LLENGUA CATALANA. Agna de Valldaura. Unitat 2 by Editorial Barcanova

LL ENGUA A A cAT L NA

UNITAT 2 ESO

Programa

Agna de Valldaura

UNITAT

LECTURA » El cost econòmic del matrimoni infantil LITERATURA » L’època del Modernisme (1890-1911) TEXTOS FUNCIONALS » Els textos argumentatius. El debat GRAMÀTICA » La predicació no verbal REPÀS D’ORTOGRAFIA » El diftong i la dièresi

Preparem la lectura 1. Fixeu-vos en el títol i les imatges de la lectura i responeu: a) Què s’entén per matrimoni infantil? b) Qui afecta més: els nois o les noies? c) A quines zones del món encara es vigent?

2. Quin grau d’importància donaríeu a cadascun d’aquests factors com a causa del matrimoni infantil?: a) la tradició; b) la pobresa; c) la manca de formació; d) la desigualtat de gènere.

3. Si tinguéssiu poder de decisió, quines mesures adoptaríeu per erradicar el matrimoni infantil? 4. Feu un debat, entre tota la classe, a partir d’aquesta informació: Les nenes que es casen prematurament en matrimonis concertats són més vulnerables davant la violència, els abusos i les relacions sexuals forçades.

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA El cost econòmic del matrimoni infantil La lectura següent, titulada «El cost econòmic del matrimoni infantil», és un article d’opinió i reflexió sobre un problema mundial de gran rellevància, com és la contractació de matrimonis d’infants per part dels pares. L’autora és Melinda Gates, empresària nord-americana, copresidenta de la Fundació Bill i Melinda Gates, que és una organització que inverteix en la formació i el desenvolupament de la població de diversos països del món. L’article d’opinió és un text periodístic de caràcter reflexiu i argumentatiu en el qual s’expressen idees, opinions i judicis sobre temes d’actualitat i d’interès general. Els mitjans de comunicació, en especial els diaris i les revistes, contracten col·laboradors externs perquè analitzin, des del seu punt de vista, els esdeveniments més importants que succeeixen al món. Per altra banda, cada mitjà dona la seva visió particular a través de l’editorial o dels articles de fons. La Selam es pensava que seria una festa com qualsevol altra. Tenien convidats a sopar a casa seva, a Etiòpia, i s’havia passat tot el dia ajudant els seus pares amb els preparatius. S’havia de fer el sopar, anar a buscar aigua i fer la neteja. No se li va ocórrer preguntar què celebraven i, de ben segur, tampoc no se li va acudir que al capvespre estaria casada amb un desconegut. Al capdavall, només tenia onze anys.

UNITAT 2 » LECTURA Quan van haver arribat tots els convidats, el pare de la Selam se la va endur a un lloc apartat per explicar-li que aquella nit era la seva nit de noces. Presa pel pànic, la nena va intentar fugir, però els seus pares ja s’ho esperaven. La van tornar a ficar a casa i la van obligar a estar-se dreta i callada durant la cerimònia. Al final de la vetllada va marxar de casa per anar a viure amb els seus sogres en un poble on no havia estat mai i que tampoc no havia sentit anomenar, lluny dels amics, de la família i de l’escola. Aquesta història aclaparadora es repeteix una vegada i una altra. Cada any, al món, gairebé 14 milions de noies contreuen matrimoni abans de fer divuit anys. A escala mundial, una de cada tres noies ja està casada quan fa els divuit. Solem considerar que el matrimoni infantil és un problema social o de drets humans. Les Nacions Unides fins i tot el codifiquen com una vulneració dels drets humans. Tanmateix, cada vegada són més els que, arreu del món, també comencen a considerar-lo un problema econòmic. La Selam, el nom de la qual he canviat en aquest article, viu a la regió etíop d’Amhara, on el percentatge de matrimonis infantils és dels més elevats del món. A Amhara el 56 % de les noies ja estan casades quan fan els divuit anys. La meitat han contret matrimoni abans de fer-ne quinze. Quan decideixen casar les filles, els pares de noies com la Selam creuen que ho fan per bons motius: per establir un vincle important amb una altra família, per protegir la seguretat de la seva filla o per un dot que, per a una família que viu en una situació de pobresa extrema, té un gran valor. Això no obstant, les conseqüències socials i econòmiques que, a llarg termini, té aquesta decisió per a la seva comunitat són més difícils de copsar. En una visita a Amhara l’hivern passat, em vaig reunir amb la Selam i altres noies que estan en la mateixa situació per saber com són les seves vides i què esperen del futur. El que més em va colpir va ser fins a quin punt estan desesperades per continuar anant a escola. Una esposa molt jove (tan menuda que feia cara de no tenir més de vuit anys) em va dir que és conscient que l’educació és l’única manera de sortir del seu poble i de la pobresa, però tem que, ara que està casada, aquesta porta ja estigui tancada per a ella. Moltes de les noies van manifestar preocupacions semblants i em van expressar la seva por d’estar condemnades a portar una vida marcada per la indigència i les dificultats, com la dels seus pares. En efecte, les proves ho fan palès: quan les noies deixen d’anar a escola per casar-se, solen perdre l’oportunitat de guanyar salaris dignes i contribuir a l’economia de la seva comunitat. Quan comencen a tenir fills durant l’adolescència, tendeixen a tenir més fills dels que es pot permetre alimentar i educar la família, i tant la seva salut com la de les criatures se’n ressenten. Aquestes esposes joves no tan sols estan atrapades en un matrimoni, sinó també en un cercle viciós de pobresa que impedeix que elles, les seves famílies, les seves comunitats i els seus països prosperin. Tanmateix, fins i tot davant d’un repte d’aquesta envergadura i complexitat, hi ha motius per ser optimistes. Al mes de juliol la Cimera sobre les Nenes celebrada al Regne Unit va reunir líders de tot el món que es van comprometre a posar fi al matrimoni infantil en una generació. Els defensors d’aquesta causa —organitzacions com ara Girls Not Brides i Population Council— em comenten que els fa l’efecte que ens acostem a un punt d’inflexió a escala mundial. A més, estan sorgint alguns paladins de la causa. El govern etíop, per exemple, està pre-

Melinda Gates, autora de l’article, contribueix, a través de la seva fundació, a lluitar contra la pobresa.

VO CAB ULARI

noces f. pl. Festes que se celebren pel casament. dot m. Aportació econòmica amb motiu d’un contracte matrimonial. copsar v. tr. Arribar a percebre mentalment. indigència f. Condició d’algú a qui manquen les coses més indispensables per viure. palès -esa adj. Clar, evident, manifest. cercle viciós. Situació sense sortida. repte m. Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. punt d’inflexió. Punt en el qual una situació canvia el sentit. paladí m. Defensor decidit d’algú o d’alguna cosa.

nent mesures amb l’objectiu d’informar la població del cost d’aquesta pràctica tradicional nociva, oferir incentius a les famílies que mantinguin escolaritzades les nenes i introduir canvis en la legislació per posar fi al matrimoni infantil. De tota manera, per erradicar una pràctica cultural profundament arrelada no n’hi ha prou amb les lleis. Caldrà temps perquè aquestes mesures reportin els beneficis esperats. I el cas és que si alguna cosa no tenen les noies com la Selam és temps. No podem oblidar les esposes joves, la vida de les quals s’escola en aquests moments, noies acabades de casar que necessiten ajuda ara mateix. Una manera de passar a l’acció immediatament és assegurar-nos que aquestes noies disposen de la informació i dels anticonceptius que necessiten per ajornar la maternitat fins que estiguin preparades per afrontar-la físicament i emocionalment.

VOC AB U L AR I

ajornar v. tr. Deixar per a un altre dia, per a més endavant. fístula f. Conducte estret que, en una infecció, es fa sota la pell i per on sol sortir el pus. pelvià adj. De la pelvis, cavitat òssia situada a la part inferior del tronc. incontinència f. Emissió involuntària de l’orina.

Per a moltes esposes joves, tenir la possibilitat de posposar el seu primer embaràs és veritablement una qüestió de vida o mort. Les malalties relacionades amb l’embaràs són una de les principals causes de mort per a les noies d’entre quinze i dinou anys dels països amb rendes baixes i mitjanes. El cos de les joves d’aquesta franja d’edat encara no està preparat per tenir fills. Per aquest motiu, les noies d’aquest grup tenen el doble de possibilitats de morir durant el part que les joves d’entre vint i vint-i-quatre anys. També tenen un risc molt més elevat de presentar fístules, una perforació del conducte pelvià que pot provocar una incontinència tan greu que les famílies i les comunitats expulsen les dones i les noies que la pateixen. Si fem que les famílies entenguin fins a quin punt és arriscat que noies massa joves tinguin fills i treballem amb la població per garantir que les noies puguin decidir el moment oportú de tenir descendència, els podem oferir una oportunitat de trencar el cercle viciós de la pobresa. Melinda Gates: «El cost econòmic del matrimoni infantil». Diari Ara, 25 d’octubre de 2014 (text adaptat).

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS Comprensió i anàlisi del text 1. En els dos primers paràgrafs del text, l’autora, per despertar l’interès dels lectors, introdueix l’article amb… a) l’exposició de la seva tesi o opinió. b) els arguments en què basa la seva tesi. c) la narració d’un cas real colpidor. d) la conclusió del text.

2. El tercer paràgraf clou la introducció. Quin recurs utilitza l’autora per fer-ho?

a) Passa de la situació general (a escala mundial) al cas particular. b) Passa del cas particular (un exemple concret) a la situació general. c) Explica el desenllaç del cas particular narrat en els dos paràgrafs anteriors.

3. Com considera l’autora la valoració que fan les Nacions Unides del matrimoni infantil? a) Precisa i exacta. b) Esbiaixada. c) Correcta però incompleta. d) Equivocada.

Segons l’autora, quins són els tres motius pels quals els pares de les noies etíops decideixen casar-les quan encara són infants o adolescents?

5. Què

preocupa i desespera les noies casades d’Amhara? Per què?

6. Quines són les tres mesures que pren el govern etíop per canviar la situació actual?

Quina és la proposta de l’autora per trencar el cercle viciós de la pobresa?

Indica quines de les afirmacions següents es fan en el text: a) Segons les Nacions Unides, el matrimoni infantil és una violació dels drets humans.

b) El matrimoni infantil s’ha d’analitzar estrictament des del punt de vista econòmic. c) Els pares que casen les noies són plenament conscients que el que fan és un atemptat contra les seves filles. d) Hi ha noies a Etiòpia que són conscients que l’educació és l’única manera que tenen de sortir de la pobresa. e) El govern etíop incita els matrimonis infantils amb les seves mesures polítiques i legislatives. f) Les malalties relacionades amb l’embaràs són una de les principals causes de mort de les noies d’entre quinze i dinou anys.

9. Completa aquest esquema resum de la lectura: Matrimonis infantils 1. Dades – Cada any es casen de noies abans de fer . – A escala mundial, vol dir de cada noies. – A Amhara, de les noies es casa abans de complir . 2. Valoració del problema – Segons l’ONU, el matrimoni infantil és . – Es comença a considerar un problema . 3. Conseqüències econòmiques – Les noies casades deixen d’anar i no poden . – Perden l’oportunitat de tenir un . 4. Conseqüències de l’embaràs prematur – Les noies molt joves tenen el doble de possibilitats de . – També tenen el risc de presentar . 5. Conclusions i propostes – Les noies han de poder . – Les noies han de poder decidir el moment oportú de .

10. Completa aquests dos cercles viciosos amb els termes següents: infantil • indigència • de formació • escolar • en l’adolescència • de mort i problemes de salut tenir salaris dignes • Més fills dels que poden mantenir i educar Cercle econòmic

Cercle familiar i de salut

Abandonament

Fills Casament

Manca

Risc

Impossibilitat de

Pobresa i

11.

Fixa’t en aquesta infografia d’Unicef i respon a les preguntes:

Paraules i expressions 12. El verb contreure (o contraure) és una paraula

polisèmica i, per tant, adquireix diversos sentits (o accepcions) segons el context. Relaciona cadascun dels significats de la primera llista amb l’exemple corresponent: a) Establir un lligam o una obligació amb algú. b) Adquirir una propensió, una malaltia o un costum. c) Reduir el volum d’un cos. d) Escurçar per omissió d’un so. 1. Contreure una infecció, el vici de beure. 2. Contreure matrimoni, un deute, amistat. 3. La preposició a i l’article masculí el es contreuen en al. 4. Contreure un múscul: El cor es contreu i es dilata. El fred contreu els cossos. a) Fins a quina edat la infografia representa els percentatges de matrimonis infantils? b) Quin és el país del món on hi ha més matrimonis infantils? Com ho sabem? c) Quants milions de matrimonis infantils abans dels quinze anys calcula Unicef que hi ha al món? d) A quina zona geogràfica hi ha més matrimonis infantils? Quina zona mostra el percentatge més elevat? e) Al costat dret del mapa hi ha una llegenda. De què ens informa? Com es representa aquesta informació?

13. Quines de les paraules següents podem considerar sinònimes de vulneració quan parlem de «vulneració dels drets humans»?

a) conculcació b) respecte

c) violació d) consumació

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

14. Què vol dir establir un vincle, proposar-se un

18. Utilitza els verbs de l’activitat anterior per com-

15. Llegeix aquests textos i explica amb les teves

a) L’accident d’aviació va tota la gent. b) Si un no segueix una dieta equilibrada, a la llarga la salut se’n . c) No tothom sap el sentit de la ironia. d) Han hagut d’ la reunió dues setmanes. e) Quan una bona oportunitat, s’ha d’aprofitar. f) Hem de ser valents per els problemes. g) És una activitat que li grans beneficis.

repte i rebre el dot?

paraules el significat de les locucions nominals punt d’inflexió i cercle viciós:

El punt d’inflexió neix o es decideix? Què seria de nosaltres sense els punts d’inflexió? Aquell moment de lucidesa, sovint després d’un fet, en què les coses canvien. A vegades no en som del tot conscients, però amb el temps acabem concloent que aquell va ser el moment que tot va començar a millorar, o a empitjorar. Carles Capdevila, diari Ara (15/02/2014).

Del cercle viciós al cercle virtuós El cercle viciós en què ens trobem basa la seva estructura en un mercat que crea llocs de treball d’escassa qualificació i no incentiva els ciutadans a formar-se. Transitar cap al cercle virtuós implica generar una economia amb llocs de treball més qualificats i, alhora, apostar decididament per l’educació i la formació. Josep Maria Vilalta, diari Ara (11/06/2014).

16. Explica el significat d’aquests conceptes: ma-

trimoni civil, matrimoni canònic, matrimoni de conveniència, matrimoni concertat, matrimoni per poders, parella de fet.

17. Tria el verb amb el significat corresponent a cada definició entre els següents: copsar, colpir, ressentir-se, sorgir, reportar, ajornar, afrontar.

a) Començar a anar malament una cosa (la salut, l’economia...) per alguna causa. b) Percebre, entendre, comprendre. c) Causar una forta impressió, commoure, impressionar. d) Deixar per a un altre dia, per a més endavant, retardar. e) Donar un profit o un dany, produir. f) Aparèixer de sobte algú o alguna cosa. g) Encarar, disposar-se a fer una cosa de certa dificultat.

pletar aquestes frases:

Expressió oral 19.    En grups, feu una exposició a classe sobre un tema d’actualitat que afecti el jovent i, a tall de conclusió, expresseu la vostra opinió sobre la qüestió tractada. Acompanyeu la presentació amb gràfics i fotografies que donin suport al discurs oral.

Expressió escrita En grups, llegiu el text Suluku, la història 20.

d’un nen soldat de Sierra Leone, que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, escriviu-li un missatge en forma de carta d’opinió amb l’encapçalament «Carta a Suluku».

LITERATURA « UNITAT 2

» LITERATURA 1. L’època del Modernisme (1890-1911) 1.1. El tombant de segle En els últims anys del segle xix i els primers del segle xx la societat europea va viure una gran agitació cultural i artística. L’objectiu que es perseguia era la modernitat, crear amb un estil nou. De fet, la vida social i política de molts països s’estava transformant de manera significativa:

A prop de la torre Eiffel (1889), de Jean Béraud, mostra l’admiració per la tècnica i el progrés i, alhora, l’elegància de la moda burgesa parisenca de finals del segle xix.

• L’electricitat, el ferrocarril i l’automòbil van canviar la fesomia, l’economia i la vida de les ciutats i els territoris. • Els estats van començar a assumir la responsabilitat de vetllar per l’educació, la sanitat i els serveis socials. • S’implantà el sufragi masculí en molts països i aviat grups de dones van reclamar el vot femení. El moviment de les sufragistes va néixer als Estats Units i es va anar estenent per Europa. • Van sorgir partits polítics lligats a ideologies d’un enorme pes social com l’anarquisme, el socialisme o el nacionalisme. • Els obrers es van organitzar en sindicats i van convocar vagues per exigir millores laborals. • Barcelona va viure una etapa conflictiva amb episodis com l’atemptat del Liceu (1893) i la Setmana Tràgica (juliol de 1909).

1.2. Les noves inquietuds artístiques Jove decadent (1899), de Ramon Casas, presenta una imatge no convencional de la dona.

Durant la segona meitat del segle xix el Realisme, que es basava en l’observació de la realitat i en l’objectivitat, va ser el moviment predominant. Però alhora van sorgir nous corrents que defensaven un «art nou», més espiritual i més simbòlic. CORRENTS ARTÍSTICS EMERGENTS

SIMBOLISME

Corrent artístic que crea el concepte de «poesia pura», capaç de captar l’essència de les coses i d’expressar-la a través dels símbols i de la musicalitat dels mots.

IMPRESSIONISME

Corrent pictòric consistent a mostrar les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses mateixes. Utilitza la tècnica del puntillisme i el contrast de colors.

DECADENTISME

Corrent artístic que tracta la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern i l’absurd de l’existència.

REGENERACIONISME

Corrent artístic que creu que l’art ha de tenir una funció social i que l’artista ha d’adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.

UNITAT 2 » LITERATURA 1.3. El Modernisme Els diversos corrents artístics emergents en la segona meitat del segle xix van confluir en el Modernisme, un moviment que defensava un art nou, modern. Els valors del Modernisme eren els següents: • En oposició amb el lema dels Jocs Florals, «Pàtria, Fe i Amor», el lema del Modernisme és «Joventut, Progrés i Innovació». • En oposició amb l’objectivitat i la visió científica del Realisme i el Naturalisme, el Modernisme defensa la sensibilitat i les impres sions personals. • En oposició amb les regles de mesura, ordre i equilibri de l’art clàssic, el Modernisme defensa la llibertat creativa, l’espontane ïtat i la modernitat.

Una generació d’artistes Els fills de la burgesia van poder-se formar, viatjar i triar amb més llibertat el seu estil de vida. És així com va sorgir una generació d’artistes que entenien l’art com una necessitat íntima i un mitjà de desen volupament personal. La decisió de dedicar-se professionalment a l’art va plantejar en moltes famílies un greu conflicte entre el fill idealista i sovint bohemi i el pare burgès, a qui preocupava la continuïtat de la seva empresa. De manera semblant es va presentar el conflicte entre l’artista (persona considerada sensible, vitalista i moderna) i la societat (gent considerada vulgar, materialista i conservadora). Els modernistes s’interessaven per la globalitat de l’art. Per això organitzaven trobades i tertúlies entre artistes de diferents àmbits. Les Festes Modernistes de Sitges (del 1892 al 1899), organitzades per Santiago Rusiñol, i les tertúlies del cafè Els Quatre Gats (del 1897 al 1903) en són els exemples més significatius.

Els grans artistes del Modernisme català El Modernisme constitueix una de les etapes més fructíferes de l’art català: per una banda, va sorgir una generació d’artistes disposats a modernitzar el país i, per una altra, institucions i particulars van invertir en edificis, escultures, mobiliari, pintures o joies de disseny. Els artistes modernistes catalans més destacats són els arquitectes Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, l’escultor Josep Llimona i el músic Enric Morera. En l’àmbit de la literatura destaquen Joan Maragall, com a poeta; Santiago Rusiñol, com a dramaturg, i Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), com a narradora. La Casa Batlló, d’Antoni Gaudí, és un exemple d’edifici modernista amb predomini de línies corbes, vitralls, colors, ceràmica, ornaments florals…

Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem (1897), de Ramon Casas, va decorar les parets del cafè Els Quatre Gats, centre on es reunien els modernistes barcelonins per fer les seves tertúlies.

1.4. Joan Maragall, poeta vitalista i compromès Joan Maragall és el poeta més representatiu del Modernisme. Amb una gran formació literària i compromès amb la societat del seu temps, va fer un pas decisiu per transformar la poesia catalana en una poesia moderna.

Els temes de la poesia de Maragall La poesia de Joan Maragall recull un ampli ventall de temes, entre els quals hi ha els següents: • Paisatge. El descriu amb devoció, sovint com a mostra d’una creació divina. • Mites. Considera que els mites recollits en les llegendes i en la poesia popular són part essencial de l’ànima dels pobles. •S ocietat i política. A través de la poesia, Maragall expressa les seves idees i els seus valors morals. •E spiritualitat. S’aproxima a la visió panteista: l’univers, entès com un tot, és el mateix Déu.

BIOGRAFIA Joan Maragall va néixer a Barcelona l’any 1860 en el si d’una família dedicada a la indústria tèxtil. Va estudiar Dret i idiomes. L’any 1890 va iniciar la seva activitat periodística en el Diario de Barcelona i en la revista L’Avenç. Va destacar pels articles d’opinió sobre qüestions socials, polítiques i morals i per les ressenyes literàries. La seva obra poètica s’inicià amb el recull Poesies (1895), en què ja es perceben el vitalisme, el compromís i l’estil senzill, espontani i sincer. Aquest estil es correspon amb la seva teoria de la paraula viva. Va morir a Barcelona l’any 1911.

Oda a Espanya (fragments)

Les muntanyes (fragments)

Escolta, Espanya, — la veu d’un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra; en aquesta llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa.

A l’hora que el sol es pon, bevent al raig de la font, he assaborit els secrets de la terra misteriosa. Tot semblava un món en flor i l’ànima n’era jo.

Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla.

Jo l’ànima del vent que tot ho mou i la humil de la flor quan es desclou. Sentia la delícia de les fonts néixer en mon si, regal de les congestes; i en l’ampla quietud dels horitzons hi sentia el repòs de les tempestes.

On són els barcos? — On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, — no tens ningú. Espanya, Espanya, — retorna en tu, arrenca el plor de mare!

VOC AB U L A R I

VO CAB ULARI

congesta f. Clapa de neu o de gel que es manté durant temps a les muntanyes.

VA BÉ AIXÍ?

foll -a adj. Boig.

1.5. Santiago Rusiñol, l’artista total

BIOGRAFIA

Santiago Rusiñol és l’artista modernista per excel·lència: rebel contra la tradició familiar, artista bohemi a París, dinamitzador de les Festes Modernistes de Sitges i participant de les tertúlies d’Els Quatre Gats de Barcelona, col·leccionista d’art, assagista col·laborador de la revista L’Avenç, dramaturg, poeta, novel·lista i pintor.

La renovació del teatre europeu En els darrers anys del segle xix el teatre europeu també va cercar, com les arts plàstiques i l’arquitectura, noves temàtiques i nous estils. Hi destaquen dos corrents: el teatre simbolista, que vol transmetre a l’espectador un cúmul de sensacions i emocions, i el teatre d’idees, que pretén regenerar la societat. Els protagonistes de les obres emmarcades en el teatre d’idees són persones inconformistes i rebels. Els temes tractats corresponen als conflictes socials de l’època: l’enfrontament entre la modernitat i la tradició, entre l’artista i la societat, entre la llibertat dels joves i l’autoritat paterna, entre la ciència i la superstició, entre l’individu clarivident i la multitud ignorant. Santiago Rusiñol va seguir tant el teatre simbolista (L’alegria que passa, Cigales i formigues) com el teatre d’idees (L’hèroe, L’auca del senyor Esteve).

L’auca del senyor Esteve L’auca del senyor Esteve (1909) presenta el conflicte entre l’artista modernista (idealista i rebel) i la família petitburgesa (conservadora i materialista). L’obra combina el realisme i l’humor. Formalment, s’acosta als quadres de costums (escenes de la vida quotidiana) i a les auques (vinyetes amb rodolins).

Santiago Rusiñol va néixer l’any 1861 a Barcelona en el si d’una família d’industrials del tèxtil. Els seus pares van morir molt joves i el seu avi patern va intentar orientar-lo cap al negoci familiar. Però Rusiñol volia ser pintor i l’any 1889 se’n va anar a París. Aquell mateix any va estrenar la seva primera obra de teatre, L’alegria que passa, i més endavant Cigales i formigues (1901), L’hèroe (1903) i L’auca del senyor Esteve (1909). Com a pintor, cal destacar les seves col·leccions de paisatges de Mallorca i dels jardins d’Aranjuez, on va morir l’any 1931.

Quadre primer de l’acte cinquè Escena tercera (fragment) La botiga de La Puntual. Any 1877. Senyor Esteve: Noi, atura’t. Tu i jo hem de parlar. Deixa’ns, Tomasa; li he de parlar, i val més que li parli a soles. Senyora Tomasa: Calma, Esteve, és el nostre fill. Senyor Esteve: Seu… i… parlem, aclarim i sortim-ne d’una vegada, i sapiguem el que passa. (S’asseuen.) Ramonet, ja saps que una vegada et vaig preguntar què feies quan te n’anaves de casa, i em vas dir que te n’anaves a Llotja. Ja saps tu que no hi ha res al món que, llevat de tu i de la teva mare, estimi tant com la botiga. Tu ja saps com em vas prometre que la cuidaries com a pròpia, que teva és i que teva ha de ser… i ja no sols te’n vas a les tardes, sinó que te’n vas al dematí, i demà te n’aniràs a la nit, si no parlem clar i t’expliques bé. Digues d’un cop: a on vas quan surts? Ramonet: A… estudiar. Que voldria seguir una carrera… que no és estar-me aquí… a la botiga. Senyor Esteve: No t’entenc, però quasi no et vull entendre. Només sospito el que vols i ja el cap se me’n va i m’agafa febre. La carrera que… vols seguir? Que no en tens una, de carrera? Què voldries?… Bah!… No pot ser!… Que voldries deixar la casa? Que saps el que et dius?

LITERATURA « UNITAT 2

Ramonet: Sí, senyor. Senyor Esteve: I ho dius serè? I m’ho dius… a mi! I has nascut de mi i de la meva dona? I no cau el cel i la terra? Ramonet: Pare… vostè m’ha fet parlar! Senyor Esteve: T’he fet parlar… per sortir-ne! Però que ho dius per matar-me, això? Que em vols matar? Que no tenies cap més punyal per clavar-me’l… fill descastat? Ramonet: No, pare… no! Escolti… Senyor Esteve: Que no saps que aquesta botiga és més que tu i més que nosaltres? Que ens ha criat, ens ha donat nom, i que tu el voldries trepitjar i arrencar i fer-lo bocins, i que fent bocins aquest nom ens mataries a tots? Ramonet: Deixi’m dir, només! Senyor Esteve: Calla, calla! No vull ni sentir-te la veu. Però no; parla, que ho vull saber tot! Quina és aquesta carrera? Ramonet: És… ser escultor! Senyor Esteve: (posant-se les mans al cap): Escultor?… Has dit escultor? A on són els mots per parlar i les llàgrimes per plorar? I la mort?… Porta’m la mort! Ramonet: Però escolti… Ser escultor no és deshonor! Al contrari. Vostè encara no sap el que és! Senyor Esteve: Que no sé el que és, em goses dir? Encara tu no eres al món que ja el sabia, aquest ofici. És un ofici de perduts, de dropos, de pobres!… Ramonet: Pare, per Déu!

1.6. Víctor Català, narradora del món rural Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) és autora de diversos reculls de contes, entre els quals destaca Drames rurals (1902), i d’una de les grans novel·les del segle xx: Solitud (1905). La seva obra està ambientada al món rural i mostra els aspectes més colpidors i ombrí vols d’aquesta societat.

BIOGRAFIA Caterina Albert va néixer l’any 1869 a l’Escala (l’Empordà) en una família de propietaris rurals. Va anar poc temps a l’escola i va rebre formació a casa, cosa freqüent en l’època. Des de molt jove va sentir inquietuds artístiques i va tenir professors de dibuix i d’escultura. La seva vocació literària es despertà amb la lectura de novel·les dels escriptors realistes francesos i russos, publicades en forma de fulletó, i escoltant rondalles en l’àmbit familiar. L’any 1898 va presentar un monòleg titulat La infanticida als Jocs Florals d’Olot. Aquesta obra, que parteix de la confessió d’una mare que ha mort la seva filla, va causar un escàndol considerable, sobretot quan es va saber que l’havia escrit una dona. Aleshores va adoptar un pseudònim masculí: Víctor Català. Així va mantenir la seva identitat en secret durant molts anys. Va morir a l’Escala l’any 1966.

UNITAT 2 » LITERATURA La novel·la modernista La novel·la modernista vol transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat més que no pas la realitat mateixa. Hi predominen els ambients rurals feréstecs: ermites i pobles solitaris, valls i muntanyes recòndites... Incorpora elements simbòlics i s’interessa per les tensions interiors dels personatges. L’argument tracta els aspectes més ombrívols de la vida, amb pocs moments feliços i escasses relacions amables. El llenguatge mostra una gran força expressiva i una abundant riquesa lèxica.

Solitud Solitud és la gran novel·la modernista. S’estructura en divuit capítols que recullen estampes de la vida d’una noia que ha d’afrontar un seguit de circumstàncies difícils: la insatisfacció matrimonial, la solitud i la por, la pèrdua de les il·lusions i el fet de ser violada. La novel·la és rica en imatges i recursos literaris: les descripcions i les comparacions són d’una gran bellesa plàstica. Tant els personatges com els elements de la natura adquireixen un valor simbòlic. Gaietà, el pastor, esdevé el símbol de l’artista que crea bellesa amb petites coses i que narra les llegendes ancestrals i, també, del savi que sap desxifrar els enigmes de la natura. L’Ànima, en canvi, és el símbol del mal i del vessant fosc i cruel de la pròpia natura. El tractament subjectiu de la realitat i l’emotivitat aporten a la narració una gran força lírica. De fet, els capítols de Solitud s’han comparat amb poemes en prosa.

Argument de Solitud En Maties i la Mila es casen i se’n van a viure a una ermita de la muntanya. Ell, un home sense inquietuds i gandul, ha acceptat la feina d’ermità i ella, una dona emotiva i sociable, segueix la voluntat del marit. En Maties cada cop deixa més temps sola la Mila per anar a jugar a la taverna del poble. Ella se sent envaïda per la por i la solitud. La Mila coneix en Gaietà, un pastor bo i amable, i l’Ànima, un caçador furtiu que li produeix temor. Un dia en Gaietà apareix mort com si s’hagués estimbat. I poc després la Mila és violada per l’Ànima. Molt trasbalsada, sent que ha de decidir per ella mateixa, i abandona el marit i l’indret feréstec i solitari, d’una enorme bellesa però carregat de records molt foscos.

La Mila i el pastor Gaietà han pujat al cim més alt de la muntanya. És la tardor i comença a fer fred, però el sol encara escalfa. La companyia i l’ambient agradable desperten en la Mila uns instants de felicitat i uns impulsos irresistibles, que són descrits amb una gran sensualitat. Però l’encís es trenca per una sorpresa: l’aparició inesperada de l’Ànima. Capítol XIII (fragments) El Cimalt La Mila aclucà beatament els parpres, estirà el coll i, amb un gemeguet de goig, hi parà les galtes, primer l’una, després l’altra, a aquell sol, com demanant-li que la petonegés. I el sol va petonejar-la llargament, com recreant-s’hi també sobre ses galtes fresques, sobre un cos abrigat i ple d’esgarrifances. Es descalçà, i amb les mitges es donà unes fregues ben fortes fins a enrosar la pell d’aquells seus peus més blancs i insensibles que peus d’estàtua, i després els deixà nus sobre la terra tèbia, trobant un goig intens en resseguir a través de les venes el pessigolleig de la sang que es desencantava i tornava a circular lliurement. La dona, aleshores, se sentí feliç com mai ho hagués estat; sos llavis reien, reien sos ulls, reia la seva ànima i reia, finalment, tot l’espai i tota la muntanya a son entorn. Fins que, enmig d’aquell enriolament espontani de la vida, l’escometeren impulsos de besar: uns impulsos apressarats, frenètics, irresistibles, de besar quelcom... Involuntàriament, tota tremolosa, es torçà vers el pastor, que, amb el cap descobert i inclinat, li oferia a tret de llavi la volta del cervellet, mes... abans d’acabar l’acció, va estroncar-l’hi una cosa sorprenent.

» ACTIVITATS Visió general 21.   Ordena aquestes etiquetes per elaborar un quadre sinòptic ben estructurat dels moviments artístics emergents durant la segona meitat del segle xix i principis del xx:

Simbolisme

Corrent que defensa que l’art ha de mostrar les impressions rebudes per l’artista.

Defensa la «poesia pura», la que capta l’essència de les coses.

Corrent que creu que l’art ha de servir per millorar la societat.

S’interessa preferentment per les coses morboses o negatives de la societat.

Corrent que defensa que l’art ha de suggerir sentiments, idees, etc. mitjançant l’expressió simbòlica.

Defensa que l’artista ha d’adquirir un compromís per millorar la societat.

Corrent que considera que la societat està en decadència i que utilitza l’art com a refugi personal.

Descriu les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses en si mateixes.

Impressionisme

Decadentisme

Regeneracionisme

22. Fes el mateix amb aquestes etiquetes referides als grans autors de la literatura catalana del Modernisme: Joan Maragall Santiago Rusiñol Víctor Català

Novel·lista i contista d’obres ambientades en el món rural.

Autor de Visions i cants, Enllà i Seqüències.

Poeta vitalista i d’estil senzill, espontani i sincer.

Autora de Drames rurals i Solitud.

L’artista modernista per excel·lència, activista, escriptor i pintor.

Autor de L’alegria que passa i L’auca del senyor Esteve.

23. Respon a aquestes preguntes sobre els valors

més importants del Modernisme:

a) El lema dels Jocs Florals era «Pàtria, Fe i Amor». Quin era el lema del Modernisme? b) El Realisme defensava l’objectivitat i la visió cien tífica. Què defensava el Modernisme? c) La burgesia creia que l’art tenia una funció merament decorativa. Quina funció atorgava a l’art el Modernisme? d) El classicisme defensava les regles de mesura, ordre i equilibri. Què defensava el Modernisme?

Façana de la masia de Can Negre, de l’arquitecte modernista Josep M. Jujol, a Sant Joan Despí.

UNITAT 2 » LITERATURA » ACTIVITATS

Joan Maragall 24. Llegeix el poema «La vaca cega», de Joan Maragall, que ha esdevingut el símbol de l’individu aïllat i incomprès, i respon a les preguntes:

La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

Santiago Rusiñol 25. L’auca del senyor Esteve conté elements autobio gràfics de Rusiñol. Repassa’n la biografia i completa el comentari de l’obra amb les paraules següents: Primer paràgraf temes • família • pare • conflicte • conservador modernista • fill • negoci • creació • rebel Segon paràgraf quotidiana • realisme • escenes • quadres • auques rodolins • humor • vinyetes • arquetip

L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, presenta un dels més destacats del moviment : el que sorgeix en una de comerciants quan el , que hauria de continuar el , decideix abandonar-lo per dedicar-se a la artística. La decisió del jove, i idealista, no pot ser compresa pel , materialista i . L’obra s’acosta formalment als de costums (que descrivien de la vida ) i a les (sèrie de 48 amb els corresponents ). Rusiñol va crear amb el senyor Esteve l’ del botiguer, un retrat fet entre el i l’ .

Víctor Català i la novel·la modernista 26. Tria l’opció correcta per completar l’esquema

de les característiques de la novel·la modernista: La novel·la modernista

VOC AB U L AR I

L’ambientació

a) rural (pobles, muntanyes…) b) urbana (ciutats, carrers…)

Els protagonistes

a) persones refinades b) persones primàries

L’argument

a) c onflictes motivats per la incomprensió, l’enveja, l’odi i la venjança b) relacions en què predominen la comprensió, l’afecte, el respecte i l’amor

La descripció dels personatges

a) física i superficial b) física i psicològica

El llenguatge

a) p oc expressiu i amb un ús reduït de paraules b) molt expressiu i d’una gran riquesa

d’esma loc. adv. Instintivament, de rutina. ans adv. Abans. coma f. Prat d’alta muntanya. esquellot m. Campana que es posa al coll de les vaques. pica f. Abeurador de pedra. afrontat -ada adj. Dolgut, ofès. testa f. Cap. llànguidament adv. Amb decaïment, sense forces. a) Quines són les causes de la ceguesa de la vaca? b) En quins versos es mostra la fragilitat de l’animal? c) En quins versos apareix l’esperit de superació necessari per continuar vivint?

TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos argumentatius. El debat 1.1. El contrast d’opinions: el debat Un debat és un diàleg entre dues o més persones que exposen la seva opinió sobre una qüestió controvertida (per exemple, la igualtat o les diferències entre homes i dones) amb la intenció de convèncer els altres. Les persones que participen en un debat han de defensar el seu punt de vista amb arguments sòlids que en demostrin la validesa i, alhora, han de rebatre els arguments d’aquelles persones que mostren una opinió contrària. Un debat, doncs, és un text col·lectiu de caire argumentatiu caracteritzat per la contraposició d’idees. R EC O R D A L’estructura bàsica del text argumentatiu •L a tesi o opinió: és la idea que es vol defensar o refutar. •E ls arguments: són els raonaments que s’exposen per defensar o refutar la tesi. •L a conclusió: sol ser la conseqüència que s’extreu dels arguments formulats.

1.2. Què és argumentar? Argumentar és un procés complex que comença per definir una premissa, una posició o un punt de vista; continua amb uns arguments lògics per defensar l’opinió pròpia i, si cal, uns contraarguments per rebatre les opinions contràries, i acaba amb una conclusió o síntesi. En un debat, els participants solen aportar diferents tipus d’argu ments (fets, dades, exemples, etc.) que donin suport a la tesi que defensen i que, al capdavall, els puguin donar la raó. TIPUS D’ARGUMENTS

Arguments de relació causaconseqüència: es justifica una tesi o una conclusió recorrent a les causes o als efectes.

Arguments pragmàtics: es justifica una acció determinada al·legant els beneficis o els perjudicis que se’n deriven. Arguments d’inèrcia: es justifica un fet o una acció pel costum o la tradició.

Tesi: La revolta popular és inevitable. Argument de causa: Hi ha hagut un gran malestar entre la població per l’escassetat econòmica i un gran descontentament per les pràctiques corruptes de les classes dirigents. Tesi: No condueixis si has begut alcohol. Argument de conseqüència: Pots tenir un accident i matar-te o matar algú altre. Tesi: Hauria de ser obligatori dur el mòbil quan se circula amb cotxe. Argument de benefici: És l’única manera d’avisar ràpidament el servei d’emergències en cas d’accident. Tesi: Cal recarregar els extintors periòdicament. Argument de perjudici: L’ús dels extintors en mal estat no evita la propagació d’un incendi. Tesi: La festa de Nadal s’ha de celebrar en família. Argument d’inèrcia: Així s’ha fet des d’antic, així es fa avui a la majoria de les cases i així s’ha de continuar fent.

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS Arguments d’autoritat: es justifica una tesi o una conclusió utilitzant l’opinió d’una persona de prestigi o referint-se a estudis científics.

Tesi: Les persones joves tenen més intel·ligència intuïtiva que no pas les persones grans. Argument d’autoritat: En un estudi recent, el doctor Puig i Quer demostra que les persones joves tenen més habilitat intuïtiva en l’ús de les noves tecnologies.

Arguments basats en proves o exemples: s’aporten proves o exemples que justifiquen la generalització que expressa la tesi o la conclusió.

Tesi: No es pot anar pel món dient mentides. Argument provador: A la curta o a la llarga et passarà com aquell pastor que enganyava la gent del poble cridant «Que ve el llop, que ve el llop!». El dia que va venir el llop de veritat, ningú no li va fer cas.

Arguments emotius: es justifica una tesi o una conclusió apel·lant als sentiments i als estats d’ànim.

Tesi: Has de treballar més. Argument emotiu: Tindràs més contenta la teva família i t’augmentarà l’autoestima.

1.3. Els agents d’un debat En un debat formal (programat amb especialistes reconeguts o com a activitat de classe amb estudiants) acostuma a haver-hi tres agents: el moderador, els participants (les persones que donen suport o bé s’oposen a unes determinades opinions) i el públic. Vegem quins papers hi adopten: EL MODERADOR

ELS PARTICIPANTS

EL PÚBLIC

• I ntrodueix el tema del debat i planteja els termes de la discussió. •D ona la paraula d’acord amb l’ordre de petició dels participants i controla el temps establert de cada intervenció. •F a la cloenda: resumeix les idees principals del debat, el clou i dona pas a les intervencions del públic.

•R especten les normes i el torn de paraules que estableix la persona que modera. •E scolten atentament les opinions contràries per rebatre-les. •D efensen amb claredat les pròpies opinions amb arguments sòlids. •N o perden el fil conductor del debat i no es desvien del tema.

•E scolta el debat atentament i guarda silenci sense manifestar cap signe de contrarietat o satisfacció. •S i al final s’obre el torn de preguntes i hi vol intervenir, espera que la persona que modera li doni la paraula. •F inalment, decideix quins participants han sabut argumentar de manera més convincent la seva opinió.

C O N S EL L S PR À C T I C S P E R P A R T I C I P A R E N UN DE B AT •P rimer de tot, defineix bé la idea o opinió que vulguis defensar. •C erca raonaments que puguin tenir un alt grau d’acceptació per part de la gent (premisses). •A porta, sempre que puguis, diferents tipus d’arguments que siguin favorables a la teva opinió. •U tilitza fórmules o expressions que serveixin per ordenar i desenvolupar el teu discurs de manera clara i coherent (en trobaràs exemples en l’espai personal del web www.barcanova.cat). •P arla amb convicció i amb veu prou alta, articulant bé i amb un ritme adequat. Fes canvis de ritme, planteja preguntes retòriques i utilitza altres recursos expressius que ajudin a fer interessant el teu discurs.

1.4. Exemple de debat: Els homes i les dones són iguals o diferents? A tall d’exemple, vegem un debat breu entre alumnes de secundària entorn d’aquest tema tan controvertit: Moderadora: Hi ha un reguitzell de tòpics sobre les diferències entre homes i dones: que si els homes tenen més capacitat de gestió i les dones, un sentit més social de la feina; que si a ells els encanta parlar d’esports de competició i, en canvi, a elles, de relacions personals i de xafarderies; que si ells són poc emotius i elles, per un no res, riuen o ploren… Què hi ha de veritat en tots aquests tòpics? Creieu que hi ha grans diferències entre homes i dones? Marc: Jo penso que, en aquests tòpics, no hi ha res de veritat. Provenen d’altres èpoques, quan la dona era discriminada i considerada inferior. Aleshores, com que no les deixaven estudiar i les obligaven a estar-se a casa, a cuinar, a netejar i a criar els fills, les dones no podien progressar com els homes i, per tant, es trobaven en una situació d’inferioritat. Enteneu què vull dir? Noa: Sí, és clar. Això que dius és cert. Crec que la situació actual demostra que ja no hi ha grans diferències entre homes i dones. És evident que tots tenim capacitat per estudiar, per treballar, per ocupar qualsevol càrrec de responsabilitat… Ara bé, el dia a dia ens fa veure que encara no hi ha una autèntica igualtat d’oportunitats. No oblidem que les dones encara tenim dificultats per treballar en alguns sectors, ens costa ocupar càrrecs de responsabilitat, se’ns paga menys per fer la mateixa feina i moltes tenen dificultats per conservar el lloc de treball si són mares. Salma: Sí, i ens costa molt més que se’ns reconegui. Un exemple és el cas dels grans cuiners que triomfen arreu del món; gairebé tots són homes. En canvi, miro al meu voltant i només veig dones a la cuina. Què ho deu fer…? Llorenç: Jo crec que és perquè els homes controlen els negocis i, per tant, tenen més poder. De tota manera, cada dia hi ha més dones que destaquen i que ocupen càrrecs importants que sempre havien ocupat homes; és el cas de les ministres, conselleres i alcaldesses. Lídia: Tornant als tòpics de què parlàvem al principi, a mi em sembla que n’hi ha que responen a la realitat. Vull dir que homes i dones no som iguals en tot, som diferents. Una cosa és que siguem iguals com a persones, iguals en drets i deures, i una altra que haguem de ser iguals en habilitats, en actituds i en preferències. Hi ha estudis científics que demostren que els nostres cervells són una mica diferents. Això potser explica, per exemple, que els homes tinguin més habilitat en tecnologia i que les dones en tinguin més en llenguatge i comunicació; que els homes sàpiguen orientar-se millor i que les dones siguin més intuïtives… Gonzalo: Sí, jo també crec que som iguals però, alhora, molt diferents. I penso que això no és negatiu; al contrari, la diversitat és un valor positiu, tant si es tracta de gèneres com de races, cultures... El que cal és conviure amb respecte i fer que tothom se senti igual i, alhora, respectar la diferència. Moderadora: Bé, si no hi ha més intervencions, donem per acabat el debat. A partir de les diferents opinions, podríem concloure que els homes i les dones sí que som diferents: d’una banda, perquè, en general, encara no hi ha una autèntica igualtat d’oportunitats en el món laboral i, de l’altra, perquè no som iguals des del punt de vista psicològic. Ara donem pas a les persones del públic que vulguin fer alguna intervenció.

» ACTIVITATS Estructura del text argumentatiu 27. Relaciona cadascun d’aquests elements propis

b) Assumpte general o matèria de què tracta el text. c) Primera aproximació al tema. d) Conseqüència final d’un raonament o solució definitiva. e) Opinió o idea que s’explica i es defensa amb raonaments.

a) Raonament amb què s’intenta convèncer algú d’alguna cosa.

Exemple de text argumentatiu 28.   Llegeix aquest text i fes les activitats que hi

de l’estructura dels textos argumentatius amb la definició corresponent: introducció, tema, tesi, argument, conclusió.

ha a continuació:

La polèmica dels transgènics: un perill mediambiental o la millora de la producció d’aliments? L’organisme regulador de transgènics dels Estats Units va aprovar el salmó de l’empresa AquaBounty que creix en la meitat de temps que el salmó natural gràcies a un gen del peix anguila. Els detractors d’aquesta nova «espècie» de peix ja l’han batejat com a Frankenfish. De fet, els transgènics s’obren pas a tot el món, i sembla que guanyen més pes en l’alimentació humana. Sabem que des de fa temps es conreen plantes transgèniques, fruit dels encreuaments fets al laboratori entre diverses espècies vegetals. Però cal preguntar-se si existeix la seguretat total que aquestes noves espècies transgèniques no tenen efectes nocius en la salut i el medi ambient. ¿No caldria esperar més temps fins que no es comprovés científicament que només ens aporten beneficis? Tanmateix, hi ha científics que diuen que els transgènics suposen una gran millora per a l’agricultura i que cal aprofitar-la, com la introducció del reg gota a gota o la maquinària, i que, després de dues dècades de conrear plantes transgèniques, no s’ha apreciat cap efecte nociu. Al cap i a la fi, els encreuaments entre espècies vegetals es practiquen des de l’època del neolític per guanyar productivitat en l’agricultura i la ramaderia, però les tècniques actuals són més fines i dirigides que mai. A més, pensant en un escenari de canvi climàtic, l’ús decidit de transgènics permetrà fer front a les sequeres, a les plagues i, al capdavall, a la fam. Ras i curt, seria un suïcidi col·lectiu no utilitzar la transgènesi. La biotecnologia és la tecnologia del futur. Ara bé, tots els científics admeten que els transgènics no són segurs al cent per cent perquè encara es desconeixen els efectes que podrien tenir els encreuaments amb altres espècies «naturals»; podria passar que es produís una gran reducció o una mutació

massiva d’espècies al nostre planeta. Però és que hi ha qui afirma que la transgènesi no soluciona cap problema de la humanitat; ans al contrari, els organismes modificats genèticament només agreugen els excessos dels models productius imperants. Per exemple, els salmons d’AquaBounty, perquè creixin en menys temps, ho faran a còpia de consumir molt més menjar, la qual cosa provocarà més impactes negatius. Tot això només serviria per enriquir i alimentar una minoria del planeta. Tampoc no eliminarien la fam perquè això ja es podria fer a hores d’ara si hi hagués una voluntat real d’aprofitar la gran quantitat d’aliments que es malbaraten o es llencen. Per tot plegat, val més ser prudents i esperar que s’esvaeixin els dubtes respecte als organismes transgènics. Què són dues dècades en la història de la vida al nostre planeta per saber si són un perill o una millora? Diari Ara, 10/01/2015 (text adaptat).

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2 a) Identifica la introducció i el tema del text. b) El text contrasta dues tesis amb els arguments corresponents. Com definiries aquestes tesis? c) Classifica els arguments següents segons si defensen els transgènics o no i digues de quin tipus d’argument es tracta en cada cas: 1. Hi ha científics que diuen que els transgènics suposen una gran millora. 2. Tots els científics admeten que els transgènics no són segurs al cent per cent. 3. Els organismes modificats genèticament només agreugen els excessos dels models productius imperants. 4. Els encreuaments entre espècies vegetals es practiquen des de l’època del neolític. 5. L’ús decidit de transgènics permetrà fer front a les sequeres, les plagues i la fam. 6. Els salmons d’AquaBounty, perquè creixin en menys temps, consumiran molt més menjar, la qual cosa provocarà més impactes negatius. d) Formula la conclusió del text en una frase.

Exemple de debat 29. Repassa l’exemple de debat de la pàgina 53 i fes aquestes activitats:

a) Cerca en la intervenció d’en Marc un argument que recorri a la relació de causa-conseqüència. b) Troba en la intervenció de la Noa una oposició d’idees i un seguit d’exemples per demostrar la tesi que defensa. c) Llegeix la intervenció de la Lídia i respon: Quina tesi defensa? En què es diferencia de la tesi que defensa en Marc? Quin tipus d’argument utilitza: pragmàtic, d’autoritat o basat en exemples?

Realització d’un debat 30. En grups de cinc o sis, organitzeu un debat

sobre temes que siguin del vostre interès. Per exemple: Internet ens fa més lliures?, Els diners fan la felicitat?, Si volem la pau, cal preparar la guerra?, Cal explicar-ho tot als pares?, Els professors, millor a una certa distància?, Infermeria, una carrera de dones? Per organitzar el debat, seguiu aquests passos: a) Cada membre del grup haurà de buscar informació sobre el tema triat per fer-se una idea de

la tesi que defensarà i haurà de trobar els arguments adequats que hi donin suport. b) Cada grup posarà en comú les diferents tesis sobre el tema i cada membre assumirà el paper de defensar una opinió controvertida, de manera que hi hagi un equilibri en el contrast d’opinions. c) Abans de començar el debat, caldrà decidir qui farà el paper de moderador i qui el de participant. Durant el debat, caldrà que tothom assumeixi les tasques corresponents (vegeu Els agents d’un debat, pàgina 52). d) Un cop acabat el debat, cada grup repartirà entre el públic una graella com la següent per tal de valorar la realització del debat. PUNTUACIÓ 1 Poc

2 Bastant

3 Molt

Grau de participació

…

Ordre durant la discussió

…

Solidesa dels arguments

…

Varietat dels punts de vista

…

Claredat i coherència en l’exposició de les opinions

…

ÍTEMS

Text argumentatiu escrit 31.   Seguint l’estructura general dels textos ar-

gumentatius, fes un escrit sobre el tema del debat en què has participat i l’opinió que hi has defensat. També pots escriure un text argumentatiu sobre una qüestió controvertida de la qual t’interessi expressar l’opinió. Fes servir l’esquema que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat per organitzar i ordenar les teves idees.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA La predicació no verbal F I T X A 1 » L ES O R A C I O NS C O P U L A T I V E S Com hem vist en la unitat anterior, les oracions poden ser de predicació verbal (oracions predicatives) o de predicació no verbal (oracions copulatives): La Greta practica el surf. Predicat verbal

La Greta és surfista. Predicat no verbal

En les oracions copulatives la predicació recau en un element no verbal (un SN, un SAdj, un SP o un SAdv) que fa la funció d’atribut. El verb, anomenat verb copulatiu, serveix d’unió entre el subjecte i l’atribut: La Coral

l’arquitecta municipal.

és

Subjecte

La Coral

SN (atribut)

és

de la Seu d’Urgell.

La Coral

SP (atribut)

Subjecte

és

Subjecte

molt dinàmica. SAdj (atribut)

aquí dalt.

és

SAdv (atribut)

El verb copulatiu per excel·lència és ser, que no aporta significat a la predicació. Els altres verbs copulatius, com estar o semblar, aporten certs matisos a la predicació no verbal. VERBS COPULATIUS

MATÍS SIGNIFICATIU

EXEMPLES

ser

Matís neutre.

La Raquel és veterinària.

estar

Propietat transitòria.

Avui la Raquel està eufòrica.

semblar

Aparença o opinió.

Aquest llibre sembla interessant. A mi això no em sembla gaire bé.

Segons el significat de la predicació, podem distingir quatre classes d’oracions copulatives: CLASSES D’ORACIONS COPULATIVES

D’identificació

Identifica o defineix el subjecte.

La noia del braçalet blau és la capitana de l’equip.

De caracterització

Atribueix una propietat al subjecte.

El braçalet de la capitana és de color blau.

Locativa

Situa el subjecte en l’espai, en un lloc determinat.

L’afició ja és a la graderia.

Temporal

Situa el subjecte en el temps, en un moment determinat.

El partit de l’equip juvenil és a les nou.

P E R SAB ER-NE MÉS Hi ha uns quants verbs que també poden formar oracions de predicació no verbal, com ara continuar, ferse, quedar-se o resultar. Aquests verbs, anomenats quasicopulatius, aporten certs matisos a la predicació expressada per l’atribut. VERBS QUASICOPULATIUS

MATÍS SIGNIFICATIU

continuar, seguir, mantenir-se

Continuïtat, sense canvis.

El noi continua estable dins la gravetat.

fer-se, posar-se, tornar-se

Evolució, canvi.

Els amos del terreny s’han fet rics.

quedar(-se), restar, romandre

Consecució d’un estat.

En veure aquesta nota, he quedat molt sorprès.

resultar, acabar, esdevenir

Resultat d’un procés.

Els acusats han resultat culpables.

EXEMPLES

• Per parelles, substituïu els verbs copulatius (en negreta) de les oracions següents per verbs quasicopulatius que expressin els matisos indicats entre parèntesis: a) Aquest nou tractament contra la migranya és molt eficaç. Aquest nou tractament contra la migranya (resultat d’un procés) molt eficaç. b) A causa de l’explosió, l’home és ben sord. A causa de l’explosió, l’home (consecució d’un estat) ben sord. c) Aquest missatge és viral. Aquest missatge (evolució, canvi) viral. d) La Tamara està enfadada amb nosaltres. La Tamara (continuïtat) enfadada amb nosaltres.

1.1. Digues quina oració presenta una predicació

c) 1. Els iogurts ja havien caducat. 2. Els iogurts ja estaven caducats. d) 1. Aquestes maduixes són del Maresme. 2. Aquestes maduixes venen del Maresme. e) 1. Avui és el meu aniversari. 2. Avui celebrarem el meu aniversari. f) 1. En Pol fotografia paisatges excepcionals. 2. En Pol sembla un fotògraf professional.

verbal (oració predicativa) i quina presenta una predicació no verbal (oració copulativa):

a) 1. La senyora Roca dirigeix l’empresa. 2. La senyora Roca és la directora de l’empresa. b) 1. La teva representant serà una advocada d’ofici. 2. Et representarà una advocada d’ofici. F I T X A 2 » EL S U S O S D E L S V E R B S SER , ESTAR I HAVER-HI

En les oracions copulatives de caracterització s’usa el verb ser quan es predica una propietat permanent o estable i el verb estar quan es predica una propietat transitòria o el resultat d’un canvi d’estat: PROPIETAT PERMANENT O ESTABLE L’Albert és molt orgullós. Aquesta terra és molt fèrtil. La Carla és una enamorada de la música.

PROPIETAT TRANSITÒRIA O CANVI D’ESTAT L’Albert està orgullós dels seus pares. Aquest any la terra està ben adobada. La Carla està enamorada d’en Pau.

S’usa preferentment el verb estar quan l’atribut és un participi que expressa el resultat d’un canvi d’estat, com, per exemple, acostumat, amagat, obert, tancat, ocupat, curat o trencat: La gent del poble ja està acostumada a aquests aiguats. El mirall de la teva habitació està trencat.

S’utilitza preferentment el verb estar quan l’atribut és un sintagma preposicional que expressa una situació fruit d’un canvi, com, per exemple, en les expressions a punt, a l’abast, en joc, de vacances, a la venda, de moda o per vendre. El dia de la inauguració tot estarà a punt. Les faldilles llargues fins als turmells ja no estan de moda. En les oracions copulatives locatives alternen els verbs ser, haver-hi i estar:

ser

Indica simplement la presència en un lloc determinat.

La directora és al seu despatx. La fruita és al rebost. La Paula avui no hi és.

haver-hi

Indica l’existència o la presència en un lloc de l’objecte que apareix darrere el verb.

Aquest matí hi havia un ratolí al teu despatx. Saps si hi ha la Paula, a casa? A baix hi ha els teus amics que t’esperen.

estar(-se)

Pot indicar durada, permanència, residència o treball.

Ens estarem dos dies a l’hostal del poble. Avui m’estaré tot el dia a casa. Ara ens estem al barri de Gràcia. La Janet està de secretària al Registre Civil.

P E R SAB ER-NE MÉS Quan en una oració copulativa hi ha un atribut que expressa una propietat transitòria del subjecte i un altre que expressa el lloc on es troba, els verbs ser i estar alternen segons l’ordre d’aparició dels atributs: AMB EL VERB SER

AMB EL VERB ESTAR

Ordre: lloc + propietat

Ordre: propietat + lloc

L’equip d’hoquei és a l’hotel confinat. El cotxe era a la cuneta de cap per avall.

L’equip d’hoquei està confinat a l’hotel. El cotxe estava de cap per avall a la cuneta.

• Per parelles, trieu el verb copulatiu adequat per completar aquestes oracions: a) 1. Els mobles vells a les golfes de l’edifici amuntegats de qualsevol manera. 2. Els mobles vells amuntegats de qualsevol manera a les golfes de l’edifici. b) 1. La col·lecció de rellotges antics intacta a la vitrina del museu. 2. La col·lecció de rellotges antics a la vitrina del museu intacta. c) 1. En Gabriel a la porta del despatx amb cara de pomes agres. 2. En Gabriel amb cara de pomes agres a la porta del despatx. d) 1. La consellera d’Acció Exterior de visita al Marroc. 2. La consellera d’Acció Exterior al Marroc de visita.

2.1. Tria entre el verb ser i el verb estar per unir el

subjecte i l’atribut d’aquestes oracions:

a) 1. Amb aquest premi, la Isaura eufòrica. 2. La Isaura molt arrogant: no escolta ningú. b) 1. La teva gossa molt dòcil; sempre creu. 2. Em sembla que la teva gossa prenyada. c) 1. El dinar ja a punt. 2. Entreu, que el dinar a taula.

d) 1. El pis ens agrada, però no al nostre abast. 2. El pis massa car per a nosaltres. e) 1. La Maribel a baix que t’espera. 2. La Maribel t’espera a baix, asseguda al llindar de la porta. f) 1. La farmàcia al xamfrà. 2. Mira, avui la farmàcia de guàrdia. g) 1. Aquest quadre per vendre. 2. Aquest quadre a la galeria d’art.

GRAMÀTICA « UNITAT 2 F I T X A 3 » EL S P R E D I C A T I U S Un predicatiu també és un predicat no verbal. Però, a diferència de l’atribut (vegeu la fitxa 1), el predicatiu és una predicació secundària que s’afegeix a una altra predicació expressada per un verb predicatiu:

Predicació primària: El pastor va trobar el gos

Predicació secundària: (El gos estava) mig mort de fred

El pastor va trobar el gos mig mort de fred.

Predicació verbal

Predicatiu

Hi ha predicatius obligatoris (exigits pel verb) i predicatius optatius (no exigits pel verb). Per altra banda, el predicatiu pot expressar una propietat del subjecte o una propietat del complement directe: Predicatius obligatoris Predicatius optatius

Propietat del subjecte

L’Aitana treballa d’assessora laboral.

Propietat del CD

El jurat ha declarat el premi desert.

Propietat del subjecte

L’Adrià se n’ha anat cap a casa compungit.

Propietat del CD

Ens han servit la verdura sense gens de sal.

RECORDA Igual que l’atribut, el predicatiu també pot presentar diverses formes: En Guim té la mare molt malalta.

Nomenaran en Guim tresorer del casal.

En Guim té la mare amb febre.

SAdj (predicatiu)

SP (predicatiu)

He trobat en Guim molt bé.

SN (predicatiu)

3.1. Identifica els predicatius d’aquests oracions. Després, digues a) si són obligatoris o optatius, i b) si expressen una propietat del subjecte o del complement directe.

a) Per no haver xiulat el penal, han titllat l’àrbitre de covard. b) Avui tinc els ulls enrogits. c) Demà he d’anar a l’hospital en dejú.

SAdv (predicatiu)

d) Els muntanyencs van arribar al campament deshidratats. e) Enguany vendrem l’oli a molt bon preu. f) Aquest estiu l’Ada treballarà al restaurant com a ajudant de cuina. g) L’encarregat haurà de signar els albarans com a responsable de l’obra. h) Aquesta és la plaça Major? Me la imaginava més gran.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS

35.

Completa aquestes oracions amb els verbs quasicopulatius mantenir, tornar, quedar, esdevenir, acabar, resultar, sortir, posar.

Les oracions copulatives 32.  Analitza les oracions seguint el model: L’estàtua Subjecte

és

un símbol de benvinguda. Atribut

a) El Dakar és una cursa per etapes de vehicles tot terreny. b) La profunditat màxima del Mediterrani és de 5.267 metres. c) El museu més visitat de Catalunya és el Teatre Museu Dalí de Figueres. d) Les pintures romàniques del Pirineu són dels segles xii i xiii. e) El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya és a la ciutat de Terrassa. f) L’aigua de la mar Morta és 8,6 vegades més salada que la dels oceans.

33.

Les oracions copulatives d’identificació ens permeten definir paraules. Completa les definicions amb un atribut. Per exemple: Un manyà és .

Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi 36.  Utilitza els verbs ser o estar per completar

aquestes oracions:

a) 1. En Marc no pren mai el sol; blanc com el paper. 2. En Marc blanc de pell. b) 1. L’Estel 2. L’Estel

cega de naixement. encegada de ràbia.

c) 1. En Biel 2. En Biel

molt bo en matemàtiques. malalt, però ara ja bo.

d) 1. L’Alfons 2. L’Alfons

molt vell. molt envellit.

Un manyà és una persona que fa i arregla claus i panys. Atribut

e) 1. Aquest meló molt dolç. 2. Aquest préssec podrit.

a) L’escorça d’un arbre és . b) Un congost és . c) Un gripau és . d) Un meteorit és .

f) 1. El resultat d’aquesta divisió no 2. Aquesta divisió malament.

34.

37.

a) 1. Aquestes orades semblen de piscifactoria. 2. Aquestes orades són de piscifactoria. b) 1. L’home de la gavardina era un detectiu privat. 2. L’home de la gavardina semblava un detectiu privat. c) 1. Aquesta mesura em sembla desproporcionada. 2. Aquesta mesura és desproporcionada. d) 1. Aquesta iniciativa està molt bé. 2. Aquesta iniciativa ens sembla molt bé.

a) 1. Les claus que buscaves (són / hi ha) damunt la taula. 2. Damunt la taula del menjador (són / hi ha) les claus que buscaves. b) 1. El taxi que has demanat ja (és / hi ha) a la cantonada. 2. A la cantonada (és / hi ha) el taxi que has demanat. c) 1. Dos carrers més avall (és / hi ha) una agència de viatges. 2. L’agència de viatges (és / hi ha) dos carrers més avall.

El verb semblar (o parèixer) atenua el valor de veritat de l’afirmació. Digues quines d’aquestes oracions afirmen o neguen amb certesa la predicació, quines expressen una aparença i quines altres, una opinió:

a) Els productes congelats s’han de a una temperatura inferior a -18 °C. b) Si voleu lliures, heu de tenir coratge. c) Aquesta discussió pot molt malament. d) Tots els esforços han inútils. e) Aquest soroll em farà boig. f) Tranquil, no et nerviós. g) Quan m’ho han dit, he de pedra. h) A mi les croquetes em molt bones.

correcte.

g) 1. Treballar des de casa més aviat avorrit. 2. A la feina, la gent més entretinguda.  Tria el verb ser o el verb haver-hi per completar aquestes oracions amb atribut locatiu:

d) 1. Aquí (era / hi havia) una oficina de correus. 2. On (era / hi havia) l’oficina de correus? e) 1. A la porta (són / hi ha) dos guardes de seguretat. 2. Els guardes de seguretat (són / hi ha) a la porta. f) 1. Les ruïnes de la catedral (són / hi ha) darrere del cementiri. 2. Darrere el cementiri (són / hi ha) les ruïnes de la catedral.

39.

Completa les oracions següents amb un pronom feble que reprengui la referència de l’element subratllat: a) Jo soc molt sensible, però tu encara ets més. b) Aquells productes semblaven cars, però no eren. c) Els jugadors estan malalts, i els entrenadors també estan. d) El mocador que vaig perdre era de seda, però no semblava. e) A la discoteca hi havia l’Isidre i en Pep. I la Glòria també era. f) La llet s’ha tornat agra, i el iogurt també s’ ha tornat.

Els predicatius 40.  Expressa en una sola oració els dos missatges de manera que l’atribut, que està subratllat, sigui el predicatiu en l’oració simple. Per exemple:

El públic va sortir de l’espectacle. / El públic estava força decebut. El públic va sortir de l’espectacle força decebut. Predicatiu

38.

Tria el verb ser o el verb estar per completar aquestes altres oracions amb atribut locatiu:

a) La Marta i l’Ibai (són / estan) a la piscina. b) Demà (serem / ens estarem) tot el dia a Gironella. c) La Fonda Europa (és / està) a Granollers. d) La Garriga (és / està) a dotze quilòmetres de Granollers. e) Durant les vacances (serem / ens estarem) en un càmping. f) —On (ets / estàs) ara? —Ara (soc / estic) a l’entrada del càmping. g) En Manel ara (és / està) a urgències. h) En Manel (haurà de ser / s’haurà d’estar) tres dies a l’hospital. i) La Clàudia (és / s’està) en un pis d’estudiants. j) Abans vivíem al passeig de Maragall. Ara (som / ens estem) a la plaça d’Orfila.

a) En sentir l’alarma, la Rosa ha sortit de casa. / La Rosa estava molt esverada. b) Aquesta nit t’has despertat. / Estaves tot suat i tremolant. c) La teva germana ha caigut a terra. / La teva germana estava ben marejada. d) Hem trobat el pis. / El pis era massa petit per a cinc persones.

41.

Alguns predicatius van introduïts per una preposició. Completa aquestes oracions amb les preposicions de, com a o per. En alguns casos hi ha dues opcions. a) La Gemma treballa infermera a l’ambulatori. b) En Sergi farà porter. c) La Nora actuarà secretària del jurat. d) L’aspirina funciona bé antipirètic. e) Han tractat el tresorer lladre. f) Nosaltres el teníem un bon professional. g) Que potser ens preneu uns irresponsables? h) La sentència reconeix el conductor de l’autobús agent de l’autoritat.

UNITAT 2 » REPÀS D’ORTOGRAFIA

» REPÀS D’ORTOGRAFIA El diftong i la dièresi 1

SEMIVOCALS

El diftong

• La i i la u són semivocals quan ocupen la posició d’una consonant (iar-da / tar-da; peu / pèl). • La combinació d’una vocal amb una semivocal forma una única síl·laba i dona lloc a un diftong: no-ia, es-plai; quo-ta, di-nou.

Diftongs creixents i decreixents

• Hi ha un diftong creixent quan una semivocal precedeix el nucli de la síl·laba. • Hi ha un diftong de creixent quan una semivocal segueix el nucli de la síl·laba. TIPUS

Diftong creixent

Diftong decreixent

i + vocal u + vocal

vocal + i vocal + u

CONFIGURACIÓ inici de mot

iar-da, ien, ua-di, io-de, iugos-lau

inici de síl·laba

no-ia, es-pa-iós, cre-uer, ri-ua-da

precedit de q- i g-

guar-dó, pin-güí, llen-gües, quo-ta

fi de mot

des-mai, re-mei, riu, deu, nou, a-vui

fi de síl·laba

fei-na, cui-na, boi-ra, ciutat, gau-dir

La dièresi • La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca sobre

Estalvi de la dièresi • Quan la i o la u duen accent gràfic (països ➝

país; veïna ➝ veí ). • En els sufixos -isme i -ista (arcaisme, egoisme). • En les terminacions dels verbs corresponents a les formes d’infinitiu (-ir), gerundi (-int), futur (-iré, -iràs, etc.) i condicional (-iria, -iries, etc.) precedides de vocal (agrair, agraint, agrairé, agrairien). • Darrere prefix o component d’un compost (coincidir, tallaungles). • En les terminacions llatines -um i -us (aquàrium, Màrius).

rè-iem dem-peus

ra-ïm pe-üc

DÍGRAF

DIFTONG

que

qüe

qui

qüi

EXEMPLES

la i i la u quan ho indiquen les normes ortogràfiques. La dièresi s’usa: • Per indicar que la u dels grups gu i qu és una semivocal que forma diftong creixent amb e o i : aigües, lingüista, obliqües, aqüífer. • Per assenyalar que la i o u no formen diftong amb la vocal anterior: raïm, peüc, oïda, gratuït, rabiüt, traïdor, fluïdesa. • Per indicar que la i forma síl·laba tota sola; no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior: agraïa, conduïa, traduïen.

VOCALS

En el mot quatre hi ha un diftong creixent i en les paraules nou i deu, un diftong decreixent a fi de mot.

ACTIVITATS « REPÀS D’ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els diftongs 42. Identifica les paraules que tenen diftong, sepa-

ra-les per síl·labes i classifica-les segons si el diftong és creixent o decreixent:

a) Hem navegat cent iardes amb el iot. b) Diuen que amarrem la barca a la boia. c) L’equador divideix el globus terraqüi. d) El servei netejarà la cuina. e) El nàufrag va poder sobreviure. f) Al museu hi ha un retaule gòtic, oi?

43.

La i i la u àtones situades entre una consonant i una vocal tradicionalment no formen diftong creixent amb aquesta vocal. D’acord amb això, separa les síl·labes d’aquestes paraules esdrúixoles: a) boscúria b) pèrdues c) memòria d) supèrflues

e) rancúnia f) innòcues g) sèries h) contínua

La dièresi 44. Identifica les paraules amb els grups gu i qu i

escriu la dièresi a la u d’acord amb les normes ortogràfiques: a) No raja prou aigua de l’aixeta de l’aiguera. b) Quin és l’aquífer les aigues del qual han quedat contaminades? c) Hi ha dibuixada una figura obliqua i, en consequència, les línies també són obliques. Hi predomina l’obliquitat.

d) Segons els linguistes, el xinès mandarí és una llengua que forma part de la família de llengues sinotibetanes. e) No és frequent que paguin una quota tan exigua. f) La delinquència és un fet quotidià i una questió complicada. g) El quocient que resulta d’aquesta divisió és cinquanta-quatre.

45. Escriu accent, dièresi o res sobre la i o la u dels

mots següents d’acord amb les normes ortogrà fiques: a) ve-i, ve-i-nat, ve-i-nal b) pa-is, pa-i-sos, pai-sat-ge c) tra-ir, tra-i-ci-ó, tra-i-do-ri-a d) ge-nu-i, genu-i-na, ge-nu-i-tat e) agra-ir, a-gra-it, a-gra-i-ment f) i-lla, a-i-llar, a-i-llant g) he-roi, he-ro-i-na, he-ro-is-me h) peu, pe-uc, pe-u-lla i) re-ull, re-u-llar, re-u-lla-da

46. S’escriuen amb dièresi les terminacions -ï, -ïs,

-ï, -ïn del present de subjuntiu dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar i -uar. Escriu el present de subjun tiu dels verbs crear, canviar, estudiar i suar.

47. Escriu les sèries dels verbs trair, obeir i conduir

d’acord amb el model i subratlla els casos d’estalvi de la dièresi: agrair a) agrair, agraint, agraït, agraïda b) agraïm, agraíem, agrairíem, agraíssim c) agraïu, agraíeu, agrairíeu, agraíssiu d) agraïen, agrairan, agrairien, agraïssin

DICTAT Fixa’t en les paraules subratllades i digues quina és la funció de la dièresi en cada cas. Després escriu el text quan te’l dictin.

En Raül els va mirar de reüll. Intuïa que alguna cosa amoïnava en Lluís i la Lluïsa. Tots tres anaven a esquiar a Suïssa. Qui conduïa era en Lluís i esbufegava aïrat perquè feien tard. I a més, per acabar-ho d’adobar, van trobar un embús de ca l’ample en una cruïlla de carreteres a prop de la frontera. Un cop superat aquest contratemps, en Lluís va començar a córrer per la carretera com un boig. Aleshores en Raül, amb tota l’espontaneïtat del món, li va dir mig esbalaït: «Lluís, t’agrairia que conduïssis amb moderació». Però va tenir la intuïció que allò no els va caure gens bé, a en Lluís i la Lluïsa. ¿Realment la parella anava al país helvètic només a esquiar?

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Víctor Català, la primera escriptora catalana supervendes «No es visita», em diu en Gabriel Maragall, guia del Museu de l’Escala, quan contacto amb ell per demanar-li si em vol acompanyar a la casa on va viure Caterina Albert. «Hi viu la família de l’escriptora», m’explica. No soc dels qui es fan enrere a la primera i decideixo anar a l’Escala: el poble on hi ha unes quantes cases relacionades amb Víctor Català, una escriptora que narrava excel·lentment la part més fosca de l’ànima humana per rebel· lar-s’hi. Ella ho era, de rebel. De petita li agradava anar descalça, com les filles dels pescadors; de més gran no es va casar, va ser una dona lliure. «Se sap per què Caterina Albert va triar el pseudònim de Víctor Català?», pregunto a en Gabriel. «És el nom del protagonista d’una novel·la que no va acabar. Va triar un pseudònim masculí després que el seu monòleg teatral La infanticida fos motiu d’escàndol: no va ser gens ben vist que una dona escrivís sobre aquest tema. Però abans ja havia utilitzat un nom masculí: havia publicat poemes amb el pseudònim de Virgili Alacseal», em diu en Gabriel. «I se sap per què el va escollir?», li pregunto. «Virgili és un gran poeta romà. Ella tenia les ruïnes grecoromanes d’Empúries ben a prop», em respon. «I Alacseal també li era proper... Sabries dir-me per què?», em repta. «Ostres, no hi caic». «Fixa-t’hi, és el nom de l’Escala invertit». Molts dels espais relacionats amb l’escriptora són a tocar del mar, com ara el cementiri mariner, d’un blanc rutilant, on és enterrada. A prop del cementiri hi ha l’anomenat Clos del Pastor, un jardí on Caterina Albert solia fer tertúlies literàries amb les amigues, especialment amb Antònia Bartomeu, dona d’un industrial de Reus. «Antònia Bartomeu va fer construir una casa modernista amb aquest jardí. La va batejar amb el

nom de Solitud i ara hi viu Lluís Albert, nebot de Víctor Català, que té noranta-set anys», m’explica en Gabriel. Antònia Bartomeu va llegar la finca a Víctor Català en reconeixement a la seva obra. Caminem fins a l’Alfolí, l’antic magatzem de sal que ara és la seu del Museu de l’Escala. A la sala dedicada a Víctor Català hi ha pintures originals realitzades per ella. «Abans d’escriure, dibuixava i feia escultura», m’explica en Gabriel. Hi veig exemplars de Solitud traduïts al francès, castellà, alemany, neerlandès, polonès, esperanto, italià, braille… «Solitud és una obra d’una gran riquesa lingüística, sobretot quant a registres, lèxic i estilística. Va ser un gran èxit, un best-seller. I això que, quan es va publicar, Víctor Català no la donava per acabada: encara la volia millorar». Acabem la ruta a Cinc Claus, un conjunt de masos situat a l’interior, a escassos quilòmetres de l’Escala. La família de Víctor Català hi tenia dues masies i l’església. De tots els indrets visitats, el de Cinc Claus és el que permet fer-se més la idea que Víctor Català era de casa bona. Certament, vivia de renda, però amb una austeritat monacal i estava sempre al costat dels més febles. Podia fer-ho, diran alguns, però molts en la seva situació no ho feien. Daniel Romaní, diari Ara, 20/09/2020 (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Es pot visitar la casa natal de Caterina Albert

7. Digues quines d’aquestes afirmacions són ver

a) No, va ser enderrocada. b) Sí, és la seu del Museu de l’Escala. c) No, hi viu la família de l’escriptora. d) Sí, si t’hi acompanya en Gabriel Maragall.

a) Caterina Albert pintava i feia escultura. b) Víctor Català narrava els aspectes més positius i optimistes de la societat. c) La novel·la Solitud destaca per la riquesa lèxica, el domini dels registres i la singularitat estilística. d) Solitud només s’ha traduït al castellà.

a l’Escala?

2. Per què l’escriptora va triar un pseudònim masculí?

a) Perquè volia passar desapercebuda i que ningú no la reconegués com a escriptora. b) Perquè no volia que es tornés a produir un escàndol com el que havia causat el seu monòleg teatral La infanticida. c) Perquè la seva amiga Antònia Bartomeu li ho va aconsellar. d) Perquè pensava que així vendria més llibres.

3. Quina de les obres narratives de Víctor Cata-

là és la més valorada pels lectors i la crítica? a) La infanticida b) Drames rurals

c) Un film (3.000 metres) d) Solitud

Quines paraules són sinònims de rutilant, austeritat i monacal, respectivament? a) nou, mancança, monàrquic b) apagat, pobresa, monegasc c) brillant, sobrietat, conventual d) groguenc, dificultat, religiós

5. El Clos del Pastor és… a) un conjunt de masos situat a pocs quilòmetres de l’Escala. b) la casa on transcorre l’acció de Solitud. c) el Museu de l’Escala. d) un jardí on Caterina Albert feia tertúlies.

6. On viu Lluís Albert, el nebot de l’escriptora? a) En una casa anomenada Solitud que Antònia Bartomeu va regalar a la seva tieta. b) A l’Alfolí, un antic magatzem de sal avui reformat. c) A la casa natal de la seva tieta. d) Ja no viu, va morir als noranta-set anys.

taderes (V) i quines són falses (F):

Identifica l’oració copulativa d’identificació, la de caracterització, la locativa i la temporal: a) Ja és tard per visitar el museu. b) L’Alfolí és l’antic magatzem de sal. c) El cementiri és a prop del mar. d) Caterina Albert era inconformista i rebel.

Indica si els elements subratllats són atributs o predicatius: a) Li agradava anar descalça. b) No estava gaire contenta. c) Víctor Català era de casa bona. d) Abans de fer d’escriptora, dibuixava i feia escultura.

10.

Explica per què han de dur dièresi o accent cadascuna de les paraules següents: a) ruïnes b) Lluís

c) traduïts d) lingüística

Per escrit Què penses de la frase que clou l’article? Què et sembla que Caterina Albert ajudés les persones que ho necessitaven? Creus que tothom que pot ho fa? Escriu un text d’unes dues-centes paraules sobre les desigualtats i com afrontar-les.

De viva veu Quins són els espais preferits de la teva població? Quins llocs sovinteges o tenen un significat especial per a tu? Digue’n tres o quatre i explica la relació que hi tens.