l’autora a partir de la comparació lexicalitzada, d’ús comú, fresca com una rosa.

NOTA FINAL PS: (post scriptum) PD: (postdata) Nota:

8. Si el fragment de la lectura fos una carta aca-

bada, quines fórmules de salutació i de comiat hi escaurien? Quina de les últimes frases del text podria convertir-se en la postdata (PD)? Fem servir les fórmules col·loquials o poc formals quan escrivim una carta a un amic o a un parent, però utilitzem les fórmules estàndard o més formals quan escrivim una carta a un servei públic o privat.

10. Cerca un fragment del text de la lectura que doni peu a una comparació lliure i crea’n una, si pot ser amb l’humor que gasta la Mary John. Per exemple: «He mort per tu tantes vegades, Júlio», que el meu cor té més forats que un colador.

13. Les paraules d’una família lèxica, tot i com-

Les comparacions lexicalitzades Les comparacions lexicalitzades són grups de paraules que tenen forma de comparació, però que, en realitat, expressen el grau més alt d’una qualitat (més bo que el pa simplement vol dir ‘molt bo, boníssim’).

11. Relaciona els elements següents i forma les comparacions lexicalitzades corresponents. Per exemple: lleuger com una ploma. lleuger prim ràpid fred poruc més eixerit més prim més llarg més dur més sord

com

un fideu un llamp una llebre el glaç una ploma

que

un dia sense pa una sola de sabata una orella de gat una tàpia un pèsol

partir la mateixa base, no signifiquen el mateix.

a) Quines d’aquestes definicions corresponen a aferrar, a ferrer i a ferradura, respectivament? — Peça de ferro en forma d’arc que es fixa amb claus a la peülla del bestiar equí. — Agafar i subjectar fortament una cosa o una persona. — Persona que treballa el ferro o que fabrica objectes de ferro. b) Quina part de la paraula pot fer canviar el seu significat: la base lèxica o els afixos?

14. Agrupa les paraules següents per famílies i classifica-les en una taula com la que hi ha a continuació: figa • oliver / olivera • llimonerar • oliva llimona • oliverar • pruna • figuera • llimoner carxofa • prunerar • carxofer / carxofera pruner / prunera • carxofar • figuerar

12. En grups, repartiu-vos les comparacions le-

xicalitzades de l’activitat anterior. Després, descriviu tres situacions en què aparegui la comparació corresponent. Finalment, llegiu les descripcions en veu alta. Per exemple: Aquest anorac no pesa gens. Aquest anorac és lleuger com una ploma.

Les famílies de paraules Les paraules aferrar, ferrer, ferradura formen part de la mateixa família lèxica perquè totes tres comparteixen la mateixa base lèxica ferr-, que és la part fixa que aporta el significat bàsic de les paraules. Els afixos -ar, -er, -adura són la part variable que afegim a la base lèxica per formar paraules diferents.

Base lèxica

+ afix

Fruit

Arbre o planta

Lloc plantat de …

1. llimona

…

2. …

pruner / prunera

…

3. …

…

4. …

…

carxofar

5. …

…

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT La carta d’en Júlio Imagineu que un bon dia la Mary John es troba al mòbil un missatge d’en Júlio en forma de carta: no ha pogut estar-se de comunicar-li els seus sentiments, les seves emocions i altres coses de la seva vida. I la Mary John, tot i que sap que no li hauria de respondre, al capdavall acaba fent-ho perquè a ella encara li costa massa posar punt final a aquesta relació.

Què hem de fer? Per parelles, escriviu el missatge d’en Júlio i el missatge de resposta de la Mary John. Per fer-ho, cal que us poseu en el seu lloc i assumiu el seu punt de vista. Un de vosaltres farà el paper d’en Júlio i l’altra, el paper de la Mary.

Com ho hem de fer? a) Rellegiu la narració de la lectura i aneu apuntant les idees que se us vagin acudint per escriure el missatge dels dos personatges. b) Intercanvieu-vos els esborranys dels missatges i, si cal, modifiqueu-los perquè es complementin i siguin coherents. c) Escriviu uns missatges d’unes cent cinquanta paraules i dividiu-los en tres paràgrafs perquè la lectura sigui més àgil. d) Corregiu el text dels missatges per adequar-los a l’estil epistolar i a les normes de la llengua. e) Finalment, feu una lectura en veu alta dels missatges davant la classe i demaneu-ne l’opinió per intercanviar comentaris.

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

» EN VEU ALTA La Lily i el ninot de neu El curtmetratge animat Lily and the Snowman (‘La Lily i el ninot de neu’) reflexiona sobre els canvis de les persones: explica la història d’una nena i un ninot de neu màgic. De petita, la Lily descobreix que el seu estimat ninot li fa descobrir un món de meravelles. La seva relació creix amb els anys fins que la vida tan atrafegada de la Lily els separa. La cançó que sona, interpretada per Adaline, s’anomena «Follow you, follow me» (‘Et seguiré, em seguiràs’).

Què hem de fer? Mireu el curtmetratge i organitzeu un col·loqui a classe. Un col·loqui és un intercanvi d’opinions entre el públic després d’haver escoltat una xerrada o una conferència o d’haver vist una pel·lícula o un audiovisual. En un col·loqui hi ha un moderador o moderadora que planteja diverses preguntes al públic sobre el contingut de l’activitat, dona els torns de paraula i, al final, resumeix els punts de vista que s'hi han exposat.

Com ho hem de fer? Després d’haver vist el curtmetratge (el teniu en l’espai personal del web www.barcanova.cat), intercanvieu les vostres opinions a partir d’aquestes preguntes: a) Pel que fa a la història, quines semblances i quines diferències trobeu entre la peça animada Lily i el ninot de neu i la narració de la lectura Mary John? b) El futur de la Mary John pot ser similar al de la Lily? Com us l’imagineu? I el futur d’en Júlio, pot ser semblant al del ninot de neu?

Follow you, follow me Stay with me. My love I hope you'll always be right here by my side if ever I need you. Oh my love!

Et seguiré, em seguiràs Queda’t amb mi. Amor meu, espero que tu siguis sempre aquí, just al meu costat, per si mai et necessito. Oh, amor meu!

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 1

» COMUNICACIÓ 1. La comunicació verbal 1.1. El llenguatge Les persones, com a éssers intel·ligents i socials que som, necessitem comunicar-nos coses constantment: fets, desitjos, pensaments, sentiments o dubtes. Per aconseguir una comunicació eficaç, hem creat el llenguatge. El llenguatge és la facultat humana que fa possible que puguem expressar tot allò que volem transmetre gràcies als sistemes de signes que hem anat creant. Com que els signes poden ser de naturalesa diversa, cal distingir dos tipus de llenguatge: el llenguatge verbal i el llenguatge no verbal.

El llenguatge verbal El llenguatge verbal és el sistema de signes que fem servir en parlar una llengua. Cada signe lingüístic es compon d’un seguit de sons als quals associem un significat determinat amb la finalitat de referir-nos a una part de la realitat, és a dir, a un referent concret.

Referent

Papallona /pəpə¹ʎonə/ Signe lingüístic

SABIES QUE…? SABIES QUE…?

Els signes naturals són aquells senyals que no han estat creats intencionadament per l’ésser humà (el fum, les empremtes, les petjades, els núvols de tempesta, etc.). Els signes artificials són els senyals creats per necessitats comunicatives (els senyals de trànsit, els tocs de campana, els signes lingüístics, etc.).

El llenguatge no verbal El llenguatge no verbal comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir informació sense necessitat de fer servir signes lingüístics. Els signes no verbals són molt diversos; poden ser tant corporals (els gestos, els moviments del cos i de l’expressió facial, etc.) com vocals (la modulació de la veu, les rialles, els plors, els gemecs, els badalls, etc.).

seguretat

somnolència

negació

timidesa

1.2. Els elements de la comunicació La comunicació és el procés per mitjà del qual un emissor (qui parla) transmet un missatge a un receptor (qui escolta). En tot acte de comunicació intervenen diversos elements: ELEMENTS DE LA COMUNICACIÓ

Emissor

Canal

Referent

Receptor

Qui envia el missatge.

Per on s’envia el missatge.

Allò a què es refereix el missatge.

Qui rep el missatge de l’emissor.

Context

Codi

Missatge

Situació concreta en què té lloc l’acte comunicatiu.

Sistema de signes i regles amb què s’elabora el missatge.

Informació que transmet l’emissor al receptor.

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ Els elements del procés comunicatiu es coordinen de manera que el missatge de l’emissor arribi amb èxit al receptor: cal que emissor i receptor comparteixin el mateix codi, que es trobin en el mateix context comunicatiu i que utilitzin el canal adequat. Referent

Canal: oral a distància

Codi: llengua catalana

Emissor

Missatge: «Per molts anys, Liam!»

Receptor

Context: Trucada del Thiago al Liam, el seu nebot, per felicitar-lo el dia del seu aniversari.

1.3. Les funcions del llenguatge La comunicació verbal no sempre és un acte d’intercanvi d’informació objectiva. A través del llenguatge, també manifestem diverses necessitats comunicatives. Per exemple, hi ha moments en què necessitem saber si el canal de la comunicació funciona, hi ha situacions en què tenim necessitat d’expressar les nostres emocions, n’hi ha d'altres en què volem que el receptor actuï d’una manera determinada, etc. Segons cada necessitat comunicativa, centrem l’interès en un element de la comunicació (el canal, el missatge, el receptor…), i aquest fet comporta l’existència de diferents funcions del llenguatge. REC O R D A Cal no confondre llengua i parla. La llengua és la suma de signes i regles que han adquirit tots els parlants. En canvi, la parla és l’ús particular i individual que un parlant fa de la llengua.

FUNCIÓ FÀTICA

Que em sentiu bé?

LES FUNCIONS DEL LLENGUATGE TIPUS DE FUNCIÓ

CENTRE D’INTERÈS

NECESSITAT COMUNICATIVA

EXEMPLE

Informativa o referencial

L’emissor centra l’interès en el referent.

L’emissor vol transmetre una informació objectiva sobre un fet de la realitat.

El sol es pon per l’oest. Encara hi ha dues carreteres afectades per esllavissades.

Emotiva o expressiva

L’emissor centra l’interès en el mateix emissor.

L’emissor expressa opinions subjectives o els seus estats d’ànim.

Estic segur que ens en sortirem. Oh, que n’és, de bonic! Quin mal de cap que tinc!

Imperativa o apel·lativa

L’emissor centra l’interès en el receptor.

L’emissor pretén que el receptor actuï d’una manera determinada.

Calla i seu ara mateix! Omple la gerra d’aigua. No badis i ves amb compte.

De contacte o fàtica

L’emissor centra l’interès en el canal.

L’emissor vol iniciar la comunicació, interromprela, continuar-la o acabar-la: assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el canal.

Bon dia i bona hora! Ja n’hi ha prou! Adeu! Digues, digues… Adeu-siau! Sí, sí, t’entenc… Que em sentiu bé?

Poètica o retòrica

L’emissor centra l’interès en el missatge.

L’emissor dona al missatge una forma original i creativa per produir un efecte estètic o enginyós.

Tens la pell mig de sol, mig de lluna. Cull la palla amb la paella i llença l’ampolla vella.

Descriptiva d’un codi o metalingüística

L’emissor centra l’interès en el codi.

L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el codi d’un sistema de signes.

El verb adonar-se és pronominal. No s’ha de dir «tinc que fer», sinó «he de fer».

FUNCIÓ EMOTIVA

FUNCIÓ INFORMATIVA

Oh, que n’és, de bonic! Encara hi ha dues carreteres afectades per esllavissades.

UNITAT 1 » COMUNICACIÓ

» ACTIVITATS

Els llenguatges verbal i no verbal

El llenguatge 15. Identifica en aquesta imatge els elements del signe lingüístic següents:

a) El significant (conjunt de sons o de lletres). b) El significat (representació mental). c) El referent (objecte concret a què es refereix el signe). 1

17. Les frases fetes estar als núvols, treure foc

pels queixals, fer uns ulls com unes taronges i fer ganyotes fan referència a gestos i expressions facials. Indica a quina imatge i significat correspon cada una: 1. Burlar-se. 3. Estar molt distret, badar. 2. Mostrar sorpresa. 4. Estar molt enfadat. A

Esquirol /əski¹ɾɔl/

16. Relaciona cadascuna de les paraules se-

güents amb el seu referent: pera, rave, raïm, ceba, tomàquet, pebrot, bròcoli, enciam, cogombre, poma, patata, pastanaga, mongeta. 1

2 3

aquesta definició:

El llenguatge (verbal / no verbal) comprèn aquells signes que permeten transmetre i obtenir sense necessitat de fer servir signes . Poden ser o vocals.

Els elements de la comunicació 19. Llegeix la situació comunicativa que plan-

12 4 5 6

11 10

18. D’acord amb l’activitat anterior, completa

tegem i identifica cada un dels elements de la comunicació que hi intervenen: Un nàufrag albira dins la nit els llums d’un vaixell i, des del seu bot salvavides, llança un SOS (petició urgent d’auxili) al capità de l’embarcació utilitzant l’alfabet Morse (. . . _ _ _ . . .) amb els senyals lluminosos d’una llanterna.

Alfabet Morse

Emissor: un nàufrag Receptor: Canal: Codi: (. . . _ _ _ . . .) alfabet Morse Missatge:

(petició urgent d'auxili)

Referent: un

demana

al capità d’un .

Context: a la nit veu els del vaixell i amb una llança un utilitzant l’alfabet .

Les funcions del llenguatge 20. Relaciona les funcions del llenguatge amb les intencions comunicatives i els exemples i com-

pleta els buits amb les paraules adequades. Per exemple: A - 2 - III. Funció

Intenció 1

L’emissor pretén que el receptor d’una manera determinada.

Informativa o referencial 2

B Emotiva o expressiva

L’emissor es limita a transmetre objectiva sobre un fet.

L’emissor expressa les seves opinions o els seus estats d’ .

Imperativa o apel·lativa 4

D De contacte o fàtica

L’emissor dona al missatge una forma original per crear un efecte o enginyós.

E Poètica o retòrica

L’emissor fa servir la llengua per explicar com funciona el d’un sistema de signes.

F Descriptiva d’un codi o metalingüística

L’emissor assegura el contacte amb el receptor i comprova si funciona el .

Exemple I

Aquest agost he anat de colònies amb l’esplai. M’ho he passat tan bé que l’any que ve segur que repeteixo.

Si us pica una vespa, extraieu el fibló, netegeu bé la zona infectada i apliqueu-hi una gasa amarada amb aigua freda.

III

Els bombers han aconseguit controlar l’incendi que amenaçava de cremar una nau industrial. El sistema braille per a persones cegues consisteix en diverses cel·les de sis punts en relleu. La presència o absència de punts permet la codificació dels símbols. L’home voldria tenyir les teves ales de sang. No et paris, colomí blanc. No paris blanc, colomí.

VI No et sento bé. No pengis… Sortiré a fora, a veure si tinc més cobertura. Espera… A veure…, sí, ara sí que et sento bé. I tu a mi?

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA Les categories lèxiques, els sintagmes i les oracions FITXA 1 » LES CATEGORIES LÈXIQUES Les paraules es classifiquen en deu classes anomenades categories lèxiques:

LES DEU CATEGORIES LÈXIQUES 1

Nom o substantiu (m. / f.)

Verb (v.)

Adjectiu (adj.)

Adverbi (adv.)

Determinant (det.)

Preposició (prep.)

Quantificador (q.)

Conjunció (conj.)

Pronom (pron.)

10 Interjecció (interj.)

Per saber a quina categoria pertany cada paraula, ens hem de fixar principalment en aquests tres aspectes: 1. El significat. Per exemple, clau designa un objecte. En canvi, fer expressa una acció. 2. La forma. Per exemple, clau té una forma per al singular i una altra per al plural: clau, claus. En canvi, fer té un centenar de formes per poder indicar la persona, el nombre i el temps: faig, fèiem, fareu, han fet, vas fer… 3. La funció. Per exemple, clau fa de nucli d’un sintagma nominal (SN): una clau petitona. En canvi, les diverses formes de fer fan de nucli d’un sintagma verbal (SV): feia la vertical a la paret. R EC O R D A Si combinem paraules de diferents categories, podem construir oracions i comunicar un missatge complet: I en 9 8

tot 4

aquest 3

temps 1

mai 7

m’ 5

he sentit 6

estimada, 2

eh! 10

• Per parelles, escriviu oracions que continguin el màxim de categories possibles.

1.1. Digues a quina categoria lèxica correspon cadascuna de les característiques següents:

a) Expressa una qualitat del substantiu. b) Presenta i especifica el nom. c) Designa persones, animals, coses o idees. d) Expressa accions, processos o estats. e) Relaciona paraules o sintagmes. f) Expressa una quantitat exacta o aproximada. g) Representa o substitueix un nom. h) Indica la manera de realitzar-se una acció o el grau d’una qualitat.

i) Relaciona dues oracions coordinades o sub ordinades. j) Expressa una actitud, una impressió o un sentiment sobtat del parlant.

1.2. A quina categoria lèxica pertany cada paraula d'aquestes oracions?

a) Ah, tinc tants records bells que associaré a tu! b) Hi vam trobar monedes, petxines, un clip per als cabells, un mitjó, una clau petitona. c) Una vegada et vas estirar sobre meu i em vas fer un petó.

F I T X A 2 » EL S S I NT A G M E S Un sintagma és una agrupació de paraules que constitueix una unitat de significat i de funció: Els

nens

petits

sintagma 1

divertien

la placeta.

sintagma 2

sintagma 3

Els sintagmes tenen una paraula bàsica que fa la funció de nucli. Aquesta funció la poden exercir el nom o el pronom, el verb, l’adjectiu, l’adverbi i la preposició.

CLASSIFICACIÓ DELS SINTAGMES CLASSE

DEFINICIÓ

EXEMPLE

Sintagma nominal (SN)

Sintagma que té com a nucli un nom.

la teva espasa de pirata

Sintagma verbal (SV)

Sintagma que té com a nucli un verb.

penso en tu cada minut

Sintagma adjectival (SAdj)

Sintagma que té com a nucli un adjectiu.

força dolorosa

Sintagma adverbial (SAdv)

Sintagma que té com a nucli un adverbi.

molt lentament

Sintagma preposicional (SPrep)

Sintagma que té com a nucli una preposició.

sense tu

Una paraula tota sola pot formar un sintagma: Elles

protesten

sempre.

sintagma 1

sintagma 2

sintagma 3

Les paraules que acompanyen el nucli d’un sintagma fan la funció d’especificador (la paraula que va davant del nucli) o de complement (la paraula que va darrere del nucli): una

situació

difícil

especificador

nucli

complement

P E R SAB ER-NE MÉS Un sintagma es pot inserir dins d’un altre per fer-hi la funció de complement: mel de romaní

un potet ja

viuen

sols

especificador

nucli

complement

2.1. Identifica el nucli dels sintagmes que hi

ha a continuació i digues de quin tipus és en cada cas: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep. Fixa't en l'exemple: a) vam descobrir tantes coses junts → SV b) tants records infantils i llunyans c) molt senzillament d) durant la nostra infantesa e) molt suaus

de mel de romaní

2.2. Analitza l’estructura dels sintagmes següents seguint el model: tants

records

bells i dolços

especificador

nucli

complement

a) les boletes de metall b) aquesta carta tan llarga c) bojament enamorada de tu d) sempre he pensat en la nostra relació e) segurament t’has oblidat de mi

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA F I T X A 3 » L E S O R A C I O NS SENTIT. Una oració és una unitat de comunicació amb sentit complet. Generalment, aquest sentit es construeix fent referència a un element determinat (persona, animal, cosa o idea) i atribuint-li, tot seguit, una acció, un procés, un estat o una característica: En Júlio em va regalar una clau petitona. (una acció) La Joâo es va enamorar d’en Júlio. (un procés) La Joâo estava enamorada d’en Júlio Pirata. (un estat) L’amor era sempre verdader en aquella època. (una característica)

P E R SAB ER-NE MÉS

ENTONACIÓ. Una oració constitueix una unitat d’entonació, és a dir, una unitat marcada per una corba d’entonació única, normalment sense interrupcions: La nostra història no té res a veure amb l’amor. ESTRUCTURA. L’oració típica té dos constituents: un sintagma nominal, que fa la funció de subjecte (SN subjecte), i un sintagma verbal, que fa la funció de predicat (SV predicat). Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona i nombre que s’estableix entre el subjecte i el verb: La meva mare

es va entusiasmar.

SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona singular

Quan la situació o el context ho permeten, el subjecte pot ser sobreentès. Aleshores s’anomena subjecte el·líptic: ø

Penso en tu.

Subjecte SV predicat el·líptic (jo)

Érem pirates.

Subjecte el·líptic (nosaltres)

SV predicat

• Introduïu en un sobre paperets amb el nom de cada una de les modalitats de l’oració. Cada alumne en triarà un i s’haurà d’inventar una oració de la modalitat que li hagi tocat i dir-la en veu alta perquè la resta de la classe l’endevini.

3.1. Digues si els enunciats següents són sin-

3.2. Analitza les oracions que hi ha a continua-

a) Un pastís amb mores de l'hort dolcíssim. b) Les vacances en una caseta de pescadors. c) Les meves amigues sovint em fan preguntes sobre tu. d) Aquesta va ser la primera pregunta de totes. e) La mare i jo vam comprar unes arracades de flors minúscules.

a) L’aigua del mar cobreix dues terceres parts de la superfície terrestre. b) Les gotes dels núvols tenen una mida minúscula. c) L’activitat física millora la qualitat de vida de les persones. d) El sistema circulatori comprèn el cor i els vasos sanguinis. e) Els avions supersònics ultrapassen la velocitat del so.

tagmes nominals (designen alguna cosa, però no li assignen cap acció ni cap estat) o ora cions (tenen sentit complet, amb un SN que fa la funció de subjecte i un SV que fa la funció de predicat):

La modalitat de l’oració indica la intenció comunicativa bàsica de la persona que emet el missatge: enunciar (modalitat declarativa), preguntar (modalitat interrogativa), ordenar (modalitat imperativa) o exclamar (modalitat exclamativa).

ció seguint l’exemple de l’apartat «Estructura» de la fitxa en què s'indica la concordança:

» ACTIVITATS Les categories lèxiques 21. Llegeix aquestes entrades de diccio-

nari i digues què signifiquen les abreviatures que hi apareixen: adeu interj. Expressió que es fa servir per acomiadar-se. amb prep. Indica l’acompanyament, el contacte, l’instrument o el mitjà. aquell -a det. / pron. Indica que una persona o una cosa és lluny de qui parla o de qui escolta. arracada f. Penjoll que una persona es posa o porta penjat del lòbul de l’orella. molt q. / adv. En gran quantitat o nombre, en grau con siderable. llarg -a adj. Que té molta longitud. però conj. Indica que l’enunciat que té darrere és oposat o contrari al que té davant. tresor m. Conjunt de diners, joies o altres objectes de valor. mentir v. Dir el contrari d’allò que se sap, es creu o es pensa que és veritat.

22.

Identifica en aquest fragment d’una entrevista a James Close, director del programa d’economia circular de Londres, sis noms i sis adjectius:

A Londres el 45 % de les emissions contaminants provenen de l’ús de vehicles privats, però po dríem reduir-les enormement si compartíssim cotxes elèctrics. I la gent els preferirà perquè són més silenciosos, còmodes i funcionals.

23.

Identifica en aquest fragment de la lec tura sis noms i set verbs:

Encara la conservo, la clau petitona. La vaig guardar dins d’una capsa i la vaig trobar fa tres mesos, durant el trasllat, quan ho anàvem desant tot en caixes. Me l’he emportat a la meva nova vida, encara que no em serveixi de res.

Els sintagmes 24. Digues de quin tipus és cada un d’a quests sintagmes: SN, SV, SAdj, SAdv, SPrep. a) em venen a la memòria b) els bons records d’infantesa c) dalt de l’escala de barrots d) molt més suaus e) molt lentament

Les oracions 25. Digues a quina modalitat (declarativa, interrogativa, imperativa, exclamativa) correspon cada una de les oracions següents:

a) Acompanya’m a casa. b) Els veïns han trobat la porta oberta. c) Què deu haver passat? d) Quina destrossa que han fet!

26.

Dibuixa unes balances i col·loca cadascun dels constituents de les oracions en el plat corresponent. Per exemple: L’equip de voleibol

s’ha classificat per a la final.

SN subjecte

SV predicat

a) Les jugadores de l’equip juvenil s’entrenen a les nou dilluns i dijous. b) L’àrbitra del partit d’avui ha amonestat dues jugadores amb targeta groga. c) L’entrenadora de l’equip local sabia motivar molt bé les jugadores. d) El joc de la primera part ha sigut molt millor que el de la segona. e) En el partit d’avui han debutat com a juvenils tres jugadores cadets. f) A un sector del públic no li ha agradat el joc tan defensiu de l’equip visitant.

UNITAT 1 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA 1. L’alfabet i l’ordre de les paraules 1.1. L’alfabet L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem. La paraula alfabet prové de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: α (alfa) i β (beta). Cada llengua té un alfabet propi. L’alfabet català té vint-i-sis lletres: a

hac

ve (baixa)

be (alta)

i (i llatina)

ve doble

jota

ics, xeix

erra

i grega

ela

essa

zeta

efa

ema

ena

Tot i això, hi ha sons que es representen per mitjà d’un grup de dues lletres: es tracta dels dígrafs (dígraf significa ‘dues grafies’). Els dígrafs de la llengua catalana són els següents: ss tassa rr carro

ll llapis ny munyir

ix deixar ig mareig

qu raqueta gu guineu

També podem considerar dígrafs aquestes combinacions: tg carruatge tj mitjó

tx cotxe ts potser

tz dotzena sc ascensor

REC O R D A Els dígrafs ll, rr i ss s’anomenen doble ela, doble erra i doble essa, respectivament. La l·l (ela geminada) l’hem d’escriure amb un punt volat i no pas amb un punt baix o amb un guionet: col·locar i no pas col.locar o col-locar. Només escriurem el guionet a fi de ratlla quan calgui separar la primera síl·laba de les altres per qüestió d’espai: col- / locar.

RE CO RDA La lletra x té el nom de ics quan sona com en exemple [gz] o complex [ks]. En canvi, té el nom de xeix quan sona com en xarxa [ ʃ ].

RE CO RDA Les lletres k, w (i y quan no forma part del dígraf ny) només apareixen en paraules manllevades a altres llengües: karate, rock, kiwi, web, byte, bypass…

1.2. L’ordre de les paraules El diccionari és el recull de les paraules d’una llengua amb l’explicació del seu significat. Aquestes paraules es presenten ordenades alfabèticament. Per buscar paraules en el diccionari, cal tenir en compte els aspectes següents: La ç (ce trencada)

S’inclou dins la lletra c. Així doncs, seguint l’ordre alfabètic trobarem marc / març / marca.

La l·l (ela geminada)

És considerada com dues eles: l + l. Així doncs, seguint l’ordre alfabètic trobarem paller / pàl·lid / pallissa.

El dígraf ll (doble ela)

És considerat com dues lletres independents: l + l. Per tant, lloc va abans de local.

» ACTIVITATS L’alfabet 27. Escriu el nom de les lletres següents: h, k, n, q, v, w, x, y.

28. Ordena alfabèticament les paraules se-

güents: papallona, magatzem, fanal, ventada, quilòmetre, esborrany, carnisser, barana, albergínia, timbal, rodera, vorera, onada.

L’ordre de les paraules 29. Escriu del dret les paraules de cadascuna

de les sèries següents i ordena-les alfabèticament, en cas que sigui necessari: a) ivnac, aynac, pac, ónac b) allap, dil·làp, rellap, lap c) alp, açalp, acalp, dicàlp d) aiug, atog, aurg, ynaug e) animàl, call, timíl, lagel

30. Digues quines d’aquestes paraules no apa-

reixeran en una pàgina del diccionari que comença amb rosada i acaba amb rumb: rusc, ruixat, rude, rosari, rosca, rovell, rosegador, rumba, rosa, rossinyol, roser, rugbi, romaní, rumor, rostir, rumiar.

31. Fes l’índex alfabètic d’un atles amb les po-

blacions següents: Perpinyà, la Seu d’Urgell, Figueres, Olot, Berga, Girona, Balaguer, Manresa, Lleida, Sabadell, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Reus, Tarragona, Tortosa, Amposta. Tingues en compte que l’Hospitalet de Llobregat, en l’índex, s’escriurà així: Hospitalet de Llobregat, l’.

DICTAT Llegeix el text, fes una llista de les paraules que tenen dígrafs i classifica’ls segons si es poden separar o no. Després, escriu el text mentre te’l dicten.

Amor em sembla una bona paraula per a la primera entrada en el meu blog. Ara estic vivint un moment dolç amb el meu noi. És fantàstic, atent, afectuós, divertit… Però també he viscut les espines en una altra relació. ¿Els nois i les noies vivim l’amor d’una manera diferent? ¿Sigui quin sigui el nostre sexe, tots sentim les mateixes papallones a l’estómac? Un misteri. L’amor, ben igual que et fa volar, et fa mal i, malgrat això, és tan meravellosa la sensació d’estar enamorada, que t’és ben igual. Gemma Pasqual i Escrivà: Xènia, estimar no fa mal. Barcanova (text adaptat).

UNITAT 1

EM POSO A PROVA LES FAKE NEWS Una fake new és una notícia falsa que ens arriba a través de les xarxes socials i internet i que s’escampa a gran velocitat.

PASSOS PER DETECTAR FAKE NEWS

1 Mira qui difon la notícia i per quin mitjà la reps. Si t’arriba per les xarxes socials, mira qui n’és l’autor i consulta el seu perfil i el tipus de publicacions que fa.

Si t’arriba per missatgeria instantània, assegura’t que es tracta d’un contacte fiable i quin tipus de contingut acostuma a enviar-te.

2 Pren-te temps i distància per donar com a certes determinades informacions. Llegeix la notícia sencera i no et quedis només amb el titular o la fotografia. Les imatges es poden manipular o aprofitar. Per comprovar-ho, busca-la a Google Imatges.

Comprova si la notícia s’ha publicat en diversos mitjans de comunicació i si la informació que dona es correspon amb el moment que t’arriba. És estrany que un únic mitjà es faci ressò de la notícia.

Fixa’t en l’adreça d’on prové la informació. Si no la reconeixes o et fa dubtar, potser és millor no clicar-la. A Catalunya els dominis més habituals són .cat, .es, .com, .org, .eu.

Consulta fonts fiables i verifica qui és l’autor. No és el mateix un periodista que escriu per a un diari o una revista de prestigi que un usuari anònim o un influenciador.

3 Ves amb compte amb el que reps i reenvies per les xarxes. Evita el clickbaiting o pescaclics, continguts web, normalment de poca qualitat, amb titulars absurds o escabrosos.

El seu objectiu és sumar clics i obtenir beneficis econòmics o col·locar-se en les primeres posicions en els cercadors.

Malfia-te’n si la notícia és tan sorprenent que sembla una broma, està mal escrita, inclou textos traduïts literalment d’altres llengües, conté faltes d’ortografia i té un disseny poc acurat.

La informació falsa pot perjudicar el prestigi de les persones i les institucions.

Consulta un mitjà que faci fact-checking, és a dir, que verifiqui els fets, com ara Verificat, Newtral, Maldita, EfecVerifica, o institucions com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Consell de l’Audiovisual de Catalunya, programa eduCAC.

Abans de reenviar res, atura’t, pensa i verifica. Sigues una font fiable!

1. Assenyala tres trets de les fake news: a) Acostumen a ser anònimes. b) Provenen de mitjans seriosos i fiables. c) A vegades estan mal redactades i inclouen imatges de mala qualitat. d) Sovint fan servir dominis estranys.

2. Què pretenen? a) Donar informació de qualitat i aconseguir lectors crítics. b) Difondre notícies importants en el mínim temps possible. c) Generar visites a webs, desprestigiar, desinformar i manipular la informació pública. d) Donar consells als lectors perquè detectin les notícies falses que circulen per les xarxes socials i internet.

3. Un influenciador és… a) algú que comparteix vídeos amb activitats atractives a la plataforma YouTube. b) un periodista especialitzat en xarxes socials. c) algú amb capacitat per influir sobre altres, sobretot a través de les xarxes socials. d) una eina que detecta errors i notícies falses.

4. Un pescaclics… a) serveix per traduir textos. b) és un contingut web dissenyat per aconseguir moltes visites. c) identifica les notícies que provenen d’una font fiable. d) ordena les notícies pel nombre de lectors.

5. Quin significat té el mot perfil en el text? a) Conjunt de trets propis d’una persona. b) Contorn de la figura d’una persona o d’una cosa. c) Traç delicat que es fa amb una ploma escrivint o dibuixant. d) Adorn delicat i subtil que hom posa o fa a un objecte.

6. Indica l’explicació correcta a partir de l’oració següent: «Mira qui difon la notícia i per quin mitjà la reps».

a) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és l’escrit i el codi utilitzat és la llengua catalana. b) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua catalana i el codi utilitzat és l’escrit. c) L’emissor és l’escriptor, el receptor és el lector, el canal és la llengua catalana i el codi utilitzat és l’oral.

7. El grup que forma un sintagma nominal és… a) un disseny poc acurat. b) per les xarxes socials. c) conté faltes d’ortografia. d) més habituals.

8. Els adjectius que hi ha en el segon apartat de la infografia són…

a) sencera, estrany, únic, més, fiables, anònim. b) sencera, només, estrany, únic, fiables, anònim. c) només, estrany, també, únic, habitual, fiables. d) sencera, estrany, únic, habituals, fiables, anònim.

9. Ordena alfabèticament aquesta sèrie: perfil, publicació, publicar, provenir, potser, periodista, prestigi, pescaclics, primer

10. Troba en el text cinc paraules diferents que s’escriguin amb un dígraf.

La meva reflexió

¿Has tingut dificultats per entendre els consells de la infografia a l’hora d’identificar les fake news? Quin consell et sembla més difícil de seguir? Pe r què?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 1

» LA LLENGUA DE SIGNES

Què és la llengua

Les persones sordes s’expres sen per mitjà d’una llengua de signes. Tot i que avui és habitual veure profes sionals que interpreten les notícies a aquesta llengua, la seva incorporació als informatius és recent. En aquesta situació d’aprenentatge us convertireu en intèrprets de la llengua de signes i haureu d’explicar una notícia en la llengua de signes catalana.

DESCRIPCIÓ

©CCMA

de signes?

La llengua de sign es és una llengua na tural (com ara el català, l’italià, el portuguès…) que utilitza els gestos de les mans pe r comunicar-se. L’ex pr essió fa cial i corporal és m olt important ja que ca da gest correspon a una lletr a, una paraula o una expressió. A B C D E F G

® AGILS Comun

icació & Avanti

Avanti Estudio

T I D’ESTRUCTURACIÓ ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN

1. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre. 2. Consulteu en l’espai personal del web www.barcanova.cat els diversos enllaços que hi ha per conèixer ® Àg ils ils ® Àg CoCo mumu nicnic aciaci ó &óAv & ant i Avi an Avant Avti anEs ti tud io io Estud ®® ÀgÀg mu nic ®ilsÀg aci Àg ils ónic ® ®Co ils & Co Àg Àg Av Co mu ® ils ils ant mu nic Co ils CoCo nic mu Av aci mu aci an ó aci nic mu & ti ó Av Es & aci nic óóAv Av tud ant & aci ant &i Av ioEs i ó Av Av i ant & Av an ii Av an ti Es antant Av ti an Es tud i an Av ti tud ti io an Es io tud ti tud Es io tud ®Àg io io Àg ® Àg ils ils ® ®®Àg ils Co Co Àg ® Co mu mu ils Àg ils mu Co nic nic ils Co mu Co aci aci mu aci nic mu ó&Av nic & ó aci nic Av & aci ó Av aci Av ant ant óónic & ant ó & Av i Av &i iAv Av ii Es ant Av Av an an ant ant i Av an ti Es Es ti an Av Es tud tud an ti an titi Es io iotud tiio tud Es tud tud io io io ® Àg ils Àg Co ®® ®®Àg mu Co Àg nic mu ils ilsils nic Co Co aci mu mu Àg &óAv ónic óaci nic nic ils Co aci Av iant mu óaci Av && && iAv Av Av Av tian aci ant an ils Es óant ®Àg ti Co iant tud ®® Av Àg Es mu Àg ® ® io io an tud ils Àg Àg ils ant nic titi tiian ® Co io ils ils Es Es Co Àg iAv aci mu Av Co Co tud mu ils óóaci an nic mu mu & io Co nic aci nic nic mu Estud aci ant aci tudio nic ó &Av i Av & óAv ó aci Av & ant ó& Av ant & tian iant ant Av Av i Av Av i an tud ant Av an tiEs ioio iAv an tiian Es Av Es titi ti tud an Es Es tud tud tud Es io io ioio tud

les característiques de la llengua catalana de signes i la importància de la feina dels intèrprets.

3. Individualment, redacta una notícia breu sobre un fet destacat de la teva població o el teu barri per ser interpretada en la llengua de signes i selecciona les imatges o vídeos que hi incorporaràs. Abans, com pleta una taula com la següent amb les dades essencials de la teva notícia: Què ha passat? Qui l’ha protagonitzat? On ha passat? Per què ha passat? Com ha passat?

... ... ... ... ...

Practica la llengua de signes. Trobaràs uns quants consells en l’espai personal del lloc web www.barcanova.cat.

5. Per parelles, graveu les vostres notícies.

Un de vosaltres ha de llegir la notícia en veu alta i l’altre l’ha d’explicar en la llengua de sig nes. Recordeu de vocalitzar molt quan feu els signes perquè us puguin llegir bé els llavis.

Per redactar la not íc

ia…

1. Tria el tema de qu è tractarà. 2. Estructura la notíc ia seguint les pregun tes què?, qui?, quan?, on?, per què? i com?.

Què? Per què?

Qui?

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

1.  Individualment, pensa en quines situa-

cions es podria fer servir la llengua de signes a part d’un telenotícies.

2.  Per acabar, entre tota la classe, feu una posada en comú a partir de les vostres reflexions individuals.

Com?

Quan? On?

3. Procura que el te xt no sigui gaire lla rg perquè l’hauràs d’explicar am b el llenguatge de sig nes.

EXIÓ ACTIVITATS D’AUTOREFL

1.  Reflexiona sobre les tasques que has dut a terme

a partir de les preguntes següents: • Quin rol has tingut en el treball en grup? • Com valoraries la teva intervenció? • Consideres que has fet aportacions interessants? Per què? • Per què creus que pot ser interessant conèixer la llengua de signes? • Com t’has sentit fent servir la llengua de signes?

UNITAT

LECTURA » Harry Potter i la pedra filosofal EDUCACIÓ LITERÀRIA » La literatura i els gèneres literaris REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » El nom » Els signes de puntuació (I) SITUACIÓ D’APRENENTATGE » Per art de màgia

Preparem la lectura 1. Responeu oralment: ¿Si en una història de ficció tot el que hi apareix no pot existir en el món real, aleshores diem que és una història realista o una història fantàstica? Què és, doncs, una història realista? 2. Expliqueu tot que el sapigueu del personatge de Harry Potter. Per què les novel·les d’aquest jove bruixot agraden tant? 3. Raoneu la resposta: ¿Trobeu que el fet d’amagar la veritat a una persona és com dir-li una mentida? 4. ¿Si mentim amb la idea d’obtenir un benefici, llavors diem que és una mentida pietosa o bé una mentida egoista? I si mentim amb la idea de protegir o beneficiar algú? 5. Per parelles, interpreteu el sentit d’aquesta frase del filòsof grec Sòcrates: «La mentida guanya jugades, però la veritat sempre guanya el joc». Després, exposeu en veu alta les vostres conclusions.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE ACTIVITAT INICIAL La màgia és molt present en el món de la literatura, el cinema, la televisió, les sè ries…. Però com s’ho fan els mags i les magues per fer els seus trucs: ¿tenen uns poders especials o bé els trucs són fruit de moltes hores d’aprenentatge i de pràctica?

UNITAT 2

» LECTURA DE QUÈ TRACTA?

Després que el malvat mag Voldemort hagi matat els pares del Harry, el gegant Hagrid ha de deixar el nen a casa dels únics parents que li queden: els seus oncles. Els Dursley maltracten el Harry i li amaguen el seu origen i la seva herència màgica. Tanmateix, el dia abans del seu onzè aniversari, el nen rep una carta amb una notícia sorprenent que li canviarà la vida. I just l’endemà apareix el Hagrid i li revela que és un famós… bruixot!

glop m. Quantitat de líquid que cap a la boca i es beu d’una vegada. agemolir-se v. intr. pron. Abaixar el cos, encongir-se, especialment en actitud de submissió. p’rò (però) prep. L’apòstrof indica l’elisió d’una vocal. fer-ne un gra massa loc. verb. Portar les coses massa enllà, excedir-se.

Harry Potter i la pedra filosofal Li va passar les salsitxes al Harry, que les va trobar exquisides de tanta gana que tenia, però continuava sense poder apartar els ulls del gegant. Al final, com que semblava que ningú no tenia intenció d’explicar-li res, va dir: —Ho sento, però no he acabat d’entendre qui ets. El gegant va fer un bon glop de te i es va eixugar els llavis amb el revés de la mà. —Me pots dir Hagrid —va dir—, és com me diu tothom. I com t’he dit abans, soc el guardabosc de Hogwarts. De Hogwarts ja ho saps tot, és clar. —Mmm, doncs no —va fer el Harry. El Hagrid es va sorprendre. —Em sap greu —es va apressar a dir el Harry. —Que te sap greu? —va cridar el Hagrid, enfadat, i es va girar cap als Dursley, que es van agemolir en la foscor—. És a ells a qui hauria de saber greu! Ja sabia que no rebies les cartes, p’rò mai vaig arribar a pensar que no sabries re de Hogwarts, per l’amor de Déu! ¿No t’has preguntat mai on ho van aprendre, els teus pares? —On van aprendre què? —va preguntar el Harry. —On van aprendre què! —va bramar el Hagrid—. Però què és això? S’havia posat dret. Amb la seva ira semblava omplir tota la cabana. Els Dursley estaven encongits de por contra la paret. —M’estan dient que —va grunyir als Dursley—, que aquest noi… Aquest noi! No sap re de… De re! El Harry va pensar que aquell home n’estava fent un gra massa. Al cap i a la fi, havia anat a escola, i les seves notes no eren pas dolentes. —Alguna cosa sí que sé —va dir—. Sé mates i tot això… Però el Hagrid va fer un gest amb la mà i el va aturar: —Vull dir sobre el nostre món. El teu món. El meu món. El món dels teus pares. —Quin món? Semblava que el Hagrid estigués a punt d’esclatar. —Dursley! —va fer, i va sonar com una detonació. El tiet Vernon, que s’havia tornat pàl·lid, va dir amb un fil de veu alguna cosa com «prumpram». Al Hagrid li sortien els ulls de les òrbites. —Suposo que saps qui eren els teus pares —va dir—. Saps que són famosos. Que tu ets famós.

UNITAT 2 » LECTURA —Què? Els… Els meus pares famosos? —No en saps re… No en saps re… —El Hagrid es va passar els dits pels cabells, mirant el Harry amb ulls confusos.— No saps què ets? —va preguntar al final. De cop i volta el tiet Vernon va trobar la veu. —Prou! —va ordenar—. Aturi’s immediatament! Li prohibeixo que expliqui res al noi. Fins i tot un home molt més valent que el Vernon Dursley s’hauria acovardit amb la mirada furiosa que el Hagrid li va dirigir en aquell moment. Quan va parlar, cada una de les seves síl·labes tremolava de ràbia. —No l’hi han explicat mai? ¿No li han explicat mai què deia la carta que el Dumbledore els va deixar? Jo hi era! Vaig veure com el Dumbledore la deixava, Dursley! I l’hi han estat amagant durant tot aquest temps? —Amagant-me què? —va preguntar el Harry amb impaciència. —Ja n’hi ha prou! L’hi prohibeixo! —va cridar el tiet Vernon, pres del pànic. La tieta Petúnia va deixar anar un esbufec de terror. —Apa, aneu a pastar fang, tots dos —va dir el Hagrid—. Harry, ets un bruixot. A la cabana es va fer un silenci absolut. Només se sentien el mar i el vent. —Que soc què? —va demanar el Harry. —Un bruixot, com ho sents —va repetir el Hagrid, i es va tornar a asseure al sofà, que encara es va queixar i es va enfonsar més que abans—. I fins i tot m’atreviria a dir que un bruixot molt bo. Només et fa falta una mica de pràctica. Amb una mare i un pare com els teus, com podria ser d’una altra manera? Però ara crec que és hora que llegeixis la carta. El Harry va estirar el braç per agafar el sobre groguenc, escrit amb tinta verd maragda i adreçat al Senyor Harry Potter, El terra, Cabana sobre la roca. El mar. En va treure la carta i va llegir: HO GWART S RU IX E RIA B E D A L O ESC Dumbledore Director: Albausclasse, Cavaller de Warlock,

uixots) de primer rnacional de Br (Orde de Merlí nfederació Inte Co la de or on Membre d’H

arts. ruixeria Hogw or Potter, a l’Escola de B ès m Benvolgut seny ad t l ta ia es mater ar-vos que heu dels llibres i el Em plau inform ribar la llista ar s vo rfe r pe ntesa l. Aprofito l’avine asses. s del 31 de julio per seguir les cl eu ar it re mussol aban ss st vo el o que nece er sp E bre. ça l’1 de setem El curs comen Afectuosament,

Minerva McGntonaagall Directora adju

Dumbledore, Albus. Director de l’escola de màgia i principal mentor del Harry. anar a pastar fang loc. verb. Es diu per acomiadar algú de mala manera. maragda f. Pedra preciosa de color verd brillant.

quequejar v. intr. Parlar fent interrupcions i repeticions de sons involuntàries, tartamudejar. vatua l’olla loc. interj. Expressió usada per indicar sorpresa, indignació, enuig, etc. pergamí m. Pell prima d’ovella o de cabra que s’ha preparat per poderhi escriure al damunt. Abans del paper, la gent escrivia en pergamí. gargot m. Traç imperfecte com és ara les lletres traçades per una mà poc traçuda a escriure.

Al cap del Harry van començar a esclatar preguntes com focs d’artifici i no sabia per on començar. Al cap d’una estona va dir quequejant: —Q-q-què vol dir q-q-que esperen el meu mussol? —Vatua l’olla! Això me fa pensar que… —va dir el Hagrid donant-se un copet al front amb prou força per fer tombar un carro de cavalls. D’una altra butxaca de l’interior de l’abric encara va treure un mussol (un mussol de veritat, viu i una mica espantat), una ploma d’oca i un rotlle de pergamí. Amb la llengua entre les dents va fer uns gargots que el Harry va llegir del revés:

BENVOLGUT SR. DUMBLEDORE, HE DONAT LA CARTA AL HARRY. DEMÀ EL PORTARÉ A COMPRAR EL MATERIAL. FA UN TEMPS HORRIBLE. ESPERO QUE SE TROBI BÉ. HAGRID

Va enrotllar la nota, la va donar al mussol, que la va agafar fort amb el bec, va anar cap a la porta i va deixar-lo anar en la tempesta. En acabat, va tornar i es va asseure com si el que acabava de fer fos tan normal com parlar per telèfon. —Ho sabíeu? —va demanar el Harry— ¿Vosaltres sabíeu que jo era un… un bruixot? —Que si ho sabíem? —va xisclar la tieta Petúnia—. Que si ho sabíem! Oh, i tant que ho sabíem! Què podies ser, si no, si la mala peça de la meva germana era el que era? Va rebre una carta com la teva i va desaparèixer. Se’n va anar a la… a l’escola aquesta, i només tornava per les vacances, amb les butxaques plenes d’ous de granota, i es dedicava a convertir tasses de te en rates. Jo era l’única que la tenia pel que realment era: un monstre! Però per als meus pares… I ara! Tot era Lily això, Lily allò… Estaven orgullosos de tenir una bruixa a la família. Va aturar-se per agafar aire i va continuar amb el seu discurs. Semblava que fes anys que esperava l’oportunitat de vomitar-ho tot. —Després va conèixer el Potter aquell a l’escola, se’n va anar de casa, es van casar i et van tenir a tu. Evidentment, jo sabia que tu se ries igual que ells, igual d’estrany, igual de… d’anormal. I llavors va i s’esclafa el cap, i nosaltres ens vam haver de fer càrrec de tu. El Harry s’havia quedat blanc. J. K. Rowling: Harry Potter i la pedra filosofal. Empúries (text adaptat).

UNITAT 2 » LECTURA

» ACTIVITATS Comprensió lectora El fet desencadenant Un fet desencadenant és un esdeveniment que genera un conflicte en la vida del protagonista i l’obliga a fer un canvi important en la seva vida. Aquest fet fa créixer la tensió narrativa i origina una intriga que provoca un estat d’expectació en els lectors.

1. Quin és el fet desencadenant de l’episodi que has llegit?

a) La mala relació que el Harry té amb els seus oncles, els Dursley. b) La visita del gegant Hagrid, el guardabosc de Hogwarts. c) La revelació que fa la tieta Petúnia respecte als pares del Harry.

Un episodi és la part d’una obra narrativa o teatral que constitueix una unitat d’acció. Cada episodi sol dibuixar un petit arc narratiu caracteritzat per un seguit d’esdeveniments que fan augmentar la tensió narrativa fins a arribar al punt més alt (el clímax) i, tot seguit, a la resolució.

2. Normalment, un arc narratiu es representa amb una figura similar a una piràmide. Col·loca cadascun dels fets següents en el lloc adequat de la piràmide segons l’ordre d’aparició en l’episodi llegit.

7 8

a) Presentació del gegant Hagrid. b) Exclamacions del Hagrid i renys adreçats als Dursley.

3. Quin dels fragments següents reflecteix el

punt més alt de tensió o clímax d’aquest episodi? a) «Al cap del Harry van començar a esclatar preguntes com focs d’artifici i no sabia per on començar.» b) «I llavors va i (la Lily) s’esclafa el cap, i nos altres ens vam haver de fer càrrec de tu.»

El gir narratiu

Els episodis i l’arc narratiu

c) Sorpresa del Hagrid en assabentar-se que el Harry no sap res de Hogwarts. d) Pregunta del Hagrid al Harry sobre el seu origen i la seva naturalesa. e) Revelació del Hagrid que el Harry és un bruixot i lliurament de la carta. f) Confessió de la tieta Petúnia respecte als pares del Harry. g) Prohibició del Vernon al Hagrid d’explicar al Harry què és i qui eren els seus pares. h) Desconcert total del Harry.

Un gir narratiu és el moment del relat en què un fet, una cosa o una situació provoca que el protagonista hagi de prendre una decisió important que l’impulsarà a iniciar una aventura o a fer un viatge iniciàtic que transformarà la seva personalitat.

4. Respon: a) Quin tipus de document capgira el relat de la narració? b) ¿Creus que aquest document provocarà que la vida de Harry Potter faci un gir important? Indica el canvi més probable: — Se n’anirà amb el gegant Hagrid a Hogwarts i aprendrà màgia per tal d'esdevenir un bruixot excel·lent. — Es quedarà en el món muggle (el de les persones normals) perquè s’assabenta que corre perill en el món màgic. c) ¿Podem dir, doncs, que aquest document causa un gir narratiu? Justifica la resposta.

Les il·lustracions dels capítols Ocasionalment, les narracions escrites estan il·lustrades amb imatges; són il·lustracions que representen els episodis més rellevants de la història.

5. Relaciona cadascun d’aquests títols amb la il·lustració i el capítol corresponents: El vidre que es volatilitzà, Les cartes de ningú, El guardabosc, El nen que va sobreviure.

3. T’escric perquè et vull demanar un favor. 4. No puc compartir els vostres punts de vista. 5. Et faig saber que… 6. D eploro el perjudici sofert i me n’excuso. 7. No estic d’acord amb vosaltres. 8. Em sap greu que t’hagi perjudicat i et demano perdó.

8. Busca a la carta de l’escola les paraules i expressions cultes que corresponguin a aquestes altres d’ús més general:

a) Estimat Harry Potter, b) Estic contenta de fer-te saber que has sigut acceptat… c) Aprofito l’ocasió… d) Espero que el teu mussol… e) Una abraçada,

L’antonímia L’antonímia és la relació d’oposició entre dues o més paraules. Per exemple: malèvol significa el contrari de benèvol. Per tant, diem que aquests dos mots són antònims.

6. A quin capítol correspon el fragment de la novel·la que has llegit? Raona la resposta.

Paraules i expressions Una carta formal La carta de l’escola utilitza un llenguatge formal: la persona que signa al peu de la carta (la directora adjunta de Hogwarts) s’expressa amb paraules cultes i usa formes fixades. Els escrits formals de les institucions públiques i privades utilitzen un llenguatge formal a fi de formular els missatges amb serietat i precisió.

7. Aparella les expressions que comuniquin el

mateix missatge i indica quina de les dues és la fórmula que s’usa en les cartes formals (F): 1. E l motiu de la carta és demanar-vos un favor. (F) 2. Poso en el vostre coneixement…

9. Llegeix l’article de la paraula sec d’un diccio-

nari de sinònims i antònims. Fixa’t que els antònims van precedits del símbol ↔. Després, escriu els antònims adequats de sec en les definicions següents: sec -a 1 adj. Eixut, ressec, dessecat ↔ humit, mullat, tendre. 2 adj. Tractant-se de sòls o terres: àrid, estèril ↔ fèrtil, feraç. 3 adj. fig. Aspre, adust, brusc, eixut. Referits al caràcter d’una persona ↔ afable, suau. 4 adj. fig. Referit a la constitució física: magre, prim, escardalenc, xuclat, secall ↔ gras, obès.

a) 1 adj. Que no té gens d’aigua, gens d’humitat. ↔ b) 2 adj. Desproveït d’humitat i nutrients, sense vegetació. ↔ c) 3 adj. fig. Que és poc amable, que diu les coses de mala manera ↔ d) 4 adj. Que és molt prim, que té molt poca carn o poc greix. ↔

UNITAT X2 » COMUNICACIÓ

» PER ESCRIT I si escrivíssim a la direcció? De ben segur que hi ha coses que us agraden del centre on estudieu i d’altres que no. ¿I si traslladeu les vostres opinions sobre el funcionament del centre a la directora o al director? Us proposem que ho feu per mitjà d’una carta formal. La carta formal és un document que adrecem a la persona que representa una institució privada o pública com és ara la directora o el director d’un centre educatiu. Aquest model de carta té unes regles de presentació establertes, unes fórmules fixes i un estil formal.

Què hem de fer? En grups, penseu quines coses de l’escola o institut no us agraden i expresseu per escrit les vostres queixes i els suggeriments de millora.

Com ho hem de fer? a) Escriviu la vostra opinió en forma de carta a la directora o el director. b) Introduïu l’escrit en un sobre amb el nom de la persona que és la màxima responsable del centre i amb el vostre com a remitent i dipositeu el sobre dins la bústia del vostre centre habilitada per a aquests casos o en una de creada expressament. c) Obriu la bústia, extraieu-ne les cartes, llegiu-les en veu alta a classe i comenteu-les.

Les parts de la carta formal L’escrit ha de ser el d’una carta formal, que conté aquestes parts: (2)

(1) (3)

(4) (5) (6) (7) (8) (9) (11)

A. ENCAPÇALAMENT (1) Data (2) Nom i adreça del signatari (3) Nom i adreça del destinatari (4) Objecte (eventualment) (5) Salutació B. COS (6) Introducció (7) Exposició argumentada (8) Conclusió

(10)

C. PEU (9) Comiat (10) Signatura (11) Postdata (eventualment)

Trobareu més informació per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

» EN VEU ALTA Fem un informatiu Potser els telenotícies no us interessen gaire, bé perquè no els acabeu d’entendre, bé perquè els trobeu massa avorrits. Però probablement canviareu d’idea si veieu l’InfoK, un programa informatiu del canal juvenil SX3 de TV3, que us presenta les notícies d’una manera entenedora, amena i interessant. ©CCMA

Què hem de fer? En grups, reproduïu oralment un informatiu de l’InfoK, és a dir, poseu la veu a la presentadora de l’informatiu, als reporters que fan els reportatges i al meteoròleg que informa del temps i imiteu-ne els gestos.

Com ho hem de fer? a) Aneu al lloc web de l’InfoK, trieu un dels programes i transcriviu-ne el text. b) Repartiu-vos les tasques entre els membres del grup: el primer s’encarregarà de la part tècnica, el segon farà de presentador, el tercer serà la veu dels reporters, el quart donarà veu als protagonistes o testimonis que apareixen en els reportatges i el cinquè farà la previsió del temps. c) Apreneu-vos el text i imiteu l’entonació, la dicció i el ritme dels periodistes. d) Projecteu l’informatiu sense veu i sincronitzeu el text que heu preparat amb les imatges del programa. e) Al final, demaneu la valoració del vostre treball a la resta de grups.

tícia? na no u s é orma Què ue inf q t x e t iva És un object a r e n litat de ma ’actua d t e f . d’un públic s è r e t ara d’in reu, cl b r e s Ha de l. rsona i impe

Què és un reportatge ? És un text in formatiu extens que va acompanya t d’imatges (gràfics, foto grafies, filmacions, etc.). Sovint inclo u, en forma d’entrevista , l’opinió dels protag onistes, dels testimonis o d’experts .

UNITAT 2

» EDUCACIÓ LITERÀRIA 1. La literatura i els gèneres literaris 1.1. La literatura: l’art de la paraula La literatura és l’art de dir coses de manera creativa per mitjà d’un llenguatge bell, estètic. La literatura cerca la bellesa en les paraules per comunicar fets, sentiments, imatges… amb l’objectiu d’emocionar, seduir i agradar. Per exemple:

Els bons records de vegades són com roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen amb el seu vellut i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. Maria Dolors Alibés: Contes per a l’hora de les postres. Baula.

1.2. Les primeres manifestacions literàries Les primeres manifestacions literàries van ser orals i es van produir molt abans que s’inventés l’escriptura. Ben segur que els primers humans, quan van haver inventat el llenguatge verbal, ja cantaven cançons, s’explicaven històries interessants i fins i tot feien teatre. I per fer més emocionants aquestes activitats, es van servir de l’art de la literatura.

Al començament del món, quan encara no hi havia gaire gent, el Gran Esperit podia acostar-se a cada indi i donar-li allò que necessitava. Però quan sobre la terra ja hi havia molta gent i no podia escoltar-los a tots, va col·locar a la terra una roca en forma d’home i els va dir: –Hi ha indis per tota la terra, així és que jo ara he de viatjar arreu del món. Si algú de vosaltres ha de menester ajuda, que vingui aquí i la demani a aquesta roca, que té el poder de comunicar-se amb mi. Fragment del conte «L’indi que no complia la seva paraula», d’Eric Phillips, extret de Contes d’arreu del món. Així van néixer els primers textos literaris no escrits, que s’han conservat en la memòria de les persones. Els pares els han transmès als fills, i aquests als nets. Amb el pas del temps, s’ha anat formant un ric patrimoni cultural: el de la literatura oral tradicional.

1.3. La literatura escrita La invenció de l’alfabet va impulsar un nou procediment per a la creació literària: l’escriptura. Aquest gran avenç tècnic va transformar la manera de fer del creador literari: l’escriptor solitari i reflexiu assegut davant la taula amb la ploma als dits va anar arraconant l’artista popular que interpretava de viva veu creacions literàries pròpies o adoptades de la tradició oral. Al mateix temps, també va anar canviant el comportament del públic: la persona solitària que tenia un llibre a les mans per llegir-lo en silenci va anar relegant el grup de persones interessades a escoltar l’intèrpret d’obres tradicionals. La literatura escrita, doncs, va anar guanyant espai a la literatura oral. Retrat de Denis Diderot (1767), de Louis Michel van Loo.

REC O R D A Si ens fixem en la forma, els textos es poden presentar en vers o en prosa. Els textos en vers són composicions poètiques que segueixen unes regles mètriques: formació d’estrofes, nombre regular de síl·labes, ritme i, sovint, rima. Cada vers s’escriu en una sola ratlla, i una agrupació de versos forma una estrofa. Els textos en prosa, en canvi, són composicions que utilitzen la forma habitual del llenguatge i no estan sotmeses a les regles mètriques.

LITERATURA ORAL

LITERATURA ESCRITA

TRANSMISSIÓ ORAL

TRANSMISSIÓ ESCRITA

La literatura oral la integren les obres que s’han transmès oralment al llarg de molts anys o segles. En moltes cultures un orador s’encarregava de recitar els textos de memòria i el públic els escoltava.

La literatura escrita la integren les obres que s’han transmès gràcies a l’escriptura. Abans de descobrir la impremta, els llibres eren manuscrits i els copistes s’encarregaven de fer-ne les còpies necessàries.

ANÒNIMA

D’AUTOR

En general, no coneixem els autors de les obres de transmissió oral. Per això diem que són anònimes i es consideren patrimoni popular.

Les obres de transmissió escrita solen ser d’un autor concret, el nom del qual apareix en la portada i en la pàgina de crèdits del llibre.

TEXT AMB DIVERSES VERSIONS

TEXT AMB VERSIÓ ÚNICA

Sovint els textos orals presenten diverses versions, ja que cada orador els aprèn de memòria i els adapta als seus gustos o als gustos del seu auditori. En passar d’una generació a una altra o d’un país a un altre, també se’n solen fer actualitzacions o adaptacions.

En general, els textos escrits es mantenen invariables, ja que l’escriptura fixa definitivament com a única la versió que l’escriptor ha donat per definitiva. Tot i així, hi ha editorials que fan adaptacions d’obres antigues per facilitar-ne la lectura als lectors actuals.

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA 1.4. Els gèneres literaris La poesia La poesia és el gènere literari que expressa sentiments, reflexions o fets amb un llenguatge creatiu o artístic, en forma de vers, seguint unes determinades regles mètriques: formació d’estrofes, nombre regular de síl·labes, ritme i rima. Poesia lírica: forma amb què el poeta expressa un sentiment intens o una reflexió profunda.

Poesia èpica: forma amb què el poeta narra una història llegendària o fantàstica d’uns herois excepcionals.

Foc de pales

L’aplec

La nit em clava el seu ullal i el coll em sagna. Sota les pedres l’escorpit balla que balla.

La pluja, lenta fa camí fins a la cambra. L’escala fosca del desig no té barana. Maria-Mercè Marçal: Bruixa de dol.

Lo Sant, des del cavall, vestit de malla, encès d’amor, d’un cop d’espasa talla, per abrigar a un pobre, son ribetat mantell; gentil, l’aligó tendre, sa armadura contempla, i, amb coratge que no dura: —Mon pare —diu—, voldria ser cavaller com ell. Jacint Verdaguer: Canigó (fragment del cant I)

La narrativa La narrativa és el gènere literari que exposa uns fets reals, imaginaris o fantàstics que són explicats per un narrador. Narrativa curta: exposa una història breu amb un argument i uns personatges senzills.

Narrativa llarga: exposa una història llarga amb un argument i uns personatges complexos.

La flor del panical

Tirant lo Blanc

Una vegada era un rei que tenia dos fills, però era molt desgraciat perquè patia d’un mal a la cama que cap metge no li podia guarir. Cansat de fer-se visitar per molts metges, a la fi en trobà un que li digué que la cama no se li guariria fins que no s’hi posés la flor del panical. Aleshores el rei cridà els dos fills i els digué que el primer que li portaria la flor del panical seria hereu del regne. I tots dos marxaren a cercar la flor, desitjosos d’ésser reis.

—Digueu-me, Tirant —va dir la Princesa—: per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que us fa passar tant de mal. Tirant es va posar la mà a la màniga, en va treure un mirall i va dir: —Senyora, la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida. Mani-li, la vostra altesa, que em tingui pietat. La Princesa va agafar de seguida el mirall i, de pressa, va entrar a la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hi va veure res fora de la seva cara.

Fragment inicial de La flor de panical (rondalla popular que no fa més de dues pàgines)

Fragment de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (novel·la llarga de 600 pàgines)

El teatre El teatre és el gènere literari que exposa un conflicte humà a través dels diàlegs d’uns personatges, amb la finalitat que siguin interpretats per actors i actrius dalt d’un escenari. Tragèdia: obra en què predomina el to seriós i greu i el conflicte desemboca en un desenllaç fatal.

Comèdia: obra en què predomina l’element graciós i burlesc i el conflicte desemboca en un desenllaç feliç.

Antígona

El malalt imaginari

Eumolp: Com s’acarnissen els corbs damunt Polinices! Devoren de pressa, arriben als ossos: ¿no sents el soroll? La carn penja dels becs massa plens. Tirèsies: Anem, imatges d’espant manen ja en la meva tenebra. Com criden aquests ocells enmig del tro! Quan descansaré? ¿He d’escoltar novament les veus de la fosca? Eumolp: Què endevines enllà del temps? Tirèsies: Ai, aquesta sang! Qui pot penetrar les intencions dels déus? Polinices va ser culpable, és cert, però és també un crim als ulls divins no perdonar els vençuts, després de la mort. I una inviolable llei defensa aquest crim. Aquesta sang perdrà la ciutat de Tebes. Eumolp: La visió em commou. Tirèsies: Els sofriments de Tebes no acabaran, perquè és avorrible no haver enterrat el cos de Polinices. Apartem-nos ja dels llamps i dels ocells fatídics.

Toneta: ¿Voleu que us demostri com la senyora s’estima el senyor? Argant: Com? Toneta: Vos deixeu-vos anar estenallat a la poltrona i veureu quin sentiment, quan arribi. Entra Belina en escena. Toneta: Ai, ai, ai! Se’ns ha mort el senyor. S’ha mort el vostre marit. Belina (sorpresa): Què dius ara? Segur? Toneta: Segur, senyora! Mireu-vos-el tot estenallat a la poltrona! Belina (exultant): Gràcies a Déu, filla! Ja m’he desempallegat d’aquest fardell! Toneta: Jo em pensava que havia de plorar… Belina: Tira, tira! No val la pena! Un home que només feia nosa a tothom, brut, fastigós, mocant-se, tossint, escopint pertot arreu… Vine, Toneta, abans de tot arrepleguem-li les claus. Argant (incorporant-se): Ep, ep, a poc a poc! Toneta: Ai, ai, que el difunt no és mort!

Salvador Espriu

Molière

Drama: obra en què predomina l’element realista i el conflicte desemboca en un desenllaç incert.

Terra baixa Manelic (molt abatut): Com és que no vas venir ahir a la tarda, Nuri? Nuri: Pels indiots, home. Ja et vaig dir que els in diots els treia de bon matí o cap al vespre. Ara, com que fa aquest sol, ja són al corral. I jo, cap a veure el Manelic! Però passo una mica de por! Manelic: I per què en passes, de por? Nuri: Tinc por que vingui la Marta. Veuràs: abans m’estimava molt, a mi. Però des del dia que t’hi

vas casar que em té una mania!… (Ell mou el cap i queda pensatiu.) Jo no n’hi tinc, de mania, a ella, perquè t’estima a tu, Manelic. Manelic: Sí que m’estima, a mi, aquesta dona! Nuri: Què et passa ara? Manelic: Res. Digues, digues. Nuri (recordant alguna cosa de cop): Ah! També té ràbia als de casa. Però a ells…, no sé com explicar-t’ho: a ells els té una altra mena de ràbia. Àngel Guimerà

UNITAT 2 » EDUCACIÓ LITERÀRIA L’assaig L’assaig és el gènere literari en què l’autor exposa les seves reflexions i opinions sobre un tema amb voluntat de creació literària.

Signes, llengua i cultura Recordo ara, d’aquella meravellosa pel·lícula de Stanley Kubrick, 2001: Una odissea de l’espai, el moment en què un d’aquells primats, després d’haver agafat una mandíbula de terra i haver colpejat el crani d’un enemic, que cau a terra abatut, la llança enlaire i vola amunt, amunt, sobre el fons del cel blau, fins que, com a final d’una prodigiosa metonímia, la més bella que he vist mai al cinema, es transforma en una nau de l’espai. Milers i milers d’anys transcorreguts en aquesta breu volada de la primera extensió del braç de l’antropoide. D’una era s’ha passat, en el film, a una altra, deixant encara una altra era pel mig. Del llindar de la humanitat a l’espai. Ara bé, en sentit estricte, avui considerem que el salt a l’hominització es donà amb el llenguatge. Sebastià Serrano

» ACTIVITATS La literatura 10. Indica, en cada cas, l’opció correcta: a) La literatura és… 1. l’art de fer imaginar coses que no existeixen. 2. l’art de dir o escriure coses de manera creativa o artística. b) La poesia és el gènere literari que… 1. utilitza un llenguatge creatiu o artístic i segueix unes regles mètriques. 2. exposa reflexions i opinions en prosa però amb voluntat literària. c) La unitat bàsica i més característica d’un poema és... 1. la rima. 2. e l vers.

d) Les primeres manifestacions literàries… 1. van aparèixer al mateix temps que l’escriptura. 2. van ser orals i es van produir abans que es descobrís l’escriptura. e) La literatura oral era transmesa d’una generació a una altra mitjançant… 1. la recitació de memòria i en públic. 2. la feina que feien els copistes.

11. Llegeix aquesta frase, extreta d’una tira còmica de la sèrie d’historietes Macanudo, obra de l’il·lustrador argentí Liniers, pseudònim de Ricardo Siri, i pensa què deu voler dir:

«De totes les mentides, la literatura és la meva favorita perquè serveix per dir la veritat». En acabat, entre tota la classe, poseu en comú les vostres interpretacions i debateu-les.

Els gèneres literaris 12. Relaciona cadascun dels gèneres literaris següents amb el text corresponent:

a) Poesia lírica – en vers – aspecte reflexiu o sentimental b) Poesia èpica – en vers – història llegendària o fantàstica d’uns herois

Aquell vespre encara no feia fred quan la noia va sortir del cafè. Però l’aire era cada cop més tallant, amb una sensació de tardor i de soledat imminent. Alguna cosa inexplicable surava en l’aire.

c) Narració – en prosa – història real o de ficció d) Tragèdia – representació teatral – contingut seriós i desenllaç fatal e) Comèdia – representació teatral – contingut burlesc i desenllaç feliç f) Assaig – en prosa – contingut reflexiu i d’opinió

Kent Haruf

Quin groc de llimona verda té el mar el mes de gener! Llisca la nau, i la vela infla l’aire mariner. —Adeu port, rosa i taverna. Déu em va fer mariner. Cèlia Viñas Olivella

El comte de Mataplana en tenia dos cavalls: l’un era blanc com el gebre, l’altre fosc com el pecat. Malhaja el cavall negre, benhaja el cavall blanc. Jacint Verdaguer

Julieta: Què és això? ¿Una copa subjecta a la mà del meu estimat? El verí, ja ho veig, ha estat la causa de la seva mort. Que cruel! Te l’has begut tot sense deixar-ne ni una gota per a mi. Et besaré; potser queda una mica de verí als teus llavis. William Shakespeare

En el litoral de la Mediterrània, tan pobre, muntanyós, empedreït i sobtat, l’olivar evoca sempre la idea d’un superjardí, d’un parc natural somiat. El cultiu de la vinya produeix un efecte semblant. Aquests cultius es confonen amb la idea mateixa de civilització, són l’essència de la cultura humana. Josep Pla

Intendent: Quant en demanes? Marxant: Cent dòlars, senyor, una quantitat ridícula. Stuart: Jo n’ofereixo cent cinquanta. Intendent: Rèptil llefiscós! ¿Gosaràs competir amb mi? Recordaré la teva cara, gos ple de sarna. Dos-cents dòlars! Josep M. Benet i Jornet

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» GRAMÀTICA El nom F I T X A 1 » L E S P R O P I E T A T S D E L NO M SIGNIFICAT. Un nom és una paraula que designa una persona, un animal, una planta, un objecte o una idea.

Harry

mussol

AMISTAT

menta

carta

idea

FORMA. Els noms són paraules variables en gènere (masculí / femení) i nombre (singular / plural): noi, noia, nois, noies; gest, gestos; escombra, escombres. FUNCIÓ. El nom és el nucli del conjunt de paraules que formen el sintagma nominal (SN):

1.1. Identifica els deu noms que hi ha en aquest text:

El gegant va fer un bon glop de te i es va eixugar els llavis amb el revés de la mà. Amb la seva ira semblava omplir tota la cabana. Els Dursley estaven encongits de por contra la paret.

1.2. Ordena els elements d’aquests sintagmes nominals. Després, indica quina paraula fa de nucli del sintagma, quina paraula fa d’especifi-

sobre

groguenc

especificador

nucli

complement

cador i quina paraula o quin sintagma fa de complement: la

cara

pàl·lida

especificador

nucli

complement

a) exquisides / salsitxes / unes b) un / molt bo / bruixot c) de la mà / el / revés d) del gegant / els / ulls e) glop / de te / un bon

F I T X A 2 » C LA S S E S D E NO M S Els noms, d’acord amb allò que designen, s’agrupen en diferents classes: COMUNS

PROPIS

Designen qualsevol dels elements que formen part d’una mateixa classe: noia, illa, ciutat.

Designen un element únic, diferent de la resta d’elements de la mateixa classe, ja siguin noms de persona o antropònims (Paula) o noms de llocs o topònims (Menorca, Maó).

CONCRETS

ABSTRACTES

Designen una persona, un animal o una cosa material: pescador, gat, rosa.

Designen realitats no materials com ara conceptes, qualitats o estats: veritat, valentia, calma.

INDIVIDUALS

COL·LECTIUS

En singular designen un sol element: persona, alumne, ovella.

En singular designen un conjunt o una col·lecció d’elements: gent, alumnat, ramat.

COMPTABLES

NO COMPTABLES

Designen elements que es poden comptar per unitats: pastís, rosa, setrill. Aquests noms admeten al davant un numeral: dos pastissos, tres roses, un setrill.

Designen elements que no es poden comptar per unitats: farina, olor, oli. Aquests noms admeten al davant quantitatius (poca farina, molta farina) i noms quantificadors o de mesura (un quilo de sal, un raig d’oli).

2.1. Digues el nom comú correferent de ca-

dascun d’aquests noms propis. Per exemple: Tortosa: ciutat.

a) Sant Pol de Mar: b) el Priorat: c) el Segre: d) Àsia: e) el Montseny: f) el Titanic: g) el Modernisme: h) el Louvre: i) Harry Potter:

j) Formentera: k) Romania: l) l’Everest: m)la Patum: n) Triquell o) Big Ben: p) Girona FC: q) La Gioconda: r) la Creu Roja:

2.2. Identifica els noms que hi ha en aquestes oracions i digues quins són concrets i quins són abstractes:

a) Els veïns de dalt fan molt de soroll. b) La tieta del noi va deixar anar un esbufec de terror. c) Fa molta calor i, a més, tinc gana i set. d) El llum del passadís no fa gaire claror. e) Tinc debilitat per les profiteroles amb nata.

2.3. Alguns dels noms de la taula que hi ha a continuació són en el lloc equivocat. Corregeix-los i, després, defineix els noms col·lectius. Per exemple: un ramat és un conjunt d’ovelles. Noms individuals

Noms col·lectius

ovella, roureda, arbre, alumnat, plat, eixam, brancatge, músic, estol, vaixell

ramat, roure, bosc, alumne, vaixella, abella, branca, orquestra, ocell, flota

2.4. Identifica els noms comptables (13) i els no comptables (7) del text. Després, digues quins noms són quantificadors o de mesura (6). Per esmorzar prenc un croissant amb una cullerada de melmelada i un got de llet. Per dinar, un tomàquet amanit amb un rajolí d’oli i un pessic de sal, un plat d’arròs caldós, una hamburguesa i un iogurt amb força sucre. I per sopar prenc una amanida, una truita de dos ous i un tall de confitura.

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA F I T X A 3 » L E S M A R Q U E S D E G È NE R E I DE NO M B RE La gran majoria dels noms tenen un gènere assignat. La forma de l’article és la marca que indica si un nom és de gènere masculí (m.) o de gènere femení (f.): el costum (m.) un costum (m.)

els senyals (m.) uns senyals (m.)

la dent (f.) una dent (f.)

les postres (f.) unes postres (f.)

Els noms que designen persones o animals solen variar de forma amb les marques de gènere (masculí / femení) i de nombre (singular / plural). Aquestes marques s’anomenen morfemes flexius. MASCULÍ SINGULAR

FEMENÍ SINGULAR

MASCULÍ PLURAL

FEMENÍ PLURAL

nebot amic

neboda amiga

nebots amics

nebodes amigues

germà lleó

germana lleona

germans lleons

germanes lleones

mestre

mestra

mestres

pallasso

pallassa

pallassos

pallasses

alcalde

alcaldessa

alcaldes

alcaldesses

gall

gallina

galls

gallines

abellot

abella

abellots

abelles

psicòleg

psicòloga

psicòlegs

psicòlogues

actor

actriu

actors

actrius

R EC O R D A Les professions solen presentar dues formes: l’àrbitre, l’àrbitra; el ministre, la ministra; el mosso, la mossa, etc.

Hi ha un conjunt reduït de noms que adopten paraules diferents per expressar el gènere:

PERSONES MASCULÍ

ANIMALS FEMENÍ

MASCULÍ

FEMENÍ

l’amo

la mestressa

l’ase o el ruc

la somera

l’oncle

la tia

el cavall

l’euga

el padrastre

la madrastra

el boc

la cabra

el gendre

la jove o la nora

el porc

la truja o la verra

R EC O R D A Alguns noms d’animals tenen només una forma. Aleshores, per distingir-ne el sexe, s’usa l’aposició dels mots mascle o femella: una balena mascle / una balena femella.

3.1. Escriu els articles el, la, un o una davant

c) , heroïna, , d) , , jutges, e) , , , arqueòlogues

a) Aquell cotxe s’ha saltat senyal (m.) d’estop. b) Aquesta colònia fa olor (f.) molt refrescant. c) Tinc dubte (m.): caduca lleixiu (m.)? d) xocolata (f.) blanca no té cacau. e) A mi calor (f.) em mata. En canvi, fred (m.) em revifa. f) Aquest any vull saldar deute (m.) i cancel· lar compte (m.) del banc. g) allau (f.) va colgar les cases de vall (f.). h) El meu oncle té front (m.) molt ample. i) suor (f.) ajuda a regular la temperatura del cos.

3.3. Escriu la paraula que correspon a cada

dels noms tenint en compte el gènere indicat amb l’abreviatura corresponent:

3.2. Completa les sèries següents amb les formes corresponents dels noms tenint en compte el gènere i el nombre:

a) llop, , , , b) , , emperadors,

definició:

a) Marit de la filla: b) Muller del fill: c) Mascle de la cabra: d) Femella del porc: e) Femella de l’ase:

3.4. Identifica en aquest text tres noms que adopten paraules diferents per expressar el gènere: En el món màgic, Harry és «el nen que va sobreviure» a l’Avada Kedavra, la maledicció assassina del malvat mag Voldemort, que va matar els seus pares, els mags Lily i James Potter. Aleshores, el gegant Hagrid va haver de deixar el nen orfe a casa dels únics parents que li quedaven, la tieta Petúnia i el seu marit, Vernon Dursley.

F I T X A 4 » EL S NO M S I NV A R I A B L E S Hi ha noms referits a persones que són invariables pel que fa al gènere. Per tant, tenen la mateixa forma en masculí i en femení. MASCULÍ

FEMENÍ

un cantant un periodista un captaire

la cantant la periodista la captaire

MASCULÍ un conserge un pilot un gimnasta

FEMENÍ la conserge la pilot la gimnasta

R EC O R D A Algunes professions tenen una sola forma. Per exemple: el conferenciant, la conferenciant; el fisioterapeuta, la fisioterapeuta; el fiscal, la fiscal; l’intèrpret, la intèrpret; el lampista, la lampista; el vigilant, la vigilant; el xef, la xef. Hi ha uns quants noms que presenten la mateixa forma en singular i en plural. Per exemple: SINGULAR un llapis un focus un globus

PLURAL els llapis els focus els globus

SINGULAR un tipus un dilluns un temps

PLURAL els tipus els dilluns els temps

Hi ha un nombre reduït de noms que només fem servir en la forma del plural: les alicates, les calces, els calçotets, les escombraries, les estenalles, les estisores, les pinces, les postres, les setrilleres, els sostenidors...

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA

4.1. Completa amb la forma femenina:

4.2. Tria en cada cas la forma del singular o del

a) Al forn de pa necessiten un dependent o una . b) Una cadena de productes ecològics vol contractar un comptable o una . c) El càmping del poble busca un recepcionista o una . d) El club d’hoquei necessita un cap de premsa o una de premsa. e) Hauríem de consultar un informàtic o una . f) Per Sant Jordi convidarem un poeta o una (o una ). g) Un vianant o una ha travessat en vermell.

a) M’he oblidat el paraigua / el paraigües. b) Llença l’escombraria / les escombraries. c) Aquest any passarem el Nadal / els Nadals a casa dels avis. d) És extenuant haver de treballar amb aquesta calor / amb aquestes calors. e) Em vull comprar un texà / uns texans. f) Al concert vindrà gent de tota la rodalia / de totes les rodalies. g) Ara ens serviran el postre / les postres. h) Torna el setrill a la setrillera / a les setrilleres.

plural que sigui correcta:

F I T X A 5 » N O M S I G U A L S P E R Ò A M B G È NE RE I SI GNI F I CAT DI F E RE NTS Alguns noms són formalment iguals però tenen significats diferents segons que siguin masculins o femenins:

MASCULÍ

FEMENÍ

un clau (‘tija de ferro’)

una clau (‘peça que activa un pany’)

el pols (‘batec del cor’)

la pols (‘partícules diminutes’)

el son (‘acte de dormir’)

la son (‘ganes de dormir’)

La forma femenina d’uns quants noms designa un objecte semblant però de mida superior:

També pot designar un ús diferenciat:

un gerro de flors un plat d’amanida una plata de panellets

una gerra de suc

• Per parelles, indiqueu quina diferència hi ha entre un roc i una roca i entre un full i una fulla. Després, busqueu-ne altres exemples i comenteu-los entre tota la classe.

5.1. Contesta amb el nom masculí o el femení segons correspongui: a) Amb què obres la porta: amb un clau o amb una clau? b) Què pots comprar en una botiga d’il·luminació: un llum o una llum? c) Quan hi ha molta humitat, què rellisca: el terra o la terra? d) Els futuròlegs catastrofistes, què anuncien: el fi del món o la fi del món? e) El conducte que recull l’aigua de la teulada, què és: un canal o una canal? f) On posaries un ram de flors: en un gerro o en una gerra?

» ACTIVITATS

16.

Les propietats del nom 13. Analitza aquests sintagmes nominals seguint el model: un

mag

famós

especificador

nucli

complement

Escriu les definicions d’aquests noms col·lectius: aviram, pineda, vacum, cadellada, equip, serralada, professorat, ram. Per exemple: aviram m. Conjunt d’ocells de corral: gallines, oques, ànecs, etc.

17.

Respon negativament a les preguntes que hi ha a continuació. Després, digues si els noms destacats en cursiva són comptables (es neguen amb el quantificador cap) o no comptables (es neguen amb el quantificador gens).

a) un bruixot molt bo b) quatre trucs de màgia c) els teus ulls verds i ametllats d) una pregunta difícil de respondre

Classes de noms 14. Completa els noms propis: a) Arquitecte modernista reconegut internadí. cionalment: n o i G b) Municipi on hi ha l’aeroport més important e at. de Catalunya: el Pr t de Ll c) Comarca que té com a capital la ciutat de x br . Tortosa: el B d) Illa i ciutat de l’arxipèlag balear: iv ss . e) Mar que els romans van anomenar Mare Nostrum: el M d terr n . f) Planeta més gros del sistema solar: J pi r.

LLENGUA EN JOC

15.

Substitueix cada símbol per la lletra corresponent i forma adjectius. Després, escriu el nom abstracte que correspon a cada un. a) ♪ Ж ∑ • § ∏ → sincer – sinceritat b) ~ § Ω Ж ¥ → feliç c) • ◊ ∑ ~ Ж # « # → d) § ∑ # ∆ ◊ ∏ # « # → e) # * ∏ # Ж « # → A

•

∆

∑

◊

∏

♪

a) —Mira si hi ha una mica d’oli al setrill. —No, no hi ha d’oli, al setrill. b) —Quants llibres hi ha damunt la taula? —Damunt la taula no hi ha llibre. c) —Tens algun dubte? —No, no tinc dubte. d) —Té molta paciència, el teu pare? —No, no en té , de paciència.

Les marques de gènere i de nombre 18.

Escriu les formes de gènere que falten i relaciona cada professió amb les condicions que cal tenir per exercir-la. Per exemple: Per ser advocat o advocada cal cursar la carrera de dret. Per ser… a) advocat o b) o locutora c) bibliotecari o d) o pediatra e) biòleg o f) o artesana g) ballarí o cal… 1. especialitzar-se en medicina infantil. 2. cursar la carrera de dret. 3. aprendre a parlar amb fluïdesa i claredat. 4. tenir una gran destresa manual. 5. treballar molt bé l’expressió corporal. 6. estudiar biblioteconomia. 7. estudiar el comportament dels éssers vius.

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

19.

Escriu el nom de l’ofici que representa cada imatge: A

Forma sis famílies d’animals a partir dels noms del mascle, la femella i la cria:

Mascle

Femella

Cria

boc porc gall marrà cavall ase

cabra euga ovella somera gallina truja o verra

pollet cabrit asenet o pollí xai o corder pollí o poltre garrí o godall

a) Poseu en comú les vostres respostes i elaboreu un gràfic de barres que reculli quants de vosaltres heu donat com a resposta, per a cada ofici, la forma masculina i quants, la forma femenina. b) A partir de les respostes, ¿creus que avui dia encara es considera que hi ha feines per a homes i feines per a dones? Justifica la resposta.

20.

21.

Escriu l’article masculí (un / el) o l’article femení (una / la) segons correspongui. Fixa’t en l’abreviatura que hi ha darrere de cadascun dels noms. a) Des d’aquí on som ja es poden veure afores (m.) de la ciutat. b) El líder ens porta avantatge (m.) de tres minuts. c) Des de la terrassa es veia perfectament resplendor (f.) de l’incendi. d) Encara es poden veure a la costa restes (f.) del naufragi. e) Vigila corrent (m.) del riu, que se’t pot emportar. f) Ves a demanar compte (m.) del dinar al cambrer. g) M’han de fer anàlisi (f.) de sang i d’orina. h) Des de l’habitació se sentia remor (f.) de les ones.

Els noms invariables 22.

Escriu la forma que falta dels noms de les taules següents. Després, completa les frases de més avall amb la forma adequada d’aquests noms. Noms variables Singular en -u

Plural en -us les els ritus els els residus

una tribu un un individu un

Noms invariables Singular en -us un fetus un un virus un

Plural en -us els els focus els els globus

a) El cos d’una persona o d’alguns animals abans de néixer és un . b) Per afavorir la fertilitat, en l’antiguitat es feien de fecunditat. c) La banda d’atracadors estava integrada per tres molt perillosos. d) Els metges encara no han aconseguit trobar el de la infecció. e) L’ordinador anava molt lent. Devia tenir un informàtic. f) Hauríem de fer una recollida selectiva dels domèstics i reciclar-los. g) Alguns joves s’organitzen en agrupacions anomenades urbanes. h) A la festa d’aniversari van repartir a tots els infants.

Noms iguals però amb gènere i significat diferents 23. Tria la forma adequada en cada cas: a) el llum / la llum Cada any apugen el preu de . Encén del passadís. b) el fi / la fi L’àrbitre va xiular del partit. no justifica els mitjans. c) un son / una son Aquest noi té tranquil. Avui té que no s’hi veu. d) els fulls / les fulles El vent s’enduu dels arbres. El vent ha escampat de damunt la taula. e) el pudor / la pudor No és el mateix que la vergonya. Em molesta molt de les clavegueres. f) el pols / la pols Quan el cor batega més ràpid, s’accelera. El vent aixeca del camí.

LLENGUA EN JOC

24.

Per parelles, escriviu el nom de cadascun dels objectes següents en un tros de paper, doblegueu-los i barregeu-los. Cada membre ha de triar cinc paperets i inventar-se una oració amb cada nom. Després, valoreu si el vostre company o companya ha utilitzat el gènere del nom correcte en cada oració. a)

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

» ORTOGRAFIA 1. Els signes de puntuació (I) Els signes de puntuació són les marques ortogràfiques que s’utilitzen per organitzar i fer comprensible el contingut d’un escrit. Aquests signes gràfics tenen la funció de distribuir i relacionar les unitats d’un text (paràgrafs, frases, oracions), marcar-ne els límits i assenyalar l’entonació aproximada que tindria el text si es digués oralment. Fixa-t’hi: Anunci del tema: Títol Desenvolupament del tema: Paràgraf 1 (l’origen de la salutació) Paràgraf 2 (formes de salutació a l’antiguitat) Paràgraf 3 (formes de salutació a l’edat mitjana i a l’edat moderna)

La salutació a l’antigor No se sap amb exactitud quan va néixer la salutació.// Al principi,/ va ser una manifestació tàcita de no-agressió:// una mà estesa,/ oberta,/ demostrava que no es portaven armes.// Els egipcis se saludaven inclinant el cos i abaixant una mà fins als genolls en senyal de respecte;// els jueus,/ amb una inclinació de cap i una abraçada;// els grecs i els romans feien una encaixada,/ i aquests últims també alçaven el braç amb el palmell estès.// A l’edat mitjana,/ l’etiqueta va imposar que l’home es descobrís el cap com a mostra de respecte;// en el segle xvii es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames,/ les inclinacions i les reverències.//

Signes de puntuació Pausa llarga // Separa les oracions completes, separa les parts d’un text i n’indica el final. Pausa mitjana // Separa oracions que mantenen una estreta relació entre si. Pausa breu / Separa segments dins l’oració.

Els signes de puntuació que marquen una pausa llarga i una pausa mitjana són els següents: SIGNES

FUNCIONS TEXTUALS

ASPECTES GRÀFICS I EXEMPLES

El punt final marca l’acabament d’un text.

No s’utilitza el punt al final d’un títol o subtítol: La salutació a l’antigor

El punt i a part marca el final dels paràgrafs d’un text.

Al principi de la ratlla següent s’hi deixa un queixal en blanc de tres o quatre espais (el sagnat) i la primera lletra s’escriu amb majúscula.

El punt i seguit marca l’acabament d’una oració que no està enllaçada amb cap altra.

La primera lletra de la paraula següent al punt i seguit s’escriu amb majúscula: No se sap quan va néixer la salutació. Al principi, va ser una manifestació tàcita de no-agressió.

L’interrogant (o signe d’interrogació) marca l’entonació especial de les frases interrogatives.

Quan l’interrogant marca l’acabament de l’oració, la paraula següent comença amb majúscula: Per què la població d’abelles disminueix? Que potser és el canvi climàtic?

L’admiració (o signe d’exclamació) marca l’entonació especial de les frases exclamatives.

Quan l’admiració marca l’acabament de l’oració, la paraula següent comença amb majúscula: Oh, quina meravella! Quin mar més blau!

Els punts suspensius marquen: a) Que una frase no està acabada. b) Que una enumeració no queda tancada.

– Quan els punts suspensius marquen l’acabament de l’oració, la paraula següent comença amb majúscula: a) Un sisme pot ensorrar edificis, pot fer caure ponts, pot doblegar vies… La seva violència pot causar grans danys. – En les enumeracions podem utilitzar l’abreviatura etc. en comptes de punts suspensius: b) Llegint la Ilíada coneixeràs Odisseu, Aquil·les, Hèctor, Helena, etc.

El punt i coma marca: a) La separació de dues frases que presenten una relació de proximitat. b) La separació de sèries llargues i complexes (davant de la conjunció i s’escriu una coma).

La paraula que va darrere el punt i coma comença amb minúscula: a) A l’edat mitjana, l’home es descobria el cap com a mostra de respecte; en el segle xvii, es van generalitzar alguns costums com el de besar la mà de les dames. b) V an llegir una oda, que és un poema de to elevat i noble; una elegia, que és un poema trist, que expressa dolor per la mort d’una persona, i una sàtira, que és un poema que ridiculitza comportaments de la gent.

Els dos punts marquen: a) La separació de dues frases que presenten una relació de proximitat (la segona subordinada a la primera). b) La introducció d’una enumeració o un exemple. c) La introducció de les paraules d’una altra persona.

– Normalment, la paraula que va darrere dels dos punts comença amb minúscula: a) L a salutació va ser una manifestació tàcita de no-agressió: una mà estesa demostrava que no es portaven armes. b) H i ha tres tipus d’ones sísmiques: les ones P (primàries), les ones S (secundàries) i les ones superficials. – Però quan es transcriu la citació o allò que diu una altra persona, la primera paraula comença amb majúscula i tota la citació va entre cometes: c) P ascal es preguntava: «Si tingués un mal de queixal terrible i el pogués transferir, ho faria o no ho faria?».

UNITAT 2 » REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA » ORTOGRAFIA

» ACTIVITATS Signes que marquen pauses llargues i mitjanes 25. Distribueix aquest text en tres paràgrafs, d’acord amb els tres aspectes que s’hi tracten: a) l’ull dels animals superiors; b) el fun cionament de l’iris; c) les propietats de l’iris dels felins. Per què els gats hi veuen de nit? L’ull de tots els animals superiors posseeix una estructura muscular anomenada iris, que és la part rodona que hi ha al centre de l’ull. L’iris té al mig la pupil·la, que fa que entri més o menys llum a dins de l’ull. L’iris funciona com el diafragma d’una màquina fotogràfica: quan la llum és molt intensa, es tanca per evitar que l’excés de lluminositat malmeti les delicades cèl·lules de la retina. Per contra, quan la llum és molt escassa, l’iris s’obre al màxim. L’iris dels gats s’obre molt més que el dels altres mamífers, per la qual cosa, com que hi entra més quantitat de llum, aquests animals poden veure-hi força bé amb molt poca claror.

26.

En el text següent hem suprimit els punts i la lletra majúscula de les paraules que hi van darrere. Llegeix-lo i identifica-hi les oracions que el formen. Després, copia’l i puntua’l adequadament. L’aigua lliure d’impureses i accessible per a tothom és una part essencial del món en què volem viure hi ha prou aigua dolça al planeta per aconseguir aquest somni l’escassetat de recursos hídrics, la mala qualitat de l’aigua i el sanejament inadequat influeixen negativament en la seguretat alimentària, les opcions de mitjans de subsistència i les oportunitats d’educació per a les famílies pobres en tot el món la sequera afecta alguns dels països més pobres del món i intensifica la fam i la desnutrició per al 2050, almenys una de cada quatre persones probablement viurà en un país afectat per escassetat crònica i reiterada d’aigua dolça.

27. Copia aquest text i puntua’l de manera

adequada. Tingues en compte que s’hi han suprimit els signes següents: – Un cop, el signe dels dos punts (que introdueix una enumeració). – Quatre cops, el signe del punt i coma (que separa els elements d’una sèrie complexa). – Un cop, el signe de la coma i l’abreviatura de la paraula etcètera (que indica que la sèrie no queda tancada, és a dir, que podria ser més llarga). El gènere de la novel·la presenta diversos subgèneres la novel·la de cavalleries, que relata les aventures dels cavallers medievals la novel·la gòtica, que narra històries misterioses i de terror la novel·la negra, que mostra l’actuació dels delinqüents i els ambients més baixos de la societat la novel·la rosa, que se centra en les relacions sentimentals dels personatges la novel·la històrica, que pretén reflectir la vida d’una època determinada

28. Llegeix aquests sortilegis i fixa’t en els signes de puntuació:

Grills, serps, llimacs i corbs. A l’estança del bruixot Roc no hi veureu altres animals. Passegen per l’estança amunt i avall. En Roc, ja ho veus! És poc curós; no és un bruixot seriós.

Grills, serps, llimacs i corbs a l’estança del bruixot Roc no hi veureu. Altres animals passegen per l’estança amunt i avall. En Roc, ja ho veus! És poc curós? No, és un bruixot seriós.

a) Què hi ha a l’estança del bruixot en el primer text? Com és el bruixot? b) Què hi ha a l’estança del bruixot en el segon text? Com és el bruixot?

29. En el text següent hem suprimit els signes d’interrogació i la lletra majúscula de les paraules que hi van darrere. Llegeix-lo i identifica-hi les oracions que el formen. Després, copia’l i puntua’l adequadament. Què fan els geòlegs? T’agradaria conèixer els cristalls gegants de guix de Mèxic, predir les erupcions volcàniques o estudiar el gel de l’Antàrtida què et semblaria descobrir des de la NASA el que amaguen els meteorits de galàxies llunyanes o poder resoldre els problemes de contaminació de Río Tinto i dirigir la perforació d’un nou pou de petroli davant les costes del Congo aquests són alguns dels projectes en els quals es pot veure involucrat un geòleg gràcies als seus coneixements sobre la Terra

31. Copia aquests acudits i escriu en els espais indicats els signes de puntuació adients:

a) Dos animals s’acaben de conèixer un pregunta a l’altre —Escolta, per què et dius Gos Llop —Perquè la meva mare és una lloba i el meu pare un gos. I tu com et dius —Os formiguer El Gos Llop se’l mira de dalt a baix i exclama —Au, va

b) Un home és al moll amb una canya fent veure que pesca amb una sabata enganxada a l’ham Arriba un badoc i li pregunta —Què, piquen —Sí, senyor. Amb vostè ja són sis

DICTAT

30. Copia les oracions següents i escriu en els

espais indicats un punt o dos punts. Escriu la lletra majúscula quan calgui. a) La composició del Sol és semblant a la de la resta dels estels el 82 % és hidrogen i el 18 % és heli i altres substàncies. b) Els pobles de l’antiguitat creien que els elements bàsics de la natura eren la terra, el foc, l’aire i l’aigua pensaven que totes les coses que existien tenien l’origen en aquests elements. c) I amb la cara vermella com un perdigot, la veïna cridava per la finestra «Ja n’hi ha prou! Em sentiu?». d) Havia esperat una trucada tota la nit havia estat una nit llarguíssima.

Copia el text, però utilitza un color diferent per als signes de puntuació. Després, torna a escriure’l mentre te’l dicten.

Austràlia es va separar del gran continent meridional Gondwana fa uns 140 milions d’anys. Aleshores es va produir l’aïllament de la flora i la fauna, fet que va originar un nivell d’endemisme únic al món (espècies exclusives d’un determinat lloc). Al segle xvii, moguts per l’afany d’exploració i pels oficis baleners, hi van arribar els colons europeus i, amb ells, els gats, que, d’aleshores ençà, s’han anat propagant per tot el territori. Actualment, no són les mascotes més populars del país, però són ben rebuts a condició que portin microxip, estiguin esterilitzats i es mantinguin dins de casa. Marta Guinovart: «La veritat dels nostres animals de companyia», dins Ciència oberta (28/03/21).

UNITAT 2

EM POSO A PROVA El sistema braille Les persones cegues llegeixen amb els dits, i ho fan gràcies al sistema braille, un codi tàctil que ja forma part de la nostra vida quotidiana. Si t’hi fixes, veuràs que el pots trobar en moltes capses de medicaments, als dispensadors de bitllets de metro o als ascensors. El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet en què cada caràcter està representat per un caixetí de sis punts col·locats en forma de rectangle de tres files i dues columnes. A cada caixetí hi ha d’haver una combinació determinada de punts en relleu, cosa que permet identificar el caràcter representat. Les 64 combinacions possibles permeten escriure totes les lletres (majúscules i minúscules), les vocals accentuades, els signes de puntuació, els números i els signes matemàtics. Fins i tot s’hi pot escriure música i fer-hi programació informàtica. Per escriure amb el sistema braille es fa servir un punxó i una reixeta, a través de la qual és possible donar relleu als punts de cada caixetí. Però les persones cegues també poden fer servir les noves tecnologies i adaptar dispositius als ordinadors, els mòbils o les tauletes. Fins i tot hi ha impressores que permeten imprimir textos convencionals en format braille. Per llegir un text en braille, s’han d’interpretar els punts amb el tacte, passant-hi pel damunt el capciró dels dits.

L’inventor del sistema braille va ser un educador francès del segle xix que es deia Louis Braille (18061852). Braille va quedar cec quan tenia tres anys a causa d’un accident que va patir mentre jugava al taller del seu pare. Va aprendre a llegir a l’Institut Na cional de Joves Cecs de París palpant les lletres impreses en relleu. Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic. Per això es va proposar crear-ne un de nou que fos més àgil i eficaç. Per fer-ho, es va inspirar en un sistema que un general de l’exèrcit francès havia ideat per comunicar-se de nit, però Braille el va perfeccionar i el va adaptar a les necessitats de les persones cegues. L’any 1837 Braille va publicar la versió definitiva del seu sistema d’escriptura, que s’ha mantingut fins ara sense canvis significatius. Va morir de tuberculosi quan tenia 46 anys. En complir-se el centenari de la seva mort, el 1952, les seves restes es van traslladar al Panteó d’Homes Il·lustres de França. David Paloma: Personatges convertits en paraules. Barcanova (text adaptat).

1. En quin ordre apareixen aquestes informacions en el text?

a) El sistema braille representa cada caràcter en un caixetí amb una combinació de punts en relleu. b) Braille s’inspirà en un sistema que un general feia servir per comunicar-se de nit. c) Les persones cegues llegeixen gràcies al sistema braille. d) El braille s’escriu amb un punxó i es llegeix amb el capciró dels dits.

2. Quin és l’objectiu de l’autor del text? a) Divulgar uns coneixements. b) Informar d’uns fets. c) Argumentar unes opinions. d) Narrar una història.

3. Quina d’aquestes afirmacions no apareix en el text?

a) Actualment ja hi ha impressores per al sistema braille. b) El braille actual és força diferent del sistema creat per Louis Braille. c) El sistema braille permet escriure música. d) El sistema braille també s’utilitza per fer programació informàtica.

4. Com era l’escriptura per a persones cegues a l’institut on va estudiar Louis Braille?

a) Cada caràcter era representat per un conjunt de punts escrits en relleu. b) Cada caràcter s’escrivia amb una combinació de punts i ratlles. c) Cada lletra s’escrivia en relleu mantenint la seva forma habitual. d) Cada lletra era representada per la forma d’un animal en relleu el nom del qual començava per la lletra en qüestió.

5. De quina manera França va voler honorar Louis Braille en el centenari de la seva mort?

6. Quins són, respectivament, els antònims

d’aquests adjectius: cec, avorrit, àgil, present, universal? a) vident, alegre, lleuger, distret, corrent b) invident, divertit, pesat, absent, general c) vident, distret, feixuc, absent, particular d) vident, enutjós, feixuc, assistent, general

7. Per què el mot braille s’escriu de vegades

amb majúscula i unes altres amb minúscula?

8. Escriu els noms que hi ha en aquesta oració: «El braille és un sistema d’escriptura que es basa en un alfabet».

9. Relaciona els noms de cada parella amb el tipus corresponent indicat entre parèntesis:

a) Braille / braille (comú / propi) b) capsa / sistema (abstracte / concret) c) jovent / dit (individual / col·lectiu) d) eficàcia / punxó (comptable / no comptable)

10. Quin signe de puntuació és l’adequat? «Braille va aprendre a llegir palpant les lletres impreses en relleu Però va trobar que aquest sistema de lectura era avorrit i poc pràctic.» a) els punts suspensius b) el punt i coma c) el punt i seguit d) els dos punts

La meva reflexió

¿Creus que ara tens mé s seguretat a l’hora de distribuir i relacionar les parts d’un text escrit? Com creus que t’han aju dat els signes de puntuació a assolir aque st objectiu?

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

UNITAT 2

» PER ART DE MÀGIA DESCRIPCIÓ Un truc de màgia és una il·lusió misteriosa i sorprenent que sembla que s’ha produït de manera impossible, com ara fer aparèixer i desaparèixer objectes, provocar levitacions, endevinar el pensament, alliberar-se de cadenes… Per ser un bon il·lusionista, cal practicar força, ser molt bon comunicador i saber desviar l’atenció de l’espectador amb gestos i paraules. En aquesta situació d’aprenentatge us converti reu en experts en màgia, en preparareu un truc, el fareu davant la resta de la classe i, per acabar, explicareu en veu alta com l'heu fet.

Decàleg per ser un bon mag

1. Aprèn trucs bàsics com fer desaparèixer objectes al dors de la mà. 2. Mira espectacles de màgia . 3. Llegeix llibres de màgia i biografies de mags. 4. Mira vídeos de màgia. 5. Practica tant com puguis. 6. Busca el teu propi estil i tria un nom artístic, el teu vestuari, l’aspecte que tindràs i el tipus de públic al qu al et vols dirigir. 7. Entrena el cervell assajant molt. 8. Fes classes de teatre. 9. No tinguis por de fallar i mostra seguretat. 10. Millora la flexibilitat als br aços, als dits i a les mans manipulant monedes.

T I D’ESTRUCTURACIÓ ACTIVITATS DE DESENVOLUPAMEN

1. Organitzeu-vos en grups de tres o quatre. 2. Consulteu l’espai personal del web www.barcanova.cat o altres llocs web per conèixer trucs de màgia. 3. Trieu un truc i analitzeu-lo per mitjà d’una fitxa com aquesta: Nom del truc Material necessari Vocabulari específic Passos que cal seguir Durada Nombre de participants

... ... ... ... ... ...

4. Practiqueu el truc de manera que cada integrant del grup el representi davant la resta. Després, valoreu entre tots com ho heu fet cadascun de vosaltres.

5. Un cop ja us heu introduït en el món de la màgia, per parelles, creeu el vostre truc de màgia. A l’hora d’elaborar-lo, cal que tingueu en compte els aspectes següents:

Com es dirà el truc? Quin material necessitareu? Quin vestuari portareu? Fareu servir decorat? Com serà? Posareu música? Quina? Necessitareu un ajudant o ajudanta? Quines tasques haurà de fer? Necessitareu un voluntari o voluntària? Quines tasques haurà de fer?

... ... ... ... ... ... ...

6. Assageu el truc tantes vegades com calgui fins que el domineu. Aleshores, ja estareu llestos per repre sentar-lo.

Un cop hàgiu fet el truc, expliqueu en veu alta les instruccions precises que cal seguir de forma ordenada per fer el truc. En l’espai personal del web www.barcanova.cat trobareu algunes de les caracte rístiques que han de tenir aquests tipus de textos.

ACTIVITATS D’APLICA CIÓ

ACTIVITATS D’AUTOREFLEXIÓ

1. Individualment, valora quin paper pot

1. R eflexiona sobre les teves tasques

tenir la màgia en cadascun d’aquests entorns: • En una classe d’una matèria de ciències o en un laboratori d’un centre educatiu. • En un museu de la ciència. • En un hospital d’infants. • En una residència de persones grans. • En un centre per a futurs intèrprets.

2. Per acabar, entre tota la classe, feu una

posada en comú de les vostres valoracions.

a partir d’aquestes qüestions: • Com valoraries les teves ap ortacions en el treball en grup? • De quina tasca estàs més sat isfet? Quina milloraries? • Quines dificultats has tingu t a l'hora d'explicar en veu alta les instru ccions per fer el truc? • En cas que et consideris un a persona tímida, ¿el fet de fer màgia da vant la classe t’ha ajudat a superar la timide sa?