Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb els continguts i les dimensions competencials descrites en el decret d’ordenació curricular que ha publicat el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.
Equip editorial: Cap de Projectes Educatius: Josep-Manuel Rafí Coordinació editorial: Montse Ciprés Edició: Berta Ferrer Serret, Mercè Rial Correcció: M. Mercè Estévez Documentalista: Cristina Boj Cap de Serveis Editorials: Marcel Planas Disseny d’interiors i de coberta: Laura Rodríguez Adaptació de la coberta: Rubén Bretones Coordinació tècnica: Cristina Montero Maquetació: Montse Lombarte, Mariona Ribó Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Edició digital: Jaume Vila Programació digital: Planning Press S.L.
Il·lustració de la coberta: Oriol Malet Il·lustracions: Núria Feijoó Fotografies: ACI, AGE-Fotostock, Album / akg-images / Oronoz, J. M. Barres, Corbis / Cordon Press, Efe, Getty Images, Latinstock, Photoaisa, Photononstop, Prisma, Shutterstock.com, Thinkstock, Ll. Valcàrcel, Arxiu Anaya i Arxiu Barcanova
© 2015, Rosa Boixaderas, Montserrat Bota, Montserrat Camps, Ester González, Roser Montañola, Carme Pascual © 2015 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054. Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2015 Segona impressió: juliol de 2017 ISBN: 978-84-489-3475-0 DL B. 327-2015 Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
BT00298601_00_CS5_CAT_integrat.indd 2
05/07/17 13:26
Els dígrafs Llegeix aquesta frase i observa’n les paraules destacades: Una bruixa de debò sempre porta una perruca de primera categoria. – Fixa’t que les paraules destacades tenen un dígraf.
Un dígraf és un grup de dues lletres que representa un so: bruixa, salsitxa, pinyol.
Quan separem les paraules per síl·labes, alguns dígrafs se separen i d’altres no.
Exemples: gui-neu, ce-bo-llí, ba-nyar, per-ru-ca, tros-sets, pet-xi-nes, co-nèi-xer. Dígrafs que no se separen
Dígrafs que se separen
gu, qu, ll, ny, ig
rr, ss, sc, ix, l·l, tj, tg, tx, tz, ts, ds, dj
D ic tat 2
Dictat 1 Els meus braços són com grues: poden arribar a agafar coses que estan ben amunt. El meu cor batega fent circular la sang com una bomba que treu l’aigua d’un pou. La meva boca tritura el menjar com una trituradora. El meu cap gira com el periscopi d’un submarí. Els meus ulls són com càmeres de fotografiar. Els meus peus són com una aplanadora… La qüestió és que el meu cos és com una màquina.
El boig Era un boig q
ue tenia un
nyar alhora,
un peluix ro
en un sorteig
desig: gua-
, un estoig,
ig i un sandv
itx en esca-
betx... ben fa
rcit de lingo
Sis pastisso s Avui porto si s
ze trossos. C
ses i amb cu
ts d’or!
pastissos rep
al menjar-lo
s sense pres-
llera perquè
dissos. Vinga
artits en set-
són engruna
, som-hi, bo
cagrossos!
MONTSE GIN
ESTA
-
(Adaptació)
UNITAT 1 BT00298601_01_CS5_CAT_integrat.indd 15
15
05/07/17 13:56
–I tu t’ho creus? Si fos així, no se’n sabrien tantes coses, de l’interior d’aquell femer –va dir en Cluri. –En saps alguna cosa? –va demanar en Met aixecant-se la barretina i rascant-se el cap. –No, jo no, però sé que algú en va escriure un llibre. –Ja... Però algú de nosaltres l’ha llegit? Aleshores es va fer un silenci total. En Met es va adonar que no havia pensat com podrien entrar a la muntanya. Però ningú no li ho va retreure. La vida de la filla del batlle perillava, i això era l’única cosa que importava. –Jo l’he llegit –va dir una veueta. Tots tres es van girar i van veure l’Estella socarrimada, que estava tota cohibida. –Tu?... I què en saps? Com s’hi entra? –li va preguntar el follet de Terrades, sorprès. –Crec que s’hi pot accedir per una porta invisible que només apareix a mitjanit i només durant uns quants minuts. Les bruixes viuen a dins de la muntanya, a la part més alta. Sé que l’interior de la muntanya és un guirigall de galeries i cambres plenes de trampes i paranys i que els tarirots les custodien... –No, si encara ens divertirem i tot! –va exclamar en Cluri, que ja es veia «amanyagant» tarirots. –Els tarirots són els més inofensius d’aquell cau de rates –va dir l’Estella. –Albergínies escalivades! Què vols dir? –També hi ha prutts, esvassies i... sanguinyoles. –Vatua els bigotis dels llagostins! Sanguinyoles?! –Sí, i abans de res haurem de passar pel bosc Negre, on viu el trol gegantí. –Mmm... Els trols, rai!... Però les sanguinyoles... –va dir preocupat el cluricaun. –N’has trobat mai cap? –va preguntar el follet de Terrades. –Jo no, però... en Tonet sí. En Met es va girar cap a en Tonet, que mirava fixament les flames. –No hi ha res més perillós que una sanguinyola. A més, comença a molestar-me l’orella dreta, i això és senyal que grans perills ens esperen.
VOCABULARI Femer: Lloc on es guarden els fems per adobar les terres.
UNITAT 3 BT00298601_03_CS5_CAT_integrat.indd 49
49
05/07/17 13:37