CULTURA CLÀSSICA. ESO by Editorial Barcanova

CULTURA CLÀSSICA Nou currículum competencial

NOVETAT 2015

Un projecte complet per al nou currículum competencial 2015 En el marc educatiu competencial, les eines d’aprenentatge han de tenir una organització i un plantejament diferents dels dels llibres de text clàssics. El contingut teòric i les activitats d’aprenentatge, en metodologies competencials, tenen una presentació ben diferenciada: • La informació es presenta en blocs on quedin perfectament identificats els objectes d’aprenentatge. • Les activitats es plantegen com a itineraris formatius competencials, separadament del contingut teòric perquè els alumnes exercitin la competència d’aprendre a aprendre.

PER ALS ALUMNES LLIBRE

-489-3653-2

ISBN 978-84

ÀLEG D E M A N E U E L C AT DE LA NOSTRA O F E R TA D IG ITA L

LLIBRE DIGITAL

ISBN 978-84-489-3739-3

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DEL LLIBRE Aquest projecte d’APRENENTATGE COMPETENCIAL s’estructura en 6 temes. Presentats amb criteris de CONNECTIVITAT DE LA INFORMACIÓ, faciliten als alumnes la interrelació dels coneixements apresos també amb altres matèries curriculars.

Límit d’Estat d’Estat Límit Límit autonòmic d’Estat Límit Límit Límit autonòmic d’Estat d’Estat Límit autonòmic d’Estat Límit d’Estat comarcal Límit comarcal Límit autonòmic autonòmic Límit comarcal Límit autonòmic autonòmic Límit Límit comarcal Límit comarcal comarcal Límit Límit comarcal

TEMA 3

Índex dels apartats en què es divideix el tema.

ELS ROMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA

1. Vora el mar 2. La ciutat grega 3. La ciutat romana 4. La presència dels romans a Catalunya 5. La Hispània romana

Moll hel·lenístic d’Empúries. Segles I i II aC.

Més d’1.000.000 d’1.000.000 d’habitants Fotografies que situen Més d’habitants Més100.00 d’1.000.000 d’habitants De a 1.000.000 1.000.000 d’habitants De 100.00 a d’habitants el contingut que s’exposaMés100.00 d’1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De a 100.000 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 25.000 a habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 25.000 a 100.000 habitants rà en les pàgines següents. De 25.000 100.00 aa 100.000 1.000.000 d’habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De 10.000 25.000 habitants De aaa 1.000.000 d’habitants 10.000 25.000 habitants De 100.00 25.000 100.000 habitants 25.000 100.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants 25.000aaaa10.000 100.000 habitants De 25.000 1.000 10.000 habitants De 100.000 habitants habitants De 1.000 10.000 25.000 habitants 10.000 a10.000 25.000 habitants De 1.000 a aa habitants 10.000 25.000 habitants De 250 a 1.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants a 1.000 habitants De 250 1.000 a 10.000 habitants 1.000 10.000 habitants De 250 a 250 1.000 habitants De 1.000 1.000 aa 10.000 10.000 habitants 100 habitants De a habitants aaa 250 habitants De 100 250 a 1.000 habitants De 250 1.000 habitants 100 250 habitants De 250 a 1.000 habitants De habitants De 250 100 aa a 1.000 250 habitants habitants De 100 250 De 100 250 habitants De 100 aa 250 habitants

3. Com ho sabem? La Ilíada i l’Odissea Reconstrucció del Culip IV. Vaixell romà trobat davant la costa catalana.

•

8. Lectura i comentari d’un mapa 4.1. La imperial Tàrraco

Tàrraco • Bàrcino

sabem? La Ilíada i l’Odissea

Una de les ciutats romanes més importants d’Hispània era Tàrraco, que durant l’Imperi va actuar com a capital d’una gran província. El mateix any en què els romans van arribar a Empúries, van establir el seu principal campament militar a Tàrraco, ja que la seva ubicació els era més idònia per la proximitat al port i per la seva situació estratègica. Poc temps després, aquest gran campament va esdevenir una de les ciutats romanes més riques i poderoses de la Mediterrània occidental, fins a la decadència de l’Imperi romà. Parlem, doncs, d’uns set-cents anys d’història, bona part dels quals encara estan enterrats sota la Tarragona d’ara.

[Font 10]

Font 1. TarracoViva és un festival cultural que té lloc a Tarragona dedicat a la divulgació històrica d'època romana. Font 1. Vies i principals ciutats romanes a Catalunya.

fòrum provincial

temple d’August

Recorda Quan tota la península Ibèrica va formar part de l’Imperi romà, Tàrraco va ser nomenada

circ aqüeducte amfiteatre

capital d’una gran província que abastava tota la meitat nord d’Hispània.

muralles

termes

[Font 22]

Gestes dels romans

via Augusta

[Font 7]

Tarraco per a mi és la ciutat més agradable i estimada de totes les que s’escauen per al descans. Aquí tens un poble honrat, econòmic, tranquil, que manté una certa recança envers els forasters, però, una vegada coneguts, els tracta bé. El clima, que és molt temperat, no té canvis bruscos de temperatura i l’any sembla una primavera constant. La terra dels camps és fèrtil i més encara la dels puigs, i produeix vi i blat tan bons com a Itàlia sense ser la collita de la tardor inferior.

Fonts textuals. [Font 10]

necròpoli

LUCI ANNEU FLORUS (orador i historiador romà del segle II)

herois

teatre

temple de Júpiter fòrum de la colònia

termes

Font 1. Reconstrucció de la Tàrraco romana.

Les fonts il·lustren, contextualitzen o complemenXarxa tenviària el contingut del text.

Font 7. Autopista Autopista Autopista Autovia Autovia Autopista Autopistaestatal Autovia Autopista Carretera Autopista Carretera Autovia Autovia estatal Carretera estatal Il·lustracions docuAutovia Carretera autonòmica Autovia Carretera Carretera autonòmica estatal Carretera estatal autonòmica mentades i d’absolut estatal Carretera comarcal Carretera comarcal Carretera estatal autonòmica autonòmica Carretera comarcal autonòmica rigor científic. Carretera local Carretera local Carretera autonòmica comarcal comarcal Carretera local Carretera comarcal Altres carreteres Carretera comarcal Altres carreteres Carretera local Carretera local Altres carreteres Carretera local Túnel Carretera local Túnel Altres carreteres Altres carreteres carreteres Túnel Altres Altres carreteres Túnel Túnel Túnel Túnel 21

Mare nostrum Mare nostrum

2.1. 2.1. Un Un origen origen de de llegenda llegenda

Hi ha una llegenda molt coneguda que ens exHi ha una llegenda molt coneguda que ens explica com dos germans bessons, Ròmul i Rem, plica com dos germans bessons, Ròmul i Rem, després de ser abandonats al riu dins un cove, després de ser abandonats al riu dins un cove, van ser salvats i alletats per una lloba. [Font 3 i 4] van ser salvats i alletats per una lloba. [Font 3 i 4] Un pastor que va veure l’animal amb els dos inUn pastor que va veure l’animal amb els dos infants els va acollir a casa seva, on es van fer fants els va acollir a casa seva, on es van fer grans. Quan eren uns joves forts i valents, van grans. Quan eren uns joves forts i valents, van conèixer la història de la seva salvació, i per conèixer la història de la seva salvació, i per commemorar aquest fet van voler fundar una commemorar aquest fet van voler fundar una ciutat al mateix lloc on temps enrere havien esciutat al mateix lloc on temps enrere havien estat acollits per la lloba. tat acollits per la lloba. Però de seguida va sorgir un problema entre Però de seguida va sorgir un problema entre ells: tots dos volien ser el rei de la nova ciutat i ells: tots dos volien ser el rei de la nova ciutat i el fet de ser bessons no determinava quina prioel fet de ser bessons no determinava quina prioritat tenia l’un respecte de l’altre. Van decidir ritat tenia l’un respecte de l’altre. Van decidir consultar-ho consultar-ho als als déus déus ii que que fossin fossin ells ells els els qui qui asassignessin signessinel elnou nougovernant. governant.Per Per això això van van situar-se situar-se cada cada un un en en un un turó turó per per observar observar el el vol vol dels dels ocells: ocells: el el que que veiés veiés més més ocells ocells en en un un temps temps dedeterminat terminat seria seria rei. rei. Ròmul Ròmul en en va va veure veure el el doble doble que que el el seu seu germà germà i,i, per per tant, tant, havia havia de de ser ser el el rei. rei. Van Van marcar marcar els els límits límits de de la la ciutat ciutat ii van van decidir decidir que que matarien matarien qui qui gosés gosés traspassar traspassar les les muralles muralles sense sense autorització autorització del del rei. rei. Rem, Rem, gelós gelós per per la la sort sort del del germà, germà, va va incomplir incomplir el el pacte pacte ii va va entrar entrar aa la la ciutat ciutat sense sense el el permís permís del del rei. rei. Ròmul, Ròmul, seguint seguint el el jurament jurament que que havia havia fet, fet, el el va va matar. matar.

[Fonts 8 i 9] Recorda

2.2. 2.2. La La història història

Diu Diu la la llegenda llegenda que que aquests aquests fets fets van van tenir tenir lloc lloc l’any l’any 753 753 aC, aC, data data de de la la fundació fundació de de la la ciutat ciutat que que portaria portaria el el nom nom del del seu seu primer primer rei, rei, Roma. Roma.

3.2. La societat grega 12 12

Vocabulari

Facilitaque…? la comprensió de Sabies

paraules que poden presentar alguna dificultat.

Però les investigacions històriques han demosPerò les investigacions històriques han demostrat que la ciutat va ser fundada al segle viii aC trat que la ciutat va ser fundada al segle viii aC per un poble de pastors que habitava la zona per un poble de pastors que habitava la zona central de la península Itàlica, a la regió del central de la península Itàlica, a la regió del Laci. Laci. La ciutat de Roma era una de les moltes que La ciutat de Roma era una de les moltes que hi havia a tota la península Itàlica, però ben avihi havia a tota la península Itàlica, però ben aviat començà a destacar per la seva intensa activiat començà a destacar per la seva intensa activitat expansiva: va dominar els pobles veïns, tant tat expansiva: va dominar els pobles veïns, tant els del nord com els del sud, fins a apoderar-se els del nord com els del sud, fins a apoderar-se de tota la Península. Però no acabà aquí la seva de tota la Península. Però no acabà aquí la seva expansió. Sortí de les seves fronteres i s’estengué expansió. Sortí de les seves fronteres i s’estengué per tota la Mediterrània, des d’Hispània, a Occiper tota la Mediterrània, des d’Hispània, a Occident, fins a la mar Càspia i Egipte, a Orient, indent, fins a la mar Càspia i Egipte, a Orient, incloent-hi el nord d’Àfrica. Dominaren totalment cloent-hi el nord d’Àfrica. Dominaren totalment el que ells mateixos van batejar com el Mare el que ells mateixos van batejar com el Mare Nostrum (que vol dir ‘la nostra’). Roma va esdeNostrum (que vol dir ‘la nostra’). Roma va esdevenir així el centre d’un imperi poderós i extens. venir així el centre d’un imperi poderós i extens. Els romans deixaren la seva empremta per tot Els romans deixaren la seva empremta per tot aquest aquest territori territori conquerit, conquerit, aa través través de de les les seves seves edificacions, edificacions, com com ara ara teatres teatres ii circs circs oo la la seva seva llengua, llengua, els els seus seus mites mites ii les les seves seves institucions institucions popolítiques lítiques ii jurídiques, jurídiques, elements elements encara encara visibles visibles avui avui en en molts molts indrets. indrets.

Sabies Sabies que…? que…?

Els romans, quan havien de decidir qualsevol afer Els romans, quan havien de decidir qualsevol afer important, sempre consultaven la voluntat dels important, sempre consultaven la voluntat dels déus, i ho feien observant el comportament del déus, i ho feien observant el comportament del vol dels ocells, mirant les entranyes dels animals vol dels ocells, mirant les entranyes dels animals sacrificats, sacrificats,

Ròmul i Rem Ròmul i Rem Aleshores en aquests paratges hi haAleshores en aquests paratges hi havia vastes extensions solitàries. Diu la via vastes extensions solitàries. Diu la tradició que l’escàs cabal d’aigua hatradició que l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flovia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat exposats els nens, i tant on havien estat exposats els nens, i que una lloba assedegada va baixar de que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels les muntanyes que hi ha a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves maplors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pasmelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els nadons amb tor del ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona Larència perquè els criés. Alguns creuen que dona Larència perquè els criés. Alguns creuen que Larència era anomenada lloba entre els pastors, Larència era anomenada lloba entre els pastors, perquè havia prostituït el seu cos: d’aquí prové perquè havia prostituït el seu cos: d’aquí prové l’origen d’aquesta tradició i d’aquest prodigi. l’origen d’aquesta tradició i d’aquest prodigi.

Definició d’algun concepte important que és convenient retenir. Font 9.

Ports i aeroports

Límit d’Estat d’Estat Límit Límit d’Estat autonòmic Límit d’Estat d’Estat Límit autonòmic Límit d’Estat autonòmic Límit d’Estat comarcal Límit comarcal autonòmic autonòmic Límit Límit autonòmic comarcal Límit Límit autonòmic comarcal Límit comarcal Cartografia clara Límit comarcal Límit comarcal Límits administratius

Font 24. La Lloba Capitolina representa Ròmul i Rem alletats per la lloba. Font 24. La Lloba Capitolina representa Ròmul i Rem alletats per la lloba.

Recorda Font 24. Fragment de la pintura de Peter Paul RuFont 24. Fragment de la pintura de Peter Paul Rubens, Ròmul i Rem. bens, Ròmul i Rem.

i entenedora.

Límit d’Estat Límit Fontd’Estat 8. Límit Límit d’Estat autonòmic Límit autonòmic Límit Límit autonòmic comarcal Límit comarcal Límit comarcal

Vocabulari Font aC. Font 2. 2. La La península península Itàlica Itàlica al al segle segle viii viii aC.

[Font 23]

Recorda

TEMA TEMA

2 2. Qui Qui eren eren els els romans? romans?

ont 7]

13 13

Aglomeracions urbanes

Sabies que…?

Ampliació del contingut de l’apartat amb alguna curiositat que convé conèixer. Font 22.

Font 10.

Més d’1.000.000 d’1.000.000 d’habitants d’habitants Més Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 aa 1.000.000 d’habitants Més d’1.000.000 d’habitants De 100.00 1.000.000 d’habitants Per afavorir l’ordre i la claredat Més d’1.000.000 d’habitants 25.000 100.000 habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants 100.00 1.000.000 d’habitants De 25.000 aa 100.000 habitants De 100.00 1.000.000 d’habitants 25.000 100.000 habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants en la presentació, totes les fonts 10.000 25.000 habitants De 25.000 a 100.000 habitants 25.000 100.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants De 25.000 100.000 habitants 10.000 25.000habitants habitants De 25.000 100.000 habitants es 1.000 trobenaaaaaa10.000 diferenciades de l’ex-Font 9. 1.000 10.000 De 10.000 25.000habitants habitants 10.000 25.000 habitants De De 10.000 25.000 habitants 1.000 aa habitants De 10.000 a10.000 25.000 habitants 250 aadel 1.000 habitants De 1.000 ad’habitants 10.000 habitants posició contingut amb un Més d’1.000.000 d’1.000.000 1.000 a 10.000 habitants De 250 1.000 habitants Més d’habitants De 1.000 a 10.000 habitants 250 a 1.000 habitants De 1.000 a 10.000 habitants Més d’1.000.000 d’habitants 100 250 habitants De 250 a 1.000 habitants fons de color i situades a la part De 100.00 a 1.000.000 d’habitants 250 1.000 habitants De 100 a 250 habitants De 100.00 a 1.000.000 d’habitants De 250 a 1.000 habitants 100 250 habitants De 250 a 1.000 habitants De aa 1.000.000 d’habitants De 100 a 250 habitants dreta de la doble pàgina. De 100.00 25.000 100.000 habitants De 100 a 250 habitants De 25.000 a 100.000 habitants De a habitants De 100 100 a 250 250habitants habitants De aa 100.000 habitants De 25.000 10.000 25.000 De 10.000 a 25.000 habitants De 10.000 a 25.000 habitants De 1.000 a 10.000 habitants De 1.000 a 10.000 habitants De 10.000 habitants De 1.000 250 aa a 1.000 habitants De 250 1.000 habitants De 250 a 1.000 habitants De 100 100 aa 250 250 habitants habitants De De 100 a 250 habitants

TEMA

A part del seu assentament a Empúries, tant grecs com romans van fundar altres ciutats. Però hem de diferenciar molt clarament l’actuació d’uns i altres: els grecs van establir un nombre no gaire elevat d’assentaments que es localitzaven sempre a prop de la costa. És el cas de Roses, Antibes, Niça, la mateixa Empúries o Hemeroscopeion. Els romans, en canvi, van fundar moltes de ciutats, però no només a la costa, sinó a tot l’interior del que ells van anomenar Hispània. De les antigues ciutats gregues, en queden molt poques restes visibles, si n’exceptuem, evidentment, Empúries. És per això que ens centrarem principalment en les ciutats que van fundar els romans. [Font 01]

Referència a les fonts: indica quina font il·lustra aquell aspecte concret del contingut.

TEMA

(o)

Paraules clau: concep4. La presència dels romans a Catalunya tes principals que has d’aprendre 3.1. i recordar. La Ilíada i l’Odissea

ACTIVITATS Per Per què què van van venir venir el el romans romans??

2.3. 2.3. Explica Explica el el motiu motiu principal principal que que portà portà els els

2.1. Indica el el nom nom romà romà de de les les ciutats ciutats sese2.1. Indica güents: güents:Cadis, Cadis,Lugo, Lugo,Mèrida, Mèrida,Sagunt, Sagunt,Lleó, Lleó,TarraTarragona, gona, Saragossa, Saragossa, Lleida Lleida ii Còrdova. Còrdova.

Qui Qui eren eren els els romans? romans?

2.2. 2.2. Digues Digues sisi són són certes certes oo falses falses les les afirmaciafirmaci-

2.4. 2.4. Observa Observa aquest aquest cartell cartell dels dels Jocs Jocs Olímpics Olímpics

ons ons següents: següents: a) a) Els Els cartaginesos cartaginesos van van entrar entrar pel pel sud sud de de la la PePenínsula nínsula ii volien volien dirigir-se dirigir-se aa Roma Roma per per derroderrotar-la. tar-la. b) b) Els Els romans romans volien volien fer fer tractes tractes comercials comercials amb amb els pobles que habitaven la península Ibèriels pobles que habitaven la península Ibèrica. ca. c) c) Els Els romans romans van van entrar entrar aa la la península península Ibèrica Ibèrica per perTàrraco. Tàrraco. d) d) Els Els romans romans es es van van estendre estendre per per tota tota la la penínpenínsula sula Ibèrica Ibèrica ii van van fundar fundar moltes moltes ciutats. ciutats. e) Anníbal va ser el vencedor de la Primera e) Anníbal va ser el vencedor de la Primera Guerra Guerra Púnica. Púnica.

Numeració: cada activitat està identificada amb el número del tema i el número correlatiu de l’activitat.

romans romans aa la la península península Ibèrica. Ibèrica.

que que es es van van celebrar celebrar aa Roma Roma l’any l’any 1960 1960 ii explica explica què quèrepresenta. representa.

2.5. 2.5. Les Les llegendes, llegendes, narracions narracions més més oo menys menys imaginàries, imaginàries, han han existit existit ii continuen continuen existint. existint. En En la la de de

Ròmul Ròmul ii Rem Rem els els infants infants són són salvats salvats per per una una lloba. lloba. Observa Observa aquestes aquestes dues dues imatges imatges ii digues digues aa quines quines llegendes, llegendes, en en les les quals quals també també un un nen nen és és salvat salvat per per un un animal, animal, corresponen. corresponen.

2.6. 2.6. L’Antic L’AnticTestament Testament també també és és ple ple de de llegendes llegendes molt molt conegudes. conegudes. Llegeix Llegeix aquests aquests dos dos fragments fragments ii explica explica quines quines semblances semblances tenen tenen amb amb la la llegenda llegenda de de Ròmul Ròmul ii Rem. Rem. Un Un home home de de lala família família de de Leví Leví es es va va casar casar amb amb una una dona dona de de lala mateixa mateixa família. família.La La dona dona va va tenir tenir un un fill. fill.Veient Veient que que elel nen nenera erabonic, bonic,elelva vaamagar amagardurant duranttres tresmesos. mesos.Quan Quanjajano noelel va vapoder poderamagar amagarmés méstemps, temps,prengué prenguéuna unacistella cistellade depapir, papir,lala va vauntar untaramb ambbetum betumiipega, pega,va vaposar-hi posar-hielelnen neniilaladeixà deixàentre entre els els joncs joncs aa lala vora vora del del Nil. Nil. La La germana germana del del nen nen vigilava vigilava de de lluny llunyestant estantper perveure veurequè quèlilipassaria. passaria. La Lafilla filladel delfaraó faraóva vabaixar baixaraabanyar-se banyar-sealalNil, Nil,mentre mentreles lesseseves ves serventes serventes es es passejaven passejaven per per lala vora vora del del riu. riu. Ella Ella veié veié lala cistella cistellaenmig enmigdels delsjoncs joncsiimanà manàque queuna unade deles lesserventes serventesanés anés aaagafar-la. agafar-la.La Lava vaobrir obririiveié veiéun unnen nenque queplorava. plorava.Se’n Se’nva vacomcompadir padiriidigué: digué: –És –Ésun unnen nenhebreu. hebreu. Llavors Llavorslalagermana germanadel delnen nendigué diguéaalalafilla filladel delfaraó: faraó: –Vols –Volsque queet etvagi vagiaabuscar buscaruna unadida didahebrea hebreaperquè perquète’l te’lcriï? criï? Ella Ellalilirespongué: respongué: –Vés-hi. –Vés-hi. Ella Ellaanà anàaacridar cridarlalamare marede del’infant. l’infant.La Lafilla filladel delfaraó faraóliliva vadir: dir: –Pren –Prenaquest aquestnen neniicria-me’l. cria-me’l.Jo Jot’ho t’hopagaré. pagaré. La dona se’l va endur i el va criar. La dona se’l va endur i el va criar. Quan Quanelelnen nenva vaser sergran, gran,lalamare mareelelva vadur duraalalafilla filladel delfaraó, faraó, que quel’adoptà l’adoptàcom comaafill filliililiposà posàelelnom nomde deMoisès, Moisès,perquè perquèva va dir: dir:«L’he «L’hetret tretde del’aigua». l’aigua».

Activitats de tipologia diversa, amb textos destacats i significatius.

L’home L’home s’uní s’uní aa Eva, Eva, lala seva seva dona, dona, que queva vainfantar infantarCaín. Caín. Més Més endavant endavant va va infantar infantar Abel, Abel, gergermà màde deCaín. Caín.Abel Abelera erapastor pastord’ovelles d’ovellesii Caín Caín treballava treballava lala terra. terra. Acabades Acabades les les collites, collites, Caín Caín va va presentar presentar alal Senyor Senyor una unaofrena ofrenade defruits fruitsde delalaterra. terra.Abel Abelva va oferir oferir també també les les primeres primeres cries cries del del raramat matamb ambelelgreix greixde deles lesvíctimes. víctimes. ElEl Senyor Senyor va va acollir acollir favorablement favorablement Abel Abel ii lala seva seva ofrena, ofrena, però però no no acollí acollí Caín Caín ii lala seva. seva. Caín Caín es es va va irritar irritar molt molt ii anava anava amb amb elel cap cap baix. baix.ElEl Senyor Senyor lili didigué: gué: –Per –Per què què estàs estàs irritat irritat ii no no aixeques aixeques elel cap? cap?SiSiobres obresbé, bé,seràs seràsacceptat; acceptat;però peròsisi no noobres obresbé, bé,elelpecat pecataguaita aguaitaaalalaporta: porta: ell ellet etdesitja, desitja,però peròtu tul’has l’hasde dedominar. dominar. Caín Caínva vadir diralalseu seugermà germàAbel: Abel: –Sortim –Sortimalalcamp. camp. Un Un cop cop van van ser ser alal camp, camp,Caín Caín es es va va llançar llançar sobre sobre elel seu seu germà germàAbel Abel ii elel va va matar. matar.

2.7. 2.7. ElElLaci, Laci,en entemps tempsdels delsromans, romans,era erala lazona zonacentral centralde dela lapenínsula penínsulaItàlica. Itàlica.Esbrina Esbrinaquè quèés ésactuactualment alment la la zona zona del del Lazio. Lazio. Què Què parlaven parlaven els els romans? romans?

TEMA TEMA

Abans de tancar el tema, presentem una bateria d’activitats per aplicar els continguts i per treballar les competències bàsiques.

2.8. 2.8. Relaciona Relaciona la la mateixa mateixa paraula paraula en en diverses diverses llengües: llengües: Llatí Català Llatí Català Castellà Castellà Francès Francès Italià Italià pater útil hijo animal pater útil hijo animal regina regina animal reina reina père figlio animal reina reina père figlio filius pare útil reine animale filius pare útil reine animale regina padre utile utile regina fill fill padre utile utile utilis animal padre utilis animal animal animal fils fils padre 2.9. 2.9. ElElnom nomd’alguns d’algunsdels delsmesos mesostambé tambété téel elseu seu

origen origenen enla lallengua llenguallatina. llatina.N’hi N’hiha hados, dos,però, però,que que el el deuen deuen aa dos dos personatges personatges històrics, històrics, Juli Juli Cèsar Cèsar ii August. August.De Dequins quinsdos dosmesos mesoses estracta? tracta?

2.10. 2.10. Com Com es es diu diu dissabte dissabte ii diumenge diumenge en en ananglès? glès? Creus Creus que que provenen provenen del del llatí? llatí? 2.11. 2.11. Fixa’t Fixa’t en en aquests aquests noms noms científics científics de de plantes plantes ii flors flors ii esbrina esbrina amb amb quin quin mot mot popular popular estan estan relacionats: relacionats: Phaesolus lliri Phaesolus vulgaris vulgaris lliri Cupressus Cupressus sempervirens sempervirens Lilium Lilium

mongetera mongetera àlber àlber

Populus Populus alba alba Ulmus Ulmus minor minor Rosmarinus Rosmarinus oficinalis oficinalis

xiprer xiprer jacint jacint om om romaní romaní

Hyacinthus Hyacinthus orientalis orientalis

24 24

25 25

3.10. Llegeix aquest fragment del llibre de Manuel Brunet titulat El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries i contesta: muntanyes no s’hi amaga l’enemic. Cap bandit no gosaria travessar un país així tan obert i franc, i la gent d’ací poc deu envejar d’encauar-se en cataus feréstecs. –Quin cel més alt! I el mar... ¿què me’n dieu, d’aquest mar? Quina cosa més ben trobada aquesta badia! Tot se’ns aparenta com una abraçada en aquest país: la plana voltada de serralades i la terra abraçant-se al mar. –Em plau aquest mar perquè no és petit ni gran: sembla un mar de família i ben mirat ja en tenim prou. Ja sabem que més enllà de la boca de la badia hi ha el mar lliure i camins que menen a tot arreu; però en el mar gran no veuríem els turons de la porta d’aquesta regolfada que d’aquí estant semblen posats al mig de l’aigua.

1. Creus que l’estirp dels troians s’acabà amb la

rant un temps?

7. Quina era la situació al palau d’Ulisses du-

3. Com fou el retorn d’Ulisses a la seva llar?

Activitats orientades a mostrar la pervivència del món clàssic en la societat actual.

c) Tenint en compte la geografia de Grècia, ¿per què et sembla que els sorprèn aquesta planúria?

4. Explica com aconsegueix escapar-se del ciclop.

La ciutat romana

5. Com va superar el cant de les Sirenes? 2

va aconseguir Penèlope no haver de casar-se amb cap pretendent?

9. De quina manera recuperà Ulisses el seu ca10. Quin és el contingut de l’Odissea?

6.10. Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres: HORITZONTALS: Pàtria d’Ulisses Déu del mar,enemic d’Ulisses Gos de caça d’Ulisses Nimfa que va retenir l’heroi Porquerol que reconeix Ulisses

Esposa d’Ulisses

Atreien els mariners amb el seu cant VERTICALS. Ciclop

A K J

Princesa dels feacis

Fill d’Ulisses

c) Quin avantatge té l’urbanisme romà? d) Quin nom rep aquest tipus d'organisme? e) D'on prové aquest nom?

Monstre marí amb sis caps i tres fileres d’ullalls

a) Segueixen el mateix traçat de les ciutats romanes? b) Són ciutats o barris fundats pels romans?

rant la seva absència?

8. Com

sal?

3.11. Observa les fotografies de Barcelona i de Nova York: 1

L’apartat d’activitats es tanca amb unes Activitats d’avaluació que serveixen per valorar les capacitats i els coneixements adquirits en la unitat.

6. Quines dues magues van retenir Ulisses du-

destrucció de Troia?

2. Quina era la pàtria d’Ulisses? Raona la resposta.

a) On creus que han arribat els mariners? b) Quina muntanya corona l’Alt Empordà?

Activitats d'avaluació

TEMA

L’endemà a punta d’alba el patró envià mitja dotzena d’homes a explorar la platja de la badia. –No hi aneu vestits: així no semblareu forasters i no us prendran res. Les barcasses es queden ací. Els homes saltaren a l’aigua com uns cavalls i en arribar a la platja s’espolsaren a tall de ca. Apol·lo hauria tombat el cap per no veure aquella salvatge remullada matinal: Venus i les nimfes haurien fugit enriolades. Per a veure la planúria calgué pujar l’ampla platja que ve de mar endins i fa un pendent dolç com el d’un plat escudeller. L’Alt Empordà, perfumat, cenyit de muntanyes d’ondulació suau i coronat pel Canigó, es descloïa a la llum com una rosa. –Quin país més clar i quina olor d’herba! Fa cara de ser un país molt liberal. Segur que en aquestes

W S

S O J

A K

Deessa protectora d’Ulisses

L F

S R

Hi moriren les Sirenes.

Déu dels vents

Maga que convertia els homes en porcs

S M

E B D

E K

O W B

F T R

Nom amb què es presentà Ulisses a Polifem

Per afavorir l’estudi.

Empúries

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS Paleàpolis • Neàpolis

Empúries

Remember Remember

» Some Greeks from Phocaea reached the Catalan coast in

Empórion • Emporiae

600 B.C. and founded Emporion.

» In the Greek Empúries, there was a building dedicated to

Recull, en anglès, de totes les paraules clau que han anat apareixent al llarg de l’exposició del tema.

the god Asclepius, god of medicine.

» The agora was the plaza of Els romans construïen les ciutats de manera planificada; de fet, se’ls considera els precursors de l’urbanisme modern.

any Greek city, where the most important public buildings were placed.

Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull totes les paraules clau, amb la definició i una imatge al·lusiva per fixar el contingut bàsic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.

A l'actual Empúries, de primer s'hi van establir els grecs: inicialment a la Paleàpolis (‘ciutat antiga’) i després a la Neàpolis (‘ciutat nova’). Empòrion, que vol dir ‘mercat’, va ser el nom que hi van donar els grecs.

» The Roman Empúries has a

Segles més tard van arribar els romans i es van instal·lar més endins. Amb el pas del temps, cap al segle I aC, la ciutat romana va absorbir la grega, i va rebre el nom d'Emporiae (‘les Empúries’).

Tàrraco

roads that cross, the cardo and the decumanus.

floor of the houses with

ELS ROMANS A LA PENÍNSULA IBÈRICA

Hispània

grid plan, with two main

» The Romans used to cover the mosaics, like the ones we can see in Empúries.

Anglès

» The Roman city of Tarraco was the capital of part of Hispania.

» The Via Augusta was one of

Bàrcino

the main roads built by the Romans, running along all the

Mediterranean coast.

» The walls of Lugo, the aqueduct of Segovia and the Theatre of Sagunt are three of

Tàrraco va esdevenir una de les ciutats més importants d’Hispània, com podem apreciar encara avui en les magnífiques construccions i monuments que s’han conservat.

the main Roman remains in the Iberian Peninsula.

» The Tower of Hercules is a lighthouse located in La Coruña that still works.

» Mérida was one of the most En el llarg procés de romanització del territori peninsular els romans van deixar-hi nombroses edificacions. L’aqüeducte de Segòvia n’és una de les més representatives.

important Roman cities in the A Bàrcino, en l’encreuament del cardo maximus i el decumanus maximus, hi havia el fòrum, aproximadament al mateix emplaçament on hi ha l’actual plaça de Sant Jaume.

Iberian Peninsula, and we can still admire its theatre and amphitheatre. 39

Tàrraco

» »

NOU CURRÍCULUM: NOVES EINES PER ALS DOCENTS 3 continguts dels • Conèixer l’empremta en la grecs i dels romans nostra cultura i tradicions.

1. Vora el mar

• Reconèixer Empúries del (Emporiae) com un importants assentaments més al Mediterrani.

Notes

Activitats de reforç

i d’ampliació.

en terra ciutat, Neàpolis, ja construir una nova nom port. Li van donar el ferma, molt a prop del • Empórion ’mercat’. Paleàpolis • Neàpolis d’Empórion, que significa creixent i va co•Emporiae La ciutat grega va continuar altres comercials tant amb mençar a fer tractes nostra com amb els pobles van passar per casa Els grecs i els romans colònies de la Mediterrània ha deiaC van 218 estada el llarga que seva fins La fa un grapat d’anys. indígenes de l’interior, i en la nostra culamb un gran exèrcit xat una empremta inesborrable desembarcar els romans de la tradicicostat nostres al les en militar tura, els nostres costums, van bastir un campament tot de l’ocude pensar, etc. Però, mantenia al marge ons, en la nostra manera ciutat grega, que es conpobles diferents i sense i aparèixer com dos pació romana. la molt és cert és que durant aC, un cop pacificada Pels volts del 100 nexió entre ells, el que ciui van exercir una influènromà va esdevenir una de temps van conviure zona, el campament . Tot i que en un l’altre. cia destacada l’un sobre tat de dimensions considerables la grega i veure l’herènciutats, convé dues que les motiu És per aquest principi van coexistir uns i altres. És la nostra aquesta última va absorbir cia que ens han deixat la romana, finalment Empúrialguns pobles indígenes. el millor exemple és herència clàssica. I la primera, i també de (les durant un llarg període al segle i aC Emporiae es, una ciutat on Així, va esdevenir grecs com romans. temps van viure tant Empúries). [Font 1] i un (manca de productes) d’esplendor, amb Els motius econòmics Després d’una època acque els important i una gran de població) van fer demogràfics (excés creixement demogràfic a grega anomenada Focea la ciutat va començar habitants d’una ciutat tivitat econòmica, pels nt, fins que al costes de l’actual França progressivame les a fins arribessin perdre importància (l’actui els seus habitants van fundar Massàlia volts del 600 aC, on segle III va ser abandonada estapocs anys aquests mateia l’illot on s’havien de cap Al assentar-se a al Marsella). van tornar el 2] a Massàlia van travessar xos grecs instal·lats blert inicialment. [Font fins al golf de Roses, arribar van i Creus cap de un lloc idoni on establir-se. un situar-se primer en de tàctica la Seguint Recorda territoris per part es van instal·lar a l’inLa conquesta dels diferents lloc de fàcil fortificació, que teixissin una gran hi ha Sant Martí d’Empúries, dels romans va permetre dret on actualment la ribes comercials a les dues era un petit illot a xarxa d’intercanvis que en aquells moments asA Catalunya hi va haver riu Fluvià. Aquest primer de la Mediterrània. desembocadura del a Tàrraco, Emporiae, avui Paleàpolis (ciutat ports molt importants sentament l’anomenem Iluro (Mataró), Baetulo

Font 1. Ruïnes d’Empúries.

3.10

escullera

• Conèixer els noms llatins de les principals parts de la casa romana.

Notes

(Badalona) o Bàrcino

ciutat grega

Una casa romana

• Prendre consciència que el català és una llengua derivada del llatí comparant els noms de les parts de la casa en llatí i en català.

Blocs de pisos

Continuem per una zona on hi havia diverses cases, a les qual els romans anomenaven domus. De totes elles ens centrarem en una de les més importants i que més bé es conserva. Entrarem per un passadís que ens portarà directament a la part principal de la casa, l’àtrium. Era un pati obert i porticat, al centre del qual hi havia una petita piscina per recollir l’aigua de la pluja (implurium) que queia per una obertura de la teulada. D’aquí en sortien unes canalitzacions que distribuïen l’aigua als altres sectors de l’habitatge. Aquesta obertura a la teulada proporcionava, també, llum i ventilació a les habitacions del voltant de l’atri: hi havia els dormitoris (cubiculum), algun menjador (triclinium), el despatx del propietari més gran que la grega. de la casa (tablinum), que era a l’altra banda de l’atri segons La ciutat romana era considerablement com s’entrava a la casa, etc. Totes les sales tenien Font 1. Dibuix d’Emporiae. el terra decorat amb mosaics.

Activitats relacionades 3.3

CB1

Competències bàsiques Descripció

Peristylum: pati porxat.

d’informació implícita

i generació i ondulades. el text enplanes

• Saber què era un amfiteatre i quina era la seva funció. • Saber què era una palestra i la seva funció.

Notes

CB1 CB7

de l’opinió Tablinum: despatx

Teulada de teules

Interpretació raonada pròpia.

continguts • Distingir entre domus i insulae. • Saber què era una tabernae i la seva funció.

Cap a la sortida de la ciutat hi havia un tipus d’habitatge completament diferent de la domus. Es tracta de les insulae, uns blocs de pisos on vivien unes quantes famílies, generalment de pocs recursos. Era un edifici dividit en diferents apartaments. Tenien poques habitacions i, per tant, cada espai feia moltes funcions alhora. No tenien aigua corrent, que anaven a buscar a les fonts públiques. Al mig hi havia un pati central perquè tots els habitatges tinguessin llum i ventilació.

Les cases romanes també tenien unes habitacions per als servents, 11 més dormitoris, la cuina, magatzems, etc. Les cases més riques tenien un jardí particular, el peristylum, adornat amb arbres, fonts, estanys i escultures, i envoltat d’un pòrtic que els protegia de la pluja, ja que el peristil era un lloc d’esbarjo on passejaven i descansaven. A la part final de la casa hi havia un jardí o un hort.

Activitats de reforç i d’ampliació.

Descripció

el mar, la ciutat grega.

Sant Martí

(Barcelona).

i neos- amb el seu significat. amb els prefixos paleoRelacionar uns mots relació a Empúries. d’afirmacions amb certesa o la falsedat Determinació de la preguntes d’un text per respondre explícita i implícita Interpretació d’informació

i en darrer terme, vora

port

Competències bàsiques

3.2

veure la ciutat romana

continguts

3.1

En primer terme es pot

ciutat romana

TEMA

antiga). ja tenien bones relaciCap al 550 aC, quan van indígenes, els grecs ons amb els pobles

Activitats relacionades

Notes

TEMA

GUIA D’AULA

Àtrium: pati on hi havia l’altar domèstic.

del pater familias.

Vestibulum: rebedor.

Amfiteatre

Tabernae

concretes. Cubiculum: petits dormitoris.

5 Triclinium: menjador.

Lavatrina: vàter.

Entrada principal.

Culina: petita cuina.

Espais que es llogaven i es convertien en botigues.

Cubiculum: petits dormitoris. Impluvium: cisterna que recollia l’aigua de la pluja.

i un Seguint pel cardo maximus, el carrer principal tot un dels més concorreguts pels habitants, hi havia amb seguit de botigues. Eren uns locals molt senzills, un taulell amb uns recipients interiors per emmagatzemar productes com ara oli, gra, vi, etc. Molt sovint el comerciant i la seva família tenien el seu habitatge a la rebotiga o en un entresolat a sobre mateix de la taberna.

Un cop fora del recinte emmurallat de la ciutat, trobem l’amfiteatre, construït per celebrar-hi combats de gladiadors i altres espectacles, com ara lluites de feres. Era un edifici modest, de forma ovalada, i només en veiem els fonaments, perquè eren de pedra. En canvi, no s’han conservat les grades, ja que eren de fusta.

Palestra

A part de la zona d’espectacles, els emporiin tans van voler seguir el lema del mens sana de corpore sano i van construir, també fora palesles muralles, un edifici rectangular, la practra, perquè tots els ciutadans poguessin ticar la gimnàstica o simplement fer exercici.

18 19

Activitats relacionades 3.12

Descripció Escriure els noms en català actual d’unes definicions tenint en compte que provenen del llatí domus.

3.13

Identificació sobre un plànol d’una casa romana

3.16

de determinades sales.

Identificació en una il·lustració de determinades

parts d’una antiga casa romana.

Competències bàsiques CB1

12 13

La Guia d’aula es presenta en format imprès (22,5 x 29cm) i enquadernada amb espiral. En el seu interior hi ha el següent: • Reproducció del llibre imprès i solucionari de les activitats. • Temporització indicativa de tot el curs. • Programació didàctica. • Accés a la versió digital multisuport de la guia d’aula.

LLIBRE DE RECURSOS FOTOCOPIABLES FITXA TEMA

DE REFORÇ

Data:

Nom: tal les paraules adients per era un petit s, que en aquells moments a Sant Martí d’Empúrie ent l’anomenem avui Els grecs es van instal·lar . Aquest primer assentam del riu a la desembocadura , els grecs van construir (ciutat antiga). amb els pobles indígenes el nom ja tenien bones relacions prop del port. Van donar-li a Cap al 550 aC, quan molt i ferma ), en terra Grup _________una nova ciutat ( ’. colònies de la Medique significa ‘ comercials tant amb altres Data _________d’ creixent, fent tractes TEMA 3 desembarquen els La ciutat grega va continuar l’interior, fins que el ciutat pobles indígenes de militar al costat de la nt campame terrània com amb els un . Aquests van bastir romans amb un gran una marge de l’ocupació romana. nt romà va esdevenir , que es mantenia al 3.1. Saps d’on la zona, el campame prové el nom d’Emp , un cop pacificada tota van coexistir les dues úries i què signifi Cap al bles. Tot i que en un principi ca? _______________ també alguns i de dimensions considera primera la _______________ va absorbir autèntica _______________ , finalment aquesta última _______________ _______________ (les Empúries). _____ ciutats, _______________ dividida de nord a esdevé al segle I aC _______________ a pobles indígenes. Així, estructur una _______________ tenia _______________ ciutats romanes, pel _____ _______________ Empúries, com moltes , i d’ _______________ de boti, el _______________ _______________ i, per tant, eren plens sud per un _____ _______________ importants i més transitats . A partir d’a. Eren els carrers més _______________ la _______________ el centre de la ciutat, . aquests dos carrers era _____ gues. On es creuaven 3.2. Coneixes el secundaris, formant una tots els altres carrers , que durant l’Imperi va nom d’alguna ciutat quests s’organitzaven a era d’Hispàni Quin nom rebia ts roman importan a més de la península en època roman Ibèrica? Una de les ciutats romanes a? _______________ , moment en què d’una gran província. _______________ actuar com a capital _______________ durant el període de l’ osa de Tàrraco té lloc _______________ _______________ L’època més esplendor _____ _______________ ions i monuments. magnífiques construcc _______________ , que molts segles després la ciutat creix i basteix _______________ _______________ es va fundar ordre del mateix una poderosa ciutat, _____ _______________ . Va ser fundada per Mentre Tàrraco era ja _______________ i atiu administr _______________ centre Iulia Augusta Faventia la substituiria com a _____ el llarg nom de Colonia , que la va batejar amb 3.3. Per a què servie emperador n edificacions roman _______________ van deixar la seva empremta es com l’amfiteatre Paterna Barcino. _______________ i Barcelona, els romans o el circ? d’Empúries, Tarragona _______________ A part de les ciutats _______________ _______________ a remullar_____ . _______________ on els ciutadans anaven en tot el _______________ , tenia unes _______________ _______________ Baetulo, l’actual _____ _______________ . Per poder des_______________ els amic i coneguts. se i a conversar amb _______________ clars de t que un dels exemples més _____ El camí més importan A Vic, l’antiga Ausa, tenim una xarxa de camins. altres camins els romans van planificar 3.4. Quin nom , però d’aquesta en sortien plaçar-se amb facilitat, rebia la plaça públic cona d’una ciutat grega terres era la importants i més ben travessava les nostres romana? i d’una ciutat territori. Una de les més r-se amb l’interior del i Sant Pau de Segúries. secundaris, per comunica entre la Vall de Bianya _______________ la és servades __________ Omple els buits amb

Avaluació inicial

que el text tingui sentit:

AVALUACIÓ INICI AL CULTURA CLÀSS ICA. ESO Nom __________ _______________ ______

_______________ _______________ _______________ __________ _______________ _______________ _______________ _____ 3.5. Cita algune s restes visible s d’època roman a de la península _______________ Ibèrica. _______________ _______________ _______________ _______________ _____ _______________ _______________ _______________ _______________ _____ _______________ _______________ _______________ _____

Fitxa de reforç

El Llibre de recursos es presenta en format imprès (22,5 x 29 cm) i enquadernat amb espiral. En el seu interior hi ha materials complementaris de cada un dels 6 temes, preparats per ser fotocopiats. • Avaluació inicial per a la detecció dels coneixements previs dels alumnes. • Fitxa de reforç, amb la seva solució. • Graelles de control competencial. • CD amb tot el contingut. En formats Word i PDF.

CULTURA CLÀSSICA Un projecte complet per al nou currículum competencial 2015

El projecte editorial per a Cultura clàssica d’Editorial Barcanova ha estat elaborat d’acord amb el nou currículum del Departament d’Ensenyament. Aquesta matèria específica forma part del desplegament de les competències bàsiques de les ciències socials i de l’àmbit lingüístic. Aquest projecte es presenta, també, en edició digital multisuport.

n a m o st ra d e s d e u n e so -v u e u g e D e sc a rr it a l. c a t w w w.b a rc a n o va d ig

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

Distribueix

www.barcanova.cat 9243187

@EDBARCANOVA

facebook.com/editorialbarcanova 421728 446703

W barcanova.cat

COMERCIAL GRUPO ANAYA Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 Atenció a centres escolars: clients@barcanova.cat