Celestina Vigneaux. Llengua. Batxillerat by Editorial Barcanova

Programa

Celestina Vigneaux

BATXILLERAT

catalana

g Llen ua

Ànnia Bosch Elisenda Torrell

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Els continguts del Programa Celestina Vigneaux de llengua catalana de Batxillerat s’estructuren en quatre grans unitats. Cada unitat consta dels apartats següents: OBERTURA DE LA UNITAT

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

TANCAMENT DE LA UNITAT

•C ontinguts de la unitat, proposta de debat i píndoles breus amb curiositats sobre llengua

• Som gent informada

• En clau de futur

• Llegim entre línies

• Seguim el fil

• Entrem en matèria

Vegem-los amb més detall a continuació:

OBERTURA DE LA UNITAT

MULLA’T

Índex dels temes principals de la unitat.

Proposta de debat a partir d’un tema relacionat amb la lectura inicial.

Citació relacionada amb el tema de la primera lectura. Recull d’informacions curioses al voltant de la llengua vinculades amb el tema de la primera lectura.

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS SOM GENT INFORMADA

VOCABULARI

Lectura d’un text no literari o divulgatiu.

Indica que cal anar a l’espai personal del web www.barcanova.cat per accedir a enllaços i continguts necessaris per fer l’activitat.

Inclou les definicions dels mots i expressions més complicats per facilitar la lectura.

Activitats de comprensió lectora, anàlisi textual, reflexió lingüística i expressió personal a partir del text de la lectura. LLEGIM ENTRE LÍNIES Lectura d’un text literari de gèneres diversos.

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Activitats pautades de comprensió lectora, paraules i expressions, reflexió lingüística, expressió escrita i expressió oral a partir del text de la lectura.

ENTREM EN MATÈRIA Desenvolupament dels continguts teòrics d’una manera clara i rigorosa.

Indica que l’activitat s’encamina cap a l’adquisició de la competència en comunicació oral. FIXA-T’HI BÉ Esquemes i taules per presentar la informació d’una manera pràctica i concisa i, així, afavorir l’estudi.

RECORDA Apartat en què es destaca un aspecte del contingut d’especial interès o que ja s’ha treballat en cursos anteriors.

Apartat en què s’amplia un aspecte del contingut i que s’acompanya d’una activitat, amb una numeració pròpia i independent de la resta d’activitats.

TANCAMENT DE LA UNITAT

Treball d’un ODS concret de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per afavorir l’ús del sentit crític i conscienciar sobre la importància d’actuar per preservar el planeta i posar fi a les injustícies.

DESTRESES DE PENSAMENT Activitats basades en estratègies breus, de tres o quatre preguntes o passos, per desenvolupar el pensament i incorporar-lo als continguts treballats.

L’APUNT LITERARI Fragment d’un text literari que reflecteix la problemàtica de l’ODS treballat.

EL CONTRAPUNT Visió positiva i constructiva, a través de la veu d’una persona experta, que proposa solucions per assolir l’ODS treballat. DE VIVA VEU Activitat per enfortir la competència en comunicació oral i millorar l’expressió de pensaments, sentiments, emocions, opinions…

Fil de Twitter per desenvolupar el sentit crític a partir de temes d’actualitat amb la reproducció de piulades reals de caràcter explicatiu, narratiu…

Activitats de comprensió lectora, anàlisi textual, reflexió lingüística i expressió personal a partir dels diversos tuits reproduïts.

PROJECTE DIGITAL UNA RESPOSTA GLOBAL PER A UN ENTORN EDUCATIU DIVERS La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic. A partir d’un entorn senzill i intuïtiu, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza a totes les plataformes i a tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…). La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fa d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA.

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

Amb suport paper o sense.

Continguts i eines per treballar on-line i off-line.

LES CLAUS DEL PROJECTE DIGITAL

VERSÀTIL

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

ON-LINE I OFF-LINE

El projecte,

Els canvis que fa

Són descarregables

adaptat a diferents

l’usuari se sincronitzen

per poder treballar

enfocaments i necessitats,

automàticament en

també sense connexió

es pot utilitzar com a

connectar qualsevol

a la xarxa.

complement del llibre

dels dispositius amb

imprès o bé com a model

què es treballa.

autònom per a les aules més digitalitzades.

ENTORN SENZILL I INTUÏTIU

MULTISUPORT I UNIVERSAL

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

Des d’on poder

Són responsive

Per millorar la comprensió

accedir i treballar amb

i ajusten el seu contingut

dels continguts: activitats

continguts digitals.

a qualsevol dispositiu:

interactives traçables,

mòbil, tauleta, ordinador...

vídeos, presentacions, imatges interactives,

Tots els projectes digitals

suggeriments didàctics,

de Barcanova s’adapten

enllaços, ludificació i...

i es visualitzen a totes

molt més!

les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

ÍNDEX UNITAT 1 • EL MOT

UNITAT 2 • LA FRASE

SOM GENT INFORMADA

«Brevíssima història de la música trap», de Max Besora

LLEGIM ENTRE LÍNIES Antígona, de Jean Anouilh

Jo confesso, de Jaume Cabré

ENTREM EN MATÈRIA 17 17 17 17 18 19 21 21 22 24 26 26 27 29 29 32 32 33 34 35 36 38 38 38 39 39 39 40 41 44 44 47 47 48 48 49

FEM ÚS DEL SENTIT CRÍTIC En clau de futur: ODS 16. Pau, justícia i institucions sòlides – L’apunt literari: Diari, d’Anne Frank – El contrapunt: «Quines solucions s’estan provant per fer front a la violència de les guerres i els conflictes armats?», de Jordi Armadans, director de FundiPau Seguim el fil: La pesca comercial – Fil de Twitter: Clàudia Auladell, biòloga marina

LLEGIM ENTRE LÍNIES

ENTREM EN MATÈRIA Fonètica i fonologia: Els sons vocàlics La fonètica, la fonologia i l’ortografia El fonema i el so La producció dels sons El sistema vocàlic Els fenòmens vocàlics El nom o substantiu Classificació dels noms El gènere El nombre Els determinants i els quantificadors nominals Els determinants nominals: article, demostratiu, possessiu Els quantificadors nominals: numeral, quantitatiu, indefinit L’adjectiu Els adjectius variables i els adjectius invariables Les categories invariables L’adverbi Les preposicions Les conjuncions Els connectors parentètics Les interjeccions El verb Morfologia verbal Els verbs defectius L’auxiliar Les conjugacions Les perífrasis verbals Els temps verbals Els verbs regulars i irregulars Classificació dels verbs segons el valor gramatical La formació de mots La derivació La composició L’habilitació Els manlleus o préstecs lingüístics Les sigles, els acrònims i les abreviatures

«L’automòbil: curiositat i passió per un nou element», de Xavier Duran

Sintagmes i oracions

Funció informativa El tema i el rema

65 65

Funció semàntica Els arguments i els adjunts Els papers temàtics

67 67 67

Funció sintàctica: el predicat verbal Els arguments del verb: el subjecte; el complement directe; el complement indirecte; el complement de règim verbal

Funció sintàctica: el predicat no verbal L’atribut i el complement predicatiu

77 77

Funció sintàctica: els adjunts Els adjunts o complements circumstancials El complement agent

80 80 81

Funció sintàctica: els complements desvinculats del verb El complement del nom, el complement de l’adjectiu, el complement de la preposició

82 82

Els pronoms febles Pronoms febles i perífrasis verbals Ordre de col·locació de dos o més pronoms Combinació de pronoms

85 86 87 87

L’oració composta Les oracions coordinades Les oracions subordinades

90 90 91

FEM ÚS DEL SENTIT CRÍTIC 52 52

52 54 54

En clau de futur: ODS 10. Reducció de les desigualtats – L’apunt literari: La taverna, d’Émile Zola – El contrapunt: «Com es pot lluitar contra les vulneracions de drets humans que estan afectant bona part dels migrants?», de Blanca Garcés, investigadora en migracions del CIDOB Seguim el fil: El drama dels refugiats – Fil de Twitter: Sergi Moyano, periodista

108 108

108 110 110

UNITAT 3 • EL TEXT

UNITAT 4 • EL CONTEXT

SOM GENT INFORMADA

«La importància d’aplicar perspectiva de gènere en el diagnòstic i el tractament de les dones», entrevista a la doctora Carme Valls

114

LLEGIM ENTRE LÍNIES «El difícil art de fer una novel·la», pròleg de Mercè Rodoreda a Mirall trencat

«Més enllà del desdoblament: cap a una comunicació igualitària», d’Estrella Montolío Durán

154

LLEGIM ENTRE LÍNIES 118

ENTREM EN MATÈRIA

Paradisos oceànics, d’Aurora Bertrana

156

ENTREM EN MATÈRIA

Text, discurs i seqüència Planificar un text, discurs o seqüència Progressions temàtiques Tipus de discurs

120 120 121 122

Volem explicar, volem exposar El text explicatiu Exemple: «Què és l’economia del dònut?», dins el blog de la Caixa d’Enginyers

124 124

Volem narrar, volem relatar El text narratiu Exemple: Terres mortes, de Núria Bendicho

126 126 127

125

Volem descriure 128 El text descriptiu 128 Exemples: Far de Trafalgar, d’Óscar Checa; «NeuroHeal mostra bons resultats en motoneurones neonatals», de l’Institut de Neurociències de la UAB; Retrats paral·lels. Una antologia, de Montserrat Roig 129

Sociolingüística Conceptes de sociolingüística: llenguatge, llengua, parla o idiolecte, comunitat lingüística, grup lingüístic Varietats i registres de la llengua Les llengües del món Llengües en contacte

158

Història de la llengua catalana Substrat, adstrat i superstrat del català El naixement del català i el seu creixement (segles viii-xv) La davallada de la llengua (segles xvi-xviii) La Renaixença (segle xix) Convulsions i diglòssia de la llengua catalana (segle xx) El català avui (segle xxi)

178 178

158 159 164 168

179 181 183 183 188

Volem dialogar, volem conversar 130 El text conversacional 130 Exemples: entrevista d’Ima Sanchís a Peter Wohlleben; Revolta de bruixes, de Josep M. Benet i Jornet 131 Volem argumentar, volem convèncer El text argumentatiu Exemple: «El maltractament», de Marina Garcés

134 134 134

El sistema consonàntic Classificació dels sons consonàntics Fenòmens consonàntics en contacte

137 137 140

FEM ÚS DEL SENTIT CRÍTIC En clau de futur: ODS 5. Igualtat de gènere – L’apunt literari: La vida sense ell, d’Isabel-Clara Simó – El contrapunt: «Quines victòries han assolit els moviments feministes arreu del món?», de Sandra Ezquerra, directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic Seguim el fil: Feminismes – Fil de Twitter: Raquel Sans Guerra, periodista

FEM ÚS DEL SENTIT CRÍTIC 148 148

148 150 150

En clau de futur: ODS 2. Fam zero – L’apunt literari: Un dic contra el Pacífic, de Marguerite Duras – El contrapunt: «Quines propostes s’estan pensant per pal·liar les desigualtats en l’alimentació?», de Gustavo Duch, coordinador de la revista Sobirania Alimentària Seguim el fil: L’ètica de la Terra – Fil de Twitter: Josep M. Mallarach, consultor ambiental

APÈNDIX: verbs, prefixos i sufixos, connectors, funcions del llenguatge

194 194

194 196 196 198

Unitat

el mot QUÈ TROBARÀS EN AQUESTA UNITAT SOM GENT INFORMADA

•« Brevíssima història de la música trap», de Max Besora

LLEGIM ENTRE LÍNIES

• Antígona, de Jean Anouilh

ENTREM EN MATÈRIA

•F onètica i fonologia: Els sons vocàlics • El nom o substantiu • Els determinants i els quantificadors nominals • L’adjectiu • Les categories invariables • El verb • La formació de mots

FEM ÚS DEL SENTIT CRÍTIC

•E n clau de futur: Pau, justícia i institucions sòlides • Seguim el fil: La pesca comercial

La música es pot considerar un llenguatge universal de la humanitat, una manera com partida de transmetre emocions i sensa cions individuals i socials, més enllà de les paraules i els rituals propis de cada cultura. David Bueno, especialista en genètica i neurociència.

mulla´t El trap es pot entendre com un estil musical equiparable, per exemple, al pop o al rock. El trap és més aviat «inframúsica», com, per exemple, hi ha qui considera que el reggaeton també ho és.

Un os molt musical Tenim la clavícula, el radi, l’húmer... i l’os de la música, és a dir, l’articulació del colze, una part del braç que és extremadament sensible als cops. No es tracta de posar-se protectors al colze, però sí d’anar amb compte amb els cops en aquesta zona perquè, com ja deus haver pogut comprovar en alguna ocasió, actua com una caixa de ressonància i vibra, la qual cosa provoca un dolor intens, com si hi passés un corrent elèctric. Quin mal!

Fet una fera

Bojos per la música

Aconseguir domesticar una fera no és una tasca gens fàcil. Però hi ha un recurs per fer-ho que sovint ens passa per alt: la música. Perquè, tal com diu el refrany, la música amanseix les feres. Per tant, quan vulguis que una persona passi de la ira a la bona predisposició, recorre a la música. O, dit d’una altra manera, als elogis i les bones paraules, que, igual que la música, proporcionen bones vibracions.

D’algú que té passió per la música es diu que és un melòman. Aquest mot s’ha format a partir del prefix grec mélos, ‘cant’, i del sufix -man (‘mania, bogeria’). Coneixes algun altre mot de l’àmbit de la música que comparteixi el mateix prefix? I altres paraules que continguin el sufix -man?

I la cançó en català amb més reproduccions és... És abusiva tanta calor. / T’incorpores i et poses bé el banyador. / Amb el peu calcules com està l’aigua. / I tot està llest per tal que entrem al mar... Ben segur que alguna vegada has cantat aquesta cançó del grup Manel, que té una tornada que és difícil de treure’s del cap. Des que el servei de reproducció de música via streaming Spotify es va posar en funcionament l’any 2008, «Al mar!», inclosa en el primer àlbum dels Manel, Els millors professors europeus (2008), és la cançó en català més escoltada de la plataforma. La segueixen «Músic de carrer», de Txarango, i «Sense tu», de Teràpia de Shock.

Unitat

SOM GENT INFORMADA

Brevíssima història de la música trap És possible que no hagis sentit a parlar del trap, però probablement el deus haver sentit sense saber-ho al telèfon d’algú assegut al teu costat al metro o al fil musical d’alguna botiga o centre comercial. La música trap és un subgènere del rap aparegut al principi de la dècada de 1990 als barris més pobres d’Atlanta (Estats Units), on hi ha les trap houses, cases on es produeix i es ven crac i altres drogues i on els consumidors es troben «atrapats» parlant del seu propi submon amb el seu propi slang al marge del sistema. La paraula trap comença a sonar al final de la dècada de 1990, a través del col·lectiu Dungeon Family. Però per entendre el naixement de la música trap hem de remuntar-nos a l’origen del hip-hop i a les festes del Bronx, a la Nova York de la dècada de 1970, amb discjòqueis i MC com Afrika Bambaataa, Kool Herc o Grandmaster Flash i altres que rapejaven sobre beats mesclats. Quan va sortir del gueto i va comercialitzar-se com a música, a la dècada següent, van sorgir bandes com Public Enemy, Rakim o Native Tongues, que rapejaven amb una poètica de carrer i de reivindicació social. Més endavant, a la dècada de 1990, músics com N.W.A., UGK, Three 6 Mafia o Ice-T començaren el que s’ha anomenat gangsta rap, que parlava de l’estil de vida violent de les zones desfavorides de les ciutats nord-americanes i deixava de banda els discursos més polítics i poètics del rap dels inicis.

Mentre que el gangsta rap era una mutació del hip-hop original, el trap seria una segona mutació derivada del gangsta, que s’ha convertit en una nova cultura diferent de la del hip-hop original, que moltes vegades s’oblida dels versos, la ideologia/poètica compromesa i la rima i que empra tons musicals certament més sinistres. La música trap, amb les tres notes, els sintetitzadors, les dents d’or falses i les sobredosis d’autotune irònic, s’hauria escampat des d’Atlanta i la resta del sud dels Estats Units fins a l’Amèrica Llatina, Europa i l’Àsia. A Espanya el moment àlgid d’aquest gènere musical arriba al voltant del 2013, amb els Kefta Boyz, que després es farien dir PXXR GVNG, liderats per Khaled i Yung Beef. Més tard surten músics com D. Gómez, M. Ramírez, C. Tangana o Big Jay, sense oblidar La Zowie o Ms Nina. D’altres, com Bad Gyal, Nathy Peluso o fins i tot Rosalía, barregen beats provinents del trap amb altres gèneres musicals amb resultats molt més suggeridors. A més, tots aquests músics tenen el mèrit de cantar o rapejar en una llengua barrejada i antinormativa que s’inventa registres lingüístics sorprenents. Però no tan sols la irreverència davant la norma lingüística és part fonamental d’aquest tipus de música, sinó també l’estètica de la lletjor buscada. A Espanya aquesta estètica troba el correlat en el cinema quinqui de la dècada de 1980: passant del camp, intencionadament lleig i precari, al kitsch, més comercial, i passant també per la relectura dels rols de gènere que articulen moltes de les seves veus femenines amb qüestions sobre el sexisme, la cosificació del cos femení, l’avortament, el racisme, el classisme o la misogínia. A diferència del hip-hop, l’èxit global de la música trap té, entre d’altres, dues possibles explicacions. Per un costat, té molt a veure amb el desenvolupament i l’accessibilitat de la tecnologia i les xarxes socials. El trap és el primer estil musical en el qual persones sense discogràfica o diners per pagar-se una maqueta poden fer música des de l’ordinador. Penjar aquestes cançons o vídeos a les plataformes digitals ha revolucionat la forma de fer, pensar i comunicar la música.

Concert de Public Enemy al Festival Internacional de Benicàssim l’any 2015.

Unitat

SOM GENT INFORMADA Per un altre costat, el seu èxit global està relacionat amb el fet que moltes de les lletres d’aquest tipus de música estan dirigides a classes socials desfavorides per la crisi econòmica i l’atur, independentment del lloc d’origen. Així, joves de tot el món, entreveient un futur negre davant d’un sistema social desigual, escolten aquesta música com la profecia que els il·lustra el camí que cal seguir. Paradoxalment, tot i que el trap abraça obertament el capitalisme amb lletres sobre èxit, fama, luxe, diners, etc., també és cert que el seu pragmatisme neoliberal de base nord-americana i el do it yourself possibiliten una sortida del monopoli de les grans companyies discogràfiques que controlen el mercat musical. Això significa qüestionar el funcionament de la indústria mentre, alhora, se’n serveixen. La música trap posa fi a l’exclusivitat del disc/objecte i pren part de la força de la comunitat global, en la qual el metarelat o discurs legitimador des del punt de vista ideo lògic, social i polític ha estat reemplaçat per una pluralitat de petites narratives fragmentades i escampades per tots els racons del món cibernètic. S’ha guanyat en democràcia musical, però pel camí s’ha perdut el missatge social i el poder transformador que podia tenir el primer hip-hop a canvi de perpetuar l’individualisme, el consum i l’artificialitat dels valors neoliberals. Sigui com sigui, el trap —igual que el hip-hop abans i que altres músiques populars com el rock, el punk o el reggae— no és només un gènere musical, sinó també una manera de viure, de vestir-se, de parlar i d’expressar-se de tota una nova generació de joves que es reuneixen en places per ballar o rapejar. És la semiòtica d’una expressió que es difumina en la retòrica que va de les xarxes socials als grafits del carrer, amb els seus propis sistemes de funcionament, amb lleis i codis específics. Ha passat anteriorment: teddy boys, mods, skin-heads, punks, b-boys… Cada escena musical que ha existit ha proporcionat als seus membres un sentiment, una identitat a la qual podien aferrar-se, i també ha suposat un desafiament de la norma convencional amb una actitud concreta.

La cantant Bad Gyal en plena actuació al Festival Internacional de Benicàssim l’any 2017.

Potser t’agradarà més o menys, però el trap, com qualsevol altre gènere musical, és com el planeta Terra: els diamants sempre resten amagats sota la superfície. Max Besora, article publicat en el web del CCCB, 11/02/2020 (text adaptat).

VOCABULARI

do it yourself. Literalment, ‘fes-ho tu mateix’. Forma part d’un moviment ètic que promou la fabricació amb recursos a l’abast. semiòtica. En aquest cas, simbolisme, manera de comunicar-se.

Unitat

SOM GENT INFORMADA

Activitats 1.

Per parelles, fixeu-vos en la llista de mots que hi ha a continuació i digueu quins són manlleus (mots que s’han incorporat a la llengua catalana) i quins són barbarismes (paraules que no en formen part). Per saber quins dels termes s’han incorporat a la llengua catalana, consulteu el web del TERMCAT (Centre de Terminologia). En cas que sigui un manlleu, copieu-ne la definició i, si és un barbarisme, proposeu-ne una. Finalment, en grups de quatre, poseu en comú les propostes de definicions dels barbarismes i elaboreu-ne unes de noves més completes. a) b) c) d) e)

f) g) h) i) j)

trap crac slang hip-hop beat

gangsta rap autotune quinqui kitsch hit

2. Respon: a) b) c) d)

Quines són les dues claus de l’èxit de la música trap? Quina és l’estètica buscada en aquest estil? D’on prové la música trap als Estats Units? D’on prové la música trap a Espanya?

3. El text acaba amb una frase metafòrica, carregada

de contingut: «el trap, com qualsevol altre gènere musical, és com el planeta Terra: els diamants sempre resten amagats sota la superfície». A partir d’aquesta frase, per parelles, feu el següent: a) Valoreu si l’ús d’una frase globalitzadora i metafòrica és una bona manera de tancar un text. b) Redacteu un altre final que inclogui la mateixa informació. c) Compareu la vostra proposta amb les de la resta de la classe i decidiu quina és la més adequada utilitzant arguments lingüístics i estilístics.

4. Fixa’t en l’esquema següent, que hem titulat «Les parts i el tot», i completa’l a partir del text sobre el trap tenint en compte que cada part és un paràgraf:

LES PARTS I EL TOT Quines parts té?

Paràgraf 1

Paràgraf 2

Paràgraf 3

Paràgraf 4

Paràgraf 5

Paràgraf 6

Què passaria si faltessin?

No sabríem que el trap prové del hip-hop.

Quina funció fan?

Desperta la curiositat i la necessitat de continuar llegint.

Paràgraf 7

Paràgraf 8

Paràgraf 9

Unitat

LLEGIM ENTRE LÍNIES

Antígona S’aixeca el teló. El Pròleg pren la paraula per presentar-nos els personatges d’Antígona i deixar-nos entreveure’n el desenllaç. Un desenllaç que no ens sorprèn, que sembla inevitable, impregnat del perfum funest de les tragèdies gregues. A través de petits detalls, l’obra se’ns mostra actual, se’ns fa propera: personatges que conversen, juguen a cartes i ballen respirant l’aire premonitori del seu malaurat esdevenidor. Estrenada a París durant la Segona Guerra Mundial en temps de l’ocupació nazi de França, l’Antígona de Jean Anouilh (1910-1987) se’ns presenta com una al·legoria a la resistència i ens planteja una lectura en clau política del mite clàssic grec. El mateix escriptor francès, preguntat sobre l’obra, afirmava: «La vaig reescriure a la meva manera amb el ressò de la tragèdia que estàvem vivint en aquell moment». No és anecdòtic que Salvador Espriu n’escrigués també una versió l’any 1939 i que inaugurés així una nova mirada envers la immortal Antígona.

Portada de la versió francesa d’Antígona, de Jean Anouilh.

Un decorat neutre. Tres portes semblants. En alçar-se el teló, tots els personatges són a escena. Xerren, fan mitja, juguen a cartes. El Pròleg s’aparta dels altres i avança. El Pròleg: Bé. Aquests personatges us representaran la història d’Antígona. Antígona és la noieta prima que seu allà al fons i que no diu res. Mira fixament cap endavant. Pensa. Pensa que serà Antígona d’aquí a un moment, que ressorgirà de cop i volta de la noieta prima, poca cosa i introvertida a qui ningú de la família no feia gaire cas i que s’alçarà sola davant del món, sola davant de Creont, el seu oncle, que és el rei. Pensa que morirà, que és jove i que a ella també li hauria agradat viure. Però no s’hi pot fer res. Es diu Antígona i caldrà que representi el seu paper fins al final… I, des del moment que s’ha alçat el teló, sent que s’allunya a una velocitat vertiginosa de la seva germana Ismene, que xerra i riu amb un jove, i de nosaltres, que estem aquí ben tranquils veient-la, de nosaltres, que no hem de morir aquesta nit. El jove que parla amb la rossa, la bonica i la feliç Ismene és Hèmon, el fill de Creont. És el promès d’Antígona. Tot el portava cap a Ismene: el gust que ella tenia pel ball i pels jocs, el gust per la felicitat i l’èxit, també la seva sensualitat, perquè Ismene és molt més bonica que Antígona, i, de cop una nit, una nit de festa en què només havia ballat amb Ismene, una nit en què Ismene estava radiant amb el seu vestit nou, va anar a buscar Antígona, que estava somiant en un racó, com ara, amb els braços al voltant dels genolls, i li va demanar de ser la seva esposa. Ningú no ha entès mai per què. Antígona va alçar els ulls seriosos sense estranyar-se i li va dir «sí» amb un lleu somriure trist… L’orquestra començava un nou ball, Ismene es petava de riure, allà, enmig dels altres nois, i vet aquí que ara, ell, seria el marit d’Antígona. No sabia que no podia existir mai cap marit d’Antígona en aquesta terra i que el títol de príncep només li donava el dret a morir. Jean Anouilh: Antígona. Comanegra.

Unitat

LLEGIM ENTRE LÍNIES

Activitats 9. Busca en el text cinc paraules que s’escriguin amb

COMPRENSIÓ LECTORA

5. Indica si aquestes afirmacions sobre el fragment d’Antígona són vertaderes o falses:

a) La germana d’Antígona està enamorada d’Hèmon. b) Èdip, cunyat de Creont, és l’oncle d’Hèmon. c) Hèmon esdevindrà príncep en el moment en què es casi amb Antígona. d) Antígona sembla assumir el seu destí irrevocable. e) A partir de la lectura d’aquest fragment podem intuir que Antígona i Creont s’enfrontaran en algun moment.

PARAULES I EXPRESSIONS

6. Troba en el text les paraules que poden funcionar

accent diacrític. Després, explica per què porten accent.

10. Indica la persona, el nombre, el temps, el mode i la conjugació de les formes verbals següents: a) b) c) d)

ressorgirà feia hauria agradat representi

e) f) g) h)

portava havia ballat ha entès va anar

EXPRESSIÓ ESCRITA

11. A partir de la informació que hi ha en el fragment que has llegit, fes una descripció física i una altra del caràcter d’Antígona i d’Ismene.

com a sinònims dels mots o expressions següents: a) b) c) d) e)

Indefinit, sense cap matís concret. Renaixerà. Insignificant, escarransida. Esplèndida, admirable. Rabent.

7. Busca en el text una paraula derivada de cadascun dels mots següents i indica’n la base lèxica i els afixos que la formen: a) feliç b) vertigen

c) persona d) presentar

e) sensual f) noia

REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA

8. Digues quin és el referent dels pronoms destacats en els fragments següents. Tingues en compte que el referent ha d’estar en la mateixa forma que hauria de tenir dins el text.

a) Aquests personatges us representaran la història d’Antígona. b) Pensa que serà Antígona d’aquí a un moment, que ressorgirà de cop i volta de la noieta prima, poca cosa i introvertida a qui ningú de la família no feia gaire cas i que s’alçarà sola davant del món, sola davant de Creont, el seu oncle, que és el rei. Pensa que morirà, que és jove i que a ella també li hauria agradat viure. Però no s’hi pot fer res. c) Es diu Antígona i caldrà que representi el seu paper fins al final… I, des del moment que s’ha alçat el teló, sent que s’allunya a una velocitat vertiginosa de la seva germana Ismene, que xerra i riu amb un jove, i de nosaltres, que estem aquí ben tranquils veient-la.

Antígona i Ismene (1892), d’Emil Teschendorff.

12. Rellegeix el text i identifica-hi els elements que suggereixen com serà la vida d’Antígona. Després, escriu un text d’unes cinquanta paraules en què expliquis com et sembla que se li presenta la vida.

EXPRESSIÓ ORAL

13.

Llegeix la descripció del personatge d’Antígona que hi ha en el web de l’Institut del Teatre i que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, basant-te en la rutina de pensament CSI (color, símbol, imatge), prepara una intervenció oral d’un minut i mig de durada en què expliquis els motius de la tria d’un color, un símbol i una imatge que per a tu representen el personatge d’Antígona.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Fonètica i fonologia: Els sons vocàlics La fonètica, la fonologia i l’ortografia La fonètica estudia l’estructura física dels sons, la seva producció i la seva percepció. La unitat d’estudi és el so. La fonologia s’encarrega d’estudiar la funció que tenen els elements fònics de la llengua, és a dir, la seva capacitat diferenciadora. La unitat d’estudi és el fonema. L’ortografia estableix normes per a l’ús correcte dels signes ortogràfics, és a dir, les lletres i els dígrafs que representen els sons.

El fonema i el so El fonema és una unitat abstracta, un concepte metodològic per a l’anàlisi de la llengua. El so, en canvi, és la realització pràctica del fonema. Els fonemes es presenten entre dues barres inclinades /m/; els sons es representen entre claudàtors [m]. Per transcriure els sons, es fa servir l’alfabet fonètic internacional (AFI), que es va desenvolupar l’any 1886 amb la intenció de transcriure els sons de totes les llengües del món. L’AFI inclou una sèrie de símbols gràfics de validesa universal que s’utilitzen per fer la transcripció fonètica de la parla. Els alfabets fonètics es basen en el principi de la univocitat, és a dir, un únic símbol per a cada so i un únic so per a cada símbol. El fenomen de la univocitat, en canvi, no es produeix en la relació entre el so i la grafia (la fonètica i l’ortografia). Així, els signes ortogràfics no serveixen per identificar els sons perquè l’ortografia de cada llengua és diferent i sovint conté incoherències. Per exemple, en bona part dels parlars catalans, les paraules buscar, València i acabar tenen el mateix fonema /b/, tot i que en diferents va riants de realització fonètica. En els dos primers mots, la transcripció del fonema /b/ és [b] i en el darrer, [β]. Aquestes diferències o variants fonètiques en les seves transcripcions s’anomenen al·lòfons (o variants) d’un mateix fonema i corresponen als sons de la llengua. Un al·lòfon és una variant contextual d’un fonema. Finalment, una matriu de trets és el conjunt de trets distintius a través dels quals es classifiquen els sons. Així, la matriu de trets del so [b] és la següent: consonàntic, oclusiu, bilabial, sonor. cavitat nasal vel del paladar

paladar

úvula

llavis llengua

faringe alvèols dentals

cordes vocals

L’aparell fonador.

La producció dels sons La respiració consta de dos temps: la inspiració (quan l’aire entra) i l’expiració (quan l’aire surt). El so articulat es produeix durant l’expiració: l’aire surt dels pulmons i, a través dels bronquis i la tràquea, arriba a la laringe. Aquesta part del conducte respiratori és formada per una mena de tub on hi ha les cordes vocals, les quals poden produir un so articulat sonor (si les cordes s’aproximen i vibren) o bé un so articulat sord (si les cordes no vibren).

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Diferència entre els sons vocàlics i els sons consonàntics Els sons vocàlics són sempre un nucli sil·làbic. Per tant, per formar una síl·laba sempre necessitem un so vocàlic. En el cas dels sons consonàntics, en canvi, no passa el mateix. Els sons vocàlics poden ser àtons o tònics. S’articulen amb total llibertat en el moment en què l’aire surt pel canal bucal i, en tots els casos, produeixen la vibració de les cordes vocals. Així, doncs, són sonors. Els sons consonàntics es caracteritzen per produir una interrupció o obstrucció, ja sigui parcial o total, en la sortida de l’aire pel canal bucal. Poden ser sords o sonors, segons si provoquen la vibració de les cordes vocals.

El sistema vocàlic Les vocals es classifiquen en funció del grau d’elevació i d’avançament de la llengua. El sistema vocàlic català consta dels vuit sons següents: [a], [ɛ], [e], [ə], [i], [ɔ], [o] i [u].

PUNT D’ARTICULACIÓ MODE D’ARTICULACIÓ

Central

VOCALS TÒNIQUES Posterior

Alta

[i]

[u]

Mitjana tancada

[e]

[o]

Mitjana Mitjana oberta

[ə] [ɛ]

Baixa

LLETRA

[a]

[ɛ] [e] [i]

[ɔ]

[ɔ] [o]

[a]

[u]

e i o u

EXEMPLE pare valer desfer nit groc tomb aldarull

El sistema vocàlic àton, en el cas dels dialectes orientals (rossellonès, central, balear i alguerès), és de només tres sons.

PUNT D’ARTICULACIÓ MODE D’ARTICULACIÓ Alta Mitjana tancada Mitjana oberta

Central

[i]

VOCALS ÀTONES Posterior [u]

[i]

Baixa [u]

EXEMPLE

casa, patia, capa

cases, paties, rebies

patinador

parlo

suar

[ə]

D’una banda, presenta una vocal mitjana central, anomenada vocal neutra [ə], representada per les grafies a i e. De l’altra, totes les o i les u de l’escriptura que apareixen en posició àtona es transcriuen en un so vocàlic tancat posterior.

LLETRA

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA FIXA-T’HI BÉ

En aquests dibuixos es representa el mode d’articulació de la /i/ i la /u/.

F1. Tenint en compte que, segons el punt d’articulació, la /i/ és una vocal anterior i la /u/ és una vocal posterior, digues quin dibuix correspon al mode d’articulació de cada una d’aquestes vocals. Per què diem que aquests dos sons són alts?

Els fenòmens vocàlics La seqüència de dues vocals en contacte en una mateixa paraula es pot resoldre de diverses maneres en català: • La reducció vocàlica. Té lloc quan certes vocals en posició tònica no apareixen en posició àtona, on són substituïdes per una altra vocal: zel [ɛ] → zelós [ə] (en els dialectes del bloc oriental / [e] en els dialectes del bloc occidental). • El hiat. És una seqüència de dues vocals repartides en dues síl·labes: ca-os, ide-a, tri-ar. • El diftong. Consta d’una vocal, que ocupa el nucli de la síl·laba, i una semivocal ([j], [w]), que precedeix o segueix aquest nucli: llei, cau, lle-ial, ca-uen. Quan la semivocal precedeix el nucli vocàlic, parlem de diftong creixent: re-ial [ rəjal], io-de [ jɔðə], quan [ kwan]. Quan la semivocal segueix el nucli vocàlic, aleshores parlem de diftong decreixent: ai-re [ ajrə], noi [nɔj], blau [blaw]. • El triftong. És la combinació de dues semivocals i una vocal intermèdia en una mateixa síl·laba: li-qüeu [ likwew], cre-ueu [krewʼɛw], rè-ieu [ rɛjəw]. Concentra, doncs, les característiques d’un diftong creixent i d’un de decreixent. Pel que fa al contacte entre vocals de mots contigus, el resultat sovint depèn del grau de formalitat i de la velocitat d’elocució. Els contactes de vocals adjacents de mots diferents es poden resoldre amb el manteniment de les vocals en síl·labes diferents (hiat), amb la reducció a una sola síl·laba mitjançant la formació d’un diftong o amb l’elisió d’una de les vocals (o la fusió de dues vocals idèntiques en una). • El hiat. En general, es manté quan coincideixen dues vocals de paraules contigües, i una d’elles o totes dues són tòniques. Això és així tant si les dues vocals són iguals com si són diferents: semblar alt [a a], matí íntim [i i], cantar himnes [a i], codi ètic [i ɛ], imaginació àgil [o a], cançó èpica [o ɛ]. • La diftongació o sinalefa. Generalment, té lloc quan les vocals altes (i, u) es converteixen en semivocals ([j], [w], respectivament) i formen síl·laba amb una altra vocal anterior o posterior: cantà i ballà [aj], descobrir ocells [ı́w], té interès [éj]… També es pot produir un triftong, és a dir, la presència, dins una mateixa síl·laba, d’una vocal precedida i seguida d’una semivocal: hi ha un problema [jaw]. • L’elisió. El cas més freqüent té lloc quan no es pronuncien una a o una e àtones que estan en contacte amb una altra vocal. El contacte es resol amb la pronunciació d’una única vocal: mà esquerra [a], faré amics [e], ningú espera [u]. Si les dues vocals àtones són idèntiques, també es pot produir l’elisió: aquella alumna [ə], que es llevi [ə]. Finalment, hi ha uns casos especials sense reducció:

Mots compostos La vocal tònica del primer mot perd l’accent, però generalment aquesta vocal que ha esdevingut àtona no es redueix: metalingüístic [metəliŋgwı́stik], semicercle [sɛmisérklə].

Adverbis acabats en -ment

Hiat

Mantenen l’accent de la vocal tònica dels adjectius dels quals deriven: fàcilment [fásilmen], únicament [únicamen], probablement [pruβábbləmen].

Quan entren en contacte una vocal àtona i una vocal tònica diferent, aleshores hi ha hiat: problema òptic [ə ɔ́], hora extra [ə é], pare únic [ə ú], gerro àrab [u á]. En els parlars que redueixen a i e a [ə], la vocal neutra es pot elidir: home indi [ı́].

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Activitats EL SISTEMA VOCÀLIC

ELS FENÒMENS VOCÀLICS

14. Escriu la matriu de trets dels sons vocàlics se-

20. Identifica els diftongs creixents (DC), els diftongs

güents. Per exemple: [má] vocàlic, baix, central. a) [fı́] b) [kɔ́r] c) [sék]

d) [nó] e) [frɛt] f) [pá]

15. Fes la transcripció fonètica dels sons vocàlics d’aquestes paraules: a) b) c) d) e)

comprometen compraran copio demostraven socorria

f) g) h) i) j)

tarambana malenconia odio atmosfera problema

16. Fixa’t en aquestes sèries de paraules i indica quina és la vocal tònica de cadascun dels mots:

a) mal, malícia, maligne, malèvol b) pes, pesar, pesat, pesantor c) temps, temporada, temporal, temporer

17. Completa cada paraula amb la transcripció vocàlica corresponent: [a], [ɛ], [e], [ə].

a) m[ ]l, m[ ]lícia, m[ ]ligne, m[ ]lèvol b) p[ ]s, p[ ]sar, p[ ]sat, p[ ]santor c) t[ ]mps, t[ ]mporada, t[ ]mporal, t[ ]mporer

18. Completa cada mot amb la grafia correcta. Per fer-ho, escriu una paraula de la mateixa família en què el so d’aquesta grafia sigui tònic i que et servirà de referència. Fixa’t en l’exemple: embrutar – brut. a) b) c) d) e) f)

p rteria ab star p dar pl nitud m ntatge ren vació

g) h) i) j) k) l)

h menàs d naré p sarem p ssarem p sarem am rosa

19. Digues en què es diferencien els sons vocàlics de

les parelles de mots següents. Per exemple: suc – sec: Tenen diferent mode d’articulació (alta / mitjana oberta) i diferent punt d’articulació (posterior / anterior). a) 1. puc 2. pic b) 1. mel 2. mil

c) 1. cel 2. sol d) 1. pol 2. pal

decreixents (DD), els triftongs (T) i els hiats (H) de les paraules següents i, després, fes la transcripció fonètica d’aquests sons: a) b) c) d) e)

canviï joia guardiola copio quota

f) g) h) i) j)

cuota via Paraguai diu europea

k) féssiu l) dèiem m) raïm n) hiat o) estudieu

21. Digues com es resolen els contactes vocàlics su-

bratllats en aquests mots contigus: en un hiat, en una diftongació o sinalefa o en una elisió. a) b) c) d) e) f)

pa integral hi havia no obre una imatge aquella alumna dotze anys

g) h) i) j) k) l)

pressió alta fa un dia carrer ample mira el temps fer els entrepans pota i tripa

22. Digues com es resolen els contactes vocàlics assenyalats en aquests mots contigus (en un hiat, en una diftongació o sinalefa o en una elisió) i fes-ne la transcripció fonètica: a) b) c) d) e) f)

cantar i saltar mestra argentina mestre argentí qui és raó única beure-ho

g) h) i) j) k) l)

mira-ho ella escoltarà dolor intens matí únic té interès trenta amics

23. La línia H4 d’autobusos de Barcelona té una para-

da al passeig de la Bonanova, en un tram situat entre els carrers Anglí i Iradier. La veu que anuncia les parades pel servei de megafonia fa una reducció vocàlica del so [i] quan pronuncia «Propera parada: Anglí Iradier». Justifica, amb arguments lingüístics, per què ens costa d’entendre.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

El nom o substantiu El nom o substantiu és la categoria lèxica dels mots que, des d’un punt de vista morfològic, admeten els morfemes de gènere i de nombre i, des d’un punt de vista sintàctic, constitueixen el nucli d’un sintagma nominal. Aquest sintagma nominal pot fer les funcions de subjecte, atribut, complement d’un verb o d’una preposició i adjunt d’un altre substantiu.

Classificació dels noms PROPIS Representen un ésser o un lloc individualitzat i únic: Maria, Terrassa.

≠ COMUNS Representen un ésser (cosina), un concepte (amor), una matèria (fusta), un esdeveniment (conferència), un conjunt (bosc), entre d’altres. Concrets

≠

Designen una entitat que es pot percebre amb els sentits: llibre, cançó. Quins noms d’elements que apareixen o es perceben en aquesta imatge pots extreure? De quina categoria de nom es tracta en cada cas?

Comptables

Designen una entitat que no pertany al món físic, com ara una qualitat, una acció, un concepte o un procés: empatia, participació, llibertat, vida.

≠

Designen una entitat aïllable i enumerable: sabata, pèsol. Individuals Utilitzats en singular, designen una sola entitat d’una classe: flautista, amiga.

Abstractes

No comptables Designen una entitat que no es pot enumerar: pluja, por.

≠

Col·lectius Designen un conjunt homogeni d’entitats: orquestra, ramat.

FIXA-T’HI BÉ El text següent és extret de la novel·la Solitud, de Víctor Català: «Cada dia, en llevar-se, la Mila descobria que aquells embelliments es reflectien en ella i que ella també, al compàs de la muntanya, feia una gran transmutació regressiva».

F2. Localitza els noms del text i digues quins són concrets i quins són abstractes.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

El gènere La flexió de gènere dels noms acostuma a seguir aquest model: Formació del femení: nom masculí + a noi – noia

espòs – esposa

avi – àvia

Ara bé, cal tenir en compte els canvis següents:

FORMACIÓ DEL GÈNERE EN ELS NOMS EXEMPLES cosí - cosina lleó - lleona

Masculí: acabat en vocal tònica → Femení: -na

sogre - sogra monjo - monja

Masculí: -e / -o → Femení: -a

psicòleg - psicòloga

Masculí: -òleg → Femení: -òloga

nebot - neboda

Masculí: -t → Femení: -da

os - ossa gos - gossa

Alguns masculins: -s → Femení: -ssa

llop - lloba cunyat - cunyada amic - amiga esclau - esclava

Masculí: -p → Femení: -bMasculí: -t → Femení: -dMasculí: -c → Femení: -gMasculí: -u → Femení: -v- (però europeu - europea)

captaire, boletaire, artista, ciclista, homicida, suïcida, gimnasta

-aire, -ista, -cida, -ta Terminacions invariables: masculí = femení

bruixa - bruixot abella - abellot merla - merlot nina - ninot perdiu - perdigot

Alguns masculins (-ot) s’han format a partir del femení.

abat - abadessa alcalde - alcaldessa baró - baronessa comte - comtessa sastre - sastressa sacerdot - sacerdotessa

Femenins en -essa Però dues formes per al femení en alguns casos: dea o deessa jutge o jutgessa metge o metgessa poeta o poetessa profeta o profetessa

emperador - emperadriu actor - actriu institutor - institutriu

Femenins en -iu

gall - gallina heroi - heroïna

Femenins en -ina

home - dona marit - muller oncle - tia gendre - nora pare - mare amo - mestressa

REMARQUES

ase - somera boc - cabra marrà - ovella cavall - euga porc - truja toro - vaca

La lingüista Carme Junyent, contrària al desdoblament en masculí i femení, explica: «Com que en la majoria de llengües indoeuropees els substantius es classifiquen en gèneres, ens hem arribat a creure que això passa a totes les llengües. I com que als grecs se’ls va acudir d’anomenar masculí el gènere no marcat, també ens hem cregut que la classificació en gèneres és cosa de l’heteropatriarcat. D’aquest malentès —que el masculí és per als homes i el femení per a les dones—, en van sortir les propostes de desdoblament».

RECORDA Masculins i femenins amb base lèxica diferent.

El femení d’orfe és òrfena.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA També s’ha de tenir present el significat d’aquests noms segons quin és el seu gènere:

NOMS DE SIGNIFICAT DIFERENT SEGONS EL GÈNERE

El cremallera és un tren preparat per ascendir per grans pendents gràcies a una roda dentada que encaixa amb una via que també té dents, tal com la cremallera d’una peça de vestir.

el canal (via d’aigua)

la canal (conducte, canonada)

el canalla (traïdor)

la canalla (mainada, quitxalla)

el clau (objecte per clavar)

la clau (objecte per obrir portes…)

el còlera (malaltia)

la còlera (ira, ràbia)

el coma (estat inconscient)

la coma (signe de puntuació…)

el cremallera (ferrocarril)

la cremallera (tanca per cordar)

un editorial (article d’un diari)

una editorial (empresa)

el final (acabament)

la final (última prova d’una competició)

el fi (objectiu, propòsit)

la fi (acabament)

el guia (persona que fa de guia)

la guia (document, llibre)

el llum (aparell)

la llum (claror)

un ordre (disposició regular de les coses)

una ordre (obligació, manament)

el paleta (ofici)

la paleta (estri del pintor)

el pols (batec)

la pols (partícules)

el pudor (modèstia)

la pudor (mala olor)

el salut (salutació)

la salut (el fet de trobar-se bé)

el son (dormida)

la son (ganes de dormir)

el terra (sòl)

la terra (planeta, sorra)

el vall (excavació, fossat)

la vall (depressió entre muntanyes)

I, per acabar, en les taules següents hi ha uns quants noms el gènere dels quals se sol utilitzar de manera incorrecta:

NOMS MASCULINS els afores els anells els avantatges el bacteri el compte

el el el el el

corrent costum deute dot dubte

un escafandre un estratagema els espinacs el front el ioga

els llegums el lleixiu el marge els narius un orde

un orgue el pebre el pendent el senyal el tèrmit

una olor les postres la psicoanàlisi la remor la resplendor la resta

la la la la la la

NOMS FEMENINS les alicates una allau una amargor una anàlisi una aroma una au

la calor la cercavila la claror la crep la dent una esplendor

la la la la la la

frescor gènesi grip icona marató nespra

sida síncope síndrome suor verdor xocolata

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

El nombre La flexió de nombre dels noms acostuma a seguir aquest model: Formació del plural: nom en singular + s llibre – llibres mercat – mercats ull – ulls Ara bé, també cal tenir en compte els casos següents:

FORMACIÓ DEL NOMBRE EN ELS NOMS EXEMPLES

REMARQUES

dia - dies casa - cases

Singular en -a → Plural en -es

roca – roques raça – races monja – monges amiga – amigues llengua – llengües pasqua - pasqües

Alteracions ortogràfiques: c → qu ç→c j→g

g → gu

gu → gü

qu → qü

Singular en vocal tònica → Plural en -ns camió – camions pa – pans veí – veïns

Però: bambús, esquís, perquès, bebès, fricandós, purés, bisturís, hindús, sahrauís, cafès, mamàs, sofàs, canapès, menús, tabús, cautxús, nus, tarannàs, clixés, oboès, vostès, comitès, papàs, xampús, consomés, patés, ximpanzés, dominós, peròs I també els noms de les lletres (as, bes…) i les notes musicals (dos, res…). Singular en -s, -ç, -x, -ix, -tx → Plural en -os

gasos, pisos, avisos, països, pesos lluços, llaços prefixos, reflexos calaixos, peixos cartutxos, esquitxos, despatxos

Però: 1. Doblen la essa: accessos, cossos, matalassos, arrossos, embarassos, nassos, barnussos, embussos, ossos, bussos, fracassos, passos, compassos, gossos, pastissos, congressos, interessos, progressos 2. Fan el plural en -s (i no pas en -os): calçs, falçs, índexs, apèndixs

cascs / cascos gests / gestos texts / textos raigs / rajos

Doble forma de plural -s / -os si acaben en: -sc -st -xt -ig

Substantius que només s’usen en plural (pluralia tantum) les alicates, els sostenidors, els estalvis, les pinces, les escombraries, les acaballes, les (es)tenalles, les postres, els afores, les (es)tisores, els queviures, els annals, les ulleres, les setrilleres, els escacs, les calces, les (es)tovalles, les golfes, els calçotets, els diners Substantius invariables 1. Noms compostos més freqüents comptagotes, paracaigudes, rentaplats, milfulles, penja-robes, somiatruites, obrellaunes, portaavions, trencaclosques 2. Noms d’ús freqüent albatros, fetus, pols, atles, focus, pus, bilis, globus, sinus, cosinus, cactus, glotis, temps, càries, llapis, tipus, diabetis, pàncrees, urbs, ens, pelvis, virus I també els dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres…

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Activitats CLASSIFICACIÓ DELS NOMS

24. Digues si els noms següents són propis, concrets,

abstractes, comptables, no comptables, individuals o col·lectius: a) b) c) d) e) f) g)

amor avorriment Cabrils carrer colla confiança entrepà

h) equip i) estol j) icona k) llibre l) mòbil m) Pep n) piga

o) p) q) r) s) t) u)

tripulació pineda poesia sorra universitat vaixell vent

EL GÈNERE

25. Escriu la forma en femení dels noms següents. Tingues en compte que n’hi ha tres que acaben en -esa i tres que acaben en -essa. a) alcalde b) burgès

c) diable d) duc

e) marquès f) príncep

26. Canvia el gènere d’aquests noms: a) b) c) d) e) f) g) h)

abella actor alumne antropòleg ase avi biòloga bruixa

i) cabra j) cavall k) criminòleg l) déu m) emperador n) esclau o) escombriaire p) gos

q) heroi r) llop s) mestre t) magnicida u) mestressa v) motorista w) nebot x) poeta

27. Torna a escriure les oracions següents canviant el gènere dels noms destacats: a) b) c) d) e)

El jutge ha dictat sentència. El president i el secretari ja han arribat. L’ajudant de l’arqueòloga va emmalaltir. El demandant era metge. Una homicida fou atesa d’urgències per un equip de psicòlegs.

28. Escriu dues frases amb cadascun dels mots següents en què s’apreciïn les diferències de significat segons el gènere: a) b) c) d)

canal son llum pols

e) f) g) h)

fi pudor clau ordre

i) j) k) l)

salut vall editorial final

29. Completa les oracions amb l’article corresponent: a) llegums i les hortalisses són molt saludables. b) afores de la ciutat són un lloc molt solitari. c) fi no justifica els mitjans. d) Demà m’he d’anar a fer anàlisi de sang. e) Podeu deixar un missatge quan hàgiu sentit senyal. f) claror del sol l’enlluernava. g) Tinc costum de beure un suc de llimona cada matí. h) Desconec avantatges d’aquesta oferta. i) Amb tot tancat calor és insuportable. j) pendent d’aquest carrer és considerable. k) postres que has demanat porten nata al damunt. l) Quins són dubtes que teniu? m) Si apugen llum, ens haurem de gratar la butxaca. n) corrent de l’aigua es va endur el cotxe.

30. Classifica aquests noms en masculins i femenins: a) b) c) d) e) f) g) h)

allau ioga resplendor anell lleixiu resta bacteri marató

i) sida j) compte k) marge l) síndrome m) crep n) olor o) suor p) estratagema

q) orgue r) tèrmit s) frescor t) pebre u) titella v) icona w) remor x) xocolata

EL NOMBRE

31. Escriu el plural dels noms següents: a) b) c) d) e) f) g)

apèndix arròs bacallà balança bambú barnús braç

h) calç i) carbó j) casc k) confiança l) dilluns m) esbós n) esponja

o) p) q) r) s) t) u)

esquí esquitx estança estruç excés focus fracàs

32. Canvia el nombre dels noms destacats en aquestes oracions: a) b) c) d) e) f) g) h) i)

Hi ha una promoció de descompte per al xampú. El virus afecta l’oca. Utilitza el llapis per escriure l’índex. El marcià de la pel·lícula era un tirà. El raig del sol il·luminava el sofà. Aquell tipus va preguntar pel pis. L’espiga creixia al tros. El rentaplats estava embolicat amb un llaç. Al matalàs hi havia un pedaç.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Els determinants i els quantificadors nominals El sintagma nominal sol anar encapçalat per un determinant o un quantificador.

Els determinants nominals Hi ha tres tipus de determinants nominals: els articles, els demostratius i els possessius.

ELS DETERMINANTS NOMINALS

aquell quadre

ARTICLE

aquest quadre

Indica el caràcter conegut (article definit) o no conegut (article indefinit) del nom que determina:

• definit: el, la, l’, els, les • indefinit: un, una, uns, unes A més, hi ha l’article personal, que precedeix noms propis de persones: en, na, n’. DEMOSTRATIU Indica el grau de proximitat i llunyania entre la persona que parla i l’element al qual fa referència:

• proximitat: aquest, aquesta, aquests, aquestes • llunyania: aquell, aquella, aquells, aquelles POSSESSIU

FIXA-T’HI BÉ

Indica la relació de pertinença: TÒNICS Persona

Masculí singular

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

1a sing.

meu

meva

meus

meves

2a sing.

teu

teva

teus

teves

3a sing.

seu

seva

seus

seves

1a pl.

nostre

nostra

nostres

2a pl.

vostre

vostra

vostres

3a pl.

seu / llur

seva / llur

seus / llurs

seves / llurs

Les formes cultes llur, llurs, que equivalen a seu, seva, seus i seves, només es poden fer servir quan el posseïdor és plural (d’ells, d’elles).

F3. En quina d’aquestes dues oracions l’ús de llur / llurs no és correcte? Justifica la resposta. a) L’Aitana va amb llur mare. b) Els meus cosins i llurs amics assistiran a la trobada.

ÀTONS

Persona

Masculí singular

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

1a sing.

mon

mons

mes

2a sing.

ton

tons

tes

3a sing.

son

sons

ses

RECORDA Els possessius àtons es fan servir sobretot amb substantius relacionats amb la família (ma mare, ton germà...) i en expressions lexicalitzades (en ma vida...).

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA RECORDA Ja tens clar quan s’ha d’escriure guionet en els numerals? Recorda la norma D-U U-C: desenes-unitats (trenta-quatre) i unitatscentenes (cinc-cents).

Els quantificadors nominals Els quantificadors nominals mesuren el nombre o la quantitat d’una manera més o menys precisa. Es classifiquen en numerals, quantitatius i indefinits.

ELS QUANTIFICADORS NOMINALS NUMERAL cardinal: u, cinc, vint-i-vuit, milió ordinal: setena, vint-i-unè fraccionari: mig, quart, centèsima, mil·lèsim multiplicatiu: doble, quíntuple col·lectiu: parell, dotzena, centenar QUANTITATIU

Hi ha massa gent a la cua.

Designa un valor aproximat en una escala de graus que va des de l’absència fins a una quantitat elevada o excessiva. bastant, bastanta, bastants, bastantes més força molt, molta, molts, moltes gaire, gaires poc, poca, pocs, poques gens prou massa quant, quanta, quants, quantes massa poc tant, tanta, tants, tantes menys tot, tota, tots, totes INDEFINIT Indica una quantitat d’una manera més o menys precisa o aproximada que no podem reflectir en una escala de graus. algun, alguna, alguns, algunes (per a noms comptables) altre, altra, altres, altres (sol anar precedit de l’article indefinit o de la preposició de) ambdós, ambdues (propis del registre formal) cada cada un, cada una(s’enllacen amb el nom amb la preposició de) cadascun, cadascuna(s’enllacen amb el nom amb la preposició de) cap diferents (només té forma plural) diversos, diverses (només tenen forma plural) qualsevol, qualssevol sengles (propi del registre formal) tot, tota, tots, totes un, una, uns, unes uns quants, unes quantes (només tenen forma plural)

FIXA-T’HI BÉ Els determinants sempre acompanyen un nom mentre que els pronoms el substitueixen.

F4. Fixa’t en l’element subratllat en cada parell d’oracions i digues quin és el determinant i quin és el pronom: a) 1. Cadascun de nosaltres marxarà de vacances aviat. 2. Cadascú marxarà de vacances aviat. b) 1. Molts de nosaltres marxarem de vacances aviat. 2. Molts marxarem de vacances aviat.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

ACTIVITATS DETERMINANTS NOMINALS

33. Tingues en compte l’ús correcte del possessiu llur

i escriu una frase inventada amb cadascun d’aquests parells de sintagmes: a) llur amic / el seu amic b) llurs opcions / les seves opcions c) llur professora / la seva professora

QUANTIFICADORS NOMINALS

34. Escriu amb lletres els numerals cardinals següents. Després, transforma’ls en numerals ordinals. a) b) c) d) e) f) g)

25 837 599 382 171 1 0

h) 9.151.834 i) 6.917 j) 28.293 k) 15.779 l) 83.562 m) 2.982 n) 456

35. Escriu amb lletres els numerals que hi ha en aquestes oracions:

a) El mil·límetre és la 1/1.000 part del metre. b) L’actriu, emocionada, es va acomiadar del públic: «1.000.000 de gràcies!». c) Compra 1/2 quilo de pomes, sisplau. d) L’any passat vaig acabar el 4t curs de secundària. e) 1/5 part de la població ja s’ha vacunat. f) Si quedem 5ns de la lliga, acomiadaran l’entrenador! g) Segons el llibre digital, ja m’he llegit les 4/5 parts de la novel·la. h) De debò que no hi ha cap diferència entre 4/5 i 8/10?

36. Escriu els numerals ordinals d’aquestes oracions de manera abreujada:

a) He arribat setena. b) Els segons rebran una medalla de plata. c) Les desenes classificades també obtindran una plaça per als Jocs Olímpics. d) Els quarts de la lliga jugaran la semifinal contra els tercers. e) Les primeres, a més de classificar-se, tindran un dia de descans. f) La catorzena pàgina no ha quedat ben impresa. g) Ha quedat cent tretzè a la marató. h) És el tercer advertiment que li fan. i) És la cinquena vegada que t’ho dic.

37. Completa les oracions amb la forma del quantificador nominal correcta de les dues que hi ha entre parèntesis:

a) No he pogut pujar a l’autobús perquè hi havia (massa / gens) gent. b) Si hi hagués (massa / prou) combois, la companyia podria augmentar la freqüència de pas dels trens. c) No es fan (massa / gaires) contractes a temps complet i la gent no cobra (massa / prou) per poder arribar a final de mes. d) No té (gens / res) de paciència. Sempre es queixa per no (res / gaire). e) Tot i que aquest grup de música electrònica agrada (molt / massa), no hi havia (gens / gaire) gent al concert. f) —Et fa mal la ferida? —No, no (gens / res). Ja no hi tinc (gens / res). g) Li costarà trobar feina perquè no parla (res / gens) d’anglès. h) Tot i que és molt obert, no ha fet (prou / prous) amics durant el viatge. i) No he trobat (cap / ningun) moble que m’agradés, en aquesta botiga. j) No té (res / gens) de gana. És estrany. Deu estar malalta. k) De fred, no en fa (gens / massa). l) No fa pas (massa / gaire) temps que la Marta i jo ens coneixem. m) Han donat una còpia signada a (cadascun / cadascú) dels presents.

38. Llegeix aquests parells d’oracions i explica’n les diferències morfològiques:

a) 1. Quina prefereixes? 2. Quina camisa prefereixes? b) 1. No veig prou estrelles. 2. No veig prou bé les estrelles. c) 1. Vaig veure el nostre cotxe antic. 2. Vaig veure el nostre. d) 1. Escriu la resposta correcta. 2. Escriu-la. e) 1. Molts de vosaltres no heu votat. 2. Molts no heu votat. f) 1. Porta’ns aquell, sisplau. 2. Porta’ns aquell llibre, sisplau.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

L’adjectiu L’adjectiu és una categoria lèxica constituïda per paraules que es relacionen amb els substantius i que hi concorden en gènere i nombre.

Classificació dels adjectius Els adjectius poden ser variables o invariables: • Variables. Tenen terminacions diferents segons si es tracta de la forma masculina o femenina (per exemple, estret, estreta, estrets, estretes). • Invariables. Tenen una única forma per al masculí i el femení singulars i també per al masculí i el femení plurals (per exemple, gran, grans).

Els adjectius variables La flexió dels adjectius variables es fa a partir del masculí singular de la manera següent:

Quins dels adjectius d’aquests títols de la literatura catalana són variables i quins són invariables?

Femení singular

Masculí plural

Femení plural

masculí singular + -a

masculí singular + -s

masculí singular + -es

petit → petita

petit → petits

petit → petites

ALTERACIONS Del masculí singular al femení singular Última consonant -t → d: buit - buida -c → g: groc - groga -l → l·l: nul - nul·la

Del masculí singular al masculí plural Els mots acabats en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural en -os: tenaç - tenaços, fix - fixos. Els mots acabats en -sc, -st, -xt, -ig fan el plural en -s o -os: fresc - frescs o frescos, roig - roigs o rojos.

Del femení singular al femení plural Última consonant -ca → -ques: bonica - boniques -ga → -gues: amarga - amargues -ja → -ges: roja - roges

Última vocal -e → -a: ample - ampla -o → -a: flonjo - flonja -eu → -ea: ateu - atea -u → -va: esclau - esclava Accentuació tebi - tèbia

FIXA-T’HI BÉ L’alteració de l’última consonant en el pas del masculí singular al femení singular no es dona en tots els casos. Per exemple, buit - buida, però estret - estreta.

F5. Enumera adjectius acabats en -t, -c i -l en què el pas del masculí singular al femení singular no comporti cap alteració de l’última consonant.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Els adjectius invariables Són invariables la majoria d’adjectius que acaben en les terminacions següents:

EXCEPCIONS

TERMINACIONS -al, -el, -il: igual, fidel, fàcil

Però anòmal - anòmala, mal - mala, paral·lel - paral·lela, tranquil - tranquil·la. Però atent - atenta, calent - calenta, content - contenta, cruent - cruenta, lent - lenta, sant - santa, valent - valenta.

-ant, -ent: amargant, prudent

I els cultismes següents acabats en -lent: corpulent - corpulenta, flatulent - flatulenta, fraudulent - fraudulenta, opulent - opulenta, sanguinolent - sanguinolenta, somnolent somnolenta, suculent - suculenta, turbulent - turbulenta, violent - violenta, virulent virulenta.

-ble: estable, feble, rendible -ar, -or: escolar, interior

Però avar - avara, car - cara, clar - clara, rar - rara, incolor - incolora, inodor - inodora.

-me: enorme -ne: solemne -aire: xerraire -e: alegre

Però agre - agra, apte - apta, culte - culta, negre - negra.

Cal tenir en compte, però, que els adjectius invariables acabats en -aç, -iç i -oç tenen una única forma per al singular i dues per al plural: • capaç – capaços – capaces • feliç – feliços – felices • veloç – veloços – veloces Una llebre veloç.

ACTIVITATS 39. Completa les sèries següents amb els adjectius corresponents:

a) un noi ros / una noia / uns nois / unes noies b) un dia / una nit serena / uns dies / unes nits c) un cavall / una ovella / uns cavalls negres / unes ovelles d) un atleta / una figura esvelta / uns atletes / unes figures e) el pont / una via / els ponts aeris / unes vies f) un eix / una línia obliqua / uns eixos / unes línies g) un rostre alegre / una cara / uns rostres / unes cares h) un fet normal / una cosa / uns fets / unes coses i) un nivell / una escala / uns nivells inferiors / unes escales j) un son dolç / una llum / uns sons / unes llums

k) un revolt suau / una recta / uns revolts / unes rectes l) un comentari / una pregunta directa / uns comentaris / unes preguntes m) un col·legi / una escola / uns col·legis / unes escoles mixtes n) mig meló / síndria / melons / síndries o) un club honest / una entitat / uns clubs / unes entitats p) un porxo / una porxada grisa / uns porxos / unes porxades q) un lloro xerraire / una cacatua / uns lloros / unes cacatues r) un treball / una feina pulcra / uns treballs / unes feines s) un veí amable / una veïna / uns veïns / unes veïnes

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

40. Completa: Masculí singular

43. Quins adjectius de cada sèrie no són invariables? Femení singular

Masculí plural

Femení plural

ample pobra sorprenents

a) hostil, mal, humil, dòcil, tranquil, estèril, fàcil, mòbil, útil, difícil, paral·lel b) circular, avar, rar, peninsular, regular, clar, vulgar, bàrbar, escolar, car, angular c) absorbent, ardent, atent, vehement, dolent, valent, obedient, potent, calent, suculent

44. Quins d’aquests adjectius tenen una sola terminació?

tranquil egoista veloços nul estudioses tendre boges

a) b) c) d) e) f) g) h) i)

j) ferotge k) vague l) bilingüe m) jove n) estricte o) rude p) íntegre q) deforme r) neutre

solemne inepte heretge digne infame tendre esquerre simple mediocre

45. Classifica aquests adjectius segons si són d’una

fixa previ

terminació o de dues: a) b) c) d)

aràbic rendible atroç oportuna regulars altruista elegants

41. Escriu les formes en femení singular i plural dels

agre jove corpulent sant

e) f) g) h)

pobre rude feble prudent

i) j) k) l)

ximple fidel car exigent

46. Escriu la forma del singular dels sintagmes nominals següents: a) b) c) d)

globus desinflats anàlisis sintàctiques jornades molt llargues síndromes tòxiques

e) f) g) h)

belgues eixerides pensaments simples metgesses hàbils camises negres

adjectius següents. Para atenció als canvis que es produeixen.

47. Escriu un nom en femení per a cada adjectiu.

a) b) c) d) e) f) g) h)

a) b) c) d) e) f)

llarg audaç ambigu anual blau groc següents nul

i) ros j) tranquil k) humil l) enorme m) feliços n) fàcil o) mixt p) igual

42. Explica de manera argumentada les diferències

en la formació del femení d’aquestes parelles d’adjectius que acaben igual: a) prudent / atent b) avar / popular c) lleig / roig

Per exemple: sinistre → persona sinistra agre pulcre apte destre còmode ample

g) h) i) j) k) l)

pobre rude ferotge íntegre esquerre alegre

48. Escriu un nom en masculí per a cada adjectiu. Per exemple: agra → gust agre a) b) c) d) e)

minsa neutra unànime corrupta suïcida

f) g) h) i) j)

insigne hipòcrita culta vaga mediocre

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Les categories invariables L’adverbi L’adverbi és un mot morfològicament invariable. Normalment complementa el predicat verbal (Parla lentament). També pot complementar un SAdj (Sembla prou contenta), un SAdv (Han jugat molt malament) o tota una oració (Probablement, el que li passa és que no vol venir). Les locucions adverbials són expressions de més d’una paraula que funcionen com un sol adverbi. Per exemple: de mica en mica (‘lentament’), amb pèls i senyals (‘detalladament’).

Classificació dels adverbis D’acord amb la forma i la relació que tenen amb els altres mots, parlem dels adverbis següents: • Adverbis acabats en -ment. Són el grup majoritari. Es formen afegint la terminació -ment a la forma femenina de l’adjectiu: ràpid → ràpidament. • Adverbis adjectivals. Coincideixen en la forma amb l’adjectiu, però són invariables: Canta fort. • Adverbis de grau (quantitatiu). Coincideixen en la forma amb els quantificadors nominals quantitatius, però són invariables: Canta poc. Segons el significat que expressen, els adverbis i les locucions adverbials es classifiquen de la manera següent:

DE MANERA

dignament, calorosament, dolorosament, lentament, bé, malament, correctament, de mica en mica, a la babalà, a poc a poc

MODAL

probablement, potser, necessàriament, segurament, tal vegada, si molt convé

DE LLOC

aquí, allà, enlloc, avant, endavant, enrere, endarrere, amunt, avall, dins, fora, a fora, endins, enfora, ençà, enllà

DE TEMPS

ara, avui, demà, ahir, actualment, abans, aleshores, llavors, tard, d’hora, aviat, sempre, mai, alhora, tan bon punt, de seguida, de tant en tant

D’ASPECTE

De durada

breument, momentàniament

De repetició

normalment, de nou

De freqüència

iàriament, sovint, ocasionalment, d esporàdicament

De fase

ja, encara

DE GRAU

molt, massa, prou, bastant, força, gaire, poc, gens, més, menys, tan / tant

FOCAL

només, únicament, fins i tot, exactament, precisament, també

D’AFIRMACIÓ O NEGACIÓ

sí, també, prou, certament, així mateix, de debò, n o, no pas, tampoc, de cap manera

FIXA-T’HI BÉ Alguns adverbis (o locucions adverbials) incideixen sobre el conjunt de l’oració i no pas únicament sobre el predicat verbal, el SAdj o el SAdv. Són els anomenats adverbis oracionals.

F6. En quina d’aquestes dues oracions hi ha un adverbi oracional? Justifica la resposta. a) Probablement la periodista ja ho sabia. b) Es va quedar pràcticament sense forces.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Les preposicions Les preposicions són mots morfològicament invariables que relacionen un nom, un adjectiu o un verb amb el seu complement.

Classificació de les preposicions D’acord amb la forma, les preposicions i les locucions prepositives es classifiquen de la manera següent: ÀTONES (SENSE ACCENT FÒNIC)

TÒNIQUES (AMB ACCENT FÒNIC)

Simples

a, amb, de, en, per

Compostes

per a

Simples

abans, arran, arreu, contra, dalt, damunt, darrere, davant, després, devers, dins, dintre, durant, enfront, enmig, entorn, entre, entremig, envers, excepte, llevat, lluny, malgrat, menys, mitjançant, prop, rere, segons, sense, sobre, sota, tret, vers, vora

Compostes

cap a, com a, des de, fins a

LOCUCIONS PREPOSITIVES

a causa de, a conseqüència de, a diferència de, a excepció de, a falta de, a favor de, a més de, a part de, a partir de, a través de, al costat de, a l’entorn de, al llarg de, al voltant de, d’acord amb, de cara a, en comptes de, en lloc de, fora de, gràcies a, lluny de, per culpa de, per mitjà de, per tal de, prop de

PREPOSICIONS EN CORRELACIÓ

a … de, a … sobre / sota, de … a, de … en, des de … fins a

RECORDA

FIXA-T’HI BÉ

Per expressar les parts del dia (matí, migdia, tarda…) no farem servir mai la preposició per en registres formals. Per tant, hem de dir Vindrem a la tarda en lloc de Vindrem per la tarda.

En les preposicions compostes o en correlació amb adverbis demostratius de lloc elidim la a final.

F7. Quina de les oracions de cada parell és la correcta? a) 1. 2. b) 1. 2.

Anirem cap allà a les cinc. Anirem cap a allà a les cinc. Heu d’arribar fins a aquí. Heu d’arribar fins aquí.

Ús de les preposicions a / en L’ús de les preposicions a o en depèn de l’element que les segueix i també dels diferents parlars. ÚS PREFERENT DE A

ÚS PREFERENT DE EN

Localització física

Localització figurada

Som a Àustria. Som a l’habitació 457.

Què faríeu en el meu lloc?

Destinació Anirem a Ainet de Besan.

Durada Han corregut els 10 km en una hora. Localització temporal

Arribarem a la matinada.

En aquell moment no ho sabia.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Ús de les preposicions per / per a Els usos de per i per a, segons el que indiquen, són els següents: ÚS DE PER Lloc

Hem vingut pel camí de sempre.

Temps

Per Nadal, cada ovella al seu corral. Marxaré a Itàlia per un semestre.

Mitjà

Només us comuniqueu per mòbil?

Manera

Hem vingut per casualitat.

Finalitat

Davant d’infinitiu Per accedir al web, cliqueu l’enllaç que us vaig enviar.

FIXA-T’HI BÉ Per a què és la preposició composta per a més l’interrogatiu què, que significa ‘quina cosa’. Es fa servir en oracions interrogatives directes i indirectes amb la idea de destinació o finalitat.

F8. En quina d’aquestes oracions l’ús de per a què és correcte? a) Per a què serveix aquesta màquina? b) T’escriuré per a què ho sàpigues.

ÚS DE PER A Finalitat

L’han citat per a la revisió. Hem de fer una anàlisi per a la millora dels resultats. Utilitzarem el GPS per a una millor orientació.

Destinació

He fet entrepans per a vosaltres.

Temps

Hem de fer aquest exercici per a demà.

També utilitzem per amb els complements sintàctics següents: • Complement agent: L’equip va ser felicitat per les autoritats. • Complement de règim verbal: No us preocupeu per mi! • Complement del nom: Tinc molt interès per aquests estudis. • Complement adjectival: Estic contenta per la teva reacció. • Complement predicatiu: La tinc per una gran persona.

Les conjuncions Les conjuncions són nexes morfològicament invariables que relacionen i creen un vincle sintàctic entre dues paraules, grups de mots equivalents, oracions coordinades o oracions subordinades. Quan aquests nexes estan constituïts per un sol mot, parlem de conjuncions simples (Mira els missatges però no respon mai). En el cas que estiguin formats per més d’un mot, aleshores es tracta de locucions conjuntives (Continuo escoltant música malgrat que tinc poca bateria). Finalment, si estan constituïts per dues conjuncions coordinants relacionades entre si, parlem de conjuncions en correlació (Ni m’escolta ni em parla).

Classificació de les conjuncions Tenint en compte que les conjuncions estableixen vincles sintàctics, es poden classificar en conjuncions coordinants (segons si introdueixen oracions coordinades) o en conjuncions subordinants (segons si introdueixen oracions subordinades), tal com pots veure en les taules de la pàgina següent.

FIXA-T’HI BÉ Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament: al, als; de, dels; pel, pels; per al, per als.

F9. Què passa amb la contracció quan l’article s’apostrofa amb el mot que acompanya perquè comença amb vocal o h? Explica-ho a partir d’un exemple.

RECORDA La conjunció doncs no té mai valor causal. En el seu lloc cal utilitzar perquè o ja que. Per exemple: He menjat ara perquè tenia gana en lloc de *He menjat ara doncs tenia gana.

RECORDA El mot doncs funciona com a conjunció il·lativa quan es troba en posició inicial (No vols caldo? Doncs te’n posaré dues tasses) i, en canvi, com a connector parentètic consecutiu quan es troba en posició intermèdia o final (No ha confirmat l’assistència. No vindrà, doncs).

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA CONJUNCIONS COORDINANTS Copulatives

Expressen addició: i, ni, així com, ni ... ni, tant … com.

Disjuntives

Indiquen alternativa: o, ni, o … o, o bé … o bé.

Adversatives

Expressen contrast: però, sinó.

Il·latives

Indiquen conseqüència: de manera que, així que, o sigui que, de (tal) manera que, per tant, en conseqüència, consegüentment, per consegüent, així doncs, doncs.

CONJUNCIONS SUBORDINANTS Completives

Introdueixen una oració subordinada substantiva completiva: que, si, com.

Temporals

mentre

Condicionals

Causals

Introdueixen oracions amb el verb en indicatiu: perquè, com que, ja que, per tal com.

Finals

Introdueixen oracions amb el verb en subjuntiu: perquè, a fi que, per tal que.

Concessives

encara que, si bé, malgrat que, tot i que, per bé que

Els connectors parentètics RECORDA El mot però funciona normalment com una conjunció coordinant adversativa que uneix dos elements amb el mateix valor sintàctic: Van arribar a temps però estaven molt cansats. Ara bé, també pot funcionar com a connector parentètic quan adopta el valor de tanmateix: Van aconseguir acabar la cursa. Van acabar, però, molt cansats.

Els connectors parentètics són una classe de paraules morfològicament invariables que relacionen semànticament parts d’un discurs. Són de caràcter parentètic o apositiu, és a dir, aporten un significat prescindible i accessori. Per exemple: Va treballar tot el dia i, amb tot, no va acabar. → Va treballar tot el dia i no va acabar. Els connectors parentètics solen anar acompanyats d’una o més comes d’acord amb els models següents: • Van entre comes si se situen dins l’oració: Va treballar tot el dia i, amb tot, no va acabar. • Van seguits de coma si es troben en posició inicial: Amb tot, no va acabar. • Van precedits de coma si es troben en posició final: No va acabar, amb tot. • Poden anar seguits de dos punts si el connector parentètic té caràcter recapitulador: Total: no va acabar.

Classificació dels connectors parentètics Els connectors parentètics es classifiquen en quatre grups segons si tenen valor additiu, disjuntiu, contrastiu i consecutiu o conclusiu: CONNECTORS PARENTÈTICS AMB VALOR ADDITIU Continuïtat

a més, a continuació, aleshores, llavors, així mateix, d’altra part, doncs, doncs bé

Intensificació

a més (a més), de més (a més), encara més, més encara

Distribució

d’entrada, per començar, primerament, en primer lloc, en segon lloc, finalment, per acabar, al seu torn, d’una banda … de l’altra (banda), d’un costat … de l’altre (costat), per altra banda, d’(una) altra banda, d’un altre costat, per una banda, per un (altre) costat

Digressió

per cert

Generalització

en general, generalment

Especificació

en concret, en especial, en particular, concretament, especialment, específicament, particularment, de fet, fet i fet

Ampliació

de fet, en efecte, efectivament

Equiparació

així mateix, igualment, paral·lelament, semblantment

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA CONNECTORS PARENTÈTICS AMB VALOR DISJUNTIU Reformulació

això és, o sigui (o siga / o sia), és a dir, més ben dit, vull dir, vaja, ras i curt, més aviat

Exemplificació

per exemple, així (per exemple), a tall d’exemple

Resum

en resum, en síntesi, en suma

CONNECTORS PARENTÈTICS AMB VALOR CONTRASTIU Oposició

en canvi, tanmateix, nogensmenys, això sí, ara (bé), altrament, si no, en cas contrari

Concessió

així i tot (o tot i així), amb tot, tot i això, amb tot i (amb) això (o tot i amb això), malgrat tot, malgrat això, a pesar de tot, no obstant això (o això no obstant, no obstant), tot amb tot, de tota manera (o de totes maneres), en qualsevol cas, en tot cas, però (amb valor parentètic)

Restricció

almenys, si més no

Refutació

(ans) al contrari, ben al contrari

Contraposició

ben mirat, de fet, fet i fet, en realitat

CONNECTORS PARENTÈTICS AMB VALOR CONSECUTIU O CONCLUSIU Conseqüència

per tant, doncs, així (doncs), aleshores, llavors, en conseqüència, consegüentment, per consegüent, com a conseqüència

Conclusió

al capdavall, al cap i a la fi, al cap i a l’últim, comptat i debatut, en conclusió, en definitiva, en fi, total, fet i fet

Les interjeccions Les interjeccions són una altra de les classes de paraules morfològicament invariables. Es tracta de mots propis de la llengua oral, vinculats a l’expressivitat i que no tenen significat lèxic ja que expressen reaccions o sentiments. Les interjeccions tant poden ser paraules que adquireixen un significat emfàtic com onomatopeies que busquen reproduir sons.

Classificació de les interjeccions Les interjeccions es classifiquen en pròpies i impròpies. Les interjeccions pròpies solen ser monosil·làbiques i no provenen de cap mot amb significat. Les interjeccions impròpies provenen d’un mot o d’un sintagma amb el significat canviat.

INTERJECCIONS PRÒPIES

elis elis, oh, ah, ecs, ehem, ep, pse, ai, ui, manoi, apa, arri, quisso, coi, tic-tac, piu-piu, nyigonyigo, bub-bub

INTERJECCIONS IMPRÒPIES

recoi, i ara, justa la fusta, bufa, ai mare, alça, hòstia, me caso (cago) en dena, ostres, vaja, ves per on, visca, compte, alerta, atenció, per favor, si us plau, som-hi, vigila, a reveure, adeu-siau, hola, bon dia, bon vent i barca nova

RECORDA Les interjeccions són una classe de mots molt susceptibles a la influència d’altres llengües. Per això cal utilitzar les interjeccions pròpies i no pas les foranes, que no són correctes. Menys mal! → Encara sort! Guai! → Bé! (G)uau! → Apa! Bufa! Oh! Glups! → Ehem! Ai ai ai! Com no! → I tant! Què tal? → Com va? Com anem? Puah! → Ecs! Ups! → Ai! Ep! Perdó! Què va! → I ara! Vale! → Fet! Entesos! D’acord!

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

ACTIVITATS CATEGORIES INVARIABLES

49. Localitza les categories invariables que hi ha en cada fragment i digues de quin tipus són: A

Aleshores em vaig treure la roba, la vaig deixar al peu d’un lledoner a tocar de la pedra del boig i abans de ficar-me a l’aigua vaig mirar ben bé el color que el cel hi deixava, i tota la llum que el sol hi posava ja era diferent perquè havia començat la primavera que naixia altra vegada després de viure sota de la terra i a dintre de les branques…

Jean Michael Cardell: anomenat Mickel, antigament sergent d’artilleria; després de perdre el braç esquerre a la batalla de Svenskund, fa de guàrdia a Estocolm, però descura el servei a consciència i s’estima més arrodonir el salari fent de goril·la a les tavernes.

Mercè Rodoreda: La mort i la primavera. Club Editor.

Niklas Natt och Dag: 1794. El foc i el minotaure. Proa.

ADVERBI

50. Indica sobre quin element incideixen els adverbis subratllats de cada oració: a) b) c) d) e) f) g) h)

Estem ben feliços de retrobar-vos. Parlarem tranquil·lament. Sincerament, estem encantats de tenir-te aquí. L’agent 007 viu perillosament. Tan bon punt va saber el resultat, el va publicar. Aleshores sempre reaccionaves tan malament… Potser arribarem tard avui. De vegades organitzen activitats a la babalà.

PREPOSICIONS

51. Completa amb per o per a i digues què indica la preposició en cada cas: mitjà, finalitat, destinació o temps.

a) b) c) d) e) f)

Us han convocat la setmana que ve. inscriure’s a les proves, cal que adjunteu el DNI. Enviaré el regal la Marta missatgeria. Faran un treball la recuperació de la matèria. Necessitem els passaports entrar als Estats Units. Aquest és l’examen vostre grup.

52. Tria l’opció correcta en cada cas: a) b) c) d) e) f)

alumna, he de saber es justifica. (com / com a) Aviat anirem allà. (cap / cap a) Anirem França d’una sola tirada. (fins / fins a) Hem de prendre la paraula delegats. (com / com a) No sé si podrà arribar aquí sense ajut. (fins / fins a) Arribarem les deu. (cap / cap a)

53. Llegeix aquests parells d’oracions que són pràcti-

cament idèntics i explica’n les diferències gramaticals: a) 1. Penseu amb la Joana. 2. Penseu en la Joana. b) 1. Beu aigua per a la set. 2. Beu aigua per la set. c) 1. Han estat guardonats pel jurat. 2. Han estat guardonats pel poema.

CONJUNCIONS I CONNECTORS PARENTÈTICS

54. Per parelles, analitzeu les semblances i les diferències entre les conjuncions i els connectors parentètics a partir de l’esquema següent: CONJUNCIONS

CONNECTORS PARENTÈTICS

Què tenen en comú? En què es diferencien? Àmbit sintaxi semàntica importància

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

El verb El verb pot presentar variacions morfològiques relacionades, d’una banda, amb el temps, l’aspecte i el mode verbals i, de l’altra, amb la persona i el nombre, cosa que fa que concordi amb el subjecte oracional.

Morfologia verbal El verb és un mot flexiu. Els morfemes del verb, anomenats també morfemes gramaticals, desinències o terminacions, n’indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l’aspecte. Es pot presentar en forma personal o en forma no personal. • La persona i el nombre. Els verbs es poden conjugar en sis persones: tres corresponen al singular (jo, tu, ella o ell) i les altres tres al plural (nosaltres, vosaltres, elles o ells). • El temps gramatical. Permet localitzar una situació respecte del moment de l’acte de la parla (simultaneïtat, anterioritat o posterioritat) mitjançant l’ús de diferents temps verbals. • E l mode. És un dels mitjans amb què s’expressa l’actitud de l’emissor. Pot ser indicatiu, subjuntiu o imperatiu. –L ’indicatiu. És el mode més utilitzat. Serveix per expressar accions certes o versemblants. Conté sis temps verbals, agrupats en tres temps simples i tres temps compostos. –E l subjuntiu. S’utilitza per expressar valors relacionats amb la possibilitat, el dubte, la falsedat i altres valors de caràcter potencial (No crec que vingui demà; És possible que siguin a casa; És fals que m’hagin enviat cap carta). També es relaciona amb la voluntat, el desig i l’ordre. Inclou quatre temps verbals, agrupats en dos temps simples i dos temps compostos. –L ’imperatiu. Expressa una ordre o consell que es dona a un interlocutor en les oracions afirmatives. • L’aspecte. Indica si l’acció del verb es dona per acabada (aspecte perfectiu) o si no té referència d’inici ni final (aspecte imperfectiu). L’aspecte perfectiu inclou els temps compostos i el passat simple i l’aspecte imperfectiu comprèn tota la resta de temps verbals. • Forma personal i forma no personal. Les formes personals són totes aquelles que tenen flexió, és a dir, que es conjuguen. Les formes no personals, en canvi, no admeten flexió i, per tant, no es conjuguen. Són l’infinitiu, el gerundi i el participi.

FIXA-T’HI BÉ Les oracions imperatives, amb què s’expressen ordres o consells, si són negatives, utilitzen el mode subjuntiu en lloc de l’imperatiu. No distragueu el conductor.

F10. Fixa’t en aquests consells i corregeix l’error que hi ha en l’ús del verb en un d’ells. Argumenta la correcció. No us traieu la mascareta en espais interiors. Renteu-vos les mans sempre que pugueu. Mantingueu les distàncies de seguretat. Renteu-vos les mans amb solució hidroalcohòlica.

Els verbs defectius Els verbs defectius són un grup de verbs mancats de determinades formes; per tant, no es poden conjugar en totes les persones o en tots els temps.

soler

S’utilitza en present i imperfet.

haver-hi

Es fa servir en 3a persona. Si bé molts dialectes el fan concordar en plural, en registres formals es tendeix a mantenir-lo en singular.

caldre o caler

S’usa en 3a persona del singular i del plural.

Verbs amb sentit meteorològic: ploure, nevar, tronar…

S’utilitzen en 3a persona del singular.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

L’auxiliar RECORDA Els verbs model són els que marquen les pautes per a les conjugacions de tots els verbs regulars. Si sabem conjugar els verbs model, sabrem conjugar tots els altres. En l’apèndix del final del llibre hi ha la conjugació completa dels tres verbs auxiliars i també la dels verbs model de les tres conjugacions.

En una forma verbal composta o perifràstica o en una perífrasi verbal, l’auxiliar és el verb que, havent perdut el significat, es conjuga i es combina amb l’altre verb que està en forma no personal (infinitiu, participi o gerundi). Els verbs que poden ser auxiliars són haver (per formar els temps compostos), anar (els temps perifràstics) i ser (la veu passiva).

Les conjugacions En català, els verbs s’agrupen segons les terminacions d’infinitiu: • Infinitius acabats en -ar (cantar). Pertanyen a la primera conjugació. Són tots regulars, excepte els verbs estar i anar. • Infinitius acabats en -er / -re (témer / batre). Corresponen a la segona conjugació, que té dos models regulars: un per als verbs que acaben en -er (témer) i un altre per als que acaben en -re (batre). També pertanyen a aquesta conjugació els verbs dir i dur i els seus derivats. La majoria de verbs irregulars són de la segona conjugació. • Infinitius acabats en -ir (dormir / servir). Pertanyen a la tercera conjugació, que presenta dos models: els verbs purs, que segueixen el model de dormir, i els verbs incoatius, amb l’increment -eix- (serveixi) o -isc- /-esc- (servisca / servesca), que segueixen el model de servir.

Les perífrasis verbals Una perífrasi verbal és una forma verbal constituïda per dos verbs, el segon dels quals sempre és una forma no personal (infinitiu, gerundi o participi). De vegades, aquestes dues formes poden anar enllaçades per una preposició. Les perífrasis verbals aporten al verb matisos de significat, com ara obligació, possibilitat, imminència, repetició o progressió. Segons la forma no personal, es poden classificar en els tipus següents: PERÍFRASIS VERBALS D’INFINITIU De probabilitat

deure + infinitiu

Deu ser el seu germà.

haver de +infinitiu

Has de fer la tasca per a demà.

caldre + infinitiu

Cal vacunar la gent gran.

D’intencionalitat

voler + infinitiu

Volen arribar demà a París.

De possibilitat

poder + infinitiu

Ves amb compte que això pot caure.

D’habilitat, capacitat, autorització

poder + infinitiu

No puc arribar-hi. Pots nedar fins a la costa? Els alumnes ja poden sortir de l’aula.

De repetició

tornar a + infinitiu

L’equip ho tornarà a intentar.

començar a + infinitiu

Fa una estona que ha començat a tronar.

arrencar a + infinitiu

El lladre va arrencar a córrer.

posar-se a + infinitiu

La Júlia s’ha posat a treballar.

De finalització

acabar de + infinitiu

En Pau ja ha acabat de fer els deures.

D’imminència

anar a + infinitiu (indica que l’acció està a punt d’esdevenir-se)

Anava a recollir el paquet.

estar a punt de + infinitiu

Estic a punt d’agafar el tren.

De reiteració

tornar a + infinitiu

Ara torna a ploure amb ganes.

D’hàbit

acostumar a + infinitiu

Al Pirineu acostuma a fer-hi fred.

D’obligació

De començament

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA PERÍFRASIS VERBALS DE PARTICIPI De conseqüència

quedar + participi

Les entrenadores han quedat contentes del nostre partit.

De resolució

tenir + participi

Tenim tancat el tema de l’assegurança.

PERÍFRASIS VERBALS DE GERUNDI estar + gerundi

Està acabant de sopar.

anar + gerundi

Vaig preparant la maleta.

De duració

continuar / seguir + gerundi

Continuen parlant massa fort.

De conclusió

acabar + gerundi

Li ha acabat demanant disculpes.

De progressió

Els temps verbals Totes les formes verbals simples tenen la seva forma composta corresponent:

CORRELACIÓ DELS TEMPS VERBALS TEMPS SIMPLE

RECORDA

TEMPS COMPOST

Present

Perfet (auxiliar conjugat en present)

Imperfet

Plusquamperfet (auxiliar conjugat en imperfet)

Passat simple

Passat anterior (auxiliar conjugat en passat simple)

Passat perifràstic

Passat anterior perifràstic (auxiliar conjugat en passat perifràstic)

Futur

Futur perfet (auxiliar conjugat en futur)

Condicional

Condicional perfet (auxiliar conjugat en condicional)

No cal que memoritzem els temps compostos. Si tenim present que es formen amb l’auxiliar conjugat en el temps simple corresponent i un participi, ja ens els haurem après.

Els temps verbals de passat, que assenyalen anterioritat respecte al moment de l’acte de parla, són els següents:

Perfet

hem cantat

En general, es comporta com un passat actual ja que designa situacions passades que mantenen alguna mena de vinculació amb el moment present.

Imperfet

cantàvem

Generalment, indica accions habituals en el passat o bé simultaneïtat respecte a un altre moment passat.

Plusquamperfet

havíem cantat

Normalment, indica anterioritat respecte a un moment de referència passat.

Passat simple

cantàrem

Es refereix a una acció passada i delimitada en el temps.

Passat anterior

haguérem cantat

En general, es refereix a situacions úniques produïdes immediatament abans de la situació designada amb l’oració principal en passat simple o en passat perifràstic.

Passat perifràstic

vam / vàrem cantar

Igual com el passat simple, es refereix a una acció passada anterior al moment de l’acte de parla i que no manté cap vinculació amb el moment present.

Passat anterior perifràstic

vam / vàrem haver cantat

Com el passat anterior, indica generalment situacions úniques produïdes immediatament abans de la situació designada amb l’oració principal.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA Pel que fa als temps verbals de futur, que indiquen posterioritat respecte al moment de l’acte de parla, n’hi ha dos: Futur simple

cantarem

Fa referència a situacions posteriors al moment present.

Futur perfet

haurem cantat

Indica que la situació expressada pel verb és anterior a un moment futur.

Finalment, el present (cantem), que generalment assenyala simultaneïtat amb el moment de l’acte de parla, és l’únic temps verbal de present.

Els verbals regulars Els verbs regulars són tots els que segueixen les formes dels verbs model de la seva conjugació.

VERBS INCOATIUS lexema + eix + desinència (1a, 2a i 3a pers. sing. i 3a pers. pl. del present d’indicatiu i de subjuntiu i de l’imperatiu) afegir, aplaudir, atrevir-se, avorrir, cenyir, cobrir, complir, corregir, decidir, destruir, discutir, divertir, dividir, ferir, fregir, llegir, partir, patir, penedir-se, prohibir, reunir, seguir (+ derivats)

VERBS PURS

CONJUGACIONS I VERBS MODEL CONJUGACIÓ

Primera

Segona

Tercera

TERMINACIÓ

-ar

-er / -re

VERB MODEL

cantar

témer / batre

-ir dormir (pur) servir (incoatiu)

FORMES PERSONALS lexema + desinència o morfema verbal Informació lèxica

Part coincident entre l’infinitiu i la 1a persona singular del present.

Informació gramatical

Indica: • persona: 1a, 2a, 3a • temps: present, passat, futur • nombre: singular o plural • mode: – indicatiu (exposició d’una idea) – subjuntiu (desig o condició) – imperatiu (ordre) • aspecte: – perfectiu (acció acabada) → temps compostos – imperfectiu (acció no acabada) → temps simples

lexema + desinència ajupir, bullir, collir, cosir, escopir, esmunyir-se, fugir, grunyir, munyir, omplir, sentir, sortir, tossir (+ derivats)

VERBS PURS I INCOATIUS acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, lluir*, mentir, percudir, presumir, resumir *El verb lluir varia de significat segons si és pur (‘reflectir claror’) o incoatiu (‘exhibir una qualitat’).

FORMACIÓ DE L’IMPERATIU Present d’indicatiu

IMPERATIU

1a sing.

Present de subjuntiu 1a sing.

FORMES NO PERSONALS infinitiu infinitiu perfet

gerundi gerundi perfet

participi

↔

TEMPS COMPOSTOS (auxiliar conjugat en el temps simple corresponent + participi)

Present

↔

Perfet (auxiliar en present)

Imperfet

↔

Plusquamperfet (auxiliar en imperfet)

Passat simple

↔

Passat anterior (auxiliar en passat simple)

TEMPS SIMPLES

2a sing.

3a sing.

1a pl.

Passat perifràstic

↔

Passat anterior perifràstic (auxiliar en passat perifràstic)

2a pl.

Futur

↔

Futur perfet (auxiliar en futur)

3a pl.

Condicional

↔

Condicional perfet (auxiliar en condicional)

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA PARTICIPIS I GERUNDIS admetre aprendre atendre dependre empènyer encendre entendre ofendre ometre prendre pretendre suspendre imprimir

admès après atès depès empès encès entès ofès omès pres pretès suspès imprès

admetent aprenent atenent depenent empenyent encenent entenent ofenent ometent prenent pretenent suspenent imprimint

beure caldre conèixer creure doldre jeure merèixer pertànyer plaure valer vèncer viure dur tenir

begut calgut conegut cregut dolgut jagut merescut pertangut / pertanyut plagut valgut vençut viscut dut tingut

bevent calent coneixent creient dolent jaient mereixent pertanyent plaent valent vencent vivint duent tenint

cobrir complir sofrir suplir

cobert complert sofert suplert

cobrint complint sofrint suplint

absoldre dissoldre moldre resoldre

absolt dissolt molt resolt

absolent dissolent molent resolent

cloure comparèixer descloure estrènyer fondre pondre treure coure

clos comparegut desclòs estret fos post tret cuit

cloent compareixent descloent estrenyent fonent ponent traient coent

IMPERATIUS QUE ES FORMEN IRREGULARMENT ANAR ves vagi anem aneu vagin PREVENIR prevén previngui previnguem preveniu previnguin

DIR

ÉSSER

digues digui diguem digueu diguin

sigues sigui siguem sigueu siguin

REVENIR revén revingui revinguem reveniu revinguin

TENIR té (ten, tingues) tingui tinguem teniu (tingueu) tinguin

ESTAR estigues estigui estiguem estigueu estiguin

FER fes faci fem feu facin

VENIR vine vingui vinguem veniu vinguin

PODER pugues pugui puguem pugueu puguin

VEURE veges (ves) vegi vegem vegeu (veieu) vegin

VOLER vulgues vulgui vulguem vulgueu vulguin

VERBS QUE VELARITZEN IRREGULARMENT

ANAR

Present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.

CABRE

Present de subjuntiu i imperatiu.

CÓRRER

Passat simple i imperfet de subjuntiu.

CRÉIXER

Té doble forma en el passat simple i en l’imperfet de subjuntiu (creixí / cresquí, creixés / cresqués).

ESCRIURE

Velaritza regularment, però té doble forma en el passat simple i en l’imperfet de subjuntiu (escriví / escriguí, escrivís / escrigués).

ÉSSER

Present d’indicatiu, present de subjuntiu i imperatiu.

HAVER

Velaritzen el participi (hagut) i, per tant, tots els temps compostos. També el passat simple (haguí…) i el condicional (haguera…) d’indicatiu i l’imperfet de subjuntiu (hagués…).

MERÈIXER

Té doble forma en el passat simple i en l’imperfet de subjuntiu (mereixí / meresquí, mereixés / meresqués).

NÉIXER

Té doble forma en el passat simple i en l’imperfet de subjuntiu (naixí / nasquí, naixés / nasqués).

SABER

Present de subjuntiu i imperatiu.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Els verbals irregulars Els verbs irregulars són tots els que no segueixen les formes dels verbs model de la seva conjugació. Recorda que aquests verbs model són cantar (primera conjugació), témer i batre (segona conjugació) i dormir i servir (tercera conjugació pura i incoativa, respectivament). Hi ha tres tipus d’irregularitats: les fonètiques, les ortogràfiques i les eufòniques.

IRREGULARITATS FONÈTIQUES

IRREGULARITATS ORTOGRÀFIQUES

IRREGULARITATS EUFÒNIQUES

Modificació del radical amb la supressió, el canvi o l’addició d’un so.

Modificació del radical amb el canvi d’alguna grafia per mantenir un so.

Addició d’un so per suavitzar o fer possible la pronúncia.

VELARITZACIÓ

VOCALISME

• S’afegeix –d– en l’infinitiu,

• En els verbs treure, néixer,

afegim un so velar [k] [g] Verbs que velaritzen • -ndre (entendre): entenc, entengué, entengui, entengués • -ldre (resoldre): resolc, resolguérem • -ler (valer): valc, valgui • -èixer (aparèixer): aparec, aparegués • diftong al final del lexema (caure): caic, caigués • ésser, dir, dur, estar, tenir, venir Temps que velaritzen • present: 1a pers. sing. • passat simple • present de subjuntiu • imperfet de subjuntiu • imperatiu (vegeu-ne la formació més avall; velaritzen les formes preses al present de subjuntiu) Gerundi

Irregularitat en el gerundi que es visibilitza quan es relaciona amb l’infinitiu:

• infinitiu [w] → gerundi [b]: beure – bevent • infinitiu [w] → gerundi supressió del so: coure – coent

• infinitiu [w] → gerundi [i]: seure – seient FORMACIÓ DE L’IMPERATIU Present d’indicatiu

IMPERATIU

entenc

Present de subjuntiu entengui

entens

entén

entenguis

entén

entengui

entenem

entenguem

enteneu

entengueu

entenen

entenguin

péixer, jeure, fer, haver, heure canviem la e del radical per una a quan és àtona. Per exemple: trauré però trèiem. • En els verbs cosir, tossir, escopir, collir, sortir canviem la o del radical per una u quan és tònica. Per exemple: cuso però cosim. • Els verbs poder i voler presenten una u en el radical del present de subjuntiu i de les formes de l’imperatiu que es basen en el present de subjuntiu. Per exemple: puguem, vulgueu. • En els verbs acabats en -iar (1a conjugació) i en vocal + -ir (3a conjugació) cal afegir dièresi en algunes formes del present d’indicatiu (conduïm) i de subjuntiu (canviï, copiï) i de l’imperfet d’indicatiu (reduïa) o de subjuntiu (produïssis). CONSONANTISME • ç → c: caçar → caci • c → qu: tocar → toqueu • g → gu: regar → reguem • j → g: pujar → pugi • Les consonants -d-, -b-, -g- es canvien per t(s), p(s), ig quan estan en posició final. Per exemple: podíem però pot, pots; rebem però rep, reps; fugim però fuig.

en el futur i en el condicional dels verbs acabats en -ldre i -ndre. Per exemple: resoldre, prendrem, vendríeu. • S’afegeix -e- en la desinència en els casos següents: – En la segona persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la segona i la tercera conjugació amb radicals acabats en -ix (coneixes, mereixes), en -c (torces, vences), en -g (fuges), en -ss (tusses) i en -z o -s (brunzes, cuses). – En la segona persona del singular del present d’indicatiu dels verbs incoatius de la tercera conjugació: parteixes, resisteixes, serveixes. – En la segona i la tercera persones del singular del present d’indicatiu dels verbs córrer, obrir i omplir i els seus derivats (concórrer, reobrir, reomplir): corres, corre; obres, obre; omples, omple; concorres, concorre; reobres, reobre; reomples, reomple.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Classificació dels verbs segons el valor gramatical Segons el valor gramatical, els verbs es classifiquen en predicatius, copulatius i quasicopulatius.

VERB PREDICATIU TRANSITIU

INTRANSITIU

Té un CD explícit o omès.

No té un CD explícit ni omès.

Pronominal

Personal

Impersonal

Es conjuga amb el pronom feble es declinat.

Indica el subjecte.

No admet el subjecte.

•P ronom amb valor semàntic reflexiu.

•V erbs amb un valor semàntic meteorològic.

•

•V erb fer amb valor semàntic meteorològic.

•

Em dutxo abans d’esmorzar. P ronom amb valor semàntic recíproc. Ens besem apassionadament. P ronom sense valor semàntic. Et compres roba per internet?

Demà plourà. Farà vent?

•V erb haver-hi.

Hi havia massa gent al concert.

VERB COPULATIU Ser: no aporta contingut semàntic. Sou fantàstiques.

VERB QUASICOPULATIU MODAL

ASPECTUAL

Modifica, atenuant-lo, el significat de l’atribut. Semblava contenta. Pareixia poca cosa.

Afegeix un valor relacionat amb la durada, el manteniment o l’assoliment d’un estat o la transició d’un estat a un altre. Estic amoïnada. Es posa còmoda. Romandrem en silenci. Restarem tranquils. Es tornarà més amable. S’ha fet gran. Continuem amb sort. Seguim feliços. Em mantinc en forma. Es conserva sana. Ha esdevingut insostenible. Hem resultat premiats.

FIXA-T’HI BÉ

RECORDA

Alguns verbs, segons el seu valor semàntic, poden ser quasicopulatius o predicatius. Són quasicopulatius quan fan referència a un estat transitori i són predicatius quan indiquen una acció concreta i no pas un estat.

En els verbs predicatius pronominals, si el pronom no té valor semàntic, és a dir, si no té valor reflexiu ni recíproc, tampoc no exerceix funció sintàctica.

F11. En quina d’aquestes oracions el verb és quasicopulatiu i en quina és predicatiu? a) M’he posat el jersei.

b) M’he posat vermella quan l’he vist.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA Construccions copulatives D’identificació

De caracterització

ser

Verb completament desproveït de contingut semàntic. El subjecte i l’atribut són intercanviables. La nostra amiga és la directora de la fundació. La directora de la fundació és la nostra amiga.

ser, semblar, estar, continuar

Verb que assigna una característica al subjecte. Aquell parell semblen simpàtiques.

Locativa

ser, continuar, seguir, quedar(-se), restar, romandre

Temporal

ser, estar

Afegeixen un lleu valor semàntic relacionat amb el lloc. L’ordinador és al despatx.

Afegeixen un lleu valor semàntic relacionat amb el temps. El partit és a les vuit. Han estat dues hores per fer el sopar.

FIXA-T’HI BÉ En les construccions locatives, quan ens referim a territoris o objectes, utilitzem el verb ser per indicar la localització o les característiques. Si fem referència a éssers animats, usem el verb ser per indicar una presència més o menys esporàdica. En canvi, utilitzem el verb estar per indicar una presència habitual.

F12. Completa amb ser o estar: a) Des que vaig acabar els estudis, al Maresme. b) El got de vidre. c) al mercat comprant verdura. d) L’Alt Empordà al nord de Catalunya.

ACTIVITATS FORMES I TEMPS VERBALS

55. Tria la forma verbal correcta en cada cas: a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k)

Has (complert / complit) els objectius? Ja (conec / coneixo) aquesta tècnica. Ja s’ha (dissolut / dissolt) tot el sucre? Quina llàstima que ja s’ha (fongut / fos) tota la neu. He (cuit / cogut) arròs per dinar. Espero que no t’hagis (ofengut / ofès)! No em diguis que t’ho estaves (creient / creguent). Després (apareixo / aparec) jo i començo el gag. Jo no havia (nescut / nascut) quan et vas graduar! No he (sabut / sapigut) com reaccionar. Ja han (establit / establert) el calendari.

56. Escriu la forma verbal indicada en cada cas: a) 1a pers. sing. de l’imperfet d’indicatiu d’agrair b) 2a pers. pl. de l’imperfet d’indicatiu d’agrair c) 3a pers. sing. del present de subjuntiu de crear d) 3a pers. sing. del present de subjuntiu de situar e) 1a pers. pl. del present de subjuntiu d’obeir f) 3a pers. pl. del passat simple d’obeir g) 2a pers. pl. de l’imperfet de subjuntiu d’obeir h) 2a pers. sing. del present d’indicatiu de cosir i) participi de traduir j) 2a pers. sing. del futur de traduir k) 2a pers. sing. del present de subjuntiu de suar l) 2a pers. pl. del present d’indicatiu de suar m) 3a pers. pl. del passat simple de seduir

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

57. Escriu la primera persona del present de subjuntiu dels verbs següents: a) aparèixer b) agrair

c) conduir d) avaluar

e) fer f) coure

PERÍFRASIS VERBALS

58. Completa aquestes oracions amb les formes del

63. Identifica les perífrasis verbals en aquestes ora

present d’indicatiu dels verbs ser, estar o haver-hi:

cions i digues de quin tipus és cada una:

a) b) c) d) e) f) g) h) i) j)

a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k)

En Juli no de Girona. A l’aula de plàstica molts tamborets. No sé on el carregador. La consellera al Parlament. Des de fa quatre anys fent classes al Vallès. La casa plena de trastos vells que hem de llençar. Que hi , la Marta, a la sala de professors? El restaurant tancat per vacances. Quan a Florència, escriu-me. No a casa; fent cua a la caixa del supermercat.

FORMES NO PERSONALS

59. Escriu les formes no personals simples dels verbs següents. Per exemple: faré → fer, fent, fet a) b) c) d)

bevia depèn estrenyo vencíem

e) f) g) h)

resolc crèiem molc aparec

i) j) k) l)

pertanyíeu ofendries calia romanc

IMPERATIU

60. Converteix aquestes oracions en imperatives negatives adaptant els elements que calgui: a) b) c) d) e) f) g)

Veniu amb roba molt fresca. Dona la contrasenya als teus amics. Encén la llar de foc de seguida que arribis. Beveu força aigua durant l’excursió. Endueu-vos tots aquests sacs. Fia’t del que et diuen. Mou una mica la cadira.

61. Conjuga l’imperatiu dels verbs següents: a) b) c) d)

vendre escriure prendre beure

e) f) g) h)

venir fer conèixer treure

i) j) k) l)

asseure’s voler cloure dir

CONJUGACIÓ

b) El present i l’imperfet de subjuntiu de poder i voler. c) El passat simple de ser i saltar. d) L’imperfet d’indicatiu de seduir i escoltar.

Si volen arribar puntuals, hauran de llevar-se aviat. Va insistir tant que vaig acabar cedint. Havíem d’anar a comprar perquè teníem convidats. Van quedar parats amb els resultats de l’enquesta. Tot i que el van advertir, ell continuava protestant. Es deuen pensar que no me’n recordo. Vull venir al concert amb vosaltres. Les teves paraules poden ser molt influents. Podreu venir a penjar cartells? Ja comença a embolicar-se la troca. Calia mesurar la gravetat de la situació.

64. Completa les perífrasis verbals d’aquestes oracions d’acord amb el tipus que s’indica entre parèntesis:

a) Li va arribar un missatge, el va llegir i, sense dir res, a córrer. (perífrasi d’infinitiu de començament) b) parlar d’aquesta manera? (perífrasi d’infinitiu d’obligació) c) L’Anna i en Pau presentar les seves disculpes. (perífrasi d’infinitiu d’intencionalitat) d) Vaig passar vergonya perquè durant el sopar, sense cap motiu, la Carla a riure de manera desmesurada. (perífrasi d’infinitiu de començament) e) Disculpa, però ahir de sortir abans. (perífrasi d’infinitiu d’obligació) f) Ara de ploure. (perífrasi d’infinitiu d’imminència) g) Qui ser la nova presidenta? (perífrasi d’infinitiu de probabilitat) h) L’Olga ben tipa de tot plegat. (perífrasi de participi de conseqüència) i) Fem una cosa: jo passant i t’espero a l’entrada del cinema. (perífrasi de gerundi de progressió) j) Nosaltres ja presa la decisió. Avui tancarem abans. (perífrasi de participi de resolució) k) L’Eloi i la seva família a estiuejar a la costa. (perífrasi d’infinitiu d’hàbit)

VERBS IRREGULARS

65. Indica quin tipus d’irregularitat fonètica, ortogràfi-

62. Conjuga:

ca o eufònica afecta l’infinitiu i el gerundi de cada forma verbal i explica-ho:

a) El present d’indicatiu i el present de subjuntiu d’escollir i néixer.

a) relluïa b) conegués

c) creieu d) expliqui

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

La formació de mots Totes les llengües necessiten incorporar conceptes nous que van apareixent arran dels contactes humans i culturals i els avenços científics i tecnològics. Quan una llengua introdueix un concepte nou, parlem de neologismes. La llengua catalana incorpora neologismes per derivació, composició, habilitació i manlleus o préstecs lingüístics.

La derivació La derivació és un mecanisme de creació de mots que parteix de la combinació d’una base lèxica i d’un afix, que s’adjunta a la dreta o a l’esquerra de la base lèxica i que pot ser un prefix o un sufix.

AFIXOS DERIVATIUS PREFIXOS e situen davant de la base lèxica. • S • Poden experimentar canvis de forma a causa de la base lèxica: inadequat, impossible. • Poden experimentar alteracions fonètiques. Per exemple, un cop adjuntats a la paraula esdevenen àtons: antinuclear. SUFIXOS e situen darrere de la base lèxica. • S • N’hi ha molts i cadascun aporta un significat nou concret a la base lèxica. • Normalment determinen la categoria del mot derivat: pèl (N) → pelut (Adj); nou (Adj) → novetat (N); net (Adj) → netejar (V); entendre (V) → entesa (N); abundar (V) → abundant (Adj). ón sempre tònics i, per tant, desplacen la síl·laba tònica de la base lèxica: geni - geniüt; camisa - camiseta. • S • Podem trobar dos sufixos en un mateix mot. En aquests casos, el primer sufix, lexicalitzat, perd el significat: llogater (-at- és un afix inserit entre la base lèxica i el sufix -er que no té significat).

RECORDA En l’apèndix del final del llibre hi ha una llista exhaustiva dels principals prefixos i sufixos.

La composició La composició és un mecanisme de creació de mots que parteix de la combinació de dues o més paraules. Per exemple, la paraula composta gratacel s’obté a partir de la combinació de la forma verbal grata i del substantiu cel. Els mots compostos presenten les característiques següents: • L’accent prosòdic es perd en la primera paraula i es manté en la segona. Tot i això, no és necessari aplicar la reducció vocàlica. Per exemple, en el mot portaveu la o de porta no s’ha de pronunciar àtona. • Quan hi ha un contacte vocàlic, es poden produir aquests fenòmens: –E lisió (les dues vocals en contacte coincideixen): paraigua. – Formació d’un diftong: francoitaliana. – Manteniment del hiat: tallaungles. • Pel que fa al gènere i el nombre, només hi ha afectació en el segon mot: para-sols, bocabadades. • Són invariables pel que fa al nombre els mots compostos en què la paraula de la dreta és en plural: (el) centpeus / (els) centpeus.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

Classificació dels mots compostos Els mots compostos es classifiquen de la manera següent: TIPUS DE MOTS COMPOSTOS

Nominal

verb + nom nom + nom nom + adjectiu verb + verb

gratacel, guardacotxes, para-sol aiguaneu, filferro, nord-est aiguardent, terraplè, pit-roig alçaprem, sucamulla, estira-i-arronsa

Adjectival

nom + adjectiu adverbi + adjectiu adjectiu + adjectiu nom + verb

bocamoll, lletraferit benintencionat, malfeiner agredolç, verd-i-negre colltòrcer, corprendre

Verb

adverbi + verb

malbaratar, menystenir

L’ús del guionet En general, els mots compostos s’escriuen sense guionet, però hi ha unes quantes excepcions. Així doncs, s’escriu guionet en els casos següents: • Quan el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: cerca-raons, cama-sec, cara-xuclat. • Quan el contacte de grafies pot provocar lectures errònies: pèl-llarg, pit-roig. • Quan el primer element té accent gràfic: mà-llarg. • Quan el primer element és un punt cardinal: nord-est, sud-oest.

L’habilitació Un altre mecanisme de creació de mots és l’habilitació. En aquest cas s’assigna una nova categoria gramatical i un nou significat a un mot ja existent en la llengua. Per exemple: a partir de l’infinitiu sopar s’ha creat el substantiu el sopar i a partir del gerundi estudiant s’ha creat el substantiu l’estudiant.

Els manlleus o préstecs lingüístics Els manlleus o préstecs lingüístics són mots que s’han incorporat a una llengua procedents d’una altra llengua. Alguns dels manlleus més utilitzats en català són els següents: MANLLEUS DEL CATALÀ

De l’alemany

guaitar, llesca, blau

De l’àrab

alfàbrega, alcova, albarà, arròs, arracada

Del castellà

amo, estrella, gandul

Del francès

canapè, beix, xalet, xofer o xòfer

De l’italià

soprano, carnaval, confeti, piano

De l’anglès

gol, rosbif, gàngster, màrqueting, esprai, xou

RECORDA En els mots compostos, si el darrer element és un monosíl·lab, s’accentua quan les normes ho demanen: capgròs, galtaplè, passamà. Ara bé, si s’escriu amb guionet, no s’accentua: cella-ros.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

El terme start-up forma part del món de l’empresa. Com diries aquesta paraula en català?

El desenvolupament de les noves tecnologies, l’aparició de nous formats de comunicació i de cultura i la globalització econòmica han provocat una autèntica allau de manlleus, la majoria provinents de l’anglès, que s’han incorporat de manera progressiva a la nostra llengua per mitjà de dos procediments: • Per adopció, és a dir, incorporant la forma original sense cap modificació: bit, single, web, internet. • Per adaptació, és a dir, adaptant la forma original al sistema lingüístic català: zàping, hipertext, bloguer, clicar. La incorporació o no d’un manlleu depèn de molts factors. Per exemple, hi ha mots que s’utilitzen preferentment en la llengua oral que, a causa del seu ús efímer, mai no arribaran a incorporar-se definitivament a la llengua.

Les sigles, els acrònims i les abreviatures Les sigles són mots resultants de l’abreviació d’un sintagma nominal a partir de les lletres inicials de cada paraula. Per exemple: ONG (organització no governamental). Les sigles s’escriuen sempre amb majúscula i sense punts ni espais. Prenen el gènere del primer mot significatiu i segueixen les normes de l’apostrofació: la UB, la UOC, l’UCI. Les sigles es poden llegir de quatre maneres diferents: • Reproduint-les com a mot: IVA, UEFA. • Lletrejant-les: UAB, ITV, NBA, OCDE. • Desenvolupant-les dient els mots sencers que les conformen: Consorci per a la Normalització Lingüística (en lloc de lletrejar CPNL). A • fegint-hi algun so vocàlic per fer-ne possible la pronúncia: MNAC (diem me.nac), CSIC (diem ce.sic). Els acrònims són sigles que es pronuncien com un mot ordinari. Es formen amb lletres o fragments dels mots que les componen. Per exemple: INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), informàtica (a partir dels mots informació i automàtica). Finalment, les abreviatures es formen amb algunes lletres del mot que representen, la primera de les quals ha de ser sempre la inicial. S’escriuen en tots els casos amb un punt final. Per exemple: abr. (abril), av. (avinguda), dte. (districte), gral. (general). FIXA-T’HI BÉ Els articles i les preposicions que precedeixen les abreviatures segueixen les normes d’apostrofació. Per exemple: l’apartat → l’ap.; l’Excel·lentíssima Senyora → l’Excma. Sra.; la Il·lustríssima Senyora → la Ima. Sra. En el cas de les sigles i els acrònims, cal fixar-se en la manera com es pronuncien i apostrofar seguint la normativa. Cal tenir en compte que la pronunciació pot ser sil·làbica (d’ESO, la UEFA, l’INCASÒL) o lletrejada (l’NBA, l’FP)

F13. Completa les oracions amb l’article corresponent i apostrofa quan calgui: a) L’Anna té possibilitats d’entrar a UPF, UB i b) FMI ha advertit sobre l’augment de IPC.

UPC.

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

ACTIVITATS DERIVACIÓ

66. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació: La mainadera Vine’m aquí, cargolí de sargantana tripallonga! Riu! Corre, riu!… Pellofinga boja, ensenya les dentetes… A veure? Una, dues, tres… i mitja!, que baixa per la geniveta avall. Alça els bracets, alça… Saps què fan les senyores? Seuen al saló i mengen dolços i totes diuen, el meu marit, el meu marit… i tu i jo ens divertim, cagallona, més que cagallona. Ensenya la panxeta… més grassona que el colominet, que el conillet, que la perdiganya, que el pollastrí, que la tortoreta, que la merlotinga, pixarrona fastigosa… Alça els bracets. Digues mosca, mosca, mosca… Buuum! Mira el jardí. Posa’m una maneta darrere del coll… Així, veus? Bufandeta de seda. Veus la plugeta com cau? Mira l’arbre de xarolina i les gotetes per la panxona de les fulles cap a terra a engreixar els cucarrons i les paparolles tisora… Sents com enraonen sense parar? Són-les-se-nyo-res… Adelina, ensenyi a dir papà i mamà a la nena. Se li asseu al davant i ben a poc a poc, que vegi com vostè mou els llavis, digui-li pa-pà, ma-mà… Se’ls ha d’ensenyar així, de mica en mica, els nens petits són molt imitadors… Que pel sant del meu marit la nena sàpiga dir pa-pà… Digues pallufo! Pa-llu-fo, pa-llu-fo… Mira l’oreneta, mira el verderol, mira el merlotí amb tres cucs al bec com corre… mira, mira… ara arriba una altra senyora, veus? La Neus surt a obrir-la amb el paraigua vermell i es diuen coses i també menjarà pastissos de nata amb forquilleta d’or, amb el dit petit amunt, i jo aviat et faré la lleteta de color de llessamí. Eh que estem bé soletes? Obrim el balcó?… Aguanta’t com una senyora, els peuets al bassalet d’aigua. T’agrada? És fresqueta, ve del cel, la fa caure el senyor de la barba que viu a dalt de tot amb pantalons de núvol i gorra de núvol, i diu amén. Fes ball manetes… No en saps? Oi que ets la més rebufona i la més petitona de les que han fet fins ara? Oi que sí? Oi que ets meva i ens estimem? Cap al bressolet. T’eixugaré els peuets amb la tovallola de color de blat de moro… ben sequeta. Que no se’ns encostipi, que no li surtin moquets… Què tens a la maneta?… Un cabell? Això no es fa, dolenta. No els has d’agafar els cabells. Són bruts, sents? I tu sempre has d’anar amb les manetes de coralina… Bruixeta! Si ve el dimoni parrongo se’t menjarà tota: de primer un ditet, després un altre, després els peuets, els genollets… i la panxona de pardal de teulada… Sí senyora, no facis morrets. Se’t menjarà per berenar i llençarà els ossets perquè riguin les cuques de fanalet. Sí senyora. A fer bondat. Digues… pa-pà, ma-mà… Ara se’n va una senyora amb cinturó i arrissada, i tu ets més bufona perquè tens els cabellets escabellats com una escombreta de comuna. Digues, pallufo! Pa-llu-fo, pa-llu-fo… Pel sant del papà has de saber dir pallufo. Tornem al balcó? Vine… oi que estàs marejadeta? Oi que ja no saps on tens el caparró?… Et faré un vestidet de pallasso i anirem a fira a riure, a ballar… Vestideta de pallasso, aniràs… Mercè Rodoreda: La meva Cristina i altres contes. Edicions 62. a) Localitza en el text diferents paraules que continguin morfemes derivatius diminutius i fes-ne una llista. b) Busca en el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans el significat d’aquests mots: pellofinga, pixarrona, parrongo, pallufo. Què observes? c) Què aconsegueix transmetre l’autora amb el seu estil? d) Si haguessis de preparar aquesta escena per fer-ne una representació teatral, quins personatges hi apareixerien? En quin espai? Quins elements d’attrezzo i quins efectes no podrien faltar-hi? Com haurien d’anar vestits els personatges?

Unitat

ENTREM EN MATÈRIA

67. Completa les oracions amb el verb, el substantiu o l’adjectiu derivat del mot entre parèntesis:

a) Caldrà la taula de fusta per protegir-la de la pols. (vernís) b) Té tan mal geni que tothom li diu que és un . (geni) c) La doctora m’ha demanat que em faci una magnètica. (so) d) Cel , pluja o vent. (roig) e) Si no et trobes bé, val més que t’ . (llit) f) De bon matí, aquí la vall sempre és ben . (boira) g) -nos que si no el sopar es refredarà! (taula) h) Se’ns han totes les bombetes. Serà impossible que la sala. (fondre, llum) i) Cal que ens fins que passi la tempesta. (recer) j) A l’estiu se’ns molt els cabells. (ros) k) Malgrat que té els cabells ben rinxolats, cada setmana va a la perruqueria perquè els hi . (llis) l) De petita, en la meva germana gran. (mirall) m) Quan presenteu els preus, caldrà que els . (rodó) n) Aquests productes són massa cars; ja cal que els . (barat) o) Ha estat tants dies malalta que s’ha molt. (feble) p) Vaig tenir una que em va deixar baldada. (febre) q) Quina paraula més complicada! Me la pots , sisplau? (lletra) r) La dels operaris em treu de polleguera. (lent) s) Després d’estendre els llençols blancs, sembla que s’intensifiqui la seva . (blanc) t) El dia del seu plovia a bots i barrals. (néixer)

68. Identifica la base lèxica i els morfemes derivatius de cada un dels mots següents: a) b) c) d) e)

amagatall flamarada enjogassar rebedor rapejar

f) g) h) i) j)

sovintejar innovació altíssim pescadora gentussa

HABILITACIÓ

70. Digues quina és la categoria gramatical del mot destacat de cada frase: a) b) c) d) e) f) g) h)

No t’oblidis d’agafar l’impermeable. Aquest material és impermeable. Mentrestant van aprenent francès. Acollirem un aprenent durant tres mesos. Desconec el perquè de tot plegat. Ric perquè estic molt contenta. Et convido a berenar. El berenar d’avui és exquisit.

71. Localitza la paraula habilitada en cada oració i indica el canvi de categoria que ha experimentat: a) b) c) d) e) f) g) h)

M’apassiona el blau del mar. Ha estat el primer a arribar. El pare fa un rostit deliciós. Has llegit el diari d’avui? Qui faci el dinar no cal que despari taula. L’anglès és una llengua que no marca el gènere. El preu del combustible s’ha apujat força. Han subhastat un dalí.

72. Escriu dues oracions amb cadascun dels mots següents en les quals tinguin un ús gramatical diferent: a) verd b) esmorzar c) volant

d) rosa e) bleda f) estudiant

g) italiana h) suís i) francès

73. Escriu una frase en què el participi de cadascun dels verbs següents s’utilitzi com un substantiu:

k) abusiva l) debilitar m) deshumanitzar n) tranquil·lament o) macroeconòmic

a) batre b) trametre

c) parar d) dictar

e) granissar f) descobrir

SIGLES, ACRÒNIMS I ABREVIATURES

74. Fixa’t en la imatge i digues quina sigla, acrònim o

COMPOSICIÓ

69. Uneix els dos elements d’aquests mots compos-

abreviatura conté. Després, escriu-ne els mots sencers i explica què vol dir.

tos amb guionet o sense, segons convingui: a) b) c) d) e) f) g) h) i)

boca + badat busca + bregues busca + raons cap + i + cua cobre + llit col + i + flor gira + sol llepa + fils lletra + ferit

j) mata + rates k) nord + africana l) nord + est m) panxa + content n) penya + segat o) somia + truites p) sord + mut q) venta + focs r) vora + via

ODS 16 Promoure societats pacífiques i inclusives per tal d’aconseguir un desenvolupament sostenible, proporcionar accés a la justícia per a totes les persones i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives en tots els nivells.

PUNTS CLAU

fem us del sentit critic

En clau de futur

• El benestar de les persones, la prosperitat de les societats, l’equitat de la ciutadania i el desenvolupament sostenible només es poden assolir en un marc de pau i de respecte als drets fonamentals. • Una fita clau és reduir la incidència dels delictes i dels actes violents de qualsevol tipus i erradicar completament els que afectin els infants. • Per això cal intensificar la lluita contra el crim, sobretot el terrorisme i la delinqüència organitzada que trafica amb armes, diners i persones.

L’apunt literari No cal tenir gaire imaginació per comprendre aquesta eterna musiqueta de la desesperació: «De què serveix aquesta guerra, de què serveix? Per què no poden viure en pau, els homes? Per què aquesta devastació?». Pregunta ben comprensible… Però encara ningú no ha trobat la resposta definitiva. Ben mirat, per què construeixen a Anglaterra avions cada vegada més grossos amb bombes cada cop més pesants, i, alhora, habitacions en comú per a la reconstrucció? Per què es gasten cada dia milions en la guerra, i no hi ha ni un cèntim disponible per a la medicina, els artistes o els pobres? Per què hi ha homes que pateixen gana mentre en altres parts del món el menjar es podreix per excés? Oh! Per què són tan folls, els homes? Anne Frank: Diari. Selecta.

El contrapun

El més importan t és prevenir el conflicte. Cal promoure una cultura de pa u i de diàleg; desenvol upar una gove global i democrà rn ança tica; posar els dr ets humans al ce tre de la política nexterior i comer cial de tots els gr estats del món; an s enfortir el dret internacional hu nitari; evitar la maproliferació de les armes i avan definitivament, çar, cap a l’eliminac ió de les darreres mes de destrucc arió massiva lega ls: les nuclears. Entendre que la seguretat no pa ssa per més exèrcits i m és armes, sinó pe r promoure més de mocràcia, justíc bertat. La millor ia i lliseguretat és la que prové de la operació, la con cofiança i la cohes ió, no pas de la i l’amenaça. por Jordi Armadan s, director de Fu ndiPau, dins la revista C rític (10/08/202 0).

activitats Paraula, idea, frase 1. Pensa. Llegeix amb atenció els textos de l’ODS 16 i els punts clau i, individualment, tria una paraula que t’hagi cridat l’atenció, una idea que se’n desprengui que sigui significativa per a tu i una frase que t’hagi ajudat a entendre’ls més bé.

2. Comparteix. En grups de quatre alumnes, llegiu les respostes de cada integrant i comenteu aquells aspectes en què heu coincidit i aquells que no heu tingut en compte.

3. Poseu en comú. Aneu prenent nota de tot el que parleu i, en acabat, elaboreu una taula com la del model amb les respostes que heu consensuat.

PARAULA

IDEA

FRASE

Quina paraula us ha cridat l’atenció?

Quina idea és significativa per a vosaltres?

Quina frase us ha ajudat a entendre més bé el text?

TEMES

IMPLICACIONS

ASPECTES OBLIDATS

En quins temes heu coincidit?

Quines implicacions, interpretacions o prediccions heu extret del text?

Quins aspectes no heu tingut en compte? Per què creieu que us han passat per alt?

Després, feu el mateix amb un dels altres dos textos: el de «L’apunt literari» o el d’«El contrapunt».

De viva veu A partir de les reflexions que heu fet, elaboreu, entre els mateixos companys de grup, una proposta d’actuació destinada al barri o al poble on viviu per sensibilitzar el veïnat sobre aquells aspectes que recull l’ODS 16 i que cal afavorir. Finalment, prepareu una presentació oral de la vostra proposta per a una intervenció d’un màxim de dos minuts al ple de l’ajuntament o del districte.

La pesca comercial Tuits

Tuits i respostes

Continguts

M’agrada

fem us del sentit critic

Seguim el fil Clàudia Auladell @ClaudiaAuladell · 27 de març

…

La pesca és un sector greument afectat per la crisi climàtica i que alhora també té un fort impacte sobre el planeta. Cada cop hi ha menys pescadors perquè és més complicat guanyar-se la vida explotant el mar. Obro fil.