LLENGUA CATALANA. Agna de Valldaura. Unitat 2 by Editorial Barcanova

LL ENGUA A A cAT L NA

UNITAT 2 ESO

Programa

Agna de Valldaura

UNITAT

LECTURA » Recull de poemes musicats LITERATURA » Els poemes èpics LLENGUA I SOCIETAT » Les llengües d’Europa LÈXIC I SEMÀNTICA » Les paraules derivades. Els sufixos GRAMÀTICA » Les modalitats de l’oració ORTOGRAFIA » Marcadors d’incisos, explicacions i connectors

Preparem la lectura 1. Responeu oralment: Quins cantautors en llengua catalana coneixeu? Quins us agraden més? Què us atreu de les seves cançons? 2. Llegiu les definicions del vocabulari del poema «Vinyes verdes vora el mar» i digueu quines paraules pertanyen al món de la vinya. Després, comenteu altres aspectes que conegueu sobre aquest tema. 3. Responeu oralment: Us considereu persones romàntiques? Us agraden les cançons d’amor? Amb quina cançó amorosa us identifiqueu més? 4. Intercanvieu els coneixements que teniu del personatge del comte Arnau.

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA Recull de poemes musicats La poesia i la cançó han estat entrelligades des de l’antiguitat. Els aedes, els rapsodes, els trobadors, els joglars, els cantautors i les corals han compost i han interpretat poemes musicats de tots els estils (lírics i èpics, populars i cultes) i de totes les temàtiques (el paisatge, l’amor, el sofriment, la festa, les llegendes, etc.). En aquest bloc ens proposem llegir i escoltar quatre poemes musicats i interpretats per cantautors nascuts a mitjan segle xx: «Vinyes verdes vora el mar» és un poema descriptiu d’un paisatge mediterrani; «Cançó amorosa» és un poema d’amor i aventura; «Corrandes de lluna» és un poema de festa i alegria, i «Lo comte Arnau» és un poema èpic inspirat en una llegenda popular.

1. El paisatge Vinyes verdes vora el mar

VOC AB U L AR I

remugar v. Parlar entre dents en senyal d’enuig o de desaprovació. poruc -uga adj. Que agafa por fàcilment. coster m. Pendent d’un terreny. userda f. Alfals, herba que es cultiva per a menjar del bestiar. vinclar v. Corbar, doblegar. cep m. Vinya, planta baixa que fa raïm. llagut m. Embarcació amb veles triangulars que s’usa per anar a pescar. serrell m. Fils sense teixir que fan d’ornament.

Vinyes verdes vora el mar, ara que el vent no remuga, us feu més verdes i encar teniu la fulla poruga, vinyes verdes vora el mar.

Vinyes que dieu adeu al llagut i a la gavina, i al fi serrellet de neu que ara neix i que ara fina… Vinyes que dieu adeu!

Vinyes verdes del coster, sou més fines que la userda. Verd vora el blau mariner, vinyes amb la fruita verda, vinyes verdes del coster.

Vinyes verdes del meu cor… Dins del cep s’adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d’or, aigua, penyal i basarda. Vinyes verdes del meu cor…

Vinyes verdes, dolç repòs, vora la vela que passa; cap al mar vincleu el cos sense decantar-vos massa, vinyes verdes, dolç repòs.

Vinyes verdes vora el mar, verdes a punta de dia, verd suau de cap al tard… Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes vora el mar!

Vinyes verdes, soledat del verd en l’hora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat.

Josep M. de Sagarra Poema cantat per Mariona Sagarra i per Lluís Llach. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

pàmpol m. Fulla de cep o vinya. basarda f. Por d’algun perill contra el qual un se sent indefens.

UNITAT 2 » LECTURA 2. L’amor Cançó amorosa Voldria ser mariner i dur-te a la meva vora; la vela iria pel mar com un cavall blanc que corre, el vent posaria olor de fonoll entre les cordes i l’ona es faria enllà deixant el camí a la proa.

Jo els veuria com se’n van, sense mica de recança. Els teus ulls són mon tresor, poc he de cercar-ne d’altre. Quina joia, al teu costat, veure la terra allunyar-se i seguir en les nits d’agost les estrelles que es desmaien!

Passarien els vaixells fent voleiar les banderes. —Mariners, cap on aneu, cap on aneu tan de pressa? Potser cerqueu un tresor perdut en la mar deserta?— Passarien els vaixells fent voleiar les banderes.

On tu giressis l’esguard el vent ens hi portaria, t’escoltarien la veu els peixos i les gavines, els focs ardents de Sant Elm a dalt dels pals s’encendrien i veuries que al teu pas la terra i el mar sospiren. Tomàs Garcés Poema cantat per Paco Muñoz. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

VO CAB ULARI

proa f. Part davantera d’una embarcació. recança f. Greu que sap de fer, d’haver fet o de deixar de fer una cosa. esguard m. Mirada. foc de Sant Elm Fenomen meteorològic que es produeix durant les tempestes i que consisteix en una resplendor brillant d’un blanc blavós als extrems dels pals dels vaixells.

VOC AB U L AR I

3. La festa popular

ufana f. Esplendor.

Corrandes de lluna

gep m. Bony que sobresurt de l’esquena o del pit. minvar v. Disminuir. ullerós -osa adj. Que fa ulleres, que fa cara de cansat o malalt. agre -a adj. Que té una acidesa desagradable.

Ai, quina ufana de lluna! Amic, sortim en finestra entre les dotze i la una! Lluna, moneda de coure a l’aire, duu-nos fortuna entre les dotze i la una! Avui, si venia la lluna morta, l’amor cantaria que truca a la porta. I si ens arribava amb gep a ponent, l’amor cantaria en quart creixent. Si la lluna era rodona i roja, l’amor cantaria, l’amor boja.

Mes ai, si ve blanca rodona i blanca, l’amor cantaria que la porta tanca. I si duu la lluna un gep a llevant, l’amor cantaria l’amor minvant. Set llunes ulleroses i una set agra sota les set taronges de l’amor clara; de l’amor clara, sí, de l’amor clara, set llunes ulleroses i una set agra. Maria Mercè Marçal Poema cantat per Txiki Berraondo i Anna Subirana. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

4. El món de les llegendes

VO CAB ULARI

Lo comte Arnau

gebre m. Gelada, rosada glaçada.

Lo comte de Mataplana ne tenia dos cavalls: l’un era blanc com la gebre, l’altre fosc com lo pecat.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc. Un matí de la hivernada lo negre feia ensellar; la comtessa ja li’n deia: —Per què no enselles lo blanc? —Perquè fuig dels camins aspres i a mi em plauen més que els plans.— La comtessa ja hi tornava: —Mon marit, no ho fesses pas; lo negre em sembla el diable, Déu nos lo tinga allunyat.— Ell no li torna resposta, com si sentia tronar: al negre posa la sella baldament fos Satanàs. —Adeu, la comtessa aimada. —Déu te guie i l’Àngel Sant.— L’Àngel prou lo guiaria, mes ell no es deixa guiar, lo guiaria a l’església i ell a la vila fa cap, on hi ha nines que perdre i pobres per escanyar.

Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc. Quan sortia de la vila semblava un esperitat: corria lo cavall negre, corria com si volàs, tantost per les altes cimes com pel fons del xaragall. Los gombernesos se senyen quan lo veuen desbocat. Los llops d’aquelles muntanyes lo segueixen udolant, algun d’ells per simpatia, los altres olorant carn, que n’esperen un bon àpat més amunt o més avall; sos ulls semblen llumenetes, llumenetes infernals. Al sentir sa udoladissa lo comte s’és esglaiat, voldria girar lo poltre mes ja no el pot aturar. Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc.

malhaja interj. Exclamació de maledicció. benhaja interj. Exclamació de benedicció. ensellar v. Posar la sella a un cavall per pujar-hi a sobre. aspre -a adj. Accidentat, abrupte. baldament conj. Encara que. Satanàs Nom del diable. aimat -ada adj. Estimat. fer cap loc. v. Presentar-se, acudir. tantost adv. Tan aviat. xaragall m. Rec que forma l’aigua de la pluja. gombernès -esa adj. De Gombrèn, poble de la comarca del Ripollès. senyar-se v. Fer-se el senyal de la creu al front. udoladissa f. Cridòria de llops. esglaiar-se v. Agafar por per la imminència d’un gran perill.

LECTURA « UNITAT 2 VOC AB U L AR I

afrau f. Congost, pas estret. obirar v. Veure de lluny. forat de Sant Ou Avenc profund que hi ha al mig de la serra del Montgrony, al Ripollès.

A la nit, que és fosca fosca, se barreja el temporal, i els pastors al comte veuen entremig de trons i llamps volar d’una cresta a l’altra del Montgrony vers les afraus. La tempesta esgarrifosa a mitjanit fa un esclat; d’un llampec entre les ales s’obira lo comte Arnau, rodolant de l’alta cima de Sant Ou dins lo Forat d’on surt entre rius de flama lo renill del seu cavall.

» ACTIVITATS Anàlisi literària: Vinyes verdes vora el mar 1. En el poema «Vinyes verdes vora el mar», la veu poètica ens descriu un paisatge dinàmic, és a dir, que es va transformant pel pas natural del temps. Relaciona els versos del poema que hi ha a continuació amb les quatre estacions de l’any (primavera, estiu, tardor i hivern): a) al fi serrellet de neu b) teniu la fulla poruga c) vinyes amb la fruita verda d) raïm negre, pàmpol d’or

2. Relaciona cadascun d’aquests versos del poema amb les parts del dia (matinada, migdia-tarda, tarda-capvespre i vespre):

La comtessa l’esperava a la porta del palau; passen hores, passen dies, passen nits de por i espant; a la tercera que passa l’en veu venir condemnat. La nit era negra, negra, més negre era son cavall, son cavall, que era el diable, Déu nos lo tinga allunyat. Malhaja lo cavall negre, benhaja lo cavall blanc. Jacint verdaguer Poema cantat per Jaume Arnella. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

a) verd suau de cap al tard b) dins del cep s’adorm la tarda c) del verd en l’hora calenta d) verdes a punta de dia

3. El paisatge que apareix en el poema de Sagarra no és un objecte neutre descrit de manera objectiva, sinó que és el reflex de les sensacions del poeta.

Copia el text de més avall i completa’l per explicar quines sensacions té el poeta en contemplar les vinyes a partir dels versos següents: • vinyes verdes, dolç repòs • vinyes verdes, soledat • vinyes verdes del meu cor • feu-nos sempre companyia

Per al poeta, les vinyes són un lloc de i de , les com a pròpies i se les . Per això demana que sempre pugui tenir la seva .

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

4. Per al poeta, el paisatge és un element viu que

8. La presència de l’enamorada a la nau del ma-

Cerca els elements personificats del poema a partir d’aquestes preguntes i indica en quin vers apareixen:

a) Una metonímia en la primera estrofa. b) Una comparació en la primera estrofa. c) Una metàfora en la tercera estrofa. d) Tres personificacions en la quarta estrofa.

interactua amb ell i amb l’entorn. Per això utilitza la figura de la personificació de manera reiterada.

a) Quin element no remuga? b) A què s’atribueix la qualitat de poruc? c) Qui diu adeu al llagut i a la gavina? d) Què és el que s’adorm dins del cep?

5. El poema de Sagarra es caracteritza per la insis-

tència a destacar el color de les vinyes. Què simbolitza el color verd de les vinyes? Quines sensa cions et transmet un paisatge molt verd? Escriu un text breu que doni resposta a aquestes preguntes. Pots començar de la manera següent:

El color verd és el símbol de . Habitualment, un paisatge molt verd transmet una sensació .

6. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent:

El poema «Vinyes verdes vora el mar» consta de estrofes de versos amb tornada (repetició del vers) cadascuna. Els versos són , és a dir, tenen síl·labes i la rima és i (ababa).

Cançó amorosa 7. El poema «Cançó amorosa», seguint la tradició

de la cançó popular, ens narra un viatge hipotètic o imaginari que neix del desig del poeta. Respon: a) Amb quin temps verbal s’expressa aquest viatge hipotètic o imaginari: present, passat, futur o condicional? b) Què tenen en comú el poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» (A la vora de la mar / hi ha una donzella…)?

El poema de Tomàs Garcés i la cançó popular «El mariner» tenen en comú la presència del i el viatge d’ que inicia amb l’estimada a través de la .

riner fa que tot sigui més bell, més poètic. Cerca aquestes figures retòriques en el poema:

9. Analitza la mètrica del poema i completa l’explicació següent:

La «Cançó amorosa» consta de estrofes de versos cadascuna. Els versos són , és a dir, tenen síl·labes i la rima és i únicament es dona en els versos .

Corrandes de lluna 10. Escriu cadascuna d’aquestes expressions en el lloc corresponent per obtenir una definició de corranda: cançó de dansa, tonada alegre, cançó popular, lletra improvisada. Després, aprèn-te-la de memòria.

Una corranda és una festiva de i que sovint s’utilitza com a o ball.

11. La lletra de la cançó «Corrandes de lluna» té un cert aspecte esotèric o màgic. Respon:

a) Quines invocacions o requeriments fa la veu poètica en els dos tercets que encapçalen la cançó? b) Quina metàfora utilitza per referir-se a la lluna? Què et suggereix aquesta metàfora?

12.

Les fases de la lluna i les etapes de l’amor avancen de manera paral·lela al llarg de la cançó. Copia el comentari següent i completa’l amb les opcions correctes:

La veu poètica es refereix a la lluna nova amb la [personificació / metàfora] «lluna [morta / vella]». En aquesta fase, l’amor tot just [acaba / comença]. Ho expressa amb la [ personificació / metàfora] «truca a la [ finestra / porta]». Quan la lluna té gep a ponent es troba en la fase de lluna [creixent / minvant]. En aquesta fase l’amor [decreix / creix] («cantaria en quart [creixent / minvant]»). «L’amor boja» es produeix quan la lluna és «rodona i [blanca / roja]». L’amor «tanca la porta» quan la lluna és «rodona i [blanca / roja]». Quan la lluna té gep a llevant es troba en la fase de lluna [minvant / creixent]. En aquesta fase l’amor [creix / minva] («cantaria l’amor minvant»). En totes les etapes, l’expressió «l’amor cantaria» és una [metonímia / personificació].

13. L’estrofa que tanca la cançó contrasta amb les

anteriors. Quins són els dos adjectius que aporten aquest element de contrast? Què et suggereixen?

14. Les repeticions i la rima són trets típics de la cançó popular. Respon:

a) Quins són els versos que es repeteixen? b) Quins són els versos que rimen en cada estrofa? La rima és consonant o assonant? Completa la resposta:

En el primer tercet rimen els versos i . En el segon rimen els versos i . En les quartetes rimen els versos . En general, la rima és .

Lo comte Arnau 15. «Lo comte Arnau» és un poema èpic que narra la història d’un personatge llegendari. Tria els cinc adjectius que caracteritzen aquest personatge: temerari • prudent • tossut • tètric alegre • sociable • pervers • amable virtuós • independent

16. La llegenda del comte Arnau està integrada dins la tradició religiosa medieval: hi podem entreveure creences religioses, conèixer els elements que representen el bé i el mal i saber per què el comte Arnau és condemnat. Copia i completa el comentari següent:

Les creences religioses que podem entreveure són la de l’existència de Déu i de , la dels àngels i la dels . Els elements que representen el bé són el cavall blanc, la , Déu, l’Àngel Sant i l’església; els que representen el mal són el negre, el comte, el , la vila i els llops. El comte és condemnat perquè tria el cavall i aquest el mena pel camí del i de la perdició.

17. Relaciona aquestes figures retòriques amb els exemples corresponents:

metàfora • comparació • hipèrbaton paral·lelisme a) sos ulls semblen llumenetes, / llumenetes infernals b) Malhaja lo cavall negre, / benhaja lo cavall blanc. c) i els pastors al comte veuen / entremig de trons i llamps d) Fuig dels camins aspres.

18. Analitza la mètrica dels dotze primers versos del poema.

Expressió oral 19.   En grups de tres, feu una petita antologia de poemes que tinguin la natura com a element temàtic. Després, llegiu-los o reciteu-los davant la resta de la classe.

Creació literària 20.   Tria un paisatge conegut que et transmeti una sensació especial i, seguint el model del poema «Vinyes verdes vora el mar» de Josep M. de Sagarra, escriu un poema que en destaqui la forma, els colors, els sons, la influència del temps i l’entorn, que expressi les sensacions que et desperta, etc. Pots acompanyar-lo d’una fotografia o d’un dibuix.

UNITAT 2 » LITERATURA

» LITERATURA 1. Els poemes èpics Els poemes èpics són textos literaris en vers de caràcter narratiu que canten els records del passat i les gestes d’uns personatges extraordinaris que la gent considerava herois pel seu valor o per les seves virtuts. Aquests poemes es divulgaven oralment i formaven part de la tradició. Els poemes èpics europeus més antics pertanyen a la Grècia antiga (del 1200 aC al 146 aC). Els aedes, acompanyats d’una lira, cantaven i els rapsodes, acompanyats d’un bastó, recitaven de memòria llargs relats en vers, amb els quals retien honor al mèrit dels seus herois, ja fossin històrics o llegendaris. Els grecs veien, en aquests relats, l’explicació dels seus orígens i de la seva identitat com a poble. Per això els consideraven els fonaments de la seva història nacional. Però l’èpica grega no era independent del pensament mític que impregnava la cultura del poble grec; per tant, els déus i les deesses interferien en l’acció dels herois i les heroïnes i els assenyalaven el seu destí ineludible.

Partenó d’Atenes.

1.1. Les grans epopeies Les epopeies són poemes èpics extensos sovint elaborats per un autor concret a partir de l’àmplia tradició oral de poemes èpics i de llegendes populars. L’aede grec Homer (segle viii aC) és considerat l’autor de les dues grans epopeies de la Grècia antiga, la Ilíada i l’Odissea, i el poeta romà Virgili (segle i aC) és l’autor de la gran epopeia de Roma, l’Eneida. Argument de l’Odissea L’Odissea narra el retorn d’un dels herois de la guerra de Troia, Odisseu o Ulisses, a Ítaca, la seva pàtria, on l’esperen la seva esposa, Penèlope, i el seu fill, Telèmac. Els déus, principalment Posidó, faran que el viatge sigui llarg i que Odisseu hagi de viure grans aventures i superar greus dificultats: l’illa dels ciclops, l’illa de les sirenes, la fetillera Circe, etc. Finalment, Odisseu arriba com un nàufrag a l’illa d’Ítaca i es presenta al palau on viu la seva esposa disfressat de captaire. Només el gos Argos i la serventa més vella reconeixen l’heroi. L’obra acaba quan Odisseu mata els pretendents de Penèlope, que tramaven apoderar-se del seu regne. L’Odissea és l’epopeia de l’aventura, l’astúcia, l’experiència i el conei xement que l’heroi adquireix en el transcurs del seu llarg viatge de retorn a casa.

SAB I E S Q UE …? Els herois grecs cerquen l’excel·lència física i intel·lectual per ser dignes del reconeixement públic (l’honor dels herois). Tanmateix, estan sotmesos al dictat de la profecia o de l’oracle (la força del destí).

1.2. La veu melodiosa de les sirenes Un dels episodis més coneguts de l’Odissea és el pas de la nau d’Ulisses per l’illa de les sirenes (Cant XII). L’heroi grec vol viure l’experiència d’escoltar el cant de les sirenes malgrat saber que corre el perill de ser seduït per aquests éssers estranys i, per tant, de naufragar. Aleshores protegeix els seus companys amb uns taps de cera que els posa a les orelles i es fa lligar a l’arbre de la nau. Aquest és el fragment en la traducció de Joan F. Mira:

VOC AB U L AR I

s,embarcaren S,embarquessin. amollaren Amollessin. amollar v. Deixar anar afluixant. escàlem m. Estaqueta de fusta que serveix per subjectar-hi el rem i recolzar-l’hi en remar. Circe Màgica, filla del Sol. Transformà en porcs els companys d’Ulisses. ormeig m. Conjunt d’elements propis d’una nau, en especial els que serveixen per pescar. arriar v. Fer baixar. ablanir-se v. Tornar-se tova o blana. Hiperíon El déu Sol. aqueu -ea adj. Grec (en especial el de la regió d’Acaia). ix Forma del verb eixir. Surt. soltaren Soltessin. soltar v. Deixar anar, deslligar. llevar v. Treure.

Jo vaig tornar llavors a la nau, i manava als meus homes que s’embarcaren també i amollaren els cables de popa. Ells, al moment, van pujar i van seure al costat dels escàlems: ben ordenats, anaven batent amb els rems l’aigua grisa. Un poc més tard, el vaixell de proa blavosa va rebre un bon company que inflava les veles: un vent favorable, do de Circe la ben arrissada, deessa que parla com els mortals. I després d’endreçar els ormeigs que calia, tots vàrem seure en la nau, i entre el vent i el pilot la guiaven. […] Però de sobte el vent va cessar i va vindre la calma, sense ni un pèl de brisa: algun déu adormia les ones. Van aixecar-se llavors els companys, arriaren les veles i les desaren al fons de la nau, i després varen seure i amb els rems de fusta polida emblanquien les aigües. Jo, amb el bronze esmolat, vaig tallar un gran rotllo de cera, fent-ne trossos, i després els pastava amb les mans poderoses. Ben aviat, amb la força del sol, la cera cedia i s’ablania amb els raigs del senyor de l’altura, Hiperíon. Vaig taponar-los a tots les orelles, un rere de l’altre, i ells m’amarraren enmig de la nau les cames i els braços, dret en la base del pal i amb les cordes lligades a l’arbre. […] Quan ens trobàvem ja a la distància d’un crit de persona, ràpids, volant, no se’ls va escapar que la nostra nau àgil se’ls acostava, i em varen cantar amb veu melodiosa: «Vine, Ulisses, honor dels aqueus i home digne de glòria, fes aturar el vaixell, i acosta’t i escolta les nostres veus. Ningú no ha passat per ací amb la seua nau negra sense escoltar la veu dolça com mel que ens ix de la boca; i després de gaudir-ne se’n va, sabent més que sabia». […] Van dir això amb bellíssima veu, i el meu cor desitjava tant escoltar-les que vaig ordenar als companys que em soltaren fent-los senyals amb les celles; i ells, amb l’esquena corbada, no van deixar de remar. Perimedes i Euríloc s’alçaren i em van lligar més estret i més fort i amb més cordes encara. I després que passàrem de llarg i ja no se sentia ni la cançó ni la veu amb què aquelles sirenes cantaven, ràpidament els meus homes lleials es llevaren la cera amb què els havia tapat les orelles, i em van deixar lliure.

1.3. Jacint Verdaguer Jacint Verdaguer (1845-1902) és el poeta més important de la literatura catalana del segle xix. Va conrear tant la poesia lírica com la poesia èpica. En aquest últim àmbit, va escriure poemes curts sobre personatges històrics o llegendaris (Jaume I, el comte Arnau, etc.) i també dues obres extenses seguint l’estil de les grans epopeies de l’antiguitat. Aquestes obres són L’Atlàntida i Canigó. Argument de L’Atlàntida L’Atlàntida narra com el jove Colom, nàufrag d’una nau genovesa, arriba a la costa atlàntica del sud de la península Ibèrica i és acollit per un vell ermità que li conta la fabulosa història de l’enfonsament d’un continent llegendari que hauria existit a l’Atlàntic, a prop de l’arxipèlag de les Canàries: l’Atlàntida. Colom, un cop escoltada la narració de l’ermità, intueix l’existència de terres a l’altra banda de l’Atlàntic i se li desvetlla el desig de descobrirles i cristianitzar-les.

Retrat de Jacint Verdaguer, obra de Ramon Casas.

Canigó explica l’origen mític i llegendari de Catalunya. Tant l’argument com els temes de l’obra responen al propòsit de l’autor de mitificar la natura (els Pirineus) i, sobretot, els orígens històrics de Catalunya. Per altra banda, en el poema Canigó hi conviuen dues realitats espirituals oposades: les creences derivades de la cultura popular (el món de les fades) i les creences imposades per la fe cristiana (el món dels sants). Argument de Canigó L’argument de Canigó situa l’acció al segle xi als Pirineus. Gentil, fill del comte Tallaferro, un cop armat cavaller, s’enamora de la pastora Griselda. Mentre fa guàrdia per prevenir l’atac dels sarraïns, el seu escuder li parla de les fades que viuen al cim del Canigó. Fascinat, abandona les seves obligacions militars per unir-se a la fada Flordeneu, que habita al Canigó i que ha pres l’aparença de Griselda. Tots dos fan un vol nupcial i recorren els dominis del Pirineu dalt d’una carrossa voladora. Però la deserció de Gentil provoca la derrota de l’exèrcit cristià. Aleshores el comte Guifré, el seu oncle, puja al cim del Canigó i, mogut per la ira, mata Gentil estimbant-lo daltabaix. El comte Tallaferro aconsegueix vèncer els invasors. Guifré es penedeix del seu crim, demana fer-se monjo i funda el monestir de Sant Martí de Canigó, on vol ser enterrat, a la vora de la tomba de Gentil. L’abat Oliba, seguit de monjos i guerrers, nobles i pagesos, puja al cim del Canigó per plantar-hi la creu i les fades abandonen per sempre més la muntanya.

Amb això es representa el triomf del cristianisme sobre les forces màgiques pròpies de la cultura popular.

Cartell anunciador d’una representació teatral de Canigó.

LITERATURA « UNITAT 2 VOC AB U L AR I

bressar v. Gronxar, en especial quan es fa al bressol. apar Forma del verb aparer. Sembla. vegí. Forma del verb veure. Vaig veure. maresma f. Costa baixa inundable per les aigües del mar. cabdellar v. Enrotllar formant un cabdell. coraler coralera m. i f. Persona que pesca coral. coralar v. Pescar coral. llur det. possessiu Pertanyent a ells, seva. so Forma del verb ser. Soc.

«La fada de Roses» En el poema Canigó són les fades i les goges (dones d’aigua) les que comparteixen protagonisme amb els personatges humans. Aquests éssers mitològics, estretament lligats al paisatge i a la cultura popular, esdevenen, en l’obra de Verdaguer, els millors cantadors de les muntanyes, les valls, les fonts, els rius, el mar… En tenim un exemple en «La fada de Roses», que forma part del cant sisè de Canigó, titulat «Nuviatge».

La fada de Roses Que bonica n’és la mar, que bonica en nit serena!; de tant mirar lo cel blau los ulls li blavegen.

Los coralers de Begur coralen dins llur barqueta. —Coralers, si m’hi voleu, fareu bona pesca.

Hi davallen cada nit amb la lluna les estrelles, i en son pit, que bat d’amor, gronxades se bressen.

Si voleu saber qui so, so una fada empordanesa; les fades del Pirineu me diuen Sirena.—

Tot escoltant l’infinit sa dolça música ha apresa; n’apar lo mirall del cel, lo cel de la terra.

Quan ells se tiren al fons jo en sortia amb les mans plenes; ells trauen rams de coral, jo aquest ram de perles.

Ahir vespre la vegí com dormia en la maresma, com dormia cabdellant escuma i arena.

Poema cantat per Jaume Arnella. Pots escoltar-lo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 2 » LITERATURA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS Els poemes èpics 21. Llegeix les estrofes que hi ha a continuació i

identifica l’estrofa de caràcter èpic i la de caràcter líric. Després, explica les característiques bàsiques de la poesia èpica i les de la poesia lírica tenint en compte el que hagis observat en aquestes estrofes. Utilitza les paraules història, déus i herois per descriure l’èpica i les paraules sentiments, emo cions i poeta per explicar la lírica.

Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara… Màrius Torres: «Presència».

b) Com ho havien de fer els herois grecs per aconseguir la fama i merèixer l’honor? Utilitza aquestes paraules: força, coratge, combat.

«Ara entraràs en batalla, Telèmac, el lloc on es mostra quins homes són els millors combatents: tu sabràs [com evites avergonyir el llinatge dels pares, que ja des de sempre ens distingíem en força i coratge per tota la terra.» Homer: Odissea, cant XXIV. c) Com eren les nimfes i on habitaven?

M’ha arribat com un crit femení, una veu de donzelles, o de les nimfes que habiten els cims de muntanyes [abruptes, als naixements dels rius, i també per les prades [ herboses. Homer: Odissea, cant VI.

Zeus llançà un llamp a la nau enmig d’un retruny [de tronada, i quan va rebre aquell llamp de Zeus la nau [va girar-se tota i va omplir-se de sofre. Caigueren els homes [a l’aigua i, com els corbs marins, les onades els arrossegaren lluny de la nostra nau negra; i un déu els tallà [la tornada.

d) A què recorren les heroïnes gregues per aconseguir els seus objectius?

Homer: Odissea, cant XII.

23. La mitologia grega situa l’origen remot de la

22. Respon aquestes preguntes a partir del contin-

gut dels versos de l’Odissea que les acompanyen:

a) Quina relació s’estableix entre els déus i la natura? I entre els déus i els éssers humans? Utilitza aquestes paraules: dominar, causar, fenòmens devastadors, tenir poder, protegir, condemnar.

Zeus ha cobert l’ample cel de núvols tan grossos [que vessen, ha sacsejat la mar, tota mena de vents es concentren, i les tempestes s’estenen: la mort ja s’acosta segura. Homer: Odissea, cant V.

Però Helena, nascuda de Zeus, pensà una altra cosa: els va vessar una droga, en la gerra de vi d’on bevien, que fa oblidar tots els mals i és remei del dolor [i de la ira. Homer: Odissea, cant IV.

guerra de Troia en el mite de La poma de la Discòrdia o El judici de Paris. Completa l’explicació amb aquestes paraules: Discòrdia, bella, seduir, convèncer, poma, Paris, Atena, inscripció, deessa, dona, triar, rapte, Helena, Troia, esposa.

Eris, la deessa de la , va deixar una daurada amb la : «A la més ». Zeus va ordenar a , fill del rei de Troia, que decidís quina era la més bella entre Hera, i Afrodita. Afrodita va Paris prometent-li la més bella del món, i Paris es va deixar i la va a ella. La dona més bella era , de Menelau, i Afrodita va ajudar Paris a raptar-la i endur-se-la a . Aquest va provocar la guerra de Troia.

24.

El cavall de Troia és una de les llegendes mitològiques més conegudes. Explica per què els grecs van construir aquest cavall i com van aconseguir enganyar els troians. Utilitza aquestes paraules:

Jacint Verdaguer 27. El poema Canigó s’inspira en una realitat histò-

rica i en una altra de folklòrica extreta de la cultura popular. Completa les respostes:

25. Ulisses va trigar vint anys a tornar al seu país.

a) En quin context històric està inserit l’argument del poema Canigó? L’argument del poema Canigó està inserit en el històric del segle , quan els cristians lluitaven contra els per dominar el territori català. b) En quina realitat folklòrica es basa el poema? El poema es basa en les i les contalles populars sobre i goges. Gentil, el del poema narratiu, és seduït per la fada i, junts, fan un mític per les contrades del . c) Quines dues creences oposades hi conviuen? En el poema hi conviuen les derivades de la cultura (el món de les fades i les goges) i les imposades per la fe (el món dels sants).

Ulisses • teixir • Penèpole • sudari pretendents • tela • feina • casarà • dia promesa • nit • endarrerint • tasca • retorn

28. Llegeix atentament el cant «La fada de Roses»

cavall de fusta • soldats • a dins regals dels déus • entrar • obrir les portes Pots trobar informació en el teu espai personal del web www.barcanova.cat.

Mentrestant Penèlope, la seva esposa, estava rodejada de pretendents. Quina estratègia va seguir Penèlope per endarrerir la seva promesa de casar-se amb alguns d’ells? Copia i completa l’explicació amb aquestes paraules:

Mentre és fora, Penèlope té molts . Penèlope promet que es amb un d’ells, però no abans que acabi de un per al rei Laertes. Durant el dia es dedica intensament a teixir la , però a la desfà tota la del . D’aquesta manera va la seva de casar-se fins al d’Ulisses. Quan aquest arriba, Penèlope acaba la i Ulisses mata els pretendents.

26. Les sirenes de la mitologia grega eren nimfes marines, amb el cap de dona i el cos d’ocell. Llegeix el fragment de l’Odissea «La veu melodiosa de les sirenes» (pàg. 49) i fes les activitats següents:

a) Què fa Ulisses amb la cera? Per què ho fa? b) Per què els companys d’Ulisses el lliguen a l’arbre de la nau? c) Detalla el contingut del cant de les sirenes en forma d’esquema. d) Què va sentir Ulisses en trobar-se amb les sirenes?

(pàg. 51) i fes les activitats següents:

a) Com anomenen la fada de Roses, les fades del Pirineu? Per què? b) Quina relació s’estableix, en la segona estrofa, entre la lluna, les estrelles i la mar? Com s’hi mostra aquesta relació? c) Quina relació s’estableix, en la cinquena i en l’última estrofes, entre la fada i els pescadors? Com s’hi mostra aquesta relació? d) Analitza la mètrica de la primera estrofa.

Creació literària 29. Escriu amb l’ordinador un breu relat mitològic sobre els orígens de l’univers o de la humanitat. Pots inspirar-te en la mitologia grega, en les narracions bíbliques, en relats d’altres cultures o bé seguir lliurement la teva fantasia.

Lectura de clàssics 30.   Actualment la Ilíada i l’Odissea d’Homer te-

nen diverses adaptacions en prosa catalana. Feu grups de tres o quatre alumnes, llegiu-les i feu un treball (autor, època, obra…) per exposar-lo davant la resta de la classe. El professor us dirà quina de les versions pot ser la més adequada.

UNITAT 2 » LLENGUA I SOCIETAT

» LLENGUA I SOCIETAT 1. Les llengües d’Europa 1.1. Un continent multilingüe Europa és una realitat multilingüe, un continent on es parlen diverses llengües; uns 70 idiomes són parlats diàriament per les diferents comunitats establertes a l’espai cultural i geogràfic europeu.

Mapa que mostra la distribució geogràfica de les llengües europees.

El Consell d’Europa, que agrupa tots els estats europeus excepte Bielorússia, estimula la promoció de totes les llengües europees, amb especial protecció de les llengües minoritàries o regionals, a través del tractat internacional denominat Carta Europea de les Llengües.

1.2. Les fronteres i les llengües

S AB I ES Q U E… ? Entenem per comunitat lingüística el conjunt dels habitants d’un territori que parlen la mateixa llengua i que la consideren com a pròpia perquè és la llengua autòctona d’aquest territori; és originària del mateix país, lloc o àrea on es parla.

Les fronteres dels diferents estats europeus ens poden fer creure equivocadament que dins el territori de cada estat només s’hi parla una llengua. Per exemple, podem pensar que a l’estat francès només s’hi parla francès i que a l’estat del Regne Unit només s’hi parla anglès. Però la realitat és ben diferent: en la majoria dels estats europeus s’hi parla més d’una llengua, com en el cas de França, Espanya o el Regne Unit. D’altra banda, hi ha parlants d’un mateix idioma que estan separats per límits fronterers. La llengua catalana, per exemple, es parla a l’est d’Espanya, a Andorra, al sud de França i a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya, que forma part d’Itàlia. Així doncs, podem afirmar que l’Europa dels estats no coincideix amb l’Europa de les comunitats lingüístiques; ho podem comprovar en el mapa lingüístic de la pàgina anterior. De fet, només Albània, Islàndia i Portugal disposen d’una sola comunitat lingüística. A més de totes aquestes llengües autòctones, hi ha un gran nombre de llengües no europees que també formen part, a causa de la immigració, del panorama lingüístic de molts països europeus, com ara el xinès, l’àrab, l’amazic (berber), el kurd, el quítxua, l’hindi, el sua hili, etc.

Placa identificativa d’un carrer, en català i en italià, a la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya.

1.3. L’oficialitat Les lleis dels estats europeus no donen la mateixa categoria a les seves llengües; en general, només donen caràcter d’oficial a una de les llengües del seu territori. Hi ha molts estats que consideren oficial únicament una de les seves llengües, com en el cas de França o Itàlia. N’hi ha altres que consideren que només hi ha una llengua oficial per a tot l’estat i unes altres de cooficials, però únicament als territoris on es parlen, com en el cas d’Espanya. I, finalment, hi ha algun estat que conside-

UNITAT 2 » LLENGUA I SOCIETAT ra pràcticament totes les seves llengües oficials, com, per exemple, en el cas de Suïssa. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que «el català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les.

1.4. El parentiu lingüístic

SAB I E S Q UE …? Una llengua o un idioma és oficial quan les lleis d’un estat estableixen que és d’ús obligat en els actes de govern i en els actes i els serveis de l’administració pública, de la justícia i del sector privat.

La majoria de la setantena de llengües europees pertany a la família indoeuropea, cosa que vol dir que tenen un origen comú i que, per tant, s’assemblen, malgrat que aquestes similituds molt sovint només les poden detectar els especialistes perquè no són gens evidents a simple vista. A Europa també hi ha llengües de les famílies uraliana (com ara el finès, l’estonià o l’hongarès) i altaica (com ara el turc), una llengua de la família afroasiàtica, el maltès, emparentat amb l’àrab, i una llengua sense família coneguda, el basc. A Europa són indoeuropees les llengües bàltiques (com el letó o el lituà), les cèltiques (com el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les eslaves (com el rus, el polonès, l’ucraïnès, el serbi o el croat), les germàniques (com l’anglès, l’alemany, el suec, el noruec o l’islandès) i les romàniques (com el català, el castellà, el portuguès, l’italià o el romanès) i també el grec, l’albanès i el romaní, que és la llengua indoirànica que parlen alguns gitanos europeus.

» ACTIVITATS

33. Digues tres llengües que es parlin en dos o més

Les llengües d’Europa: fronteres i oficialitat 31. A què ens referim quan diem que Europa és

34. Digues a quins estats es parla la llengua ca

una realitat multilingüe? Quants idiomes s’hi parlen aproximadament?

32.

Observa el mapa de la pàgina 54 i enumera les llengües que es parlen als territoris, indicats entre parèntesis, d’aquests estats: a) França (a bona part del territori, a la Bretanya francesa, a Occitània, a l’illa de Còrsega, a la Catalunya Nord, al País Basc francès). b) Regne Unit (a Anglaterra i bona part d’Escòcia, al nord-est d’Escòcia i al País de Gal·les). c) Suïssa (a la zona més oriental, a bona part de Suïs sa, a una zona del sud tocant a Itàlia i al sud-est del país).

estats, per la qual cosa els seus parlants estan separats per fronteres estatals.

talana. A continuació, digues quins són els territoris d'aquests estats on es parla.

35. Completa el resum següent amb aquestes paraules:

estat • fronteres • llengües • Islàndia comunitats • lingüístiques • monolingües plurilingües • majoria

Les polítiques no coincideixen amb les d’Europa, ja que la d’estats són ; això és, s’hi parlen dues o més llengües. D’altra banda, hi ha diverses que es parlen en més d’un . De fet, només Albània, i Portugal són estats ; és a dir, només s’hi parla una llengua.

ACTIVITATS « LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 2

36. Pel que fa a l’oficialitat de les llengües, respon aquestes preguntes:

a) Com consideren les seves llengües molts estats europeus, com França i Itàlia? b) Quin estat considera oficials gairebé totes les seves llengües? c) Quina és la consideració legal de les llengües a Espanya?

37. A quin petit estat europeu el català és l’única

llengua oficial? A quin altre és cooficial als territoris on es parla? I als altres estats?

38. Completa el resum que tens a continuació amb aquestes paraules:

indoeuropea • europees • majoria • bàltiques comú • eslaves • cèltiques • polonès • islandès romàniques • anglès • grec • romanès 1

Torre Eiffel (París)

4 2

Porta de Brandenburg (Berlín)

La de la setantena de llengües pertany a la família , cosa que vol dir que tenen un origen i que, per tant, s’assemblen. A Europa són indoeuropees les llengües (com el letó o el lituà), les (com el gaèlic irlandès, el gal·lès o el bretó), les (com el rus, el , l’ucraïnès, el serbi i el croat), les germàniques (com l’ , l’alemany, el suec, el noruec o l’ ), les (com el català, el , el castellà o l’italià) i, també, el i l’albanès.

39. Segons les semblances en la manera de dir

benvingut, digues quines de les salutacions següents són pròpies d’una llengua romànica i quines ho són d’una llengua germànica. A quina llengua pertany cada salutació? Relaciona-les amb la fotografia corresponent. a) Velkommen b) Bienvenu

Torre de Pisa

Monument als descobridors portuguesos (Lisboa)

c) Willkommen e) Bem-vindo d) Welcome f) Benvenuto 5

La Sireneta (Copenhaguen)

Torre del Big Ben (Londres)

UNITAT 2 » LÈXIC I SEMÀNTICA

» LÈXIC I SEMÀNTICA 1. Les paraules derivades. Els sufixos

RE CO RDA

Per crear paraules noves sovint utilitzem el mecanisme de la derivació. Vegem-ne un exemple: Com es diu del lloc cobert on es protegeixen les plantes del fred — de l’hivern? —Se’n diu hivernacle. Observem que hivernacle és una paraula derivada d’hivern i que l’hem creada per designar una instal·lació agrícola moderna. Les paraules derivades són aquelles que s’han format mitjançant el mecanisme de la derivació. La derivació consisteix a afegir a la base lèxica o arrel d’una paraula (hivern-) un o més afixos derivatius (hivern-acle, hivern-al, hivern-ada). El conjunt de totes les paraules formades per derivació d’una base lèxica comuna constitueix una família de paraules:

Els afixos poden ser morfemes flexius ( pobre, pobra, pobres) o morfemes derivatius (pobresa, pobrissó, pobrament, empobrir). De la base lèxica també se’n diu arrel, que és l’element bàsic que resta d’una paraula un cop despullada de tots els afixos, tant dels flexius com dels derivatius (pobr-).

FAMÍLIA DE PARAULES BASE hivern-

PARAULES FORMADES PER DERIVACIÓ hivernacle

hivernada

hivernal

hivernant

hivernar

hivernenc

1.1. Classes d’afixos derivatius Tenint en compte la posició que ocupa l’afix respecte de la base lèxica, distingim dues classes d’afixos derivatius: els prefixos, que s’adjunten a l’esquerra de les bases, i els sufixos, que s’adjunten a la dreta de les bases. MOT DERIVAT AMB PREFIX

MOT DERIVAT AMB SUFIX

MOT DERIVAT AMB DOS SUFIXOS

re + llogar → rellogar

llog(ar) + er → lloguer

llog(ar) + at + er → llogater

Llogar a algú allò o part d’allò que es té llogat, com ara un local o un habitatge. DERIVACIÓ PER PREFIXACIÓ

Preu convingut mitjançant el qual el propietari d’una cosa en cedeix l’ús. DERIVACIÓ PER SUFIXACIÓ

Persona que fa ús d’un pis, una casa, etc., pagant-ne un lloguer. DERIVACIÓ PER SUFIXACIÓ

RE CO RDA S’anomena conversió la formació de noves paraules sense haver-hi d’afegir cap afix derivatiu, simplement canviantne la categoria lèxica. N → V gra → granar sal → salar Adj → V alegre → alegrar buit → buidar espès → espessir V → N bullir → bull escalfar → escalf ofegar → ofec tombar → tomb trepitjar → trepig

1.2. Modificacions en la base lèxica El fet d’adjuntar un sufix a la base lèxica per formar una paraula derivada sovint comporta modificacions de diversa mena en el punt de contacte. Te’n mostrem alguns exemples en les taules següents: CANVIS ORTOGRÀFICS c → qu

fresc → fresquíssim

ç→c

caça → cacera

g → gu

botiga → botiguer

s → ss

arròs → arrossar

gu → gü

aigua → aigüera

j→g

taronja → taronger

CANVIS DE SONS

Un llobató és un cadell de llop.

p→b

llop → llobató

ig → j / g

faig → fajosa, fageda

t→d

prat → praderia

ig → tj / tg

lleig → lletjor, lletgesa

c→g

foc → foguera

u→v

blau → blavor, blavenc

SUPRESSIÓ DE SONS

ADDICIÓ DE SONS

-a

rialla → riall-eta

-t-

cafè → cafe-t-er

-e

ample → ampl-itud

-d-

gran → gran-d-íssim

-o

suro → sur-eda

-n-

jove → jove-n-ívol

1.3. Els sufixos lèxics Per mitjà dels sufixos podem expressar moltes idees, com, per exemple, una acció, una idea abstracta, una idea d’abundància, etc. sol → solitud (idea abstracta) gent → gentada (abundància) fum → fumejar (acció) vassall → vassallatge (condició social) fregar → fregall (objecte) préssec → presseguer (arbre) La natura pot ser un refugi de solitud.

EP!!!

Sovint podem expressar una mateixa idea per mitjà de diferents sufixos, tal com es mostra en aquesta taula: COL·LECTIU O CONJUNT

GENTILICIS

PROFESSIÓ O ACTIVITAT

-à, -ana

africà, africana

-eda

arbreda, fageda

-à, -ana

cirurgià, cirurgiana

-enc, -enca

canadenc, canadenca

-am

eixam, costellam

-aire

escombriaire, dansaire

-er, -era

brasiler, brasilera

-at

ramat, alumnat

-ari, -ària

secretari, secretària

-ès, -esa

xinès, xinesa

-atge

equipatge, cordatge

-er, -era

forner, fornera

-eny, -enya

caribeny, caribenya

-eria

cristalleria, deixalleria

-ista

tenista, esportista

-í, -ina

tortosí, tortosina

-menta

ossamenta, vestimenta

-dor, -dora

dissenyador, dissenyadora

Ocasionalment, podem expressar idees diferents per mitjà d’un mateix sufix: PROFESSIÓ

LLOC

OBJECTE

ARBRE O PLANTA

granger pastisser peixater

femer formiguer vesper

clauer cendrer joier

cirerer llorer castanyer

La derivació es pot repetir diverses vegades. Per això trobem paraules amb diversos afixos, ja que, a partir d’una paraula derivada, en podem formar una altra de nova: BASE LÈXICA O ARREL

+ SUFIX 1

+ SUFIX 2

harmon-

harmon-itzar

harmonitza-ció

Els sufixos també ens permeten formar paraules noves que pertanyen a una categoria lèxica diferent de la categoria de la base lèxica a partir de la qual s’originen. Fixa’t en els exemples següents: suau → suavitat suau → suavitzar suau → suaument Adj N Adj V Adj Adv actual → actualitat actual → actualitzar actual → actualment Adj N Adj V Adj Adv

Dansaires interpretant un ball de bastons durant la festa major de Sitges.

LÈXIC I SEMÀNTICA « UNITAT 2 S AB I ES Q U E… ? Molts dels sufixos amb valor diminutiu s’han lexicalitzat en determinades paraules: bombeta (petita bola de vidre que produeix llum); colomí (cria del colom); barretina (barret típic), etc. Aquestes paraules ja no les entenem com a diminutius de la paraula primitiva, és a dir, una bombeta ja no és una bomba petita i una barretina no significa un barret petit.

1.4. Els sufixos valoratius Els sufixos valoratius no creen pròpiament una paraula nova, amb un significat lèxic diferent, i tampoc no modifiquen la categoria lèxica de la base, sinó que es limiten a aportar un matís valoratiu a la paraula a la qual s’adjunten: drap → drapet carrer → carreró [-et i -ó aporten un matís de grandària] músic → musicastre política → politicastra [-astre i -astra aporten un matís despectiu] Els sufixos valoratius es poden classificar en sufixos diminutius i sufixos augmentatius, si fan referència a la grandària, i en sufixos afectius i sufixos despectius, si fan referència a la valoració subjectiva. Els més habituals són els següents: DIMINUTIUS O AFECTIUS

AUGMENTATIUS O DESPECTIUS

-et, -eta

peuet, maneta, fluixet, fluixeta

-às, -assa

homenàs, bocassa, grandàs, grandassa

-ó, -ona

reietó, carona, petitó, petitona

-arro, -arra

peuarro, veuarra, cotxarro, tiparro

-im

plugim, gotim, polsim, ruixim

-ot, -ota

nassot, manota, altot, altota

-ol, -ola

estanyol, esglesiola, muntanyola

-astre, -astra

poetastre, medicastre, musicastra

El sufix -astre sempre té un valor despectiu i els sufixos -íssim i -èrrim només tenen valor superlatiu: M’he preparat un batut de plàtan i maduixa dolcíssim. [molt dolç] El seu comportament va ser misèrrim [extremament miserable]

1.5. La derivació amb dos sufixos En alguns casos la derivació es fa afegint dos sufixos a la base lèxica. Per exemple: fulla → full-ar-aca amagar → amag-at-all camp → camp-er-ol A la tardor, el terra s’omple de fullaraca.

llibre → llibr-et-er gat → gat-on-era pobre → pobr-iss-ó gra → gran-ell-ut roca → roc-all-ós estirar → estir-eg-assar

UNITAT 2 » LÈXIC I SEMÀNTICA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS La derivació 40. Copia el text i completa les paraules definides entre claudàtors amb els afixos adequats:

Al centre del jardí s’alçava un palau ric i meravell [que meravella]: el temple que va fer edificar Salomó, construït amb gran enginy i bellit [fet més bell] de riqu [coses riques] de tota mena. Tinc la impressió que mai ningú no ha vist una obra tan bella ni tan agrad [que agrada].

41. A partir de l’activitat anterior, tria l’opció adequada i completa aquestes explicacions:

a) Les paraules completades són (compostes / derivades), ja que s’han format mitjançant el mecanisme de la (derivació / composició). b) La (composició / derivació) consisteix a adjuntar (al morfema / a la base lèxica) d’una paraula, com ara meravell-, un o més afixos (flexius / derivatius), com ara -ós, per tal de formar una paraula (derivada / composta), per exemple, meravellós.

42. Agrupa en dues famílies les paraules derivades

del requadre següent i redacta una definició de cada una. taulell • aterratge • terrissaire • tauler • terrat entaular • terrassa • terrari • tauló • tauleta En acabat, respon aquestes preguntes: a) Per què constitueixen dues famílies de paraules les sèries anteriors? b) Quines són les bases lèxiques d’aquestes dues famílies de mots?

Classes d’afixos 43. Completa les frases següents amb la paraula

derivada de la que hi ha en cursiva. Per formar els derivats, pots fer servir aquests afixos: en-, em-; -dor, -dora; -an-er; -et-er. Per exemple:

Necessita una mica de coratge; que algú l’enco ratgi. a) No ho puc batre: se m’ha espatllat la . b) Li agrada jugar moltíssim; és molt . c) El barri antic és . La muralla data del segle xiii. d) Hauré d’escalfar aigua perquè l’ s’ha espatllat. e) De la persona que prepara i ven pells d’abric se’n diu .

44. Digues quin dels mots derivats de l’activitat

anterior és un derivat per prefixació i quins són derivats per sufixació.

Modificacions en la base lèxica 45. Forma els derivats corresponents i escriu en cada cas quina modificació s’ha produït en la base lèxica del mot primitiu. Fixa’t en l’exemple: Base

casc cec braç figa aigua boig trepig breu gran home

sufix

→

derivat

modificació

-et -esa -ejar -era -era -eria -ada -etat -esa -às

→ → → → → → → → → →

casquet … … … … … … … … …

(c → qu) … … … … … … … … …

Els sufixos lèxics 46. Completa les paraules definides amb el sufix

corresponent i, en acabat, classifica-les en una taula com la que hi ha al final de l’activitat. Per exemple: Indret per amagar-hi una cosa: amagatall. a) Operació de fitxar, especialment un jugador: fitx . b) Acció de trepitjar amb el peu algú o alguna cosa: trepitj . c) Local destinat a canviar-se de roba: vesti . d) Peça de cel·lulosa que embolca el cos en forma de calcetes: bolqu . e) Lligada que es fa amb una o més benes: emben .

f) Lloc d’on s’extreu pedra i altres materials per a la construcció: pedr . g) Peça de roba que cobreix des del coll fins a la cintura: samarr . h) Part d’un pantaló que cobreix la cama: cam . i) Instal·lació equipada per emmagatzemar les deixalles: deixall . j) Allò amb què s’embolca una cosa: embolc . k) Condició que es requereix per fer una cosa: requis . Llocs

Objectes

Noms d’accions

-all, -dor, -era, -eria

-al, -er, -eta, -all

-ada, -at, -atge, -it

…

47. Repassa els sufixos que formen noms amb la idea de col·lectivitat i escriu el mot derivat que equival a les definicions donades entre parèntesis:

a) El sotabosc de la (terreny amb molts roures) és molt ric en espècies vegetals. b) Han obert una parada al mercat on venen carn d’ (aus de corral). c) A la primavera es fa la poda de l’ dels parcs (conjunt d’arbres). d) És un vaixell de gran (nombre de tones). e) La de l’estadi era plena de gom a gom (sèrie de grades esglaonades). f) Van restaurar el portal i van canviar-ne part de la (conjunt de peces de ferro).

48. Digues quin nom gentilici reben els habitants d’aquests països. Per exemple: Afganistan → afganès, afganesos. a) Algèria b) Aràbia Saudita c) Bèlgica d) Brasil e) Croàcia f) Dinamarca g) Moldàvia

h) Hongria i) Nicaragua j) Suècia k) Tailàndia l) Ucraïna m) Xina n) Xipre

49. Subratlla les paraules de la mateixa família lèxi-

ca i classifica-les d’acord amb la categoria lèxica a què pertany cadascuna:

a) Va alentir el pas. Mostrava lentitud de moviments. Avançava amb pas lent. Caminava lentament. b) Les guerres van empobrir el país. La pobresa s’estengué pertot arreu. El poble patia gana: era molt pobre. La gent vivia pobrament. c) No hi veig bé per llegir, tinc la vista feble. A tothom se’ns afebleix la vista. Ara hi veig feblement. La presbícia és una feblesa ocular. d) Et veig molt alterat; t’has d’asserenar. Malgrat l’accident, estava molt serè. Em va sorprendre la seva serenor. Volem aprendre a discutir serenament. Nom

Adjectiu

Verb

Adverbi

…

alentir

…

Els sufixos valoratius 50. Escriu els noms diminutius amb els sufixos que s’indiquen. Per exemple: degotar → degotim. -im / -ell-im

-ó, -ona / -iss-ó / -ill-ó

-ol, -ola / -iol

ruixat → …

afegit → …

riera → …

pols → …

animal → …

bèstia → …

pluja → …

arbre → …

oratge → …

socarrar → …

branca → …

platja → …

gota → …

cara → …

bassa → …

51. Escriu el mot derivat augmentatiu que equival a

cadascuna de les expressions en cursiva. Utilitza els sufixos següents, sense repetir-ne cap: -às, -assa; -arro, -arra; -íssim, -íssima; -ot, -ota. Per exemple: El davanter centre ha fet un gran gol. → golàs a) Haig d’endreçar tota aquesta abundància de papers escrits. b) Era un home molt alt i molt corpulent. c) L’Antoni és un que menja molt de pa amb tot. d) Volen rehabilitar el casal gran i antic dels afores. e) Cal arrencar l’herba dolenta que creix entre el planter de l’hort. f) L’atemptat terrorista va ser molt greu. g) Les restes arqueològiques són molt antigues.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA Les modalitats de l’oració F I T X A 1 » L ES Q U A T R E M O D A L I T A T S D E L’O RACI Ó La modalitat és la propietat de l’oració que ens manifesta l’actitud o la intenció de la persona que emet el missatge:

CLASSES

ACTITUD O INTENCIÓ

EXEMPLES

ORACIÓ DECLARATIVA

L’emissor enuncia un fet o informa d’algun esdeveniment.

Ahir en Nil va fer divuit anys. En Nil ja s’ha tret el carnet de conduir.

ORACIÓ INTERROGATIVA

L’emissor pregunta si una cosa és certa o demana una informació.

Ja té el carnet de conduir, en Nil? Quants anys té?

ORACIÓ EXCLAMATIVA

L’emissor manifesta una emoció o destaca el grau elevat d’una propietat.

Hurra, en Nil ja té el carnet de conduir! Quina sort que ha tingut!

ORACIÓ IMPERATIVA

L’emissor ordena o aconsella fer alguna cosa.

Nil, circula amb precaució. No corris gaire.

P E R SAB ER-NE MÉS Encara podem considerar altres modalitats de l’oració com, per exemple, l’optativa i la dubitativa. a) L’oració optativa expressa un desig: Tant de bo que els agradi. En les oracions optatives, el verb va en subjuntiu. b) L’oració dubitativa expressa un dubte: Potser no els agradarà. •F iqueu en una bossa paperets amb les expressions tant de bo, jo ja hi firmaria, ves a saber, vols dir que, pot ser, qui sap i tal vegada. Cada alumne en traurà un, pensarà una oració que comenci amb una d’aquestes expressions i la dirà en veu alta perquè la resta de la classe endevini si és optativa o dubitativa.

1.1. Llegeix en veu alta cada oració tot remarcant

1.2. Indica a quina modalitat pertany cadascuna

a) L’organització ha suspès el concert. b) Com és que han suspès el concert? c) Ostres, han suspès el concert! d) Òscar, ves a les oficines i informa-te’n. e) Si en lloc de suspendre’l, l’ajornaven, jo ja hi firmaria. f) Ves a saber si ens els tornaran, els diners.

a) Aquest matí l’Emma s’ha desmaiat a classe de matemàtiques. b) Vaja, quin ensurt que deveu haver tingut! c) Que l’han dut a l’hospital? d) El professor de guàrdia la hi ha acompanyat. e) Tant de bo que no sigui res! f) Potser ha tingut una lipotímia. g) Telefona als seus pares i pregunta’ls-ho.

l’entonació que escau a cadascuna d’acord amb la seva modalitat:

de les oracions següents:

F I T X A 2 » L ES O R A C I O NS D E C L A R A T I V E S Les oracions declaratives enuncien un fet, informen d’un esdeveniment o exposen una idea: El tren de Puigcerdà sortirà a tres quarts de cinc. El vent ha fet caure un arbre a la carretera. La llibertat es guanya amb decisió i constància. L’ordre habitual dels elements bàsics de l’oració declarativa és el següent:

La piscina perd

Subjecte

molta aigua.

+ Verb + Complements exigits

Tanmateix, per raons expressives, podem desplaçar algun dels elements a una altra posició. Per exemple: Ordre habitual o no marcat: subjecte + verb + complement

Els avis et regalaran uns texans. Subjecte

Focalització. Es posa l’èmfasi o el focus de la informació sobre l’element que aporta una informació nova.

Tematització. Es desplaça a la perifèria de l’oració (al principi o al final) un element que ja és el tema. Per tant, es tracta d’una informació coneguda.

Verb

Complement

Què em regalaran els avis? Uns texans, et regalaran els avis. Et regalaran uns texans, els avis.

Qui em regalarà els texans? Els texans te’ls regalaran els avis. Te’ls regalaran els avis, els texans.

P E R SAB ER-NE MÉS Quan desplacem un complement del verb a la perifèria de l’oració, normalment s’inclou dins de l’oració el pronom feble que correspon a aquest complement. Per exemple: Aquest patinet me’l va regalar el teu germà.

Ja en parlarem un altre dia, d’aquest assumpte.

En aquests casos, la coma és obligatòria quan el desplaçament es fa cap a la dreta (cap al final). •P er parelles, identifiqueu quina d’aquestes oracions no està ben puntuada: a) Ja hi he estat, a Londres.

b) No he estat mai, a Londres.

2.1. Llegeix les oracions posant èmfasi en els focus.

c) A Londres hi he estat dues vegades.

b) 1. Vuit germans, tenia l’avi Ermengol (i no pas cinc).

Després, indica quines segueixen l’ordre habitual dels elements de l’oració i en quines s’ha produït la focalització o la tematització d’un element:

2. L’avi Ermengol en tenia vuit, de germans.

3. L’avi Ermengol tenia vuit germans.

a) 1. L’Aina ha fet aquest pastís. 2. Aquest pastís l’ha fet l’Aina. 3. L’Aina, ha fet aquest pastís (i no pas l’Eloi).

c) 1. A Escòcia hi viuen uns amics meus. 2. Uns amics meus viuen a Escòcia.

3. Viuen

Escòcia, els meus amics (i no pas a

Irlanda).

F I T X A 3 » L ES O R A C I O NS I NT E R R O G A T I V E S Les oracions interrogatives pregunten si el contingut informatiu de l’oració és cert o fals (les interrogatives totals) o bé demanen informació sobre un dels elements de l’oració: qui, què, quin, com, quan, on (les interrogatives parcials). Per exemple:

CLASSES D’ORACIONS INTERROGATIVES INTERROGATIVES TOTALS

INTERROGATIVES PARCIALS Què t’han dit, les teves amigues? Les teves amigues, quin esport practiquen?

Es pinten les ungles, les teves amigues? Les teves amigues (,) ja surten de nit? *L’element subratllat fa de subjecte.

Les interrogatives parcials van encapçalades per un mot interrogatiu que constitueix el focus de la pregunta. Els interrogatius poden pertànyer a diferents categories:

CLASSES DE MOTS INTERROGATIUS QUANTIFICADORS DEL NOM

PRONOMS

ADVERBIS

quin, quant

qui, què

on, quan, com, quant

Quin dia podrà venir, el tècnic? A quina hora ha passat, això? Quants anys té, el teu germà? Quantes setmanes fa, d’això?

Qui t’ho ha dit? De qui parlàveu? Què hi tens al front? Per què m’ho fas, això?

On viu, la Marta? Quan vindrà, el lampista? Com se diu, vostè? Quant t’ha costat, el mòbil?

*L’element subratllat fa de subjecte.

P E R SAB ER-NE MÉS Les interrogatives totals també poden anar encapçalades per la conjunció que: Que són fora, els veïns? Amb les marques oi, eh o veritat, el parlant pot manifestar que espera una resposta confirmatòria. Per exemple: Oi que els veïns són fora?

Eh que encara no han tornat?

• Per parelles, digueu sobre quin element es focalitza la pregunta en cada una d’aquestes interrogatives:. a) T’ho ha dit, la Marta? (o no t’ho ha dit?)

b) T’ho ha dit la Marta? (o t’ho ha dit en Joan?)

3.1. Classifica les oracions següents en interrogatives totals (s’espera una resposta afirmativa o negativa) o interrogatives parcials (es demana per un element per mitjà d’un mot interrogatiu): a) Has menjat mai un mango? b) Com és l’arbre que fa mangos? c) D’on els porten, els mangos?

d) T’agradaria plantar un mango en un test? e) Quan s’ha de plantar, la llavor del mango? f) Que t’agraden, els mangos?

3.2. Algunes

construccions interrogatives poden presentar certs matisos especials. Relaciona cadascuna de les oracions de la primera llista amb el matís especial que aporta de la segona.

GRAMÀTICA « UNITAT 2 a) Que potser no t’hem deixat prou temps? b) Has vingut a peu o has agafat l’autobús? c) Que em deixareu passar, sisplau? d) I si ens comprem un cotxe de segona mà? e) Els teus pares portaran les postres, oi? f) Però que no t’ha auxiliat ningú? g) —La Bel deixa l’equip. / —Ah, sí?, deixa l’equip?

1. Espera una confirmació. 2. Implica una afirmació. 3. Expressa una proposta. 4. Implica un prec o una ordre. 5. Manifesta estranyesa. 6. Repeteix una afirmació amb sorpresa. 7. Presenta una alternativa.

F I T X A 4 » L ES O R A C I O NS E X C L A M A T I V E S Les oracions exclamatives expressen una sorpresa, una admiració, un retret o un enuig (les exclamatives totals) o bé destaquen amb un mot exclamatiu (quin, que, com, quant) el grau elevat d’una propietat (les exclamatives parcials):

CLASSES D’ORACIONS EXCLAMATIVES EXCLAMATIVES TOTALS

EXCLAMATIVES PARCIALS

Ja arriba el tren! Està nevant! Home, no m’ho facis, això! Avui, la Marta, treu foc pels queixals!

Quina sort que ha tingut, el teu germà! Que emocionant deu ser, aquest viatge! Com m’agrada, aquesta música! Quanta gent que ha vingut! Si se’n necessita, de paciència! La gana que van passar durant la guerra! Els diners que val, aquesta casa! Que cansat que estic!

*L’element subratllat fa de subjecte.

Les interjeccions són paraules que expressen l’actitud, les emocions o els sentiments del parlant i estan molt vinculades a l’entonació emfàtica. Per això, sovint encapçalen les oracions exclamatives: Au va, afanya’t! Oh, ha sigut un desastre! Déu-n’hi-do la gent que ha vingut! Alerta, que ve un camió!

Ep, vigila el que dius! Alça, com plou! Renoi, Eva, quin cotxe que t’has comprat! Ara pla, la rentadora s’ha espatllat! P E R SAB ER-NE MÉS

Les exclamacions poden quedar reduïdes a un sol sintagma o a dos de juxtaposats. Aleshores la resta de l’oració s’ha de sobreentendre a partir del context: Quina sorpresa! Que llarg, aquest tren!

Extraordinari, aquest concert! Quants aplaudiments!

• Per parelles, contrasteu l’entonació i les marques gramaticals de les dues oracions i indiqueu quina oració expressa sorpresa per la quantitat elevada i quina afirma una realitat que potser es posava en dubte: a) Sí, que té amics.

4.1.

b) Si que té amics!

Classifica les oracions següents en exclamatives totals (expressen amb èmfasi una emoció) o exclamatives parcials (expressen el grau elevat d’una propietat amb un mot exclamatiu):

a) Avui anirem a les atraccions del Tibidabo! b) Si que n’eren de despistats, els teus amics! c) Hurra, hem guanyat la cursa per equips! d) Òndia, quina competició més dura!

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

4.2. Relaciona cada oració amb la propietat de la qual es destaca el grau:

característica de persones o objectes quantitat de persones o d’objectes manera d’actuar o fer intensitat d’una acció o d’un procés

a) Quantes màquines que teniu! b) Com balla, aquesta ballarina! c) Quins companys més simpàtics que tens! d) Si que estudia, en Roger! e) Que bé que treballa! f) Quanta gent que hi havia! g) Quines butaques més còmodes que han posat! h) Com ha crescut, aquest noi!

F I T X A 5 » L ES O R A C I O NS I M P E R A T I V E S Les oracions imperatives expressen una ordre, un consell o un prec. Per exemple: Renta’t les mans.

Sigues valenta. No et rendeixis.

Obriu-me la porta, sisplau.

Les oracions imperatives afirmatives es construeixen en mode imperatiu i les negatives, en mode subjuntiu.

CLASSES D’ORACIONS IMPERATIVES IMPERATIVES AFIRMATIVES

IMPERATIVES NEGATIVES

Mode imperatiu

Mode subjuntiu

Obre la finestra. Escriviu el nom en el full.

No obris la finestra. No escrigueu el nom en el full. P E R SAB ER-NE MÉS

En les oracions imperatives, no hem d’utilitzar en cap cas l’infinitiu per expressar una ordre o una prohibició:

Entrar per l’altra porta.

Entrin per l’altra porta.

Entreu per l’altra porta.

No trepitjar la gespa. No trepitgin la gespa.

No trepitgeu la gespa.

• Escriviu en un paperet una oració declarativa que expressi un consell o una ordre (heu de ser prudents) i en un altre una oració declarativa que expressi una prohibició (Teniu prohibit d’entrar-hi). Cada alumne traurà d’una bossa un paperet i transformarà l’oració escrita en una d’imperativa afirmativa o negativa, segons el cas.

5.1.

Escriu les formes de tercera persona del singular (tractament de vostè) de l’imperatiu o bé del present de subjuntiu en aquests consells per no malgastar aigua:

Accions que cal fer • Tanqui l’aixeta mentre no ( fer) servir l’aigua. • Quan (canviar) les aixetes, (posar-ne) unes de palanca, perquè es redueix el consum d’aigua. • (regar) les plantes amb la mateixa aigua que ha fet servir per rentar aliments, bullir o cuinar al vapor.

Accions que cal evitar • No ( fer) servir el vàter com a paperera, atès que amb cada descàrrega s’aboquen entre 6 i 10 l d’aigua. • No (banyar-se). Una banyera plena gasta uns 300 l. • No (rentar) el cotxe amb una mànega ja que pot consumir fins a 350 l d’aigua.

5.2. Escriu els consells de l’activitat anterior utilit-

zant les formes de segona persona del plural (tractament de vosaltres).

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les modalitats de loració 52.   Digues quina modalitat presenta cadascuna de les oracions següents:

a) Ui, quin missatge més enigmàtic que m’ha en viat, la Marina! b) Biel, llegeix-me en veu alta el missatge de la Marina. c) La Greta i en Blai se’n volen anar un any als Estats Units. d) En Pau i l’Ivet, quina carrera volen estudiar? e) De debò volen anar a la universitat, en Nil i la Rut? f) Potser no podrà venir a esquiar, l’Ariadna. g) Tant de bo que l’Ariadna pugui venir a esquiar amb nosaltres.

Les oracions declaratives 53.   Converteix l’element destacat en el tema de la informació seguint el model de l’exemple. Després llegeix en veu alta les oracions destacant-ne l’entonació.

Els jugadors no han regalat mai res a l’entrenador. → A l’entrenador, els jugadors no li han regalat mai res.

Les oracions interrogatives 55.   Formula les preguntes de l’entrevistador

tenint en compte que l’entrevistat dona aquestes respostes:

— va néixer? —A Gironella, vaig néixer. — ? —Ara fa exactament seixanta-tres anys. — ? —El pare es deia Joaquim i la mare es deia Sara. — ? —Tinc un germà i dues germanes. — ? —Vaig decidir dedicar-me al teatre quan tenia tretze anys. — ? —Més de cinquanta obres, he representat. — ? —El meu mestre va ser Josep M. Flotats, gran actor i fantàstic director. — ? —D’ell vaig aprendre moltes coses: el domini de l’escena, el ritme, la prosòdia… — ? —L’obra que més m’ha agradat representar és Art, de la dramaturga francesa Yasmina Reza.

a) Hauríem de llegir els poemes en veu alta. b) Han sancionat amb tres partits sense jugar el teu germà. c) Els aficionats ja no confien gens en aquest equip. d) Aquesta temporada han marcat 66 gols al nostre porter.

54.

Converteix l’element destacat en el focus de la informació seguint el model de l’exemple. Després llegeix les oracions en veu alta tot posant èmfasi en el focus de l’oració. Avui l’Elisenda ha vist un linx. → Un avui l’Elisenda (i no pas un gat).

linx,

a) La Sara ha guanyat la medalla d’or. b) El Museu Dalí és a Figueres. c) Pintarem l’habitació de color blau cel. d) Aquest pastís és exquisit.

ha vist

Gironella, vila i municipi de la comarca del Berguedà.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

56.

La conjunció que pot introduir una interrogativa total (de vegades aportant un matís de sorpresa o de contrarietat). En canvi, l’interrogatiu què introdueix una interrogativa parcial. Completa les oracions següents amb que o què segons correspongui.

a) t’ha passat aquesta nit? no et trobaves bé? b) has de fer demà al matí? podries acompanyar-me al metge? c) ha tingut algun disgust, en Martí? li passa? Per plora? d) hi fa aquí, tanta gent? ha passat res? hi ha hagut un accident?

57.

Completa les oracions següents amb per què (preposició i pronom interrogatiu) o perquè (conjunció que indica causa o finalitat), segons correspongui. Per exemple: No sé (per quin motiu) per què no ho pot fer. No ho pot fer (a causa que) perquè no té temps. T’ho dic (a fi que) perquè ho sàpigues.

a) Un dia m’hauràs d’explicar (per quin motiu) te’n vas anar de l’escola. b) M’agradaria tocar en aquest grup (a causa que) m’agrada la seva música. c) L’empresa l’ha enviat un any a Anglaterra (a fi que) millori l’anglès. d) No sé pas (per quina raó) les volen, totes aquestes andròmines! e) No sabia què havia de dir (a causa que) no tenia arguments.

Les oracions exclamatives 58.   Completa les oracions següents amb els

mots exclamatius del quadre. Fes-hi els canvis necessaris: que … que • quin … que • les … que si que • ni • si en …, de a) valenta és, la teva mare! b) arribes tard, avui! c) arribava a tenir, diners! d) pallasso estàs fet! e) trampes ha arribat a fer! f) D’això, parlar-ne!

Les oracions imperatives 59.   Escriu les formes verbals de segona perso-

na del plural (vosaltres) en aquests consells bàsics de primers auxilis:

Consells en cas de ferida lleu Renteu-vos les mans, ( posar-se) guants, (netejar) la ferida amb aigua i sabó, (usar) una gasa estèril, (aplicar-hi) antisèptic i (tapar-la) amb la gasa.

60.

Completa cadascun d’aquests missatges amb la forma adequada del verb que hi ha entre parèntesis: a) Anar amb bicicleta o amb patinet pel carrer és perillós. (anar, 2a persona del singular) amb compte! No te la ( jugar)! b) A muntanya el temps és imprevisible. Si hi aneu, (ser) prudents i no (córrer) riscos innecessaris. c) Si agafeu la grip, (rentar-se) sovint les mans, (fer) servir mocadors d’un sol ús, (ventilar) bé l’habitació, (descansar) i (beure) força aigua o sucs de fruita.

61.

Converteix les oracions següents en ora cions imperatives afirmatives. Per exemple: Te n’has d’anar ara mateix. → Ves-te’n ara mateix. a) D’això, te n’has d’oblidar per sempre més. b) Us hi heu de presentar a les vuit en punt. c) Els has d’enviar aquests documents. d) Hi hauràs d’anar tu sol, a comprar. e) Us l’haureu d’aprendre de memòria. f) Se n’han d’anar d’aquí ara mateix. g) Has de tenir molta paciència amb ells.

62.

Converteix les oracions imperatives següents en oracions imperatives negatives. Per exemple: Canvia de canal → No canviïs de canal.

a) Copia l’enunciat dels exercicis. b) Pronuncia la erra final. c) Sigues agosarat i fes-ho. d) Enceneu el llum de les golfes. e) Beveu aigua d’aquella font. f) Aixequeu-vos i veniu tots aquí! g) Fes soroll i desperta’ls.

ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ORTOGRAFIA 1. Marcadors d’incisos, explicacions i connectors La coma, els parèntesis i els guions són els signes de puntuació que marquen els límits dels segments que inserim dins l’oració i que pronunciem entre pauses i amb una entonació autònoma: Aquelles flors, d’una bellesa extrema, eren fresques i perfumades. segment inserit

Aquests segments són incisos (grups de paraules que tallen el discurs natural de l’oració), complements explicatius (paraules o oracions explicatives que complementen els noms), connectors (paraules que posen en relleu la relació que hi ha entre dues o més oracions) o elements perifèrics (paraules situades als marges o a la perifèria de l’oració).

SEGMENTS

INCISOS

SIGNES DE PUNTUACIÓ

EXEMPLES

Els límits dels incisos senzills i estretament lligats al sentit de l’oració, els marquem amb la coma.

Se li va aparèixer davant, amb un aspecte temible, un geni altíssim que brandava una espasa.

Els límits dels incisos complexos o allunyats del sentit de l’oració, els marquem amb els parèntesis.

Els fumadors (volien fer front a la crisi encenent un cigarret) tenien aire d’una extrema indefensió.

Els límits que produeixen un canvi brusc respecte al sentit de l’oració, els marquem amb els guions.

A mitja tarda —dit a ull, perquè no es trobava hora fàcilment— les aixetes i els taps es van sumar al moviment.

UNITAT 2 » ORTOGRAFIA SEGMENTS

SIGNES DE PUNTUACIÓ

EXEMPLES Els seus companys, el mero i el llobarro, el van acompanyar fins a mar endins.

COMPLEMENTS EXPLICATIUS

CONNECTORS TEXTUALS

ELEMENTS PERIFÈRICS

Els límits dels elements explicatius que complementen els noms (noms, adjectius o oracions adjectives), els marquem amb la coma.

Els límits de la majoria de connectors que relacionen oracions independents o grups d’oracions, els marquem seguits de coma, si ocupen la posició inicial de l’oració, o bé entre comes, si se situen dins de l’oració.

En Nicolau, que no podia dormir, mirava per la finestra. Allà hi havia pedres de cristall verd, que tant li agradaven. Alguns mariners diuen que el peix Nicolau saluda els viatgers dels vaixells. En canvi, d’altres diuen que provoca tempestes que fan perillar els vaixells. Alguns mariners diuen que el peix Nicolau saluda els viatgers dels vaixells; d’altres, en canvi, diuen que provoca tempestes que fan perillar els vaixells.

Els límits dels vocatius (o paraules per cridar a qui volem que ens escolti), els marquem amb la coma.

Majestat, m’han explicat que hi hagué un comerciant molt ric que tenia negocis arreu del país.

Els límits dels adverbis de mode que afecten tota l’oració, els marquem amb la coma.

Finalment, l’home va seure sota un arbre a descansar. Però, habitualment, no s’aturava mai.

» ACTIVITATS Els incisos 63. Insereix els incisos dins les oracions. Escriu-los entre comes, entre parèntesis o entre guions. Justifica l’opció que triïs en cada cas. a) Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902 b) ja fa temps que fem el pena c) seguit de monjos i guerrers 1. L’abat Oliba puja al cim del Canigó. 2. Jacint Verdaguer és un dels més grans poetes catalans. 3. Jugant així no arribarem gaire lluny.

Els complements explicatius 64. Insereix entre comes la segona oració dins la

primera de manera que la segona formi un complement explicatiu (en l’última oració hauràs d’usar el pronom relatiu que). Per exemple:

En Nicolau, més feliç que mai, anava saltant per sobre les ones.

Gentil s’enamora de la pastora Griselda. / Gentil és fill del comte Tallaferro. Gentil, fill del comte Tallaferro, s’enamora de la pastora Griselda. a) Aquil·les abandona la batalla / Aquil·les està ofès perquè Agamèmnon li pren Briseida. b) Hèctor mata Pàtrocle, l’amic d’Aquil·les. / Hèctor és el millor guerrer troià. c) Els bessons Ròmul i Rem són descendents d’Enees. / Ròmul i Rem són considerats els fundadors de Roma. d) Les goges van nues o amb tuls molt transparents. / Les goges són les fades que viuen en indrets d’aigua dolça. e) La fada Flordeneu enamora Gentil. / Flordeneu habita al Canigó i ha pres l’aparença de Griselda. Ara llegeix en veu alta les oracions de l’activitat anterior fent un descens de l’entonació per marcar els complements explicatius. Per exemple: Gentil, fill de Tallaferro, s’enamora de Griselda.

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 2

Els connectors textuals 65. Completa les frases següents amb els connectors adequats que hi ha entre parèntesis i escriu les comes que calguin:

a) Deien que era un licantrop un home que es transformava en llop. (ara bé, és a dir, sens dubte) b) la casa és molt bonica. s’hi hauran de fer algunes reformes. (ara bé, sens dubte, si fa no fa) c) Els clubs grans poden fitxar grans figures. els clubs modestos s’han de conformar a fitxar jugadors de segona fila. (doncs, ben mirat, en canvi) d) L’actuació de l’àrbitre no va ser gaire afortunada. (sens falta, pel que sembla, o sigui) e) Les precipitacions van provocar esllavissades entre les dues estacions. el tren va arribar puntual. (en definitiva, en realitat, no obstant això) f) Hi ha diverses maneres d’aprofitar l’energia. Les centrals solars i les centrals eòliques aprofiten l’energia del sol i del vent . (respectivament, si fa no fa, per exemple, no obstant això)

Els elements perifèrics 66. Copia les frases de sota substituint les expres-

sions entre parèntesis pels adverbis perifèrics del requadre. Escriu les comes que calguin.

b) Atenció distingits clients oferim rebaixes excepcionals a la segona planta! c) —Jura dir la veritat a tot allò que se li pregunti senyor Vicenç Rull? —Sí senyor jutge juro dir la veritat. d) Bé Olga a reveure! No m’oblidis, que t’estimo molt i vull veure’t aviat.

DICTAT Llegeix el text i justifica l’ús d’aquests signes de puntuació: a) Les comes que emmarquen els sintagmes «grecs i universals» i «foscos i mig oblidats». b) La coma que hi ha darrere de «ara bé» i la que emmarca «per exemple». Després torna a escriure’l mentre te’l dictan.

El que és específic dels mites, grecs i universals, és la seva voluntat d’explicar els orígens del món i trobar una resposta per saber de quina manera va començar tot a partir del no-res. D’aquests esforços d’explicació se’n diuen cosmogonies, i són històries que narren el naixement i la vida dels déus, la separació de la llum i les tenebres, la formació de la terra, la dels oceans… Ara bé, no tots els mites són cosmogonies; n’hi ha que senzillament relaten fets passats, foscos i mig oblidats, com la guerra de Troia, per exemple, o el retorn a casa dels seus protagonistes. Roger Cònsul: «Introducció» a Relats de mitologia de Maria Àngels Anglada.

moralment • sortosament • legalment malauradament a) (Per sort) no s’han produït víctimes mortals en l’incendi forestal. b) (Per desgràcia) els éssers humans hem acabat trencant l’equilibri de la biosfera. c) Deia que (des del punt de vista legal) havia actuat de manera incorrecta, però que (des del punt de vista moral) creia que havia actuat bé.

67.  Identifica els vocatius que apareixen en aquests missatges i marca’ls amb comes:

a) Jaume digues alguna cosa: m’he perdut per aquí dintre. Jaume tinc por.

El cavall de Troia (1874), de Henri-Paul Motte.

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès La invenció de separar els mots

ELSROMANSNOVANPRACTICARMAILADIVISIÓDEPARAULESNIFEIENSERVIRTAMPOCENGENERALCAPSIGNEDEPUNTUACIÓ. En els seus llibres, els ulls que recorrien els rotlles manuscrits, en què les lletres, sempre majúscules, s’arrengleraven plàcidament l’una darrere l’altra, no es veien amenaçats pel sobresalt de cap forat en blanc ni havien de franquejar els entrebancs d’aquestes petites i enutjoses taquetes de què són sembrats els nostres escrits. En efecte, els culpables de la invenció de la separació de mots i dels signes de puntuació es troben entre els mestres de minyons que imposaven la preparació dels textos com a pas previ a la seva lectura a les escoles. Aquesta operació solia comportar la introducció d’accents, la indicació de les quantitats sil·làbiques i l’establiment de tres situacions per indicar tres graus decreixents de pausa. Era un dels exercicis escolars per excel·lència i fins i tot se n’han conservat mostres en tauletes escolars de fusta. El cert és que en aquells temps quasi ningú no llegia: els propietaris dels llibres solien «escoltar-los» acu-

dint al servei d’un esclau especialista (el lector o l’anagnosta), que acostumava a estar prou familiaritzat amb els fons de la biblioteca del seu amo per poder-se estar tranquil·lament d’aquests avantatges. El culpable del trànsit de la divisió de paraules i els signes de puntuació de les escoles als llibres és Carlemany: una autèntica paradoxa del destí, perquè, com ens explica el seu biògraf, aquell rude militar barbaflorit, emperador dels francs, padrí de Catalunya i avi d’Europa, va aprendre a llegir tard, amb dificultats, i no va passar mai de ser un alumne mediocre malgrat que s’endugués cada dia al llit les eines d’escriure per realitzar exercicis. Carlemany, però, amb la característica veneració per la cultura que experimenten justament els que n’estan mancats, va disposar la reorganització del sistema escolar de l’imperi i va promoure una renovació espectacular de l’escriptura.

Joan Solà i Josep M. Pujol: Tractat de puntuació (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Els romans…

7. Quines paraules són sinònimes de sobresalt,

a) eren primmirats amb els signes de puntuació. b) no separaven les paraules d’un text ni el puntuaven. c) separaven per síl·labes les paraules dels textos escrits. d) escrivien amb majúscula inicial totes les paraules d’un text.

L’expressió «els entrebancs d’aquestes petites i enutjoses taquetes de què són sembrats els nostres escrits» es refereix a… a) la dificultat de llegir en veu alta. b) les faltes d’ortografia. c) els signes de puntuació. d) les taques de tinta.

3. L’origen d’afegir espai entre les paraules i d’uti-

enutjós, minyó, paradoxa i rude, respectivament: a) esglai, molest, malvat, contradicció i rigorós. b) espant, plaent, vailet, metàfora i inculte. c) ensurt, molest, noi, contradicció i inculte.

Separa els elements que constitueixen aquestes paraules derivades; això és, (prefix +) base lèxica (+ sufix): arrenglerar, culpable, decreixent, tauleta, renovació.

9. La segona persona del plural de l’imperatiu dels verbs dir i escriure són… a) digueu i escrigueu. b) digueu i escriviu.

c) dieu i escriviu. d) dieu i escrigueu.

10. Quin tipus de segment marquen les comes

litzar signes de puntuació al text s’atribueix…

en «les lletres, sempre majúscules, s’arrengleraven plàcidament l’una darrere l’altra»?

a) als esclaus que llegien en veu alta. b) als propietaris dels llibres. c) a Carlemany. d) als mestres romans.

a) Un b) Un c) Un d) Un

Si els autors parlen de «culpables de la invenció» hem d’entendre que… a) són contraris a la separació de paraules i a l’ús dels signes de puntuació. b) utilitzen un to irònic i adopten la visió d’un lector romà contrari a qualsevol reforma. c) valoren negativament les innovacions pedagògiques dels mestres romans.

5. Relaciona cadascuna d’aquestes llengües (an

glès, italià, polonès, gal·lès) amb la família lingüística corresponent: a) Cèltica. b) Germànica.

c) Romànica. d) Eslava.

6. El terme romà s’ha format afegint un… a) sufix amb la idea de gentilici. b) prefix amb la idea de repetició. c) sufix valoratiu.

incís. complement explicatiu. connector textual. vocatiu.

Per escrit Imagina que un company t’ha demanat que llegeixis un treball que ha de presentar. Escriu-li una nota en què li recomanis que el repeteixi millorant-ne alguns aspectes com la presentació, la mida de la lletra, els marges, la netedat, etc. Inclou-hi sufixos valoratius que expressin la idea de grandària i un valor afectiu o despectiu.

De viva veu Imagina que ets un mestre d’una escola romana. Fes una crítica de la manera d’escriure tradicional (sense separar les paraules) i defensa amb arguments la necessitat de separar les paraules i d’utilitzar signes de puntuació per facilitar la lectura correcta dels textos i millorar la comprensió lectora.