LLENGUA CATALANA. Dolors Monserdà. Unitat 3 by Editorial Barcanova

lLengua a a t c al na

UNITAT 3 ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

UNITAT

LECTURA » Una caverna molt prehistòrica LITERATURA » La comèdia LLENGUA I SOCIETAT » Les llengües romàniques GRAMÀTICA » Les preposicions ORTOGRAFIA » Les lletres b i v

Preparem la lectura 1. Doneu un cop d’ull al títol, a les il·lustracions i al text de la lectura. Després, digueu de quin gènere literari és i de què deu tractar. 2. Llegiu les definicions del vocabulari i digueu: a) Amb quin nom designem la imatge d’una divinitat que és objecte d’adoració? b) Quin verb s’utilitza per dir vestir amb ornaments? c) Amb quin adjectiu podem qualificar un gest que és molt solemne i exagerat? 3. Responeu oralment: a) En les societats primitives, quan una comunitat era castigada per una malura, a què ho atribuïen: a les forces naturals o a les forces sobrenaturals? b) Què vol dir tenir seny? I agafar una rauxa? 1) Prendre una decisió sobtada i capriciosa. 2) Actuar amb prudència i encert. c) Què diríeu que és més prudent o fins i tot més intel·ligent: ser assenyat o ser arrauxat? d) ¿Per aconseguir una cosa, què és millor: procedir amb violència o servir-se de la intel·ligència? Què és la lluita no violenta? 4. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquesta frase del pensador i polític indi Mahatma Gandhi: «La força no ve de la capacitat física; ve d’una voluntat indomable».

LECTURA « UNITAT 3

» LECTURA Una caverna molt prehistòrica V OC AB U L ARI

ídol m. Imatge que representa una divinitat que és objecte d’adoració. xalar v. intr. Divertir-se alegrement.

El text que llegiràs és una peça teatral que es caracteritza per la força de la imaginació, pel poder benefactor de l’humor i per l’atracció d’un ritme àgil, gairebé de vertigen, com si llegíssim un còmic. I tot plegat amanit amb petites dosis d’erotisme i violència. Ens traslladem a una caverna molt prehistòrica per contemplar una escena còmica i dramàtica alhora, i amb uns diàlegs enginyosos i molt divertits. Ara bé, no et pensis que l’autor ha escrit aquesta obra només per fer-nos passar una estona divertida; també ha volgut fer-nos reflexionar sobre coses serioses. *** (Una caverna. Pintures rupestres a les parets. Ídol rudimentari, alt i de pedra, en lloc destacat. Asseguda en un racó Roqueta, que vesteix un modelet salvatge però afavoridor, plora en silenci. Entren Selrac i Roc, un parell de nois, mig vestits mig despullats amb pells. Encara que tots dos són àgils i ben plantats, Selrac destaca per la seva cinematogràfica musculatura.) Selrac: Aquí la caverna es fa més espaiosa, però també està deserta. Has vist quines pintures? Com xalarien, en Tàpies o en Miró! Roc: Oblides que no naixeran fins d’aquí a vint mil anys? Som a l’edat de pedra, xicot. Espera’t, no tan desert com et pensaves. Mira, una noia. Selrac: Ja era hora! Tu, com te diguis! Ep, que t’estic parlant! Roqueta: Què hi ha? Qui sou, vosaltres? No us conec, no pertanyeu a la tribu. Selrac: A la teva, no. La nostra tribu és molt lluny. El meu amic Roc i jo la vam abandonar perquè la cacera escassejava i volíem trobar territoris amb més abundància de caça. Roc: Aquests semblen bons. Prats amb bona herba. Segur que el bestiar hi abunda.

UNITAT 3 » LECTURA Selrac: Però on és, la gent? Hem vist el poblat desert i hem entrat en aquesta caverna pensant que potser estaven reunits per alguna cerimònia. Roqueta: No ho estan però ja ho estaran, ja. Massa aviat i tot! (Plora.) Roc: Què tens? No m’agraden les noies que ploren. Roqueta: A mi tampoc, però és l’únic consol que em queda. Sacrificaran la meva germana Dolça. El màgic de la tribu diu que no hi ha cap més solució. Selrac: Solució a què? Roqueta: Fa uns mesos va aparèixer per aquestes rodalies un trencacocus, bèstia antediluviana molt ferotge, i des d’aleshores de malvestats tantes com en vulgueu. Ha destrossat famílies senceres. El màgic diu que és un càstig que ens envia l’ídol per no haver-lo honorat prou. Per aplacar-lo vol sacrificar la noia més bonica de la tribu, i la noia més bonica de la tribu és la meva germaneta Dolça! Ai, ai, ai! La gent del poblat és a la processó ritual i d’un moment a l’altre vindran de retorn i de Dolça ja no se’n cantarà mai més ni gall ni gallina! No sentiu? Ja s’acosten! Dolça, quina desgràcia! (Se senten cants rudimentaris i guturals i entren els alts dignataris de la tribu. Muntada en un baiard que porten quatre barbuts, apareix Dolça. Suporta amb dignitat altiva la difícil circumstància. Clenxinada amb art, abillada amb un luxe d’exotisme dubtós, més que una cavernícola recorda la reina del technicolor. La seva mirada es creua amb la de Selrac. Ha de quedar clar, pels gestos, que l’enamorament és mutu i instantani. El personatge que tanca la comitiva és un subjecte amb molts de penjolls i de fums: el fetiller.) Selrac: Roc, no és una dona, és una visió celestial! Roc: Sí, senyor, francament bufona. Roqueta: I ja veieu de què li serveix, la mataran. (El fetiller se situa sota l’ídol. Un gest ampul·lós seu i els cants s’aturen.) Erm-Rocallós: Jo soc Erm-Rocallós, el gran fetiller, i us parlo en nom de l’ídol de la nit. Havíeu abandonat els sagrats cultes, ja no fèieu cas de la meva màgia. Insensats! Sí, us rèieu de mi, de la meva màgia sagrada! Però l’ídol ha enviat el trencacocus per castigar-vos. El trencacocus ha devastat i seguirà devastant les nostres terres fins que no mostreu el vostre penediment i us reconcilieu amb l’ídol. Molt bé, el moment ha arribat i en el meu cor sento el somriure de l’ídol! Dolça serà sacrificada i potser així el trencacocus ens deixarà tranquils! Acosteu la noia! Dolça: No em toqueu! Aniré sola al sacrifici! Porto bé la permanent? Soc la reina de la festa i no em sabrà pas greu la mort si la fan digna de mi. Cent reflectors sobre meu, les mirades de tothom pendents dels meus mínims gestos. Algú vol el meu autògraf? Avui Dolça és envejada per més d’una i més de mil. Duc arrugat el vestit? No? Doncs vinga, acabem, que la mort és vi suau quan es cuiden els detalls. (Selrac salta al mig de l’escena.)

VO CAB ULARI

antediluvià -ana adj. Molt antic, anterior al diluvi universal bíblic. malvestat f. Acció dolenta o injusta, maldat. baiard m. Llitera per transportar persones o objectes. clenxinar v. tr. Pentinar bé, fer la clenxa. abillar v. tr. Vestir amb ornaments. exotisme m. Gust per les coses exòtiques, pròpies d’un país llunyà. fetiller -a m. i f. Persona que utilitza la fetilleria, pràctica màgica que sotmet la gent a la influència de sortilegis, encanteris o maleficis. ampul·lós -a adj. Que és molt solemne i exagerat. permanent f. Ondulació artificial dels cabells feta a la perruqueria. reflector m. Aparell que fa una llum molt potent.

LECTURA « UNITAT 3 Selrac: Atureu-vos! No matareu aquesta noia, jo la defensaré! Erm-Rocallós: Què pretens, estranger? Selrac: Salvar-la! Dolça: Ah, quin home! Roc: Selrac, Selrac, fent l’heroi no aconseguiràs res! Erm-Rocallós: Pretens oposar-te als designis de l’ídol? És això el que intentes? Captureu-lo! Els sacrificis seran dos en lloc d’un! Roc: Espereu! El meu amic és molt impetuós però l’heu de comprendre. La seva intenció és bona. Si voleu que el trencacocus desaparegui, heu de fer servir la intel·ligència, no la màgia. La intel·ligència, m’enteneu? La màgia és per als pobres d’esperit! Erm-Rocallós: Què sento? Quines abominacions dius? Captureu-lo! Els sacrificis seran tres en lloc de dos! Roqueta: No t’atreviràs, Erm-Rocallós! Ells no en tenen la culpa, són estrangers! Deixa’ls tranquils! Erm-Rocallós: Captureu-la! Els sacrificats seran quatre en lloc de tres! Ui, com em posaré. Selrac: Vendré cara la meva vida! Dolça: Ah, morir amb tu encara serà més bonic! (S’entaula la lluita. Selrac combat amb un somriure als llavis, però amb una sola mà perquè amb l’altra sosté Dolça, recolzada en ell. És per això que sucumbeix abans que Roc, el qual és ajudat intrèpidament per Roqueta. Aquests, però, també acaben essent immobilitzats.) Erm-Rocallós: Ha, ha, ha! Estúpids, la vostra sort està decidida! Roc: Has vist, Selrac? No tan sols no l’has salvada a ella, sinó que ara també se’ns cruspiran a nosaltres. Selrac: Tant me fa! Roc: Doncs ets ximple! (Erm-Rocallós s’ha girat de cara a l’ídol. Moviments rituals.) Erm-Rocallós: Ha arribat l’hora del desgreuge! Que la teva ira s’aplaqui! Sigues propici, ídol de la nit! Les destrals ja s’aixequen damunt els caps de les víctimes! L’instant de la teva glòria és aquest instant! Ídol, ídol de la nit!

V OC AB U L ARI

abominació f. Cosa detestable, horrorosa, dolenta. desgreuge m. Reparació d’un greuge causat, d’una ofensa. propici -ícia adj. Favorable, beneficiós.

(I just ara, un udol esfereïdor. Els braços del fetiller es deturen a mig aire. Les destrals dels barbuts, amenaçadores, detenen les seves criminals trajectòries. Immobilitat total.) Roc: Què ha estat, això? Selrac: Era com un bramul. Dolça: El bramul d’una bèstia terrible. Roqueta: El bramul del trencacocus. (Un altre udol.) Erm-Rocallós: El trencacocus! L’ídol ens ha abandonat!

UNITAT 3 » LECTURA VOC AB U L AR I

guitza f. Cop violent donat amb els peus, especialment el que donen els cavalls i els ases amb les potes del darrere. clatellot m. Cop donat al clatell. pujar (a algú) els fums al cap. loc. adv. Tornar-se orgullós o vanitós.

(Desbandada general; corredisses d’una banda a l’altra.) Roc: Aprofitem per fugir! Selrac: De pressa! (Roqueta ensopega i cau.) Roqueta: Ai! (Selrac no en fa cas i se’n va juntament amb Dolça. Roc, en canvi, retrocedeix per ajudar-la. En un tancar i obrir d’ulls, la caverna s’ha buidat i ells són els únics que resten.) Roc: Espera’t, que et duré a collibè! Roqueta: Estàs perdent el temps per culpa meva! Fuig sense mi! Ah, massa tard! El trencacocus! (El trencacocus entra en escena. És un animalàs lent i escandalós.) Què podem fer? Roc: Aquesta bestiola no sembla gaire llesta. Tinc una idea. Confies en mi? Roqueta: Sí. Roc: Aleshores queda’t aquí i procura cridar l’atenció del trencacocus. Ull viu, una mica de sang freda i ens en sortirem. (El trencacocus a un cantó; Roqueta al cantó oposat. I Roc, que ràpidament salta darrere de l’ídol, al mig de l’escena. Música de moment culminant. El trencacocus avança amb bramuls ferotges. I vet aquí que Roc clava espenta a l’ídol i el fa caure damunt de l’animal quan aquest li passa per davant. L’ídol, trencant-se a trossos, acaba amb la bèstia. Roc s’espolsa i posa un peu damunt del trencacocus.) Doncs jo m’equivocava, els ídols també serveixen d’alguna cosa. (Entren els barbuts, botant d’alegria, rodejant i aclamant Roc. Erm-Rocallós és obligat, guitza va i clatellot ve, a agenollar-se davant de Roc.) Erm-Rocallós: Ai, ai! Honorable estranger, jo no voldria però em manen que et digui, maleït siguis, que un servidor és un ase i tu un gran guerrer i que la tribu en pes està disposada a considerar-te el seu cap. Quina ràbia, de pensar-hi ja em floreixo! I també em manen que et digui que com a premi pots casar-te amb Dolça. (Dolça i Selrac també han tornat a l’escena.) Roc: Això de ser cap de tribu, veuràs, no és mala idea. M’ho pensaré. Erm-Rocallós: Quina ràbia! Oh, quina ràbia, quina ràbia! Roc: Pel que pertoca a Dolça, trobo que la noia fa millor parella amb Selrac. Jo prefereixo Roqueta, si ella m’accepta, perquè a més de ser bonica sap ajudar quan ho necessites. I de tu, què en farem, estimat màgic? Et dedicaràs a inventar jocs de mans per distreure’ns l’estona? Roqueta: I just quan a Roc comencen a pujar-li els fums al cap, s’acaba la nostra història. Josep M. Benet i Jornet: Taller de fantasia.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

Roqueta i Dolça també tenen trets diferents. Digues a quina d’elles correspon cadascuna de les característiques següents:

Comprensió lectora

a) És sensible. ➝

Una comèdia de caràcters

b) És altiva. ➝

La peça teatral que has llegit és una comèdia de caràcters perquè està protagonitzada per uns personatges que són arquetips, és a dir, uns tipus humans que representen certs patrons de conducta universals.

1. Selrac i Roc, tot i ser amics, mostren trets

oposats. Completa cadascuna de les caracteritzacions amb les paraules corresponents: sensible • impulsiu • monstre • atlètic • bonica noia • obres d’art • enamoradís

Selrac és un noi

i musculat, però

, ja que admira les . És

primera vista quan veu una noia

i també és per salvar la

c) És presumida. ➝ d) Té coratge. ➝

Una comèdia educativa Sovint s’ha utilitzat l’humor com un instrument educatiu, d’aquí ve la dita clàssica llatina castigat ridendo mores (‘esmena els costums rient’), un adagi que serveix per definir la utilitat de la comèdia tradicional. Una caverna molt prehistòrica pretén desaprovar certs costums i actituds i elogiar-ne d’altres mitjançant l’humor.

3. Quan el poblat es veu amenaçat pel mons-

tre, sorgeixen dues maneres d’enfrontar-s’hi: l’una recorre a l’element sobrenatural o màgic i l’altra confia en els recursos humans. Com vol derrotar el trencacocus Erm-Rocallós? Com ho fa Roc?

: està decidit a lluitar . Ara bé, en aparèixer el , fuig a correcuita.

amic • màgia • força • altruista • enginyós racional • generós • estratagema

Roc és un noi realista i que amb la que la

que sap

no s’aconseguirà res i creu no funciona. També és (ajuda els altres),

(busca un cer) i

A partir del que has respost en l’activitat anterior, ¿creus que aquesta obra es pot considerar un al·legat contra la superstició i la màgia, i a favor de la capacitat humana per superar les dificultats amb mitjans propis? Raona la resposta.

per vèn(renuncia a casar-se

amb Dolça en benefici del seu

UNITAT 3 » LECTURA » ACTIVITATS

Paraules i expressions

Formes col·loquials i formes estàndards

La situació comunicativa

El mot cruspir-se és característic del llenguatge col·loquial, és a dir, el propi de la conversa informal i espontània. En canvi, l’expressió menjar-se amb delit (que vol dir ‘cruspir-se’) és característica del llenguatge estàndard, és a dir, el propi de les situacions formals, que requereixen l’ús d’un llenguatge més neutre i general.

Per tal d’aconseguir que els personatges siguin versemblants i creïbles, els diàlegs de les obres de teatre s’han d’adequar al caràcter dels personatges i a la situació comunicativa.

5. Relaciona cada fragment dialogat amb la

situació comunicativa corresponent:

Relaciona les formes col·loquials amb les formes estàndards.

A. Fragments dialogats a) De Dolça ja no se’n cantarà mai més ni gall ni gallina! No sentiu? Ja s’acosten! Dolça, quina desgràcia! b) Jo soc Erm-Rocallós, el gran fetiller, i us parlo en nom de l’ídol de la nit. c) Atureu-vos! No matareu aquesta noia, jo la defensaré! d) La intel·ligència, m’enteneu? La màgia és per als pobres d’esperit! e) Quina ràbia! Oh, quina ràbia, quina ràbia! f) I de tu, què en farem, estimat màgic? Et dedicaràs a inventar jocs de mans per distreure’ns l’estona? B. Situacions comunicatives 1. Situació d’un personatge que es revolta i es proposa fer un gest heroic. ➝ 2. Situació d’un personatge que parla solemnement i que es creu superior. ➝ 3. Situació tràgica d’un personatge sensible que tem el pitjor. ➝ 4. Situació d’un personatge que ha triomfat i que es burla del seu oponent derrotat amb tocs d’ironia. ➝ 5. Situació d’un personatge que pretén con-

anar a tot drap •

• dormir

trinxar • • aprofitar-se’n clapar • • provocar enrenou tocar • els nassos • destrossar pencar • • sortir perjudicat tenir una • enganxada

• entendre • fastiguejar

sucar •

• córrer molt

armar un sidral •

pescar •

tocar-li el rebre •

• treballar • discutir

violentament

7. Substitueix els mots col·loquials pels equi-

valents del llenguatge formal estàndard: tipus • franc i alegre • maldestre minuciós i exigent • fleuma

a) És un paio molt destraler: tot ho espatlla. b) Ric molt amb ell: és molt trempat. c) Per no res es queixa; és un bleda.

vèncer els altres amb arguments. ➝ 6. Situació d’un personatge derrotat que exterioritza la seva impotència. ➝

d) És un perepunyetes: tot ho critica.

PREN LA PARAULA « UNITAT 3

» PREN LA PARAULA T’explico un acudit?

El sabeu aquell que diu que hi ha dos paios estrafolaris que enraonen i l’un diu a l’altre…

Aquesta acostuma a ser la fórmula d’inici amb què algú ens convida a entrar en el camp de l’humor dels acudits. Un humor que, per cert, ens fa riure perquè qüestiona la lògica de les coses. Un acudit és una narració molt curta que té la intenció de fer riure els espectadors o els lectors. Però hi ha acudits que també s’han creat per satiritzar els mals costums de la gent o criticar les persones i els grups rivals. L’èxit dels acudits no depèn només de l’enginy de la historieta que s’explica, sinó també de la traça i la gràcia amb què es conta, és a dir, de la comèdia que s’hi posa.

Què hem de fer? En grups de tres o quatre alumnes, feu un recull d’acudits. Després, repartiu-vos-els i prepareu-vos-els per tal d’explicar-los de memòria davant la classe.

Com

ho hem de fer?

A l’hora d’explicar un acudit, cal que seguiu els passos següents: a) Procureu atreure i mantenir l’atenció del públic amb la veu i la gestualitat. b) Utilitzeu tots els registres de la veu (to, intensitat, timbre…) per caracteritzar els personatges i les situacions que s’hi descriuen. c) Assageu els acudits davant d’un mirall per corregir i millorar l’expressivitat abans d’escenificar-los.

Escena de la comèdia El mètode Grönholm. La comèdia és un gènere teatral i cinematogràfic que es caracteritza per mantenir un to optimista, per tenir un final feliç i per desenvolupar diferents formes d’humor com ara la ironia, el sarcasme, la sàtira o la paròdia. Trobareu més informació en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 3 » POSA-HO PER ESCRIT

» POSA-HO PER ESCRIT Coneix-te tu mateix Quan volem emprendre qualsevol activitat (un esport, uns estudis o una professió) és molt important que ens coneguem molt bé i sapiguem quin és el nostre caràcter, perquè l’èxit o el fracàs també depenen dels punts forts i els punts febles del nostre temperament i la nostra personalitat. Et proposem que observis atentament l’enneagrama i esbrinis quin dels nou tipus de persona ets. Per saber-ho, fes el test que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat. A partir dels resultats, descriu el teu tipus i resumeix-ne les característiques en un pòster personal.

Experiència

DE VIDA

El reformador

El pacificador o mediador

L’auxiliador o ajudador

Aquests nou enneatips representen els tipus de personalitat que descriu l’enneagrama i com es relacionen entre si.

El reptador o líder

El triomfador o guanyador

L’entusiasta o aventurer

L’individualista o romàntic

El lleial escèptic  Què

hem de fer?

Cal que segueixis aquests passos: a) Descriu la teva personalitat després d’haver fet el test de recerca de l’enneatip. b) Fes, en un full a part, un pòster del teu enneatip que descrigui els trets més importants del teu caràcter i la teva personalitat.

L’investigador o observador

Com

L’enneagrama és un sistema de classificació de la personalitat de les persones. Els nou enneatips són els nou tipus de personalitats arquetípiques de l’enneagrama.

ho hem de fer?

Un cop tinguis el resultat del test de l’enneatip:

a) Descriu el teu caràcter i la teva personalitat en primera persona (Jo soc…). b) Complementa la descripció amb uns quants trets d’altres enneatips que estiguin rela cionats amb el teu. Modifica la descripció que es dona com a Trobaràs el test de recerca de l’enneatip en l’espai perso- c) model perquè s’ajusti a la teva manera de ser. nal del web www.barcanova.cat.

POSA-HO PER ESCRIT « UNITAT 3

Jo soc

UNITAT 3 » LITERATURA

» LITERATURA 1. La comèdia La comèdia és el gènere teatral que es caracteritza per un to humorístic, per una intenció crítica, moralitzadora o satírica i per un desenllaç feliç.

1.1. Els orígens de la comèdia La comèdia va néixer a l’antiga Grècia, i Aristòfanes (445 aC380 aC) i Menandre (342 aC-290 aC) en van ser els autors més importants. Les comèdies d’Aristòfanes tractaven temes polítics i solien ser sàtires dels ciutadans més famosos d’Atenes. Les comèdies de Menandre, en canvi, se centraven més aviat en la vida familiar i domèstica, sobretot en la relació entre pares i fills. L’objectiu de les comèdies era entretenir i fer riure el públic per mitjà de situacions divertides, embolics i confusions, amb la intenció de ridiculitzar els defectes humans. Els autors llatins Plaute (251 aC-184 aC) i Terenci (184 aC159 aC) van ser els continuadors de la comèdia grega en l’època romana.

Plaute segons un gravat inclòs en una de les seves obres.

1.2. Personatges arquetípics La comèdia grega va caracteritzar de manera magistral alguns dels arquetips més destacats de la comèdia de tots els temps: el vell de mal geni, l’avar obsessiu, els criats indiscrets i astuts, la noia molt maca però pobra, el militar fatxenda, els enamorats que tenen prohibit casar-se o el pare autoritari que no deixa casar la filla. Escena d’una comèdia representada en un mosaic romà de la Vil·la de Ciceró a Pompeia.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

d) Ironia mordaç i cruel amb què indirectament es molesta o s’insulta una persona:

La comèdia 8. Completa la definició de comèdia amb les

e) Expressió o paraula que serveix per donar a entendre una cosa d’una manera dissimulada, sense dir-la clarament:

paraules adequades:

➝I

La comèdia és un gènere que té un to

, una

intenció

, moralitzadora o i acostuma a tenir un

desenllaç

➝S

9. Digues a quin dels autors següents corres-

pon cada una de les descripcions de més avall: Aristòfanes, Menandre, Plaute. a) Dramaturg llatí que va renovar la comèdia grega i la va adaptar al món romà.

➝ b) Dramaturg grec que tractava sobretot temes familiars en les seves obres. ➝ c) Dramaturg grec que feia obres sobre temes polítics.

11.

La comèdia ha dibuixat molts ar quetips, és a dir, models de caràcters i de comportaments humans. Completa les des crip cions dels arquetips representats per aquestes imatges amb aquestes paraules: hipocondríac • enamorats • instruccions desig • amor • metge • oposició pitjor • autoritaris

Home que segueix al peu de la lletra les

del

sense

adonar-se que els altres només li

➝

10. Completa el nom dels recursos humorístics

desitgen el

a) Obra o discurs que té com a objectiu criticar o deixar en ridícul algú o alguna cosa:

Joves

a partir de les definicions següents:

➝S

b) To burleta que fa servir paraules o expressions que donen a entendre el contrari d’allò que es diu: N ➝IR c) Imitació burlesca d’una obra, de l’estil d’un escriptor o de la manera de ser d’una persona: ➝P

que veuen truncat el seu d’

causa de l’ d’uns pares i cruels.

UNITAT 3 » LITERATURA

2. Molière, el mestre de la Comédie-Française Molière, pseudònim de Jean-Baptiste Poquelin (1622-1673), és el dramaturg més important de la comèdia moderna. Partint de les bases generals establertes pels autors grecs i llatins, aquest autor francès va renovar la comèdia i la va acostar al públic de la seva època. Molière mostra un gran coneixement dels defectes de la conducta humana, i és inflexible amb la pedanteria dels falsos savis, les mentides dels metges ignorants i les pretensions dels rics burgesos. Algunes de les seves obres més conegudes són El misantrop (1666), L’avar (1668) i El malalt imaginari (1673).

3. Serafí Pitarra, iniciador del teatre català modern Serafí Pitarra, pseudònim de Frederic Soler (1839-1895), ha estat considerat l’iniciador del teatre català modern. Va iniciar la carrera de dramaturg escrivint obres lleugeres i divertides per als seus amics, que representaven en pisos llogats que anomenaven «tallers». Però ben aviat s’introduí en l’àmbit professional i va crear la companyia teatral La Gata, que es va especialitzar en la representació de paròdies i sàtires anomenades popularment «gatades». Més endavant va fundar la societat anomenada Teatre Català, de la qual va ser el director artístic. En aquesta nova etapa, Pitarra va escriure preferentment drames romàntics i comèdies costumistes, que retrataven amb color i força un bon nombre de personatges populars. El castell dels Tres Dragons El castell dels Tres Dragons (Gatada cavalleresca en dos actes, en vers i en català que ara es parla) és una de les obres més populars i conegudes del teatre còmic català. Es tracta d’una paròdia dels drames romàntics d’arrel medieval, tan de moda a Catalunya l’any en què va ser estrenada (1865). Pitarra ens hi presenta un típic triangle amorós: dos personatges nobles, Don Gualter i Don Fadric, lluiten per l’amor de la mateixa dama, Donya Flora, una rica pubilla òrfena. Per aconseguir-la, gairebé s’hi valdrà tot: intrigues, mentides, raptes… Però la finalitat de l’obra serà, a més de fer riure l’espectador, la de ridiculitzar els tòpics i els excessos dels drames romàntics de caire medieval.

El malalt imaginari El protagonista d’El malalt imaginari, Argan, és un vell hipocondríac: creu que està greument malalt. La seva dona li desitja la mort per poder heretar la fortuna que posseeix. I el metge de família, un home vanitós i ignorant, li prescriu tota mena de medicines antiquades que no serveixen per a res. Però Toneta, la serventa, intenta que el seu amo obri els ulls i s’adoni que és víctima de la perversitat de la seva dona i de la ignorància del seu metge.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

b) perjudicials / comú / contràries / prescriu Com s’ho fa per aconseguir-ho? Toneta

Molière 12.  Llegeix atentament el fragment següent

d’El malalt imaginari i, després, completa les respostes amb les paraules adequades:

El malalt imaginari (Toneta, la criada, es disfressa de metge per fer que Argan desconfiï del seu metge.) Toneta (disfressada de metge): Què us diu que mengeu, el vostre metge? Argan: Escudella, aviram, ous frescos… Toneta: Ignorant! Argan: I al vespre prunes, per afluixar el ventre… Toneta: Ignorantus, ignoranta, ignorantum! Heu de menjar bons talls de bou i de porc, i arròs i castanyes… El vostre metge és un talòs! (Li pren el braç.) Ep! Però què dimonis feu, amb aquest braç? Que no veieu que s’enduu tot l’aliment, i que l’altre no n’aprofita? Jo me’l faria tallar de soca-rel! Argan: Alça! Toneta: I aquest ull dret? (Li mira l’ull.) Jo me’l faria arrencar! Argan: Alça! I per què? Toneta: No us n’adoneu, que fa nosa a l’altre! Com més aviat us el feu arrencar, més clar hi veureu amb l’ull esquerre. Argan: No em porta pressa, ja us ho diré…

a Argan accions

totalment

al sentit

i greument

Serafí Pitarra 13. Llegeix el fragment següent d’El castell

dels Tres Dragons, en què la protagonista explica com, desesperada d’estar tancada en una torre, intenta suïcidar-se dos cops... sense gaire èxit.

Flora: Prenc un ganivet oscat… L’aixeco… Brilla… Me’l clavo… (Canvi de to:) I se’m trenca, perquè l’havia apuntat just al boix de la cotilla. No m’havia arribat l’hora, però m’acosto a la finestra, imploro el cel… i m’hi tiro! Sort desgraciada! He quedat enganxada en el clau de penjar la gàbia del lloro! M’he desmaiat i ja no sé res més, fins ara que em trobo aquí.

Molière: El malalt imaginari (versió adaptada per Jordi Voltas). a) salut / perjudicials / metge / inadequades Per què Toneta es disfressa de metge? Vol que Argan s’adoni que les prescrip cions d’un

poden ser del tot i fins i tot

per a la seva

En l’obra, un dels seus pretendents, Don Gualter, aconsegueix salvar-la. Escriu en un full a part un text d’unes 100 paraules en què expliquis, amb el mateix to humorístic de l’obra, com t’imagines que descriu Gualter el rescat. Després, compara’l amb el text original que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 3 » LLENGUA I SOCIETAT

» LLENGUA I SOCIETAT 1. Les llengües romàniques 1.1. El primer imperi a Europa Al segle viii aC uns pastors de la comarca del Laci, al centre d’Itàlia, van fundar la ciutat de Roma. Aquest va ser l’inici del que aviat seria un gran imperi: l’Imperi romà. Els romans, un cop conquerida tota la península italiana, van decidir expandir-se per la Mediterrània lluitant contra grecs, cartaginesos i altres pobles fins a aconseguir el domini complet de totes les ribes d’aquest mar. Els romans van dividir els nous territoris en províncies, que eren comandades per un governador, el pretor, que depenia de Roma. Així van formar una unitat estatal que, a finals del segle ii dC, comprenia tota la franja costanera del nord d’Àfrica, bona part d’Europa i extensos territoris de l’Àsia més occidental.

1.2. La romanització Els romans parlaven llatí, que significa ‘propi del Laci’. Els pobles indígenes conquerits van adoptar, per grat o per força, la llengua i la cultura de Roma. La romanització, doncs, és el procés històric pel qual la cultura i la llengua romanes es van anar implantant als territoris conquerits pels romans. La romanització dels territoris de parla catalana es va iniciar l’any 218 aC per Empúries. Els ibers, que poblaven aquests territoris, van anar assimilant la civilització i la llengua romanes fins adoptar-les. El llatí és, així, la base de la llengua catalana, com també ho és dels idiomes dels països del sud d’Europa. D’aquests idiomes se’n diuen llengües romàniques o neollatines.

1.3. La Romània Del conjunt de països on es parla una llengua romànica se’n diu la Romània. El llatí parlat, anomenat vulgar, es va anar diferenciant cada cop més del llatí escrit, anomenat clàssic. D’altra banda, les diverses varietats parlades del llatí es van anar allunyant les unes de les altres i així van sorgir les diferents llengües romàniques: el portuguès, el gallec, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, el sard, l’italià i el romanès.

Ruïnes romanes d’Empúries (Girona).

600 milions de parlants Els idiomes romànics, parlats per uns 600 milions de persones, s’estenen per l’Europa sud-occidental, pel nord-est dels Balcans i per l’anomenada Romània nova, que comprèn les vastes terres colonitzades a partir del segle xv per pobles romànics europeus (castellans, portuguesos i francesos), principalment a l’Amèrica Central i del Sud i a Àfrica.

ACTIVITATS « LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 3

» ACTIVITATS

b) Un om a avut doar doua fiice. ➝ c) Un hombre solo tenía dos hijas.

14. Completa aquest text amb les paraules que hi escaiguin:

, que signifi-

Els romans parlaven

ca ‘propi del Laci’. A mesura que s’expandien per , els pobles

nous ven, per grat o per

➝ e) Un home n’avait que deux filles. ➝ f) Un home només tenia dues filles.

conquerits adopta-

➝

, la llengua i la

16.

de Roma. La romanització, doncs, és el

➝ d) Um homem tinha só duas filhas.

històric en què la

cultura i la llengua romanes es van anar implan-

Escriu en aquest mapa mut de les llengües romàniques el nom de cada un dels idiomes següents: portuguès, gallec, castellà, català, occità, francès, retoromànic, sard, italià i romanès. Si et cal, consulta internet.

tant als territoris pels romans. El llatí és la llengua

dels idiomes

que actualment es parlen als països del d’Europa. D’aquests idiomes se’n diuen llengües o neollatines.

15.

Fixa’t com han evolucionat els mots llatins homines, duas i filias en algunes llengües romàniques i digues a quina d’aquestes llengües corresponen les frases de més avall. Portuguès

Castellà

Català

homem duas filhas

hombre dos hijas

home dues filles

Francès

Italià

Romanès

homme deux filles

uomo due figlie

om două fiice

17. Un cop completat el mapa de l’activitat

anterior, enumera les llengües que es parlen a l’estat francès, d’una banda, i a l’estat espanyol, de l’altra.

a) Un uomo solo ha avuto due figlie. ➝

UNITAT 3 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA 1. Les preposicions 1.1. La preposició i el sintagma preposicional Una preposició és una paraula que indica la relació que s’estableix entre un element de l’oració (normalment un nom, un verb o un adjectiu) i el seu complement: oli

jugar

de gira-sol

a handbol

boig

per tu

La preposició i el seu complement formen un sintagma preposicional (SP). Aquest sintagma pot fer la funció de complement del nom, complement del verb o complement de l’adjectiu: oli

de gira-sol

jugar

SP [CN]

a handbol SP [CV]

boig

per tu

Adj

SP [CAdj]

Hi ha tres tipus de preposicions: PREPOSICIONS ÀTONES

Simples

a, en, amb, de, per

Composta

per a

PREPOSICIONS TÒNIQUES

Simples

davant, darrere / rere, damunt / sobre, davall / sota, dins / dintre, fora, contra, entre, durant, segons, sense, excepte, malgrat…

Compostes

des de, cap a, fins a, com a

LOCUCIONS PREPOSITIVES

gràcies a, a favor de, en contra de, en comptes de, per mitjà de, al capdamunt de, al capdavall de, al voltant de, a causa de, per culpa de, per tal de…

PER S AB ER -N E M É S Hi ha una sèrie de verbs que demanen un complement introduït per una preposició àtona: accedir a, atrevir-se a, negar-se a confiar en, consistir en, fixar-se en, insistir en adonar-se de, oblidar-se de, penedir-se de, queixar-se de amenaçar amb, avenir-se amb, comptar amb, conformar-se amb Però aquesta preposició sol elidir-se davant de la conjunció que: Em resisteixo que els infractors se surtin amb la seva. De seguida ens hem adonat que ens volien enredar. Em conformaré que em deixin sortir fins a les deu.

Confio que el tren arribarà a temps.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

20. Els sintagmes que designen persones van

La preposició i el sintagma preposicional 18. Identifica les preposicions d’aquestes ora-

cions i classifica-les en la taula segons siguin àtones, tòniques o locucions prepositives:

a) Una avaria en una línia elèctrica subterrània va deixar ahir al matí sense llum la ciutat de Figueres. b) El Mercat Central obrirà tot el dia durant el desembre per tal d’estalviar llargues cues davant les parades. c) Votarem a favor de la primera esmena. d) Segons el meu parer, aquest estiu molta gent no farà vacances per culpa de la crisi econòmica. e) L’empresa accelera la seva estratègia per reduir el plàstic amb una inversió milionària. f) Hem arribat fins aquí gràcies a l’esforç, la dedicació i el treball. Preposicions àtones

Preposicions tòniques

Locucions prepositives

introduïts per la preposició a quan indiquen el destinatari (CI), però van sense preposició quan són el complement directe (CD) del verb. D’acord amb això, tria l’opció adequada:

a) el / al El policia sanciona

conductor begut.

La Guàrdia Urbana ha posat una sanció de 500 euros

conductor begut.

b) un / a un L’infermer ha netejat la ferida

noi ac-

cidentat. noi

La metgessa ha d’anar a visitar malalt a casa seva. c) l’ / a l’ La mestra orienta

alumnat.

El mestre dicta els deures

alumnat.

d) les / a les El nostre objectiu és ajudar

perso-

nes amb dificultats econòmiques. Oferim crèdits sense interès

perso-

nes amb dificultats econòmiques.

21. Afegeix la preposició regida pel verb en 19. Completa els sintagmes amb una preposició àtona que relacioni els dos elements:

a) pa

tomàquet

b) gust

maduixa

c) especialista d) pis

art

els casos necessaris:

a) Els oncles s’oposen

renys. / La família s’oposa

e) viuran

Andorra

f) parla

nom de tots

que es

venguin els terrenys. b) Fixa’t

que aquest producte no té ga-

rantia. / Fixa’t

vendre

vendre els ter-

aquest producte: no té

garantia. c) No comptàvem

g) serà positiu

tothom

gent. / Comptàvem

h) està tancat

reformes

centenar de persones.

que vingués tanta l’assistència d’un

UNITAT 3 » GRAMÀTICA 1.2. Les preposicions a, en i amb Les preposicions a, en i amb tenen els usos següents: USOS DE LES PREPOSICIONS A, EN I AMB Les preposicions a i en s’usen principalment per indicar la localització o la destinació.

Viuen a la casa nova. / Viuen en una casa nova. Pujarem a la muntanya. / Pujarem en aquest vagó.

Quan la localització s’expressa amb un topònim (un nom propi de lloc), sempre s’utilitza la preposició a.

Viuen a Lleida / Ha plogut a la Garriga.

La preposició a també s’utilitza en expressions sense article.

a casa, a classe, a escola, a tercer (curs), a taula

La preposició a introdueix les parts del dia i altres localitzacions temporals.

a la matinada, al migdia, al vespre a l’abril, al setembre, a la primavera, a l’hivern

Ara bé, algunes expressions de temps solen anar sense preposició.

L’estiu passat no va ploure gens. L’any 1929 hi va haver una gran crisi econòmica.

La preposició amb s’usa principalment per indicar la companyia, l’instrument o la manera.

Vindré amb les meves amigues. Talla el tronc amb una destral. Demana-ho amb amabilitat.

Hi ha circumstàncies que es poden expressar indistintament amb la preposició amb i amb la preposició en.

Escriure amb majúscula o en majúscula. Resumir amb quatre ratlles o en quatre ratlles. Anar amb tren o en tren.

Ara bé, algunes expressions només admeten la preposició en.

doctor en medicina, especialista en informàtica, parlar en veu baixa, parlar en anglès, pinya en almívar, tenir en compte (però anar amb compte)

1.3. La preposició de La preposició de s’utilitza per indicar l’origen (És de Rússia), la causa (Plorava de dolor) o la característica singular d’alguns noms (olor de maduixa, gust de pinya, por de la foscor, solució del conflicte, vestit de ratlles). També s’utilitza la preposició de en construccions de sentit partitiu com les següents: Tinc dues bruses: una de blanca i una d’estampada.

P E R SAB E R- NE M É S En algunes construccions exclamatives amb com, si o que la preposició de és una partícula intensificadora d’un element de l’oració:

De geranis blancs, ja no en queden?

No, ja no en queden, de geranis blancs.

No et pots imaginar com és de divertit! Ui, si n’és, de divertit! Que n’és, de divertit!

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

25. Substitueix els noms subratllats pel pro-

Les preposicions a, en, amb i de 22. Completa cadascuna d’aquestes oracions

Vols galetes? Tinc unes galetes molt bones.

amb la preposició àtona més adequada:

a) Resideixen

Mallorca.

b) Li agrada molt anar c) Tinc hora

l metge d’avui la tarda o

e) Hi anirem

autobús.

f) Es vol especialitzar

a) Ves a collir préssecs. Cull uns quants préssecs madurs i uns quants préssecs verdosos.

vuit.

l vespre.

b) Hi ha gent de tota mena. Hi ha gent bona i hi ha gent dolenta.

pediatria.

veu baixa.

h) És molt exigent

Vols galetes? En tinc unes de molt bones.

escola.

d) Arribaran

g) Parla

nom en i introdueix el complement amb la preposició de. Per exemple:

tothom.

23. Completa les frases amb les preposicions

c) Avui vol fer peix. Ha anat al mercat a comprar peix fresc i al final ha comprat peix congelat.

a o en:

a) Viu

l camp,

b) Viu

Menorca,

aquesta masia. aquell llogarret.

c) Els faigs creixen d) S’ha fet mal e)

Europa

d) A l’armari hi ha dos cobrellits: Hi ha un cobrellit llis i un altre cobrellit estampat.

indrets freds i humits.

ls peus i en una cama. l’estiu no fan tantes vacances.

e) Dels tres ferits, hi ha un ferit greu.

24. Completa aquestes oracions amb prepo-

sicions àtones. En algun cas pot ser que no hi hagi d’anar cap preposició perquè es tracta d’un CD.

a) Els jugadors tana viuen

fora

l’àrea metropoli-

Cornellà, en una residència

26. Copia les respostes afegint la preposició de allà on escaigui:

a) —Vols un bolígraf blau o negre? —En vull un blau.

estudiants. b) He vist

la Clàudia com telefonava

l’Asad. Li ha dit que quedar

la tarda no podia

ell.

c) Aquesta espelma fa olor caramel té gust

vainilla. I aquest

b) —Quantes samarretes blaves tens? —En tinc dues blaves. c) —Ha trobat bolets bons o dolents? —N’ha trobat bons i dolents.

menta.

UNITAT 3 » GRAMÀTICA 1.4. Les preposicions per i per a La preposició per introdueix les informacions següents: TRAJECTE

LLOC

AGENT

MITJÀ

per mar

per tota la

un pastís fet

pel mig

casa

per mi

per telèfon

TEMPS

CAUSA

OBJECTE

pel maig

abatut per

gust per la lectura

per l’abril

un tret

units per la llibertat

La preposició per a introdueix les informacions següents: DESTINACIÓ

un pastís per a tu, pastilles per a la tos

P E R SAB E R- NE M É S

LÍMIT TEMPORAL

per a demà, per a més tard

ÀMBIT D’ADEQUACIÓ

exercicis massa difícils per als alumnes

En alguns casos, la construcció amb un infinitiu simple pot crear ambigüitat. Per exemple, l’oració Et deixo el portàtil per ajudar-me amb el treball es pot interpretar de dues maneres:

Davant d’infinitiu s’acostuma a utilitzar la preposició per per indicar tant la finalitat com la causa: Finalitat: Necessito fil i agulla per cosir aquest botó. Causa: Et renyaran per no haver vingut a assajar.

1.5. Les preposicions tòniques Les preposicions tòniques poden aportar diversos significats: LOCALITZACIÓ

davant, darrere, sobre, sota, dins, fora, prop, lluny

LOCALITZACIÓ TEMPORAL

abans, després, durant

ABSÈNCIA

sense

EXCLUSIÓ

excepte, tret, menys, llevat, fora

ALTRES

contra, entre, segons, malgrat, mitjançant

Algunes preposicions tòniques poden variar formalment:

Han deixat un paquet

davant davant de a davant de al davant de

la porta

Algunes preposicions tòniques permeten l’elisió del complement quan aquest se sobreentén a partir del context:

1. E t deixo el portàtil per haver-me ajudat amb el treball. 2. E t deixo el portàtil perquè m’ajudis amb el treball. En aquests casos convé evitar l’infinitiu simple i recórrer a les construccions alternatives: a) p er + infinitiu perfet per indicar la causa b) p erquè + subjuntiu per indicar la finalitat

RE CO RDA Algunes preposicions tòniques admeten com a complement un possessiu. Per exemple: Vostès van darrere meu (o darrere de mi). Viuen a prop nostre (o a prop de nosaltres).

AMB COMPLEMENT EXPLÍCIT

Ho deixo a dins de casa? / El cafè, amb sucre o sense sucre?

AMB COMPLEMENT SOBREENTÈS

Deixa-ho a dins. / Sisplau, sense.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

29.

Les preposicions per i per a 27. Completa les oracions següents amb les

preposicions per o per a i després indica quina mena d’informació introdueixen en cada cas:

aquests rodals no veureu cap isard.

➝ b) Aquesta pel·lícula és apta

tots els

Torna a escriure aquestes oracions substituint l’infinitiu simple per les construccions alternatives per + infinitiu o perquè + subjuntiu per evitar l’ambigüitat. Per exemple: A la Raisa li renovaran el contracte per informatitzar la base de dades. (causa) A la Raisa li renovaran el contracte per haver informatitzat la base de dades. a) Ens van donar molts diners per no delatar els corruptes. (finalitat)

públics. ➝ c) La notícia va ser ben rebuda

tothom.

➝ d) Ho volen

b) Tots els companys elogien en Rafel per defensar els seus interessos. (finalitat)

abans de Setmana Santa.

➝ e) Volen incentivar el transport

carre-

tera. ➝ f) Li han notificat

carta. ➝

g) Si guanya demà es classifica

la final.

➝ h) Ens veiem

cap d’any. ➝

i) Tanquen

Les preposicions tòniques 30. Tria la preposició tònica adient: a) enfront de / arran de

reformes. ➝

j) És una gran ajuda

nosaltres.

Tallarem els arbres morts

terra.

b) excepte / malgrat

➝ k) Està boig

Sempre reguen els prats,

per ella. ➝

28. Completa les oracions amb una d’aquestes formes: per la, per, per a la, per a, pel, per al.

a) Compraré un armari b) Tinc entrades c) Està preocupat d) No es deixa ajudar e) Hi haurà pastís f)

c) El públic aplaudia amb entusiasme l’equip per guanyar el partit. (causa)

la sala. al concert de demà. la crisi climàtica. ningú. tothom.

maig cada dia un raig.

els

dies de pluja. c) entre / contra Si els fas triar, els poses

l’espasa i

la paret. d) sense / malgrat el seu esforç, va perdre el tren. e) sota / contra Li agrada anar

corrent.

UNITAT 3 » GRAMÀTICA 1.6. Les preposicions compostes Les preposicions compostes són des de, cap a, fins a i com a. Ara bé, aquestes formes es redueixen quan van al davant d’algunes paraules. Així, les preposicions des de i fins a es redueixen davant de la conjunció que (des que, fins que), cap a i fins a es redueixen davant de certs adverbis (cap aquí, fins ara) i com a es redueix davant els articles (com el millor, com un símbol). FORMA COMPOSTA

EXEMPLES

FORMA REDUÏDA

EXEMPLES

des de

No plou des del juny.

des

Canta des que surt el sol.

cap a

Se’n van cap a l’Àfrica

cap

Se’n van cap allà lluny.

fins a

Has d’anar fins a l’arbre.

fins

Fins ara. / Fins que és de nit.

com a

L’anell com a símbol d’unió.

com

El tenen com un símbol.

PER S AB ER -N E M É S La forma simple com ens permet comparar una situació amb una altra. En canvi, la forma composta com a introdueix una qualitat que delimita l’àmbit d’una actuació: com

igual que, de la mateixa manera que, com si fos

La Laura és com la seva mare. Fa la coca com un pastisser.

com a

en qualitat de, d’acord amb la condició de

La Laura, com a mare, és molt efusiva. I, com a metgessa, és molt racional.

1.7. Les locucions prepositives Les locucions prepositives poden presentar diversos valors:

LOCALITZACIÓ

al capdamunt de / al capdavall de al voltant de / a l’entorn de a través de / a tocar de

Pujarem al capdamunt d’aquell turó. Hi ha un fossat al voltant del castell. Sentíem la música a través de la paret.

TEMPS

a començaments de / a finals de a mitjan / a mitjans de

Farà anys a començaments de març. Això passava a mitjan segle xx.

CAUSA

a causa de / a conseqüència de gràcies a / per culpa de

No podem sortir a causa del mal temps. Me’n sortiré gràcies al teu suport.

FINALITAT POSICIÓ INSTRUMENT SUBSTITUCIÓ EXCLUSIÓ AGREGACIÓ CONFORMITAT

per tal de / a fi de a favor de / en contra de per mitjà de / a través de en comptes de / en lloc de a excepció de / tret de a més de / a part de d’acord amb / de conformitat amb

Renteu-vos per tal d’evitar infeccions. Estem a favor de les vacunes. Va saber la notícia per mitjà dels veïns. Posa-hi nata en comptes de crema. Puc qualsevol dia a excepció de dilluns. A més del producte, pagues el transport. S’ha de fer d’acord amb les ordenances.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

a) Va tornar

vuit dies.

b) Junko Tabel és la primera dona que va ar-

Les preposicions compostes 31. Tria la forma adequada de cada preposi-

ribar

l’Everest.

c) Vine’m a veure

dinar.

d) Al final van aconseguir arribar a un acord

ció tenint en compte el context:

un advocat.

a) cap a / cap

e) Va coix

Hem d’anar

amunt o

la dreta o

avall?;

l’esquerra?

feina. f) El monestir de Poblet es troba

b) cap a / cap

les muntanyes de Prades.

Al pavelló hi caben

sis mil persones.

c) des de / des / fins a / fins allà

aquí hi ha almenys 6 qui-

solució.

10 minuts per al final de la

que vam sortir

j) Truca’m només que

vam arribar.

necessitat.

k) S’ha après el poema

repe-

tir-lo.

e) fins a / fins aconseguir desemmas-

carar els estafadors.

33. Completa aquestes oracions amb la locució prepositiva més adequada:

f) com a / com

(localització) el carrer que fa

baixada hi ha el passeig marítim.

Hauràs d’atendre els periodistes portaveu dels estudiants. g) com a / com Em van acollir

la manifestació.

pel·lícula, hem hagut de marxar.

d) des de / des / fins a / fins

No pararem

g) Anava h) Això està

lòmetres.

Va ploure

un accident a la

b) Duu una cama ortopèdica (causa) un accident de trànsit. c) El teu amic viu

un més de la família.

Les locucions prepositives 32. Col·loca cada locució prepositiva al lloc corresponent d’acord amb el sentit:

casa meva. d) Ens van ensenyar totes les estances del castell

(exclusió) la cambra reial.

e) Els treballadors estan disposats a nego ciar-ho tot

al cap de • al peu de • en acabat de de resultes de • al capdavant de • al cim de en cas de • per mediació de • a còpia de a falta de • en via de

(localització)

(finalitat) aconse-

guir un acord just. f) Agafaré la motxilla

(substitu-

ció) la maleta.

UNITAT 3 » ORTOGRAFIA

» ORTOGRAFIA 1. Les lletres b i v 1.1. Els sons de la be alta i la ve baixa Antigament, a totes les terres de parla catalana es feia la distinció entre el so bilabial [b] de beure i el so labiodental [v] de veure. Avui dia, aquesta distinció es manté a les illes Balears, a la major part del País Valencià i al Camp de Tarragona. Però a la resta de territoris s’ha perdut i els dos sons es pronuncien bilabials [b], de manera que parells com baca/vaca o bena/ vena s’han convertit en mots homòfons.

1.2. Les normes ortogràfiques Per evitar la confusió en l’ús de b i v en l’escriptura, disposem d’algunes normes ortogràfiques que cal tenir en compte: ORTOGRAFIA DE LA B

ORTOGRAFIA DE LA V

NORMA 1

Escrivim b davant d’una l i una r : blau, agradable, moble, branca, broma, pobre

Escrivim v en les terminacions de l’imperfet d’indicatiu de la primera conjugació: cantava, trobaves, arribàvem, acabaven

NORMA 2

Escrivim b en les paraules en què alterna amb una p: saber, sabia (sap); cabia, cabut (cap); llobató, llobarro (llop)

Escrivim v en les paraules en què alterna amb una u: nova, novetat, novíssim (nou); blava, blavor, blavíssim (blau); devia, devíeu, devent (deure)

NORMA 3

Normalment, escrivim b darrere d’una m: ambició, ambient, tomba, ambulància (però tramvia, circumval·lació)

Escrivim v darrere d’una n: canvi, convidar, enviar, invent, minvar

1.3. Comparació amb altres llengües

SAB I E S Q UE …?

L’ús de b i v coincideix generalment entre les llengües romàniques: vaca, bou (català); vaca, buey (castellà); vache, boeuf (francès); vacca, bove (italià), etc. Hi ha, però, algunes paraules catalanes que no coincideixen amb aquestes llengües. Per això cal retenir en la memòria la grafia de les més usuals.

La lletra ve doble (w) només es fa servir en certes paraules que s’han manllevat recentment a altres llengües, com ara clown, kiwi, quilowatt, web o whisky.

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 3 PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB BE ALTA abans baró berruga arribar beina bolcar

corb saba acabar rebentar treballar baf

basc biga mòbil sabó bena comboi riba trobar

PARAULES QUE S’ESCRIUEN AMB VE BAIXA

advocat travar raval haver

bava avall vedell savi

esvelt cavalcar avi vernís

núvol gavardina covard avortar

taverna provar gravar espavilar

arravatar vaixell rovell llavi

canvi avet vermell sivella

fava cavall avorrir voltor

pavelló govern envestir arrova

1.4. Paraules de la mateixa família En general, s’escriu sempre b o sempre v en mots d’una mateixa família: trobar, troballa; savi, saviesa. En alguns casos, però, poden alternar l’ús de b i v perquè són mots amb arrels diferents: PARAULES D’ARREL CATALANA

PARAULES D’ARREL LLATINA

corb, corba, corbar, encorbament…

curvatura, incurvat, curviforme, curvilini…

prova, provar, aprovar, provatura…

probable, probabilitat, probablement…

moviment, movedís, movible, commovedor…

mòbil, automòbil, immòbil, mobilitat…

» ACTIVITATS

f) Escrivim can amb

34. Completa les normes ortogràfiques i els exemples amb la lletra b o v que falta:

a) Escrivim do

legar i a

raçada amb

perquè va davant d’una ela o una erra. b) Escrivim plora

a i canvià

eu amb

perquè és la terminació de l’imperfet dels verbs de la primera conjugació. c) Escrivim de

ia, sua

amb

itat i escali

ada

perquè aquesta lletra alter-

na amb una u: deure, suau i caliu. d) Escrivim re

ia, sa

ia i llo

a amb

perquè aquesta lletra alterna amb una pe: rep, sap i llop. e) Escrivim tom amb

ar, com

oi i am

ulant

perquè va darrere d’una ema.

Excepcions: tram

ia, circum

al·lació.

i, en

air, con

ocar i en

às

perquè va darrere d’una ena.

DICTAT Escriu el text en un full a part mentre te’l dicten.

Havíem entrat en una zona de turbulències i no estava disposada a afrontar perills en un vol tan plàcid. Vaig aprofitar per mostrar-li el funcionament dels frens, que ell va observar amb entu siasme. Li vaig demanar en veu baixa que em mirés perquè no volia violar el regne lleuger i fràgil de l’altura. Vaig dir-li que es fixés bé en com desinflava l’ala i tibava els frens. Ell volia continuar volant i jo també. La lliçó s’havia convertit en al guna cosa més que en una classe de vol, potser en uns sentiments que una simple classe no hauria d’haver desvetllat. J. F. Delgado: Nima, el xerpa de Namutxe (text adaptat).

UNITAT 3 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Esperits que parlen Què podem dir sobre la vida espiritual i mental dels antics caçadors-recol·lectors de la prehistòria? La base de la seva economia es pot reconstruir amb certa solidesa, però el món de les idees, les creences i els sentiments és molt més difícil de desxifrar. La majoria dels estudiosos sostenen que les creences animistes eren habituals entre els caçadors-recol·lectors primitius. L’animisme és la creença que gairebé tots els llocs, tots els animals, totes les plantes i tots els fenòmens naturals tenen cons ciència i sentiments, i que es poden comunicar directament amb els humans. Per tant, els animistes poden creure que aquella gran roca que hi ha al cim d’un turó té desitjos i necessitats, pot enfadar-se per una cosa que ha fet algú o estar contenta per alguna altra acció. També pot renyar una persona o demanar-li un favor. Els humans, al seu torn, poden contestar a la roca, per apaivagar-la o amenaçar-la. A més de la roca, també el roure que hi ha al peu del turó és un ésser animat, igual que el rierol que flueix a la vall, els arbustos que l’envolten o els llops que hi beuen. En el món animista, els objectes i els éssers vius no són els únics éssers animats. També hi ha entitats immaterials: els esperits dels morts i éssers amistosos o malèvols, allò que avui anomenem dimonis, fades i àngels. Els animistes consideren que no hi ha cap barrera entre els éssers humans i els altres éssers. Tots es comuniquen directament a través del llenguatge parlat, les cançons, els balls i les cerimònies. Un caçador es pot dirigir a un ramat de cérvols i demanar que un d’ells se sacrifiqui. Si la cacera acaba amb èxit, el caçador pot demanar a

l’animal mort que el perdoni. Quan una persona cau malalta, un xaman (sacerdot que practica l’endevinació i les cures mèdiques) es pot posar en contacte amb l’esperit que ha causat la malaltia i intentar calmar-lo o foragitar-lo. El que caracteritza tots aquests actes de comunicació és que les entitats invocades són éssers de l’entorn immediat. No són déus universals, sinó un cérvol determinat, un arbre determinat o un rierol determinat. De la mateixa manera que no hi ha barreres entre els humans i els altres éssers, tampoc no hi ha una jerarquia estricta. El món no gira a l’entorn dels humans ni de cap altre grup concret d’éssers. I no podem anar gaire més enllà d’aquestes generalitzacions cauteloses. No sabem a quins esperits pregaven, quines festes celebraven ni quins tabús tenien. I, cosa que és més important, no sabem quines històries explicaven. És una de les llacunes més grans en la nostra comprensió de la història humana. Yuval Noah Harari: Sàpiens. Una breu història de la humanitat.

POSA’T A PROVA « UNITAT 3

1. Quin titular enuncia el tema del text? es idees i les creences dels caçadors-reL col·lectors de la prehistòria Els sentiments dels animals, les plantes i els fenòmens naturals La comunicació a través de les cançons, els balls i les cerimònies

2. Els caçadors-recol·lectors prehistòrics… ncara no havien descobert el foc. e encara no utilitzaven el llenguatge. encara no practicaven l’agricultura.

3. Assenyala la definició d’animisme: octrina segons la qual tot l’univers, en D conjunt, posseeix una sola ànima. Doctrina segons la qual els éssers vius, els llocs i els objectes tenen una ànima equiparable a la humana. Doctrina segons la qual només els éssers humans tenen ànima.

4. Els animistes creuen… n un ésser superior que anomenen déu. e que l’ésser humà és el centre i tot gira al seu voltant. que tots els éssers són iguals, sense una jerarquia estricta.

5. Subratlla les paraules de registre col·lo-

quial i encercla les de registre estàndard. Després, relaciona les que són sinònimes

empipar-se renyar enraonar enfadar-se esbroncar atonyinar apallissar xerrar

6. Les llengües romàniques provenen… el llatí clàssic. d del llatí vulgar o llatí parlat. del romanès.

7. Relaciona cada mot amb la seva definició: foragitar, apavaigar, llacuna

a) Part d’una matèria que no es coneix suficientment. ➝ b) Fer minvar un estat d’excitació. ➝ c) Expulsar, treure a fora. ➝

8. Subratlla les tres preposicions i la locució

prepositiva que hi ha en aquestes oracions:

a) No hi ha cap barrera entre els éssers humans i els altres éssers. Tots es comuniquen a través del llenguatge b) Si la cacera acaba amb èxit, el caçador demana a l’animal mort que el perdoni.

9. Completa aquestes expressions amb la

preposició corresponent: a)

veu baixa.

b) Vestit

c) Viuen

Celrà.

ratlles. d) Olor

romaní.

10. Completa aquestes paraules amb b o v: a) una b) un c)

all all

euen aigua

d) cér

e) malè f) no s’hi

ol euen

Per escrit Fa vuit-cents mil anys els humans van aprendre a fer foc i a utilitzar-lo. Explica per a què el devien fer servir i quines millores devia aportar aquest coneixement.

De viva veu En les faules hi apareixen animals com si tinguessin vida humana. Explica les característiques d’alguns dels animals més cèlebres d’aquest gènere literari.

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

» ANIMALS QUE CUREN Algú ha dit que no hi ha més bon psiquiatre a la Terra que un cadell llepant-te la cara. I deu ser veritat, perquè cada cop és més freqüent utilitzar els animals com a eina de teràpia. Els animals no tenen poders màgics ni curatius, però sí que són estímuls de molts sentits, capaços de facilitar la comunicació, crear emocions, conductes i aprenentatges. Per això, en aquest projecte, us plantegem un repte: com podem convèncer una institució pública o privada del poder terapèutic de certs animals? i elaboreu un s te eu p ra te e d uip m si fóssiu un eq co eu tiu o assistencial. tu ca ac u e u ed q e tr m n se ce o p n u ro p a e us de companyia per s al En aquest project im an b am a id enció assist programa d’interv en els animals rt o ap e u q s ? r al n fe o ci e o de Què hem d eficis psíquics i em en b s el d e servei i animals s d vo s al eu im rm an , fo al In n . o ió ci 1. Cercar informacs diferències entre animals de suport emo le de companyia i de teràpia. bre diferents so a rc ce re a n u 2. Investigar. Feu s de suport: quines qualitats al aspectes dels anim s serveis poin u q , en rt o ap is ic tenen, quins benef s són les més adece ra i s ie èc p es den fer, quines quen, etc. quades, com s’edu tot el que heu e d si te n sí a n u 3. Sintetitzar. Feu mitjà de diversos documents, er etc. anat descobrint p sums, infografies, re , es em u q es , cs com gràfi ocial. Decidiu a s ió c c ’a d e ct je 4. Perfilar el pro programa d’intervenció amb qui va adreçat el uada i conveneq ad a st o p ro p la animals, elaboreu teressades. ceu les persones in

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

Com ho hem de fer? Feu un treball cooperatiu en grups de quatre alumnes. Primer, haureu de dissenyar el vostre programa d’intervenció assistida amb animals. Des prés, l’haureu d’exposar oralment. I per acabar, l’haure u de presentar per escrit en forma d’un tríptic info rmatiu.

La presentació oral

1. Prepareu la presentació oral, que ha de servir

per informar i convèncer els responsab les de la mals de companyia.

institució dels beneficis terapèutics dels ani

2. Repartiu-vos les parts de la presentació oral:

A. Introducció del tema B. Beneficis dels animals de companyia C. Espècies d’animals emprats D. Diferents funcions dels animals d’assis tència E. P resentació del programa de suport o de teràpia amb animals F. Testimonis

3. Acompanyeu les intervencions orals amb el sup

de gràfics, esquemes, infografies o vídeos

ort

4. Procureu que la presentació sigui convincent, àgi 5.

l i amena i que no superi els quinze min

Cerqueu

material de suport per fer les tasques en

El document escrit

uts.

l’espai personal del web www.barcanova.

cat.

La part documental és un text descriptiu en què s’enumeren les característiques principals del programa per tal que la institució que dem ana els vostres serveis pugui fer-se’n una idea. El document escrit ha de detallar els pun ts següents: A. Destinataris B. Característiques C. Mètode d’intervenció D. Objectiu s E. Resum En teniu una mostra en la pàgina 91.

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

Material complementari i models PRESENTACIÓ ORAL

1. Introducció del tema

Jo no tractava bé els altres, i gràcies a tenir algú al meu costat a qui havia de dir-li les coses bé perquè em fes cas, vaig saber valorar la gent.

Des de fa uns anys, l’ús de certs animals, com ara gossos, cavalls, dofins, gats o conills, s’ha incrementat. Això és perquè s’ha comprovat que els animals de companyia, a més de millorar la qualitat de vida de les persones, contribueixen a allargar la longevitat i preservar l’equilibri físic i mental.

2. Presentació del programa de teràpia Buddies és el nostre programa de teràpia destinat a menors tutelats. Aquests menors aprenen a educar els gossos seleccionats amb un ensinistrament que posa l’accent en el benestar de l’animal i del menor, que és el seu instructor. A mesura que passen els dies, el vincle entre ells es fa cada cop més fort, cosa que ajuda el menor a adquirir una actitud positiva, a millorar la seva comunicació emocional i a augmentar la seva autoestima.

3. Testimonis La història de l’Ivan és un bon exemple de com les teràpies assistides amb animals poden influir força en la vida d’una persona. El seu testimoni ens ensenya com un gos, en Liu, es va convertir en un gran aliat per superar situacions difícils o per combatre la solitud. BENEFICIS FÍSICS I EMOCIONALS DELS ANIMALS SALUT FÍSICA

SALUT MENTAL

L’oxitocina és l’«hormona de la vinculació» que s’allibera quan els humans i els gossos interactuen els uns amb els altres

ls animals augmenten els nivells de serotonina, E l’«hormona del benestar».

L’oxitocina redueix la pressió arterial, augmenta la tolerància al dolor i redueix l’ansietat. Tenir un gat redueix dràsticament les possibilitats de morir per una malaltia cardíaca o ictus. e mitjana, les persones que tenen D una mascota viuen dos anys més que les que no en tenen. ls gossos poden aprendre a E detectar convulsions i avisar els seus amos abans que es produeixin.

7 de cada 10 persones gaudeixen de la companyia de les seves mascotes i suporten millor la soledat.

ó: un Prescripci . companyia animal de

ta ha El terapeu un animal prescrit yia per de compan . depressió la superar

Passar de 15 a 30 minuts amb la teva mascota rebaixa els nivells d’ansietat i d’estrès.

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

DOCUMENT ESCRIT Programa Buddies Destinataris: infants i joves d’entre 12 i 17 anys amb problemes de baixa autoestima, dificultats de comunicació i manca d’empatia (capacitat de comprendre els sentiments i les emocions dels altres). Característiques: curs d’ensinistrament caní de 12 setmanes de durada. Mètode d’intervenció: Els adolescents aprenen a educar els gossos amb una sèrie de trucs que potencien el benestar dels animals i també dels joves. Els gossos són premiats quan ho fan bé, i s’ignoren els comportaments no desitjats o les errades. Utilitzant mètodes positius d’ensinistrament, es formen vincles afectius entre els animals i els educadors, alhora que s’aprèn a educar. Mitjançant el joc i els animals, els joves gaudeixen de l’experiència de l’aprenentatge. Objectius: • Fomentar una actitud positiva en els adolescents gràcies al mètode de l’ensinistrament positiu. • Millorar la comunicació dels joves i la seva capacitat d’expressar els sentiments, tant entre ells com entre aquests i els seus educadors. • Aplicar els coneixements adquirits en aquest curs a l’àmbit de les relacions socials i la convivència. • Millorar l’estat emocional dels adolescents. Resum: el programa Buddies és una oportunitat excel·lent per treballar els problemes psicosocials d’infants i adolescents amb un mètode d’intervenció positiva, la qual cosa fa que no se sentin mai jutjats i que tinguin altes dosis de motivació.