Presentació Editorial Barcanova aposta pel canvi i la innovació educativa, i és per això que, any rere any, vol oferir als mestres, als equips directius, i a escoles en conjunt la possibilitat d’avançar en aquesta direcció oferint una selecció de cursos sobre metodologies i tendències emergents que poden ser de gran ajuda en la formació permanent del professorat. En aquest marc és imprescindible que el professorat i els equips directius estiguin motivats i creguin en la necessitat del canvi i la innovació. La societat i el món en general és canviant i les feines del futur encara no sabem quines ni com seran. Els nostres alumnes necessitaran unes competències diferents que els ajudin a afrontar noves situacions, noves maneres de fer i de desenvolupar-se: el treball en equip, la inclusió, l’empatia, el sentit crític, el raonament, les competències digitals... Tot això implica un canvi a les aules. La manera d’aprendre ha de fer un gir per poder ajudar a cada un dels alumnes a desenvolupar les seves capacitats i competències de la millor manera possible, siguin quines siguin les seves motivacions i capacitats. Així, poder-los ajudar a avançar i a saber viure i fer front a les diverses situacions que se’ls plantejaran al llarg de la vida. De fet, ja el Currículum de la Generalitat de Catalunya parla a la Llei d’Educació sobre la necessitat que l’alumne sigui el centre de l’aprenentatge, que l’alumne esdevingui competent a partir dels aprenentatges i que l’escola sigui inclusiva, és a dir, una escola per a tots i totes en un ambient de convivència i acolliment.
Índex Educació Infantil • Ambients a l’Educació Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Formadores: M. T. Feu i O. Schaaff
• Aportacions de la neurociència a l’Educació Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Formadora: M. Portero
Educació Primària i ESO • Imaginem i manipulem per gaudir de les matemàtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 Formadors: L. Cabello i F. X. Alegria
• Eines i elements de narrativa oral per a docents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10 Formador: Carles Alcoy i Patrícia McGuill
• La màgia entra a l’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 Formador: A. Serrat
• Metodologies actives per estimular les intel·ligències múltiples a l’aula . . . . . . . . 14 Formador: Equip Fundació Trilema
• Mètodes d’aprenentatge cooperatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Formador: R. Raventós
• La resolució de conflictes a l’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18 Formador: A. Serrat
• Entrenar el pensament a l’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Formador: Equip Fundació Trilema
• Neurociència, cervell i aprenentatge: De la teoria a la pràctica . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Formadora: M. Portero
• L’avaluació de l’aprenentatge en el treball per dimensions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Formador: Equip Fundació Trilema
• L’aprenentatge basat en problemes (ABP) o Problem Based Learning (PBL) . . . . . 26 Formador: Equip Fundació Trilema
• Entrenar les funcions executives de la intel·ligència a l’aula . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Formador: Equip Fundació Trilema
Docents i equips directius • Disseny d’espais, cervell i aprenentatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Formadores: M. Portero i S. Sasot
• Detectar i afrontar el SEP (Síndrome d’Esgotament Professional). . . . . . . . . . . . . . 32 Formadora: B. Aguirregabiria
• Lideratge i suport al docent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Formador: diversos (dependrà de la localització)
3
Ambients a l’educació infantil Educació infantil i Educació Primària 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions M. T. Feu i O. Schaaff
Presentació del curs Afavorir en els docents el desenvolupament de les competències necessàries per dissenyar ambients que incloguin propostes interessants i adequades als alumnes. Es tracta de reflexionar sobre els coneixements didàctics fonamentals per promoure l’ensenyament-aprenentatge a través d’ambients al parvulari. I a partir d’aquí, seleccionar, elaborar, dibuixar propostes didàctiques obertes i fonamentades que promoguin tant l’evolució progressiva del pensament com de les habilitats d’investigació i experimentació dels infants.
Objectius • Conèixer el treball per espais/ambients a l’Educació Infantil. Espais temàtics. • Adquirir una visió fonamentada de l’activitat en els ambients. • Determinar i organitzar els recursos materials i personals, els espais i el temps, analitzant i aplicant criteris pedagògics. • Conèixer com organitzar els ambients per tal que l´acció d’ensenyar-aprendre respongui a les necessitats dels infants d’Educació Infantil. • Reflexionar i partir del joc com a eina d’aprenentatge i de reflexió dels mateixos infants. • Crear ambients educatius a partir d’eines de creació, anàlisi i crítica. • Afavorir la reflexió sobre la pròpia pràctica amb la idea de millorar aquells aspectes que no són satisfactoris o que són millorables.
Continguts • Disseny d’ambients educatius com a espais d’investigació, indagació i experimentació. − La figura del mestre/a com a investigador/a. − El disseny de propostes com a mitjà d’investigació educativa. − L’espai, la distribució i els materials. Quins es poden fer i com es poden organitzar. • El joc com a font de descoberta, comunicació i reflexió. • La importància dels llenguatges en la construcció de coneixement científic.
Metodologia La formació tindrà, com a principals elements de partida, les experiències de cada docent en el seu context i la reflexió sobre la pròpia pràctica. Volem incidir en l’actualització i la millora de la tasca docent, i aprofundir en el coneixement de la matèria, la didàctica i la pedagogia. − Analitzar la pròpia pràctica docent. − Analitzar bones pràctiques docents. − Reflexionar i construir conjuntament propostes de millora. Aquesta activitat està orientada a desenvolupar metodologies pràctiques que acostin a un coneixement sobre la disposició d’ambients per a l’aprenentatge.
5
Aportacions de la neurociència a l’Educació Infantil Educació Infantil 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions M. Portero
Presentació del curs El cervell humà és un òrgan extremadament plàstic, el qual canvia la seva estructura i el seu funcionament de manera constant a partir de l’experiència. Durant els primers anys de vida, els processos de plasticitat cerebral són crítics i són la base biològica dels processos d’aprenentatge. Aquest curs pretén comprendre les diferents etapes del desenvolupament neurocognitiu dels infants de 0 a 6 anys i relacionar-ho amb la importància que tenen les experiències d’aprenentatge en la plasticitat cerebral i en el desenvolupament dels alumnes durant l’Educació Infantil.
Objectius • Comprendre els conceptes de plasticitat cerebral i la seva relació amb el desenvolupament i l’aprenentatge. • Conèixer les diferents etapes del desenvolupament cerebral que acompanyen el desenvolupament cognitiu, sensorial, motor, socioemocional i lingüístic. • Identificar els principals factors de risc i els factors protectors durant els primers anys de vida. • Desenvolupar estratègies i experiències d’aprenentatge que respectin el desenvolupament del cervell.
Continguts • Introducció a la Neurociència: aprenentatge i plasticitat cerebral. • Genètica vs. ambient. • Etapes del desenvolupament del sistema nerviós: − Desenvolupament prenatal i del nounat − Desenvolupament cognitiu, sensorial i motor − Desenvolupament del llenguatge − Desenvolupament social i emocional • Factors de risc i factors protectors durant el desenvolupament. • Estrès i sobreestimulació. • Alimentació, ritmes circadiaris i organització de l’espai.
Metodologia El curs es desenvoluparà en forma de taller (workshop) i consistirà en combinar una metodologia teòrica i conceptual amb activitats pràctiques i aplicades a l’aula. Durant el curs es pretén conèixer les necessitats de l’equip docent per plantejar exemples i dissenyar experiències de treball específiques a la seva realitat i als seus alumnes.
7
Imaginem i manipulem per gaudir de les matemàtiques Educació Primària 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions L. Cabello i F. X. Alegria
Presentació del curs El curs està enfocat a prendre consciència de la necessitat de tendir cap a un aprenentatge més competencial, per aconseguir que els alumnes siguin els protagonistes dels seus aprenentatges. Se centrarà en la utilització de materials visuals i manipulatius que ajudin a concretar les matemàtiques i a reduir-ne el grau d’abstracció, potenciant el raonament matemàtic, la justificació de les respostes, la verbalització i l’argumentació. L’objectiu és que el treball matemàtic a l’aula sigui més dinàmic, més creatiu i més engrescador per tal d’avançar en el camí de la generalització, facilitant el pas cap a l’abstracció i la representació simbòlica.
Objectius • Transmetre la necessitat d’experimentar, investigar, anticipar i argumentar per enriquir els aprenentatges. • Conèixer el potencial manipulatiu de diversos materials didàctics per realitzar i fonamentar raonaments matemàtics. • Facilitar eines i recursos per a una planificació més competencial de l’aprenentatge. • Prioritzar activitats que comportin la connexió entre continguts i reflexió per sobre d’activitats purament reproductives.
Continguts • Numeració i càlcul: − Ús de materials didàctics i eines TAC per fonamentar raonaments matemàtics. − Representació de nombres naturals, fraccionaris i decimals. − Composició i descomposició de nombres. − Descoberta de patrons, pautes i regularitats. • Resolució de problemes: − Establiment de relacions numèriques i analogies de càlcul. − Desenvolupament d’estratègies de càlcul. • Espai i forma: − Anàlisi i descripció de les propietats dels cossos de dues i tres dimensions. − Transformació de cossos geomètrics. − Composició i descomposició de figures planes. − Exploració i investigació de transformacions geomètriques. • Mesura: − Comparació, ordenació i mesura de diferents magnituds. − Ús d’unitats de mesura convencionals i no convencionals. − Estimació de mesures.
Metodologia El curs es desenvoluparà en forma de taller, a partir de la manipulació i experimentació d’objectes i de materials didàctics que ajuden a desenvolupar sistemes de representació mental. Proposta d’activitats en un ambient de resolució de problemes per desenvolupar la curiositat, la creativitat, la imaginació i l’interès per fer-se preguntes i superar reptes. 9
Eines i elements de narrativa oral per a docents Educació Primària i ESO 15 h (10 de presencials) C. Alcoy i P. McGuill
Presentació del curs En la nostra cultura cada cop és més important dominar els recursos d’expressió oral, ja sigui en públic o en altres àmbits i suports. Tanmateix, els nostres currículums i, fins i tot la nostra jerarquia acadèmica, donen prevalença a la cultura escrita i, fins i tot, més prestigi. El curs-taller proposa apropar les eines de la narrativa oral a l’ús quotidià a l’escola, d’acord amb els darrers moviments pedagògics i socials.
Objectius • Reconèixer, sobre un diagnòstic concret, les possibilitats de treball amb la narrativa oral a l’escola. • Apropar i aplicar les eines de la narrativa oral a aquesta activitat concreta.
Continguts • El relat com a eina pedagògica. • Narrativa oral: límits i experiències. • Execució, eines i referències, elements de suport, ambient, etc. • Exercicis pràctics d’aplicació a la pròpia experiència.
Metodologia Les tres sessions del curs es desenvoluparan de manera activa i participativa, a partir de l’observació i comentari dels diferents aspectes de la narració sobre alguns exemples concrets. A partir d’aquests casos, es treballen diferents aspectes de la narració.
11
La màgia entra a l’aula Educació Primària 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions A. Serrat (Gam Tarrés)
Presentació del curs Un bon mag és el que sap transformar una activitat simple en una activitat sorprenent que arribi i emocioni als alumnes. Tots els mestres són mags, potser sense saber-ho, i poden incrementar la qualitat de la seva màgia. En aquest curs es proposa aplicar activitats màgiques concretes a diferents àmbits: a les matemàtiques, a l’expressió i a la tutoria. L’objectiu és incrementar la motivació (d’alumnes i mestres), millorar la comunicació i gaudir mentre es porten a terme.
Que La màgia entri a l’aula!
Objectius • Adonar-se que la motivació dels alumnes és una peça clau en l’eficàcia de l’aprenentatge. • Saber utilitzar la màgia i alguns trucs com a recursos educatius. • Comprendre la relació entre la màgia i la millora de l’autoestima, la comunicació, la creativitat… • Conèixer diverses aplicacions de la màgia en el treball de les matemàtiques, la psicomotricitat, les llengües, les ciències…
Continguts • Què entenem per màgia. • La màgia a través de la història. • La màgia a classe: per què, quan, com, qui, on, amb qui. • La màgia i els valors. • La màgia i els conflictes. • La màgia i la creativitat. • Els alumnes són mags. • Els educadors són mags. • La «matemàgia», la «llenguamàgia», la «cienciamàgia», la «psicomàgia». • Cartes, daus, dòmino, cordes, rellotges, calendaris, nombres i objectes quotidians MÀGICS.
Metodologia La metodologia serà participativa, ja que, a partir de la presentació de determinades activitats i trucs de màgia, es treballarà en equips per a la pràctica d’aquestes de manera que es puguin aplicar a l’aula. A partir de la posada en comú de les activitats realitzades es reflexionarà sobre les possibilitats de cada una a l’aula. Es demanarà, sempre que es pugui, la posada en pràctica de cada realitat i es revisarà la seva eficàcia en una sessió posterior.
13
Metodologies actives per estimular les intel·ligències múltiples a l’aula Educació Primària 15 h. (10 de presencials) en 3 sessions Equip Fundació Trilema
Presentació del curs A partir de la teoria de les intel·ligències múltiples, Howard Gardner defensa que la intel·ligència no és una cosa fixa i estable que tenim des del naixement, sinó que, amb una bona estimulació, tots podem desenvolupar-la i enriquir-la. Sabent que la intel·ligència no és permanent i que es pot desenvolupar, quin és el nou paper que el professorat ha d’assumir?, com podem estimular les intel·ligències múltiples a les nostres aules?, què podem fer per introduir tot això en el nostre pla de treball curricular? Aquests són alguns dels interrogants als quals pretenem donar resposta en la formació.
Objectius • Conèixer i utilitzar estratègies metodològiques orientades a l’estimulació de les intel·ligències múltiples a l’aula. • Reflexionar sobre els criteris de selecció i utilització d’estratègies a l’aula. • Aplicar les estratègies en el disseny d’una experiència per a l’aula.
Continguts • Criteris per a la selecció d’estratègies: gestionar la interacció, generar un producte final, dissenyar l’aprenentatge, estimular el desenvolupament personal. • Disseny d’estratègies per a: − L’argumentació lògica en la intel·ligència logicomatemàtica. − L’expressió oral en la intel·ligència lingüística. − La representació gràfica d’informació en la intel·ligència espaciovisual. − L’observació rigorosa en la intel·ligència naturalista. − El moviment del cos en la intel·ligència cinesicocorporal. − El manteniment de l’atenció en la intel·ligència musical. − L’aprenentatge cooperatiu per estimular la intel·ligència interpersonal. vLa reflexió sobre l’aprenentatge i la intel·ligència intrapersonal. • Taller d’elaboració d’una experiència.
Metodologia En les sessions del curs, es combinarà la formació teòrica sobre l’origen de les intel·ligències múltiples i les experiències d’èxit al voltant de les metodologies actives i d’estimulació de les diferents intel·ligències a l’aula, amb la pràctica per part del professorat, per tal d’assolir un aprenentatge efectiu d’aquestes estratègies metodològiques. L’activitat pretén que els docents puguin desenvolupar una aplicació pràctica per a les seves aules.
15
Mètodes d’aprenentatge cooperatiu Educació Educació Primària i ESO 15 h. (10 de presencials) en 3 sessions R. Raventós
Presentació del curs El curs pretén mostrar als docents com portar a la pràctica a l’aula la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu i, alhora, establir unes bases de reflexió sobre els canvis que ha de comportar la seva aplicació tenint en compte altres elements educatius: el currículum, l’avaluació, els horaris, els espais... Es farà èmfasi en els dos aspectes educatius fonamentals de tot aprenentatge cooperatiu: l’aprenentatge requereix la participació directa i activa dels estudiants (només s’aprèn de veritat allò que es vol aprendre, i sempre que es participa activament del procés d’aprenentatge) i la cooperació i l’ajuda mútues afavoreixen els aprenentatges (permetent aprendre més i millor).
Objectius • Comprendre i fer servir els fonaments metodològics essencials de l’aprenentatge cooperatiu. • Conèixer els principis bàsics, les tècniques i les estructures pròpies de l’aprenentatge cooperatiu. • Fomentar l’autonomia i la cooperació en el procés d’adquisició de coneixements i en el seu intercanvi amb altres companys i companyes. • El paper del docent i de l’alumne en un entorn d’aprenentatge cooperatiu. • Saber utilitzar tècniques i instruments d’avaluació relacionats amb l’aprenentatge cooperatiu. • Reflexionar sobre la contribució de l’aprenentatge cooperatiu en l’adquisició de les competències bàsiques (aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, i social i ciutadana).
Continguts • On som? D’on es parteix? Els estadis del coneixement. • On volem anar? Principis. − El centre de l’aprenentatge. − El tractament de l’error. − El treball globalitzat.
− Competències i continguts. − Emocions, motivació i esforç.
• Aprenentatge: la curiositat, el repte, els entorns. El treball per projectes. • Transformacions: recursos, currículum, horaris, espais, metodologia. • El treball cooperatiu des del punt de vista procedimental. − Fonaments teòrics i característiques de l’aprenentatge cooperatiu. − El treball cooperatiu com a estratègia metodològica. Què es pretén? − Aprenentatge cooperatiu: estratègies, tècniques, estructures, grups, rols (alumnat i docents).
Metodologia El curs es desenvoluparà a partir de sessions teòriques combinades amb activitats de caire pràctic en que es promourà la reflexió pedagògica i el debat sobre la metodologia i la dinàmica a seguir en les accions docents. A partir de l’intercanvi d’opinions, coneixements assolits i experiències, es mirarà d’establir les bases per dur a la pràctica metodologies cooperatives a l’aula i concretar les transformacions que pot comportar en altres àmbits educatius la seva aplicació.
17
La resolució de conflictes a l’aula Educació Primària i ESO 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions. A. Serrat
Presentació del curs El conflicte és un fet normal en tota relació humana. Per això és important que els mestres i educadors disposin d’eines per a la prevenció, per a la mediació i per a l’arbitratge dels conflictes. És igualment important saber gestionar les pròpies emocions i saber identificar les emocions dels altres.
Objectius • Comprendre la relació entre personalitat, capacitat de relació i conflictes. • Analitzar les conductes disruptives que es produeixen més freqüentment a l’aula i buscar-ne les causes. • Aplicar diverses estratègies de prevenció i d’intervenció en conflictes. • Relacionar el tipus de creences i l’actitud dels alumnes. • Aplicar estratègies d’intel·ligència emocional per gestionar els conflictes.
Continguts • La personalitat i els conflictes. − Diferents formes de ser i d’actuar. − La motivació dels alumnes segons la seva personalitat. • Les relacions entre els alumnes. − Alumnes populars i líders. − Alumnes marginats i rebutjats. • Les conductes disruptives. − Desmotivació i conductes disruptives. − Prevenció i actuació davant les conductes disruptives. • La intel·ligència emocional i els conflictes. − Identificació i control de les emocions. − L’automotivació i l’empatia.
Metodologia La metodologia del curs serà participativa, ja que, a partir de la presentació de determinats casos reals, es treballaran diferents estratègies de manera pràctica i en equip. Es posaran en comú les estratègies a portar a terme en cada cas i es reflexionarà sobre les possibilitats d’aplicació a l’aula. Un cop fet això, sempre que sigui possible, cada un portarà a la pràctica les seves estratègies i en sessions posteriors es revisarà i avaluarà la seva adequació.
19
Entrenar el pensament a l’aula Educació Primària i ESO 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions. Equip Fundació Trilema
Presentació del curs El canvi de paradigma a l’escola és lent i desigual, però clarament condueix a posar l’accent en els processos d’aprenentatge dels alumnes. Ens preguntem no tant què els hem d’ensenyar sinó com han d’aprendre el que necessiten conèixer en cada àmbit de desenvolupament de la seva personalitat. les competències clau responen a aquests àmbits. Entre elles n’hi ha dues de fonamentals que són l’eix dels nous plantejaments curriculars: les competències socials i cíviques, que responen als valors i les actituds per a la convivència, i la competència per a aprendre a aprendre que educa el caràcter intel·lectual, l’autonomia i la seva capacitat de pensar de forma crítica, rigorosa i creativa. Carmen Pellicer
Objectius • Aprofundir en la competència d’aprendre a aprendre, com a punt de partida per desenvolupar estratègies de pensament a l’aula. • Descobrir la importància de treballar els processos de pensament a l’aula de manera explícita. • Integrar el fet d’aprendre a aprendre i el fet d’aprendre a pensar. • Conèixer la fonamentació bàsica de la cultura de pensament a l’aula. • Emprar i dissenyar estratègies per a l’estimulació del pensament crític, creatiu i rigorós.
Continguts • Els tipus de pensament i la seva estimulació. • Pensament visible i cultura de pensament. • Estratègies per entrenar el pensament a l’aula: seqüències, protocols, organitzadors gràfics, rutines, destreses. • Mapes mentals. • Rutines de pensament: l’entrenament a través de patrons senzills. • Les destreses de pensament: − Seqüència de preguntes i construcció de significat. − Gràfiques de visualització del pensament. • La metacognició: definició i contextualització. • Escales de metacognició. • Pensament crític, creatiu i rigorós.
Metodologia El curs es desenvoluparà en forma de taller pràctic, permetent als professors experimentar el que hem treballat, ja que considerem que és la millor manera de generar coneixement. També hi haurà temps perquè plantegin altres exemples i dissenyin experiències per aplicar a les aules.
21
Neurociència, cervell i aprenentatge: De la teoria a la pràctica Educació Primària i ESO 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions M. Portero
Presentació del curs Aquest curs pretén donar a conèixer els darrers avenços en neurociència cognitiva, els quals permeten percebre amb major detall quins factors determinen els processos d’aprenentatge i plasticitat cerebral en l’àmbit educatiu. En aquest curs s’aprofundirà en comprendre la importància de l’atenció, la motivació i les emocions en el disseny de metodologies pedagògiques. Es posarà èmfasi en la relació entre el desenvolupament de les funcions executives i la innovació educativa. Finalment, es descriuran estudis sobre com els espais d’aprenentatge, l’activitat física i la nutrició poden modular el funcionament cognitiu. L’objectiu del curs és exposar algunes claus sobre la recerca en neurociència educativa per tal de millorar la pràctica pedagògica a l’aula, procurant oferir experiències d’aprenentatge que promoguin i respectin el desenvolupament del cervell.
Objectius • Conèixer el funcionament, l’organització i el desenvolupament del sistema nerviós. • Identificar els principals factors que intervenen en els processos d’aprenentatge i memòria. • Aprendre a interpretar articles científics en el camp de la neurociència educativa. • Desenvolupar metodologies d’aprenentatge que relacionen el coneixement sobre neurociència i la innovació educativa. • Compartir i analitzar experiències educatives dels mateixos participants.
Continguts • Breu introducció sobre la neurociència educativa. • Plasticitat cerebral i neurodesenvolupament. • Aportacions de la neurociència a l’aula: − Atenció i motivació. Aprenentatge globalitzat. − Emocions, cervell social i aprenentatge. Clima emocional. Aprenentatge cooperatiu. Aprenentatge servei (ApS). − Creativitat i resolució de problemes. Funcions executives. −M ens sana in corpore sano. Exercici físic, son i aprenentatge, nutrició i tècniques de relaxació i mindfulness.
Metodologia El curs es desenvoluparà en forma de taller (workshop) i consistirà a combinar una metodologia teòrica i conceptual amb activitats pràctiques i aplicades a l’aula. Durant el curs es pretén conèixer les necessitats de l’equip docent per plantejar exemples i dissenyar experiències de treball específiques a la seva realitat física (espais) i personal (alumnes).
23
L’avaluació de l’aprenentatge en el treball per dimensions Educació Primària i ESO 15 hores (10 presencials) en 3 sessions Equip Fundació Trilema
Presentació del curs Avaluar és molt més que mesurar, qualificar o graduar… Es tracta d’acompanyar l’alumne en el seu procés d’aprenentatge, ajudant-lo a descobrir les seves fortaleses i a potenciar les seves debilitats.
Els nens comencen l’escola desitjant aprendre i l’acaben pensant a aprovar. ¿Podem canviar-ho i mantenir la passió i la curiositat? Carmen Pellicer
Objectius • Valorar l’impacte que produeix en l’alumne un canvi en la cultura de l’avaluació. • Enriquir i dissenyar algunes eines d’avaluació de l’aprenentatge. • Avaluar estàndards i competències a l’aula. • Reflexionar sobre els criteris de qualificació vinculats a les eines d’avaluació.
Continguts • Canvi en la cultura de l’avaluació de l’aprenentatge: Què és avaluar? Qui avalua? Quan s’avalua? Què s’avalua? Com s’avalua? • Autoavaluació i coavaluació de l’aprenentatge. • Eines d’avaluació competencial: diana, rúbrica, registre, línies d’evolució, escales d’observació, diari reflexiu, protocols i contractes d’aprenentatge, dossier d’aprenentatge (portfolio) de l’alumne. • Vinculació de criteris, estàndards i execucions competencials a eines d’avaluació específiques. • Avaluació del rigor i la comprensió del coneixement a l’aula.
Metodologia El curs es desenvoluparà en forma de taller pràctic, permetent als docents experimentar el que hem treballat, ja que considerem que és la millor manera de generar coneixement. També hi haurà temps per plantejar altres exemples i dissenyar experiències per aplicar-les a les aules.
25
L’aprenentatge basat en problemes (ABP) o problem based learning (PBL) Educació Primària i ESO 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions Equip Fundació Trilema
Presentació del curs L’aprenentatge basat en problemes (ABP o PBL: Problem Based Learning) aporta a l’alumne un punt de partida desafiador i motivador per abordar i integrar nous coneixements. Els alumnes aprenen per mitjà de reptes, i trobar aquesta parcel·la on l›alumne se sent desafiat a aprendre, aquells aspectes que el motiven i que l’inciten a investigar i a créixer com a aprenent, és un dels majors reptes de l’educació actual. A través d’aquesta metodologia, els alumnes aborden el contingut de les diferents matèries d’una manera pragmàtica que els permet posar en pràctica els seus coneixements i integrar aquells que necessiten per resoldre la situació de partida. Planificar bé aquests escenaris d’aprenentatge és la clau per construir una experiència d’èxit per als nostres alumnes.
Objectius • Reflexionar sobre l’aportació de l’ «aprenentatge basat en problemes» a l’aprenentatge de continguts significatius per a cada àrea curricular. • Aprofundir sobre les connexions entre l’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge basat en problemes. • Determinar les unitats didàctiques integrades i projectes susceptibles de convertir en problemes i reptes per als alumnes i els seus aprenentatges. • Dissenyar unitats model basades en ABP per a diferents àrees i nivells educatius. • Reflexionar sobre les claus per a l’impuls dels ABP en els centres.
Continguts • ABP, àrees curriculars i continguts rellevants. • Diferències entre l’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge basat en problemes. Avantatges de cada una de las metodologies i criteris per a la seva elecció. • Disseny d’alguns ABP model. • Característiques d’un bon problema d’aprenentatge. • Rigor curricular en l’ABP: Bonus. • Passos pera la seva planificació. • Claus i mesures per a l’impuls i la posada en pràctica dels ABP a l’aula. • Temporalització i avaluació de l’APB. • Adaptació a les diferents etapes
Metodologia El curs es desenvoluparà en forma de taller pràctic, permetent als docents experimentar que hem treballat, ja que considerem que és la manera de generar coneixement. També hi haurà temps per a plantejar altres exemples i dissenyar experiències per aplicar a les aules. A partir d’aquest curs es podran desenvolupar i dissenyar aquestes experiències de manera eficaç i rigorosa.
27
Entrenar les funcions executives de la intel·ligència a l’aula Educació Primària i ESO 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions. Equip Fundació Trilema
Presentació del curs La intel·ligència és el cervell que actua conscientment. Carmen Pellicer L’atenció, el control de l’impuls, la memòria, la metacognició… són aspectes que influeixen directament sobre l’aprenentatge dels nostres alumnes. Aprofundir en aquestes funcions executives de la intel·ligència com a clau per millorar el procés d’aprenentatge dels alumnes és avui una de les prioritats de l’educació.
Objectius • Conèixer el model didàctic de la intel·ligència executiva. • Valorar la importància de l’entrenament de les funcions executives a l’aula. • Reflexionar sobre l’impacte de l’entrenament de les funcions executives en l’aprenentatge dels alumnes. • Desenvolupar estratègies per entrenar les funcions executives a l’aula. • Aprofundir en les metodologies que ens ajudin a estimular les funcions executives.
Continguts • Model didàctic de l’entrenament de les funcions executives a l’aula. • Desenvolupament de les funcions executives: definició, processos i estratègies: − Activació cognitiva
− Manteniment de l’acció
− Atenció
− Memòria
− Control de la impulsivitat
− Metacognició
− Elecció de fites
− Motivació
− Flexibilitat cognitiva
− Planificació
− Gestió de les emocions
Metodologia El curs es desenvoluparà en forma de taller pràctic, permetent als docents experimentar el que hem treballat, ja que considerem que és la millor manera de generar coneixement. També hi haurà temps per plantejar altres exemples i dissenyar experiències de treball de la intel·ligència executiva per poder aplicar a la seva realitat i amb els seus alumnes.
29
Disseny d’espais, cervell i aprenentatge Educació Infantil, Educació Primària, ESO i equips directius 15 hores (10 de presencials) en 3 sessions M. Portero i S. Sasot
Presentació del curs L’impacte dels espais d’aprenentatge sobre els sentiments, els pensaments i el comportament dels infants és un tema complex i que actualment s’està investigant tant en l’àmbit de la pedagogia com en el de la neurociència i l’arquitectura. L’arquitectura i la creació d’espais formen part d’un dels elements de l’entorn que influeixen en el nostre cervell i, per tant, en la forma com s’esdevenen els processos d’aprenentatge. Es tracta de reflexionar i avaluar l’efecte que tenen els diferents elements dels espais en els processos cognitius amb l’objectiu de modificar i dissenyar nous espais per afavorir l’aprenentatge i la convivència a l’escola. Cada comunitat educativa s’expressa a través dels espais i comunica una manera d’entendre les relacions entre les persones a l’escola. En un moment on l’educació es troba immersa en un procés de transformació, els espais poden ser un catalitzador d’aquests canvis.
Objectius • Mirar els espais i captar les experiències que perceben els infants i adolescents del segle xxi. • Entendre els espais com un recurs per facilitar o dificultar la serenitat, l’autonomia, l’autoregulació i la creativitat. • Conèixer els diferents elements de l’espai que incideixen en el procés d’aprenentatge. • Promoure transformacions en els espais de l’escola. • Identificar de quina manera els espais poden promoure i afavorir una metodologia d’aprenentatge. • Desenvolupar estratègies per poder modificar l’espai en funció de les necessitats i possibilitats de cada centre educatiu.
Continguts LES PERSONES • Confort en l’espai: el cos i la ment. • Experiència en l’espai: socialització i autonomia dels infants i adolescents. • L’equip docent. • La comunitat educativa. ELS ESPAIS • Espais exteriors. • Flexibilitat: conceptualització, materials, mobiliaris i distribucions. • Propostes de transformació dels espais d’aprenentatge.
Metodologia El curs es desenvoluparà en forma de taller (workshop) i consistirà a combinar una metodologia teòrica i conceptual amb activitats pràctiques i aplicades a l’aula. Durant el curs es pretén conèixer les necessitats de l’equip docent per plantejar exemples i dissenyar petites propostes de transformació dels espais específiques a la seva realitat, tant física (espai escolar) com personal (alumnes).
31
Detectar i afrontar la SEP (síndrome d’esgotament professional) Equips directius 15 h (10 de presencials) B. Aguirregabiria
Presentació del curs La SEP o burnout, és una manifestació extrema de l’estrès, que és una de les causes més alarmants de baixes laborals i d’infelicitat entre els docents. Per tant, saber posar en marxa mesures preventives en els nostres centres d’ensenyament, ens ajudarà a viure la nostra professió amb satisfacció i felicitat. Si, a més a més, som capaços de detectar en nosaltres mateixos o en els nostres companys, els primers símptomes de manera precoç, ens permetrà afrontar-los adequadament.
Objectius • Entendre què és el SEP i afrontar-lo sense temor i sense estigmes. • Aprendre tècniques i eines de diagnòstic i de prevenció. • Desenvolupar competències personals i professionals per fer front a les situacions frustrants en el dia a dia de la nostra feina.
Continguts • Què es la SEP? • Com detectar-la. • Com prevenir-la. • Com treballar-la i afrontar-la des dels centres. • La importància de l’equip i del suport dins i fora de la feina. • Mesures preventives que podem posar en marxa en els centres. • Mesures d’afrontament. Desenvolupament de competències d’afrontament.
Metodologia La metodologia serà dinàmica i participativa. El curs està dissenyat per desenvolupar-se en forma de taller pràctic.
33
Lideratge i suport al docent Equips directius 15 h (10 de presencials) Diversos (dependrà de la localització)
Presentació del curs Un lideratge adequat és fonamental per a crear les condicions institucionals que promoguin, estimulin i motivin activitats de creixement personal i professional de l’equip docent que l’integra i, per tant, dels alumnes. Ja no n’hi ha prou amb saber gestionar bé. Ara és imprescindible, a més a més, saber exercir un lideratge multiplicador que potenciï i estimuli les millors qualitats de totes les persones que formen part de la institució educativa.
Objectius • Desenvolupar competències directives necessàries per gestionar de manera eficaç l’equip docent. • Millorar les competències de comunicació i d’escolta. • Millorar les competències d’intel·ligència emocional aplicades al lideratge multiplicador. • Desenvolupar el talent dels docents i afavorir el seu desenvolupament professional.
Continguts • Habilitats directives i personals − Competències directives − Competències personals i emocionals • Habilitats de motivació d’equips − Lideratge i estils de direcció − Lideratge centrat en la persona − Gestió de la motivació i el compromís • Habilitats per al desenvolupament professional de les persones − Lideratge multiplicador − Importància de la comunicació − Gestió del talent
Metodologia La metodologia serà dinàmica i participativa. El curs està dissenyat per desenvolupar-se en forma de taller pràctic.
35
Distribueix COMERCIAL GRUPO ANAYA , S.A.
9240077
08019 BARCELONA Maresme, 107-109 Recinte del Parc Ind. Urbà del Poblenou Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 formacio@barcanova.cat
8
@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova 421728 477394
edbarcanova