llengua c ata l a n a i literatura LluĂs Homs
Josep Rosell
Ignasi Llompart
Xavier Breil
t noveta al editori
2016
1r batxillerat
7 7 ITAT ITAT UNUN
lel gg ssese l s l e e d d a r a r u tut rara aaliltiete .L .L 77 v ivi i i i i i ii ixx i v v x x , i , i v v
ss e
aa ern odoedrn tM dadtaM L’E 1. 1L.’E
xx
GUIÓGUIÓ
ítiques ues i pol polítiq i ials soc ials ues tiqsoc ues erís tiq act erís Car Cara.act a.ope eur ope na eur nader t Mo Moder Edat Eda . 09). 09)(15 (15ael aelRaf s, de eneRaf s, de ened’At cola d’At L’es L’escola
a rla pa parl s de de s ri ito rrri teito tesrr als al erna odna Mer atod M Ed at L’ Ed 1. L’ 1. 1. 1. lana na calata cata
delaparla par deres rester les ter na a a les nader t Mo i social Moder aial soc Edat Eda a iític pol ític ació ó pol Situ na.aci Situ na.ala catalacat
117 117
LA LANA NA RR RR ATAT IVA IVAI EL I ELTE TE ATAT RE RE 2.2 2.2 3.3.
rr eC eC or or da da to to riride de
UN UN ITA ITA T T2 2
Co Co nC nC epep te te s sCl Cl au au
2.2 2.2 4.4.
2.2 2.2 5.5. 2.26.
AC AC TITI VIVI TATA TSTSFIFI NA NA LSLSDE DEBLBL OC OC
2.2 2.2 7.7.
2.28.
rr eC eC erer Ca Ca
CC om om en en ta ta riride dete te
2.3 2.3 0.0.
xt xt
2.29.
2.3 2.3 1.1.
4444
4545
C om s ’ e s t ru ct u r a
u n a u n i tat
El llibre s’estructura en tres grans apartats: Literatura, Anàlisi del text i ús de la llengua i Normativa bàsica de la llengua. L’apartat de Literatura s’estructura en 10 capítols, cadascun dels quals conté una doble pàgina inicial en què es presenten els diversos continguts que s’hi tractaran. Títol del capítol
7. La literatura dels segles xvi , xvii i xviii
UNITAT 7
El segle xv marca la fi de l’Edat Mitjana i l’inici de l’Edat Moderna. Els límits d’aquest nou període se solen fixar entre la caiguda de Constantinoble en poder dels turcs (1453) i la Revolució Francesa (1789). Són, doncs, gairebé tres segles i mig en què la societat europea configurarà un nou ordre sociopolític, una nova manera d’entendre el món i una nova sensibilitat artística. L’expansió de l’Humanisme italià constitueix la base i el punt de partida dels grans moviments artístics i literaris de l’Edat Moderna. En primer lloc, del Renaixement (segles xv i xvi); després, del Barroc (segle xvii); i, finalment, de la Il·lustració i el Neoclassicisme (segle xviii).
GUIÓ
Guió: índex dels
temes principals que es tracten en el capítol.
Apartats:
1. L’Edat Moderna
1. L’Edat Moderna 2. La literatura culta durant l’Edat Moderna 3. La literatura popular durant l’Edat Moderna L’escola d’Atenes, de Rafael (1509).
numerats amb un títol indicatiu.
Edat Moderna europea. Característiques socials i polítiques – Creixement demogràfic, sobretot a les grans ciutats – Expansió econòmica gràcies al primer capitalisme – Consolidació de la burgesia urbana, comercial i artesana
– Creació de grans potències estatals amb una monarquia autoritària (Espanya, França, Anglaterra i Portugal) – Colonització d’Amèrica
1.1. L’Edat Moderna als territoris de parla catalana La situació social, econòmica i cultural dels territoris de parla catalana durant l’Edat Moderna no respon, en general, a la visió positiva i optimista que trobem en el context europeu; al contrari, es produeix un retraïment important en tots els àmbits, fet que situa la cultura catalana moderna en un segon pla, ja que no excel·leix tant com en èpoques anteriors. Edat Moderna a les terres de parla catalana. Situació política i social
Font iconogràfica: Imatge il·lustrativa dels continguts del bloc acompanyada d’un peu informatiu.
Quadres resum
que contribueixen a simplificar les explicacions.
– Descens demogràfic (pestes, males collites i expulsió dels moriscos de València el 1609) – Economia en recessió: pèrdua del mercat mediterrani – Domini de Castella sobre Aragó malgrat mantenir-se la separació de regnes fins al 1716, pel Decret de Nova Planta, al final de la guerra de Successió
11 de setembre de 1714, d’Antoni Estruch i Bros.
117
Cada capítol es tanca amb un apartat d’activitats: LA NARRATIVA I EL TEATRE
UNITAT 2
2.23. Des dels seus orígens, es considera que el teatre té una dimensió doble: literària i escènica. Aristòtil supeditava l’espectacle al text. En canvi, a partir del Romanticisme s’atorga una gran importància a l’espectacle. – ¿A partir de quin moment creus que els autors de teatre dediquen una major atenció a la didascàlia? – ¿Amb quin objectiu la representació teatral posa en joc un llenguatge escènic característic? Quins elements formen part d’aquest llenguatge?
Comentari de text:
activitats sobre un text representatiu del període històric estudiat.
2.24.
Repassa el concepte de melodrama (p. 000) i explica per què sovint s’utilitza amb sentit pejoratiu.
2.25. Quins són els tres grans autors de la tragèdia grega clàssica? Busca una obra de cada un. 2.26. Explica amb paraules teves la diferent fun-
ció que ha tingut el teatre al llarg del temps: catarsi, per als grecs; entreteniment per a la Commedia dell’Arte (segle xvi); moralitzant per a Molière (segle xvii); sensibilització social per a Ibsen (fi del segle xix); reflexió política, per a Brecht (primera meitat del segle xx).
2.27. Explica, amb algun exemple, la diferència entre estil (o discurs) indirecte lliure i monòleg interior.
2.28. En els seus orígens, què tingueren en comú
la farsa, l’entremès i el sainet?
dels quatre apartats, seguint si vols, l’estil del comentari de text de la unitat 3. A) • Relaciona el fragment amb l’autor i l’època. • Identifica el gènere del text. • Expressa la relació de l’obra amb alguna altra d’anterior. B) • Identifica el tema principal del fragment. • Relaciona aquest tema amb altres dades històriques i socials. • Localitza, si escau, parts en el text que es puguin vincular amb el tema. • Expressa en quina part de l’obra s’ubica el fragment. • Relaciona els personatges que hi apareixen i explica quin paper juguen en l’obra.
Evolució dels gèneres literaris: • Èpica → Narrativa • Dramàtica → Teatre • Lírica → Poesia • Tots tres poden ser cultes o populars. • Hi ha també els gèneres didacticoassagístics Elements formals de la poesia: • Metre: tècniques del recompte de síl·labes; versos llargs i curts • Rima: consonant i assonant • Ritme: peus mètrics • Estrofes: apariat, quartet, sonet, romanç…
C) • Localitza algun recurs expressiu en el fragment (tòpics literaris, figures retòriques…). • Expressa quin efecte tenen sobre el lector els recursos anteriors. • Analitza el tipus de llenguatge del fragment. D) • Fes una valoració general del text per dir si compleix les característiques pròpies de l’autor, l’època i el gènere. • Fes una valoració personal del text, des de la pròpia experiència o des de coneixements previs.
Un cop feta la selecció de materials, cal redactar una introducció a tall de presentació de la mostra i posar-hi un títol suggestiu que jugui amb el concepte de literatura.
2.30.
En la mostra, es pot obrir per a cada objecte un fòrum per recollir les visions dels visitants al respecte.
Busca entre l’obra teatral de Molière tres obres que tinguin com a personatge central un personatge arquetípic (estàtic).
2.29. Recull els elements que aquí es consignen,
2.31. Localitza la versió en pop-up de L’Odissea,
obra de Sam Ita (Editorial Cruïlla), llegeix-la i fesne un breu resum de l’argument. Quins episodis hi són més destacats?
Elements formals de la narrativa: • El punt de vista: intern o extern • Els personatges: principals i secundaris; plans i rodons • Veu dels personatges: estil (o discurs) directe o indirecte • Argument i trama
Conceptes clau:
recordatori dels conceptes clau treballats en el bloc.
Elements formals del teatre: • Acte, quadre i escena • Apunts i acotacions • Diàleg, monòleg, apart, veu en off
ACTIVITATS FINALS DE BLOC Es tracta de crear una col·lecció pública (mural, exposició…) d’objectes, reals o fotocopiats, vinculats amb la literatura d’una manera diferent a l’habitual. Vegeu la possible relació d’objectes a continuació.
reCerCa
Comentari de text els quals permetrien elaborar un comentari de text sobre el fragment d’Antígona, de Salvador Espriu (p. 37). A continuació, redacta completament un
reCordatori de ConCeptes Clau
a) Un autor teatral portat al cinema actual. b) Una novel·la clàssica o molt coneguda portada al cinema actual. c) Una obra catalana que ha estat novel·la i obra de teatre. d) Una narració clàssica que s’ha transportat al còmic. e) Un autor que considerem clàssic tot i que no és mort.
f) Una obra de teatre escrita sense acotacions. g) Un anunci publicitari construït amb punt de vista intern. h) Un conte popular que ha esdevingut un conte culte. i) Un llibre que parla de literatura i on quasi no surten obres ni autors. j) Un objecte relacionat amb la poesia trobat pel carrer. k) Un anunci publicitari construït amb una el·lipsi o una anticipació. l) Un text teòricament no literari però que podria ser-ho per la seva qualitat. m) Mostres de rima presents en la vida quotidiana. n) Personatges de la literatura clàssica que segueixen vius. o) Un exemple de figura retòrica no vinculada a la poesia. p) Una mostra de poesia sense paraules. Etcètera.
44
Activitats de final del bloc:
activitats sobre un text representatiu del període històric estudiat.
45
El segon gran apartat és el d’Anàlisi del text i ús de la llengua, que s’estructura en 6 capítols: Guió: índex dels temes principals que es tracten en el capítol. Citació: a propòsit de
Capítol 1 GUIÓ 1. Lectura Les paraules primeres 2. Ús de la llengua Comunicació i llenguatge
CAPÍTOL 1 pensaven –alguns Durant molt de temps els teòrics de la cultura els més humils signes ho pensen encara–que els primers signes, objectes manufactuque feien pensar en una civilització, eren els com a Homo faber, rats. En aquesta perspectiva definien l’home de la cultucaracterístic més el era tret aquest i fabricant d’estris, naturalesa a la cultura. El tret que permetia donar el salt de la la línia de demarcació ra. Avui s’ha canviat d’opinió i creiem que els atuells, sinó el entre la cultura i la naturalesa no són els estris, és el humanitat la de llindar el llenguatge articulat. Penso que realment el salt. llenguatge. Amb el llenguatge es produeix
Lectura
Vocabulari Barroer -a. Es diu d’una persona que treballa malament, que no és gens delicada ni s’hi mira gaire a l’hora de fer una cosa, matussera. Col·lateral. Situat lateralment, que està al costat. Ai las! Interjecció que s’usa per expressar el plany, el lament. Prefigurat -ada. Es diu d’una cosa que pren la figura o la forma amb anterioritat.
Vocabulari: definició
de les paraules que poden presentar alguna dificultat de comprensió, que apareixen destacades en color en el text.
Guerrers massai, a Tanzània, en una cerimònia cultural.
Text introductori:
emmarca i dóna context a la lectura.
Les paraules primeres
Sebastià Serrano: Signes, llengua i cultura. Edicions 62.
la lectura i del contingut de la unitat.
Si el salt de la naturalesa a la cultura es produí gràcies al llenguatge, quines condicions físiques permeteren a l’Homo sapiens assolir aquesta facultat?; quins avantatges tenen les paraules perquè el nostre avantpassat fes aquesta opció en el moment que cercava una comunicació eficaç? Aquestes preguntes troben resposta en el text que llegireu, un dels vint-i-dos assaigs que, en forma de relats breus, componen el llibre Històries naturals de la paraula. Amb aquesta obra i d’altres del mateix estil, el professor Jesús Tuson s’ha proposat divulgar entre el gran públic qüestions relatives als fenòmens del llenguatge, i hi ha reeixit plenament, sobretot gràcies a la forma tan amena i entenedora amb què s’adreça al lector. Els seus arguments s’entenen i, precisament per això, convencen.
Totes aquestes històries de les paraules, totes les històries possibles i imaginables, passades, presents i futures, van començar ara fa aproximadament cent cinquanta mil anys. I van començar de la manera següent. A l’Àfrica oriental, en algun lloc de la llarguíssima depressió coneguda amb el nom de Rift Valley, un grup de gent fa poc que ha arribat a la con5 dició d’Homo sapiens. Disposen d’un gran cervell, d’uns mil quatre-cents centímetres cúbics de mitjana, i a més tenen unes cordes vocals molt lleugeres, situades ja a l’alçada de la nou del coll. Els seus avantpassats van fer un camí molt llarg: primer es van posar dempeus, van alliberar les extremitats superiors de la servitud locomotiva i van començar a fabricar ins10 truments de pedra, una mica barroers, tot s’ha de dir, però molt útils per escorxar els animals morts. És per aquesta i per altres raons que els anomenem Homo habilis. Després va aparèixer l’Homo erectus, amb vocació d’emigrant, que des d’Àfrica es va escampar per Europa i Àsia. D’altres avantpassats del sapiens, en línia directa o per branques col·laterals (er15 gaster, heidelberguensis, neanderthalensis), també van tenir ànsies viatgeres; però tots van acabar per extingir-se, ai las!, tant els emigrants com els qui van restar en el seu lloc d’origen, a l’Àfrica. Així doncs, aquests sapiens que ara tenen el cervell tan gros i les cordes tan baixes i fines estan ja en condicions de fer una proesa espectacular 20 perquè el seu cervell pot simplificar i organitzar tot un munt de sensacions i percepcions que, sense aquesta màquina potentíssima, tindrien una configuració força caòtica. A més, les cordes d’aquesta gent són prou sensibles per vibrar sota la pressió de l’aire pulmonar, cosa que els permet fer tot de melodies extraordinàriament matisades: les músiques del cant i de 25 la parla. Cervell i cordes: vet aquí les dues eines essencials d’una comunicació verbal que ara ja s’anuncia molt i molt rica; una comunicació prefigurada, sens dubte, pels seus avantpassats, al llarg d’un camí evolutiu llarg i pacient. L’Homo sapiens parla.
183
Lectura de gèneres
literaris diversos, amb vocabulari i una fitxa biogràfica final de l’autor o autora.
En aquest apartat es treballen aspectes de comunicació i llenguatge i tipologia textual. Al final de cada bloc hi ha activitats numerades correlativament. CAPÍTOL 1 1.20. Analitza les característiques principals d’aquests textos i, després, digues de cada un la tipologia (narrativa, descriptiva, retòrica, conversacional, etc.) i el gènere (llegenda, assaig, discurs, embarbussament, refrany, biografia, etc.).
Adreces web:
a) I bé, camarades, quin és el contingut de la nostra vida? Enfrontem-nos-hi: les nostres vides són miserables, fatigoses i curtes. Naixem, se’ns dóna el menjar just per conservar l’alè en els nostres cossos, i els qui som capaços ens veiem forçats a treballar fins al darrer àtom de la nostra vida, i al mateix moment en què ja no servim se’ns occeix amb odiosa cruesa. Cap animal a Anglaterra no sap què és la felicitat o l’esbarjo (després del primer any). Cap animal a Anglaterra no és lliure. La vida d’un animal és una vida de misèria i d’esclavatge: aquesta és la plena i nua veritat. ¿No és més clar que l’aigua, camarades, que els mals d’aquesta vida ens vénen de la tirania dels éssers humans? Desfem-nos de l’home, i el producte del nostre treball serà per a nosaltres. En un tancar i obrir d’ulls serem rics i lliures. Què cal fer? Doncs, res més que treballar nit i dia, amb cos i ànima, per a l’expulsió de la raça humana! Aquest és el meu missatge que us dono, camarades: REVOLTA!
en algunes pàgines remetem al lloc web www.espaibarcanova.cat, on hi ha enllaços relacionats amb la matèria o que són necessaris per resoldre algunes de les activitats del llibre.
1.21. En l’anunci següent, que trobaràs a www.
espaibarcanova.cat, hi veuràs una reunió entre diferents interlocutors. Mira’l i després de recordar les característiques d’un text conversacional, respon:
el vídeo i, de cada intervenció d’un protagonista, intenta imaginar quina devia ser la pregunta que li van fer.
– Quina estructura té la conversa?
George Orwell: La revolta dels animals. Destino / Edicions 62. (Text adaptat.)
b) Una polla xica, pica, pallarica, camacurta i becarica, va tenir set polls xics, pics, pallarics, camacurts i becarics. Si la polla no hagués estat xica, pica, pallarica, camacurta i becarica, no hauria tingut els set polls xics, pics, pallarics, camacurts i becarics.
d’apartat que serveixen per desenvolupar alguna de les competències bàsiques de la matèria a partir de diverses fonts textuals del llibre o d’altres d’audiovisuals a les quals s’accedeix des del lloc web de l’editorial: www.espaibarcanova.cat.
1.25. Aquí tens una altra notícia, més breu (www.
espaibarcanova.cat). Mira-la i converteix-la en una notícia escrita per a un diari, tot afegint-hi una breu entrevista inventada (hauràs de pensar qui s’entrevista, què se li pregunta i què respon).
– Quin paper hi juga el llenguatge no verbal? Busca exemples de gestos facials, mirades o canvis en el to de veu. (Exemples: la dona abaixa el cap quan li respon el cap, l’últim home que parla mira a l’horitzó mentre acaba la frase.)
– Quan una càmera ens mostra una conversa, normalment enfoca la persona que està parlant, però, si t’hi fixes, en aquest vídeo hi ha algunes excepcions. Per què? Què creus que buscava el director fent-ho així?
Activitats finals:
a) titular b) entradeta c) les sis preguntes del cos
– Quins papers fan els diferents interlocutors en aquesta situació comunicativa?
– Quin registre s’hi fa servir?
1.24. Un dels textos narratius audiovisuals que veiem més sovint són les notícies. Mira aquesta notícia a www.espaibarcanova.cat i identifica-hi:
1.23. Una mestra que buscava feina va decidir fer un currículum original, en forma de vídeo (www. espaibarcanova.cat). Un cop l’hagis vist, fes el següent: – Digues de quin tipus de text dels que hem vist diries que es tracta (una pista: fixa’t en quin tipus de paraula fa servir més). – Agafa un currículum escrit «clàssic», compara’l amb el que has vist i digues: què aporta de diferent fer-ho en format audiovisual? Quins avantatges o inconvenients diries que té cada format? – Ara canvia el codi del text: converteix el vídeo en un text escrit d’entre 5 i 10 línies (pensa que hi hauràs d’afegir elements propis del text escrit, com ara connectors, etc.).
1.25. El vídeo següent (www.espaibarcanova.cat) és una cançó d’un grup de fa anys que feien cançó satírica sobre política i altres temes. En aquest cas es tracta d’una paròdia d’un pasdoble que parla sobre la realitat política del moment (1976) utilitzant alguns recursos propis dels textos retòrics. Mira’t el vídeo, escolta la lletra (pots buscar-la, si cal) i digues quins recursos hi trobes. Per cert, com en molts textos retòrics, per entendre les metàfores i els jocs de paraules et serà molt útil conèixer una mica el context de què parla.
1.22. El vídeo L’equip petit (www. espaibarcanova.cat) és un curtmetratge que explica la història d’un equip de futbol de nens i nenes. Veuràs, però, que la història està narrada d’una manera peculiar perquè no es fa a través d’un narrador, sinó mitjançant textos conversacionals: són una sèrie d’entrevistes de les quals només sentim les respostes. Mira
c) Qui oli remena els dits se n’unta. Una flor no fa estiu ni dues primavera. Gat escaldat, d’aigua freda fuig. Quan la guineu no en pot haver diu que són verdes.
194
195
FONÈTICA I ORTOGRAFIA 27. Tria deu paraules que responguin a cada una de les característiques següents. En acabat, crea una his tòria lliure que les contingui totes. a) Duu un accent obert sobre e a la primera síl·laba. b) És un monosíl·lab amb accent diacrític i comen çat per ema. c) Conté dues a i dues e. d) És una paraula aguda acabada amb rt. e) És una paraula composta escrita amb guionet.
El llibre es tanca amb el tercer gran apartat:
f) Nom en què no s’apostrofa l’article la davant. g) És una forma verbal amb el pronom –lo adherit. h) Conté una dièresi perquè soni la u. i) És una paraula aguda acabada en ò. j) És una paraula esdrúixola acabada en –ia.
Les consonants oclusives orals consten d’una oclusió, durant la qual s’interromp totalment la sorti da de l’aire, seguida immediatament d’una explosió, en què l’aire surt bruscament cap a l’exterior. Segons el punt on es produeix l’obstrucció, en català diferen ciem tres tipus de consonants oclusives: bilabials
dentals
5. Les consonants oclusives
Normativa bàsica de la llengua, en què
ACTIVITATS PRÈVIES DE REPÀS 1. Col·loca en els buits de les frases les grafies se
2.
a) Si pu*es a les fos*es, vigila amb l’ai*a de terra. b) La professora de lin*ística assa*ava un nou pro *ecte. c) Aquestes són les pe*es perfectes per fer un *ant de *iro. d) La se*ent *ota, la pagarem amb tar*eta de crèdit. e) Eva*ar o no l’edifici es va convertir en la *estió clau. f) Aquesta *ueta de gent davant la botiga és fre*ent?
llamp, murs, tant, joventut, arc, perd, curts, admet, fong, verd, fred, amarg, eixam, tronc, cantaran, lentitud.
güents: j, g, gu, gü, c, cu, qu i qü (hi ha de sortir dos cops cada una):
es repassen aspectes bàsics de fonètica, ortografia i morfologia nominal i verbal de la llengua.
bell / pell
Forma parelles de paraules que puguin rimar malgrat tenir grafies diferents, de manera conso nant. En acabat, feshi rodolins, com en l’exemple.
Les consonants són sons que es produeixen amb una obstrucció o una constricció de l’aire expirat en al gun punt del conducte que va des de la laringe fins als llavis.
velars
gas / cas
d) Escali*ada casolana / Mo*iment continu / País *asc / Sa*iesa popular. e) Ha*ent dinat / Re*ent el correu / Ne*ulosa llu nyana / Tro*alla inesperada. f) Cer*ell privilegiat / Nú*ol gris / Arbres de ri*era / Can*i de pis. Es produeix una obstrucció quan un obstacle a la cavitat bucal tanca totalment el pas de l’aire expirat. Es produeix una constricció quan dos òrgans bucals s’aproximen i deixen passar l’aire per un conducte molt estret, on es produeix una fricció de l’aire (sons fricatius).
Les consonants oclusives orals es poden escriure amb diferents lletres; les correspondències més usuals en tre so i grafia figuren en el quadre següent: So
Grafies
Exemples
[p]
p
b
capsa, cop, subsòl, club
[t]
t
d
tall, net, adquirir, fred
[k]
c q
g qu
tanca, rec, mag, reg qüestió, aqüífer, que, qui
[b]
b
v*
objecte, poble, vi, canvi
[d]
d
[g]
g
dolç, faldilla, addicció gu
ganga, ungüent, pingüí, anguila, juguesca
* Només en els parlars en què les lletres b (be alta) i v (ve baixa) representen el mateix so.
5. A Substitueix els sons d’aquestes seqüències per les lletres corresponents.
No és propi de joventut / actuar amb lentitud.
3. Omple els espais de cada línia amb una b o una v (n’hi ha d’haver tres d’una classe i una d’una altra): a) Ca*all de curses / Tornar un re*ot / Ado*ar el camp / Arri*ar tard. b) Got mig *uit / *ernís sintètic / Tomba*a la truita / Carn de *edella. c) *uit graus i mig / Be*edor d’orxata / Go*ern im popular / Aca*ar malament.
dos / tos
Les grafies
Notem que, en cada parell dels exemples anteriors, la primera consonant oclusiva és sonora (s’articula amb la vibració de les cordes vocals) i la segona és sorda (s’articula sense la vibració de les cordes vocals).
4. B Articula els sons oclusius destacats en les seqüències següents i classifica els mots que els contenen atenent al punt d’articulació (bilabials, dentals i velars) i la sonoritat (sonor i sord). a) pany de la porta / bany de mar b) fer un gol / menja col c) davant teu / déu egipci d) esbart d’ocells / corda d’espart e) roca de marga / roba de marca f) no fa falta / seure a la falda
328
a) a[t][k]irir una a[d]dicció b) un ca[b]dill fre[t] i super[p] c) [k]uasi [k]uaranta [g]ineus d) la solitu[t] d’un alber[k] o[p]scur e) ex[p]erimentar un can[b]i f) l’a[d]dició de la [k]uantitat d’un [k]ilo g) les [k]uotes dels socis del clu[p] h) animal d’una [k]uota llar[g]íssima i) [k]ina mala sor[t]! No hi sent; és sor[t]. Per escriure correctament aquests sons oclusius, cal tenir en compte algunes variants fonètiques que es produeixen en certs contextos de la seqüència fònica.
L’ensordiment Les consonants oclusives sonores b, d, g sonen com les sordes corresponents p, t, c a fi de mot davant pausa i a fi de síl·laba seguides de consonant sorda. En aquests contextos fònics, doncs, aquests sons oclusius es pronuncien sempre sords, independent ment de la grafia amb què s’escriuen.
Les explicacions teòriques s’acompanyes de preguntes inicials i finals, a més de bàsiques i d’ampliació. L’alumne trobarà les solucions de totes les activitats al web de l’editorial www.espaibarcanova.cat, la qual cosa els atorga caràcter d’autoavaluació.
329
I a més… Apèndix amb figures retòriques, tòpics literaris,… www.espaibarcanova.cat Enllaços per resoldre
determinades activitats.
Solucionari de les activitats de Normativa bàsica de la llengua
Inclou totes les solucions de les activitats d’aquest apartat perquè l’alumne les imprimeixi i les corregeixi consultant-ne les solucions.
Proves PAU
Recull proves d’accés a la universitat (PAU) dels darrers anys amb l’objectiu de preparar l’alumne de cara a la selectivitat.
Activitats de reforç
Estan pensades per reforçar l’aprenentatge dels continguts estudiats en cada capítol.
Í ndex LITERATURA Bloc 1. Introducció a la literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 1. Els gèneres literaris. La poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 1. Definició de literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 2. Característiques del text literari . . . . . . . . . . . . . 12 3. Els gèneres literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 4. La poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 5. Gèneres poètics de tradició culta . . . . . . . . . . . 22 6. Gèneres poètics de tradició popular . . . . . . . . . 22 7. Noves formes de poesia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 2. La narrativa i el teatre . . . . . . . . . 28 1. Definició de narrativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29 2. L’origen de la narrativa: l’epopeia . . . . . . . . . . . . . 29 3. Classificació de la narrativa . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 4. Els elements formals de la narració . . . . . . . . . . 32 5. El teatre o gènere dramàtic . . . . . . . . . . . . . . . . 35 6. Els orígens del teatre: la tragèdia i la comèdia . . . 36 7. Els elements del text teatral . . . . . . . . . . . . . . . . 38 8. Els gèneres teatrals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39 9. El teatre popular . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Bloc 2. La literatura medieval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 3. Els orígens de la poesia catalana (segles XII i XIII) . . . . . . . . . 48 1. L’Edat Mitjana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 2. La lírica medieval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 3. L’èpica medieval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61 4. Els orígens de la prosa catalana (segles XII i XIII) . . . . . . . . . 64 1. Els primers escrits en català . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 2. Ramon Llull . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 3. Les quatre grans cròniques . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 5. La poesia dels segles XIV i XV . . . 80 1. La pervivència de la poesia trobadoresca . . . . . . 81
2. Els moviments renovadors de la lírica . . . . . . . . . 84 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 6. La narrativa dels segles XIV i XV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 1. La narrativa en vers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99 2. La narració en prosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Tirant lo Blanc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104 3. La prosa religiosa i moral . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Bloc 3. La literatura moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 7. La literatura dels segles XVI, XVII i XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 1. L’Edat Moderna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 2. La literatura culta durant l’Edat Moderna . . . . 118 3. La literatura popular durant l’Edat Moderna . . 129 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Bloc 4. La literatura del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 8. La poesia dels segle XIX . . . . . . . . 136 1. L’Edat Contemporània . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 2. El Romanticisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137 3. La Renaixença . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 4. Els Jocs Florals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 5. Jacint Verdaguer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 Canigó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152 9. La narrativa del segle XIX . . . . . 155 1. La narrativa: de la novel·la històrica al realisme . 155 2. El Realisme i el Naturalisme . . . . . . . . . . . . . . . 157 3. La narrativa catalana realista i naturalista . . . . . 159 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165 10. El teatre català del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 1. El teatre romàntic europeu . . . . . . . . . . . . . . . 167 2. Els inicis del teatre català contemporani . . . . . 167 3. Frederic Soler (Serafí Pitarra) . . . . . . . . . . . . . . 168 4. Àngel Guimerà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169 Terra baixa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
Anàlisi del text i ús de la llengua
Normativa bàsica de la llengua
CAPÍTOL 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 Lectura: Les paraules primeres . . . . . . . . . . . . . . . . 183 Ús de la llengua: Tipologia textual (I) . . . . . . 188 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 191
Fonètica i ortografia . . . . . . . . . . . 302 1. Les vocals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 302 2. La síl·laba, el hiat i el diftong . . . . . . . . . . . . . . . 310 3. L’accent gràfic i la dièresi . . . . . . . . . . . . . . . . . 314 4. L’apòstrof, la contraccció i el guionet . . . . . . . . 321 Activitats de Síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 327 5. Les consonants oclusives . . . . . . . . . . . . . . . . . 328 6. Les consonants fricatives i africades . . . . . . . . 338 7. Les consonants nasals, laterals i ròtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 347 Activitats de Síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 356
CAPÍTOL 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 Lectura: Digues que m’estimes encara que sigui mentida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197 Ús de la llengua: Tipologia textual (II) . . . . . . . 202 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 204 CAPÍTOL 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 208 Lectura: Anís del mono . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209 Ús de la llengua: Els textos periodístics . . . . . 216 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232 CAPÍTOL 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 234 Lectura: Petita teoria de l’eslògan . . . . . . . . . . . . 235 Ús de la llengua: Els textos publicitaris . . . . . . 240 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 253 CAPÍTOL 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 254 Lectura: La construcció dels somnis . . . . . . . . . . . 255 Ús de la llengua: L’exposició oral . . . . . . . . . . 260 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 270
1r BATXILLER
AT
CAPÍTOL 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 272 Lectura: Un món que s’abandona . . . . . . . . . . . . 273 Ús de la llengua: Les varietats de la llengua: La variació social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 280 Les varietats geogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 287 Activitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 295
A LLENGU A C ATA L A NRA I LITERATU Josep Rosell
Ignasi Llompart
Morfologia VERBAL . . . . . . . . . . . . . . 393 1. La morfologia verbal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 393 2. Els verbs haver, ser i estar. Les perífrasis verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 410 Activitats de Síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 417 Apèndix Les figures retòriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 420 Els tòpics literaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 425 Guia per al comentari literari d’un text . . . . . . . . 426
ISBN 978-84-489-4023-2
Xavier Breil
I LITERATU CATALANA LLENGUA
RA
Lluís Homs
Morfologia nominal . . . . . . . . . . . . 357 1. El nom o substantiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 357 2. Morfologia de l’adjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . 364 Activitats de Síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 369 3. L’article . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 370 4. Els demostratius, els possessius i l’interrogatiu quin . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 377 5. Els quantificadors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 383 Activitats de Síntesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 392
ISBN 978-84-489-4065-2 RAT
1r BATXILLE
Els nous materials que us presentem consoliden la renovació dels projectes de Secundària i Batxillerat que vam iniciar el curs passat.
La preparació de la Selectivitat és un dels elements que estructuren els nous llibres per a aquesta etapa.
aper p t a m r fo n e Edició al t i g i d n e é b m a it multisuport. Materials per al docent al web de Cercle d’Educadors i al web Espai Barcanova per als alumnes.
1r batxillerat llengua catalana i literatura Matèria comuna ta r e f o a r t s o La n ació c u d E ’ l a r pe ia Secundàr ia: r ò t a g i l b O
EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat
Distribueix COMERCIAL GRUPO ANAYA Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 Atenció a centres escolars: clients@barcanova.cat
www.barcanova.cat 9244055
@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova 8
421728 468422
W barcanova.cat