Món lector. Comprensió lectora. 4 by Editorial Barcanova

Món lector Quaderns de treball

COMPRENSIÓ LECTORA

cació Primàri u a Ed

era nt

ctivitat w eb

Món lector Quaderns de treball

COMPRENSIÓ LECTORA

ció Primà a c ri u

Montserrat Camps Coordinació didàctica de l’àrea de llengua

Rosa Boixaderas

Mon_Lector_CM4_U1.indd 1

30/3/10 13:29:34

Mon_Lector_CM4_U1.indd 2

30/3/10 13:29:36

Índex 1. Animals de companyia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Mitjans de transport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. La casa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Els extraterrestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. L’hivern. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. El teatre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. Prínceps i princeses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8. Iguals i diferents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Funcionament de les activitats interactives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Competències bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

Mon_Lector_CM4_U1.indd 3

30/3/10 13:29:36

Mon_Lector_CM4_U1.indd 4

30/3/10 13:29:37

1. Animals de companyia Text narratiu Abans de llegir...

• A casa teva teniu algun animal de companyia o n’heu tingut alguna vegada?

• De quin tipus? • Subratlla amb quin altre nom es coneixen els animals de companyia: eslògans

mascotes

anuncis

• Encercla el nom dels animals que acostumen a ser de companyia: gats

gossos conills

camells àligues

esquirols canaris

• Aquest text que ara llegiràs es diu Espaguetti Miu i és el nom d’un gat. En què et fa pensar la primera part del nom, Espaguetti? I Miu?

• Com t’imagines un gat que tingui aquest nom? 5

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:5

30/3/10 13:29:39

ESPAGUETTI MIU L’Espaguetti era un gat jove salvat de l’aigua. I tot aquell que ha estat salvat en guarda agraïment. La feta havia passat quan ell era un esquitx de gat que cabia en una butxaca mitjana, tenia la cua com un macarronet i només feia cagarrons de fideu fi. El cas va anar així: volent beure d’un dipòsit del carrer, la tapa havia quedat una mica separada i, com que era tan menut, s’hi havia entaforat, però després no en podia pas sortir. Llavors havia amollat tot de mius, estrets i llisos, podeu pensar, fins que els dits d’una sola mà d’un noi cepat l’havien hissat enlaire. Per això, sempre que estava en un mal pas, o en un mal forat, tornava a sentir com si una mà poderosa l’en tragués. Potser fins i tot, en les seves llargues becaines, somniava que algú el feia volar fins a un núvol tou i rialler. Era un gat alegre. [...] La Clara cantava, cama a dalt, cama a baix de la vorera, quan va veure un gatet prim com una flauta. En realitat la Clara només cantussejava. No deia pas com fa la cançó:

«Que em pastura la verdura I se’m menja l’enciam». Sinó:

«Que em pastura la pintura I s’hi menja l’aviram».

Però el fet no té importància. La Clara de seguida va deixar d’entonar les paraules per fixar-se en l’Espaguetti i li va acostar la mà simulant oferir-li un nyam, però sense res al palmell. Si bé ell va parar el miol per olorar els dits de la nena, només va ser un moment. De seguida va saber que allí no hi havia res que pogués ensalivar i fer baixar gola avall. La Clara va seguir-lo, una mica desil·lusionada, fins que el pare la va cridar. Va girar-se encara a mirar i va poder veure l’Espaguetti Miu, com estirava el coll del seu cos primíssim i llarg. [...] Però vet aquí que un bon dia es van tornar a trobar. L’Espaguetti feia temps que era independent. Rondava sol, però la Clara vivia acompanyada de pares i de germana. I aquell matí, que era d’un diumenge, el gat primet va córrer a amagar-se sota la panxa d’un cotxe de color blanc, al costat mateix del portal per on la nena, els seus 6

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:6

30/3/10 13:29:42

pares i un cotxet de quatre rodes acabaven de sortir per passar a ocupar una bona clapa de vorera. Llavors la Clara va sentir aquell miol més fi que cap altre i va estirar la mare per presentar-li l’Espaguetti: —Sí, sí, aquell gatet que et vaig dir l’altre dia... Era incòmode ajupir-se tant per veure el gat llargarut que, només de tant en tant, allargava un miu. Del rosegó de galeta que la germana havia abandonat a la falda, la Clara va fer-ne engrunes i va acostar-les a l’Espaguetti, allà baix, a sota la panxa plana del cotxe blanc. I ell no es va fer pregar gaire. S’hi va abraonar amb tanta salivera que les dentetes, cansades de no treballar, la deixaven escapar a raig. I els pares es van commoure d’aquella gran gana. Però: —deu tenir puces —pot estar malalt —embrutarà el pis —els gats esgarrapen. [...]

Per fi la Clara tenia un somni feliç. Veia com l’Espaguetti Miu recorria la barana alçant amunt la cua esvelta i elegant. [...] La nena va començar a cridar-lo i va notar que la veu no tenia volum, però la mare i la Clàudia van sentir-la i van entrar de seguida a l’habitació. Van veure l’Espaguetti tan tranquil al balcó. Passada la sorpresa, la mare va anar a la nevera i en va treure la bosseta que el pare hi havia deixat i, quan va tornar, va deixar la carn al balcó i es va apartar cap a dins a mirar amb les dues filles. Ara era l’Espaguetti el qui es creia que somniava amb aquell nyam deliciós per a ell tot sol. I a la Clara se li feia estrany notar que estava desperta i que el gatet amb qui ella volia jugar endrapava sense perdre temps al balcó de casa. [...] Se sentia molt i molt contenta, perquè estava segura que l’Espaguetti Miu es quedaria sempre més a casa seva. MARIA BARBAL

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:7

30/3/10 13:29:49

Activitats 1. Tria la resposta correcta: • L’Espaguetti Miu era un gat... petit que cabia en una butxaca mitjana. mitjà i de color negre. gran, perquè cabia en una butxaca de gegant.

• Un noi cepat va salvar l’Espaguetti Miu... agafant-lo amb una canya. estirant-lo amb les dues mans. hissant-lo enlaire amb els dits d’una mà.

• La Clara va trobar l’Espaguetti... sota un fanal del carrer. un dia que jugava i cantava al carrer. un dia que plovia.

• Finalment, l’Espaguetti... es va quedar a casa de la Clara. se’n va tornar al seu amagatall. va viure sempre més al carrer.

2. Per què els pares de la Clara no volien quedar-se un gat del carrer? 3. Quin era el somni de la Clara? I de l’Espaguetti Miu?

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:8

30/3/10 13:29:56

Text expositiu Abans de llegir…

• Quines atencions necessita un gos? I un gat? • Com s’ha de netejar la gàbia d’un periquito? • I la d’un hàmster? ALGUNS ANIMALS DE COMPANYIA GOS

Atencions necessàries

Característiques principals

Mamífer. Espècie M – Pot viure més de quinze anys. – N’hi ha de diverses races amb gran varietat de colors i tipus d de pèl. – Té T un olfacte molt desenvolupat. –S Si se l’educa bé, pot aprendre rutines i hàbits. – N’hi ha que ajuden les persones: gossos pigall que guien e els invidents, ajuden els discapacitats o fan tasques policials (detecció de droga, seguiment de rastres...), etc. – Es defensa bordant, però també pot mossegar si es veu e en perill. – És omnívor, menja de tot. Ha de tenir una dieta equilibrada i ha de beure aigua. No se li pot donar: xocolata, cebes, raïm, panses ni xiclets. – Se S l’ha de vacunar contra algunes malalties i matar els paràsits: puces, paparres, etc. També se l’ha de rentar de tant e en tant. – Ha de tenir espai per córrer o treure’l a passejar almenys una v vegada al dia. 9

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:9

30/3/10 13:29:59

GAT

Atencions necessàries

Característiques principals

Espècie Mamífer. – Viu entre catorze i vint anys. – Té un cos que li permet estar molt quiet i aprimar-se per passar per llocs estrets. – Pot tenir el pèl d’un sol color o amb taques o ratlles. – Pot moure una orella independentment de l’altra. – Amb les potes i les urpes es pot enfilar a llocs difícils i no fer gens de soroll. Hi veu força bé en la foscor. – Té un olfacte molt fi. – Es defensa miolant i esgarrapant. – És molt net, ell mateix es renta llepant-se el pelatge. – És carnívor, menja carn i peix i també pinsos preparats. Algunes plantes el poden enverinar. – Se l’ha de vacunar contra algunes malalties. – Necessita campar sol i si se’l deixa lliure, acostuma a tornar a la casa per menjar o dormir.

HÀMSTER

Atencions necessàries

Característiques principals

Espècie Mamífer rosegador. – Viu entre dos i tres anys. – És molt semblant a la rata. – Té el pelatge suau i n’hi ha de diferents colors. – Cria molt fàcilment. – Té les dents de davant llargues i esmolades. – Dins la boca té l’anomenat sac bucal, que va des de les galtes fins al coll, on pot transportar o guardar aliments. – Menja pinso, farratge i algun complement vegetal. – Ha de viure en una gàbia especial amb diferents aparells per poder moure’s, per exemple, rodes. – Cal netejar la gàbia almenys una vegada a la setmana. – A l’estiu, s’hi pot posar un bol amb aigua, ja que li agrada banyar-se.

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:10

30/3/10 13:30:04

Periquito Espècie Ocell. Característiques principals

– Viu de vuit a quinze anys. – Generalment és de color verd, però també n’hi ha de grocs, blaus i blancs. – Normalment viu en gàbies, però pot estar lliure per habitacions tancades perquè és fàcil d’ensinistrar. – Pot reproduir sons i paraules com els lloros.

Atencions necessàries

– Menja llavors com ara el mill. També li agrada picar ossos de sípia o fulles d’enciam. – No necessita vacunes, però si es posa malalt s’ha de portar al veterinari. – Li agrada banyar-se en recipients plens d’aigua. – De tant en tant necessita volar.

Activitats 1. Quin altre animal de companyia coneixes? Escriu de quina espècie és, algunes característiques i quines atencions necessita.

2. Esbrina a quin animal es refereix cada frase:

• Té les dents del davant llargues i esmolades: • Ajuda les persones invidents: • Pot reproduir sons i paraules: • Es renta sol llepant-se el pelatge:

3. Què mengen els animals que han sortir en el text anterior?

• gos: • hàmster:

• gat: • periquito: 11

BT00181901_U1_Mon_Lector_4.indd 11

11/6/19 12:31

Descripcions QUI ÉS QUI?

1. Relaciona cada animal amb el que diu. •

•

• •

• • 12

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:12

Sóc la Puça, una gateta negra. No us penseu que sempre tinc mandra. De tant en tant surto al pati de casa a veure si trobo algun ratolí per fer contenta la Teresa, la iaia que m’ha adoptat.

Sóc el Blat. Em van posar aquest nom perquè sóc tot de color beix, i tinc el pèl molt curt. Sóc un gos pigall i acompanyo sempre el meu amo, l’Enric, perquè ell no hi veu. Diuen que sóc intel·ligent i bondadós. M’agraden molt les persones i jugar i fer exercici.

Em dic Bruc Bruc. Tinc la mirada trista trista, les orelles llargues i sóc baixet. Tinc el pèl curt i amb clapes de color blanc, negre i marró. M’agrada molt menjar i córrer. Sóc un excel·lent caçador de conills! Sóc pacífic i sociable tant amb els gossos com amb les persones. També sóc molt entremaliat i m’agrada estar al jardí vigilant la casa i, si entra algú desconegut, bordo fins que surten en Pere i la Marta, els meus amos.

Em dic Neus perquè m’agrada molt el fred i la neu. De fet, juntament amb els meus companys, condueixo un trineu i, de vegades, faig esquí amb la Laia, la meva mestressa. Tinc el pèl negre amb zones blanques, unes orelles petites i punxegudes i els ulls blaus. Sóc el Faraó. El meu amo em va posar aquest nom perquè sóc de raça egípcia. Sóc molt afectuós i juganer i m’encanta que em pentinin amb la mà el pèl, que és molt suau. Tinc el cap amb taques negres i la cua anellada.

30/3/10 13:30:17

Activitats 1. Classifica aquests animals famosos segons la graella: 101 dàlmates, Fèlix, Rin Tin Tin, Garfield, Pluto, Tom, Goofy GATS

GOSSOS

2. Imagina que ets un dels animals de l’activitat 1 i descriu-te com fan, per exemple, la Puça o el Faraó.

3. Relaciona les dues columnes per formar dites sobre gats i gossos: El gos ha de lladrar

•

el gos hi sobra.

El gat vell

•

no el vull a casa.

Gos de bona raça

•

procura per a ell.

Quan el gat dorm,

•

sempre somnia caça.

A la casa pobra,

•

les rates ballen.

Gat que no caça,

•

allà on menja el pa. 13

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:13

30/3/10 13:30:35

Poesia Gos abandonat Plovent, a la carretera quasi atropellem un gos! Li fem llums però ell no marxa. Li tremola tot el cos.

Llavors sortint del camí he sentit una noia cridar. T’ha xiulat i quan l’has vist has corregut cap allà.

Ens creuem una mirada perduda, i suplicant. Com podem fer perquè pugis? Els cotxes ens van pitant...

Et rep amb una abraçada, sembla de les que perdonen. Només t’havies perdut, a d’altres els abandonen.

Si parem ens va la vida però la teva val igual! Ell goteja pluja i llàgrimes d’amor incondicional.

Núria Albertí

Activitats 1. Contesta les preguntes següents: • Per què tremola el gos? • Per què no es poden aturar a recollir-lo? • Per quin motiu goteja el gos? • Per què el gos se’n va corrent? • Era un gos perdut o abandonat?

2. Memoritza el poema i recita’l als teus companys i companyes de classe. 14

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:14

30/3/10 13:30:39

Avaluació 1. Descriu com és l’Espaguetti Miu:

2. Com va descobrir la Clara que l’Espaguetti Miu es quedaria per sempre a casa seva?

3. Completa la graella amb el que recordis del que has llegit: ANIMAL

ESPÈCIE

CARACTERÍSTIQUES

ATENCIONS

gat

gos

hàmster

periquito

4. Escriu el títol del poema que has après en aquesta unitat. 15

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:15

30/3/10 13:30:43

Bibliografia a, Sopa

Barcanov , a n lo e rc a B . iu aguetti M MARIA BARBAL: Esp nja 147, 2008 Taro de Llibres, Sèrie

i i la Clara? tt e u g a sp E l’ e d ncera què ta la història se to ir g e ll a a a la nena i per ri ss a a d p ra li è u T’ag q s rà la tens tota. Veu ’agradarà molt T . ’l se ra d e u En aquest llibre q n ixe nalment decide els seus pares fi i t’emocionarà.

NÚRIA PRADAS: Això no mola, Escarola.

Barcelona, Barcanova, , 2005 (3a edició)

Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 117

En aquest llibre s’explica la històr ia que va passar a dos amics: la Rita i en Dani. Un dia, en Dani recull l’Escarola, una gosseta abandonada i, com que n s’atreveix a portar-la a casa no seva, l’amaga a casa de la Rita. Al final, però, després de moltes aventur es divertides, se l’emporta a ca sa seva. Si t’agraden els animals, llegeixlo, t’agradarà!

lades. Barcelona, a im n a s re lt a i ll ) ri NÚRIA ALBERTÍ: Gri g ibres, Sèrie Taronja 124, 2006 (3a edició e Ll Barcanova, Sopa d s paraules, t’ho le b m a r a g ju i ca nimals, la músi gos fotogènic, el , ll ri g ri SSi t’agraden els a G n ’e d s. llegint la història i uns excursioniste passaràs molt bé ra o id ix te ya n ra al pou, l’a eel gripau que viu da! arreja més diverti JJa veuràs quina b

Mon_Lector_CM4_U1.indd Sec1:16

30/3/10 13:30:43

2. Mitjans de transport Text narratiu Abans de llegir...

• Aquest text que ara llegiràs és un fragment d’un llibre que es diu La volta al món en taxi. Creus que és possible fer un viatge tan llarg en taxi?

• Quin mitjà de transport és el més adequat per fer la volta al món? • Fas servir aquests mitjans de transport? Marca amb una creu la freqüència amb què els utilitzes. Mitjà de transport

Hi vaig sovint Hi he anat alguna vegada No hi he anat mai

bicicleta moto cotxe avió autocar taxi tren metro vaixell

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:17

30/3/10 13:31:44

LA VOLTA AL MÓN EN TAXI Un matí, va acostar-se al meu taxi un home carregat amb dues maletes tan grosses que vaig tenir feina a entaforar-les al portaequipatge. Un cop me’n vaig haver sortit, vaig preguntar-li on anava. —A donar la volta al món... —em va dir. Me’l vaigg quedar mirant amb enveja. que no q j Això sí que q eren unes vacances. No és q m’agradi passar-les Viladecavalls, però de donar volta món, més no per m ’agradi p assar-les a V iladecavalls, p erò aaixò ixò d ed onar lla av olta aall m ón, ssii m és n op er variar, bé. variar, ttambé ambé eestaria staria b é.

—Caram, voleu que uss d deixi? —Caram, és és un un bon bon viatge viatge —li —li vaig vaig dir—. dir—. I on on v oleu q ue u eixi? A ll’aeroport? ’aeroport? A ll’estació? ’estació? —No, mireu —va respondre’m—. Jo vull donar la volta al món amb taxi. Per això he vingut. És clar, en cas que us interessi la feina. Vós direu... Gairebé no ho vaig saber. —Però us costarà un ull de la cara, això. Ja us ho heu pensat bé? —Ho sé, i comprenc que vulgueu tenir garanties. Ara mateix, si voleu, podem anar al meu banc i el director us podrà donar totes les explicacions que us convinguin. Què us sembla? La proposta era seriosa i a mesura que jo hi entrava començaven a voltar-me pel cap un munt d’imatges enlluernadores. La volta al món! Jo que em passava el dia anant i venint de la Rambla! Potser tenia al davant l’ocasió de la meva vida i seria molt babau de deixar-la escapar. Així doncs, de moment, ens en vam anar cap al banc i, tal com ell m’havia dit, el director em va donar totes les garanties sobre la solvència del senyor Rafanell, què és com es deia el meu client. —I doncs? —em va dir ell a la sortida del banc—. Us interessa, el viatge? 18

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:18

30/3/10 13:31:50

Els dubtes que jo pogués tenir se m’esfumaven ja per moments. Amb aquella feina, hi podia guanyar tant, que després faríem dos anys de vacances, o tres, i aniríem on volguéssim; fins i tot a donar la volta al món, si els feia il·lusió als de casa, i jo els faria de guia. El senyor Rafanell em va dir que fes el que em convingués i vam quedar allà a les sis, a la parada. Si els de casa hi estaven d’acord, sortiríem aquella mateixa tarda. La meva dona no és que ho veiés clar de seguida. Primer de tot no va sospesar-ne els pros i els contres, només va posar-hi peròs. Després va anar-ho rumiant i donant-hi voltes i va acabar que gairebé m’empenyia escales avall. Em va dir que seria un pallús si deixava perdre un client com aquell. Gent com ell, em convenia, i no la parròquia que tenia jo, que el més lluny que anaven era al camp de futbol. I es va posar a fer-me la maleta de seguida. La meva filla no volia que marxés, és clar. Em va costar molt de deixar-la més o menys convençuda i ens vam acomiadar prometent-li que cada vespre, des del lloc del món on fos, jo li telefonaria i li explicaria un conte abans que ella se n’anés a dormir. Camí de la parada, vaig acabar de proveir-me. Primer de tot vaig anar a la llibreria, perquè em va fer por que el meu repertori de contes s’esgotés en quatre dies. —Tenim just el que necessita —em va dir el senyor Vergés, de la llibreria. I em va ensenyar un llibre que es deia Contes per telèfon—. És d’un autor italià molt bo, el Rodari. L’hem venut molt. Em vaig quedar tranquil pel que fa als contes i llavors vaig atacar el prestatge dels mapes. Tot el que tenia al cotxe era un mapa de Catalunya que se’m faria petit de seguida. Vaig sortir de la llibreria amb els mapes sobreeixint-me per totes les butxaques. [...] Quan vaig arribar a la parada, el meu client ja estava esperant-me i a les sis en punt d’aquella tarda d’octubre posava el taxímetre en marxa i començava un viatge que em reservava més sorpreses de les que jo mateix esperava. SALVADOR COMELLES

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:19

30/3/10 13:31:58

Activitats 1. Respon les preguntes següents: • Quin equipatge portava el senyor Rafanell quan va pujar al taxi? • Per què el taxista va anar a veure el director del banc? • Què és el que fa decidir el taxista d’acceptar la feina? • Què li promet el taxista a la seva filla? • A més del llibre de contes, què més va comprar? • Què li reservava el viatge?

2. On portes els objectes següents quan vas de viatge? Classifica’ls. calce s pinta

jerseis mapa

ts calçote

cclaus laus

xampú dentífr

colòn ia

porta

s rrete a m sa

camise mone s des

pijama pij jjama ama

passa

port

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:20

30/3/10 13:32:05

Text expositiu Abans de llegir…

• Enumera quatre mitjans de transport que siguin terrestres. • Com es diu el mitjà de transport aeri que funciona amb aire calent? ELS MITJANS DE TRANSPORT TRANSPORTS TERRESTRES Característiques

Van sobre rodes

•

Funcionen fent moure les rodes amb la força animal, humana o amb combustible (gasolina o gasoil).

•

També n'hi ha que van amb gas o electricitat.

•

Funcionen gràcies a la força que els proporciona una màquina que s'alimenta amb electricitat o, en alguns casos, amb gasoil.

– tren – tren de gran velocitat – tramvia – funicular

•

Funciona com un tren però generalment va per sota terra.

– metro

•

Tenen uns motors que mouen els aparells que es desplacen pels cables gràcies a uns grans contrapesos.

– telecabina – telecadira

Van sobre rails

Van sota terra

Estan penjats per cables

Tipus de vehicles

– bicicleta – carro – cotxe – camió – moto – autobús – autocar

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:21

30/3/10 13:32:12

TRANSPORTS AQUÀTICS Característiques

Van per la superfície de l'aigua

Tipus de vehicles

•

Moguts per rems. Acostumen a ser de fusta o d'un material lleuger. Són individuals o per a poques persones.

– rai – canoa – caiac

•

Moguts pel vent o motor. Tenen veles que ajuden a moure'ls per la força del vent.

– veler – iot

•

Tenen un o diversos motors de gasoil que mouen unes hèlices que els fan desplaçar per l'aigua.

•

N'hi ha de molt grans.

– barques de pesca – llanxes motores – vaixells – creuers

•

Té forma de peix per poder desplaçar-se millor. Es mou amb motor. Avui dia n'hi ha de nuclears.

Són submergibles

– submarí

TRANSPORTS AERIS Característiques Depenen d'on els porta l'aire

Poden ser dirigits

Tipus de vehicles

•

Funciona amb aire calent. Té una gran tela de forma ovalada d’on penja una cistella per als tripulants.

– globus aerostàtic

•

Tenen uns motors que mouen les hèlices i així impulsen els aparells. Les hèlices poden estar situades davant, als costats o a sobre de l’aparell.

– dirigible – avioneta – avió – helicòpter

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:22

30/3/10 13:32:16

Activitats 1. Escriu tres semblances i tres diferències entre aquests mitjans de transport. • telecabina i globus aerostàtic Semblances

Diferències

• canoa i creuer Semblances

•

Diferències

carro i camió Semblances

Diferències

• helicòpter i avió Semblances

Diferències

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:23

30/3/10 13:32:21

Notícia EL VAIXELL MÉS GRAN DEL MÓN VILAWEB

La naviliera nord-americana Royal Ca-

El vaixell ultrapassa les 225.000 tones

ribban International ha construït l’Oasis

de pes, cinc vegades més que el mític

of the Seas, el vaixell de passatgers més

Titànic.

gran, més llarg i més car que mai s’ha-

A més, serà capaç de produir la seva

gi construït. Dissabte va emprendre el

pròpia energia i està preparat per po-

viatge inaugural per la mar de les An-

tabilitzar l’aigua i per al tractament de

tilles, en una ruta amb sortida de Fort

residus.

Lauderdale (Florida, EUA).

L’àrea de banys i esports comprèn

Amb 360 metres d’eslora, l’Oasis of

quatre piscines, una pista de bàsquet,

the Seas té cabuda per a 6.296 passat-

un camp de minigolf, dos simuladors

gers, a més dels tripulants, 2.165. Té

de surf i un rocòdrom; també hi ha

24 ascensors que connecten 16 plan-

una àrea jove i una de lleure, amb un

tes, en què es reparteixen les 2.706

amfiteatre de 1.380 seients. L’oferta

cambres: d’interior, d’exterior, amb

gastronòmica és coberta per una qua-

balcó i de luxe (els passatges más asse-

rantena d’establiments, entre bars i res-

quibles costen 500 euros per persona).

taurants.

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:24

30/3/10 13:32:28

Activitats 1. Explica el títol de la notícia amb les teves paraules.

2. Completa aquesta fitxa sobre el vaixell amb la informació que dóna la notícia:

Oasis of the Seas Eslora (llargada) Pes Nombre de passatgers Nombre de tripulants Nombre de plantes (pisos) Nombre d’ascensors Nombre de cambres Nombre de piscines Pistes d’esports que hi ha Nombre de seients de l’amfiteatre Nombre de bars i restaurants

BT00181901_U2_Mon_Lector_4.indd 25

11/6/19 12:36

Poesia La vaca viatgera Una vaca amb un bastó ja s’enfila de gairell al damunt d’un vaixell.

El viatge dura poc perquè el velam s’embadoca i el veler embarranca al mig del llot. Ella, però, es capbussa, sura, sura, i, talment com un violó, prodigiosament torna a bon port.

Diligent i aventurera, ambiciona veure món!

Montse Ginesta velam: veles del vaixell, embadocar-se: encantar-se, diligent: feinera i ràpida.

Activitats 1. Subratlla els adjectius que descriuen com és la vaca: valenta, grassa, diligent, arriscada, covarda, aventurera, atrevida, poruga

2. Quin d’aquests instruments és un violó? Tria la resposta correcta. Si no la saps, consulta un diccionari. violí

contrabaix

violoncel

viola

3. Per què creus que la vaca sura com un violó? 26

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:26

30/3/10 13:32:40

Avaluació 1. Marca amb una creu el títol del text narratiu que has llegit. La volta al món en vaixell La volta al món en taxi La volta al món en globus

2. Quin nom tenen els vehicles que funcionen penjats d’un cable?

3. Quin combustible necessiten per funcionar la majoria de vehicles que tenen motor?

4. On porten les hèlices els helicòpters?

5. De què tracta la notícia que has llegit en aquesta unitat?

6. Com era la vaca del poema? Descriu-la.

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:27

30/3/10 13:32:44

Bibliografia i. Barcelona, x ta n e n ó m l a a : La volt dició) SALVADOR COMELLES Llibres, Sèrie Taronja 46, 2001 (2a e de Barcanova, Sopa ón fer la volta al m e d a st o p ro p la va finalitzar Si vols saber com a. l llibre. eraven al taxist sp e e u q s en taxi, llegeix e se re rp lt i sabràs les so Et divertiràs mo

MONTSE GINESTA: Paraules entremalia

Barcanova, Mots Vius, 2009

des. Barcelona,

En aquest llibre trobaràs poesies com la de la vaca viatgera. Aquests poemes són molt divert its, a més, si tens problemes am b l’ortograﬁa, t’ajudaran a record ar com s’escriuen les paraules dif ícils.

ova, Sopa

Barcelona, Barcan . là ip lt l’a e d y n u Ll TONI VILLALOBOS: ja 135, 2007 n ro Ta e ri è S , s re de Llib

segons els seus en u vi e u q ls a im i ha s curiosos an la tribu, però, n’h s in D r. EEls Tirrova són un a vi n ca fa ns, i res no els sempre vol saber e u q i s n ccostums i tradicio io is ec d s estiona totes le mb el Consell a ta n o fr n l’e un de petit que qü t ta si rà a ses. La seva curio món. Això el porta eel perquè de les co re u ve a r a rx a m r decideixi , i a coneixe’s millo es tg d’Ancians i fa que a n so er p s re isatges i alt ts. descobrir nous pa tures apassionan n ve ’a d it u g se n u e viu ell mateix, mentr

Mon_Lector_CM4_U2.indd Sec1:28

30/3/10 13:32:44

3. La casa Text narratiu Abans de llegir...

• Marca amb una creu els sorolls que se senten des de casa teva. Els motors de cotxes i motos.

La música dels veïns.

El televisor dels veïns.

Les sirenes de les ambulàncies.

Les trepitjades dels veïns de dalt.

Els ocells que canten.

Els gossos que borden.

Els avions que passen.

El tren que passa a prop.

Els miols dels gats a la teulada.

• Escriu quins altres sorolls sents habitualment: • El text que ara llegiràs tracta sobre un senyor que es diu Bastida i Fonaments. Relacionada cada nom amb la seva definició: fonaments

• •

Plataforma feta amb ferros o fustes on s’enfilen els paletes i els pintors per poder treballar en llocs dificultosos.

bastida

• •

El que hi ha a sota terra aguantant una casa o un edifici.

• Què creus que vol dir que les cases parlen?

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:29

30/3/10 13:34:54

EL SENYOR BASTIDA I FONAMENTS HISTÒRIA NÚMERO 1 No sé si ho sabeu, però hi ha cases que parlen. De les cases que parlen, igual que passa amb les persones, n’hi ha que xerren pels descosits a totes hores del dia o de la nit, de l’estiu o de l’hivern, i n’hi ha, en canvi, que només deixen anar quatre sospirs. De les cases que xerren pels descosits, n’hi ha que expliquen històries màgiques plenes de fantasia, i n’hi ha que només parlen de coses tristes, de coses de por, de coses avorrides o de coses que no tenen ni cap ni peus. De les cases que expliquen històries màgiques, n’hi ha que ho fan agafant cada peça de la casa per separat i així surten històries del rebedor, històries del menjador o històries de la cuina, i n’hi ha unes altres que, per separat, no en saben, i t’expliquen històries de tot l’edifici en general. De les cases que t’expliquen històries de cada peça, per separat, el senyor Bastida i Fonaments en va fer un llibre q que es diu Contes d’estar p per casa. Però, abans d’escriure’l, van passar unes quantes ’l, v an p assar u nes q uantes ccoses. oses. El senyor Bastida i Fonaments un bon naments eera ra u nb on home a qui, des de petit, llii h havien avien dit que les cases parlaven, n, —Oi que els ocells parlen? —li rlen? — li deien—. Quan canten, es d diuen iuen coses. Els gats també parlen quan len q uan miolen. O, si no, fixa’t com om eels ls miols són diferents segons ns ssii ssón ón eels ls gatets que criden la mare, mare e, lla am are que crida els gatets o un ggat que at q ue crida els gatets o un gat q que ue ccrida rida una gata perquè la vol festejar. stejar. També parlen els gossos, eels ls elefants, les papallones i eels pins. ls p ins. —Els pins, també? —preguntava reguntava el senyor Bastida i Fonaments, quan ments, q uan encara no aixecava un pam de md e tterra. erra. 30

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:30

30/3/10 13:34:59

—Sí, els pins també —li contestaven—. I la farigola, els geranis i els rosers de tots colors. I les cases. —Les cases parlen? —demanava el senyor Bastida i Fonaments amb els ulls oberts de bat a bat. —Que no ho has sentit mai, al cor de la nit, com murmuren les parets? Que no les has sentit queixant-se de la pluja al bell mig d’una tempesta? Que no has sentit com canten en un dia de vent? Que no les has sentit quan es lamenten que ja són velles? Però el senyor Bastida i Fonaments no se’n creia ni mitja paraula. Més que res perquè, arran d’aquestes converses, es va passar molts anys de la seva vida parant l’orella a totes hores per tot casa seva, i mai no va sentir que aquelles quatre parets li diguessin res. Ni una petita confidència. Ni un trist lament. Ni un retret. Ni una paraula d’ànim. Ni una exclamació d’alegria. Res de res. Sentia sorolls, això sí. Sentia el vent com es despenjava pel forat de la xemeneia, els escarabats a les golfes, els mobles que cruixien quan la fusta es clivellava, l’aigua quan baixava per les canonades. Sentia la pluja contra el batent de les finestres. Sentia els veïns si s’escridassaven. Sentia el plor d’un infant a través de les parets, massa primes, de la casa del costat. Però històries, el que se’n diu històries amb un començament i un final i coses interessants pel mig, cap ni una. DOLORS GARCIA I CORNELLÀ

Activitats 1. Relaciona cada expressió del text amb el seu significat: Xerren pels descosits. • No tenen ni cap ni peus. • No aixecava un pam de terra. • Els ulls oberts de bat a bat. • Al cor de la nit. • Al bell mig de la tempesta. • Parant l’orella. •

• Era petit o baixet. • Molt oberts. • Parlen molt. • Quan és més forta. • Escoltant. • Al mig de la nit. • Que no tenen sentit. 31

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:31

30/3/10 13:35:06

2. Completa aquest esquema segons la classificació que hi ha en el text: Parlen

–

Cases

– Xerren pels descosits

– –

Expliquen coses – màgiques

–

3. Explica els diferents miols que poden fer els gats. 1.

4. Marca amb una creu els sorolls que sentia el senyor Bastida i Fonaments: El vent que es despenjava pel forat de la xemeneia. El televisor dels veïns. Els escarabats de les golfes. Els mobles que cruixien.

El motor de la nevera. La pluja contra el batent de les finestres. Els veïns que s’escridassaven. Els ocells que cantaven. El plor d’un infant.

L’aigua que baixava per les canonades.

Els pins que parlaven.

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:32

30/3/10 13:35:10

Text expositiu Abans de llegir…

• Com creus que es construeixen les cases? Quins materials es fan servir?

• Explica com t’agradaria que fos la casa on viuries amb la teva família.

PETITA HISTÒRIA DE LA CASA: DE LA COVA AL GRATACELS Casa nostra és allà on passem la major part de la nostra vida. És allà on compartim moltes coses amb la gent que estimem, els pares, els germans, els avis... amb tota la família i els amics, quan ens visitem els uns als altres. Avui dia, a les nostres cases, hi tenim tota mena de comoditats: aigua corrent, calefacció, mobles còmodes, diverses habitacions... Però t’has preguntat mai com eren les primeres cases de la humanitat? I com han anat evolucionant fins ara? El refugi primitiu Fa molts anys, quan van aparèixer els primers éssers humans, aquests es protegien dels animals salvatges i del fred a l’hivern vivint en coves i cavernes que tancaven amb branques d’arbres, però, com que eren nòmades (no tenien un lloc fix per viure ja que s’havien de desplaçar per trobar caça i recol·lectar fruita), havien de deixar aquests refugis. Aleshores, si no hi havia coves, construïen una mena de barraques amb pells d’animals i troncs d’arbres. 33

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:33

30/3/10 13:35:13

Les primeres cases Quan els homes i les dones van deixar de sser nòer n òmades, van començar a construir les cases amb mb ffang, ang, pedra i fusta. Es reunien en poblats que voltaven de aven d e muralles per defensar-se. Tot això ho sabem per mp er lles es restes que encara queden de poblats ibèrics, de cs, d e ffa a més de dos mil anys. Més endavant, van arribar els romanss i vvan an construir cases segons la seva manera de viure. Per ure. P er exemple, si eren rics, vivien en cases grans aamb un mb u n pati i moltes habitacions al voltant. La gent més ent m és pobra vivia en edificis de dues plantes, dividides en dides e n pisos petits i amb poques comoditats. Els castells Quan els territoris dels romans van ser envaïts estrangeres, molta gent aïts per per tribus tribus e strangeres, m olta g ent vva a ffugir ugir i les persones més importants van construir castells ll per viure-hi. h Els l castells ll estaven situats a llocs elevats, per poder defensar-se millor dels enemics i veure’ls arribar. Eren construccions molt grans, emmurallades, de difícil accés. Hi vivia el senyor del castell amb la seva família, cavallers i servidors. A dintre dels castells hi acostumava a haver moltes habitacions amb sostres molt alts i, tot i que tenien llars de foc, a l’hivern hi feia molt fred. Les cases al camp La gent que vivia al camp vivia en petites cases de pedra a prop de les terres que conreava. Eren cases aïllades i els seus habitants havien de compartir l’espai amb els animals que tenien: vaques, mules, gallines, porcs, etc. I també amb les collites: blat, verdura, fruita, etc. Algunes d’aquestes cases eren molt grans, les masies, i era on vivia la família propietària de les terres i també altres famílies que treballaven per a ella: els masovers i els mossos. Les cases de pobles i ciutats En els pobles i ciutats, les cases estan situades una al costat de l’altra, arrenglerades formant carrers. N’hi pot haver de petites i també de mitjanes i grans, segons els diners de la gent que hi viu. Les més antigues encara són de pedra, però des de la descoberta del ciment armat, la majoria es construeix amb aquest material perquè és més ràpid i econòmic. A mesura que va anar avançant la tècnica amb el descobriment de l’electricitat, el telèfon, etc., les cases van ser més còmodes. 34

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:34

30/3/10 13:35:17

Les cases actuals Quan a més del ciment armat es va descobrir l’acer aplicat a la construcció es van començar a construir blocs de pisos i gratacels, on en poc espai de terra hi pot viure molta gent, perquè es van fent pisos un sobre l’altre. Potser per això es tornen a construir moltes urbanitzacions amb cases uni familiars. Així que pot, la gent de les grans ciutats se’n torna a viure en una zona tranquil·la.

Activitats 1. Completa la graella amb les dades del text i altres que hauràs de deduir. Tipus de cases

Època

Materials de construcció

Comoditats

El refugi primitiu Les primeres cases Els castells

Les cases al camp Les cases de pobles i ciutats Les cases actuals

BT00181901_U3_Mon_Lector_4.indd 35

11/6/19 12:40

Text instructiu A continuació tens unes pautes per construir una casa de cartolina. Abans de posar-t’hi, llegeix aquests consells:

• Primer de tot, prepara el material necessari. • Per construir bé la casa, segueix l’ordre dels passos suggerits.

Fem una casa de paper Com es fa? 1. Dibuixa totes les cares d’una casa al darrere d’una cartolina.

Mater Cartoli ial ne de colo s rs llapis n , egre i de co lors, tisores , cola d’enga nxar

2. Retalla la cartolina. 3. Doblega-la per les ratlles que hi ha en llapis. 4. Enganxa els dos extrems de la cartolina per dins.

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:36

30/3/10 13:35:26

5. Doblega un quadrat gran de cartolina pel centre i dibuixa-hi teules, com si fos una teulada. 6. Enganxa la teulada sobre la casa.

7. Decora la casa amb portes i finestres i tot el que la teva imaginació vulgui.

Roser Piñol (text adaptat)

Activitats 1. Marca amb una creu quina d’aquestes frases resumeix millor el resultat del teu treball manual: No m’ha sortit bé perquè he volgut anar molt de pressa i m’he saltat algun pas important. La casa de paper m’ha sortit molt bé perquè he seguit al peu de la lletra les indicacions. No està malament del tot, però podria haver estat millor si hagués llegit amb atenció tots els passos. 37

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:37

30/3/10 13:35:29

Endevinalles ieta L’esp ntada e d s e . ica d cases s Una m e l es a tot c obrir ó s s é jo i fic s. u des e ncade m a l t E s te s por e l s e tot

! fred n i u rum. m u Ai q r i faig o m r o orit, d d e o r n nf Mai git cor e l e sofre c n , u Tin ejo s! n! ada u m q u s o g e r lle s t fr pa at de c i tan l p a n n T i taul ixa un bo com a na èl b a u p c or a. un oth cad Só i t mis r Flo njo do n , es e El geg pon Amp antàs jó s le, f Sóc alt i fle erm , gros i uma et d ben pla i e scar ntat eixo i servei xofa xo per la m perq t, guardar eva uè p tot el q fald ue està ugui a s re capgira posa t. r.

Activitats 1. Resol les endevinalles de Montse Ginesta que acabes de llegir. Totes fan referència a objectes de la casa. Després, memoritza’n una.

• Ai quin fred! • Flonjo, esponjós i fleuma: • L’espieta: • Tinc son! • El gegantàs: 38

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:38

30/3/10 13:35:32

Avaluació 1.

Marca amb una creu les respostes correctes. El senyor Bastida i Fonaments era un constructor de cases. El senyor Bastida i Fonaments sentia parlar les cases. El senyor Bastida i Fonaments va llegir el llibre que es deia Contes d’estar per casa. El senyor Bastida i Fonaments no es creia que les cases parlessin. Quan era petit, al senyor Bastida i Fonaments li deien que les cases parlaven. El senyor Bastida i Fonaments feia sorolls a dintre les cases.

En quin paràgraf del text expositiu es parla de cada un d’aquests tipus de

cases:

• Casa de camp amb animals i camps de conreu: • Casa dels homes primitius: • Cases molt altes que ocupen poc terreny: • Cases dels carrers de pobles: • Cases unifamiliars:

3. Escriu l’endevinalla que has memoritzat anteriorment.

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:39

30/3/10 13:35:42

Bibliografia Barcelona, . sa a c r e p r a st ’e ontes d I CORNELLÀ: C IA C R A 003 (5a edició) 2 G S 1, R 9 LO ja n DO ro a T e de Llibres, Sèri a p o S , a v o n a rc a B gir aquest

e lle que parlen has d s se ca s a le e d s s cose Fonaments es v i a id st a B r Si vols saber mé o y n se per s com un dia el onar la fórmula d a v li e u q s llibre. Així veurà se ca estre d’escoltar creuar amb un m ltar-les. aprendre a esco

BIANCA PITZORNO: La casa de l’arbre.

Sopa de Llibres, Sèrie Verda 9, 19

Barcelona, Barcanova, 97 (8a edició)

Aquesta és la història de dues no ies que, cansades del seu pis de la cciutat, decideixen anar a viure a dalt d’un arbre. Allà hi constru eixen u a casa molt bonica i molt espa un iosa per rebre-hi els amics, per fer-hi f tes... Però aviat sorgeixen els fes problemes: problemes amb el ve í de dalt, problemes per la falta d’aigu a, problemes per la visita d’une s cigonyes. Llegeix-lo, et divertirà s molt!

. Barcelona, a ll e u sq E i u o B n a IQUEL: Jo MARIA ÀNGELS JUANM ibres, Sèrie Verda 125, 2006 (2a edició) e Ll Barcanova, Sopa d .. però

licat. dreçat, creient, ap en , et n e: ct la fe er p n nen na, la finestra de ’u d t to e, En Joan Bou era u u q r ri b rò, quan va desco a capgirar-se-li. r ça en m co n no tenia amics. Pe va s se avia torçat, les co ics... Llegeix el m a ir n te , cs jo sseva habitació s’h r ta n re a compartir, inve LLlavors va aprend què! lllibre i sabràs per

Mon_Lector_CM4_U3.indd Sec1:40

30/3/10 13:35:45

4. Els extraterrestres Text narratiu Abans de llegir...

• Quin nom té el planeta on vivim? • Com es diu el sistema de planetes on es troba la Terra? • Digues el nom d’algun altre planeta del sistema solar. • Marca amb una creu la resposta correcta: – Els extraterrestres són...

– Una galàxia és...

els habitants de la Terra.

una extraterrestre que va de gala.

personatges que vénen d’altres

una gran quantitat d’estrelles

planetes.

agrupades en el firmament.

– La Via Làctia és... la galàxia d’on forma part el Sol.

una via de llet.

• Aquesta unitat tracta sobre els extraterrestres. T’agraden les pel·lícules, els llibres o els videojocs on surten extraterrestres? Posa’n exemples.

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:41

31/3/10 11:44:05

LES AVENTURES DEL MEGACAPITÀ FONOLL

El m e un h gacapità abit Fo Cigró ant del noll és p expl orar que se’n laneta la T va a en t er a al se nt envia ra. De ta u pla neta un infor nt m p el qu e e li er explic pass ar a.

«Aquí nau intergalàctica Cogombre Sideral. Us parla el megacapità Fonoll. Començo l’exploració. Envio informe número 1: He sortit del nostre planeta a l’hora prevista. El coet s’ha enlairat, però com que era cap de setmana, un cop a l’estratosfera, he trobar retencions de trànsit perquè tothom se n’anava als planetes on tenen segones residències. Per sortir de la nostra galàxia, he hagut de connectar amb Ràdio Trànsit per informar-me sobre la ruta menys transitada. La meva missió és explorar el planeta Terra i prendre’n dades, contactar amb els terrícoles i convidar el seu president a visitar la nostra civilització. El planeta Terra és poc conegut entre nosaltres, tot i que en tenim una guia turística. Vam descobrir el planeta Terra gràcies als nostres potents radars, que van captar uns sons estranys en aquell quadrant de l’Univers. Després de descodificar els sons, vam saber que es tractava de clàxons sonant en un embús, la qual cosa volia dir que el planeta Terra estava en un estadi d’evolució prou desenvolupat per ser contactat. El viatge fins al planeta Terra ha estat una mica accidentat. Com que feia tard per culpa de les retencions, he pitjat l’accelerador a fons i, de sobte, rere un asteroide, ha sortit un agent de la patrulla galàctica i m’ha multat per excés de velocitat. 42

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:42

30/3/10 16:53:16

Li he dit amb bones paraules que anava en missió espacial a la Terra i que feia tard, però m’ha contestat que callés o em buscaria les pessigolles. I també m’ha dit que a veure quan em renovava el carnet de conduir naus espacials, que el tenia caducat de feia tres mesos! Després d’aquest incident, he continuat el meu viatge. L’Univers s’ha buidat d’estels i de planetes i he navegat sense cap mena de problema fins a entrar a la Via Làctia, on he tornat a trobar retencions; he estat tres hores en dansa esperant poder entrar a la galàxia. Un cop a dins, m’han aturat a la duana. M’han preguntat si portava formatges de bola, ampolles de whisky o cartons de tabac. Jo els he contestat que no sabia què eren aquelles coses. —Motiu del viatge? —m’han demanat, tot d’una. —Exploració espacial —he contestat. Aleshores els duaners m’han regirat el coet i m’han fet deixar un xoriço de Triceratops que m’havia donat un parent perquè no hagués d’estar menjant sempre píndoles. Han dit que no és permesa l’entrada d’embotit de dinosaure a la Via Làctia. I una vegada segellat el passaport, m’han deixat continuar el camí. Abans de contemplar amb els meus propis ulls el planeta blau, he sabut que hi estava arribant perquè he començat a veure, surant a l’espai, bosses de plàstic, pneumàtics vells, marro de cafè i peles de taronja. És conegut per tot l’Univers que la Terra és un planeta molt contaminat. Finalment he guaitat la meva destinació i he quedat bocabadat pel seu color blau intens. M’he situat en òrbita i, ben excitat, he esperat ordres per començar l’exploració. Megacapità Fonoll. Continuaré informant. PD. Ah!, per cert, abans de tallar la transmissió, voldria fer una consulta a l’ordinador central del nostre planeta. Mentre m’apropava a la Terra, he recollit una deixalla que surava a l’espai. Era com una petita funda de roba negra i la seva olor recorda la dels formatges. Què pot ser?». Solució: Un mitjó.

JOAN DE DÉU PRATS

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:43

30/3/10 16:53:27

Activitats 1. Ordena aquestes seqüències de l’informe del megacapità Fonoll: He guaitat la meva destinació i he quedat bocabadat. Un cop a dins m’han aturat a la duana. He sortit dels nostre planeta a l’hora prevista. El viatge fins al planeta Terra ha estat una mica accidentat.

2. Marca amb una V les frases verdaderes i amb una F les falses: Quan s’ha enlairat el coet ha trobat retencions de trànsit. Ha hagut de connectar amb Ràdio Notícies. La missió del capità és explorar el planeta Terra. Quan ha arribat a Venus s’ha trobat un capità amic. Van descobrir el planeta Terra gràcies a uns radars potents. L’ha aturat un agent de la patrulla galàctica. Els radars van detectar sorolls de clàxons. Quan ha entrat a la Via Làctia, l’han aturat a la duana. Finalment ha arribat a la Terra, el planeta verd.

3. Escriu l’endevinalla que hi ha en el text.

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:44

30/3/10 16:53:32

4. Relaciona cada personatge amb la seva descripció. •

•

de yà planeta n u ll l a r e ix Vaig né n petit em va ra e n a u Q . Kriptó l bans que e a t s ju a rr e c enviar a la T integrés. Tin s e d s e ta e meu plan rça humans: fo re b o s rs e d uns po i puc , puc volar a ri à in rd o a extr ls objectes. e d s é v a tr veure a

Sóc un vu lcanià i fo rmo part tripulació de la de l’Enter p rise, una n espacial d au e la sèrie de televis ió Star Trek. També su rto en pel·lícules i videojoc Ah! El me s. u nom és Spock, M r. Spock.

•

’una d a t nis b ago t o a am r r r p e l T e ta mol i sóc ribar a la a i T E n e r ic ue t aig a q seva Em d V . a m a s l o a u C c íc a al. pel·l ollir es paci c s a e a gun u l v a a n r m i ues e d g i n a S una e « r a », un n seny Telèfon n res, e por, u a t « v , n » ve sa i em es a a ca . n M u « lg àxia s: l a ’ e a l d g u s a para spré mev e a D l . . ra bo». orna t g i va

Joan de Déu Prats

Sóc un a lienígen a. Sóc d lluna d’u ’una n altre sis t e m a planet Sóc eng ari. anxós i p o r t o malaltie moltes s que va ig encoma un tripu nar a lant d’un a n au espac que va a ial terrar al nostre sa Surto a d tèl·lit. iverses p el·lícules la prime , ra es diu Alien.

• •

BT00181901_U4_Mon_Lector_4.indd 45

11/6/19 12:44

Text expositiu Abans de llegir…

• Creus que hi ha vida en altres planetes? • Com creus que va aparèixer la vida a la Terra? HI HA VIDA A ALTRES PLANETES? De vegades, quan mirem el cel a la nit i hi veiem moltes estrelles, ens fem aquesta pregunta: «Hi haurà vida en algun d’aquests astres que veiem?». O aquesta altra: «Si hi ha vida a la Terra, per quin motiu no n’hi pot haver en un altre planeta d’aquests que hi ha voltant per l’espai?». Els científics que ho estan estudiant diuen que, per saber-ho, cal entendre com va començar la Terra. Com va aparèixer la vida a la Terra Fa més de tres mil milions d’anys, la vida va aparèixer a la Terra en forma d’uns elements microscòpics. L’energia del Sol va fer que aquests organismes tan petits s’anessin transformant en cèl·lules, després en plantes, més tard en animals i, finalment, en éssers humans. 46

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:46

30/3/10 16:54:05

La preocupació per la vida en altres planetes La humanitat ha volgut esbrinar sempre si hi ha vida en altres planetes, però només fins fa uns tres-cents anys no es va descobrir que la Lluna i els planetes són astres de la mateixa manera que ho és la Terra. De tant en tant surten notícies en què es diu que s’ha descobert vida a altres llocs del firmament, però després s’han de desmentir. Què sabem de l’espai Actualment se sap que no hi ha vida intel·ligent als altres planetes del nostre sistema solar. Una de les poques coses que s’ha comprovat és que al planeta Mart no hi ha ni l’aire ni l’aigua necessaris perquè hi hagi vida. Però el que s’ignora és si n’hi ha en altres planetes d’altres planetaris. d ’altres ssistemes istemes p lanetaris.

L’univers éss iimmens. nostra galàxia, Via dosL’univers é mmens. LLa an ostra g alàxia, lla aV ia LLàctia, àctia, cconté onté aaproximadament proximadament d oscents mil milions d’estrelles. I és possible que hi hagi cent mil milions d’altres galàxies. Per tant, pot haver-hi milions de possibilitats que hi hagi sistemes planetaris com el nostre i planetes com la Terra, però estan tan allunyats de nosaltres que trigaríem molts anys, més que els anys que viu una persona, a poder arribar-hi per comprovar-ho. Qui sap? Els científics creuen que en altres planetes semblants al nostre hi pot haver una mena d’organismes vius també semblants als que van fer que aparegués la vida a la Terra. Això deu ser veritat? Ho arribaran a descobrir algun dia? No ho sabem!

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:47

30/3/10 16:54:15

Activitats 1. Com va començar la vida a la Terra?

2. Quan temps fa que la humanitat està preocupada per saber si hi ha vida en altres planetes?

3. Marca amb una creu la resposta correcta: • Quantes estrelles hi ha a la Via Làctia: Aproximadament, dos-cents milions. Aproximadament, dos mil milions.

• Per què no podem saber quantes galàxies hi ha? N’hi ha tantes que no es poden comptar una a una. Estan tan lluny que trigaríem molts anys a saber-ho.

4. Completa la graella amb la informació del text que acabes de llegir: Què sabem de l’espai?

Què desconeixem de l’espai?

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:48

30/3/10 16:54:24

Notícia EL REGNE UNIT AIXECA EL SECRET A 800 DOCUMENTS SOBRE OVNIS Extraterrestres amb cap en forma de llimona o misterioses resplendors sobre un cementiri són algunes de les històries més peculiars que es poden trobar en els dossiers sobre ovnis que el Ministeri de Defensa britànic ha desclassificat aquest dilluns. Els arxius desclassificats corresponen als casos registrats entre el 1981 i el 1996, LONDRES.

que demostren que el nombre de casos vistos va augmentar significativament arran de l’estrena de pel·lícules de ciència-ficció com Independence Day o la de la sèrie Expedient X. D’entre els 800 casos i troballes durant l’esmentat període, un dels relats intr més intrigants és el de dos nens que afir van afirmar que havien parlat amb un a marcià amb el cap en forma de llimona, que va aparèixer de sobte davant dels joves el 4 de maig de 1995 en una nau gra «que quatre cases». «Us volem; més gran am nosaltres», són les suposades veniu amb paraules que va pronunciar l’ésser d’un pla altre planeta. El Periódico (text adaptat)

Activitats 1. Què significa l’expressió arxius desclassificats?

2. Quan hi va haver més gent que deia que havia vist extraterrestres?

3. Qui va veure un marcià amb el cap en forma de llimona? 49

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:49

30/3/10 16:54:32

Poesia El setè cel Història certa dels set cels. Set paradisos màgics i encantats. Història certa dels set cels. Set nius de pau, de glòria i de felicitat.

El tercer cel, dins d’un mirall perfila les imatges d’un món ignorat. I el quart cel és irreal, com un oasi verd en un desert estrany.

El primer cel és inventat: el primer gran invent de la terrestritat. El segon cel, imaginat en una nit d’estiu a la vora del mar.

Del cinquè cel res no se’n sap. No hi ha notícies d’aquest cel tan amagat. I el sisè cel està copiat del cel setè que has engendrat dins del teu cap. Jaume Sisa

Activitats 1. Com són els set cels? 2. Com són cadascun dels cels? • el primer cel:

• el sisè cel:

• el segon cel:

• el setè cel:

• el tercer cel:

• Com podria ser el vuitè cel?

• el quart cel: • el cinquè cel: 50

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:50

30/3/10 16:54:41

Avaluació 1.

Respon les preguntes que hi ha a continuació sobre Les aventures

del megacapità Fonoll.

• Qui era el megacapità Fonoll? • Com es deia el planeta d’on procedia el megacapità? • Per què va anar a la Terra? • Amb quins entrebancs es va trobar durant el viatge cap a la Terra? • Quines deixalles va trobar el megacapità surant per l’espai?

2. Com creus que se sap que no hi ha vida als altres planetes del sistema solar? Raona la teva resposta.

3. Quins dels quatre textos et servirien per fer un treball de Coneixement del medi? Per què?

4. De quin tema tracta la notícia que has llegit?

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:51

30/3/10 16:54:47

Bibliografia arcelona, B . ll o n o F à it p a c ntures del mega e v a s e L : TS A R P 01 (7a edició) 0 2 , 0 6 a JOAN DE DÉU rd e V e de Llibres, Sèri a p o S , a v o n a rc a B res del

ventu t veure que les a u g o p s a h és. ja t a questa unit darà llegir-ne m ’a ra d g a ó t’ ci a e u rr q a r n u g la e s. S Amb n molt divertide . só ll o n o F à it p ca uest personatge q a mega té a rr e T la e imatge d Ja veuràs quina

JOAN DE DÉU PRATS: Les aventures del

Barcelona, Barcanova, Sopa de

megacomandant Fonoll. Llibres, Sèrie Verda 153, 2008

El megacapità Fonoll torna al pla neta Cigró, on rep la màxima c ndecoració, la Gran Coliflor de co Ferro, i és ascendit a m gacomandant. me P rò li encarreguen una altra mi Pe ssió a la Terra i quan hi torna es troba a b problemes, que, naturalm am ent, sap resoldre molt bé.

a, Sopa de v o n a rc a B , a n lo e er! Barc GLLÒRIA MARÍN: Skimm , 2005 (3a edició) nja 9 Llibres, Sèrie Taro ny, r, i un ésser estra ’un nen, en Vícto d a ri to is h la és olt agressives es Aquest llibre m s n o ci la re es n ’u iga prés d un conte ple d’intr l’Skimmer que des És . rs o d ra o b la l· mics i co cconverteixen en a . gur que t’agradarà i de màgia que se

Mon_Lector_CM4_U4.indd Sec1:52

30/3/10 16:54:50

5. L’hivern Text narratiu Abans de llegir...

• Marca amb una creu la resposta correcta: – A l’hivern la temperatura acostuma a ser... de més de 35 ºC

d’entre 25 ºC i 30 ºC

de menys de 20 ºC

– A l’hivern alguns arbres... comencen a perdre les fulles

perden totes les fulles

tenen les fulles de color groc – A l’hivern alguns animals... entren en un son profund

dormen de nit

dormen de dia i estan desperts a la nit – A l’hivern el dia és... molt llarg

igual de llarg que la nit

molt curt

• Aquest text que ara llegiràs forma part d’un conte que es diu Un desembre congelat. D’on creus que ha tret el títol, l’autor?

• Escriu cinc coses que es puguin congelar al carrer pel fred que fa a l’hivern. 53

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:53

30/3/10 13:43:00

UN DESEMBRE CONGELAT Buf!, ja era hora! Aquesta setmana ha començat a fer bo i ja ens podem treure l’abric. Després d’un hivern com el que hem passat, esperàvem aquest sol amb candeletes. I és que d’hiverns com aquest, ni els avis no en recordaven cap. I sobretot el desembre. Mireu si n’ha fet, de fred, aquest desembre, que un bon dia se’ns van glaçar les paraules. I que no es desfeien. Parlàvem i no sentíem res, ni una trista paraula. Només les vèiem aparèixer glaçades allà al nostre davant, aguantant-se en l’aire, perquè aquest pobre ja estava tan refredat que no les deixava caure i ens les deixava palplantades al davant. Eren com els glaçons de la nevera però amb la forma de les paraules. Jo ho vaig descobrir anant pel carrer, quan vaig veure en Miquel i el vaig cridar ben fort: «Miqueeeel!!!». I de seguida, com per art de màgia, ja teniu la paraula «Miqueeeel», així, amb tres o quatre es, tota glaçada i fent un pont de cap a cap de carrer fins a l’altra vorera. I és clar, després d’aquesta van sortir, també ben glaçadetes, els «oooooh», els «però...» i els «bufa...» dels qui passaven pel carrer. Tots vam mirar al nostre voltant: allò era general. A cada carrer i als patis i als terrats de les cases s’anaven glaçant les paraules. Això no s’havia vist mai. Fins a aquell dia el termòmetre només feia la viu-viu i quan anàvem pel carrer semblava que tots fuméssim uns grans cigars, perquè trèiem tant de fum com si fóssim una màquina de tren d’aquelles de vapor; però que se’ns glacessin les paraules... mosca! Ja són ganes. Però ep, també podia ser divertit.

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:54

30/3/10 13:43:05

De moment, per començar, en Miquel em va contestar cridant-me també ben fort: «Joaaaan!!!» I zas, ja teniu una altra paraula pont que arribava fins a mi. Sí, allò prometia, i vam començar a voltar per xalar de l’espectacle. Passeigs, places i carrers anaven omplint-se de paraules. N’hi havia a tot arreu: algunes sortien de les botigues; d’altres eren al mig del carrer, entre els cotxes; dues frases d’una recepta de cuina a mig explicar saltaven de balcó a balcó; en un tros de carrer semblava que hi hagués una cova, perquè de cop i volta veies tot d’estalagmites: i és que hi havia un grup de treballadors que arranjaven canonades. En fi, tot un espectacle. A més i més n’hi havia de mil formes diferents. Quan la gent es cridava, acostumaven a fer de pont; d’altres semblaven una serp, totes ondulades, com aquell «Que no vindrà, potser demà?» que vam trobar al carrer Major. Davant de la farmàcia, un «A quin metge dieu?» semblava un nedador capbussant-se a la piscina. Un altre bloc de una hii h havia b loc d e ggel el eera ra u na lllarga larga sserralada erralada aamb mb ccims ims i ccarenes; arenes; h avia ttambé ambé lla a tteulada eulada d’una orelles d’un pipa d’un per d ’una ffàbrica, àbrica, lles es o relles d ’un ggat at o lla ap ipa d ’un ffumador... umador... p er a ttots ots eels ls ggustos. ustos. Després, mestre, que ho que D esprés, a ll’escola, ’escola, eell m estre, q ue ssempre empre h o aaprofita profita ttot, ot, eens ns eexplicaria xplicaria q ue aaquestes questees diferents perquè depenien de de fformes ormes eeren ren d iferents p erquè d epenien d e ll’entonació ’entonació d e ccada ada ffrase. rase.

La volia dir-hi però més ho més L a ggent ent v olia ccomentar-ho, omentar-ho, d ir-hi lla a sseva, eva, p erò ccom om m és h o ffeia, eia, ééss cclar, lar, m és només podia dintre perquè eembolicava mbolicava lla a ttroca. roca. I n omés p odia ffer-ho er-ho a d intre ccasa, asa, p erquè eels ls ccarrers arrers ccomençaven omençaven ulls ben oberts per no de nassos a ssemblar emblar lla a gguia uia ttelefònica elefònica i ccalia alia aanar nar aamb mb eels ls u lls b en o berts p er n o ttopar opar d en assos amb cap paraula. Els cotxes circulaven a poc a poc i els municipals miraven de calmar la gent i guiar-la per aquell laberint de gel sense trencar res; amb el terra relliscós, les patinades haurien estat descomunals. [...] Fins que cap al migdia, després de dinar —si és que algú va dinar— el cel, tan tapat fins aleshores, va deixar algunes escletxes i va començar a sortir el sol. De cop i volta es va sentir a tota la ciutat un murmuri cada cop més alt que va acabar esdevenint una autèntica cridòria. El sol desfeia el gel i nosaltres recuperàvem el so de les paraules. I tot i l’eixordadissa, prou que tothom, cansat de fer mutis, es va afegir al xivarri general per l’alegria de poder tornar-se a cridar pel nom i poder parlar sense aquelles barreres de glaç. SALVADOR COMELLES

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:55

30/3/10 13:43:13

Activitats 1. Respon les preguntes següents: • Per què es glaçaven les paraules? • Amb què compara l’autor les paraules glaçades? • On hi havia paraules glaçades? • Quines formes agafaven les paraules? • Per què la gent no s’entenia quan parlava al carrer? • Com circulaven els cotxes? • Què havien de fer els guàrdies municipals? • Com s’acaba la història?

2. Busca en aquesta sopa de lletres deu paraules que han sortit en el text. A E H G R E I B

E S C L E T X A

D T G T U A I L

X A L A R D E C

I L A P Q B N O

V A Ç A O P E R

A G E L H G S V

R M E T G E C E

R I E Z A N O L

I T R I S I L A

P A R A U L A S

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:56

30/3/10 13:43:21

3. Completa les frases de sota amb les expressions següents: amb etes candel

no sentíem una trista p ni araula

xalar de l’especta cle e l tades a palplan nt dava

ites m g a stal e a hi h

patin desco ades muna ls

en ni els avis cap en recordav

• A les coves de gel • Pel carrer • Per sobre el gel es poden fer • Ho estàvem esperant • Com aquell hivern • Ens agradava molt • L’aire estava tan refredat que ens deixava les paraules

i estalactites. . . . . .

4. A la lectura, el mestre els explica que la forma de les frases gelades eren diferents perquè això depenia de l’entonació. Posa un exemple d’oració enunciativa, un d’interrogativa i un d’exclamativa.

• Enunciativa (per explicar una cosa o un fet).

• Interrogativa (per fer una pregunta).

• Exclamativa (per mostrar l’alegria o donar una ordre).

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:57

30/3/10 13:43:23

Text expositiu Abans de llegir…

• Quina definició de la paraula hivern et sembla més correcta? L’estació de l’any que no fa ni fred ni calor, comencen a caure les fulles dels arbres, el dia i la nit són igual de llargs i alguns animals dormen a la nit. L’estació de l’any que fa més fred, el dia és més curt, alguns arbres perden les fulles i alguns animals hibernen.

• Escriu el nom de les estacions de l’any. L’HIVERN Les estacions de l’any Les estacions són els períodes de l’any en què hi ha unes condicions meteorològiques semblants. Duren, aproximadament, tres mesos cada una i s’anomenen: hivern, primavera, estiu i tardor. La causa de les estacions La inclinació de la Terra i la seva superfície corba fan que els rajos solars no arribin a la Terra de la mateixa manera en tots els punts. Tampoc no arriben de la mateixa manera en el mateix punt al llarg de l’any. Aquest fet origina les estacions. Quan els rajos solars ens arriben més perpendicularment i durant més hores al dia, fa més calor i és l’estiu. Quan els rajos solars ens arriben més inclinats i durant menys hores, fa més fred i és l’hivern. Entre l’estiu i l’hivern hi ha la tardor, i entre l’hivern i l’estiu, la primavera. Hi ha llocs del món on només tenen dues estacions i uns altres on només en tenen una. 58

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:58

30/3/10 13:43:26

Característiques de l’hivern L’hivern comença el 21 de desembre i s’acaba el 21 de març. Es caracteritza per un descens de la temperatura. Acostuma a ploure més, però això no és sempre segur, depèn dels anys. A l’hivern el dia és més curt, es fa fosc més aviat. Les persones necessitem anar més abrigades i a les cases tenim aparells o sistemes que ens proporcionen escalfor, com ara estufes, calefacció, etc. La natura també s’adapta a l’estació, ja que hi ha alguns animals que hibernen i alguns arbres perden les fulles. La hibernació d’alguns animals Alguns animals sobreviuen a l’hivern entrant en una espècie de son profund, fent que la seva activitat corporal sigui més lenta i la seva temperatura descendeixi per estalviar energia. El cor els batega més lentament i la respiració es fa també més pausada. La temperatura corporal pot disminuir fins a igualar-se gairebé amb la del seu entorn, encara que s’acosti al punt de congelació. Els animals que hibernen acostumen a buscar llocs càlids i segurs per passar l’hivern. Els ratpenats, per exemple, dormen al fons de les coves i cavernes, on la temperatura no varia gaire. Molts rosegadors petits hivernen sota terra en caus folrats d’herba per mantenir la de durant els mesos de ccalor, alor, i aalguns lguns rrèptils, èptils, ccom om lles es ttortugues ortugues d e tterra, erra, ttambé ambé ss’enterren ’enterren d urant e ls m esos d e més m és ffred. red.

Els arbres que perden E ls a rbres q ue p erden lles es ffulles ulles Hii h ha plantes que perden del que havien H a p lantes q ue a ll’hivern ’hivern p erden d el ttot ot lles es ffulles ulles q ue jja a h avien ccomençat omençat a ccaure aure durant la tardor. D’aquesta manera el seu ritme de vida va més a poc a poc i no es gelen per dintre si fa molt fred i així poden resistir millor les baixes temperatures. Quan arriba la primavera, els surten fulles noves i continuen creixent. El plàtan, l’ametller, el castanyer, el roure, entre d’altres, són arbres de fulla caduca. 59

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:59

30/3/10 13:43:31

Activitats 1. Explica què volen dir les expressions destacades de les frases següents: • Les estacions són els períodes de l’any en què hi ha unes condicions meteorològiques semblants.

• La inclinació de la Terra i la seva superfície corba fan que els rajos solars no arribin a la Terra de la mateixa manera en tots els punts.

• L’hivern es caracteritza per un descens de la temperatura.

2. Quina és la frase sinònima de l’expressió: «Alguns animals sobreviuen a l’hivern entrant en una espècie de son profund»?. Tria la resposta correcta. Alguns animals es moren a l’hivern durant un son profund. Alguns animals a l’hivern entren en un son profund per sobreviure. Alguns animals dormen a l’estiu i es desperten quan arriba l’hivern.

3. Marca amb una V les afirmacions verdaderes i amb una F les falses segons la informació del text expositiu. Hi ha plantes que a l’hivern perden la totalitat de les seves fulles, les quals van començar a caure a la tardor. Quan arriba l’hivern, les plantes tornen a brotar amb força. Les plantes noten les diferències que hi ha entre unes estacions de l’any i unes altres. Les plantes comencen a perdre les fulles quan arriba la primavera. 60

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:60

31/3/10 11:44:48

Gràfics ELS GRÀFICS DE TEMPERATURES Els gràfics s’utilitzen per explicar situacions o dades d’una manera clara. Permeten veure, gairebé com si fos un dibuix, tota la informació necessària. L’avantatge de presentar les dades en forma de gràfic és que, amb un simple cop d’ull, ens podem fer càrrec d’una situació. Els gràfics de temperatures ens indiquen quan va fer una determinada temperatura i així podem saber els dies, mesos o anys m més més etc. és ffreds, reds, m és ccàlids, àlids, e tc. En el gràfic que hi ha a continuació ó ss’indica: ’indica: – En la columna de l’esquerra, els graus graus de temperatura; – Al final de cada columna, l’any. – Els punts de color vermell i la ratlla la que els uneix, les temperatures màximes. mes. – Els punts de color rosa i la ratlla q que ue els uneix, les temperatures mitjanes. – Els punts de color groc i la ratlla que els uneix, les temperatures mínimes. mes.

Activitats 1. Observa bé el gràfic anterior i respon les preguntes que hi ha a continuació: • Per què serveixen els gràfics? • De quin mes ens indica la temperatura? • Quin any hi va haver la mínima més baixa? • Quin any hi va haver la màxima més alta? • Quina temperatura mitjana hi va haver el gener del 2009? • Quina temperatura mínima hi va haver el gener del 1999? • Quin any va fer més fred? 61

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:61

30/3/10 13:43:38

Poesia Gener Pel gener comença l’any i els onze mesos que falten fan que el fred no se senti tant.

Però una ullada de sol el pot fondre de seguida i tots hem de portar dol.

Els tres reis, majestuosos, passen per ciutats i viles i són sempre generosos.

Cal anar amb compte amb el glaç, que si bades i rellisques et pots molt bé trencar un braç.

Amb la neu, si n’ha caigut, fem un ninot que ens contempla i té el nas molt punxegut.

Pel gener fa un fred molt viu, se’ns han acabat les festes i tots enyorem l’estiu. Miquel Martí i Pol

Activitats 1. Contesta les preguntes següents sobre el poema.

• A quins reis es refereix el poeta? • Per què el ninot de neu té el nas punxegut?

• Per què haurem de portar dol si surt una ullada de sol?

• Per què hem d’anar en compte quan caminem pel glaç? • Per què enyorem l’estiu?

2. Memoritza una estrofa del poema i recita-la als teus companys i companyes. 62

BT00181901_U5_Mon_Lector_4.indd 62

11/6/19 12:50

Avaluació 1. Marca les frases següents sobre el text narratiu Un desembre congelat amb una V les verdaderes i amb una F les falses. Als habitants d’aquella ciutat se’ls glaçaven les mans quan parlaven. El protagonista ens explica què va passar un hivern que va fer molt fred. Les frases glaçades tenien formes diferents segons l’entonació. En Miquel i en Joan es van divertir molt amb l’espectacle. Als habitants de la ciutat se’ls va glaçar el nas i els va quedar punxegut.

2. Completa aquesta graella amb les característiques de l’hivern: Què fan? Duració

Climatologia

Les persones

Alguns animals

Algunes plantes

3. Escriu l’estrofa del poema que has memoritzat anteriorment.

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:63

30/3/10 17:07:14

Bibliografia i altres contes. t la e g n o c re b m 2001 : Un dese SALVADOR COMELLES a, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 61, anov Barcelona, Barc ((2a edició) ’aquest

mer conte d ri p l e t to é b e ir a ides. Els altres t has llegit g rt a e it iv n d u a lt o st e m u s q a se En ca co s personatges ist, l’autor expli re v lt s a ’a h d i ja s e m d o fa C . e llibre i ha d daran molt. N’h ra g a t’ é b m ta s conte fantàstics.

TONI VILLALOBOS: Lluny de l’altiplà. Ba

d Llibres, Sèrie Taronja 135, 2007 de

rcelona, Barcanova, Sopa

E tracta d’un llibre d’aventures Es , però d’animals. Els Tirrova són uns curiosos animals que viuen sego ns els seus costums i tradicion s, i res no els fa canviar. Però n’hi ha un de petit que decideix marxar a ve ure m n. Això el portarà a descobri mó r nous paisatges i altres persona tges m ntre viu un seguit d’aventures me apassionats.

nys! Barcelona, a s lt o m r e P / t! fi Bon pro MIQUEL MARTÍ I POL: ibres, Sèrie Taronja 25, 1999 (12a edició) e Ll Barcanova, Sopa d erò també hi p , » re b em es D « ràs obaràs la poesia y. Així, si vols, pod n En aquest llibre tr l’a e d es m a d ca a. ia per a sari amb un poem er trobaràs una poes iv n a u se el d ia de mics el d sobre menjars: des ts ti fellicitar els teus a er iv d es em o i trobaràs p ir-lo! Si gires el llibre, h gradarà molt lleg a T’ . ta fe es d ta la co la truita fins a la xo

Mon_Lector_CM4_U5.indd Sec1:64

30/3/10 13:43:47

6. El teatre Text narratiu Abans de llegir...

• Què saps sobre el teatre? Relaciona cada paraula amb la seva definició. Escenari

•

Art escènic que consisteix a representar una història.

Director, directora

•

Persona que escriu l’obra.

Titella

•

Lloc on es representa l’obra.

Actors i actrius

•

Una gran tela que separa els espectadors de l’escenari.

Teatre

•

Persona que dirigeix la companyia de teatre.

Autor, autora

•

Ninot que fa d’actor o d’actriu.

Teló

•

Persones que representen l’obra.

• Escriu els nombres que falten en aquests títols de contes. Si no els coneixes, en la lectura trobaràs aquesta informació. – Els

porquets.

– Les

taronges de la vida.

– Les

cabretes i el llop.

– Els

desitjos.

– La Blancaneus i els

nans. – Els

caçadors.

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:65

30/3/10 13:44:39

COM HA CANVIAT EL CONTE! En Roger i en Fabià tenen la mà trencada en això d’explicar contes, i en saben tants que d’alguns ni se’n recorden! Van pertot arreu amb un bagul molt gran de fusta ple de disfresses, de carotes i de decorats de cartró pintat. Recorren tots els barris i les places de les ciutats i viatgen de poble en poble. Arriben a tots els racons on hi ha nens i nenes, fins i tot als llocs més perduts entre les muntanyes o més ensorrats a les valls, com han fet sempre els joglars i els comediants de tots els temps.

S’hi queden el temps just d’explicar un conte. La pega —o la sort— és que, quan s’hi posen, allò no s’acaba mai. En Fabià prou que s’hi escarrassa en explicar les coses tal com són, perquè és un explicador de contes molt seriós, però en Roger, que es passa el dia preguntant-se el com i el perquè de totes les coses, la veritat és que sovint li ho fa molt i molt difícil. Avui en Roger i en Fabià són a la plaça d’un poblet. La canalla seu a terra fent una rotllana. En Fabià va vestit d’antic. Duu unes mitges vermelles, calça curta de color verd i un gec també verd. En Roger no s’ha disfressat de res encara i està molt atrafegat remenant i traient coses de dins el bagul i atabalant en Fabià. Som-hi, doncs! En Roger ja ha col·locat per allà, al mig, uns quants arbres de cartró —que ha tret del bagul perquè facin de bosc— i en Fabià comença a explicar el conte mentre els nens i les nenes no li treuen els ulls de sobre, amb les orelles ben atentes. Escolteu, escolteu, perquè avui han triat per a la seva actuació el conte d’Els tres porquets. —Hi havia una vegada tres porquets... 66

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:66

30/3/10 13:44:43

I ara ve quan s’embolica la troca, perquè en Roger no es pot estar de dir la seva: —Tres porquets? Ja hi tornem a ser! I per què havien de ser tres? Sempre tres! Sempre el mateix a tots els contes i rondalles que expliquem pel món: tres! Els tres mosqueters, les tres fades a la bella dorment... Ep, bella de maca que era, no us penseu que era vella i arrugada. Tres tambors —i abans que en Fabià el pugui aturar, es posa a cantar—. Si n’eren tres tambors... —Aleshores, calla un moment i torna a agafar embranzida fent anar molt les mans amb tres dits molt estirats—. Tres desitjos, tres germans, tres germanes, tres oportunitats...

En Fabià, una mica aclaparat per aquell allau de tresos, somriu als nens i nenes, que se’l miren una mica sorpresos, i li respon: —Home no, tampoc és això, la Blancaneus era filla única i no es va trobar amb tres nans sinó amb set! En Roger li agafa la paraula i torna a xerrar a tort i a dret: —Tres o set, encara pitjor: set nans, set cabretes, set corbs negres... el sastre valent va matar set mosques de cop, te’n recordes, oi? I les botes del gegant eren les botes de set llegües; el gat amb botes, com tots els gats tenia set vides i la setmana té set dies... En Fabià ja en té prou i el fa callar. —Deixem-ho córrer! I expliquem el conte, que per això han vingut fins aquí. Bé doncs, hi havia una vegada set porquets... —Seeet?! En Fabià s’ha posat tot vermell i està força atabalat. —Veus com em fas ballar el cap? NO, no hi havia set porquets n’hi havia tres! —Es passa la mà pels cabells, s’estira el gec i s’aclareix la gola mentre en Roger arronsa les espatlles. Després, torna a posar veu d’explicador de contes i comença—: Hi havia una vegada tres porquets... ANNA TORTAJADA

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:67

30/3/10 13:44:46

Activitats 1. Respon aquestes preguntes:

• A què es dediquen en Roger i en Fabià?

• Què porten en el bagul en Roger i en Fabià?

• Quant de temps es queden en un mateix lloc?

• Quin conte van explicar aquell dia?

2. Quin dels dos personatges fa aquestes accions? Marca la resposta correcta amb una creu. Roger

Fabià

Tots dos

Té la mà trencada a explicar contes. És un explicador de contes molt seriós. Es passa el dia preguntant-se el com i el perquè de les coses. Avui són a la plaça d'un poblet. Va vestit d'antic. No s'ha disfressat de res. Embolica la troca canviant el nombre dels protagonistes del conte. Torna a començar l'explicació del conte. 68

BT00181901_U6_Mon_Lector_4.indd 68

11/6/19 12:56

Text expositiu Abans de llegir…

• T’agrada fer teatre? • Has participat mai en una obra de teatre? Quina? Quin personatge hi feies? • Per fer teatre, es necessita un edifici especial? • Quines altres maneres hi ha de fer teatre?

EL TEATRE El teatre té una llarga història. Des del principi de la humanitat, les persones han tingut la necessitat de representar, de cantar i de ballar tots junts per motius molt diversos: fer festes i celebracions, invocar els déus per esquivar desgràcies o demanar que plogui, etc. A l’antiga Grècia, el teatre va néixer amb les festes dedicades al déu del vi, Dionís. Les primeres obres de teatre eren tragèdies i van ser tan bones i van tenir tant d’èxit que avui dia encara se’n representen. 69

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:69

30/3/10 13:44:51

Des de llavors, s’han fet milions d’obres de teatre arreu del món en teatres fixos: amb un escenari i grades per al públic. Aquí en tens tres exemples de teatres per fora i per dins. En aquests teatres fixos s’hi fan obres amb un text, uns actors i unes actrius i un director o una directora que els dirigeix. Hi acostuma a haver decorats i un teló que s’obre quan comença l’acte i es tanca quan s’acaba. Altres maneres de fer teatre: els joglars Després dels grecs, ara deu fer uns mil anys, van aparèixer uns personatges que tenien una altra manera de fer teatre: els joglars. Eren una mena de comediants que anaven de poble en poble o de castell en castell. Hi havia joglars que feien activitats molt diverses, des de cantar cançons i recitar poesies que s’inventaven, explicar llegendes i contes, fins a fer jocs de mans, acrobàcies, etc. Els teatres de titelles Hi ha una manera diferent de fer teatre. Els personatges, que es diuen titelles, en lloc de ser persones, són ninots moguts per fils, a dintre d’una mà, amb pals, etc. Aquest tipus de teatre permet muntar i desmuntar l’escenari per anar d’un lloc a un altre a fer la representació. Fins i tot és molt fàcil improvisar-ne un. Els mims Hi ha actors i actrius que fan teatre sense paraules. Segueixen un guió i expliquen històries, la majoria de vegades molt divertides, sense dir ni una paraula, només fent gestos i ganyotes; per això, porten la cara pintada de blanc, perquè s’hi destaquin els ulls i la boca. La seva vestimenta és molt senzilla; sovint van vestits de negre. Els contacontes Alguns altres, al contrari dels mims, fan una mena de teatre sense, o amb molt poques, disfresses ni decorats: es dediquen a explicar contes. De vegades porten una maleta amb algun objecte significatiu sobre els contes que expliquen. És una manera de fer volar la imaginació, com s’hi veiéssim una obra de teatre, però sense edifici ni escenari, una sola persona ho fa tot. 70

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:70

30/3/10 13:44:56

Activitats 1. Busca en el text la informació per contestar aquestes preguntes: • Des de quan es fa teatre? • Què feien els joglars? • Què permet el teatre de titelles? • Quines paraules diuen els mims?

2. Subratlla les dues frases de cada grup que gairebé diuen el mateix. • Des del principi de la humanitat, les persones han tingut la necessitat de representar.

• La humanitat ha tingut sempre la necessitat de representar coses. • Sempre més tota la humanitat farà representacions. • Els joglars eren una mena de comediants que anaven de poble en poble o de castell en castell.

• En els castells no hi havia mai comediants que fessin de joglars. • Antigament hi havia els joglars que anaven per pobles i castells fent de comediants.

• No hi pot haver teatre sense paraules. • Els mims són actors i actrius que fan teatre sense paraules. • Hi ha actors i actrius que fan teatre només amb gestos i ganyotes. 71

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:71

30/3/10 13:45:00

3. Quines característiques comparteixen els teatres fixos i els teatres mòbils? Marca amb una creu la casella corresponent. Teatres fixos

Teatres mòbils

Tenen actors o actrius. Tenen públic. Tenen escenari. Són en un edifici apropiat. Hi ha molts decorats. Hi ha un gran teló que s'aixeca i s'abaixa.

4. Llegeix aquest text i respon: • Quin esdeveniment s’explica en la representació dels Pastorets??

• Des de quan es fan els Pastorets?

Els P astor ets é molt su antig a que na repres Nada l. A m es fa dur entació t i tam eatra ant l olts i bé en es fe l ndre s esco t t s e d s e les, e de perso Cata s reu lunya nes, per e n , a e ficio ixen scen nade diver ifica del n s r ses a la. S’ l tea en Je tre, expli sús. H i surt ca el naix pasto emen en ta rs, àn t mbé gels a lguns i dim onis.

presentació? • Quan s’acostuma a fer aquesta representació?

• Quins personatges hi surten?

5. Escriu el nom d’algun lloc on hagis vist o sàpigues que es representen els Pastorets.

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:72

30/3/10 13:45:04

El cartell

Activitats 1. Observa bé aquest cartell i respon les preguntes següents: • Quants anys fa que es realitza aquesta mostra? • A quin teatre es fa? • Quina ciutat acull aquesta mostra? • Quan té lloc la mostra de teatre? • Com són els personatges que il·lustren el cartell?

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:73

30/3/10 13:45:07

Poesia Gri grill, animal de corda Aquest és un grill músic de llargues potes grises. Parent dels instruments de cordes fregadisses.

El meu cant són poemes sobre animalades. Totes són veritat. No ho semblen, de vegades.

Joglar de primavera m’encanta actuar i quan la gent s’atura per poder-me escoltar.

Els humans no entenen aquest art tan antic: jo m’invento la música i la lletra escric. Núria Albertí

Activitats 1. Comenta amb què es comparen les expressions següents del poema: • les seves potes grises: • les ganes d’actuar: • els seus cants:

2. Qui era l’actor que anava per pobles i ciutats inventant la música i escrivint la lletra?

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:74

30/3/10 13:45:11

Avaluació 1.

Marca les frases següents sobre el text narratiu Com ha canviat el conte! amb

una V les verdaderes i amb una F les falses. En Roger i en Fabià són uns contacontes. En Roger i en Fabià no saben cap conte. Van pertot arreu amb una sabata i una espardenya. Porten un bagul molt gran de fusta ple de disfresses. En Roger diu que en el conte hi ha quinze porquets. En Fabià vol explicar el conte i en Roger no li ho deixa fer.

Relaciona:

En els os... teatres fix

lars Els jog ... n anave El teat de tite re lles...

El teatre va néixer... Els m ims.. . Els contacontes...

... es desmunta fàcilment. a ... a l’antig Grècia. ... fan teatre sense paraule s.

Escriu tres maneres diferents de fer teatre.

Fes un resum del poema Gri grill, animal de corda.

... a fer te atr pels cast e ells.

... hi ha un esce nari.

... fan imagin ar escenes i personatg es.

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:75

30/3/10 17:16:57

Bibliografia arcelona, B ! te n o c l e t ia v n om ha ca ANNA TORTAJADA: C Llibres, Sèrie Verda 145, 2007 de Barcanova, Sopa

ganes de saber s n te e u q r u g se nte, va baixar per inici d’aquest co l’ p o ir ll g l e e ll u e ti d o s m ré quin Desp s s-ho! Sabràs per Fe . a ss a a, i moltes altre p rt i o h p s é la a t n e que m m a d . va trucar educa ia com una mitja v n ca la xemeneia i no ts e u rq o p te dels tres històries. El con

SALVADOR COMELLES: El dimoni sense fei

Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie

na. Barcelona, Taronja 4, 1998 (9a edició)

E protagonista d’aquesta històr El ia és un dimoni que treballa de t ella, però està ben tip de rebre tit sempre garrotades i decideix b scar una altra manera de guan bu yar-se les garrofes. Trobarà feina e un pessebre? Trobarà feina en en una colla de diables d’un correfoc ? Trobarà, a la fi, una feina sense cops?

tian Strich.

de Chris ra cu a ió cc le e s s, nte El gran llibre dels co ova, 2001 Barcelona, Barcan

pular de pobles o p ra tu ra te li la e de lecció de contes d rans recopiladors g s EEs tracta d’una se el p s it ll co re s tes», hi ha conte lt («El gat amb bo u a eeuropeus. També rr Pe es rl a h C lar, com ara dorment», «En la el b la narrativa popu La (« m m ri de els germans G lleig», «El soldat et u eg n a «Barbablava»…), L’ (« n se s Christian Ander d’Aulnoy («L’ocell e m a d a M Patufet»…) i Han e d s n o blidar les narraci ón de la fantasia m l a ta er b o plom»…), sense o a rt o p doncs, que és una blau»). Un llibre, . i de la imaginació

Mon_Lector_CM4_U6.indd Sec1:76

30/3/10 13:45:15

7. Prínceps i princeses Text narratiu Abans de llegir...

• Quins contes s’amaguen en aquestes peces? Uneix els fragments i els coneixeràs. Les tres princeses... Els tres fills...

... de les tres corones

La princesa... El príncep... El príncep de la cara de clavell...

... més brillants que el sol ... i la princesa de la cara rosa

... Dragolí ... del rei

El sabater que va arribar...

El rei...

... trista ... a ser rei

• Escriu un resum del conte que més t’agradi dels que has trobat. Si no en coneixes cap, inventa-te’n un!

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:77

30/3/10 17:20:31

UNA GRANOTA REIAL Temps era temps, en un petit reialme del centre d’Europa, va viure el príncep Adalbert. Era bon jan i ben plantat, però també força tímid i acoquinat. Cal dir que això era un problema, no el fet que fos bon jan i ben plantat, que sempre va bé, sinó que fos acoquinat. Un príncep, ja se sap, ha de tenir empenta. Mentre va ser un nen, rai, però quan es va anar fent gran, les coses es van complicar. El principal problema era que havia de buscar promesa, una jove que, amb el temps, seria la reina. I això no era gens fàcil. I no pas perquè no hi hagués noies que li agradessin, no. El cas era que sempre que es trobava davant d’una noia i li volia declarar el seu amor o, simplement, dir-li unes paraules boniques, es quedava mut com un totxo. A palau, prou que n’hi havien presentat de princeses, però ell... Ca, barret! Es posava vermell com un tomàquet i corria a amagar-se tan lluny com podia. Aquesta circumstància, és clar, preocupava els seus pares, els reis, perquè l’Adalbert era l’hereu del regne g i successor d’una llarga nissaga que no podia quedar iinterrompuda. nterrompuda. —No sé pas com el casarem, aquest fill! —es dolia el rei. —Ja ho pots ben dir, marit meu, però haurem de prendre paciència —sospirava la reina. L’Adalbert prou que patia. Pensava que si continuava així, es convertiria en un vell conco. Però no sabia pas què havia de fer per superar la timidesa. Potser li calia una mica de distracció; darrerament s’havia amoïnat massa amb aquest assumpte. I va decidir d’anar de cacera al bosc, una de les seves aficions preferides. Poc s’ho imaginava el príncep com s’arribaria a distreure, 78

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:78

30/3/10 17:20:36

perquè per si no tenia prou problemes, va ttopar opar amb la Malespuces, una bruixa malcarada i aamb mb molt poca imaginació. La bruixa va estar més que contenta de veure’l, ja que feia força temps que no es trobava amb cap membre de la noblesa. Ben en cert que l’havien allunyada als boscos per enredaire. «Oh, però si és l’Adalbert, el príncep acoquinat! I amb la mania que li tinc!», va pensar la bruixa. I com que la Malespuces no tenia res d’original, no s’ho va pensar dues vegades i el va convertir en granota. Només li va caler formular un encanteri:

Oh! Vet aquí el meu encanteri preferit: t: deixar un príncep en granota convertit! t! Ja va estar. Així de senzill. D’aquesta manera va ser com el príncep Adalbert, un príncep ben plantat, va canviar el vestit de fina seda per un d’humit i llefiscós. MARIA CARME ROCA

Activitats 1. Marca amb una V les frases verdaderes i amb una F les falses: El príncep Adalbert era valent i ben plantat. Li havien presentat moltes princeses. Adalbert estava content de ser com era. Va decidir anar de cacera al bosc. La bruixa Malaspuces era una enredaire. 79

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:79

30/3/10 17:20:47

2. Resol els mots encreuats:

1. Seient dels reis i els papes.

2. Regne, estat governat per un rei.

3. Persona a qui pertany una herència. 4. Origen d’una família, llinatge.

5. Estrat social, el més alt, de persones que tenien privilegis. 6. Persona que ocupa un càrrec quan el deixa algú altre.

3. Completa les frases de la lectura:

– Adalbert era

– Va topar amb la

– Vet aquí el meu

del tron i successor d’una llarga , una bruixa

. .

preferit! Deixar un príncep en convertit.

4. Aparella cada personatge amb el que diu o pensa: SI CONTINUO AIXÍ, EM CONVERTIRÉ EN UN VELL CONCO.

NO SÉ PAS COM EL CASAREM, AQUEST FILL!

OH, PERÒ SI ÉS L’ADALBERT, EL PRÍNCEP ACOQUINAT! I AMB LA MANIA QUE LI TINC!

JA HO POTS BEN DIR, MARIT MEU, PERÒ HAUREM DE PRENDRE PACIÈNCIA.

BT00181901_U7_Mon_Lector_4.indd 80

11/6/19 13:00

Text expositiu Abans de llegir... le pistes que hi ha a • Qui es qui? Relacionaa cada personatge amb les continuació:

1. El rei porta corona, una capa i un ceptre. 2. El príncep duu corona, espasa i munta a cavall. 3. El duc porta espasa, una capa i un barret amb ploma. 4. El marquès duu una capa, un barret amb ploma i munta a cavall. 5. El comte duu un barret, una espasa i una capa. 6. El baró munta a cavall i duu un bastó i un barret.

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:81

30/3/10 17:20:57

PRÍNCEP O PRINCESA ESA T ít empe ols no b rado i r – e li a ris m per re prínc i – reina adriu ep infan – prince s t duc – – infant a a du marq uès – quessa ma co vesc mte – co rquesa mtes omte s baró – vescom a – t seny barones essa or – s seny a ora

Els títols nobiliaris Un príncep o una princesa són membres de la noblesa, normalment són els fills del rei i la reina, o poden ser altres tres familiars propers al rei, com, per exemple, els germans d del el rrei ei o de la reina. La paraula ve d’una paraula llatina, princeps, que voll dir «principal». Els prínceps i princeses eren persones importants en un regne, després del rei i la reina, també anomenats monarques. Actualment, les paraules referides a la noblesa també es fan servir per dir que es tracta d’una persona molt important. porttant. Per exemple, podem dir que P er e xemple, p odem d ir q ue un poeta éss ««el prín u np oeta iimportant mportant é el p rínccep ep de la poesia». També es diu reina o rei a persones que destaquen per la seva bellesa o les seves habilitats: «la reina de la bellesa», «el rei del rock and roll», etc.

A la literatura En molts contes populars hi ha personatges que són prínceps i princeses. Normalment se’ns presenten uns prínceps que són homes joves i bells, que vencen tots els perills, com els dracs o les bruixes, per demostrar al seu pare i a la seva mare que es mereixen el tron o per casarse amb la princesa. Les princeses són presentades com unes noies molt boniques, una mica pàmfiles, que solen estar presoneres o maleïdes i han d’esperar el rescat del seu enamorat. 82

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:82

30/3/10 17:21:03

Però no sempre és així. A vegades la llesta i espavilada és la princesa, que trenca el sortilegi que ha llençat alguna bruixa malvada i aconsegueix fer retornar el príncep que havia estat convertit en granota. Els prínceps dels contes també s’anomenen prínceps blaus. Algunes noies es pensen que els prínceps blaus existeixen de veritat, i en alguns contes o en moltes pel·lícules es presenten els personatges d’aquesta forma, tot i que no existeixen de debò.

Activitats 1. Contesta les preguntes següents: • Què vol dir la paraula príncep? • Què és un príncep? • Què vol dir: Són els reis del ball? • Com són els prínceps dels contes? • Com són les princeses dels contes?

2. Ordena els personatges de ficció segons la importància del seu títol nobiliari: El marquès de Carabàs

El duc de Venècia

El príncep Dragó

La baronessa Maltisse

El rei de Mataró

L’emperadriu del Rangistà

La vescomtessa de Gelida

El senyor de Castellplà

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:83

30/3/10 17:21:10

Text instructiu Fem una granota Materials Placa d’esponja d’1 centímetre de gruix Paper d’embalar Feltre blanc i negre Pintures Cola

Eine

Retol

adors

Tisor

es Cúter

Pinze

lls

Elaboració 1. Amb un retolador, dibuixa les formes A-B-C, D, E i F en el paper d’embalarr i retalla-les. 2. Després, posa les formes sobre l’esponjaa i retalla-les amb el cúter o les tisores. 3. Enganxa Enga amb cola els costats externs de les le parts A i B, de manera que n’obtinguis una peça en forma de n’ob tub que serà el cos de la granota. 4. Ara, encola la peça D i enganxa-la a la part de dalt del tub, la C, per formar form la boca de la granota. 5. A cada ca costat del cos, enganxa-hi les formes F, que faran de braços, form i a ccada extrem, enganxa-hi les ppeces E.

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:84

30/3/10 17:21:15

Activitats 1. Ordena les accions que cal fer per construir la granota. Enganxar els ulls. Retallar les formes d’esponja. Dibuixar les formes en paper d’embalar. Pintar la boca vermella. Deixar assecar bé la pintura. Pintar el cos de la granota de color verd. Enganxar els costats per formar el cos de la granota. Col·locar el paper d’embalar damunt de l’esponja. Enganxar els braços i les mans de la granota. 85

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:85

30/3/10 17:21:19

Poesia La princesa viatgera Era una princesa trista a la vora de la mar. Passejava prop de l’aigua fent camins amunt i avall. El pare no la deixava allunyar-se mar enllà.

«Pare, per mi no pateixis aniré solcant el mar, coneixeré altres països aquells en què no he estat mai, aprendré tot el que calgui i tornaré al teu costat».

Mira l’horitzó i sospira un vaixell es va acostant. El seu cor comença a batre delint-se per navegar. Puja corrents a coberta i convenç al capità.

El vaixell surt mar enfora la princesa és dalt del pal. El rei saluda a sa filla des del finestral més alt, i un seguit de canonades també diuen adéu-siau. M. Camps

Activitats 1. Respon i escriu: •

Per què està trista la princesa?

•

Què li agradaria fer a la princesa?

•

Quins arguments dóna al seu pare perquè la deixi marxar?

•

Escriu tres qualitats de la princesa.

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:86

30/3/10 17:21:34

Avaluació 1. Com descriuries al príncep Adalbert de la primera lectura?

2. Com era i quins poders tenia la bruixa Malespuces?

3. Com són les princeses dels contes? Dibuixa una princesa o un príncep.

4. Com es mou la titella granota?

5. Què passa amb el pare de la princesa del poema? 87

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:87

30/3/10 17:21:37

Bibliografia , Barcanova, a n lo e rc a B l. ia nota re OCA: Una gra R E M R A C IA R MA aronja 141, 2007 T e ri è S , s re b li L Sopa de ir aquest llibre.

u lleg p Adalbert pode ce n rí p l e d s se s. Però tot i les co ce u s é sp m le r a e b M a sa ix u ru le Si vo fa la b que l’Adalbert encanteri que li ra l’ e b n a m a m l ça ta n e e d m , bert Tot co arà als temps ixa l’encanteri o e ib d rr a s, e ce u u q p s s n fi le r a viatja s ves m se s farà un tip de e i s y n ’a li faci un petó? d e a u il q p sa ce n ri p a viurà una r un o farà per troba h s’ m co I . ls a u act

TERESA ARETZAGA: Es necessita Blancan

B rcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Ba

eu. Barcelona, Verda 77, 2003 (2a edició)

«Necessitem una noia que ocup i el lloc de la Blancaneu», diu un dels set nans. La casa dels nans, sens e la noia, és buida i trista; per aix ò decideixen anar a la recerca d’u na nova Blancaneu. Tanmateix, trobar una noia tan perfecta no és gens fàcil. Mentrestant, la malvada madrastra continua pensant es tratègies per fer la vida impossi ble a la seva fillastra.

Barcelona, f. a P a ci lí l’A e d s e d nsopega GIIANNI RODARI: Les e ibres, Sèrie Taronja 10, 1998 (8a edició) de Ll Barcanova, Sopa iques

ntàst a les divertides i fa lic p ex s en i ar od R ianni ins d’un pastís com d re u ca En aquest llibre, G ot p t n ta ia, una nena que amora del mar en s’ s te n co s aaventures de l’Alíc el d n lla de sabó. I en u etxina, on s’hi p a n ’u d s in d vvolar en una bombo ar ar ap rtir-se en peix, va ii, provant de conve ... ttroba molt i molt bé

Mon_Lector_CM4_U7.indd Sec1:88

30/3/10 17:21:38

8. Iguals i diferents Text narratiu Abans de llegir...

• Inventa un nom per a ccada nen o nena i escriu quina activitat fan:

1. 1

• Escriu qualitats contràries: – trista

– maldestre

– antipàtic

–garrepa

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:89

30/3/10 17:24:29

EN MÀTIC I INTERNET Heus aquí que una vegada hi havia un nen, anomenat Ferran, que era molt intel·ligent, i que el que més li agradava era «inventar» programes informàtics. Va instal·lar Internet a la seva escola i, quan un mestre o un nen tenia problemes amb l’ordinador, ell l’arreglava. Així, quan el veien venir, deien: «mira, ja s’acosta l’informàtic!». El cas és que, a força de repetir-ho, tothom va començar a menjar-se lletres i, al cap de poc ja deien: «mira, ja ve el Formàtic!» , i després: «mira, ja ve en Màtic!». Aquest nom li va quedar durant tots els anys d’escola, d’institut i d’universitat i, a hores d’ara, que ja és gran, fins i tot la seva xicota li diu així. En Màtic era l’únic nen de tota l’escola que anava en cadira de rodes. De petit havia estat molt malalt i des de llavors la necessitava per desplaçar-se. Els seus amics l’estimaven moltíssim i sempre l’animaven quan el veien decaigut, perquè no podia jugar a futbol o anar a patinar. Quan feien projectes a classe i calia buscar informació, fos de la mena que fos, ell la buscava a Internet. A més a més, en Màtic no podia anar a la biblioteca del poble, perquè no hi havia rampa ni ascensor... Així va ser com, quan el mestre va dir que estudiarien els fets i les gestes del rei Jaume I, en Màtic se’n va anar directe cap a casa i va connectar el seu ordinador. Va escriure «rei», idioma «Spanish» i amb el ratolí va clicar «Buscar». Més ràpid que de costum, va sortir a la pantalla un missatge: «Màtic. Atenció. Rei. Urgent. Clicar aquí».

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:90

30/3/10 17:24:40

Rei? Màtic? Allò no tenia ni cap ni peus, però com que era un nen curiós, va prémer la tecla... Tot d’un plegat, la cadira va començar a fer voltes sobre ella mateixa. En Màtic es va marejar i va perdre, durant uns instants, la visió. Quan va poder obrir els ulls, es va trobar enfront d’una gran plaça rectangular, enrajolada amb marbre vermell i envoltada d’unes columnes blanques tan altes que no es veia on acabaven. La plaça estava plena d’éssers estranys i variats: dracs de dos caps que treien foc pels queixals; fades transparents que volaven per aquí i per allà; cérvols de banyes platejades; nans grassonets amb les galtes rosades; gegants prims i tímids; nens de pell de color violeta, que anaven muntats de tres en tres sobre uns enormes elefants guarnits amb pedres precioses; centpeus amb cent sabates totes de diferent forma i color; tortugues en bicicleta, i avis amb la barba tan llarga, que l’havien de dur dins d’un carretó per poder caminar sense trepitjar-la cada dos per tres. Tots, absolutament tots, s’inclinaven amb actitud de reverència. En Màtic va mirar pertot arreu. Esperava trobar un faraó, un savi, un príncep o el que fos, però no hi havia ningú... llevat d’ell mateix. OLGA GARCIA

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:91

30/3/10 17:24:53

Activitats 1. Què volen dir les expressions del text? • Menjar-se lletres • Cada dos per tres • No tenia ni cap ni peus • Treien foc pels queixals

2. Aparella els diferents fragments de frases del text Ningú li deia Ferran...

•

... no hi havia rampa ni ascensor.

En Màtic anava...

•

... la buscava a Internet.

No podia jugar a futbol...

•

... tothom li deia Màtic.

Si calia buscar informació...

•

... i va perdre la visió.

A la biblioteca del poble...

•

... en cadira de rodes.

En Màtic va anar directe a casa...

•

... i va connectar l’ordinador.

•

... o anar a patinar.

En Màtic es va marejar...

3. Explica quines coses pot fer en Màtic i quines no i digues per què.

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:92

30/3/10 17:25:08

Text expositiu Abans de llegir…

• Pinta les etiquetes de les llengües que tens a continuació del mateix color que hem pintat cada continent en el mapa, segons d’on sigui originària cada llengua. suahili waray-waray

bantú àrab portuguès

malai

anglès català

xinès tagal panjabi diula aimara romanès quítxua hindi javanès maorí italià estonià guaraní espanyol amazic vietnamita japonès

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:93

30/3/10 17:25:14

QUANTES LLENGÜES ES PARLEN A CATALUNYA? QUINES LLENGÜES SÓN? Mai com ara havien conviscut a Catalunya persones provinents d’arreu del món en les proporcions actuals; i amb les persones han arribat les seves llengües. El retrat de les llengües dels catalans de principis del segle XXI presenta, doncs, una gran diversitat, unes tres-centes llengües d’arreu del món. Tot i que els nouvinguts aprenguin el català, les llengües dels llocs d’origen deixen un rastre que ens indica amb força precisió les zones d’on provenen els catalans que no han nascut a Catalunya. Per altra banda, les persones conserven la seva llengua en l’àmbit familiar i amb les persones que pertanyen a la seva comunitat lingüística. Hi ha les llengües d’Europa, que han crescut en nombre de parlants en els darrers anys, com, per exemple, l’italià i el romanès. També han crescut les llengües eslaves, encapçalades pel rus. Moltes d’aquestes llengües no tenen molts parlants, però es poden sentir en llocs prou dispersos de Catalunya. Algunes d’aquestes comunitats han crescut en els darrers anys, com l’estoniana i l’hongaresa. Entre els països asiàtics d’on han arribat més persones a Catalunya els darrers anys hi ha el Pakistan i la Xina. A aquests hi podem afegir l’Índia, el Nepal o Mongòlia. Aquestes persones tenen com a llengua alguna de les llengües de l’Àsia, com el panjabi, l’hindi, l’urdú, entre d’altres. De l’Àsia també són el coreà i el japonès. I una família asiàtica ben representada, o sigui amb força parlants, és la xinesa en totes les seves varietats. Finalment, també podem trobar llengües que no tenen g gaires p parlants,, com el vietnamita o el tailandès. p g q

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:94

30/3/10 17:25:28

De les illes del Pacífic, o sigui d’Oceania, també podem trobar algunes llengües, com, per exemple, unes vint llengües de les Filipines, com el tagal, el waray-waray, i d’altres com ara el maori, el javanès i el malai, que tot i no ser parlades per molta gent, formen part del nostre patrimoni lingüístic contemporani. Del continent americà han arribat l’espanyol i el portuguès amb les seves varietats, i també algunes llengües ameríndies, com ara el quítxua, l’aimara, el maia, el guaraní i d’altres llengües, amb parlants originaris d’Equador, Perú, Bolívia i altres països. Finalment, hi ha les llengües que ens han arribat d’África. Per un costat tenim l’àrab, l’amazic, una de les llengües més parlades a Catalunya, que pertany al grup de les llengües berber, i alguns parlars afroasiàtics. Hi ha un gran nombre de parlars africans, que es distribueixen per grups, segons si les persones són de la costa atlàntica, del centre o del sud. Moltes d’elles no tenen gaires parlants, però també formen part de la diversitat lingüística del nostre país, com el diula, el soninké, el bantu, el mandinga, el suahili i molts altres. LINGUA MÓN. CASA DE LES LLENGÜES (text adaptat)

Activitats 1. Quines llengües es parlen a Catalunya provinents de cada continent? Àfrica Amèrica Àsia Europa Oceania

2. Cerca en una enciclopèdia o a Internet el nombre de parlants de les llengües següents: català

castellà

rus

quítxua

estonià

anglès

xinès

àrab

hindi

amazic

japonès

diula 95

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:95

30/3/10 17:25:43

Notícia ENTREVISTA A JOSEP MARIA ESPINÀS ESCRIPTOR. Els viatges a peu del popular escriptor barceloní han captivat milers de catalans des que l’any 1957 va publicar el seu viatge pel Pirineu lleidatà. El vintè volum d’aquesta col·lecció és el relat del viatge per la vall murciana de Ricote, una nova mostra del seu desig de conèixer els indrets a través de la relació amb les persones que hi viuen i treballen. Des de fa mig segle camina i camina, sense presses ni altre afany que conèixer persones. –Per al seu darrer llibre va triar Múrcia. Per què va triar aquest lloc? –No en sabia res, com tanta gent. Vaig escollir la poc coneguda vall interior de Ricote. –Què va veure a Múrcia? [...] Vaig passar per pobles petits, amb estructura àrab, carrers que es recargolen i gent que ha conservat el seu caràcter de sempre, de fa generacions. –Va trobar alguna cosa especial? Realment, la sorpresa salta a cada pas. Feia anys que no havia vist cap pastor amb cabres, vaig topar-me amb un i vam estar xerrant. El viatge a peu té això, a mi m’interessa descobrir persones... Aquell home va fer un crit i les cabres van anar cap amunt. Llavors, en va fer un altre, diferent, i les cabres cap avall.

–Què li interessa quan viatja? Jo no sóc excursionista, no camino per pujar cims o batre rècords. Vaig als llocs sense prejudicis, a veure què em trobo. M’interessen les persones, que m’expliquin coses. Em vaig arribar a trobar... el rei dels ganduls! En conec uns quants, d’aquests, però aquell home, que vaig veure assegut sobre un pedrís, es proclamava rei. Nomes per aquella conversa ja valia la pena fer el viatge. –No escriu guies de viatge, per entendre’ns. –No hi ha res del que jo dic que pugui interessar a un turista normal. Viatjar de la meva manera t’ensenya a respectar la increïble diversitat humana. Regió 7 (text adaptat)

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:96

30/3/10 17:25:53

Activitats 1. Respon: • Per què viatja a peu Josep Maria Espinàs? • Què li interessa quan viatja? • Quin lloc va triar aquesta vegada per viatjar? Com era aquest lloc? • Quins personatges es va trobar mentre feia el viatge?

• Què ha après l’escriptor viatjant?

2. Escriu algunes preguntes que podries fer a Josep Maria Espinàs.

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:97

30/3/10 17:26:07

Poesia Cançó de la gent La gent del nostre poble no són pas diferents dels de les altres viles, almenys pel que sabem. Si plou, porten paraigua, s’abriguen quan fa fred, si tenen gana, mengen i beuen per la set. La majoria es casen, alguns resten solters,

quan tenen pressa, corren, quan no, van a pleret. N’hi ha d’alts i alguns de baixos, de grassos i de secs, de macos i de lletjos, de rics i de pobrets; n’hi ha, doncs, de tota mena com passa a tot arreu. Miquel Martí i Pol (text adaptat)

Activitats 1. Què fa la gent del poble en les situacions que hi ha a continuació

• Quan fa fred

• Si plou

• Quan tenen gana

• Si tenen set

• Quan tenen pressa

• Si no tenen pressa

2. Com creus que és la gent de qualsevol poble?

BT00181901_U8_Mon_Lector_4.indd 98

11/6/19 13:03

Avaluació 1.

Escriu el títol dels textos que has llegit segons que parlin de:

• Conèixer gent nova • Diferències entre nens a l’escola • Tots som semblants • Les llengües a Catalunya

Escriu el nom de les llengües que se citen en el text expositiu i que parlen

alguns dels companys i companyes o mestres de la teva escola.

Completa aquest poema pensant com són els teus companys i companyes

de classe: N’hi ha i alguns de i de de i de n’hi ha, doncs, com passa 99

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:99

30/3/10 17:26:16

Bibliografia ,

na, Barcanova lo e rc a B t. e rn te àtic i In OLGA GARCIA: En M e Taronja 89, 2003 Sèri Sopa de Llibres,

parar a un lloc a a v r o d a in rd o s de l’ ns n Màtic, a travé e e u q t ys i variats. Si te is v n s ra a st h e Ja s, so lo u anar per éssers fab quell país on va a n e c ti à ffantàstic poblat M n e a què li va passar enes, siguin com n i s n e n ls e ganes de saber ts o .T gir aquest llibre iure moments v n e d o p in u g a parar, pots lle n ue ti eure les capacitats q ú ha de saber tr sc a d a siguin i tinguin C . a id v la fantàstics a en Màtic és feliç? e u q la b extraordinaris i m se t E es capacitats. profit de les sev

EULÀLIA CANAL: Un Cargol fabufantàs

tic. Barcelona, Barcanova, 1, 2009 (2a edició)

Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 16

E Cargol és un animal eixerit i se El nsible. Viu al camp amb les seve s aamigues, la Vaca, l’Oca i la Cabra . La Vaca és amorosa i es preoc upa pper tothom. L’Oca i la Cabra són una mica esbojarrades, fan mo lt de xxivarri i es fiquen pertot arreu. El Cargol sovint se sent sol, envo ltat d’animals més ràpids i més for ts que ell. El Cargol, però, farà no us amics i trobarà una manera div ertida de comunicar-se i fer-se escoltar per tothom.

arcanova, Sopa B , a n lo e rc a B t. le del bo JOLES SENNELL: Tocats ja 29, 2001 (6a edició) aron de Llibres, Sèrie T

ure eriència que va vi p ex ya n a tr es l’ ca us ibre ens expli xerrar amb els se a lo ra d LL’autor d’aquest ll vi n co er li va telefonar p llegint uns contes é b és m ò ll quan una mestra ’a d t a s’ho havien pass es va rribar a l’escola i a alumnes, els quals va r to ip cr es re és, it. El nost molt estranys. A m s en que ell havia escr n s n u i sa o ri s estra miste lumnes feien cose a s el , trobar amb una m es d a n ja a b r a explicar tocats del bolet! é b en b l’autor va comença n ve la b m estra... Tots se estrafolàries i la m

100

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:100

30/3/10 17:26:17

Funcionament de les activitats interactives Quan trobis

en el quadern, cal que segueixis els passos següents:

1. Vés al web www.espaibarcanova.cat i clica en el bàner.

5. Fes les activitats.

2. Clica en el quadern corresponent.

6. Revisa els resultats.

3. Escriu el teu nom i el de l’escola i tria l’activitat que vols fer.

4. Llegeix el text.

Les imatges d’aquesta pàgina tenen un caràcter informatiu i s’han d’entendre com a exemple del funcionament de les activitats interactives; per tant, són susceptibles de ser modificades.

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:101

101

30/3/10 17:26:27

Competències bàsiques Llegir és una competència fonamental de l’individu i un requisit imprescindible per al desenvolupament de les societats. Llegir és comprendre, per tant, la comprensió lectora és una competència bàsica i indispensable en tota l’etapa educativa i en totes les àrees de coneixement. Els quaderns Món lector són eines d’exercitació que permetran que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques i necessàries per a un aprenentatge integral. • Competència en comunicació lingüística. Comprendre tot tipus de textos escrits, literaris i no literaris (narratius, explicatius, poètics, periodístics, instructius, etc.). • vCompetència artística i cultural. Llegir i interpretar imatges i relacionar-les amb un text. Conèixer textos literaris en prosa, poètics i de la cultura popular. • Competència del tractament de la informació i competència digital. Tractada en les propostes d’avaluació de les Actvit@ts Món, fetes amb l’ordinador. • Competència d’aprendre a aprendre. Saber aplicar criteris en la recerca i la comprensió de relacions entre textos diversos. • Competència d’autonomia i iniciativa personal. Ser capaços de treballar de forma individual, d’avaluar la seva capacitat de comprensió i d’ampliar les seves lectures. • Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Ampliar coneixements sobre diferents temes del món que ens envolta i que tenen relació amb la lectura. • Competència social i ciutadana. Aprendre a llegir i a utilitzar textos diversos relacionats amb l’entorn social, com les notícies i els cartells.

102

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:102

30/3/10 17:26:29

Referències bibliogràfiques 1. Animals de companyia

5. L’hivern

• MARIA BARBAL: Espaguetti Miu. Barcelona, Barcanova, Sopa

• SALVADOR COMELLES: Un desembre congelat i altres contes.

de Llibres, Sèrie Taronja 147, 2008

• NÚRIA ALBERTÍ: Gri grill i altres animalades. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 124, 2006 (3a edició)

2. Mitjans de transport

• SALVADOR COMELLES: La volta al món en taxi. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 46, 2001 (2a edició)

• MONTSE GINESTA: Paraules entremaliades. Barcelona, Barcanova, Mots vius, 2009

3. La casa

• DOLORS GARCIA I CORNELLÀ: Contes d’estar per casa. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 91, 2003 (5a edició)

• ROSER PIÑOL: «Les cases penjades», dins Decora amb mòbils. Barcelona, Parramón, 1993

• MONTSE GINESTA: Paraules amagades. Barcelona, Barcanova, Mots vius, 2009

4. Els extraterrestres

•

JOAN DE DÉU PRATS: Les aventures del megacapità Fonoll. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 60, 2001 (7a edició)

Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 61, 2001 (2a edició)

• MIQUEL MARTÍ I POL: Bon profit! / Per molts anys! Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 25, 1999 (12a edició)

6. El teatre

• ANNA TORTAJADA: Com ha canviat el conte! Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Verda 145, 2007

• NÚRIA ALBERTÍ: Gri grill i altres animalades. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 124, 2006 (3a edició)

7. Prínceps i princeses

• MARIA CARME ROCA: Una granota reial. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 141, 2007

• M. CUXART I A. GASCÓN: «La granota d’esponja» dins 40 ninots, marionetes, capgrossos, gegants i elements festius. Barcelona, Graó, Instruments de Guix 5, 1988

8. Iguals i diferents

• OLGA GARCIA: En Màtic i Internet. Barcelona, Barcanova, Sopa de Llibres, Sèrie Taronja 89, 2003

• http://www10.gencat.net/casa_llengues/AppJava/ca/ diversitat/diversitat/llengues_immigracio.jsp

• MIQUEL MARTÍ I POL: «Cançó de la gent» dins Cantata El Poble. Barcelona, Mediterrània, 2003

103

Mon_Lector_CM4_U8.indd Sec1:103

30/3/10 17:26:29

Coordinació editorial: Montse Ciprés Coordinació tècnica: Miquel Castells Edició: Quality, Servicios Globales Editoriales i Mariajosep Sintes Correcció: Quality, Servicios Globales Editoriales Disseny de coberta: Estudi Els Altres / Laura Rodríguez Disseny d’interiors: Laura Rodríguez Maquetació: Quality, Servicios Globales Editoriales Documentalista: Cristina Boj Il·lustració de la coberta: Núria Feijoó Il·lustracions: Escletxa, SL (www.escletxa.com) Fotografies: AGE-Fotostock, Album, Corbis/Cordon Press, Efe, Getty Images, Latinstock, Prisma, Teatre del Raval (cortesia), Arxiu Barcanova © 2010, Montserrat Camps i Rosa Boixaderas © 2010, Escletxa, SL per les il·lustracions © 2010 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: abril de 2010 Sisena impressió: juny de 2019 ISBN: 978-84-489-2553-6 DL B. 13063-2010 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

BT00181901_U8_Mon_Lector_4.indd 104

11/6/19 13:04

MÓN LECTOR 1

MÓN LECTOR 2 L’esquirol

Els trens

Els bombers

Els somnis

Bona nit!

Germans i germanes

Els titelles i les nines

Animals que volen

Els follets

L’hort

Les golfes

Els avis

La papallona

El llop

Les bombolles

Els mots

MÓN LECTOR 3

MÓN LECTOR 4 Animals marins

Animals de companyia

La pluja

Mitjans de transport

La cuina i el menjar

La casa

L’hàbitat humà

Els extraterrestres

Qui sóc?

L’hivern

Les fades

El teatre

La por

Prínceps i princeses

Llibres i biblioteques

Iguals i diferents

MÓN LECTOR 5

MÓN LECTOR 6 Parlem?

Els herois grecs

Els rius

Els arbres

Jaume I

Ciència-ficció

La solitud

Pirates

Escrits personals

La por

El medi ambient

L’amor

Vull ser periodista!

Els detectius

L’estiu

El cinema

Món lector Quaderns de treball de comprensió lectora Món lector és una sèrie de sis quaderns en els quals es pretén que l’alumnat adquireixi les competències necessàries per a la comprensió de textos escrits. Aquests quaderns s’estructuren en vuit unitats cada un i, en cada unitat, es proposen unes activitats interactives per fer en el web www.espaibarcanova.cat que serviran a l’alumne per assegurar el treball del quadern. La finalitat del projecte és que a partir de la pràctica l’alumnat arribi a consolidar una manera de llegir i entendre diferents textos, per tant, a assolir amb èxit les Competències bàsiques (Cb) que hi estan relacionades. Aquesta icona indica, dins el quadern, el moment en què proposem de fer l’activitat interactiva.

Vegeu, a l’interior del quadern: – Competències bàsiques. – Explicació del funcionament de les activitats interactives. – Descripció del contingut de cada quadern. També a la vostra disposició: Món matemàtic

Mundo ortográﬁco

Món ortogràﬁc

Món de lletres

1462500

I S B N 978-84-489-2553-6

788448 925536