LLENGUA CATALANA. Dolors Monserdà. Unitat 2 by Editorial Barcanova

lLengua a a t c al na

UNITAT 2 ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

UNITAT

LECTURA » El cost econòmic del matrimoni infantil LITERATURA » L’època del Modernisme (1890-1911) TEXTOS FUNCIONALS » Els textos argumentatius. El debat GRAMÀTICA » La predicació no verbal REPÀS D’ORTOGRAFIA » El diftong i la dièresi

Preparem la lectura 1. Fixeu-vos en el títol i les imatges de la lectura i responeu: a) Què s’entén per matrimoni infantil? b) Qui afecta més: els nois o les noies?

2. Quin grau d’importància donaríeu a cadascun d’aquests factors com a causa del matrimoni infantil?: a) la tradició; b) la pobresa; c) la manca de formació; d) la desigualtat de gènere.

3. Si tinguéssiu poder de decisió, quines mesures adoptaríeu per erradicar el matrimoni infantil? 4. Feu un debat, entre tota la classe, a partir d’aquesta informació: Les nenes que es casen prematurament en matrimonis concertats són més vulnerables davant la violència, els abusos i les relacions sexuals forçades.

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA El cost econòmic del matrimoni infantil La lectura següent és un article d’opinió i reflexió sobre un problema mundial de gran rellevància, com és la contractació de matrimonis d’infants per part dels pares. L’autora és Melinda Gates, empresària nord-americana i copresidenta de la Fundació Bill i Melinda Gates, una organització que inverteix en el desenvolupament de la població de diversos països del món. L’article d’opinió és un text periodístic de caràcter reflexiu i argumentatiu en el qual s’expressen idees i judicis sobre temes d’actualitat i d’interès general. Els mitjans de comunicació, en especial diaris i revistes, contracten col·laboradors externs perquè analitzin, des del seu punt de vista, els esdeveniments més importants que succeeixen al món. La Selam es pensava que seria una festa com qualsevol altra. Tenien convidats a sopar a casa seva i s’havia passat tot el dia ajudant els seus pares amb els preparatius. No se li va acudir preguntar què celebraven i, de ben segur, tampoc no se li va acudir que al capvespre estaria casada amb un desconegut. Al capdavall, només tenia onze anys. Quan van haver arribat tots els convidats, el pare de la Selam se la va endur a un lloc apartat per explicar-li que aquella nit era la seva nit de noces. Presa pel pànic, va intentar fugir, però els seus pares ja s’ho esperaven. La van tornar a ficar a casa i la van obligar a estar-se dreta i callada durant la cerimònia. Al final de la vetllada va marxar de casa per anar a viure amb els seus sogres en un poble on no havia estat mai i que tampoc no havia sentit anomenar, lluny dels amics, de la família i de l’escola. Aquesta història aclaparadora es repeteix una vegada i una altra. Cada any, al món, gairebé 14 milions de noies contreuen matrimoni abans de fer divuit anys. A escala mundial, una de cada tres noies ja està casada quan fa els divuit. Solem considerar que el matrimoni infantil és un problema social o de drets humans i, de fet, les Nacions Unides el codifiquen com una vulneració dels drets humans. Tanmateix, cada vegada són més els qui, arreu del món, també comencen a considerar-lo un problema econòmic. La Selam, el nom de la qual he canviat en aquest article, viu a la regió etíop d’Amhara, on el percentatge de matrimonis infantils és dels més elevats del món: el 56 % de les noies ja estan casades quan fan els divuit anys i la meitat han contret matrimoni abans de fer-ne quinze. Quan decideixen casar les filles, els pares de noies com la Selam creuen que ho fan per bons motius: per establir un vincle amb una altra família, per protegir la seguretat de la seva filla o per un dot que, per a una família que viu en una situació de pobresa extrema, té un gran valor. Tanmateix, les conseqüències socials i econòmiques que, a llarg termini, té aquesta decisió per a la seva comunitat són difícils de copsar.

VO CAB ULARI

noces f. pl. Festes que se celebren pel casament. dot m. Aportació econòmica amb motiu d’un contracte matrimonial. copsar v. tr. Arribar a percebre mentalment.

UNITAT 2 » LECTURA En una visita a Amhara l’hivern passat, em vaig reunir amb la Selam i altres noies que estan en la mateixa situació per saber com són les seves vides i què esperen del futur. El que més em va colpir va ser fins a quin punt estan desesperades per continuar anant a escola. Una esposa molt jove (feia cara de no tenir més de vuit anys) em va dir que és conscient que l’educació és l’única manera de sortir del seu poble i de la pobresa, però tem que, ara que està casada, aquesta porta estigui tancada per a ella. Moltes de les noies van manifestar preocupacions semblants i em van expressar la por d’estar condemnades a portar una vida marcada per la indigència i les dificultats, com la dels seus pares. En efecte, les proves ho fan palès: quan les noies deixen d’anar a escola per casar-se, solen perdre l’oportunitat de guanyar salaris dignes i contribuir a l’economia de la seva comunitat. Quan comencen a tenir fills durant l’adolescència, tendeixen a tenir més fills dels que la família es pot permetre alimentar i educar, i tant la seva salut com la de les criatures se’n ressenten. Aquestes esposes joves no tan sols estan atrapades en un matrimoni, sinó també en un cercle viciós de pobresa que impedeix que elles, les seves famílies, les seves comunitats i els seus països prosperin. Tanmateix, fins i tot davant d’un repte d’aquesta envergadura i complexitat, hi ha motius per ser optimistes. Al mes de juliol la Cimera sobre les Nenes celebrada al Regne Unit va reunir líders de tot el món que es van comprometre a posar fi al matrimoni infantil en una generació. Els defensors d’aquesta causa —organitzacions com ara Girls Not Brides i Population Council— em comenten que els fa l’efecte que ens acostem a un punt d’inflexió a escala mundial. A més, estan sorgint alguns paladins de la causa. El govern etíop, per exemple, està prenent mesures amb l’objectiu d’informar la població del cost d’aquesta pràctica nociva, oferir incentius a les famílies que mantinguin escolaritzades les nenes i introduir canvis en la legislació per posar fi al matrimoni infantil. De tota manera, per posar fi a una pràctica cultural tan arrelada no n’hi ha prou amb les lleis. Caldrà temps perquè aquestes mesures reportin els beneficis esperats. I el cas és que si alguna cosa no tenen les noies com la Selam és temps. Una manera de passar a l’acció immediatament és assegurar-nos que aquestes noies disposen de la informació i dels anticonceptius que necessiten per ajornar la maternitat fins que estiguin preparades per afrontar-la. Per a moltes esposes joves, poder posposar el seu primer embaràs és veritablement una qüestió de vida o mort. Les malalties relacionades amb l’embaràs són una de les principals causes de mort per a les noies d’entre quinze i dinou anys dels països amb rendes baixes i mitjanes. El cos de les joves d’aquesta franja d’edat no està preparat per tenir fills i per aquest motiu tenen el doble de possibilitats de morir durant el part que les noies d’entre vint i vint-i-quatre anys. També tenen un risc molt més elevat de presentar fístules, una perforació del conducte pelvià que pot provocar una incontinència tan greu que les famílies i les comunitats expulsen les dones que la pateixen. Si fem que les famílies entenguin fins a quin punt és arriscat que noies massa joves tinguin fills, i treballem amb la població per garantir que les noies puguin decidir el moment oportú de tenir descendència, els podem oferir una oportunitat de trencar el cercle viciós de la pobresa. Melinda Gates: «El cost econòmic del matrimoni infantil». Diari Ara, 25 d’octubre de 2014 (text adaptat).

VO CAB ULARI

palès -esa adj. Clar, evident, manifest. cercle viciós. Situació sense sortida. repte m. Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. punt d’inflexió. Punt en el qual una situació canvia el sentit. paladí m. Defensor decidit d’algú o d’alguna cosa. ajornar v. tr. Deixar per a un altre dia, per a més endavant. fístula f. Conducte estret que, en una infecció, es fa sota la pell i per on sol sortir el pus. pelvià adj. De la pelvis, cavitat òssia situada a la part inferior del tronc. incontinència f. Emissió involuntària de l’orina.

Melinda Gates, autora de l’article, contribueix, a través de la seva fundació, a lluitar contra la pobresa.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

Què preocupa i desespera les noies casades d’Amhara? Per què?

Comprensió i anàlisi del text 1. Per despertar l’interès dels lectors, Melinda Gates introdueix l’article, en els dos primers paràgrafs, amb… l a tesi que vol validar amb proves. els arguments en què es basa. la narració d’un cas real colpidor. la conclusió del text.

Quines són les tres mesures que pren el govern etíop per canviar la situació actual?

2. El tercer paràgraf clou la introducció. Quin recurs utilitza l’autora per fer-ho?

assa de la situació general (a escala mundial) P al cas particular. Passa del cas particular (un exemple concret) a la situació general. Explica el desenllaç del cas particular narrat en els dos paràgrafs anteriors.

3. Segons l’autora, quins són els tres motius pels

quals els pares de les noies etíops volen casar-les quan encara són infants o adolescents?

6. Indica quines de les afirmacions següents apareixen en el text:

a) b) c)

egons les Nacions Unides, el matrimoni inS fantil és una violació dels drets humans. El matrimoni infantil s’ha d’analitzar estrictament des del punt de vista econòmic. Els pares que casen les noies són plenament conscients que el que fan és un atemptat contra les seves filles. Hi ha noies a Etiòpia que són conscients que l’educació és l’única manera que tenen de sortir de la pobresa. Les malalties relacionades amb l’embaràs són una de les principals causes de mort per a les noies d’entre quinze i dinou anys.

7. Completa aquest esquema resum de la lectura: Matrimonis infantils

2. Valoració del problema

1. Dades

– Segons l’ONU, el matrimoni infantil és

– Cada any es casen

de noies abans de fer

– A escala mundial, vol dir

de cada

noies.

– A Amhara, abans de complir

– Es comença a considerar un problema . 3. Conseqüències econòmiques

de les noies es casa .

– Les noies casades deixen d’anar i no poden

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS – Perden l’oportunitat de tenir un

5. Conclusions i propostes

– Les noies han de poder

4. Conseqüències de l’embaràs prematur

– Les noies molt joves tenen el doble de possibilitats de

– Les noies han de poder decidir el moment

– També tenen el risc de presentar

oportú de

– Els podem oferir una oportunitat de .

8. Completa aquests dos cercles viciosos amb els termes següents: infantil • indigència • de formació • escolar • en l’adolescència • mort i problemes de salut tenir salaris dignes • mantenir i educar Cercle econòmic Abandonament

Cercle familiar i de salut

Casament

Fills Risc de

Manca Impossibilitat de

Pobresa i

Més fills dels que poden

Fixa’t en la infografia d’Unicef i respon:

a) Fins a quina edat representa la infografia els percentatges de matrimonis infantils? b) Quin és el país del món on hi ha més matrimonis infantils? Com ho sabem?

c) A quina zona geogràfica hi ha més matrimonis infantils? d) Al costat dret del mapa hi ha una llegenda. De què ens informa? Com es representa aquesta informació?

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

Paraules i expressions 10. El verb contreure (o contraure) és una paraula

polisèmica i, per tant, adquireix diversos sentits (o accepcions) segons el context. Relaciona cadascun dels significats de la primera llista amb l’exemple corresponent: a) Establir un lligam o una obligació amb algú. b) Adquirir una propensió, una malaltia o un costum. c) Reduir el volum d’un cos. d) Escurçar per omissió d’un so. ontreure una infecció, el vici de beure C Contreure matrimoni, un deute, amistat. La preposició a i l’article masculí el es contreuen en al. Contreure un múscul: El cor es contreu i es dilata. El fred contreu els cossos.

11. Quines de les paraules següents podem con-

siderar sinònimes de vulneració quan parlem de «vulneració dels drets humans»? conculcació respecte transgressió

violació consumació preservació

12. Defineix les expressions següents: Establir un vincle:

14.

Tria el verb amb el significat corresponent a cada definició: copsar, colpir, ajornar, afrontar. a) Percebre, entendre, comprendre. ➝ b) Causar una forta impressió, commoure, impressionar. ➝ c) Deixar per a un altre dia, per a més endavant, retardar. ➝ d) Encarar, disposar-se a fer una cosa de certa dificultat. ➝

15.

Utilitza els verbs de l’activitat anterior per completar aquestes frases: a) L’accident d’aviació va

tothom.

b) No tothom sap ironia.

el sentit de la

c) Han hagut d’ setmanes.

la reunió dues

d) Hem de ser valents per els problemes. Proposar-se un repte:

13. Llegeix aquest text i explica amb les teves paraules el significat de la locució nominal punt d’inflexió:

El punt d’inflexió neix o es decideix? Què seria de nosaltres sense els punts d’inflexió? Aquell moment de lucidesa, sovint després d’un fet, en què les coses canvien. A vegades no en som del tot conscients, però amb el temps acabem concloent que aquell va ser el moment que tot va començar a millorar, o a empitjorar. Carles Capdevila, diari Ara (15/02/2014).

Expressió oral 16.  En grups, feu una exposició a classe sobre un tema d’actualitat que afecti el jovent i, a tall de conclusió, expresseu la vostra opinió sobre la qüestió. Acompanyeu la presentació amb gràfics i fotografies que donin suport al discurs oral.

Expressió escrita 17.  En grups, llegiu el text Suluku, la història

d’un nen soldat de Sierra Leone, que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, escriviu-li en un full a part un missatge en forma de carta d’opinió.

UNITAT 2 » LITERATURA

» LITERATURA 1. El Modernisme (1890-1911) 1.1. El tombant de segle Els últims anys del segle xix i els primers del segle xx la societat europea va viure una gran agitació cultural i artística. L’objectiu que es perseguia era la modernitat, crear amb un estil nou. De fet, la vida social i política de molts països es va transformar significativament. Invents com l’electricitat i l’automòbil, la implantació del sufragi masculí en molts països i la reivindicació del vot femení per part de les sufragistes, el naixement de partits polítics lligats a ideologies com l’anarquisme, el socialisme o el nacionalisme, l’aparició dels sindicats i la convocatòria de vagues per exigir millores laborals, van ser esdeveniments que van sacsejar les societats de l’època.

1.2. Les noves inquietuds artístiques A la segona meitat del segle xix, tot i el predomini del Realisme, van sorgir nous corrents que defensaven un «art nou», més espiritual i simbòlic:

Jove decadent (1899), de Ramon Casas, presenta una imatge no convencional de la dona.

CORRENTS ARTÍSTICS EMERGENTS SIMBOLISME

Corrent artístic que crea el concepte de «poesia pura», capaç de captar l’essència de les coses i d’expressar-la a través dels símbols i de la musicalitat dels mots.

IMPRESSIONISME

Corrent pictòric consistent a mostrar les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses mateixes.

DECADENTISME

Corrent artístic que tracta la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern i l’absurd de l’existència.

REGENERACIONISME

Corrent artístic que creu que l’art ha de tenir una funció social i que l’artista ha d’adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.

1.3. El Modernisme Els diversos corrents artístics en la segona meitat del segle xix van confluir en el Modernisme, un moviment que defensava un art nou i modern, i que tenia els valors següents: • En oposició al lema dels Jocs Florals, «pàtria, fe i amor», el lema del Modernisme és «joventut, progrés i innovació». • En oposició a l’objectivitat del Realisme i el Naturalisme, el Modernisme defensa la sensibilitat i les impressions personals. • En oposició a la mesura, l’ordre i l’equilibri de l’art clàssic, el Modernisme proposa la llibertat creativa i l’espontaneïtat.

LITERATURA « UNITAT 2 Art global Els modernistes s’interessaven per la globalitat de l’art i organitzaven trobades i tertúlies entre artistes de diferents àmbits. Les Festes Modernistes de Sitges i les tertúlies del cafè Els Quatre Gats en són exemples.

Una generació d’artistes La consolidació de la burgesia va propiciar el sorgiment d’una generació d’artistes joves, formats i viatjats que entenien l’art com una necessitat íntima i un mitjà de desenvolupament personal. Ara bé, la decisió de dedicar-se a l’art va provocar sovint un conflicte entre el fill idealista i bohemi i el pare burgès, a qui preocupava la continuïtat de l’empresa familiar. De manera semblant es va presentar el conflicte entre l’artista (persona considerada sensible, vitalista i moderna) i la societat (gent considerada vulgar, materialista i conservadora).

Els grans artistes del Modernisme català El Modernisme constitueix una de les etapes més fructíferes de l’art català: a una generació d’artistes disposats a modernitzar el país, s’hi van sumar institucions i particulars que van invertir en les seves obres. Els artistes modernistes catalans més destacats són els arquitectes Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, l’escultor Josep Llimona i el músic Enric Morera. En la literatura destaquen el poeta Joan Maragall, el dramaturg Santiago Rusiñol i la narradora Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert).

» ACTIVITATS

b) El Realisme defensava l’objectivitat i la visió científica. Què defensava el Modernisme?

Visió general 18. Repassa els valors més importants del Moder-

c) La burgesia creia que l’art tenia una funció merament decorativa. Quina funció atorgava a l’art el Modernisme.

a) El lema dels Jocs Florals era «pàtria, fe i amor». Quin era el lema del Modernisme?

d) El classicisme defensava les regles de mesura, ordre i equilibri. Què defensava el Modernisme?

nisme responent les preguntes següents:

19. Relaciona aquestes etiquetes de manera que en surti una explicació ben estructurada dels moviments artístics emergents durant la segona meitat del segle xix i principis del xx: Defensa que l’art ha de mostrar les impressions rebudes per l’artista.

Defensa la «poesia pura», la que capta l’essència de les coses.

Creu que l’art ha de servir per millorar la societat.

S’interessa preferentment per les coses morboses o negatives de la societat.

Simbolisme Impressionisme Decadentisme

Defensa que l’art ha de suggerir sentiments, idees, etc. mitjançant l’expressió simbòlica.

Regeneracionisme Considera que la societat està en decadència i que utilitza l’art com a refugi personal.

Defensa que l’artista ha d’adquirir un compromís per millorar la societat. Descriu les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses en si mateixes.

UNITAT 2 » LITERATURA 1.4. Joan Maragall, poeta vitalista i compromès Autor amb una gran formació literària i compromès amb la societat del seu temps, Joan Maragall va fer un pas decisiu per transformar la poesia catalana en una poesia moderna. La seva obra poètica recull un ampli ventall de temes: •P aisatge. El descriu amb devoció, sovint com a mostra d’una creació divina. •M ites. Considera que els mites recollits en les llegendes i en la poesia popular són part essencial de l’ànima dels pobles. •S ocietat i política. La poesia li serveix per expressar les seves idees i els seus valors morals. •E spiritualitat. S’aproxima a la visió panteista: l’univers, entès com un tot, és el mateix Déu.

1.5. Santiago Rusiñol, l’artista total Santiago Rusiñol és l’artista modernista per excel·lència: rebel contra la tradició familiar, artista bohemi a París, dinamitzador de les Festes Modernistes de Sitges i de les tertúlies d’Els Quatre Gats de Barcelona, col·leccionista d’art, assagista, dramaturg, poeta, novel·lista i pintor.

La renovació del teatre europeu En els darrers anys del segle xix el teatre europeu va cercar noves temàtiques i nous estils. Hi destaquen dos corrents: • El teatre simbolista: volia transmetre a l’espectador un cúmul de sensacions i emocions. • El teatre d’idees: pretenia regenerar la societat. Estava protagonitzat per personatges inconformistes i rebels que reflectien els conflictes socials de l’època: l’enfrontament entre modernitat i tradició, entre artista i societat, entre la ciència i la superstició, i entre l’individu clarivident i la multitud ignorant. Santiago Rusiñol va seguir tant el teatre simbolista (L’alegria que passa, Cigales i formigues) com el teatre d’idees (L’hèroe, L’auca del senyor Esteve). En la seva obra de més èxit, L’auca del senyor Esteve (1909), Rusiñol presenta el conflicte entre l’artista modernista (idealista i rebel) i la família petitburgesa (conservadora i materialista). La peça combina el realisme i l’humor, i, formalment, s’acosta als quadres de costums (escenes de la vida quotidiana) i a les auques (vinyetes amb rodolins).

BIOGRAFIA Joan Maragall (Barcelona, 1860) era l’hereu d’una família dedicada a la indústria tèxtil. Va estudiar, però, Dret i idiomes, i l’any 1890 va iniciar la seva activitat periodística en el Diario de Barcelona i en la revista L’Avenç. Va destacar pels articles d’opinió sobre qüestions socials, polítiques i morals i per les ressenyes literàries. La seva obra poètica s’inicià amb el recull Poesies (1895), en què ja es perceben el vitalisme, el compromís i l’estil senzill, espontani i sincer, un estil que es correspon amb la seva teoria de la paraula viva. Va morir a Barcelona l’any 1911.

BIOGRAFIA Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861) va néixer en el si d’una família d’industrials del tèxtil. Orfe des de ben jove, el seu avi el va intentar orientar cap al negoci familiar, però Rusiñol volia ser pintor i l’any 1889 se’n va anar a París. El 1899 va estrenar la seva primera obra de teatre, L’alegria que passa, i més endavant Cigales i formigues (1901), L’hèroe (1903) i L’auca del senyor Esteve (1909). Com a pintor, destaquen les seves col·leccions de paisatges de Mallorca i dels jardins d’Aranjuez, on va morir l’estiu de 1931.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Joan Maragall 20. Llegeix el poema «La vaca cega», de Joan Ma-

a) Quines són les causes de la ceguesa de la vaca?

b) En quins versos veiem la fragilitat de l’animal?

ragall, que ha esdevingut el símbol de l’individu aïllat i incomprès, i respon les preguntes que hi ha a continuació:

La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

c) En quins versos apareix l’esperit de superació necessari per continuar vivint?

Santiago Rusiñol 21. L’auca del senyor Esteve conté elements autobiogràfics de Rusiñol. Completa el comentari de l’obra amb les paraules següents: Primer paràgraf temes • família • pare • conflicte • conservador modernista • fill • negoci • creació • rebel

L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, presenta un dels

V OC AB U L ARI

ment

d’esma loc. adv. Instintivament, de rutina.

geix en una

ans adv. Abans.

testa f. Cap. llànguidament adv. Amb decaïment, sense forces.

que sorde comerciants quan el

, decideix abandonar-lo per dedi-

esquellot m. Campana que es posa al coll de les vaques. afrontat -ada adj. Dolgut, ofès.

: el

, que hauria de continuar el

coma f. Prat d’alta muntanya. pica f. Abeurador de pedra.

més destacats del movi-

car-se a la jove, presa pel

artística. La decisió del i idealista, no pot ser com-

, materialista i

UNITAT 2 » LITERATURA 1.6. Víctor Català, narradora del món rural Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) és autora de diversos reculls de contes, entre els quals destaca Drames rurals (1902), i d’una de les grans novel·les de la literatura catalana del segle xx: Solitud (1905). La seva obra està ambientada en el món rural i mostra els aspectes més colpidors i ombrívols d’aquesta societat.

BIOGRAFIA Caterina Albert (l’Escala, l’Empordà, 1869) pertanyia a una família de propietaris rurals. Va anar poc temps a l’escola i va rebre formació a casa, cosa freqüent en l’època. Des de molt jove va sentir inquietuds artístiques i va practicar el dibuix i l’escultura. La seva vocació literària es despertà amb la lectura de novel·les dels escriptors realistes francesos i russos, publicades en forma de fulletó, i escoltant rondalles en l’àmbit familiar. L’any 1898 va presentar un monòleg titulat La infanticida als Jocs Florals d’Olot. Aquesta obra, que parteix de la confessió d’una mare que ha mort la seva filla, va causar un escàndol considerable, sobretot quan es va saber que l’havia escrit una dona. Aleshores va adoptar un pseudònim masculí: Víctor Català. Així va mantenir la seva identitat en secret durant molts anys. Va morir a l’Escala l’any 1966.

La novel·la modernista La novel·la modernista vol transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat més que no pas la realitat mateixa. Hi predominen els ambients rurals feréstecs: ermites i pobles solitaris, valls i muntanyes recòndites... Incorpora elements simbòlics i s’interessa per les tensions interiors dels personatges. L’argument tracta els aspectes més ombrívols de la vida, amb pocs moments feliços i escasses relacions amables. El llenguatge mostra una gran força expressiva i una abundant riquesa lèxica.

Solitud Solitud és la gran novel·la modernista. S’estructura en divuit capítols que recullen estampes de la vida d’una noia que ha d’afrontar un seguit de circumstàncies difícils: la insatisfacció matrimonial, la solitud i la por, la pèrdua de les il·lusions i el fet de ser violada. La novel·la és rica en imatges i recursos literaris: les descripcions i les comparacions són d’una gran bellesa plàstica. Tant els personatges com els elements de la natura adquireixen un valor simbòlic. Gaietà, el pastor, esdevé el símbol de l’artista que crea bellesa amb petites coses i que narra les llegendes ancestrals, i també del savi que sap desxifrar els enigmes de la natura. L’Ànima, en canvi, és el símbol del mal i del vessant fosc i cruel de la pròpia natura. El tractament subjectiu de la realitat i l’emotivitat amb què s’expressa l’autora aporten a la narració una gran força lírica. De fet, els capítols de Solitud s’han comparat amb poemes en prosa.

Argument de Solitud En Maties i la Mila es casen i se’n van a viure a una ermita de la muntanya. Ell, un home sense inquietuds i gandul, ha acceptat la feina d’ermità i ella, una dona emotiva i sociable, el segueix. Amb el pas dels dies, en Maties cada cop deixa més temps sola la Mila per anar a jugar a la taverna del poble. Ella se sent envaïda per la por i la solitud. La Mila coneix en Gaietà, un pastor bo i amable, i l’Ànima, un caçador furtiu que li produeix temor. Un dia en Gaietà apareix mort com si s’hagués estimbat. Poc després, la Mila és violada per l’Ànima. Trasbalsada, abandona el marit i aquell indret feréstec i solitari, carregat de records foscos.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Víctor Català i la novel·la modernista 22. Relaciona aquestes etiquetes de manera que en surti una descripció dels grans autors de la literatu-

ra catalana del Modernisme:

Novel·lista i contista d’obres ambientades en el món rural.

Autor de Visions i cants, Enllà i Seqüències.

Poeta vitalista i d’estil senzill, espontani i sincer.

Autora de Drames rurals i Solitud.

L’artista modernista per excel·lència, activista, escriptor i pintor.

Autor de L’alegria que passa i L’auca del senyor Esteve.

Joan Maragall

Santiago Rusiñol

Víctor Català

23.

Indica quines de les afirmacions següents sobre la vida i l’obra de Víctor Català són vertaderes (V) i quines són falses (F): Va néixer en el si d’una rica família d’industrials del tèxtil. Va mantenir la seva identitat en secret durant molts anys. En el seus escrits mostra aspectes colpidors i ombrívols del món rural. La seva obra Solitud destaca pel tractament objectiu de la realitat. La riquesa lèxica i l’expressivitat són característiques del llenguatge que utilitza.

24. Repassa l’argument de Solitud, de Víctor Cata-

25.

Assenyala l’opció correcta en cada cas per completar l’esquema de les característiques de la novel·la modernista: La novel·la modernista L’ambientació

r ural (pobles, muntanyes…)

Els protagonistes

p ersones refinades

L’argument

là, i contesta aquestes preguntes al teu quadern:

a) Per què la Mila es fa ermitana? b) Com ocupa el temps en Maties, el marit de la Mila? c) Quines són les sensacions que dominen la Mila quan es troba sola a l’ermita? d) Com és el pastor Gaietà? I l’Ànima? e) Quina decisió pren la Mila després que l’Ànima l’hagi violat?

La descripció dels personatges

El llenguatge

urbana (ciutats, carrers…)

p ersones primàries onflictes motivats per la c incomprensió, l’enveja, l’odi i la venjança r elacions en què predominen la comprensió, l’afecte, el respecte i l’amor f ísica i superficial

f ísica i psicològica poc expressiu i amb un ús reduït de paraules molt expressiu i d’una gran riquesa

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos argumentatius. El debat 1.1. El contrast d’opinions: el debat Un debat és un diàleg entre persones que exposen la seva opinió sobre una qüestió controvertida amb la intenció de convèncer els altres. Les persones que participen en un debat han de defensar el seu punt de vista amb arguments i, alhora, han de rebatre els arguments dels qui mostren una opinió contrària. Un debat, doncs, és un text col·lectiu de caire argumentatiu caracteritzat per la contraposició d’idees.

1.2. Què és argumentar? Argumentar és un procés complex que comença per definir una premissa, una posició o un punt de vista; continua amb uns arguments lògics per defensar l’opinió pròpia i, si cal, uns contraarguments per rebatre les opinions contràries, i acaba amb una conclusió o síntesi. En un debat, els participants aporten diferents tipus d’arguments:

RE CO RDA L’estructura bàsica del text argumentatiu • La tesi o opinió: és la idea que es vol defensar o refutar. • Els arguments: són els raonaments que s’exposen per defensar o refutar la tesi. • La conclusió: sol ser la conseqüència que s’extreu dels arguments formulats.

TIPUS D’ARGUMENTS Arguments de relació causa-conseqüència: es recorre a les causes o als efectes.

Arguments pragmàtics: s’al·leguen els beneficis o els perjudicis d’una acció.

Tesi: La revolta popular és inevitable. Argument de causa: Hi ha hagut un gran descontentament entre la població per l’escassetat econòmica per les pràctiques corruptes de les classes dirigents. Tesi: No condueixis si has begut alcohol. Argument de conseqüència: Pots tenir un accident i matar-te o matar algú altre. Tesi: Hauria de ser obligatori dur el mòbil quan se circula amb cotxe. Argument de benefici: És l’única manera d’avisar ràpidament el servei d’emergències en cas d’accident. Tesi: Cal recarregar els extintors periòdicament. Argument de perjudici: Els extintors en mal estat no eviten la propagació d’un incendi.

Arguments d’inèrcia: es recorre al costum.

Tesi: La festa de Nadal s’ha de celebrar en família. Argument d’inèrcia: Així s’ha fet des d’antic, i així s’ha de continuar fent.

Arguments d’autoritat: es fa referència a l’opinió d’algú de prestigi.

Tesi: Les persones joves tenen més intel·ligència intuïtiva que no les persones grans. Argument d’autoritat: En un estudi recent, el doctor Puig i Quer demostra que les persones joves tenen més habilitat intuïtiva en l’ús de les noves tecnologies.

Arguments basats en proves o exemples: s’aporten proves o exemples.

Tesi: No es pot anar pel món dient mentides. Argument provador: A la curta o a la llarga et passarà com aquell pastor que enganyava la gent del poble cridant «Que ve el llop, que ve el llop!». El dia que va venir el llop de veritat, ningú no li va fer cas.

Arguments emotius: s’apel·la als sentiments.

Tesi: Has de treballar més. Argument emotiu: Tindràs més contenta la família i t’augmentarà l’autoestima.

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» ACTIVITATS Textos argumentatius 26. Relaciona cadascun d’aquests elements propis de l’estructura dels textos argumentatius amb la definició corresponent: introducció, tema, tesi, argument, conclusió.

a) Raonament amb què s’intenta convèncer algú d’alguna cosa. ➝

b) Assumpte general o matèria de què tracta el text. ➝ c) Primera aproximació al tema. ➝ d) Conseqüència final d’un raonament o solució definitiva. ➝ e) Opinió o idea que s’explica i es defensa amb raonaments. ➝

27.

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació:

La polèmica dels transgènics: un perill mediambiental o la millora de la producció d’aliments? L’organisme regulador de transgènics dels Estats Units va aprovar el salmó de l’empresa AquaBounty que creix en la meitat de temps que el salmó natural gràcies a un gen del peix anguila. I és que sembla que els transgènics —plantes o animals— s’obren pas a tot el món i guanyen cada cop més pes en l’alimentació humana. Cal preguntar-se, però, si existeix la seguretat total que aquestes noves espècies transgèniques no tenen efectes nocius en la salut i el medi ambient. ¿No caldria esperar més temps fins que no es comprovés científicament que només ens aporten beneficis? Hi ha científics que diuen que els transgènics suposen una gran millora per a l’agricultura i que cal aprofitar-la, com la introducció del reg gota a gota o la maquinària, i que, després de dues dècades de conrear plantes transgèniques, no s’ha apreciat cap efecte nociu. Al cap i a la fi, els encreuaments entre espècies vegetals es practiquen des de l’època del neolític per guanyar productivitat. A més, pensant en un escenari de canvi climàtic, l’ús decidit de transgènics perme-

a) Identifica la introducció i el tema del text.

trà fer front a les sequeres, a les plagues i, al capdavall, a la fam. Ras i curt, seria un suïcidi col·lectiu no utilitzar la transgènesi. Ara bé, tots els científics admeten que els transgènics no són segurs al cent per cent perquè encara es desconeixen els efectes que podrien tenir els encreuaments; podria passar que es produís una gran reducció o una mutació massiva d’espècies al nostre planeta. Però, a més, hi ha qui afirma que la transgènesi no soluciona cap problema de la humanitat; ans al contrari, els organismes modificats genèticament només agreugen els excessos dels models productius imperants. Així, per exemple, els salmons d’AquaBounty creixeran en menys temps a còpia de consumir més menjar, la qual cosa provocarà més impactes negatius. Per tot plegat, val més ser prudents i esperar que s’esvaeixin els dubtes respecte als organismes transgènics. Què són dues dècades en la història de la vida al nostre planeta per saber si són un perill o una millora? Diari Ara, 10/01/2015 (text adaptat).

b) Defineix les dues tesis contraposades en el text.

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS 1.3. Els agents d’un debat En un debat formal (programat amb especialistes reconeguts o com a activitat de classe amb estudiants) acostuma a haver-hi tres agents: el moderador, els participants (les persones que donen suport o bé s’oposen a unes determinades opinions) i el públic. Vegem quins papers hi adopten: EL MODERADOR

ELS PARTICIPANTS

EL PÚBLIC

• I ntrodueix el tema del debat i planteja els termes de la discussió. •D ona la paraula d’acord amb l’ordre de petició dels participants i controla el temps establert de cada intervenció. •F a la cloenda: resumeix les idees principals del debat, el clou i dona pas a les intervencions del públic.

•R especten les normes i el torn de paraules que estableix la persona que modera. •E scolten atentament les opinions contràries per rebatre-les. •D efensen amb claredat les pròpies opinions amb arguments sòlids. •N o perden el fil conductor del debat i no es desvien del tema.

•E scolta el debat atentament i guarda silenci sense manifestar cap signe de contrarietat o satisfacció. •S i al final s’obre el torn de preguntes i hi vol intervenir, espera que la persona que modera li doni la paraula. •F inalment, decideix quins participants han sabut argumentar de manera més convincent la seva opinió.

1.4. Consells pràctics per participar en un debat A continuació, et donem uns quants consells que poden ajudar-te a defensar amb èxit la teva opinió: • Primer de tot, defineix bé la idea o opinió que vulguis defensar. • Cerca raonaments que puguin tenir un alt grau d’acceptació per part de la gent (premisses). • Aporta, sempre que puguis, diferents tipus d’arguments que siguin favorables a la teva opinió. • Utilitza fórmules o expressions que serveixin per ordenar i desenvolupar el teu discurs de manera clara i coherent (en trobaràs exemples en l’espai personal del web www.barcanova.cat). • Parla amb convicció i amb veu prou alta, articulant bé i amb un ritme adequat. Fes canvis de ritme, planteja preguntes retòriques i utilitza altres recursos expressius que ajudin a fer interessant el teu discurs. Podeu veure un exemple de debat entre alumnes de secundària en l’espai personal del web www.barcanova.cat .

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» ACTIVITATS

Text argumentatiu escrit 29.   Seguint l’estructura general dels textos ar-

Realització d’un debat 28.  En grups de cinc o sis, organitzeu un de-

bat sobre temes que siguin del vostre interès. Per exemple: Internet ens fa més lliures?; Els diners fan la felicitat?; Si volem la pau, cal preparar la guerra?; Cal explicar-ho tot als pares?; Els professors, millor a una certa distància?; Infermeria, una carrera de dones?.

gumentatius, fes un escrit sobre el tema del debat en què has participat i l’opinió que hi has defensat. També pots escriure un text argumentatiu sobre una qüestió controvertida de la qual t’interessi expressar l’opinió. Fes servir l’esquema que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat per organitzar i ordenar les teves idees.

a) Cada membre del grup haurà de buscar informació sobre el tema triat per fer-se una idea de la tesi que defensarà i per trobar els arguments adequats que hi donin suport. b) Cada grup posarà en comú les diferents tesis sobre el tema i cada membre assumirà el paper de defensar una opinió controvertida; d’aquest manera s’aconseguirà que hi hagi un equilibri en el contrast d’opinions. c) Abans de començar el debat, caldrà decidir qui farà el paper de moderador i qui el paper de participant. Durant el debat, caldrà que tots assumeixin les tasques que els corresponen (vegeu «Els agents del debat», pàgina 46). d) Un cop acabat el debat, cada grup repartirà entre els companys i companyes que fan de públic una graella com la següent perquè hi puguin valorar la realització del debat. PUNTUACIÓ ÍTEMS

1 Poc

2 Bastant

3 Molt

Grau de participació Ordre durant la discussió Solidesa dels arguments Varietat dels punts de vista Claredat i coherència en l’exposició de les opinions

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA 1. La predicació no verbal 1.1. Les oracions copulatives Com hem vist en la unitat anterior, les oracions poden ser de predicació verbal (oracions predicatives) o de predicació no verbal (oracions copulatives): La Greta practica el surf.

Predicat no verbal

La Greta és surfista. Predicat verbal

En les oracions copulatives la predicació recau en un element no verbal (un SN, un SAdj, un SP o un SAdv) que fa la funció d’atribut. El verb, anomenat verb copulatiu, serveix d’unió entre el subjecte i l’atribut: La Coral és l’arquitecta municipal. Subjecte

La Coral

SN (atribut)

és

de la Seu d’Urgell.

Subjecte

SP (atribut)

La Coral és molt dinàmica. Subjecte

SAdj (atribut)

La Coral és aquí dalt. Subjecte

SAdv (atribut)

El verb copulatiu per excel·lència és ser, que no aporta significat a la predicació. Els altres verbs copulatius, com estar o semblar, aporten certs matisos. VERBS COPULATIUS

MATÍS SIGNIFICATIU

EXEMPLES

ser

Matís neutre.

La Raquel és veterinària.

estar

Propietat transitòria.

Avui la Raquel està eufòrica.

semblar

Aparença o opinió.

Aquest llibre sembla interessant. A mi això no em sembla gaire bé.

Segons el significat de la predicació, podem distingir quatre classes d’oracions copulatives:

D’identificació

Identifica o defineix el subjecte.

La noia del braçalet blau és la capitana de l’equip.

De caracterització

Atribueix una propietat al subjecte.

El braçalet de la capitana és de color blau.

Locativa

Situa el subjecte en l’espai, en un lloc determinat.

L’afició ja és a la graderia.

Temporal

Situa el subjecte en el temps, en un moment determinat.

El partit de l’equip juvenil és a les nou.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

32.

Les oracions copulatives d’identificació ens permeten definir paraules. Completa les definicions següents amb un atribut. Per exemple: Un manyà és una persona que fa i arregla claus i panys. (Atribut)

Les oracions copulatives 30. Digues quina oració presenta una predicació

verbal (oració predicativa: OP) i quina presenta una predicació no verbal (oració copulativa: OC): a) 1. La senyora Roca dirigeix l’empresa. ➝

2. La senyora Roca és la directora de l’empresa. ➝ b) 1. La teva representant serà una advocada d’ofici. ➝ 2. Et representarà una advocada d’ofici. ➝ c) 1. Els iogurts ja havien caducat. ➝

a) L’escorça d’un arbre és . b) Un congost és . c) Un gripau és . d) Un meteorit és

2. Els iogurts ja estaven caducats. ➝

d) 1. Aquestes maduixes són del Maresme. ➝

2. Aquestes maduixes venen del Maresme. ➝ e) 1. Avui és el meu aniversari. ➝

2. Avui celebrarem el meu aniversari. ➝

f) 1. En Pol fotografia paisatges excepcionals. ➝ 2. En Pol sembla un fotògraf professional. ➝

veritat de l’afirmació. Digues quines d’aquestes oracions afirmen amb certesa la predicació, quines expressen una aparença i quines altres, una opinió: a) 1. Aquestes orades semblen de piscifactoria. ➝ 2. Aquestes orades són de piscifactoria. ➝

31. Analitza les oracions següents seguint el model: L’estàtua és un símbol de benvinguda. Subjecte

33. El verb semblar (o parèixer) atenua el valor de

Atribut

b) 1. L’home de la gavardina era un detectiu privat. ➝

a) El Dakar és una cursa per etapes pel desert.

2. L’home de la gavardina semblava un detectiu privat.

b) El meu color preferit és el blau.

➝

c) Aquestes pintures romàniques són del segle xii.

d) El Museu de la Ciència i la Tècnica és a Terrassa.

c) 1. Aquesta mesura em sembla desproporcionada. ➝ 2. Aquesta mesura és desproporcionada. ➝ d) 1. Aquesta iniciativa està molt bé.

e) El museu més visitat de Catalunya és el Teatre Museu Dalí de Figueres.

➝ 2. Aquesta iniciativa ens sembla molt bé. ➝

UNITAT 2 » GRAMÀTICA 1.2. Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi En les oracions copulatives de caracterització s’usa: • El verb ser quan es predica una propietat permanent o estable: L’Albert és orgullós.

Aquesta terra és molt fèrtil.

• El verb estar quan es predica una propietat transitòria o el resultat d’un canvi d’estat: L’Albert està orgullós del seu fill.

La terra està ben adobada.

El verb estar s’utilitza preferentment en els dos casos següents: • Quan l’atribut és un participi que expressa el resultat d’un canvi d’estat, com, per exemple, acostumat, amagat, obert, tancat, ocupat, curat o trencat: El mirall de la teva habitació està trencat. • Quan l’atribut és un sintagma preposicional que expressa una situa ció fruit d’un canvi, com, per exemple, en les expressions a punt, a l’abast, en joc, de vacances, a la venda, de moda o per vendre. El dia de la inauguració tot estarà a punt. En les oracions copulatives locatives alternen els verbs ser, haver-hi i estar:

Quan en una oració copulativa hi ha un atribut que expressa una propietat transitòria del subjecte i un altre que expressa el lloc on es troba, els verbs ser i estar alternen segons l’ordre d’aparició dels atributs: •L loc + propietat ➝ verb ser: L’equip d’hoquei és a l’hotel confinat. •P ropietat + lloc ➝ verb estar: L’equip d’hoquei està confinat a l’hotel.

ser

Indica simplement la presència en un lloc determinat.

La directora és al seu despatx. La fruita és al rebost.

haver-hi

Indica l’existència o la presència en un lloc de l’objecte que apareix darrere el verb.

Aquest matí hi havia un ratolí al teu despatx. Saps si hi ha la Paula, a casa?

Pot indicar durada, permanència, residència o treball.

Ens estarem dos dies a l’hostal del poble. Avui m’estaré tot el dia a casa. Ara ens estem al barri de Gràcia. La Janet està de secretària al Registre Civil.

estar(-se)

1.3. Els predicatius Un predicatiu també és un predicat no verbal. Però, a diferència de l’atribut, el predicatiu és una predicació secundària que s’afegeix a una altra predicació expressada per un verb predicatiu: Predicació primària:

Predicació secundària:

El pastor va trobar el gos

(El gos estava) mort de fred

El pastor va trobar el gos

Predicació verbal

mort de fred. Predicatiu

Hi ha predicatius obligatoris i predicatius optatius:

P E R SAB E R- NE M É S

Predicatius obligatoris

L’Aitana treballa d’assessora laboral.

Predicatius optatius

L’Adrià se n’ha anat cap a casa compungit.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

36. Tria el verb ser o el verb estar per completar aquestes altres oracions amb atribut locatiu:

Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi 34. Utilitza els verbs ser o estar per completar

aquestes oracions:

a) 1. En Marc no pren mai el sol:

blanc

com el paper. 2. En Marc

blanc de pell.

b) 1. L’Estel

cega de naixement.

2. L’Estel

encegada de ràbia.

2. En Biel

malalt, però ara ja està bo. molt vell. molt envellit.

35. Tria el verb ser o el verb haver-hi per completar aquestes oracions amb atribut locatiu:

a) 1. Les claus que buscaves

(són / hi ha)

damunt la taula. 2. Damunt la taula del menjador

(són /

hi ha) les claus. b) 1. El taxi que has demanat ja

(és / hi ha)

a la cantonada. 2. A la cantonada

b) Demà (serem / ens estarem) tot el dia a Gironella. c) La Fonda Europa Granollers.

(és / està) a

d) La Garriga (és / està) a dotze quilòmetres de Granollers.

f) —On

molt bo en matemàtiques.

2. L’Alfons

(són / estan) a

e) Durant les vacances ens estarem) en un càmping.

c) 1. En Biel d) 1. L’Alfons

a) La Marta i l’Ibai la piscina.

(és / hi ha) el taxi

(serem /

(ets / estàs) ara?

—Ara del càmping.

(soc / estic) a l’entrada

Els predicatius 37. Expressa en una sola oració els dos missatges

de manera que l’atribut, que tens subratllat, sigui el predicatiu en l’oració simple. Per exemple: El públic va sortir del teatre. / El públic estava decebut. ➝ El públic va sortir del teatre decebut. Predicatiu

a) En sentir l’alarma, la Rosa ha sortit de casa / La Rosa estava esverada.

b) Aquesta nit t’has despertat. / Estaves tot suat i tremolant.

que has demanat. c) 1. Dos carrers més avall

(és / hi ha)

una agència de viatges. 2. L’agència de viatges

(és / hi ha) dos

carrers més avall. d) 1. Aquí

(era / hi havia) una oficina

de correus. 2. On

(era / hi havia) l’oficina de correus?

e) 1. A la porta

(són / hi ha) dos guardes

de seguretat. 2. Els guardes de seguretat ha) a la porta.

c) La teva germana ha caigut a terra. / La teva germana estava marejada.

(són / hi

38. Alguns predicatius van introduïts per una pre-

posició. Completa aquestes oracions amb les preposicions de, com a o per en aquestes ora cions. En alguns casos hi ha dues opcions. a) La Gemma treballa l’ambulatori. b) Nosaltres el tenim c) En Sergi farà

infermera a un bon metge. porter.

UNITAT 2 » REPÀS D’ORTOGRAFIA

» REPÀS D’ORTOGRAFIA El diftong i la dièresi 1

SEMIVOCALS

El diftong

• La i i la u són semivocals quan ocupen la posició d’una consonant (iar-da / tar-da; peu / pèl). • La combinació d’una vocal amb una semivocal forma una única síl·laba i dona lloc a un diftong: no-ia, es-plai; quo-ta, di-nou.

Diftongs creixents i decreixents

Diftong creixent

Diftong decreixent

i + vocal u + vocal

vocal + i vocal + u

CONFIGURACIÓ inici de mot

iar-da, ien, ua-di, io-de, iu-gos-lau

inici de síl·laba

no-ia, es-pa-iós, cre-uer, ri-ua-da

precedit de q- i g-

guar-dó, pin-güí, llen-gües, quo-ta

fi de mot

des-mai, re-mei, riu, deu, nou, a-vui

fi de síl·laba

fei-na, cui-na, boi-ra, ciu-tat, gau-dir

ra-ïm pe-üc

DÍGRAF

DIFTONG

que

qüe

qui

qüi

La dièresi • La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca sobre

Estalvi de la dièresi

• Quan la i o la u duen accent gràfic segons les regles d’accentuació (països ➝ país; veïna ➝ veí ). • En els sufixos -isme i -ista (arcaisme, egoisme). • En les terminacions dels verbs corresponents a les formes d’infinitiu (-ir), gerundi (-int), futur (-iré, -iràs, etc.) i condicional (-iria, -iries, etc.) precedides de vocal (agrair, agraint, agrairé, agrairien). • Darrere prefix o component d’un compost (coincidir, tallaungles). • En les terminacions llatines -um i -us (aquàrium, Màrius).

EXEMPLES

la i i la u quan ho indiquen les normes ortogràfiques. La dièresi s’usa: • Per indicar que la u dels grups gu i qu és una semivocal que forma diftong creixent amb e o i : aigües, lingüista, obliqües, aqüífer. • Per assenyalar que la i o u no formen diftong amb la vocal anterior: raïm, peüc, oïda, gratuït, rabiüt, traïdor, fluïdesa. • Per indicar que la i entre dues vocals forma síl·laba tota sola, és a dir, no constitueix diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior: agraïa, conduïa, traduïen.

rè-iem dem-peus

• Hi ha un diftong creixent quan una semivocal precedeix el nucli de la síl·laba. • Hi ha un diftong decreixent quan una semivocal segueix el nucli de la síl·laba. TIPUS

VOCALS

En el mot quatre hi ha un diftong creixent i en les paraules nou i deu, un diftong decreixent a fi de mot.

ACTIVITATS « REPÀS D’ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els diftongs 39. Identifica les paraules que tenen diftong, separa-les per síl·labes i digues si el diftong és creixent o decreixent:

a) Diuen que amarrem la barca a la boia.

43. Escriu les sèries dels verbs obeir i conduir

d’acord amb el model i subratlla els casos d’estalvi de la dièresi: agrair a) agrair, agraint, agraït, agraïda b) agraïm, agraíem, agrairíem, agraíssim c) agraïu, agraíeu, agrairíeu, agraíssiu d) agraïen, agrairan, agrairien, agraïssin obeir

b) El servei netejarà la cuina.

c) L’equador divideix el globus terraqüi.

a) b) c)

40. La i i la u àtones situades entre una consonant

i una vocal tradicionalment no formen diftong creixent amb aquesta vocal. D’acord amb això, separa les síl·labes d’aquestes paraules esdrúixoles:

conduir

a) boscúria ➝

b) pèrdues ➝

c) innòcues ➝

La dièresi 41. Escriu accent, dièresi o res sobre la i o la u

dels mots següents d’acord amb les normes ortogràfiques: a) ve-i, ve-i-nat, ve-i-nal b) pa-is, pa-i-sos, pai-sat-ge c) tra-ir, tra-i-ci-ó, tra-i-do-ri-a d) ge-nu-i, genu-i-na, ge-nu-i-tat e) agra-ir, a-gra-it, a-gra-i-ment f) i-lla, a-i-llar, a-i-llant

42. S’escriuen amb dièresi les terminacions -ï, -ïs,

-ï, -ïn del present de subjuntiu dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar i -uar. Escriu el present del subjuntiu dels verbs crear, estudiar i suar.

DICTAT Fixa’t en les paraules subratllades i digues en un full a part quina és la funció de la dièresi en cada cas. Després, escriu el text quan te’l dictin.

En Raül els va mirar de reüll. Intuïa que alguna cosa amoïnava en Lluís i la Lluïsa. Tots tres anaven a esquiar a Suïssa. Qui conduïa era en Lluís i esbufegava aïrat perquè feien tard. I a més, per acabar-ho d’adobar, van trobar un embús de ca l’ample en una cruïlla de carreteres a prop de la frontera. Un cop superat aquest contratemps, en Lluís va començar a córrer per la carretera com un boig. Aleshores en Raül, amb tota l’espontaneïtat del món, li va dir mig esbalaït: «Lluís, t’agrairia que conduïssis amb moderació». Però va tenir la intuïció que allò no els va caure gens bé, a en Lluís i la Lluïsa. ¿Realment, la parella anava al país helvètic només a esquiar?

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Víctor Català, la primera escriptora catalana supervendes «No es visita», em diu en Gabriel Maragall, guia del Museu de l’Escala, quan contacto amb ell per demanar-li si em vol acompanyar a la casa on va viure Caterina Albert. «Hi viu la família de l’escriptora», m’explica. No soc dels qui es fan enrere a la primera i decideixo anar a l’Escala: el poble on hi ha unes quantes cases relacionades amb Víctor Català, una escriptora que narrava excel·lentment la part més fosca de l’ànima humana per rebel·lar-s’hi. Ella ho era, de rebel. De petita li agradava anar descalça, com les filles dels pescadors; de més gran no es va casar, va ser una dona lliure. «Se sap per què Caterina Albert va triar el pseudònim de Víctor Català?», pregunto a en Gabriel. «És el nom del protagonista d’una novel·la que no va acabar. Va triar un pseudònim masculí després que el seu monòleg teatral La infanticida fos motiu d’escàndol: no va ser gens ben vist que una dona escrivís sobre aquest tema. Però abans ja havia utilitzat un nom masculí: havia publicat poemes amb el pseudònim de Virgili Alacseal», em diu en Gabriel. «I se sap per què el va escollir?», li pregunto. «Virgili és un gran poeta romà. Ella tenia les ruïnes grecoromanes d’Empúries ben a prop», em respon. «I Alacseal també li era proper... Sabries dir-me per què?», em repta. «Ostres, no hi caic». «Fixa-t’hi, és el nom de l’Escala invertit». Molts dels espais relacionats amb l’escriptora són a tocar del mar, com ara el cementiri mariner, d’un blanc rutilant, on és enterrada. A prop del cementiri hi ha l’anomenat Clos del Pastor, un jardí on Caterina Albert solia fer tertúlies literàries amb les amigues, especialment amb Antònia Bartomeu, dona d’un industrial de Reus. «Antònia Bartomeu va fer construir

una casa modernista amb aquest jardí. La va batejar amb el nom de Solitud i ara hi viu Lluís Albert, nebot de Víctor Català, que té noranta-set anys», m’explica en Gabriel. Antònia Bartomeu va llegar la finca a Víctor Català en reconeixement a la seva obra. Caminem fins a l’Alfolí, l’antic magatzem de sal que ara és la seu del Museu de l’Escala. A la sala dedicada a Víctor Català hi ha pintures originals realitzades per ella. «Abans d’escriure, dibuixava i feia escultura», m’explica en Gabriel. Hi veig exemplars de Solitud traduïts al francès, castellà, alemany, neerlandès, polonès, esperanto, italià, Braille… «Solitud és una obra d’una gran riquesa lingüística, sobretot quant a registres, lèxic i estilística. Va ser un gran èxit, un best-seller. I això que quan es va publicar Víctor Català no la donava per acabada: encara la volia millorar.» Acabem la ruta a Cinc Claus, un conjunt de masos situat a l’interior, a escassos quilòmetres de l’Escala. La família de Víctor Català hi tenia dues masies i l’església. De tots els indrets visitats, el de Cinc Claus és el que permet fer-se més la idea que Víctor Català era de casa bona. Certament, vivia de renda, però amb una austeritat monacal i estava sempre al costat dels més febles. Podia fer-ho, diran alguns, però molts en la seva situació no ho feien. Daniel Romaní, diari Ara, 20/09/2020 (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Es pot visitar la casa natal de Caterina Al-

bert a l’Escala?

o, va ser enderrocada. N S í, és la seu del Museu de l’Escala. o, hi viu la família de l’escriptora. N S í, si t’hi acompanya en Gabriel Maragall.

6. Digues si les oracions copulatives següents

són d’identificació (I), de caracterització (C), locatives (L) o temporals (T): a és tard per visitar el museu. temporal J ’Alfolí és l’antic magatzem de sal. d’identi L ficació l cementiri és a prop del mar. locativa E C aterina Albert era inconformista i rebel. de caracterització

2. Per què l’escriptora va triar un pseudònim

masculí?

P erquè volia passar desapercebuda i que ningú la reconegués com a escriptora. P erquè no volia que es tornés a produir un escàndol com el que havia causat el seu monòleg teatral La infanticida. erquè la seva amiga Antònia Bartomeu li P ho va aconsellar. erquè es pensava que així vendria més. P

3. Quines paraules són sinònims de rutilant,

austeritat i monacal, respectivament? nou, mancança, monàrquic apagat, pobresa, monegasc brillant, sobrietat, conventual groguenc, dificultat, religiós

Indica si els elements subratllats són atributs (A) o predicatius (P): i agradava anar descalça. predicatiu L o estava gaire contenta. atribut N V íctor Català era de casa bona. atribut bans de fer d’escriptora, dibuixava i feia A escultura. predicatiu

8. Explica per què han de dur dièresi o accent

cadascuna de les paraules següents: a) ruïnes

b) Lluís

4. On viu Lluís Albert, el nebot de l’escriptora? una casa anomenada Solitud que Antònia A Bartomeu va regalar a la seva tieta. A l’Alfolí, l’antic magatzem de sal avui reformat. la casa natal de la seva tieta. A J a no viu, va morir als noranta-set anys.

Digues quines d’aquestes afirmacions són vertaderes (V) i quines són falses (F): aterina Albert pintava i feia escultura. C V íctor Català narrava els aspectes més positius i optimistes de la societat. L a novel·la Solitud destaca per la riquesa lèxica, el domini dels registres i la singularitat estilística. olitud només s’ha traduït al castellà. S L a novel·la Solitud està considerada una de les millors obres de la literatura catalana.

c) lingüística

Per escrit Què en penses, de la frase que clou l’article? Què et sembla que Caterina Albert ajudés les persones que ho necessitaven? Creus que tothom que pot ho fa? Escriu un text d’unes dues-centes paraules en un full a part sobre les desigualtats i les maneres d’afrontar-les.

De viva veu Quins són els teus espais preferits del barri o poble on vius? Quins llocs sovinteges o tenen un significat especial per a tu? Esmenta’n tres o quatre i explica la relació que hi tens.