LLENGUA CATALANA. Dolors Monserdà. Unitat 3

Page 1

lLengua a a t c al na

4

UNITAT 3 ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà


UNITAT

3

LECTURA » «Un ancià i un imbècil» i «Atracció a l’ambient» LITERATURA » L’Escola Mallorquina (1900-1936) GRAMÀTICA » Els pronoms febles REPÀS D’ORTOGRAFIA » L’apostrofació i les contraccions

Preparem la lectura 1. ¿Algun de vosaltres publica un blog personal per expressar les seves idees, transmetre informació o donar consells? En visiteu alguns habitualment? 2. Fixeu-vos en el títol del primer article i la il·lustració corresponent (pàgina 57). Creieu que és possible que el nom imbècil es refereixi a un aprenent de científic? ¿Hi ha científics que poden arribar a fer autèntiques barbaritats? Aporteu-ne almenys dues raons. 3. Ara llegiu el títol del segon article i mireu la il·lustració corresponent (pàgina 59). Sabeu què són les feromones? De quina manera s’espargeixen? Quina informació transmeten? 4. Actualment les feromones sexuals es fan servir en perfumeria. ¿Creieu que poden influir en el nostre comportament?

56


LECTURA « UNITAT 3 V OC AB U L ARI

topar v. intr. Trobar una cosa a l’atzar. Matusalem. Personatge bíblic que va tenir la vida més llarga (969 anys segons alguns textos). Per això en la cultura popular sovint s’hi recorre com a exemple de vellesa. calibrar v. tr. Ajustar un instrument de mesura perquè marqui les magnituds exactes d’acord amb els patrons establerts. carboni 14. Varietat del carboni que es troba en tots els éssers vius i que es descompon a un ritme constant, cosa que fa que es puguin datar amb precisió restes d’origen orgànic que tenen milers d’anys d’antiguitat.

» LECTURA Dos articles de divulgació científica Un blog és una pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos. La persona que crea i gestiona un blog s’anomena bloguer. Hi ha bloguers que es dediquen a divulgar coneixements científics i tècnics, com és el cas de Daniel Closa i Autet. Aquest biòleg i investigador va crear el blog Centpeus, actualment inactiu, en què va publicar centenars d’articles. En aquesta unitat en reproduïm dos, que són exemples de l’estil amè i alhora rigorós de l’autor. El primer, titulat «Un ancià i un imbècil», ens parla d’una anècdota sorprenent que va trobar a Google quan va decidir buscar quin és l’ésser viu més antic de la Terra. I el segon, titulat «Atracció a l’ambient», ens explica per què de vegades sentim una atracció immediata per una altra persona.

Un ancià i un imbècil Tots sabem que de vegades passen coses que costen de creure. Doncs acabo de topar amb una. M’havia preguntat quin deu ser l’ésser viu més antic de la Terra. Havia llegit alguna cosa d’uns arbres que vivien a les muntanyes de Califòrnia, en condicions molt dures, però en volia saber més. De manera que he buscat a Google (és clar) i hi he trobat una història increïble. Primer cal dir que, efectivament, per les Muntanyes Blanques de Califòrnia, Nevada i Utah es poden trobar alguns exemplars d’una espècie de pi anomenat pi de Great Basin (Pinus longaeva). Són uns arbres increïbles, creixen a més de tres mil metres d’altitud, en unes condicions climàtiques extremadament dures. Això té dues conseqüències. En primer lloc, el seu creixement és molt lent: gasten molta energia per sobreviure i els en queda poca per créixer. I en segon lloc, gairebé no hi ha paràsits que els puguin atacar, ja que allà dalt hi fa massa fred. Aquesta combinació de circumstàncies fa dels pins de Great Basin els organismes vius més antics de la Terra. Són uns pocs exemplars als quals han posat noms individuals. El més vell és un arbre anomenat encertadament Matusalem i te uns 4.600 anys! Ja sabeu que l’edat d’un arbre es pot calcular comptant els anells de creixement. Cada any hi creix un anell nou. Doncs en algunes restes d’aquests arbres n’hi ha tants que han permès calibrar el sistema de mesura del carboni 14 fins a antiguitats de 9.000 anys.

57


UNITAT 3 » LECTURA Interessant. Però el més increïble és una història associada a un altre arbre molt ancià anomenat Prometeu. L’any 1964 un estudiant de geologia estava preparant el seu doctorat sobre les geleres d’aquella zona quan va topar amb aquests arbres. Va voler estudiar-los i per calcular l’edat d’un (Prometeu) no va pensar altra cosa que…tallar-lo! El més fort és que va demanar permís al Servei Forestal…, i l’hi va donar! De manera que el va tallar, va comptar els anells i van descobrir que l’arbre tenia 4.862 anys! El molt estúpid havia mort l’ésser viu més antic de la Terra! Un arbre que va néixer quan a Mesopotàmia es barallaven els sumeris i els semites, quan faltaven 300 anys per fer les piràmides d’Egipte, el Sàhara encara no era un desert i a Europa tot just acabaven de descobrir l’ús del coure. Allò va provocar una sèrie de protestes que van motivar la protecció de la resta d’arbres i la creació d’un parc nacional en aquella zona. Per exemple, l’indret exacte on es troba Matusalem es guarda en secret. Si més no, Prometeu va ser el màrtir que va aconseguir salvar la resta d’arbres ancians.

Atracció a l’ambient De vegades passa que dues persones es coneixen i hi ha una atracció immediata. Aleshores es diu que hi ha «química» entre elles, i segurament és una afirmació molt més correcta del que ens pensem. Perquè de vegades la culpa és exactament de determinats productes químics. No és el nostre atractiu, ni el nostre somriure encantador, ni tan sols l’elegància que desbordem. La causa són les feromones. Tots sabem que el nostre cos fabrica hormones, que són substàncies que envien senyals entre unes cèl·lules i unes altres per modificar les respostes fisio­ lògiques. Si una dona ha d’alletar un fill, aleshores es genera una hormona, la prolactina, que fa que cèl·lules dels pits comencin a fabricar llet. Són un sistema intern de senyalització perquè d’alguna manera les cèl·lules s’han d’assabentar quan toca fer unes coses i quan no. Però hi ha substàncies semblants que envien senyals a les cèl·lules d’altres individus. Nosaltres les fabriquem, les enviem a l’exterior, viatgen transportades per l’aire, i són els altres els qui les reben i responen en conseqüència. Aquests viatgers químics són les feromones. Són molt útils si penseu en el comportament dels animals en llibertat. L’exemple més típic, i segurament la principal funció de les feromones, és la informació sobre la receptivitat sexual de les femelles. Un lleó s’ho pensarà molt abans d’apropar-se a una lleona si no és que sap del cert que la lleona és receptiva. I les feromones que alliberi la lleona són un dels senyals indicatius. Hi ha experiments divertits. Per exemple: es dipositen feromones de dona en una cadira concreta situada entre unes quantes cadires més. Després es fa entrar homes a l’habitació i aquella cadira serà la preferida per seure. Alguna cosa els atreu inconscientment cap allà. La seva eficàcia pot arribar a ser impressionant. Hi ha insectes que detecten les feromones d’una femella a més de vint quilòmetres de distància. Encara que tampoc és tan sorprenent si pensem que la naturalesa sempre intenta optimitzar tots els processos. Les feromones també poden explicar alguns fets misteriosos. De vegades penses en algú que no has vist en anys i un moment després te’l trobes a la

58

VO CAB ULARI

desbordar v. tr. Fer que un sentiment o una sensació es manifesti d’una manera impetuosa.


LECTURA « UNITAT 3

V OC AB U L ARI

flaire f. Olor. esborronador -a adj. Repulsiu, esgarrifós, que fa posar els pèls de punta.

cantonada. Percepció extrasensorial? Un sisè sentit? Màgia? Casualitat? Potser no. Potser simplement hem detectat en l’aire una feromona particular que podíem identificar. En el cas de les dones, les feromones també son la causa que en molts casos, quan viuen juntes, acabin coincidint en els seus cicles menstruals. I per on generem les feromones? Doncs per la pell, és clar, però en molta més quantitat en unes glàndules que tenim sota les aixelles i en la zona genital. No és casualitat que siguin justament aquests els indrets on surt el pèl quan arriba l’adolescència. Una substància que ha de ser portada per l’aire s’escamparà amb molta més eficàcia si està dipositada per la superfície de pèls que si està sobre la pell. Però són molt potents; per tant, el seu efecte ha de ser en dosis molt petites. Mentre que una subtil olor pot resultar atractiva, massa olor pot ser realment repulsiva. És la diferència entre algunes flaires que es detecten al metro en hores punta o l’olor del qui acaba de sortir de la dutxa. Al capdavall, si les feromones estan pensades per ser detectades a molt distància, cal anar amb compte en les «distancies molt curtes». Això és una cosa que els adolescents, quan es posen perfums i colònies amb feromones (que n’hi ha), no tenen gaire en compte, i els resultats solen ser esborronadors. Una conseqüència de la idea habitual que «més sempre és millor». Daniel Closa, blog Centpeus.

59


UNITAT 3 » LECTURA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS Comprensió i anàlisi del text: «Un ancià i un imbècil» 1. El primer paràgraf és la introducció de l’article.

Quina d’aquestes frases creus que resumeix més bé el contingut i es podria utilitzar com a introducció? osta de creure que alguns arbres puguin viuC re a les Muntanyes Blanques en unes condi­ cions tan dures. T inc una gran curiositat per saber quin és l’ésser viu més antic de la Terra. E ncuriosit per saber quin era l’ésser viu més antic de la Terra, he conegut una història que costa de creure.

5. Com t’expliques que els anells de creixement d’aquests arbres mil·lenaris hagin permès calibrar el sistema de mesura del carboni 14? Tria la resposta que et sembli més adequada.

om que els anells ens permeten saber l’edat C dels arbres, el resultat de l’anàlisi del carboni 14 ha de correspondre, en cada cas, a l’edat que indiquen els anells. L ’anàlisi del carboni 14 indica els anells que té l’arbre, a partir dels quals en podem conèixer l’edat.

6. L’autor condemna l’acció de l’estudiant que va

tallar l’arbre Prometeu. Malgrat tot, quina conseqüència positiva va tenir per a la resta d’arbres?

2. Quina d’aquestes afirmacions es pot inferir del contingut del primer paràgraf?

l coneixement no s’aconsegueix per mitjà de E la investigació, sinó que és fruit de l’atzar. L a curiositat és el punt de partida del coneixement i la recerca és el camí per arribar-hi. ls enigmes de la ciència obtenen resposta E quan consultem Google.

3. Quina influència tenen les condicions climàti-

ques en els pins de Great Basin?

7. Completa aquest comentari del text: «Un ancià i un

» és un

de divulgació

del

Daniel Closa publicat en el seu titulat

.

L’autor hi combina la

cientí-

fica (els Pinus

són els

vius més vells de la anècdota

) amb el relat d’una de l’any

tagonitzada per un

4. Per què l’autor troba encertat que hagin posat

el nom de Matusalem a l’arbre més vell de les Muntanyes Blanques?

per saber l’

pro-

de geologia que, d’un d’aquells

mil·lenaris, no se li va ocórrer res millor que  .

La

de l’acte insensat de l’es-

tudiant ha estat la creació d’un per

60

aquests arbres mil·lenaris.

nacional


ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 3

«Atracció a l’ambient» 8. Llegeix aquestes afirmacions i digues quines

són vertaderes i quines són falses:

uan diem que entre dues persones hi ha quíQ mica, utilitzem una expressió que no té res a veure amb l’explicació científica. L es feromones poden provocar que hi hagi una atracció immediata entre dues persones. es hormones són unes substàncies que acti L ven les cèl·lules del propi cos perquè facin una funció determinada. es feromones són unes substàncies que es L transmeten d’un individu a un altre a través del contacte físic. i ha perfums que contenen feromones. H

9.

Repassa l’article de la lectura i completa aquest esquema: Atracció a l’ambient 1. Causa de l’

entre persones:

les 2. Hormones: substàncies que activen les per

la seva funció.

3. Feromones: substàncies que envien senyals a les cèl·lules d’altres

3.2. Poden fer que detectem la

3.3. Fan coincidir els de

menstruals

que

4. Les feromones es generen per la les

b) Quin apartat de l’esquema consideres que constitueix el cos fonamental de l’article?

c) Quines són les informacions secundàries amb què l’autor conclou l’article?

Paraules i expressions: «Un ancià i un imbècil» 11. Fixa’t en l’inici del text: «Tots sabem que de ve-

gades passen coses que costen de creure». Quins efectes vol aconseguir l’autor amb aquesta frase? nunciar amb precisió el contingut de l’article. E A costar-se als receptors dient-los que parteix d’experiències compartides. D espertar l’interès dels receptors amb l’anunci d’un fet sorprenent. E xposar la tesi que vol defensar amb arguments.

12. Quin és el sentit de la perífrasi verbal de la frase «quin deu ser l’ésser viu més antic de la Terra»? p robabilitat o bligació

i mminència n ecessitat

sal a cada espècie. Aquest nom consta de dues paraules en llatí. La primera determina el gènere (en majúscula) i la segona, l’espècie (en minúscula): Pinus longaeva (pi de llarga vida). Relaciona els noms científics amb els noms populars:

d’algú conegut

a) Quin és el tema de l’article? On s’anuncia?

13. Els biòlegs assignen un nom científic univer-

3.1. Informen de la sexual de les femelles

10.

A partir de l’esquema de l’activitat anterior, contesta aquestes preguntes:

i a la zona

5. El seu efecte resulta atractiu en petites; en dosis elevades pot ser

Pinus pinea • Castanea sativa •

, a

Prunus domestica •

• morera • prunera • olivera

Olea europaea •

• castanyer

Betula pendula •

• llorer

Salix alba • Morus alba • Laurus nobilis •

• bedoll • pi pinyer • salze blanc

61


UNITAT 3 » LECTURA » ACTIVITATS

Paraules i expressions: «Atracció a l’ambient» 14. Quan diem que entre dues persones hi ha química, l’expressió «hi ha química» té sentit propi o sentit figurat? Com definiries aquesta expressió?

e) La de les flors perfuma tot el jardí. f) M’han venut el peix passat; comença a fer una mica de

.

17. L’expressió «més vell que Matusalem» es diu

d’una persona o cosa molt vella. Relaciona aquestes frases fetes amb motius provinents de la religió cristiana amb el seu significat:

15. Relaciona cada una de les locucions nominals

següents amb la definició corresponent: cicle menstrual, hora punta, receptivitat sexual. a) Moment de màxima activitat o de màxim ren-

arribar a misses dites • pagant, sant Pere canta • acabar com el rosari de l’aurora • anarli a algú la processó per dins • perdre l’oremus. a) Dissimular un estat de torbació de l’ànim.

diment. ➝ b) Disponibilitat de les femelles d’acollir l’impuls

c) Els diners ho aconsegueixen tot.

sexual dels mascles. ➝ c) Període de temps que transcorre entre una menstruació i una altra. ➝

16. El mot flaire és sinònim d’olor, que tant pot

ser una olor agradable com desagradable. Classifica aquestes paraules en la taula següent segons que facin referència a l’una o a l’altra de les dues sensacions: perfum, pudor, aroma, tuf, ferum, fragància. Consulta el diccionari si cal. AGRADABLE

b) Fer tard.

DESAGRADABLE

d) Desorientar-se; perdre el control de si mateix.

e) Fracassar, acabar malament, amb baralles.

18. La comunitat científica sol recórrer a les llengües

clàssiques (llatí o grec) per crear els termes que necessita. La paraula feromona, per exemple, prové del grec pherein (‘portar’) i hormon (‘que excita’).

Defineix els termes següents a partir del significat dels seus components. Consulta un diccionari si cal. Per exemple: feromona. Substància química que els organismes vius alliberen perquè arribi a altres organismes de la mateixa espècie a fi de provocar-los una reacció determinada.

Ara completa les frases següents amb les paraules anteriors: a) S’ha posat un

molt suau.

a) hipotèrmia: del grec hypó (‘per sota’) i therme (‘calor’)

b) Alguna cosa es crema: se sent de socarrim. c) Des de la cuina m’arriba l’ cafè molt. d) Les porqueres de la granja fan molta

62

del .

b) dislèxia: del grec dys (‘dificultat’) i lexis (‘parla’)


ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 3 c) anestèsia: del grec an (‘sense’) i aisthesis (‘sensibilitat’)

noten que alguna cosa els atreu inconscientment i actuen en conseqüència. Aquests viatgers químics són les feromones. Exemple il·lustratiu

d) taquicàrdia: del grec takhys (‘ràpid’) i kardia (‘cor’)

e) eutanàsia: del grec eu (‘bona’) i thánatos (‘mort’)

Les feromones són molt útils si penseu en el comportament dels animals, perquè segurament la funció principal d’aquestes substàncies és informar de quan les femelles són receptives sexualment. Un lleó, per exemple, s’ho pensarà molt abans d’apropar-se a una lleona si no és que sap del cert que la lleona és receptiva. I les feromones que alliberi la lleona són un dels senyals indicatius. Informacions complementàries

19. Digues el nom popular d’aquests animals: a) Canis familiaris ➝ b) Canis lupus ➝ c) Felis catus ➝ d) Panthera leo ➝ e) Panthera Tigris ➝ f) Musca domestica ➝

Expressió oral 20. Cerca curiositats científiques per internet

o en algun llibre de la biblioteca, selecciona dos o tres articles interessants i exposa’ls oralment davant la resta de la classe fent el resum del contingut i servint-te d’un guió. Fixa’t en l’exemple a partir de l’article «Atracció a l’ambient» de la lectura:

I per on generem les feromones? Doncs per la pell, és clar, però sobretot per les aixelles i la zona genital, perquè s’escampen amb molta més eficàcia si estan dipositades a la superfície dels pèls. Però les feromones són molt potents; per tant, el seu efecte ha de ser en dosis molt petites perquè, si no, massa olor de feromona pot ser realment repulsiva. Per això hem de parar compte quan ens posem perfums i colònies amb feromones; en excés, els resultats solen ser esborronadors.

Expressió escrita: El resum informatiu 21. Les revistes de caire científic solen inclou-

re a l’encapçalament de la primera pàgina de cada article un resum informatiu (anomenat abstract). Es tracta de textos breus (entre 100 i 200 paraules) que resumeixen els aspectes més significatius de l’article. Fes, en un full a part, un resum informatiu dels dos o tres articles de divulgació científica que has seleccionat per fer l’exposició oral en l’activitat anterior. Fixa’t en l’exemple a partir de l’article «Atracció a l’ambient» de la lectura:

Atracció a l’ambient Pregunta temàtica Sabíeu que l’atracció física entre dues persones també és deguda a unes substàncies químiques? Explicació científica Doncs això passa perquè el nostre cos fabrica unes substàncies químiques que tenen per missió enviar senyals a les cèl·lules d’altres individus. Nosaltres les fabriquem, les enviem a l’exterior, viatgen transportades per l’aire…, i són els altres els qui les reben,

Atracció a l’ambient L’atracció immediata entre dues persones no és deguda precisament al seu poder de seducció, sinó a les feromones que fabrica el nostre cos. Aquestes substàncies químiques es generen a la pell, s’escampen per l’aire i són rebudes pels altres. Així és com ens sentim atrets per una altra persona: notem en l’ambient que alguna cosa de l’altra persona ens atreu inconscientment; no és res més que les seves feromones.

63


UNITAT 3 » LITERATURA

» LITERATURA 1. L’Escola Mallorquina (1900-1936) 1.1. La Renaixença a Mallorca A finals del segle xix i sobretot durant el primer terç del segle xx —és a dir, quan al Principat ja hi predominava el Modernisme—, un grup de poetes van assumir els ideals de la Renaixença a les illes Balears. Encapçalats per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover, van implantar-hi els objectius de la Renaixença, però amb un caràcter propi que va acabar constituint una autèntica escola estètica, l’anomenada Escola Mallorquina. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCOLA MALLORQUINA •S egueix els models d’autors clàssics llatins i d’autors romàntics francesos i italians. •D ona molt protagonisme a la natura. Les vivències i els sentiments personals es projecten en elements singulars del paisatge balear. •U tilitza un to expressiu però mesurat, sense estridències ni audàcies. • Valora molt l’aspecte formal i la musicalitat.

1.2. Miquel Costa i Llobera Miquel Costa i Llobera va ser un dels impulsors de la Renaixença a les illes Balears. La seva poesia és ordenada, serena i formalment perfecta.

BIOGRAFIA Miquel Costa i Llobera (Pollença,1854). Orfe de mare des dels onze anys, va rebre la influència d’un oncle que li va fer descobrir els clàssics llatins i el paisatge de l’illa. Va començar la carrera de Dret a Barcelona, on va entrar en contacte amb autors de la Renaixença. Va tornar a Mallorca i va publicar el seu primer llibre, Poesies (1885). Va iniciar els estudis eclesiàstics i es va traslladar a Roma, on va ser ordenat sacerdot. Fortament influït per les formes clàssiques llatines, va decidir adaptar-les a la poesia en llengua catalana. Fruit d’aquesta decisió són els poemes d’Horacianes (1906), un llibre culte i refinat. Va morir a Palma l’any 1922.

El pi de Formentor El poema més cèlebre de Costa i Llobera és «El pi de Formentor». El va compondre quan tenia vint-i-cinc anys i és una peça en la qual s’uneixen la perfecció formal i l’exaltació de la seva joventut, és a dir, l’equilibri clàssic i l’apassionament romàntic. L’enorme pi d’una propietat familiar esdevé la viva imatge del geni creatiu i victoriós de la joventut.

64


ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

El pi de Formentor (fragments)

L’Escola Mallorquina 22. Completa aquestes

explicacions sobre l’Escola Mallorquina amb el mot adient en cada cas: a) expressiva, mesurat, llatins, exaltació; b) musicalitat, paisatge, cura. a) Van seguir models clàssics

i també

autors romàntics. Van fusionar, per tant, la serenitat clàssica amb l’

romàntica, de

manera que la seva poesia és molt i serè.

però amb un to

b) Algunes de les característiques dels poetes inclosos en l’Escola Mallorquina són la de què doten els seus

formal i la

poemes, i també el paper preponderant que hi té el

balear.

23.

Digues si aquestes afirmacions són vertaderes (V) o falses (F). ’Escola Mallorquina va implantar a les illes BaL lears els ideals de la Renaixença, com són fer ressorgir els trets culturals i d’identitat propis. L ’Escola Mallorquina es correspon cronològicament amb l’època del Modernisme català més que no pas amb l’època de la Renaixença. a poesia de l’Escola Mallorquina mostra el L gust per l’espontaneïtat i la manca de retòrica, més que no pas el gust per la cura formal i per la musicalitat de la composició. L a natura illenca i el paisatge mediterrani són elements que apareixen en la poesia de l’Escola Mallorquina ocasionalment i no presenten un caràcter simbòlic.

Miquel Costa i Llobera 24. Llegeix aquests fragments de «El pi de Formentor», de Miquel Costa i Llobera, i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l’eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer. Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge: domina les muntanyes i aguaita l’infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge per glòria i per delit. Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera reial. Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l’altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura… Oh vida, oh noble sort! Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les ’niran per la ventada com l’au dels temporals. VO CAB ULARI

atupar v. tr. Tupar, colpejar. mes conj. Però oratge m. Vent de tempesta.

a lloure adv. Lliurement, sense control. penyora f. Cosa de valor que es posa en mans d’algú com a garantia.

a) Cerca on és el cap de Formentor i descriu-ne breument el paisatge.

b) Amb quin vers comença l’estrofa en què es destaca la força i la resistència del pi?

c) Analitza la mètrica i la rima del poema.

65


UNITAT 3 » LITERATURA 1.3. Joan Alcover Joan Alcover és autor del poema «La Balanguera», himne oficial de Mallorca, inspirat en una antiga cançó popular.

BIOGRAFIA Joan Alcover (Palma, 1854). Fou alumne de l’Institut Balear, on va ser company de Miquel Costa i Llobera. Va estudiar Dret a Barcelona, es va implicar activament en la política i l’any 1893 va ser elegit diputat a les Corts. Decebut de l’experiència, s’acostà al catalanisme polític quan ja tenia cinquanta anys. Va deixar d’escriure en castellà i a partir de llavors va emprar només el català per expressar els seus sentiments més íntims. El seu llibre més destacat, Cap al tard (1909), recull elegies (composicions en record d’algú que ha mort) de caire intimista i dramàtic, evocacions nostàlgiques de la infantesa i la joventut, i cançons a la bellesa de la natura de Mallorca. Va morir a Palma l’any 1926.

Desolació Una aclaparadora tragèdia familiar va trasbalsar radicalment la vida d’Alcover: va perdre la dona i dos dels seus fills. El poeta va reflectir aquest fet luctuós en una de les seves composicions més destacades, el poema elegíac «Desolació». En el seus versos, Alcover es compara amb un arbre ple de vida en altre temps, però que de cop la dissort (la tempesta) i la mort (el llamp) han ferit tot partint-lo i arrencant-li les branques. Malgrat sentir-se tocat de mort, l’arbre resta encara dret, sostingut pel dolor i els records.

1.4. Maria Antònia Salvà A Maria Antònia Salvà se la considera la primera dona poeta moderna en llengua catalana. També va destacar com una excel·lent traductora.

BIOGRAFIA Maria Antònia Salvà (Palma, 1869). Va néixer en el si d’una família il·lustrada, però va quedar òrfena de mare quan només tenia uns mesos i la van criar unes ties a Llucmajor. Les cançons populars cantades per la seva dida van tenir una enorme influència en la seva poesia. El poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera i el poeta català Josep Carner van impulsar la seva carrera literària. Entre les seves obres destaquen els poemaris Espigues en flor (1926) i Lluneta del pagès (1952). Es va mantenir activa fins molt gran i va ser un referent per a generacions de joves poetes. Va morir a Llucmajor l’any 1958.

Talaiots Els poemes de Maria Antònia Salvà estan dotats d’una gran sensibilitat i musicalitat, i es caracteritzen per un ús acurat del vocabulari. Les imatges del paisatge mallorquí són el motiu en què s’inspira per cantar una bellesa que de vegades és dura i erma, i per fer reflexions profundes. Al seu poema «Talaiots», per exemple, Salvà mostra la impressió que li causen aquests gegants de pedra testimonis solitaris de la cultura ancestral, els talaiots, ubicats en un espai on es barregen la devastació causada pel pas del temps i l’esclat vibrant de la natura.

66


ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

Maria Antònia Salvà 26. Llegeix el poema «Talaiots», de Maria Antònia

Joan Alcover 25. Llegeix el poema «Desolació», de Joan Alcover,

i contesta les preguntes que hi ha a continuació:

Desolació Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca migpartí. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sens entranyes que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se’n la millor part de mi. I l’amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Salvà, i completa el comentari que hi ha a continuació:

Talaiots (fragments) Hi ha un racó de la marina que té mon cor encativat: ullastres vells i soledat i cards ressecs d’aguda espina. Entre els ullastres centenaris qualque bordall de magraner bada soliu en l’arrecer ses flors roents com encanteris. Per l’enderroc d’una paret, talment armats que fessin guarda, aguaiten punxes de donarda que mai doblega vent ni set.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca: sens jo, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per plànyer lo que de mi s’és mort.

I uns talaiots allà escampats en llur decrèpita ruïna, pel sec terrer de la marina semblen ossams mal soterrats.

V OC AB U L ARI

VO CAB ULARI

esqueix m. Branca esqueixada, rompuda. esponerós -osa adj. Sa i fort, amb branques i fulles abundants. sesta f. Migdiada. migrat -ada adj. Molt escàs.

bocí m. Tros brostar v. tr. Llucar, brotar. aidar v. tr. Ajudar conhort m. Consol plànyer v. tr. Compadir, tenir pietat.

a) Què vol expressar Alcover amb aquest poema?

encativat -ada adj. Captivat, enamorat. ullastre m. Olivera silvestre. bordall m. Rebrot d’un arbre fruiter.

soliu -a adj. Sol, solitari arrecer m. Recer, aixopluc. roent adj. Vermell i groc com el foc. donarda f. Atzavara. ossam m. Conjunt d’ossos.

Al poema «Talaiots», Maria Antònia Salvà narra un per un

àrid i

que ella coneix i estima. Després d’esmentar algunes b) Quin és el gènere del poema?

, Salvà mostra la

o les c) A quina figura retòrica correspon la comparació entre el poeta i l’arbre ferit pel llamp? P aradoxa l·legoria A

F aula ipèrbole H

, els magraners

espècies vegetals com els

causen els

,

que li

aquests gegants de

testimonis solitaris d’una cultura  .

67


UNITAT 3 » LITERATURA 1.5. Bartomeu Rosselló-Pòrcel Bartomeu Rosselló-Pòrcel va ser alumne del poeta Carles Riba i company de Salvador Espriu, dues figures molt influents en la seva vida i en la seva obra.

A Mallorca, durant la guerra civil El poema «A Mallorca, durant la guerra civil» pertany al recull poètic Imitació del foc (1938), publicat pels seus amics poetes després de la seva mort. Amb aquesta obra, Rosselló-Pòrcel és considerat el primer poeta que renova l’Escola Mallorquina. El poeta, allistat a l’exèrcit republicà però ja malalt de tuberculosi, evoca Mallorca amb una gran enyorança, amb el to d’un exiliat. Els records es fan molt vius i van lligats als colors i les sensacions de l’entrada de la tardor. El poema acaba amb una declaració d’amor i d’unió indestriable entre Mallorca i el poeta.

A Mallorca, durant la guerra civil Barcelona, setembre 1937 Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Soc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s’hi marceix, concertat amb fumeres delicades. I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca. V OC AB U L ARI

atzur m. Blau intens. tedi m. Avorriment, cansament per repetició. turó m. Elevació del terreny de poca altura. Muntanyola.

68

BIOGRAFIA Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Palma, 1913). Va néixer en el si d’una família modesta i va començar a escriure quan estudiava batxillerat animat pels seus professors. Alumne brillant, va obtenir una beca per estudiar a la universitat de Barcelona. Es va fer professor d’institut i es va traslladar a Madrid per preparar el doctorat. Des de molt jove va publicar reculls de poesia, com ara Nou poemes (1933) i Quadern de sonets (1934). Malalt de tuberculosi, va tornar Barcelona, ja en plena guerra civil. Va morir l’any 1938, quan només tenia vint-i-quatre anys, al sanatori del Brull (Osona).


ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 3

» ACTIVITATS Els autors de l’Escola Mallorquina 27. Relaciona dos fets o característiques amb ca-

dascun d’aquests poetes: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

a) Va adaptar les formes clàssiques llatines a la poesia catalana. ➝ b) La seva obra més significativa es va publicar

c) Els records de Mallorca s’associen a la llum i els colors de la tardor. ➝

d) El poeta se sent com un arbre ferit per la tempesta i el llamp però que encara resta en peu. ➝ e) Uneix la perfecció formal i l’exaltació de la joventut. ➝ f) El poema és una declaració d’amor a Mallorca i d’unió inseparable entre l’illa i poeta. ➝

pòstumament. ➝ c) Se’l considera el primer poeta renovador de l’Escola Mallorquina. ➝

g) El poema està dedicat a unes construccions pròpies d’una cultura ancestral illenca. ➝

d) La música popular mallorquina té una gran importància en la seva poesia. ➝ e) Una etapa tràgica en la seva vida va inspirar un dels seus poemes més coneguts. ➝ f) Ha estat un referent per a diferents genera­ cions de poetes. ➝ g) Amb vint-i-cinc anys va compondre el seu poema més conegut. ➝ h) Quan tenia cinquanta anys va deixar d’escriure

h) És un poema elegíac nascut de la reflexió a partir d’una desgràcia personal. ➝

Bartomeu Rosselló-Pòrcel 29. Llegeix el poema «A Mallorca, durant la guerra civil», de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, i contesta les preguntes següents:

a) Quan va escriure Rosselló-Pòrcel el poema?

en castellà i ho va començar a fer en català. ➝

28. Llegeix aquestes explicacions i digues a quin

d’aquests poemes correspon cada una: «El pi de Formentor», «Desolació», «Talaiots», «A Mallorca, durant la guerra civil». a) El poema retrata una imatge de bellesa àrida i

b) Quin és el tema principal?

c) La primera part del poema parla dels elements immutables que no canvien amb el pas del temps. Quines tres paraules donen aquesta idea de durabilitat?

desolada. ➝ b) L’arbre d’una propietat familiar representa la imatge del geni creatiu i victoriós. ➝

d) Una segona part fa referència al present. Amb quin vers comença?

69


UNITAT 3 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA 1. Els pronoms febles I Els pronoms febles són mots àtons que formen una unitat accentual amb el verb. Van davant del verb o darrere: No t’enfadis per tan poca cosa. Conforma’t amb el que tens. Els hauries d’avisar de seguida. Hauries d’avisar-los de seguida. Els pronoms de primera persona (em i ens) i els de segona persona (et i us) són pronoms díctics: es refereixen directament als participants en l’acte de parla (l’emissor i el receptor del missatge, respectivament). —Em vols fer cas? T’he dit que afluixis. Els pronoms de tercera persona (el, la, li, els, les, es) són pronoms anafòrics: es refereixen a un element del discurs que ha aparegut anteriorment, anomenat antecedent. Compte amb els ciclistes, que els hem d’avançar. Segons la funció sintàctica (CD, CI, etc.), un mateix referent pot aparèixer representat per pronoms febles diferents: FUNCIÓ

REFERENT

CD

Ahir vam trobar la Teresa al gimnàs.

Ahir la vam trobar al gimnàs.

CI

Enviaré un missatge a la Teresa.

Li enviaré un missatge.

CR

Ara mateix parlàvem de la Teresa. Voldria parlar amb la Teresa.

Ara mateix en parlàvem. Voldria parlar-hi.

CC

M’agradaria anar de viatge amb la Teresa.

M’agradaria anar-hi de viatge.

Atr

Aquella noia no era pas la Teresa.

Aquella noia no ho / l’era pas.

CN CAdj

Guardo un molt bon record de la Teresa. Estic molt orgullós de la Teresa.

En guardo un molt bon record. N’estic molt orgullós.

Pred

La meva cosina també es diu Teresa.

La meva cosina també se’n diu.

» ACTIVITATS Els pronoms febles 30. Digues quins pronoms febles d’aquestes oracions són díctics i quins altres són anafòrics. Després digues quin és l’antecedent de cadascun dels pronoms anafòrics.

70

REPRESENTACIÓ PRONOMINAL

a) 1. Si arribeu tard, el director us renyarà. ➝ 2. Si els treballadors arriben tard, el director els renyarà. ➝ b) 1. Com que ets un bon client, et mantindré el preu antic. ➝ 2. Com que la teva cosina és una bona clienta, li mantindré el preu antic. ➝


ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 3 c) 1. La Neus i l’Isidre van passar pel costat de la

f) La policia atribueix cinc delictes al detingut.

casa, i els lladrucs del gos els van espantar. g) Només conec aquestes senyores de vista.

➝ 2. Els lladrucs del gos ens van espantar. ➝

31. D’acord amb la funció indicada entre parèn-

tesis, digues quin pronom cal utilitzar en cada cas:

a) A l’Albert, la crisi econòmica (CD) b) A l’Albert, els negocis no bé. (CI) c) De l’Albert, no cal que

va arruïnar. han anat gaire

h) Pagarem aquests mobles a terminis.

i) Els fugitius es van refugiar en aquella cova durant vint dies.

j) Has de prescindir del que digui la gent.

k) No he trobat res d’especial en aquest document.

parlis. (CR) l) Has d’untar les frontisses si no vols que grinyolin.

d) Aquell senyor sembla l’Albert, però no és. (Atr) e) Amb l’Albert, no m’agradaria anar cances. (CC)

de va-

f) Et dius Albert? El meu fill també se (Pred)

diu.

32.

Trasllada l’element subratllat al principi de l’oració i incorpora davant del verb el pronom feble de represa corresponent. Per exemple: Hauries de llegir aquest poema en veu alta.

33.

Converteix aquestes prohibicions en ordres afirmatives. Per exemple: No us aboqueu a la finestra. ➝ Aboqueu-vos a la finestra. a) No t’acostumis a dinar a la una.

b) No us incorporeu al grup.

c) No hi vagis per la drecera.

➝ Aquest poema l’hauries de llegir en veu alta. a) Han posposat la reunió a dimecres vinent.

d) No el disculpis per no haver vingut.

b) La presidenta del club ha rescindit el contracte a l’entrenadora.

e) No li rebreguis els fulls.

c) Ningú no podia preveure que es barallarien d’aquella manera.

f) No el mireu com treballa.

g) No ens apropem a l’escenari. d) Els propietaris han prorrogat el període de pagament als llogaters.

h) No es rentin amb aquest sabó.

e) Jo no em refiaria gaire d’aquesta gent.

i) No ho emboliquis amb paper de cel·lofana.

71


UNITAT 3 » GRAMÀTICA 1.1. Funcions dels pronoms em, ens, et, us, es Els pronoms de primera persona (em, ens), els de segona persona (et, us) i el pronom reflexiu de tercera persona (es) poden fer les funcions de CD i CI:

em (-me)

ens (-nos)

et (-te)

us (-vos)

es (-se)

RE CO RDA Els pronoms em, ens, et, us, es apareixen integrats en verbs pronominals com, per exemple, abstenir-se, entossudir-se, penedir-se o rebel·lar-se. En

CD

Ahir em van vacunar de la grip.

CI

La infermera va embenar-me el turmell.

CD

El seu entusiasme va captivar-nos.

CI

L’esmolet ens va esmolar tots els ganivets.

CD

La jutge de sortida et volia desqualificar de la cursa.

pronominal: Aquest edifici es

CI

No puc tolerar-te aquesta actitud tan despectiva.

l’any 1890.

CD

Un dia vull convidar-vos a sopar en un restaurant.

CI

Demà us comunicaré la decisió definitiva.

CD

L’avi es pentina amb els dits.

d’una forma impersonal o de

CI

Els nois van haver de rentar-se la roba al riu.

grau d’humitat tan alt, se sua

aquests casos el pronom forma part del verb i, per tant, no representa cap complement. Adjuntat a un verb transitiu, el pronom es indica la veu passiva va construir (= va ser construït) Adjuntat a un verb intransitiu o transitiu amb sentit absolut, el pronom es indica que es tracta subjecte indefinit: Amb aquest molt (= la gent sua molt).

1.2. Funcions dels pronoms el, la, els, les, li, els Funció CD Els pronoms de tercera persona no reflexius el, la, els i les fan la funció de CD. Es refereixen a un element nominal (antecedent) que tant pot designar una persona com un animal o un objecte (vegeu marge). el (-lo)

CD

El gos va córrer darrere el gat i el va espantar.

els (-los) CD

Aquests poemes són molt bons. Hauries de publicar-los.

la (-la)

CD

Si l’arracada s’ha escolat pel desguàs, ja no la veuràs més.

les (-les)

CD

Les fitxes ens van caure a terra i vam haver de collir-les.

Aquests pronoms també poden fer la funció d’atribut en oracions copulatives d’identificació: Aquelles noies semblen les teves cosines, però no les són.

Funció CI Els pronoms de tercera persona no reflexius li i els fan la funció de CI. Aquests pronoms normalment es refereixen a éssers animats (persones o animals) i tant poden ser masculins com femenins.

72

li (-li)

CI

A en Gabriel volen regalar-li un patinet elèctric. A l’Ariadna no li agraden les bledes.

els (-los)1

CI

A en Gabriel i l’Albert van enviar-los un producte caducat. A la Glòria i la Laia els preocupa el futur de l’entitat.

persones No he vist els nens

animals No he vist els gats

objectes No he vist els llibres

(1) En la llengua oral, el pronom de CI plural se sol pronunciar amb el so [i] darrere com a marca de complement indirecte: Als nostres veïns els[i] han expropiat la casa


ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 3

» ACTIVITATS Les funcions dels pronoms em, ens, et, us, es 34. Digues si els pronoms febles destacats són

pronoms de CD, pronoms de CI, pronoms de verbs pronominals, pronoms d’oracions passives pronominals o d’oracions impersonals a) Aquest disseny us pertany. ➝ b) Les teves paraules ens han ofès. ➝ c) No em vaig adonar de res. ➝ d) En temps de guerra es pateix molt. ➝ e) Les factures es van liquidar als quinze dies. ➝ f) Ell mateix es va embenar la ferida. ➝ g) En aquestes trobades es riu molt. ➝ h) La seva serenitat em tranquil·litza. ➝

35. Subratlla els pronoms febles que fan la funció

de CD i encercla els que fan la funció de CI. Després indica quins són reflexius i quin és recíproc. a) 1. Ahir em va pessigar una vespa al braç. ➝ 2. M’he desinfectat la ferida del braç. ➝ b) 1. La teva actitud et dignifica. ➝ 2. Tothom et reconeixerà el mèrit. ➝ c) 1. En Gerard es cosirà els botons. ➝ 2. La Clàudia es vesteix en tres minuts. ➝ d) 1. L’Àlex i la Irene s’insulten per no res. ➝ 2. Els jugadors es treuen el xandall. ➝

Les funcions dels pronoms el, la, els, les, li, els 36. Tria la forma adequada del pronom en cada

cas. Després digues quins pronoms febles fan la funció de CD i quins altres fan la funció de CI.

a) li / la 1. La marquesa viu en aquell palau i totes les terres del voltant li pertanyen. ➝ 2. La gent del poble més aviat la defuig. ➝ b) li / el 1. A l’Eloi li repugna l’olor fètida de l’herba talpera. ➝ 2. A l’Eloi el consola molt que hi vagis. ➝ c) els / les 1. A les persones grans no els convé estressar-se. ➝ 2. Les persones grans se les ha d’assistir amb professionalitat i afecte. ➝

37. D’acord amb l’antecedent i la funció sintàcti-

ca, utilitza el pronom adequat en cada oració. Després digues quina funció fa cada pronom.

a) Els nois del poble caçaven caderneres per engabiar

.➝

b) Quan vingui l’Àgueda, ensenya

el quadre

que has pintat. ➝ c) Si vols un pollastre a l’ast per dinar, encarrega de seguida. ➝ d) Als nois menors d’edat, el porter

impedia

l’entrada. ➝ e) A les noies amb més aptituds, la professora intentava inculcar l’afició a la música. ➝ f) La bossa és molt vella i ja està foradada, llen­ ça

.➝

g) Als meus clients sempre

recomano que

comprin productes de proximitat. ➝

73


UNITAT 3 » GRAMÀTICA 1.3. Les funcions dels pronoms ho, en, hi El pronom ho El pronom ho pot fer les funcions de CD i d’atribut. Com a CD representa els pronoms demostratius neutres això i allò i les oracions substantives. En les oracions copulatives representa els atributs de caracterització (és blau ➝ ho és; és de seda ➝ ho és) i també pot representar els atributs d’identificació (no és la inspectora ➝ no ho és). CD

Això tan extremat no ho compra ningú. M’agradaria estudiar aeronàutica, però no sé si ho aconseguiré.

Atr

Aquest cotxe no sé si és de segona mà, però ho sembla. La setmana passada estava malalt, però ja no ho està.

ho (-ho)

El pronom en El pronom en s’usa principalment per referir-nos a un nom pres en sentit partitiu (Aquestes cireres fan bona cara; en vull un quilo) o a un sintagma preposicional introduït per de (Del noi desaparegut, ningú no en sap res).

en (-ne)

CD no definit

Hi ha vint cadires; en necessitarem tretze més.

Subjecte no definit

L’any passat van venir molts turistes; aquest any no en vindran gaires.

CR introduït per de

Dels besavis, la mare ens en parlava sempre.

CN o CAdj

De les excursions a Menorca, en guardo molt bons records. De la implicació de tot l’equip, n’estic molt orgullós.

Atribut o predicatiu

Si que n’és, d’espavilat! / Si n’és, de bo! Em dic Carles, i el meu pare també se’n diu.

El pronom hi El pronom hi s’usa principalment per referir-nos a sintagmes preposicionals no introduïts per de, a sintagmes adverbials i a diversos elements que fan la funció de predicatiu. CR no introduïts No vol renunciar a la beca d’estudis, però es per de veurà obligat a renunciar-hi.

hi (-hi)

74

CC de lloc, companyia, instrument i manera

En aquest pis, a l’estiu no s’hi pot estar de tanta calor. Amb vosaltres no hi vull treballar més. Amb aquests guants no hi sé treballar bé. Quan era molt petit sempre caminava de puntetes; ara ja no hi camina.

Atribut de lloc

Miraré si és a baix, però crec que no hi és. S’estan a l’alberg, però només s’hi quedaran tres setmanes.

Predicatiu

Ahir tenia inflat l’ull esquerre, avui hi tinc el dret.


ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

b) ho / hi

Les funcions dels pronoms ho, en, hi 38. Completa el text següent amb les paraules

1. Amb això no

puc estar més d’acord.

2. L’Andreu no

és pas, al seu despatx.

3. Diuen que és seitó, però no c) en / hi

sembla.

adequades:

1. En aquesta casa no

Però com pots dir que això dels pronoms febles

2. Aquesta cantant m’agrada molt, enamorat.

és complicat! Mira, suposem que vols

, has de posar em,

, et,

ens

o es (Jo em miro/Tu et mires/Ell mira... al mirall); si és un CD

per un

article definit, un demostratiu o un

,

, la, els, els o les (Miro el cos/la

has de posar

va precedit d’un un

o

nom feble. Després digues quina funció fa cada un.

a) Tot això que veus, l’any passat

de posar

b) A l’hivern vaig trasplantar tres plançons, però només

he vist una de verda;

mostratiu dinada

de-

com això i allò o una subor , aleshores el que has

de posar és ho (Dibuixaré això ➝ Ho dibuixaré; Va dir que vindria ➝

va dir). Què, fàcil, oi??

39. Tria el pronom adequat en cada cas: a) en / ho 1. Això no 2. D’això no

hauries de fer.

d) Aquests préssecs són de Calanda, però aquests altres no

tinc

són. ➝

e) Del rendiment d’aquesta màquina,

estem

molt satisfets. ➝ f) Aquell any volíem anar de vacances a Portugal, te

recordes? ➝

41. En aquests anuncis, hi falta un pronom feble.

Escriu-los correctament. a)

Jocs Florals de Sant Jordi. Participa-  !

b)

Campanya de donació de sang. Col·laboreu-  !

parlis amb ningú, entesos?

3. Tu vols anar a futbol, però jo no ganes.

estaca-

ven l’euga de la casa. ➝

Tinc dos/alguns/pocs llibres ➝ En tinc dos/alguns/pocs); ara bé, sí el CD és un

viu un. ➝

c) En aquesta argolla, antigament

(Compraré llibres ➝ En compraré;

He vist una casa verda ➝

va com-

prar una empresa immobiliària. ➝

indefinit,

, un quantitatiu o un indefinit, has

vam posar.

40. Completa les oracions següents amb un pro-

casa/aquests plats/les meves sabates ➝ El/La/ /Les miro); en canvi, si el CD és no

estic

3. De sucre necessitaràs ben bé un quilo i mig. 4. Estaves tan nerviós que nosaltres també

un CD... Doncs si fa referència a un pronom personal

viu ningú.

DEBAT

c)

Transport públic o transport privat. Parla amb la resta de l’alumnat

75


UNITAT 3 » REPÀS D’ORTOGRAFIA

» REPÀS D’ORTOGRAFIA L’apòstrof i les contraccions 1

Les elisions vocàliques • Les vocals a i e àtones àtones sovint

desapareixen en la pronunciació en contacte amb una altra vocal (la e de l’article el, per exemple, s’elideix davant una altra vocal: l’aire).

2

L’apòstrof • L’apòstrof (’) s’usa per indicar que s’elideix la vocal

de l’article definit, de la preposició de i d’alguns pronoms febles. CATEGORIA

FORMA

APOSTROFACIÓ S’apostrofa

el No s’apostrofa Article

S’apostrofa la No s’apostrofa

S’apostrofa Preposició

de No s’apostrofa

CONTEXT

a l’hort

al port

de l’aire

del cel

per l’aigua

pel riu

ca l’Agustí ca n’Oriac

cal metge can Serra

EXEMPLES l’any, l’ull, l’hivern, l’humor, l’IVA, l’ONU

Davant i o u semivocàliques (precedides o no de h)

el hiat, el iot, el uadi, el Iemen, el ien

Davant vocal altra que i o u àtones (precedida o no de h)

l’àvia, l’hora, l’ungla, l’Úrsula, l’Índia, l’NBA

Davant i o u àtones (precedides o no de h)

la idea, la unió, la història, la Isabel, la UGT

Davant i o u semivocàliques (precedides o no de h)

la hiena, la iaia, la Iolanda, la UOC

Davant vocal (precedida o no de h)

d’abans, d’or, d’hora, d’Urgell, d’Unicef

Davant i o u semivocàliques (precedides o no de h)

de iogurt, de hiat, de uacari, de Huelva

Els pronoms febles

4 • Les preposicions a, de i per, quan van seguides dels articles el i els, formen les contraccions al, als, del, dels, pel, pels. • El mot ca (reducció de casa), quan va seguit dels articles el i els i de l’article personal en, forma les contraccions cal, cals, can.

76

CONTRACCIÓ

Davant vocal (precedida o no de h)

3 • Els pronoms febles em, et, el, la, es i en s’apostrofen davant d’un verb o d’un altre pronom començat per vocal: m’agrada, t’hi jugues, l’infla, l’hem vista, s’ho emporta, ens n’adonem. • Els pronoms febles em, ens, et, el, els, es i en s’apostrofen darrere d’un verb o d’un altre pronom acabat en una vocal: mira’m, deixi’ns, renta’t, emporta-te’l, porteu-me’ls, ajegui’s, anar-se’n. El pronom feble la no s’apostrofa davant de les vocals i o u àtones, precedides o no de h: la ignoren, la incorpora, la uneix, la utilitzem, la humilia.

Les contraccions

APOSTROFACIÓ


ACTIVITATS « REPÀS D’ORTOGRAFIA « UNITAT 3

» ACTIVITATS

45

. Combina els pronoms febles i marca les elisions de les vocals:

L’apòstrof 42. Escriu les formes de l’article el o l’, la o l’. Tin-

gues en compte que no s’apostrofa davant els noms de les lletres. a) renovar b)

d)

uadi d’un riu IVA

f)

11 de setembre

g)

dòlar,

Índia

i)

i

ien.

43. Escriu les formes de la preposició de (de o d’): b) acaben

d) gelat

f) riure

humanitat illa,

11,5 €

usa poc, la

incorpora, l’última novetat.

Les contraccions 47. Escriu les contraccions corresponents:

d) Viu a ca n’Oriac. ➝ Viu a

iogurt

ignoren.

Irene

c) Vaig a ca l’Agustí. ➝ Vaig a

mercat. poble. Ros. Batllori.

DICTAT

hiena

g) vocal precedida h) actors

història de

b) Torna de l’hort. ➝ Torna

ira

e) un import

b)

infla massa poc, la roda.

a) Va a l’institut. ➝ Va

ahir

obrir

c) esclat

Isabel

d) El cotxe també

efa (NIF).

abans-

a)

c) Per anar per bicicleta.

euro i

h) viatjar a

a) des

d) Recorda-et+en. ➝

Escriu la forma la o l’ de l’article i del pronom feble d’acord amb la norma:

humor

ena,

c) No vol dir-em+ho. ➝

46.

iode del mar

e) pagar

b) Colliu-em+els. ➝

e) Se+ens escapa. ➝

aire

c) sentit de

a) Em+hi esforço molt. ➝

Llegeix el text i fixa’t bé quan els mots destacats s’apostrofen o es contrauen. Després, escriu tot el text en un full a part mentre te’l dicten.

hac

Hollywood

44. Desfés les contraccions apostrofant l’article: a) Vaig al metge. ➝ Vaig b) Parla del temps. ➝ Parla

escorxador. incendi.

c) Ho diu pel seu fill. ➝ Ho diu d) És per al Jordi. ➝ És per e) Va a cal ferrer. ➝ Va a f) Són de can Portell. ➝ Són de

Àlex. Ot. apotecari. Amat.

Vaig demanar un entrepà de llonganissa. Em van servir una barra d’un pam de llarg, d’aquestes primetes, molt mones, que alguns en diuen flautes. El vaig contemplar fascinat: el gruix dels talls de llonganissa era una trentena part del gruix del pa. Vaig agafar un dels talls, me’l vaig dur a l’alçada de l’ull i hi vaig mirar a través com si fos vidre esmerilat. Era tan prim que podia veure la cara dels cambrers, que al seu torn miraven aquell individu que els observava per un monocle de llonganissa. Quim Monzó: «Defensa del sandvitx».

77


UNITAT 3 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Elvira Llabrés: «Creiem que el món és nostre, i no, nosaltres som seus» És una de les grans expertes en meteorologia de l’American Magic, l’equip de la Copa Amèrica del prestigiós New York Yacht Club. Interpreta els milions de dades que recullen cada dia els sensors del vaixell per traçar la millor estratègia rumb a la victòria. Va començar a navegar als sis anys i no ha deixat mai de fer-ho. Vostè és peça clau del vaixell de l’American Magic que participa en la Copa Amèrica. Al vaixell hi ha 800 sensors que recopilen un terabyte i mig de dades al dia. Jo espremo aquestes dades per trobar la màxima eficiència del vaixell, per guanyar cada mil·límetre que puguem en la competició. I vostè on és? Al vaixell de suport, veient les dades a tota hora, i quan arribem a terra continuo analitzant i comparant dades. És l’única dona de l’equip? Navegant sí. Som unes 40 persones a l’aigua, però a terra hi ha una noia molt jove que es dedica a fer peces per al vaixell amb una impressora 3D. Vaixells que volen. Un metre per sobre de l’aigua a més de 45 nusos (uns 25 quilòmetres per hora). No sents la dringadissa de l’aigua i no notes el moviment de les onades, és com si fossis a la catifa d’Aladí. Deu haver vist coses increïbles. Veure balenes o cent dofins saltant al voltant del vaixell em dona vida. També he vist algun tauró més a prop del que hauria volgut quan baixo amb arpó

78

a buscar menjar. Però el més impressionant va ser l’arc de Sant Martí lunar durant la nit. Quan veig aquests fenòmens em sento diminuta. També deu haver vist el mal que fem. Això de les escombraries i el plàstic és trist. Cal veure-ho. Reculls quilos de plàstic d’una platja i l’endemà la marea torna a omplir-la. És increïble el que estem fent al planeta. La natura pot viure sense nos­altres, però nosaltres no podem viure sense ella, i això sembla que no ho entenem. Quines lliçons li ha donat el mar? Al mar ho relativitzes tot, fins i tot el concepte de temps, i tens molt clar què està a les teves mans i què no. La força de la natura et posa al teu lloc. Els humans creiem que el món és nostre, i no, nosaltres som seus. Li agraden els esports masculins? Ballarina de ballet no em va, però hi ha nois als quals sí. Vaig tenir la sort de créixer en una família en la qual no hi havia coses de nois o de noies. No em van coartar mai ni em van qüestionar, i això és una cosa molt important. Si volem dones lliures cal donar-los la mateixa llibertat. Ima Sanchís: «La Contra» de La Vanguardia, 01/08/2020 (text adaptat).


POSA’T A PROVA « UNITAT 3

1. Elvira Llabrés...

7.

f a peces per a vaixells amb una impressora 3D. aça taurons amb arpó. c é s enginyera de computació i meteoròloga. s tripulant d’un vaixell que participa en la é Copa Amèrica.

2. Amb la frase «Jo espremo aquestes dades»,

Substitueix els sintagmes subratllats pel pronom feble corresponent: a) Quan arribo a terra analitzo les dades. ➝ b) No entenem això.➝ c) Cal donar llibertat a les dones.

Llabrés vol dir que...

xtreu la informació essencial de les dades. e t reu tota la informació possible de les dades. c opia totes les dades en uns fulls ben atapeïts. d escarta les dades que no són significatives.

3.

Digues si aquestes afirmacions son vertaderes (V) o falses (F): n l’equip American Magic hi ha dues dones. E ls vaixells que participen en la Copa Amè E rica van a 45 quilòmetres per hora. es marees arrosseguen deixalles de plàstic L cap a les platges. Elvira Llabrés li hauria agradat ser ballari A na de ballet.

4.

Què és el més impressionant que ha vist l’entrevistada? ent dofins saltant al voltant del vaixell. C a catifa d’Aladí. L Q uilos de plàstic en una platja. ’arc de Sant Martí lunar. L

5. El titular de l’entrevista és «Creiem que el món és nostre, i no, nosaltres som seus». Quina altra frase del text significa si fa o no fa el mateix?

L a natura pot viure sense nosaltres, però nosaltres no podem viure sense ella. A l mar ho relativitzes tot. R eculls quilos de plàstic d’una platja i l’endemà la marea torna a omplir-la. uan veig aquests fenòmens em sento di Q minuta.

a) Al mar ho relativitzes tot. ➝ b) Cal donar-los la mateixa llibertat. ➝ c) Ho és molt, d’important. ➝ d) La marea torna a omplir-la de plàstic. ➝

9.

Escriu la forma de l’article corresponent en aquestes oracions: a)

equip ja ha arribat a

b)

unitat és

c)

hardware pertany a

d) He tret

illa.

única opció.

adhesiu amb

FBI. ungla.

10.

Identifica els dos errors en l’apostrofació que hi ha en les oracions següents i corregeix-los: a) L’enginyera treballa a l’American Magic. b) No és l’únic problema de l’universitat. c) El conte d’Aladí no té res a veure amb el del flautista de Hamelín. d) Un company d’equip va caure a l’aigua.

Per escrit Pensa quins altres detalls de la vida i l’activitat d’Elvira Llabrés t’agradaria conèixer i redacta cinc preguntes per completar l’entrevista.

De viva veu

6. Què vol dir coartar? osar en dubte. P nimar, encoratjar. A

8.

Quina funció (CD, CI, Atr) fan els pronoms febles subratllats en les oracions següents?

E liminar, suprimir. estringir, limitar. R

Per parelles, prepareu una entrevista sobre l’activitat laboral imaginària d’un de vosaltres.

79


PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

» ORGANITZEM UN FESTIVAL DE MÚSICA L’organització de festivals de música és una pràctica de dinamització cultural cada vegada més habitual, ja que atrauen un turisme de qualitat i són una font de prestigi per al territori. En aquest projecte us proposem que organitzeu el vostre festival de música. Trieu l’espai on tindrà lloc, presenteu els grups o cantants que hi participaran, ocupeu-vos dels aspectes organitzatius i feu-ne la promoció.

? Què hem de fer

ental o natum u on m i pa es n u liesportiu o 1. Seleccionar el i lldoelc vostre centre, una sala de concerts, ulgn upoeu donar al festival. volada que vu Pot ser un espa la e d rà d en ep d t viviu; to mural de la zona on nts i l’estil: un gènere ta ) n ls ca na o io s ac p rn ru te g in o eu 2. Triar entre cincelifedstival (artistes locals, comarcals, nacionrialats. un programa va ia... Decidir l’abast d o ) ... ca si às cl p, , po biografia, discograf ck u re ro b k, l, ol ti (f es et t: cr an n ip rtic sical co criptiva de cada pa es d xa fit na u re u representatiu. scri a m A. E te n ’u d ip cl eo s el vid uscar en cada ca B. B ió. s de so i il·luminac ip u eq s el r al ga iv lo st L C. s. 3. Planificar el feles actuacions. la gestió de residu re u ve re P . D ar am sics. A . Progr i l’estada dels mú at ll as tr el r za it B. Organ són elements clau a, or d ca es gr en ió ó ramac 4. Fer-ne la promt oi ciuna imatge trencadora, a més d’una prog Un nom atraien tingui èxit. tistes que hi ell. ar rt s ca el d el perquè el festival es e n m te rs ya n el d ents festival i disse al i inclogui fragm iv st fe el A .Triar el nom del ti en es pr omocional que B. F er un vídeo pr prendran part.

80


PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

Com ho hem de fer?

1. Organització

Es tracta de fer un treball cooperatiu en grups de cinc o sis alumnes. Cada grup s’ha de constituir en un comitè organitzador per consensuar el nom del festival, l’emplaçament, els art istes participants i la durada. Dins del grup hi ha d’haver una comissi ó de continguts que s’ha d’encarregar de les tasques següents: 1. Cercar informació sobre cada grup o intèrpret i redactar-ne una fitxa de pre sentació i una descripció breu amb l’enllaç al videoclip d’una can çó. 2. Establir el programa del festival: dat es, horaris, ordre de les actuacions… 3. Dissenyar la campanya de promoció , que ha d’incloure un cartell del festival i un vídeo promocional. També hi ha d’haver una comissió tècnic a que ha fer un informe amb aquests con tinguts: 1. Organització dels trasllats i l’estada dels participants. 2. Lloguer dels equips de so (micròfon s, altaveus, taules de so…) i d’il·lumina ció i de l’escenari. 3. Sostenibilitat i gestió de residus: rec ollida selectiva de deixalles amb conten idors diferenciats, gots reutilitzables, materials recicla bles, lavabos que respectin els criteris ecològics… Totes dues comissions hauran de fer una exposició oral breu per explicar la seva feina. 2.  Cerca d’informació En l’espai personal del web www.barca nova.cat trobareu les instruccions per fer les tasques següents: 1. Preparar la fitxa descriptiva dels gru ps i els cantants participants. 2. Fer la campanya de promoció: llengua tge publicitari, text sonor i imatges visu als, eines… 3. Calcular la potència de so i llum nec essària per a un espai donat. 4. Gestionar els residus i minimitzar l’im pacte ambiental. 3. Les fitxes descriptives S’han d’utilitzar fonts fiables per docum entar-se i escriure-les amb l’ordinado r amb les pròpies paraules. Cal revisar els textos entre tots els memb res del grup per assegurar-se que són correctes, clars i precisos. 4. El disseny del cartell En el cartell, amb una estètica d’acord amb l’estil musical, hi ha d’aparèixer el nom, el lloc i les dates, el programa de concerts i l’eslògan. És imp ortant que no hi hagi errades. 5. El vídeo promocional El vídeo, d’uns tres o quatre minuts, ha de combinar imatges del lloc on es farà el festival i del cartell amb fragments de cançons dels músics partici pants. Una veu en off ha de donar les info rmacions bàsiques (lloc, dates, participants...), convidar a assisti r-hi i dir-ne l’eslògan.

81


PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

Material complementari i models CARTELL

Internacional de Hip-hop de Balaguer (FIHHB) —Hip-ho p dels cinc continents—

12 i 13 DE JUNY Pavelló 1r d’octubre (carrer d’Urgell, 100, Balaguer, Lleida)

Divendres 12 Howie Lee (Xina, Àsia) Sophiya (Austràlia, Oceania)

Dissabte 13 Homes Llúdriga (Catalunya, Europa) Alaclair Ensemble (el Canadà, Amèrica) Elom 20ce (Togo, Àfrica) VEU EN OFF D’UN VÍDEO PROMOCIONAL La millor música urbana de tot el planeta ens visita. Dissabte 12 i divendres 13 de juny el Festival Internacional de Hip-hop de Balaguer ho torna a fer: hip-hop dels cinc continents a la Noguera, hip-hop dels cinc continents a Balaguer. Enguany, amb un cartell de luxe! Divendres obrirem foc amb exotisme. Qui diu que a Àsia només s’hi cultiva melós K-pop? El rap i el hip-hop hi són cada vegada més presents. Ens ho demostrarà el productor i músic xinès Howie Lee, que ens oferirà una sessió densa i amb tocs onírics a partir del seu darrer treball: 7 Weapons Series. (Howie Lee. 7 Weapons Series: https://youtu.be/XmaDA_UzFA8) Tancarem la primera nit amb un hip-hop femení i poderós provinent dels antípodes, amb l’estrena a Europa de l’australiana Sophiya. Ritmes pesants i contundents, lletres críptiques i rotundes i un flow digne d’admiració. (Sophiya. 64 Bars: https://youtu.be/ynHmrL3gTEc)

82


PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

Dissabte encendrem la flama amb hip-hop de quilòmetre 0. Els Homes Llúdriga ens duran el seu rap d’influència negra i contingut reivindicatiu. Gaudirem dels temes del seu darrer EP, Morning Joints, a més de molts dels seus hits. (Homes Llúdriga. Galons: https://youtu.be/SMDot0bp8Ts) A continuació apujarem la temperatura amb el togolès Elom 20ce. Lletres reivindicatives i profundes i música d’una riquesa desbordant, amb tocs de jazz i influències de la música tradicional africana, el reggae, la rumba congolesa, la bossa nova... (Elom 20ce. Amewuga: https://youtu.be/9sixb5vh-4Y) Tancarem edició amb els canadencs Alaclair Ensemble. Alegria i bon humor combinats amb riquesa musical i avantguarda rítmica. La banda presentarà el seu darrer treball, Capitaine Canada, i farà un repàs extens a la seva carrera. (Alaclair Ensemble. Cophenague: https://youtu.be/UFQv82wC_o8) El 12 i el 13 de juny, al pavelló 1r d’octubre de Balaguer (carrer d’Urgell, número 100), torna el FIHHB. Un any més: hip-hop dels cinc continents a la Noguera, hip-hop dels cinc continents a Balaguer.

FITXA DESCRIPTIVA Alaclair Ensemble. Aquest col·lectiu de hip-hop va néixer l’any 2010 a Ciutat de Quebec (el Canadà). D’aleshores ençà, s’ha convertit en un dels referents de la música urbana canadenca amb set àlbums d’estudi. Les seves bases musicals comprenen tots els estils i textures. El laboratori rítmic dirigit pel productor Vlooper és un veritable país de les meravelles. La resta dels membres —Ogden, KenLo, Claude Bégin, Eman i Mash— reciten lletres que combinen el francès i l’anglès, uns textos irònics, fins i tot satírics, sovint absurds, que no coneixen límits i toquen sense transició temes seriosos i divertits, lleugers i transcendents, foscos i lluminosos. La banda presentarà al FIHHB el seu darrer treball, Capitaine Canada, aparegut al mes de maig de 2020. Aquest treball recupera el so primigeni del grup amb la cadència malenconiosa que sempre l’ha caracteritzat. I amb una peculiaritat: totes les veus estan modificades sintèticament.

INDICACIONS TÈCNIQUES Pavelló 1r d’octubre de Balaguer: 1.250 m2 de pista. Escenari: 8 x 8 metres (64 m2). Potència de so: 10 watts per persona assistent i una pressió acústica de 120 decibels en tota l’àrea audible. Altaveus dirigits als públic o PA (de l’anglès public adress): dues torres i trípodes o estructures que els mantinguin a una certa alçada. Monitors: un per músic i quatre a la part frontal de l’escenari perquè el cobreixi de banda a banda. Micròfons: per a totes les persones que cantin o facin cors. Il·luminació: frontal, és a dir, dirigida a la cara dels músics, i lateral. Pot compartir estructura amb els altaveus. Taula de so, cables (especialment la mànega de senyal —la que va de la taula als instruments, els altaveus i els micròfons— i la mànega de corrent —la que va de la presa de corrent a la taula) i tota la varietat de connectors ( jack, minijack…).

83


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.