ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC. CIÈNCIES DE LA NATURALESA. ESO by Editorial Barcanova

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC. CIÈNCIES DE LA NATURALESA Nou currículum competencial

NOVETAT 2015

PER ALS ALUMNES L’oferta es concreta en un llibre que integra el contingut informatiu i les activitats competencials, tant en el format digital com en el format imprès.

DEMANEU E L C ATÀ L E G DE LA NOSTRA O F E R TA D IG ITA L

A 1r curs Tot el contingut curricular de Biologia i geologia LLIBRE

-489-3621-1

ISBN 978-84

LLIBRE DIGITAL715-7 -3

ISBN 978-84-489

1 Biologia i Geologia C. Plaza J. Hernández J. Martínez

LLIBRE

DIGITAL

Abans de

2 1r ESO

ACIÓl FORMtencia

cos, els itat del seu fongs, protists,

plex ns la com

e nucli. éssers vius l·lulars sens éssers unice ars. animals. plantes i format per nismes simil eres està de les mon i altres orga bacteris ❚ El regne inclou els Aquest grup é or· ists cont dels prot cel· ❚ El regne l·lulars i pluri unice en ganismes no form ills que lulars senz els proto· inclouen teixits. S’hi algues. zous i les or· s inclou e dels fong els ❚ El regn rs, com unicel·lula cel·lu· ganismes pluri es organism xam· llevats, i ures i els les florid no lars, com s cèl·lules Les seve paret pinyons. una n ts i tene formen teixi membrana. lta la que envo

Moneres protists i fongs

no són vius que ls Els éssers ni vegeta animals tots

compe

començar

eres, les i sego de cèl·lu regnes: mon el tipus en en cinc ❚ Segons es classifiqu

els éssers ava que es, i es t es pens eren plant Antigamen eren animals vegetals no eren vius que fongs i els va que els considera oscopi, ix regne. del micr del mate pament nvolu van ser clasal dese Gràcies nismes que rvar orga sts. obse proti e: els es van un nou regn etre disificats en van perm científics procaavenços s de les Els grans en les eucariote agrupar les cèl·lu res es van ferenciar stes darre eres. riotes. Aque de les mon at regne l’anomen

diaràs

Què estu

e de 1 El regn

les moneres protists

e dels 3 El regn

: junts s següents pregunte res, en ondre les lties; d’alt s per resp causen mala obtingut Formeu grup benefici dicials i ens ple d’un són perju bacteris u un exem sos. Pose 1 Alguns beneficio són i, canv bacteris. els fongs? a partir dels algues? I uestes les n d’aq tene rs vius de nutrició dels ésse cadascun 2 Quin tipus e pertany a quin regn Indiqueu

Pensem

fongs

e dels 2 El regn

imatges: 1

3 2

A 3r curs Dues matèries diferenciades: Biologia i geologia i Física i química LLIBRE

-489-3644-0

ISBN 978-84

LLIBRE DIGITAL ISBN 978-84-489-3729-4

LLIBRE

LLIBRE DIGITAL

-489-3648-8

ISBN 978-84

3 Biologia i Geologia C. Plaza J. Hernández J. Martínez

LLIBRE DIGITAL

ISBN 978-84-489-3733-1

3 Física i Química S. Zubiaurre A. M. Morales J. M. Vilches

LLIBRE DIGITAL

3r ESO FORMACIÓ

3r ESO

competencial

FORMACIÓ

competencial

UN PROJECTE COMPLET PER AL NOU CURRÍCULUM COMPETENCIAL 2015

El nou currículum de Ciències de la naturalesa planteja com a objectiu primordial de l’etapa l’adquisició de la competència científica, fonamental en la relació de l’alumne amb l’entorn. • Aquests materials posen a disposició de l’alumne el necessari per a l’aprenentatge significatiu dels continguts clau de la matèria. • Les activitats estan adreçades a l’assoliment de les competències bàsiques pròpies de l’àmbit. Propicien, a més, els aspectes següents: – Foment del pensament crític. – Relació i aplicació del que l’alumne aprén, amb criteris d’interdisciplinarietat. – Impuls de l’aprenentatge cooperatiu, per mitjà d’activitats col·laboratives. – Demostració d’una actitud emprenedora per a la millora de l’entorn. – Eines diverses per a l’avaluació. – Ús de les TIC.

Per aprofundir

Algunes espècies en perill d’extinció a la península Ibèrica

UNITAT

Activitat

Comptag mostra rentar la i √ Microscop

Oculars

Objectius

metres

Platina

10 micrò

la mostra i estén bé bastonet Què has de fer? de la teva galta amb un durant alguns minuts. i deixa que s’eixugui l’interior metanol 1. Raspa Deixa que hi gotes de objectes. i deixa que eix-hi dues pel porta colorant otes, afeg gotes de un comptag eix-hi unes afeg 2. Amb it, les resTot segu eliminar s’evapori. aigua per ctes per minuts. mostra amb actuï dos el portaobje s, renta la ua sobre aquest temp gota d’aig at una ó. Pass eix 3. araci rant. Afeg unt la prep per obse tes de color ectes dam diferents objectius el cobreobj pi i usa col·locar . al microsco que hi vegis la mostra de tot el 4. Porta un dibuix var-la. Fes 4 3 2

concurs Organitzeu un tècnics en el camp de laixfotocom

cipació nom una parti is. Si voleu tius. els prem premis atrac 4. Trieu de coneu d’oferir u anuncis brosa, haur Col·loque del cenel concurs. ents llocs 5. Anuncieu urs en difer u seguir del conc rtir. Pode vocatòria ics per repa trípt areu tre i prep el: aquest mod

Aquest ocell robust s’alimenta de carronya. Com que cada cop hi ha menys animals morts abandonats a la muntanya, té problemes per trobar aliment.

Banyarriquer del faig Aquest insecte està desapareixent perquè cada cop hi ha menys troncs vells de faig, que són el seu aliment.

Ferreret Aquest petit amfibi viu tan sols en alguns rierols de la serra a l’illa de Mallorca. Els depredadors, la destrucció del seu medi i algunes malalties han provocat que estigui en perill d’extinció.

Gall fer La pèrdua dels boscos humits i frondosos en què viu amenaça aquest ocell.

Visó europeu

Linx ibèric

Aquest petit mamífer depredador ha vist el su medi envaït pel visó americà.

La destrucció del medi en què viu i els atro pellaments han convertit aquest mamífer en el felí més amenaçat del planeta. En queden uns dos cents.

emprendre

Cargols nt d’enfocame

Ós bru És el mamífer carnívor més gros de la península Ibèrica. No troba llocs on viure allunyat de l’ésser humà.

Trencalòs

un punt s’observa cèl·lules creus cel·lular rior de les a estructura a) A l’inte ur. A quin més obsc mispon? una mida que corre t les tenen les cèl·lu una unita ja saps, rar-les s’usa b) Com a. Per mesu o micra (μm). òpic crosc tre a micròme Desman pirinenc anomenad 0001 m mm = 0,00 eix 1 = 0,001 la que apar Aquest petit mamífer tan sols viu en rierols de fa la cèl·lu tres òme muntanya molt nets. La contaminació d’aquests Quants micr ció? code l’observa ents, i petits rius posa en perill la seva supervivència. al centre 10 augm augocular de la, quants emprat un cèl·lu hem la Si de c) mida real usat? neixem la que hem d’un l’objectiu formen part ments té observat la teva les que has interna de cd) Les cèl·lu recobreix la cara funció prote li, i té una teixit que teixit mena epite tipus de boca; s’ano ó d’aquest troba. a informaci del cos es parts s tora. Cerc quines altre i indica en

Il·luminació

cèl·lules Com preparar es amb el microscopi per observar-l

Alosa becuda Aquest ocell és molt escàs perquè necessita grans espais oberts, àrids i sense presència humana.

aprendre

ífics conju Els cient at per un la llum. aparell form la travessa copi, un ge quan imatge de n la imat lificar la augmente ge ar a amp sta imat pi pot arrib En aque El microsco microsvegades. ipals d’un unes mil la princ cèl·lu nts la els compone es mostren observar . es poden copi òptic ant les vives ; no obst les cèl·lu òptic de pi ria La majo un microsco els científics solen nt amb ilitat, directame . e la visib millorar-n de colorants això, per illa ents tipus ica senz amb difer tenyir-les m una tècn rt’ensenye les per obse st apartat amb cèl·lu ra En aque most ó d’una . de preparaci microscopi òptic el var-les amb

√ Bastonet √ Metanol metilè) (blau de √ Colorant √ Aigua objectes tes o cobre √ Portaobjec ient per √ otes i recip

ó la preparaci os-

de l’apartat aquesta: imatge com copi una

·lules rven les cèl el microsles amb Com s’obse que les cèl·lu nt de lents estudien

Material ssites que nece

bar rés d’aca

que, desp amb el micr observes 1 Imagina anterior,

ncies

Taller de ciè

Àguila imperial ibèrica És un dels ocells rapinyaires més escassos del món. La presència de l’ésser humà al seu hàbitat en dificulta la supervivència. 1

Llop Gairebé ja no queden llocs en els quals el nostre gran mamífer carnívor no entri en conflicte amb les persones. De vegades és caçat per aquests conflictes, i per culpa d’això és tan escàs.

Voltor negre És el voltor més gros d’Europa. Està molt amenaçat perquè escassegen els animals morts, dels quals s’alimenta, i escas segen els grans arbres per niar.

Comprèn, pensa, investiga… 1 Formeu equips de tres o quatre persones i busqueu informació per fer un mural sobre algunes espècies amenaçades a Catalunya. El mural ha de tenir les informacions indicacdaedses a la dreta:

s avenços rant el dibu a Tot i els gran ífics segueixen emp els ajuda cient feina, ja que pi i CIENTÍFIC grafia, els de la seva DE DIBUIX del microsco essencial a través I CERTAMEN una eina observen r el que Què hi ha simplifica sió. el dibuix LA CÈL·LULA. la compren ia que té en facilita r un conla importànc a dins? nitza ixem orga cone particiCom que : Hi podran us proposem el tema, aquesta del PARTICIPANTS de 1r i 2n d’ESO it científic, qual el alumnes l’àmb en ífic en par tots els dibuix cient centre. curs de la. Pode preconcurs. sigui la cèl·lu ISSIÓ: El termini diació del vegada, DATA D’ADMdibuixos conclourà el l’organitz h. sentació dels 2015 a les 14 entre tots ents: d’octubre de Prepareu vendres 30 ells segü repartir DIBUIXOS: ir els cons important TACIÓ DELS És i deu segu s. s fets amb sol dibuix. PRESEN un r-hi i han d’estar les feine els company podrà presenta cartolina A4 Repartiu - Cada alumne presentaran en una ació entre es 1. - Els dibuixos s d’organitz i geologia. bé les feine llapis de colors. professor de Biologia tema es. lliurar al ar bé el - S’han de rmin les company dete i at s. Heu de ple, el form les regle s; per exem que pot preper als dos 2. Definiu regle premi les ixos Hi haurà urs i PREMIS: del conc bre de dibu finalistes. un llibre dibuixos rials, el nom t, etc. ciència i els mate Equip de i - 1r premi: participan de ser just, Un llibre sentar cada - 2n premi: jurat ha , e jurat. El ses persones bé el vostr rat per diver 3. Elegiu 25 i d’altres estigui integ científics convé que ixements amb cone algunes tica. ació artís amb form

157

2424

Projecte de ciències

TRIMESTRE

Problema inicial

Propietats de l’aigua Com saps, l’aigua és la substància més comuna, abundant i valuosa que hi ha en la natura. La vida va començar a l’aigua i, gràcies a aquesta, és manté. Es tracta del component majoritari dels éssers vius. Les propietats excepcionals de l’aigua permeten que la vida sigui possible en condicions extremes.

Es tracta de fer un projecte de les propietats de l’aigua. S’hi han d’incloure els apartats següents:

❚ Disseny d’experiments senzills per comprovar els canvis d’estat i quins són els punts de fusió i d’ebullició.

❚ Comprovació amb experiments senzills que l’aigua és el dissolvent universal, és a dir, que és capaç de dissoldre substàncies com la sal, el sucre i l’aire. Explica la importància d’aquest fet per a la vida.

❚ En els resultats. Organitzeu les dades dels experiments. Convé que us fixeu si la temperatura de fusió varia o no mentre dura el canvi d’estat i si passa el mateix mentre dura l’ebullició.

❚ En les conclusions. Comproveu si realment heu argumentat i justificat cadascun dels apartats inicials del projecte i si les experiències que heu tingut han complert les expectatives.

❚ Comprovació de la dilatació anòmala de l’aigua i de la importància d’aquest fet per al manteniment de la vida en condicions extremes de temperatura.

a la Introducció científica. ia g metodolo

Els recursos ❚ El llibre de text ❚ La informació recopilada en el web www.espaibarcanova.cat

❚ Internet ❚ Enciclopèdies i revistes

s’han de dissenyar experiments i cercar informació.

• És teòric perquè cal informar-se sobre la dilatació anòmala de l’aigua i en quines condicions es produeix i com això és fonamental per a la vida.

• És pràctic perquè és necessari dissenyar experiències

Projectes 3.0 amb recursos web.

senzilles per comprovar a quina temperatura l’aigua líquida es converteix en gel, o a quina temperatura l’aigua líquida esdevé vapor. També és útil per comprovar la quantitat de substàncies que és capaç de dissoldre, encara que n’hi hagi algunes, com l’oli, que s’hi resisteixin. Cerqueu la informació necessària per indicar quines característiques han de tenir les substàncies perquè es dissolguin dins l’aigua.

AVALUACIÓ Reflexió personal

El procés • El projecte és un treball teòric i pràctic, és a dir,

• El treball es farà en equip i la dinàmica serà la mateixa que en altres projectes (repartiment de càrrecs, tasques, etc.).

• Una vegada realitzades les experiències i recollides

• Què t’ha agradat més del treball? • Què t’ha resultat més complicat? • Quins valors heu posat en pràctica durant el treball en equip?

i analitzades les dades, s’ha d’elaborar una memòria del projecte.

• Si haguessis de tornar a començar el projecte, què

❚ En la introducció. Heu d’indicar les propietats de

• En quines altres situacions reals podries utilitzar

l’aigua que heu investigat i les experiències que heu seleccionat per a cada cas.

❚ En la metodologia. Heu de descriure la dinàmica de grup que heu seguit i les fonts d’informació que heu consultat. Citeu-hi els materials emprats en els experiments i el procediment seguit en cada cas.

faries de forma diferent?

algunes de les coses que has après mentre feies el projecte?

Reflexió del grup • Com has treballat amb cadascun dels components de l’equip? Escriu què has après de cadascú.

En las conclusiones Concluid si realmente habéis argumentado y justificado cada uno de los apartados iniciales del proyecto.

Coavaluació del treball d’altres equips De cada equip has de puntuar, de l’1 al 5, els aspectes següents:

• La presentació, la netedat i l’estètica de la memòria • El llenguatge utilitzat • L’organització i l’estructura de la memòria • L’avaluació general del treball

• Si has puntuat baix un company o una companya en algun aspecte, què li aconsellaries?

230

a) La localització de les espècies. b) Algunes fotografies de les espècies que hàgiu escollit i alguna de les raons per les quals estan en perill d’extinció.

Escull el treball que penses que és millor. 231

Continguts complementaris amb activitats d'investigació de l'entorn.

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA DELS LLIBRES Aquest projecte d’APRENENTATGE COMPETENCIAL s’estructura en un nombre variable d’unitats didàctiques segons el curs. Presentades amb criteris de CONNECTIVITAT DE LA INFORMACIÓ, faciliten als alumnes la interrelació dels coneixements apresos també amb altres matèries curriculars.

1 L’inici d’unitat •C ada unitat comença amb un breu text on es destaca algun fet rellevant relacionat amb els continguts que s’hi desenvoluparan. • La distribució d’aquests continguts es detalla en l’apartat Què estudiaràs. • L’apartat Abans de començar resumeix els conceptes necessaris que has de conèixer per abordar la unitat. • L’apartat Pensem junts pretén detectar, a través d’una sèrie de preguntes, les idees prèvies que tots teniu.

44 Els animals. Característiques generals

Abans de començar

Una cursa per la supervivència

❚ Els invertebrats no tenen esquelet intern ni

Si els comparem amb les plantes i amb els organismes dels altres regnes, els animals són els éssers vius més diversos. Hi ha més de 1.300.000 espècies amb multitud de formes, colors, maneres de viure… També són els éssers més complexos. Tenen òrgans especialitzats per realitzar tots els processos de les funcions vitals de les maneres més variades i en gairebé tots els medis.

❚ Els vertebrats tenen un esquelet intern d’os-

❚ Els animals són éssers eucariotes, pluricel·lulars, generalment amb teixits i òrgans, i amb nutrició heteròtrofa. Gairebé tots tenen òrgans dels sentits i dels músculs per desplaçar-se en algun moment de la vida.

❚ Els animals es classifiquen en invertebrats i vertebrats. columna vertebral. sos amb columna vertebral.

❚ Els animals duen a terme les tres funcions vitals i tenen òrgans molt diversos per fer-les (depèn del medi on visquin, de l’alimentació, de la forma de reproducció…).

Tal diversitat i complexitat és fruit d’una cursa per sobreviure en la qual els animals han utilitzat una arma poderosa: l’evolució. Així, durant centenars de milions d’anys, han aparegut espècies que s’anaven adaptant per conquerir medis d’una Terra canviant, per atrapar i devorar altres espècies, per defensar-se i no ser devorats... D’aquesta forma van sorgir la closca impenetrable de les tortugues, les implacables mandíbules dels taurons, l’eficaç aparell respiratori dels ocells i el nostre fascinant cervell.

Pensem junts En grup, responeu aquestes preguntes:

1 Indiqueu quins dels animals següents són vertebrats i quins són invertebrats.

2 Anomeneu els cinc grups de vertebrats que existeixen i relacioneu-los, en una taula, amb els òrgans respiratoris corresponents.

Què estudiaràs

3 En quin grup d’animals hi ha espècies

1 Característiques

capaces de volar?

5 La relació

dels animals

4 Digueu si els animals de les imatges

dels animals: els receptors

2 La nutrició dels

són ovípars o vivípars.

6 La relació

animals: l’obtenció dels nutrients

dels animals: la coordinació

3 La nutrició dels animals: la respiració

7 La relació dels animals: els efectors

4 La nutrició dels animals: la circulació i l’excreció

8 La reproducció dels animals 63

UNITAT

El desenvolupament dels continguts i les activitats

2.2 Principals cien

Se’n diferen

Els amfibis 2.1 Com són

Comprèn, pensa

els amfibis

de viure res, que han investiga... lment terrest vertebrats, genera . r per què els Els amfibis són ts molt humits 6.4 Intenta explica nom si saps o en ambien aquest a prop de l’aigua ts: amfibis reben són les següen a ‘doble‘, i bios, dels amfibis les que amfi signific s principals nombroses glàndu Les característique escates, amb eixen ‘vida‘. sense proteg la fina, i molt en humida tipus de respira ❚ Tenen una pell que la manten produei6.5 Indica quin substàncies es glàndules aquest s, que produeixen amfibis. s espècie ció tenen els ació. En algune de la dessec desserveixen per xen verí. potes, que els is tenen quatre ❚ La majoria d’amfib i per nedar. terra massa freds. plaçar-se per viure en llocs poden no per això, captar l’oxiés a dir, poden ❚ Són ectotèrmics; ció cutània, poden restenen respira de l’espècie, ❚ Tots els adults pell. Depenent a través de la ies. gen de l’aigua ns o de brànqu a través de pulmo pirar també s petits anitació dels amfibi amb la llengua ■L’alimen rs: atrapen es són omcarnívo espèci són es adults d’algun Els amfibis s. Les larves es. mengen sencer mals i se’ls ls i microorganism mengen vegeta nívores, ja que s amfibi s i podels ucció é tots són ovípar ■La reprod la imatge és sexual. Gaireb no tenen closca Treballa amb dels amfibis metahumits, perquè La reproducció pas de la medis molt a l’aigua o en Observa cada i descriu nen els ous fàcilment. la granota en adults i es dessequen is. morfosi de es transformen impermeable cos que hi detect gralarves, que orfosi de la els canvis del ous neixen dels metam la Generalment, Per exemple, r. metamorfosi. imatge inferio mitjançant una observes a la que la manera nota es fa de

Continguts: • Es destaquen els conceptes més importants. • S’ofereixen fotografies, il·lustracions i esquemes aclaridors. Activitats: • Treballa amb la imatge. Facilita la comprensió dels continguts. • Comprèn, pensa, investiga… Per consolidar, relacionar i desenvolupar les teves destreses. • Les icones et suggereixen la metodologia que pots aplicar.

de la granota

La metamorfosi Granota adulta

tari de rèptils

134

Quadrícula 1 2 3 4 5

Espècie I

Espècie II

220 205 100 0 0

Espècie III

101 153 130 30 0

Espècie IV

32 85 140 120 3

72 14

A partir de les dades recollide s, es prepara la informació per explicar com és la biodiversitat de la zona. Per exemple, l’abundà ncia (A) d’una espècie es calcula dividint el nombre total d’individus de l’espècie trobats a la zona la superfície de (N) per la zona (S), segons l’expressió: A (nombre d’individ us/km2) = N S

imatges, etc. que il·lustrin els principals esdeveniments que succeïren en cadascuna de les eres geològiq ues.

❚ Esmenteu-hi quan

aparegueren les primeres formes de vida, les plantes, i els diferents

grups d’animal s. ❚ Assenyaleu-hi, també, quan van tenir lloc les extincions.

❚ Aquesta divisió està basada en les evidències grans esdeveniments dels que que han quedat

IX CRONOLÒ DE LA HISTÒ EixE cronolò RIA DE gic deG IlaC història de la vida

–570 Ma

Paleozoic

succeïren en cada etapa i gravades als fòssils.

LA VIDA

–250 Ma

Espècie V

0 0 200

Precambrià

❚ Incloeu-hi fotos,

–65 Ma Cenozoic

Mesozoic

0 0 0

–4 500

–570 –520 –470 E D AT ( m i l i o ns d’anys)

–420

Actualitat

Amb les dades del recompte s’elaboren taules com la de la dreta, en què apareix el nombre d’individus de cada espècie de rèptil trobats a les quadrícules.

milions d’anys.

❚ La línia del temps es divideix en quatre eres geològiques.

–4 500 Ma

emprendre

de la Terra

S’ha d’organitzar una exposició sobre diversos aspectes de la història de la vida a la Terra. El curs de primer ha d’organitzar un panell amb un gran eix cronològ o línia del temps. ic Per fer-lo, organitz eu l’equip de feina i repartiu les tasques, com en casos anteriors. Una vegada repartid heu de tenir en es, compte alguns aspectes per poder la línia del temps: fer

❚ Les magnituds de temps que s’usen són els d’anys o els milers milions de

Per a cadascuna de les quadrícu les en les quals s’ha dividit el mapa s’identifiquen les espècies de rèptils i es compten els individus que hi ha.

aprendre

Paleozoico –370

–320

–270

–220 –170

–120

–70

–20

Primeres formes de vida (–3800 Ma)

Primers mamífers (–215 Ma) Primeres plantes terrestres (–435 Ma)

Formació de la Terra (–4500 Ma)

Primers amfibis (–410 Ma)

curt i sen■Els anurs tenen el cos tes i gripaus) llargues que Els anurs (grano iors són més potes poster saltar. se cua. Les adaptades per perquè estan iors les anteriors les potes poster s, els dits de gital que els En alguns gripau rana interdi per una memb estan units . facilita la natació s allargat ■Els urodel tenen el cos i i salamandres) curtes (tritons són Els urodels quatre potes s de cua. Les i estan proveït a longitud. de la mateix

Membrana interdigital

rs Potes posterio més llargues que les anteriors

l: un tritó

Així és un urode

Cua

de la Quatre potes mateixa longitud

més avall i digues

. , investiga..

Comprèn, pensa 6.6 Proposa

i dos d’amfibis anurs dos exemples

d’urodels.

una X t marcant amb la taula següen tenen els 6.7 Completa rístiques que amb les caracte les caselles s: anurs i els urodel

hi ha la imatge que . Justifica la 6.8 Observa a un urodel a un anur o si correspon resposta.

ndra. Cerés una salama de la imatge de les sepresentació i elabora una té. de vida que ca’n informació s i dels hàbits ves característique

6.9 L’amfibi

Urodels

Tenen la pell molt fina.

ics.

Capgròs de 2 mesos

No tenen cua.

110

UNITAT

Reconstrueix la història

Sense cua

Són ectotèrm

escurcen

el quadern i assigna un color a cada espècie un color. a) Si en una casella s’ha observat una determinada espècie, ca-ho al mapa amb un punt del indicolor que correspo cie esmentada ngui a l’espèa la casella que pertoca. b) En quina zona hi ha més diversita t de rèptils? 2 Amb les dades de la taula: a) Calcula l’abundà ncia de les espècies I, II, III, IV i V, si l’àrea de la zona saps que estudiada és de 20 km2. b) Compara els resultats per indicar quina espècie és dant. la més abun-

una granota

. la cua progress potes i pulmons desenvolupen

1 Calca el mapa en

Passos per elaborar l’inventari

Així és un anur: urodels.

potes Tenen quatre longitud. de la mateixa

sos 2 Els capgros ivament i d’1 any Granota adulta

Activitats

Com s’elabora un inven

Capgròs de 10 dies

Capgròs de 3 mesos

Per dur a terme certs estudis, com, per exemple, els diversitat, els científics de biofan inventaris. Els rèptils van dominar la Terra durant moltíssim anys, fins que els s dinosaures es van extingir. A partir de llavors, els ocells, i sobretot els mamífers, van començar a prolifera r. La vida a la Terra çar a tenir el mateix va comenaspecte que coneixem avui.

anurs i els dos tipus: els

Anurs

Capgròs de 3 dies Ous

Taller de ciències

S’agafa un mapa de la zona que s’ha d’inventariar i se’n divideix la superfície en quadrícules, és a dir, en àrees més petites, on es farà l’observació de les espècies . A cada quadrícu signa un nombre la s’as(observa el mapa).

extremitats, capgrossos. anomenades

de 3 anys

larves sense

neixen s, 1 Dels ous amb cua i brànquie

tipus d’amfibis

Primers humans (–1,7 Ma)

Primers rèptils (–360 Ma)

Primeres aus (–205 Ma)

Extinció dels dinosaures (–65

Ma)

135

Taller de ciències i Emprendre-Aprendre •T aller de ciències. Intenta que et familiaritzis amb la metodologia científica mitjançant unes senzilles activitats. • Emprendre-Aprendre. Tracta de potenciar la creativitat, l’autoestima, la responsabilitat, la motivació i la planificació a través d’una situació inicial que planteja un problema que hauràs de resoldre.

111

Les activitats estan pensades a partir de criteris que faciliten l’estimulació de les INTEL·LIGÈNCIES MÚLTIPLES (IM) per a un millor tractament de la diversitat en l’aula. A la Guia d’aula, els docents trobaran un ampli ventall d’estratègies per aplicar a cada activitat IM. IM

UNITAT

Practica el que has après lletres els espais indicats amb branques: següent i amplia’n les

❚ Omple en el quadern de l’esquema

Aplica

Interpreta imatges

Organitza les teves idees

es amb estructures assenyalad A Escriu el nom de les funció fan: nombres i indica quina

falses i escriu-les correcta1 Assenyala les frases

Les plantes

2 fan

tenen teixits i òrgans organitzats en

les funcions vitals

es classifiquen en

B C flors

que es divideixen en

gimnospermes

a les de reproducció correspon B Explica quin tipus imatges següents: b

Fes un resum

guió: la unitat seguint aquest Elabora un resum de les plantes. tenen la majoria de ❚ Cita els òrgans que l’oben què esquematitzis ❚ Fes un dibuix d’una planta de la respiració, la distribució tenció dels nutrients, dels productes de rebuig. l’expulsió i les substàncies nàsn els tropismes i les ❚ Explica en què consisteixe ties.

el qual les plantes reacciovitals. nen canviant els processos de reproducció asexual ❚ Anomena algunes formes en què consisteix cadascuna. en les plantes i explica ó alternant i de quin reproducci la és què ❚ Digues pròpia. tipus de plantes és de la reexplicar les etapes ❚ Fes un esquema per les plantes amb llavors. producció sexual en les gimques principals de ❚ Descriu les característi exemples. nospermes. Cita’n alguns de les angiprincipals ques ❚ Detalla les característi tipus de exemples d’aquest ospermes. Cita alguns

en ❚ Proposa un exemple

ment en el quadern:

espeó sexual, dues cèl·lules a) En la reproducci i oriespores, es fusionen cials, anomenades l’embrió. ginen una cèl·lula inicial: per és una mescla formada b) La saba elaborada que la planta absorl’aigua i les sals minerals beix per l’arrel. resposta es produeix com a c) L’hidrotropisme

omple gran erupció volcànica 4 Imagineu que una durant dies sencers de pols i cendra l’atmosfera a la de llum solar que arriba i redueix la quantitat Debateu-ho en grups. superfície terrestre.

davant la gravetat. fer de nit, quan no poden d) Les plantes respiren la fotosíntesi. de amb una de les classes 2 Relaciona cada frase plantes que has estudiat: no tenen són poc cridaneres, a) Les seves flors perennes. fulles són dures i calze ni corol·la, i les rizoma. s’anomena i b) La seva tija és subterrània n frondes. Les fulles s’anomene tija, fudiverses. Tenen arrel, c) Són plantes molt un es desenvolupen en lles i flors. Les llavors

planta.

els nombres de la il·lustras a quines substàncie ció i indica en el quadern corresponen:

3 Relaciona-ho. Observa

Les activitats es classifiquen en diferents apartats: • Organitza el que has après. T’ajuda a consolidar la comprensió dels continguts estudiats en la unitat mitjançant l’elaboració d’esquemes i resums de la unitat, i la interpretació de la informació gràfica. • Aplica i avança. Són activitats per raonar, relacionar, interpretar informació gràfica i textual, investigar, deduir, etc

i et jardiner o una jardinera 6 Imagina que ets un té requisit: preque només presentes a un concurs de tulipes. sentar-hi una nova varietat

2 l’estructura D Digues el nom de verd clar a la imatge:

Practica el que has après

plantes del planeta? a) Com afectaria les de la Tervida dels éssers vius b) Com afectaria la ra? explica les il·lustracions i 5 Dedueix-ho. Observa pots extreure’n. quines conclusions

fruit. ho fan per subjectar-se a terra d) No tenen arrels; anomenades rizoides. amb unes estructures de la per tota la superfície Absorbeixen l’aigua

la planestimulant reacciona C Explica a quin factor davant s’anomena la reacció ta de la imatge i com d’aquest estímul.

3 10

Avança

que apareix de color 6

plantes.

i enumemolses i les falgueres ❚ Explica com són les característiques. ra’n les estructures que justifiquin la impor❚ Proposa alguns exemples i per a la per a l’ésser humà tància de les plantes vida dels éssers vius.

de reproducció utilitzaries a) Raona quin tipus varietat de tulipes. per obtenir la nova a adornarà els jardins b) La varietat guanyador el concurs, pensa quin de la ciutat. Si guanyes ó aplicaries per obtenir tipus de reproducci els per poder adornar moltes plantes iguals jardins.

7 61

Per aprofundir

Per aprofundir En aquest apartat es desenvolupen d’una manera molt visual una sèrie de continguts que complementen alguns aspectes estudiats en les unitats. Alguns d’aquests continguts són els ecosistemes ibèrics i els tipus de relleu. Aquí et proposem activitats perquè investiguis el teu entorn més proper utilitzant fonts d’informació diverses.

Llop

Algunes espècies en peril Àguila imperial ibèrica

Gairebé ja no queden llocs en els quals el nostre gran mamífer carnívor no entri en conflicte amb les persones. De vegades és caçat per aquests conflicte s, i per culpa d’això és tan escàs.

l d’extinció a la penín

sula Ibèrica

És un dels ocells rapinyaires més escassos del món. La presènci a de l’ésser humà al seu hàbitat en dificulta la superviv ència.

Alosa becuda

Aquest ocell és molt escàs perquè necessita grans espais oberts, àrids i sense presènci a humana.

Ós bru

És el mamífer carnívor més gros de la península Ibèrica. No troba llocs on viure allunyat humà. de l’ésser

Trencalòs

Aquest ocell robust s’alimenta de carronya. Com que cada cop hi ha menys animals morts abandon ats a la muntanya, té problemes per trobar aliment.

Desman pirinenc

Aquest petit mamífer tan sols viu en rierols de muntanya molt nets. La contami nació d’aquest petits rius posa s en perill la seva supervivència.

Ferreret

Aquest petit amfibi viu tan sols en alguns rierols de la serra a l’illa de Mallorca. Els depredadors, la destrucció del seu medi i algunes malalties han provocat que estigui en perill d’extinció.

Banyarriquer del faig

Aquest insecte està desapareixent perquè cada cop hi ha menys troncs vells de faig, que són el seu aliment.

Gall fer

La pèrdua dels boscos humits i frondosos en viu amenaça aquest què ocell.

Linx ibèric

La destrucció del medi en què viu i els atro pellaments han convertit aquest mamífer en el felí més amenaçat del planeta. En queden uns dos cents.

Voltor negre

Visó europeu Aquest petit mamífer

depredador ha vist el su medi envaït pel visó americà.

És el voltor més gros d’Europa. Està molt amenaç at perquè escassegen els animals morts, dels quals s’alimen ta, i escas segen els grans arbres per niar.

Comprèn, pensa, investi

ga…

1 Formeu equips de

tres o quatre persones informació per i busqueu fer un mural sobre algunes espècies amenaçades a Cataluny informacions indicacd a. El mural ha de tenir les aedses a la dreta:

a) La localització de les espècies. b) Algunes fotografi es de les espècies escollit i alguna que hàgiu de les raons per les quals estan en perill d’extinci ó.

157

6 TRIMESTRE

Projecte de ciències ua nt i Propietats de l’aig comuna, abunda l’aisubstància més

és la començar a Com saps, l’aigua . La vida va hi ha en la natura del component valuosa que manté. Es tracta a aquesta, és gua i, gràcies éssers vius. ten que la vida majoritari dels de l’aigua perme excepcionals es. Les propietats extrem ions le en condic sigui possib

l Problema inicia de les propietats projecte de

ts: fer un Es tracta de apartats següen d’incloure els l’aigua. S’hi han per comprovar riments senzills ❚ Disseny d’expe i quins són els punts de fusió els canvis d’estat que i d’ebullició. ents senzills amb experim que vació dir, a al, és ❚ Compro dissolvent univers sal, l’aigua és el ncies com la dissoldre substà st ància d’aque és capaç de Explica la import el sucre i l’aire. fet per a la vida. de l’aiió anòmala de la dilatac per al ❚ Comprovació d’aquest fet importància extreions gua i de la condic de la vida en manteniment ratura. tempe mes de

Projecte d’investigació trimestral

experiles dades dels . Organitzeu de fusi la temperatura que us fixeu i si passa ments. Convé el canvi d’estat mentre dura sió varia o no ió. dura l’ebullic el mateix mentre nt heu arveu si realme ompro ions. C inicials dels apartats ❚ En les conclus at cadascun han que heu tingut gumentat i justific ncies i si les experiè del projecte expectatives. complert les

En aquest apartat podràs: • Planificar, aplicar i integrar destreses pròpies de la tasca científica. • Elaborar hipòtesis i contrastar-les a través de l’experimentació o l’observació i l’argumentació. • Utilitzar fonts d’informació variades, participar i respectar el treball individual i en equip, i exposar i defensar el teu propi projecte.

❚ En els resultats

Els recursos ❚ El llibre de text ❚ La informació

recopilada a.cat spaibarcanov

en el web www.e

❚ Internet ❚ Enciclopèdies

i revistes

AVALUACIÓ Reflexió personal

t més del treball? cat? t més compli

• Què t’ha agrada serà la mai la dinàmica farà en equip de càr• El treball es es (repartiment , és a dir, altres project teòric i pràctic teixa que en ació. és un treball s, etc.). i cercar inform • El projecte recs, tasque i recollides ar experiments experiències s’han de disseny ió realitzades les rar una memò• Una vegada sobre la dilatac s’ha d’elabo cal informar-se produades les dades, es perquè analitz ions i teòric condic • És e. l’aigua i en quines de vida. ria del project anòmala de les propietats ar ntal per a la d’indic foname és cció. Heu ncies que eix i com això ncies ❚ En la introdu at i les experiè dissenyar experiè heu investig és necessari l’aigua que atura l’aigua per a cada cas. • És pràctic perquè quina temper heu seleccionat atura comprovar a la dinàmica senzilles per de descriure o a quina temper ologia. Heu teix en gel, mació que per com❚ En la metod líquida es conver les fonts d’infor També és útil heu seguit i de esdevé vapor. que capaç grup és líquida de l’aigua cies que at de substàn l’oli, que ents i heu consultat. provar la quantit algunes, com s en els experim que n’hi hagi per materials emprat ció necessària dissoldre, encara Citeu-hi els cas. Cerqueu la informa de tenir les subsseguit en cada s’hi resisteixin. s han el procediment característique indicar quines dins l’aigua. es dissolguin tàncies perquè

El procés

230

• Què t’ha resulta

el trepràctica durant heu posat en • Quins valors

ball en equip? e, què çar el project de tornar a comen • Si haguessis diferent? r faries de forma podries utilitza situacions reals feies • En quines altres has après mentre les coses que algunes de e? el project

Reflexió del grup

nents un dels compo ú.

t amb cadasc

• Com has treballa què has après de cadasc ? Escriu de l’equip

nya ny o una compa

t baix un compa llaries? • Si has puntua què li aconse e, en algun aspect

Coavaluació del treball

d’altres equips

els aspecr, de l’1 al 5, has de puntua De cada equip ia tes següents: a de la memòr la netedat i l’estètic • La presentació, utilitzat ia • El llenguatge de la memòr i l’estructura ització • L’organ treball general del • L’avaluació Escull el treball

que penses

que és millor. 231

En las conclusiones

argurealmente habéis Concluid si uno de justificado cada mentado y proyecto. iniciales del los apartados

El web dels alumnes Què és? Un espai ple de recursos digitals per millorar el teu aprenentatge. Com hi accedeixo? Entra a www.espaibarcanova.cat i localitza-hi la imatge del teu llibre. Què hi trobaré? Enllaços per resoldre determinades activitats i els projectes trimestrals amb recursos 3.0.

NOU CURRÍCULUM: NOVES EINES PER ALS DOCENTS

GUIA D’AULA 1r

1 Biologia i Geologia C. Plaza J. Hernández J. Martínez

GUIA D’AULA

1r ESO

3 Biologia i Geologia

C. Plaza ez J. Hernánd J. Martínez

’AULA

D GUIA

3 Física i Química S. Zubiaurre A. M. Morales J. M. Vilches

3r ESO

GUIA D’AULA

3r ESO

La Guia d’aula es presenta en format imprès (22,5 x 29cm) i enquadernada amb espiral. En el seu interior hi ha el següent: • Reproducció del llibre imprès i solucionari de les activitats. • Quadre de competències pròpies de la matèria agrupades en dimensions. • Quadre de les activitats competencials de cada dimensió. • Rúbriques i dianes d’avaluació per a les activitats preferents del portfoli. • Temporització indicativa de tot el curs. • Programació didàctica. • Accés a la versió digital multisuport de la Guia d’aula.

• Atenció a la diversitat: marcatge d’activitats de reforç • Atenció a la diversitat: foment de les intel·ligències múltiples

Rúbrica

LLIBRE DE RECURSOS FOTOCOPIABLES 1r

1 Biologia i Geologia C. Plaza J. Hernández J. Martínez

OS RECURSBL ES FOTOCOPIA

1r ESO

3 Biologia i Geologia C. Plaza J. Hernández J. Martínez

OS RECURSBL ES FOTOCOPIA

3r ESO

3 Física i Química S. Zubiaurre A. M. Morales J. M. Vilches

OS RECURSBL ES FOTOCOPIA

3r ESO

El Llibre de recursos es presenta en format imprès (22,5 x 29cm) i enquadernat amb espiral. En el seu interior hi ha materials complementaris de cada una de les unitats, preparats per ser fotocopiats. • Avaluació competencial. Una proposta de format PISA enfocada a l’assoliment competencial. • Activitats de reforç, amb les seves solucions. • Rúbriques i dianes d’avaluació per a les activitats preferents del portfoli, com també models en blanc per elaborar-ne de noves. • Graelles de control competencial. • CD amb tot el contingut. En formats Word i PDF.

GENERADOR D’EXERCICIS D’AVALUACIÓ

Accessible via web. Amb múltiples combinacions possibles que faciliten la generació de proves d’avaluació dels continguts curriculars.

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC. CIÈNCIES DE LA NATURALESA Un projecte complet per al nou currículum competencial 2015

El projecte editorial per a les ciències de la naturalesa d’Editorial Barcanova ha estat elaborat tenint en compte: • El nou currículum del Departament d’Ensenyament • El treball de les competències bàsiques agrupades en dimensions • Els continguts clau de cada dimensió competencial • Les activitats amb rúbrica pensades per al portfoli de l’alumne Rúbrica

• Propostes d’avaluació competencial de format PISA • El treball amb Intel·ligències Múltiples

• Una edició digital multisuport

ra d e s d e st o m a n u n e so D e sc a rr e g u e u -v it a l. c a t w w w.b a rc a n o va d ig

EDITORIAL BARCANOVA Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat

Distribueix

www.barcanova.cat 9243185

@EDBARCANOVA

facebook.com/editorialbarcanova 421728 446680

W barcanova.cat

COMERCIAL GRUPO ANAYA Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 Atenció a centres escolars: clients@barcanova.cat