Teresa Claramunt 3r. Mostra. Socials by Editorial Barcanova

a o s c S il

3 ESO DOSSIER

Programa

Teresa Claramunt

UNITAT

Inicia un nou aprenentatge

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI DIMENSIÓ HISTÒRICA

1200

Aquesta primera unitat d’Història està centrada en els segles xv i xvi i en els canvis (polítics, econò mics, socials, culturals i artístics) esdevinguts en aquests segles en relació amb l’edat mitjana. Després que l’hagis estudiat, distingiràs diferents maneres de periodització històrica, compren dràs la importància dels desco briments geogràfics de l’època, i en valoraràs les conseqüències. També et permetrà conèixer les obres i el llegat d’artistes, hu manistes i científics de l’època.

1250

1300 1350

EDAT MITJANA MONARQUIA FEUDAL

Vassallatge.

Privilegiats: rei, papa, alta noblesa i alt clergat, baixa noblesa i baix clergat. No privilegiats: camperols, artesans i serfs.

ART GÒTIC

Política / Descobriments Societat / Religió Art

1163-1245 Catedral de Notre Dame, a París.

1345 Jaume Cascalls esculpeix Sant Carlemany.

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat

JUGA AMB EL TEMPS 1. L’edat moderna es va iniciar, segons els historiadors, el 1453 o el 1492. Quins esdeveniments es prenen en cada cas com a punt de referència?

Perfet parelles, elslamapes. Quins canvis al món conegut pels europeus? Quin fet històric 2. 2. Quin històricanalitzeu va fer que visió occidental del aprecieu món canviés radicalment? poderamb desencadenar canvisde esmentats? a) va D’acord el fris, quinels aspecte l’edat mitjana es va mantenir durant tota l’edat moderna? 3. Extreu del fris cronològic la informació necessària i, després, contesta aquestes preguntes: a) Quin aspecte de l’edat mitjana es va mantenir durant tota l’edat moderna? b) Quins canvis religiosos es van produir en b) període Quins canvis religiosos vanestil produir en el representat? el representat? c)es Quin artístic esperíode va iniciar cap a l’any 1400 a Itàlia? Durant quants anys va conviure amb el gòtic, aproximadament? 4. Digues tres artistes del Renaixement 4. Esmenta tres artistes del Renaixement. 1400

1450

1500

1550

1600

EDAT MODERNA MONARQUIA AUTORITÀRIA 1407 Mapa en què es representen els tres continents coneguts, Europa, Àfrica i Àsia, i els rius Nil i Tanais (frontera entre Europa i Àsia).

1492 Descobriment d’Amèrica.

1453 Els turcs conquereixen Constantinoble.

Formació d’imperis colonials mundials.

SOCIETAT ESTAMENTAL La burgesia s’enriqueix i s’imposa sobre els altres grups urbans.

1534 Ruptura d’Enric viii amb Roma.

1517 Martí Luter inicia la reforma luterana.

1536 Joan Calví comença a predicar la doctrina calvinista.

1563 Acaba el Concili de Trento. calvinistes anglicans

Luterans catòlics

ART DEL RENAIXEMENT Cap al 1350 Mestre Pero esculpeix la Verge de l’O.

1440 Donatello esculpeix el David.

1420 Brunelleschi inicia la cúpula de la catedral de Florència.

Entre 1503 i 1519 Leonardo da Vinci pinta La Gioconda.

1541 Miquel Àngel acaba El Judici Final.

1565 Atles portuguès de Diego Homen.

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

1545

1494

Tractat de Tordesillas

Copèrnic formula la teoria PRIMERA heliocèntrica

1522

1543

VOLTA Al MÓN

Descobriment d’Amèrica 1519

1492

1541

1518

Miquel LuterÀngel rebutja les indulgències pintai publica els frescos les 95 tesis en contra de la Capella Sixtina

1517

1540

Ignasi deREIS Loiola funda CATÒLICS la Companyia de Jesús

1. L’EDAT MODERNA

1479

AVANÇA 1534 EN COMPETÈNCIES Enric VIII es Tractat d’Alcáçovas

1563

1. 1470

1.1 Un nou període històric

1469

L’edat moderna és el període històric comprès entre els segles xv i xviii. Els historiadors i les historiadores solen coincidir a acceptar que s’inicia amb la presa de Constantinoble pels turcs (1453) o el des cobriment d’Amèrica (1492). El final de l’edat moderna ve marcat per1453 la Revolució Francesa (1789). Dins de l’edat moderna se solen establir diversos subperíodes amb trets més o menys homogenis; el segle xvi, o època del Renaixement, el segle xvii, o època del Barroc, i el segle xviii, o època de la Il·lustració i l’Absolutisme.

proclama cap de l’Església d’Anglaterra

CONCILI DE TRENTO

Leon Battista els espais en  Completa Alberti finalitza blanc d’aquestladeconstrucció fris cronològic (si Santa Maria 1494 Novella Tractat de Tordesillas 1522 a internet): cal, consulta Descobriment d’Amèrica PRIMERA

1453 1545

1519 1518

VOLTA Al MÓN

Presa de

Copèrnic Luter rebutja les indulgències 1517 formula i publica les 95 tesis en contra la teoria Presa de heliocèntrica

1543Constantinoble pels turcs

1541

1492

1540

1469

1479

pels turcs REIS CATÒLICS Miquel Àngel pinta els frescos de la Capella Sixtina 1469

Tractat d’Alcáçovas

Leon Battista Alberti finalitza la construcció de Santa Maria Novella

Ignasi de Loiola funda 1470 la Companyia de Jesús 1469

Enric VIII es proclama cap de l’Església 1470 Leon d’Anglaterra

1534

Battista Alberti finalitza la construcció de Santa Maria Novella 1494 Presa de

REIS CATÒLICS

Des de mitjan segle xv, i durant el segle xvi es van produir a Europa transformacions que van afectar tots els àmbits de la vida. Vegem els canvis més importants: • El panorama internacional va canviar a causa d’un seguit d’es deveniments significatius: – La desaparició de l’Imperi bizantí, després de la presa de 1563 Constantinoble pels turcs el 1453, que va incrementar l’amena ça musulmana sobre la cristiandat occidental. – Els descobriments geogràfics de portuguesos i castellans a l’Àfrica, a Amèrica i a l’Àsia, que van ampliar el món conegut fins aleshores pels europeus. Gràcies a aquests descobriments, alguns països, com Espanya i Portugal, van crear extensos im 1545 peris colonials les riqueses dels quals van estimular el comerç 1543 1541 mundial. 1540 – La lluita per l’hegemonia europea, que va enfrontar els grans estats; finalment, es va implantar l’hegemonia espanyola en el 1534 segle xvi. •E l sistema feudal va entrar en crisi. Així, els regnes feudals van ser substituïts per l’Estat modern i les monarquies autoritàries; l’economia feudal, centrada en la possessió de la terra, va donar 1522 pas al capitalisme comercial, basat en l’obtenció de grans capi 1519 1518 tals a través del comerç amb les colònies, la qual cosa va provo 1517 car que la burgesia assolís una importància destacable en la so cietat estamental. •L a unitat religiosa de l’occident europeu es va trencar. Aquesta ruptura, provocada per la Reforma protestant, va originar greus conflictes armats en el continent europeu coneguts com a «guerres de religió». 1563 • La cultura medieval va ser substituïda per una nova mentalitat, 1494 l’humanisme, que va centrar l’atenció en l’ésser humà i va origi nar un nou estil artístic: el Renaixement, que proposava un 1492re torn als ideals clàssics de l’antiga Grècia i Roma.

1545 1479 1543 1541

Tractat de Tordesillas Constantinoble

1519 1518 1517

pels turcs 1479 Tractat d’Alcáçovas 1453 Descobriment d’Amèrica

1492 PRIMERA VOLTA 1492 Desco Al MÓN

briment

Luter rebutja les indulgències d’Amèrica i publica les 95 tesis en contra

REIS 1479CATÒLICS

Tractat d’Alcáçovas

1494 Tractat

Leon Battista Alberti finalitza la construcció de Santa Maria Novella

1470

CONCILI DE TRENTO

1469 1494

Tractat de Tordesillas Descobriment d’Amèrica 1517

1492

Copèrnic rebutja les indulgències Presa de formula Constantinoble la teoria 1518 heliocèntricapublica les pels turcs tesis 1453 Miquel Àngel pinta els frescos

contra aquestes indulgències

1479 de la Capella Sixtina Tractat d’Alcáçovas

Ignasi de Loiola funda 1519-1522 la Companyia de Jesús Enric VIII es proclama cap de l’Església 1470d’Anglaterra

Primera volta al món Leon Battista

1534Alberti Enric VIII finalitza la construcció es proclama de Santa Maria cap de l’església Novella d’Anglaterra

1469

PRIMERA VOLTA Al MÓN

1540 funda la Companyia de

1563 Luter rebutja les indulgències i publica les 95 tesisJesús en contra

CONCILI DE TRENTO

Presa de Constantinoble 1541 Miquel pels turcs

1453 REIS CATÒLICS

1545

1541

CONCILI DE TRENTO Tractat de Tordesillas

1540

Copèrnic formula la teoria Tractat d’Alcáçovas heliocèntrica

Miquel Àngel pinta els frescos de la Capella Sixtina Ignasi de Loiola funda la Companyia de Jesús

1534

Descobriment d’Amèrica

1563

Àngel

Copèrnic 1543 Mor Copèrnic, formula 1545 la teoria formulador de la teoria heliocèntrica 1543

CONCILI DE TRENTO

1.2 Els canvis dels segles xv i xvi

1522

1522 1519 1518 1517

Miquel Àngel pinta els frescos Leon Battista

1563 Enric VIII es proclama cap Finalitza el de l’Església d’Anglaterra Concili de Trento PRIMERA VOLTA Al MÓN Luter rebutja les indulgències i publica les 95 tesis en contra

REIS CATÒLICS

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI « UNITAT 1 Els canvis mundials. Ampliació del món i grans imperis colonials 2

AMÈRICA DEL NORD

EU ROPA

Illes Açores

Territoris: Coneguts

Madeira Illes Canàries ÍNDIES OCCIDENTALS

OCEÀ

Cap Verd

ÀF RI C A São Tomé

PA C Í F I C

AMÈRICA DEL SUD

BRASIL

Poc coneguts

ÀS I A

Desconeguts

XINA

OCEÀ

FILIPINES

ÍNDIA

PA C Í F I C ÍNDIES ORIENTALS

OCEÀ OCEÀ

AT L À N T I C

ILLES DE LES ESPÈCIES

ÍNDIC

Territoris espanyols Territoris portuguesos 0

1500

3000

4500 km

El món conegut pels europeus a començament de l’edat moderna era molt limitat (1), perquè es reduïa a Europa occidental i a les costes de la mar Mediterrània. Més enllà, únicament es tenien vagues referències de regnes i imperis africans i asiàtics a través de viatgers medievals, com Marco Polo.

Els viatges de descobriment van permetre el coneixement d’altres civilitzacions i van impulsar la formació, al segle xvi, dels imperis colonials d’Espanya i Portugal (2). Els intercanvis amb les colònies van estimular el comerç transatlàntic i van fer possible el coneixement de nous productes.

Gestionar informació temporal 2. Relaciona aquestes dates amb un esdeveniment

b) Quin país europeu tenia territoris en més continents?

històric i explica quina relació tenen amb l’edat moder na: 1789, 1492, 1453.

c) Q uin país europeu tenia territoris colonials més ex tensos?

d) Quin oceà separa Europa d’Amèrica?

Interpretar textos 4. Digues quines d’aquestes afirmacions són vertade res i quines no.

Interpretar mapes 3. Observa el mapa i contesta les preguntes següents: a) A inicis de l’edat moderna, quins territoris del món coneixien els europeus?

a) A l’edat moderna el sistema feudal va entrar defini tivament en crisi. b) L’imperi bizantí va desaparèixer l’any 1492.

c) L a reforma protestant no va representar cap conflic te militar. d) La mentalitat humanista s’imposarà a l’edat moder na.

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

2. ELS DESCOBRIMENTS (I). CAUSES D’UN PROCÉS L’ampliació del món conegut pels europeus i l’exploració de nous es pais geogràfics van ser degudes a diferents causes: polítiques, eco nòmiques, científiques, tècniques, religioses i ideològiques.

Velles i noves rutes

2.1 Causes polítiques i econòmiques •P olítiques. Després de la conquesta de la península Ibèrica, els regnes cristians peninsulars desitjaven prosseguir la seva expan sió per nous territoris. Per als reis, que anaven consolidant la seva autoritat, les noves conquestes eren una oportunitat d’ob tenir or i plata per finançar-se, adquirir glòria personal i demos trar el seu poder davant les institucions medievals. •E conòmiques. La caiguda de Constantinoble a mans dels turcs (1453) havia tancat al comerç europeu la via tradicional de pro veïment d’espècies, que transcorria a través d’Àsia. Per por tar-les a Europa calia, per tant, buscar noves rutes. També es buscava una nova ruta marítima per portar de l’Índia i de la Xina productes de luxe com ara seda i pedres precioses, i una ruta per accedir directament a l’or del Sudan i a altres pro ductes africans molt preats, com els esclaus i l’ivori del nord d’Àfrica.

2.2 Causes científiques i tècniques •C ientífiques. En aquesta època es van difondre llibres que soste nien que la Terra era rodona i de dimensions més reduïdes que les reals, com la Geografia de Ptolemeu, i l’Imago Mundi del car denal Pierre d’Ally. Per tant, alguns marins inquiets van conside rar factible arribar a l’Índia i a la Xina navegant en direcció a l’oest. •T ècniques. La navegació pel mar va progressar gràcies a la ge neralització de la brúixola i a la millora de l’astrolabi. L’avenç de la cartografia va proporcionar nous mapamundis i cartes porto lanes, que detallaven la localització dels ports i permetien als vaixells navegar sense tenir la costa a la vista. A més, al sud d’Espanya i Portugal es van construir nous vaixells, com la cara vel·la i la nau, adaptats per aprofitar el vent i suportar el fort onatge de l’Atlàntic gràcies a les grans veles i a la borda alta.

2.3 Causes religioses i ideològiques •R eligioses. Els regnes peninsulars mantenien el desig de lluitar contra els infidels. A més, hi havia un gran interès d’estendre el cristianisme per nous indrets. • I deològiques. La mentalitat de l’època va promoure l’afany d’a ventures i d’adquirir fama i riquesa.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

1. Fixa’t en els mapes de les ve lles i noves rutes marítimes i completa aquest text:

Les espècies i la seda eren im prescindibles a l’Europa de l’èpo ca, on arribaven a través de rutes asiàtiques i de

ciutat que servia d’enllaç entre Orient i Occident (A). Aquestes rutes es van tancar des prés de la presa de l’esmentada ciutat pels turcs, la qual cosa va impulsar la recerca de l’accés di recte a aquests productes. Els cas tellans ho van intentar viatjant cap a

, però

s’hi va interposar Amèrica. Els portuguesos sí que ho van acon seguir vorejant la costa de l’Àfrica fins a arribar a

(B).

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI « UNITAT 1

2. Llegeix el text que tens a continuació i escriu el nom dels instruments nàutics i de navegació que hi ha reproduïts al costat.

Els mariners de l’època utilitzaven, en alta mar, instruments senzills però molt eficaços. Amb el bastó de Jacob i el quadrant mesuraven l’altura sobre l’horitzó del sol al migdia o de l’estrella polar a la nit; així calculaven la latitud en què es trobaven. Els portolans eren mapes que tenien escala gràfica i rumbs, la qual cosa facilitava l’ús de l’escala gràfica per conèixer la direcció del vaixell a mar obert. L’astrolabi permetia utilitzar les estrelles per mesurar distàncies i determinar la latitud i l’hora. I el nocturlabi ser via per mesurar el temps nocturn i les marees.

3. Completa la descripció de la caravel·la:

Treballar textos 4. Per què van ser tan importants els avenços tècnics per al descobriment de nous territoris?

Quin fet històric va obligar els països occidentals a buscar una nova ruta de proveïment d’espècies?

Obtenir informació 6.  Busca informació i fotografies sobre el bastó de

Jacob i fes un resum sobre aquest antic instrument de navegació.

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

3. ELS DESCOBRIMENTS (II). VIATGES I VIATGERS 3.1 Les exploracions portugueses Cap a mitjan segle xv, l’infant portuguès Enric el Navegant va impulsar la navegació i els viatges d’exploració per les costes africanes. L’objec tiu de Portugal era accedir a l’or del Sudan i comerciar amb l’Índia. En successives exploracions per la costa africana, els portuguesos van ocupar les illes de Madeira, de les Açores i del Cap Verd; van pas sar el cap Bojador (1431) i van arribar al golf de Guinea (1460). Final ment, Bartolomé Díaz va girar cap al cap de Bona Esperança (1487), i Vasco da Gama va arribar a l’Índia (1498). A les costes africanes i asiàtiques, els portugueses van fundar-hi factories i van aixecar-hi fortaleses. Des d’aquesta posició van controlar el comerç d’or i es claus del Sudan, el d’espècies amb l’Índia i el de la seda amb la Xina.

3.2 Castella. El descobriment d’Amèrica El descobriment d’Amèrica va ser degut a Cristòfor Colom, un ma riner amb possible origen genovès. El seu objectiu, basat en el con venciment de la forma esfèrica de la Terra, era endinsar-se a l’Atlàntic i arribar a l’Índia navegant per l’oest. De primer va presentar el seu projecte al rei Joan II de Portugal (1484), que el va rebutjar. Llavors, el va oferir als Reis Catòlics, que el van acceptar en les Capitulacions de Santa Fe (1492). Colom va salpar amb tres vaixells des del port de Palos (Huelva), va fer escala a les Canàries, i el 12 d’octubre de 1492 va arribar a l’illa cari benya de Guanahaní (les Bahames), que va batejar com a San Salvador. Abans de tornar, va reconèixer les illes de Cuba i la Hispaniola. Després de tornar tres vegades més al ‘Nou Món’, va morir l’any 1506 creient haver arribat a les Índies, denominació que es donava aleshores a Insulíndia, el sud i el sud-est d’Àsia. Per això, els nous ter ritoris van rebre aquest nom i els seus habitants, el d’indis.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre informacions 1. Quin era l’objectiu dels vi atges d’exploració portuguesos i castellans? Qui no va assolir l’ob jectiu previst i per què?

Els protagonistes A Portugal

Enric el Navegant (1394-1460). Va fundar l’Escola de Sagres, on va reunir grans geògrafs, astrònoms i navegants.

Vasco da Gama (1460-1524). Primer navegant portuguès que va arribar a l’Índia, vorejant l’Àfrica, l’any 1498.

A Castella

3.3 Repartiment del món i noves expedicions El descobriment de noves terres més enllà de l’oceà va tenir un im pacte immediat a tot Europa. Els Reis Catòlics van rebre del papa la sobirania de les Índies i, per evitar conflictes amb Portugal, van deli mitar les seves respectives àrees d’influència en el Tractat de Tordesillas (1494). Aquest traçava un meridià a 370 llegües a l’oest de les illes de Cap Verd; les terres situades a l’oest d’aquesta línia serien per a Castella, i les situades a l’est, per a Portugal. L’any 1513, Vasco Núñez de Balboa va creuar l’istme de Panamà i va descobrir la mar del Sud, anomenada posteriorment oceà Pacífic. I, entre els anys 1519 i 1522, Magalhães i Elcano van fer la primera vol ta al món, i així van demostrar que la Terra era esfèrica.

Cristòfor Colom (1436-1506). Mitjançant les Capitulacions de Santa Fe va ser nomenat «almirall de la mar Oceànica i virrei de les terres que descobrís».

Juan Sebastián Elcano (14761526). Mariner basc que va participar en la primera volta al món. La va completar l’any 1522.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI « UNITAT 1 Principals viatges de portuguesos i castellans

Cercle polar àrtic

Madeira OCEÀ PA C Í F I C Illes Canàries

Bahames Cuba

Tròpic de Càncer

Cap Bojador

Hispaniola

Cap Verd

OCEÀ PA C Í F I C

ÍNDIA Calicut

Illes Filipines

Illes de les Espècies

Golf de Guinea

OCEÀ ÍNDIC

Equador

LÀ

EÀ

Tròpic de Capricorn

NT IC

Principals viatges de descobriment portuguesos

Cap de Bona Esperança

Bartolomeu Dias (1487-1488)

Estret de Magallanes

Vasco da Gama (1497-1498) Amerigo Vespucci (1501-1502)

Principals viatges de descobriment castellans Cristòfor Colom (1492) Amerigo Vespucci (1499-1500)

1500

3000

4500 km

Magalhães i Elcano (1519-1522)

Cercle polar antàrtic

Treballar amb mapes 2. Descriu el recorregut fet per Colom en el seu primer viatge.

3. A part de Colom, quins altres navegants de l’època van arribar a Amèrica segons el mapa?

4. Explica les conseqüències del Tractat de Tordesillas.

Participar en l’aprenentatge 5. Esbrina quin personatge va donar el seu nom a Amèrica i per quin motiu ho va fer.

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

4. TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I CANVIS SOCIALS 4.1 El creixement demogràfic Durant els segles xv i xvi, el creixement de la població europea es va veure afavorit per la millora de les collites, la desaparició de la pesta i una relativa pau. No obstant això, va ser un creixement lent, a causa de l’elevada taxa de mortalitat causada per les malalties infeccioses, l’endarreriment de la medicina i la falta d’higiene. L’augment de la població va incrementar la demanda de produc tes agrícoles i artesanals i va estimular el comerç.

4.2 El progrés de l’economia El progrés de l’economia va ser degut a aquests factors: • A les activitats agràries, que es van veure afavorides, en el se gle xvi, per les bones collites i la rompuda de noves terres. •A l’artesania, que va evitar el control dels gremis mitjançant el desenvolupament del sistema de treball a domicili. En aquest sistema, l’empresari proporcionava, a la pagesia, les matèries primeres i les eines necessàries per elaborar el producte a casa seva, recol·lectar-lo i, finalment, comercialitzar-lo. •A l comerç, que gràcies als descobriments geogràfics, va créixer, va diversificar les rutes, i va incorporar nous productes proce dents d’Amèrica: tabac, fustes, cafè, etc. •A l sistema econòmic capitalista, que va començar a desenvolu par-se. Des dels seus inicis va ser un capitalisme comercial; és a dir, basat en l’acumulació de capitals procedents del comerç. Van aparèixer els primers bancs oficials, va augmentar la circu lació de moneda, es van simplificar les operacions mercantils i bancàries i es van fundar les primeres societats comercials.

4.3 Els canvis socials La societat estamental va perviure, tot i que el desenvolupament eco nòmic de l’època la va fer més complexa. • La noblesa i el clergat van acceptar l’augment del poder del rei, però van continuar mantenint gairebé intactes el seu poder eco nòmic i els seus privilegis. • La burgesia es va enriquir amb el comerç transoceànic, els nego cis i la banca. Així es va imposar sobre els altres grups urbans formats per petits artesans, comerciants i assalariats. • La pagesia va continuar formant la majoria de l’estament no pri vilegiat. Les seves condicions de vida van millorar a l’Europa occi dental, perquè es va alliberar de la servitud i va treballar les prò pies terres o les dels senyors en condició d’assalariats. A l’Europa oriental, en canvi, les seves condicions de vida no van millorar.

Població d’alguns països Països europeus en el segle xvi

Milions d’habitants

Àustria

2,3

Espanya

8,0

Estats italians

12,5

França

18,0

Illes britàniques

4,5

Països Baixos

2,5

Polònia

4,5

Portugal

1,5

Rússia

13,0

Sacre Imperi

18,0

Suècia

2,3

La pervivència de la societat estamental

La noblesa i el clergat constituïen els dos estaments privilegiats, que no pagaven impostos. La burgesia es va enriquir amb el comerç, els negocis i la banca.

La pagesia treballava la terra i havia de pagar impostos al rei, als amos de la terra i a l’Església, a qui lliurava cada any el 10 % de tota la producció.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI « UNITAT 1 El comerç transoceànic en el segle xvi

Cercle Polar Àrtic

Amsterdam Anvers Venècia

Illes Açores Lisboa OCEÀ Tròpic de Càncer

Galió de Manila

L’Havana

Veracruz Acapulco

Tròpic de Capricorn

PA C Í F I C

Lima Callao

Santiago

Ormuz

Nagasaki Tròpic de Càncer

Amoy Macau

Diu

Manila

San Jorge de Mina

I. Moluques Equador

Colombo

São Tomé

Recife São Salvador

Zanzíbar

ÍNDIC

Sofala

Rio de Janeiro

Timor

OCEÀ

Moçambic

Ascensió Potosí

Alexandria

Goa

Cartagena de Indias

Equador

OCEÀ

Sevilla

PA C Í F I C

Ning Po

Cap Verd

Sto. Domingo Panamà

OCEÀ

Constantinoble

Tròpic de Capricorn

AT L À N T I C

El comerç transoceànic en el segle XVI Ruta de la Mediterrània Mercaders musulmans Mercaders portuguesos Mercaders espanyols

Esclaus

Espècies

Plata

Mercuri

1500

3000

4500 km

Cercle Polar Antàrtic

Després dels descobriments geogràfics, les rutes per l’oceà Atlàntic van reemplaçar lentament les de la Mediterrània. La de les espècies estava controlada pels portuguesos; partia de Malaca, Canton (Guangzhou) i l’Índia, vorejava l’Àfrica i acabava a Lisboa, des d’on es redistribuïen a tot Europa. La dels metalls, controlada pels castellans, partia del Perú i Mèxic i acabava a Sevilla. Aviat se n’hi van afegir d’altres, com la dels esclaus negres africans, que unia l’Àfrica amb les Antilles; i la del Pacífic, que unia Mèxic amb les Filipines. AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb textos i gràfics 1. Observa les dades de la taula de població d’alguns països i contesta les preguntes següents: a) Quins eren els dos països més poblats de l’època?

Respon utilitzant la informació del text:

a) Quines van ser les causes del creixement de la po blació en el segle xvi? ( (

b) Quin factor en limitava el creixement? (

b) Quin país tenia menys habitants?

2. Descriu breument amb les teves paraules les tres principals classes socials de la societat estamental:

Treballar amb mapes 4. Fixa’t en el mapa i digues si aquestes frases són ver taderes o falses:

a) E ls portuguesos comerciaven amb l’Àfrica, l’Àsia i Amèrica. b) Els castellans comerciaven amb l’Àsia. c) Els castellans i els portuguesos comerciaven amb or, plata i mercuri. d) El comerç amb l’Àsia era amb or i esclaus. (

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

5. REFORMA I CONTRAREFORMA En el segle xvi es va iniciar i es va estendre per Europa la Reforma protestant, que trencava la unitat religiosa al voltant de l’Església ca tòlica. Aquesta, com a reacció, va iniciar un procés de renovació espi ritual conegut com a Contrareforma. Vegem-ne les causes: • El desprestigi del papat i del clergat. Els papes s’ocupaven so bretot dels seus interessos terrenals, els bisbes vivien de manera luxosa, el baix clergat no donava exemple de moralitat i molts ordes religiosos no seguien la regla. • Els abusos de l’Església. Entre aquests abusos hi havia el nepotisme, o favoritisme de l’alt clergat pels seus familiars per tal d’ocupar els càrrecs eclesiàstics; el nicolaisme o amistançament de molts clergues; i la simonia o venda de càrrecs eclesiàstics.

5.1 La reforma luterana El moviment renovador es va iniciar a Alemanya, on el monjo Martí Luter va rebutjar la venda d’indulgències ordenada pel papa Lleó X. L’any 1517 va exposar 95 tesis contra aquestes indulgències. Com a resposta, el papa va condemnar i excomunicar Luter l’any 1521. La doctrina luterana es basa en la justificació per la fe i la lliure interpretació de la Bíblia. A més, Luter va rebutjar la infal·libilitat del papa i va simplificar la litúrgia. La doctrina es va difondre ràpidament per alguns estats alemanys i pel centre i el nord d’Europa.

5.2 La reforma calvinista La doctrina calvinista va ser predicada per Joan Calví des de 1536 a Ginebra (Suïssa). Es basa en la creença en la predestinació, segons la qual, les persones estan destinades per Déu a salvar-se o a condem nar-se al marge de les seves accions. La seva doctrina va tenir gran èxit als Països Baixos, Suïssa, Escòcia, França i Anglaterra.

5.3 La reforma anglicana La doctrina anglicana va sorgir a Anglaterra, on el rei Enric VIII va rebutjar l’obediència al papa i es va proclamar cap de l’Església d’An glaterra. Al principi, aquesta doctrina va ser molt similar a la catòlica.

5.4 La Contrareforma catòlica Per frenar l’expansió de la Reforma protestant, l’Església catòlica va emprendre una Contrareforma amb dos instruments: • El concili de Trento (1545-1563). Convocat pel papa Pau III, va definir la doctrina catòlica i la va difondre mitjançant catecismes. • La Companyia de Jesús. Fundada per Ignasi de Loiola l’any 1540, va ser un important suport de la Contrareforma. Els seus mem bres feien un vot especial d’obediència al papa, tenien una sòlida formació teològica i es van dedicar a la predicació i a l’educació.

Les guerres de religió Guerra entre catòlics i hugonots

Entre els anys 1524 i 1697, les diferències religioses van provocar diversos conflictes a Europa coneguts com a «guerres de religió». Durant el segle xvi, les més destacades van ser, a França, la guerra entre catòlics i hugonots (1562-1598); a l’imperi alemany, la guerra dels camperols (1524-1525) i la guerra d’Esmalcalda (1546-1547); i als Països Baixos, la guerra dels Vuitanta Anys (1568-1648).

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI « UNITAT 1 La divisió religiosa de la cristiandat El nou mapa religiós d’Europa A partir de la Reforma, la cristiandat es va dividir en tres grans branques: la catòlica o romana, l’ortodoxa o oriental, i la protestant. Dins d’aquesta última hi ha, al seu torn, diferents confessions, com els luterans, els anglicans i els calvinistes.

ESCÒCIA

Edimburg

IRLANDA

París

AT L À N T I C

Ginebra

Anglicans

Musulmans

AL 0

200

400

600 km

POR TUG

Lisboa

Ortodoxos

Viena

ESPANYA Madrid

SUÏSSA Trento Milà Gènova Florència

Mar Mediterrània

I M P E R I

Venècia

Mar Negra

Hugonots

Kíev

POLÒNIA

Puritans

Moscou

ALEMANY

FRANÇA

Protestants

Orde teutònic

Varsòvia

IMPERI

Centres de difusió de la Reforma: Catòlics

Mar Bàltica

Wittenberg

OCEÀ

Calvinistes

Províncies Unides

Londres

Europa després de la Reforma Luterans

R Ú S S I A

ANGLATERRA

Límit de l’Imperi alemany

Estocolm

Mar del DINAMARCA Nord Copenhaguen

Dublín

Catòlics

Oslo

Estats A de d r i Roma l’Església à t i c Nàpols

Constantinoble

O T O M À

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1. Compara, en una taula com aquesta, les doctrines

b) Quina religió protestant era la més estesa a Europa?

reformistes:

c) Tota la Gran Bretanya actual era anglicana? AUTOR DE LA REFORMA

DOCTRINA REFORMISTA

EXTENSIÓ GEOGRÀFICA d) Quina religió predominava a Espanya?

Treballar amb textos 3. D igues quines d’aquestes afirmacions són vertade Treballar amb mapes 2. Observa el mapa i contesta: (

a) Quina branca del cristianisme predominava a Europa?

res i quines són falses: (((2. Vertader/fals))) a) E ls hugonots eren els luterans francesos. b) El papa va excomunicar Luter. c) El rei que va crear la religió anglicana va ser Enric VIII. d) La Contrareforma va ser obra de Calví. e) Ignasi de Loiola va fundar la Companyia de Jesús. f) Luter va rebutjar la infal·libilitat del papa.

Júpiter

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

Sol Saturn

6. L’HUMANISME. LA NOVA VISIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ •L ’antiguitat clàssica es va prendre com a model. Per això, les obres filosòfiques, literàries, científiques i artístiques gregues i romanes es van estudiar, es van difondre i van servir d’inspira ció. • L’ésser humà va ocupar el centre del món. A diferència de l’èpo ca medieval, en què el centre de la vida era Déu (teocentrisme), els humanistes o intel·lectuals van exaltar valors humans com la llibertat i la raó (antropocentrisme). Rebutjaven les idees medie vals perquè consideraven l’edat mitjana un període fosc. També van defensar els valors del món clàssic, l’individualisme, la recer ca d’honors terrenals, l’èxit, la fama, el prestigi i el poder.

6.2 Els corrents humanistes L’humanisme va ser un moviment complex que va impregnar tots els àmbits de la vida. Per això, hi podem distingir diversos corrents: •L iterari i filosòfic. La principal tasca d’aquest corrent va ser tra duir i comentar escrits clàssics a partir dels textos originals. Cal destacar els italians Pico della Mirandola, amb Discurs sobre la dignitat de l’home, i Maquiavel, amb l’obra El príncep. • Religiós. Va pretendre conjugar l’admiració pels pensadors antics amb el missatge de l’evangeli. Les dues figures més repre sentatives van ser l’holandès Erasme de Rotterdam, amb obres com L’elogi de la follia, i l’anglès Thomas Moore, amb la seva obra de caràcter polític Utopia. • Científic. Va intentar explicar els fenòmens de la natura fent ser vir la raó, l’observació i l’experimentació. Les seves figures prin cipals van ser Nicolau Copèrnic, que va formular la teoria helio cèntrica; i els metges Paracels i Andreas Vesal, que van renovar la medicina.

Lluna

Mart

Terra

Els avenços científics Astronomía Trajectòria dels astres Planeta

Firmament

6.1 Els trets de l’humanisme Al segle xv va sorgir a Itàlia l’humanisme, un moviment intel·lectual que va suposar un canvi de mentalitat respecte de l’època medieval. Els seus trets bàsics van ser dos:

Venus Mercuri

Júpiter

Sol Saturn Mart

Venus Mercuri

Lluna Terra

Trajectòria dels astres Planeta

Nicolau Copèrnic (1473-1543) va ser el primer a formular la teoria heliocèntrica, segons la qual el Sol es troba en el centre de l’univers i la Terra gira entorn seu. Aquesta teoria contradeia la vigent de l’època, el geocentrisme de Ptolemeu, que afirmava que la Terra era el centre de l’univers.

Medicina

Paracels (1493-1541), alquimista i metge suís, és considerat el primer metge modern gràcies als seus estudis sobre diverses malalties i la manera de curar-les.

6.3 L’extensió de l’humanisme Les idees humanistes van nèixer a Itàlia i es van difondre per tot Eu ropa entre els segles xv i xvi. En aquest sentit hi van contribuir els viatges fets pels humanistes, que van permetre l’intercanvi d’idees entre els intel·lectuals de diferents països; la fundació d’acadèmies, on es va difondre la cultura clàssica; i la invenció de la impremta, que va multiplicar i va abaratir la producció de llibres i va ajudar a difon dre la lectura.

Andreas Vesal (1514-1564) és considerat el pare de l’anatomia moderna, ja que va basar els seus estudis anatòmics en l’observació directa.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI « UNITAT 1 AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Informació textual i gràfica 1. Col·loca cada número en el lloc corresponent d’acord amb la definició: (((3. Omplir buits amb numerets))) La difusió de la impremta 5

1 4

3 2

La impremta és un mitjà de reproducció mecànic i en sèrie de textos escrits. Va ser ideada pels volts de 1448 per Gutenberg, un orfebre alemany que va perfeccionar les antigues tècniques xineses d’impressió en utilitzar una premsa mòbil de metall per a cada lletra, de tal manera que, fent-ho així, la premsa mòbil podia tornar a utilitzar-se. A Espanya la primera impremta va arribar l’any 1473 a Saragossa, i a Barcelona, va arribar dos anys després. Gràcies a la impremta, es va incrementar la producció de llibres, el paper va substituir el pergamí, i els continguts es van adaptar als gustos dels lectors, que cada cop eren més nombrosos.

1. Manuscrits per copiar i reproduir. 2. Composició de la pàgina amb tipus mòbils. 3. Es recobreix amb tinta la planxa composta. 4. Es pressiona la planxa sobre el full de paper amb una premsa de cargol. 5. Es deixa assecar el paper imprès. 6. S’ordenen els fulls de paper per enquadernar-los.

Organitzar informació 2. Copia i completa aquesta taula en el teu quadern: CORRENTS HUMANÍSTICS

ES VA OCUPAR DE...

REPRESENTANTS PRINCIPALS

3. Relaciona: (((

Inventor de la • impremta

• Saragossa

Primera impremta • a Espanya va ser a...

• Gutenberg

El paper va • substitur...

• el pergamí

A Catalunya, la • primera impremta es va localitzar a...

• Barcelona

Busca a internet i documenta’t on hi havia les principals escoles humanistes d’Europa.

lir

buits

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

7. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA I A EUROPA (I). L’ARQUITECTURA El Renaixement va ser l’estil artístic que va aplicar les idees humanis tes al camp de l’art. Va sorgir a Itàlia en el segle xv (Quattrocento) i es va estendre arreu d’Europa en el segle xvi (Cinquecento).

Els mòduls matemàtics L’art renaixentista va donar novament importància a la figura humana i a les seves proporcions. El cànon ideal de les proporcions tornarà a ser el mòdul dels vuit caps, i l’altura ideal total serà igual a la longitud dels braços estesos. Aquesta darrera proporció va ser recollida per Leonardo da Vinci en el seu Home de Vitruvi.

7.1 Característiques del Renaixement Les principals característiques del moviment renaixentista són les se güents: • El model artístic va ser l’antiguitat clàssica. Per això els artistes es van basar en els materials i les formes dels autors grecs i ro mans. • L’art es va inspirar en la natura, i va intentar representar fidel ment la realitat. Per aconseguir-ho, de vegades va recórrer a mètodes matemàtics, com ara els mòduls, per calcular les pro porcions, i la perspectiva lineal, per representar la sensació de profunditat. •E s va recuperar l’antropocentrisme. Els edificis es van fer a es cala humana, i l’ésser humà va ser el protagonista d’escultures i pintures en les quals es va buscar la bellesa ideal, la serenitat i l’equilibri. •E ls artistes van millorar la seva consideració social. Molts van destacar en diverses disciplines, van signar les seves obres i van rebre el suport de rics mecenes, com els Mèdici a Florència i els papes a Roma.

7.2 L’arquitectura i les seves etapes Els arquitectes es van inspirar en els models clàssics; van fer servir la pedra com a material; i van utilitzar els ordres grecs i romans, els arcs semicirculars, i els sostres plans o de volta. Els edificis més destacats van ser les esglésies i els palaus, amb diversos pisos ho ritzontals i portes i finestres rematades en frontons. • En el segle xv, el bressol del nou estil va ser la ciutat de Florèn cia. En aquesta ciutat, Filippo Brunelleschi va introduir l’art del Renaixement italià dissenyant la cúpula de la catedral de Florèn cia. Després, va crear els models d’església i palau renaixentistes (església de San Lorenzo i palau Pitti). També va destacar Leon Battista Alberti, autor de la façana de l’església de Santa Maria Novella i del palau Rucellai. • En el segle xvi, el centre de l’arquitectura italiana es va traslladar a Roma, on els papes van impulsar nous edificis. Destaquen el templet de San Pietro in Montorio i la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Bramante i continuada per altres arqui tectes, entre els quals Miquel Àngel.

La perspectiva lineal 1 Punt de fuga

Espectador

Punt de fuga

La perspectiva lineal és un mètode per aconseguir la sensació de profunditat. Consisteix en una sèrie de línies que convergeixen en un punt (el punt de fuga) situat en el límit del camp visual de l’espectador (1). Aquest tipus de perspectiva es va aplicar en pintura i a molts edificis. Així, a l’església de San Lorenzo construïda per Brunelleschi a Florència, totes les línies convergeixen en un únic punt: l’altar (2).

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI « UNITAT 1 AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Per què va ser tan important la cúpula de la catedral de Florència, de Brunelleschi? Si et cal, busca informació

per internet. A continuació, completa les imatges amb els noms corresponents.

El Quattrocento. Florència Cúpula de la catedral de Florència (A), de Brunelleschi, construïda entre 1420 i 1426. L’arquitecte va superar el repte de cobrir un enorme espai de 41,7 m. Per fer-ho, va idear un sistema de doble cúpula –una d’interior semicircular i una altra d’exterior apuntada–, lligades per elements d’unió que es contrarestaven entre ells.

2. Com podem saber que la façana del Palau Rucellai de la imatge és re naixentista?

Palau Rucellai (B), d’Alberti. Es va construir entre els anys 1446 i 1455 i és el model de palau renaixentista: pisos horitzontals en els quals el ressalt dels carreus decreix cap a dalt; finestres emmarcades per pilastres dòriques, jòniques i corínties, i gran cornisa. L’interior es disposava entorn d’un pati.

3. Quin arquitecte va construir San Pietro in Montorio?

Conèixer l’art 4. Observa la imatge i col·loca-hi els noms: rectangle, cúpula semiesfèrica, cilindre i eix vertical.((( El Cinquecento. San Pietro in Montorio, Roma Aquest templet està construït dins d’un pati sobre el lloc on se suposava que havia estat crucificat sant Pere. Bramante va projectar un edifici de planta central sobre una escalinata; i un pòrtic rematat per una balustrada que envolta l’espai central, el qual està coronat per una cúpula.

UNITAT 1 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI

8. EL RENAIXEMENT A ITÀLIA I A EUROPA (II). ESCULTURA I PINTURA Per influència clàssica, els escultors i pintors es van interessar pel cos humà nu, la bellesa ideal, i les composicions simètriques i equilibra des. Els seus temes preferits van ser els religiosos, els mitològics i els retrats.

Albrecht Dürer, pintor i gravador Autoretrat. Dürer es va autoretratar com un elegant gentilhome de la noblesa. Amb això, pretenia exaltar la figura de l’artista situant-lo per sobre de la consideració de simple artesà que va tenir durant l’època medieval.

8.1 Escultors i pintors del Quattrocento L’escultor del segle xv més destacat va ser Donatello, autor d’escul tures com el David i el Condottiero Gattamelata, la primera estàtua eqüestre que es feia a Itàlia des de l’època romana. El pintor més prestigiós del període va ser Botticelli, creador d’obres mitològiques plenes de moviment, com La primavera i El naixement de Venus.

8.2 Escultors i pintors del Cinquecento L’escultor per excel·lència del segle xvi va ser Miquel Àngel, que va fer obres en marbre de gran força i perfecció anatòmica, com el David, el Moisès, diverses pietats i les tombes dels Mèdici. Els pintors del segle xvi van ser considerats pels seus contempo ranis com els grans mestres: •L eonardo da Vinci (1452-1519) va fer poques obres, però de gran qualitat. La seva gran aportació va ser la tècnica de l’esfumat, aplicada en obres com El Sant Sopar i La Gioconda i la Verge de les Roques. •M iguel Àngel (1475-1564), com a pintor va mostrar gran interès pel nu, el moviment, la varietat de posicions, el dibuix i la repre sentació del volum. La seva principal obra és el conjunt de fres cos que decoren la volta de la Capella Sixtina, al Vaticà: el sostre, amb escenes de l’Antic Testament; i el mur frontal, amb el Judici Final. •R afael (1483-1520) va assolir una gran perfecció en el dibuix, en el color i en les composicions. Les seves principals obres són el fresc L’escola d’Atenes, situat en una de les estances vaticanes, i quadres de verges amb el nen.

8.3 Pintors europeus A la resta d’Europa va destacar l’escola flamenca, que va introduir la tècnica de la pintura a l’oli i que va tenir amb Jan van Eyck el seu mà xim representant. Entre les seves obres, dues mereixen especial aten ció: El matrimoni Arnolfini i el políptic de l’Adoració de l’Anyell Místic. A Alemanya cal mencionar la figura d’Albrecht Dürer, un gran pin tor i gravador. Els seus autoretrats i Adam i Eva són les seves obres més apreciades.

Jan van Eyck, mestre flamenc El matrimoni Arnolfini, de Jan van Eyck (detall). Van Eyck és el màxim representant de l’escola flamenca. La seva obra es va caracteritzar per una gran meticulositat, amb una precisió sorprenent en el detall, perquè la pintura a l’oli li permetia una rica i transparrent brillantor del color.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA. ELS SEGLES XV I XVI « UNITAT 1 AVANÇA EN COMPETÈNCIES

1. Completa: El Sant Sopar. Leonardo

aconse

gueix la sensació de

combi

nant la perspectiva lineal amb l’ o difuminat del contorn de les figures.

2. Saps de quines escultures parlem? Com pleta el text amb el número corresponent:

Organitzar informació 3. Completa en el teu quadern una taula resum com aquesta:

PERÍODE ARTÍSTIC

ARTISTES

OBRES SIGNIFICATIVES

Quattrocento

Cinquecento

Analitzar estils i obres 4. Per parelles, trieu una escultura o una pintura del

Renaixement i comenteu-les: nom i autor, cronologia, estil artístic, material o suport, tema i característiques.

L’escultura de Miquel Àngel és de figures grandioses i monumentals. El David (núm.

) és un perfecte

Conèixer l’art 5. Comenta quines van ser les grans aportacions artís tiques de Miquel Àngel com a pintor.

estudi anatòmic de passió i força continguda. El Moisès (núm.

), que formava part del sepulcre del papa

Juli II, destaca pel seu moviment i la seva mirada «terri ble». La Pietat del Vaticà (núm.

) sorprèn per la

joventut de la Mare de Déu i la seva composició triangular.

UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Explica, en poques paraules, el que representa el gràfic conceptual següent:

ANTROPOCENTRISME HUMANISME

Doctrina luterana

MONARQUIES AUTORITÀRIES

REDESCOBRIMENT DE L’ANTIGUITAT

DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

ART DEL RENAIXEMENT

MENTALITAT OBERTA

Escriu al teu quadern, en una taula com aquesta, les bases estudiades de cada doctrina:

DESENVOLUPAMENT COMERCIAL FI DE LES GUERRES MEDIEVALS

Doctrina calvinista

4. El tema de la Pietat ha estat un tema recurrent en

la història de l’art. Va sorgir a finals del gòtic; en el Renaixement, Miquel Àngel va fer-ne fins a quatre versions diferents, entre les quals la de Sant Pere del Vaticà; i també es va conrear en el Barroc, l’estil artístic característic del segle xvii. Analitza les imatges inferiors i contesta: Pietà (Vesperbild) Cap al 1400 Pedra calcària. 38,1 x 39,1 x 14 cm Museu d’Art Modern de Nova York.

2. De cada un d’aquests personatges, explica: a) La

seva relació amb els descobriments geogràfics. b) El fet pel qual han passat a la història.

Pietat del Vaticà (1498-1499) Marbre. 174 x 195 cm Basílica de Sant Pere del Vaticà (Roma).

a) A quin període artístic pertany cada una?

b) Quines diferències observes entre totes dues?

Fernão Magalhães

Vasco da Gama

Vasco Núñez de Balboa

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES La mirada d’un humanista Nicolau Copèrnic va néixer el 19 de febrer de 1473 a la ciutat de Thorn (avui Torun). L’any 1491 va ingressar a la Universitat de Cracòvia, on va començar a estudiar la carrera d’Humanitats, i al cap de poc es va traslladar a Itàlia per cursar Dret, Astro nomia i Medicina. Així, l’any 1497 va començar Dret canònic a la Universitat de Bolonya; l’any 1500 es va doctorar en Astronomia a Roma, i l’any 1501 va obtenir permís per es tudiar Medicina a Pàdua (la universitat on va fer classes Galileu, gairebé un segle després). Durant aquests anys va traduir del grec al llatí les cartes de l’historiador bizantí Teofilacte Simocatta (1509); va estudiar Finances, i l’any 1522 va escriure un memoràndum sobre reformes monetàries. Va ser un gran estudiós dels autors clàssics i es va confessar gran admirador de Ptolemeu, l’Almagest del qual va estudiar a consciència. Després de molts anys va posar fi al seu gran treball sobre la teoria heliocèn trica. Ràpidament van sorgir els seus detractors –els primers, Luter i Calví–, que van adduir causes bíbliques; i l’any 1616, l’Església catòlica va incloure el treball en la llista de llibres prohibits. L’obra de Copèrnic, tanmateix, va servir de base per elaborar el calendari gregorià actual; i perquè, més tard, Galileu, Brahe i Kepler posessin els fonaments de l’astronomia moderna. http://es.wikipedia.org (modificat). Firmament

1. Ordena en el temps, de més antics a més mo derns, aquests esdeveniments citats en el text:

Sol

a) Memoràndum sobre reformes monetàries; b) Co mençament d’una carrera d’Humanitats; c) Doctorat en Astronomia; d) Traducció de les cartes de Teofi lacte; e) Estudi de Medicina; f) Estudi del Dret canò nic; g) Persecusió dels treballs de Copèrnic per part de l’Esglesia catòlica.

Júpiter

Terra Saturn

Mercuri

Venus Mart

Trajectòria dels astres

Lluna

Planeta

1. L’obra mestra de Copèrnic, titulada De Revolutionibus Orbium Coelestium, es va publicar el 1543. 2. La teoria geocèntrica, exposada per Ptolemeu en el segle II en la seva obra Almagest, era la teoria astronòmica imperant a l’època. Segons aquesta, la Terra era el centre de l’univers.

2. En el text s’afirma que Copèrnic «es va confessar

gran admirador» d’un altre astrònom. De quin? A quin segle va publicar l’esmentat autor la seva obra i com es deia?

3. Passat, present i futur estan sempre relacionats. Si fossis contemporani de Copèrnic, on situaries els al tres personatges històrics citats en el text? Fes-ho en una taula al teu quadern.

UNITAT

Inicia un nou aprenentatge

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA DIMENSIÓ HISTÒRICA • DIMENSIÓ CULTURA I ARTÍSTICA

1479 1516

Aquesta unitat està centrada en l’estudi dels regnats dels Reis Catòlics, Carles I i Felip II. Estudiarem des d’un punt de vista diferent alguns esdeveniments europeus i mundials esdevinguts durant els seus regnats que ja hem vist a la unitat anterior. Dedicarem una atenció especial a d’altres fets específics d’Espanya, com la conquesta i la colonització d’Amèrica i les seves conseqüències, i l’expansió de Castella i Aragó pel món i l’extraordinari desenvolupament de la cultura i de l’art. Has sentit mai parlar del «Siglo de Oro» espanyol?

DESCOBRIMENTS HUMANISME plateresc

(1500-1530)

REGNAT DELS REIS CATÒLICS Reis Catòlics 1479 La unió de Castella i Aragó es va fer efectiva quan Ferran va accedir al tron d’Aragó.

1517 Luter publica les 95 tesis contra la venda d’indulgències.

1492 Colom descobreix Amèrica. NAVARRA Annexió (1512)

EL ROSSELLÓ I LA CERDANYA Cedits per França (1493)

Lisboa

PO RT U

G AL

Valladolid

1512 Finalitza la unificació territorial amb la incorporació de Navarra.

ARAGÓ

CASTELLA

CATALUNYA

Barcelona

ARAGÓ

Toledo Sevilla GRANADA Conquesta (1492)

VALÈNCIA

Illes Balears

Territoris de la corona de Castella Territoris de la corona d’Aragó

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu a l’espai personal del web www.barcanova.cat

JUGA AMB EL TEMPS 1. C L’edat alculamoderna la duradaesdels va iniciar, tres regnats. segonsQuin els historiadors, monarca va regnar el 1453durant o el 1492. mésQuins tempsesdeveniments en aquest perío esde? prenen en cada cas com a punt de referència?

2. Carles I i Felip II van haver d’afrontar problemes interns i problemes externs. Digues alguns d’aquests problemes esdevinguts en cada regnat.Quins canvis aprecieu al món conegut pels europeus? Quin fet històric 2. Per parelles, analitzeu els mapes. va poder desencadenar els canvis esmentats? 3. Extreu del fris cronològic la informació necessària i, després, contesta aquestes preguntes: a) Quin aspecte 3. de Després descobriments geogràfics, els castellans van iniciar la conquesta del territori Digues l’edatdels mitjana es va mantenir durant tota l’edat moderna? b) Quins canvis religiosos esamericà. van produir en el nom d’un conqueridor i dels territoris que va conquerir. període representat? c) Quin estil artístic es va iniciar cap a l’any 1400 a Itàlia? Durant quants anys va conviure amb el gòtic, aproximadament? 4. Digues tres artistes del Renaixement 4. Per parelles, analitzeu la informació de l’eix cronològic i contesteu al vostre quadern: En quin estil artístic europeu s’enquadren? Quins estils arquitectònics es van desenvolupar durant més d’un regnat?

1556 1598

REFORMA, CONTRAREFORMA I GUERRES DE RELIGIÓ GEOGRÀFICS, CONQUESTA I COLONITZACIÓ I RENAIXEMENT ARTÍSTIC purisme

(1530-1560)

REGNAT DE CARLES I

herrerià

REGNAT DE FELIP II

Carles I

Felip II

1533 Francisco Pizarro incorpora l’imperi inca a Castella.

1571 Derrota dels turcs a Lepant. 1558 Fracàs de l’Armada Invencible contra Anglaterra.

1521 Batalla de Villalar. Final de la revolta de Castella. Hernán Cortés conquereix l’imperi asteca.

(1560-1600)

1555 Pau d’Augsburg. Va posar fi als conflictes religiosos a Alemanya.

1568 Rebel·lió dels moriscos de Granada.

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

1. EL REGNAT DELS REIS CATÒLICS L’edat moderna es va iniciar a Espanya amb el regnat dels Reis Catòlics. Durant aquesta etapa es van posar les bases de l’hegemonia espanyola a Europa, consolidada al segle xvi per Carles I i Felip II.

Isabel i Ferran Isabel (1451-1504) es va proclamar reina de Castella el 1474. Ferran (1452-1516) va accedir al tron d’Aragó el 1479. L’apel·latiu de «Reis Catòlics» els el va atorgar el papa Alexandre VI per la conquesta de Granada.

1.1 La unió dinàstica de Castella i Aragó

El matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó el 1469 va suposar el primer pas en la unió del regne de Castella i els estats de la corona d’Aragó, que es va fer efectiva el 1479. Els territoris de les dues corones van mantenir institucions, lleis, costums i moneda.

1.2 L’enfortiment de l’Estat

Els Reis Catòlics van reforçar el poder reial i van implantar la monarquia autoritària a Espanya. Per aconseguir-ho, van unificar el territori, van forçar la unitat religiosa i van establir l’estat modern.

Política interior

La unificació territorial i religiosa La unificació territorial es va iniciar amb l’annexió a Castella del regne nassarita de Granada (1492) i va culminar amb la incorporació del regne de Navarra (1512). A més, es va preparar la futura unió amb Por tugal mitjançant enllaços matrimonials. Per aconseguir la unitat religiosa, els Reis Catòlics van adoptar diverses mesures contra els jueus i els musulmans: van crear el Tribunal de la Inquisició (1478), una institució que perseguia els heretges i els judaïtzants, i van obligar els jueus (1492) i els mudèjars de Granada (1500) a batejar-se o a marxar.

La conquesta del regne nassarita de Granada va aprofitar la guerra civil d’aquest regne. Els acords signatas amb els musulmans els permetien quedar-s’hi i mantenir la religió i els costums.

L’establiment de l’Estat modern Els Reis Catòlics van controlar tots els poders de l’Estat. •V an imposar la seva autoritat sobre la noblesa, el clergat i els municipis. Van intervenir en el nomenament dels bisbes i van controlar els béns dels ordes militars, i van reduir l’autonomia dels municipis. •V an reformar l’administració: creant nous organismes, establint una política econòmica eficaç que va multiplicar els ingressos reials, i modernitzant l’exèrcit en organitzar-lo en terços.

1.3 L’expansió de Castella i d’Aragó

La política exterior dels Reis Catòlics, projectada per Ferran el Catòlic, es va orientar en tres direccions: Àfrica, l’Atlàntic i Europa. Castella va conquerir places al nord d’Àfrica: Melilla, el 1495; Orà, el 1509; i Alger i Trípoli, el 1510. A més, en competència amb Portugal, va prosseguir l’expansió atlàntica, culminada amb la conquesta de les Canàries el 1496 i el descobriment d’Amèrica el 1492. Aragó va continuar amb la vella rivalitat amb França a Europa i va recuperar el Rosselló i la Cerdanya, al sud de França, conquerir Nàpols i expulsar definitivament els francesos del sud d’Itàlia.

Expulsió dels jueus. Amb el pretext que el contacte amb els jueus feia judaïtzar els conversos, en van decretar l’expulsió el 1492.

Conversió dels moriscos. Els mudèjars de Granada, després de rebel·lar-se el 1500, van ser obligats el 1502 a batejar-se o a abandonar el regne.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA « UNITAT 2 AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal 1. Ordena cronològicament aquests esdeveniments. Unificació de Castella i d’Aragó. Conquesta de Granada. Annexió de Navarra. Expulsió dels jueus.

Comprendre la realitat històrica 2. Explica els objectius d’aquestes mesures: a) Creació del Tribunal de la Inquisició.

b) Intervenció en el nomenament dels bisbes i control dels béns dels ordes militars.

Treballar amb mapes 3. Observa el mapa i relaciona les dues columnes. 0

250

500

750

1 000 km

IMPERI

Franc Comtat

HONGRIA

ALEMANY FRANÇA

EL ROSSELLÓ I LA CERDANYA Cedits per França (1493)

Milà VENÈCIA Gènova Roma Nàpols

NAVARRA Annexió (1512)

OCEÀ

Valladolid

PORTU

GAL

AT L À N T I C Lisboa

ARAGÓ

CASTELLA Toledo

Barcelona Sardenya

ESTATS DE L’ESGLÉSIA

Illes Balears

Sevilla

NÀPOLS (1442 )

VALÈNCIA

Sicília (1479)

Càller Palerm

Cap a Amèrica (des del 1492) Madeira

GRANADA Conquesta (1492)

Melilla (1497 )

La Palma (1493) Gomera (1449) Tenerife Lanzarote (1402) (1496) Fuerteventura (1408) El Hierro Gran Canària (1483) (1445)

Orà (1509)

Alger (1510)

Bugia (1510)

Mar Mediterrània

E S TAT S

BARBARESCS

I. Canàries Última annexió (1496)

CATALUNYA

ARAGÓ

IMPERI OTOMÀ

Territoris de la corona de Castella

Conquesta de Nàpols per Alfons V d'Aragó

Territoris de la corona d’Aragó

Incorporada abans dels Reis Catòlics

Conquesta d’Orà.

Territoris que van unificar els Reis Catòlics. •

• Melilla, Orà, Alger, Bugia, Trípoli i les Illes Canàries.

Territoris que integraven la corona d’Aragó. •

• Melilla a Espanya; Orà, Bugia i Alger a Algèria; Trípoli a Líbia, i les Illes Canàries a Espanya.

Territoris que va incorporar Castella fora • de la Península. Països actuals als quals pertanyen els territoris • incorporats per Castella fora de la Península.

• Les corones d’Aragó i Castella. • Aragó, Catalunya, Regnes de València, Mallorca, Nàpols i Sardenya, el Rosselló i la Cerdanya.

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

2. LA MONARQUIA HISPÀNICA 2.1 Els monarques del segle xvi Després de la mort d’Isabel de Castella (1504) i de Ferran d’Aragó (1516), els seus regnes i territoris van acabar passant al seu net Carles, nascut i criat als Països Baixos. S’iniciava així a Espanya l’anomenada casa d’Àustria, que va perdurar fins al 1700. Al segle xvi, la casa d’Àustria va estar representada per Carles I i pel seu fill Felip II. •C arles I (1516-1556) va heretar dels seus avis paterns i materns nombrosos territoris al centre i el nord d’Europa i a Itàlia, que va ampliar amb noves conquestes a Amèrica. El 1519 va ser triat emperador d’Alemanya. •F elip II (1556-1598) no va heretar les possessions centreeuropees del seu pare ni va tenir el títol d’emperador. Però va incorporar als seus territoris les illes Filipines i el regne de Portugal amb les seves extenses colònies (1580). Amb això, va crear un enorme imperi en el qual, segons es deia a l’època, «mai no es ponia el sol». Tots dos monarques van consolidar la monarquia autoritària, implantada al segle anterior pels Reis Catòlics. Però també es van enfrontar a nombrosos conflictes interns i van governar un imperi extens. Van imposar l’hegemonia hispànica a Europa, la qual cosa va ocasionar constants conflictes externs. Els seus regnats van coincidir amb una etapa de prosperitat demogràfica i econòmica i de floriment de la cultura i de l’art coneguda com el «Siglo de Oro».

2.2 L’organització de la monarquia

Carles I i Felip II van exercir directament el poder. • Per governar van tenir l’ajuda d’una Administració ben organitzada. Aquesta incloïa secretaris reials, encarregats d’estudiar els assumptes i aconsellar el monarca; i consells, que s’encarregaven del govern de determinats territoris (Consells de Castella, d’Aragó i d’Índies) o de certs temes (Consell de la Inquisició). • L’organització territorial es va concebre com una associació d’estats que tenien com a vincle comú el sobirà, però mantenien les seves pròpies institucions, lleis i costums. El monarca estava representat a cada territori per un virrei que tenia amplis poders; entre aquests, el de convocar i presidir les corts del regne.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

1. Torna a llegir el text i completa l’esquema sobre el governsota els Àustria (durant el segle xvi). Monarquia autoritària

Dirigeix

Controla

Política Política interior exterior

Corts

Muni- Privilecipis giats

Es basa en una

Secretaris Territorials Castella, Índies, Aragó, Itàlia, Portugal, Flandes

Sectorials Estat, Guerra, Hisenda, Croades, Ordes militars

Utilitzar la informació 2. A partir de la informació del

mapa conceptual anterior, completa la frase següent en què es descriu el funcionament de la monarquia autoritària al segle xvi.

El rei dirigeix controla zant-se en

i recol .

Els protagonistes

Carles I

Felip II

Va néixer a Gant (Flandes) el 1500. Era fill de Felip el Bell, hereu de la casa imperial d’Àustria, i de Joana la Boja, filla dels Reis Catòlics. Triat emperador d’Alemanya amb el nom de Carles V, el 1519, va ser un monarca viatger que no va tenir cort fixa. Va morir al monestir de Yuste (Plasència) el 1558.

Va néixer a Valladolid el 1527. Era fill de Carles I i d’Isabel de Portugal. No va tenir el títol d’emperador, va residir a Espanya i va fixar la cort a Madrid. Fervent catòlic, va dedicar la seva vida a lluitar contra el protestantisme. Va morir al monestir d’El Escorial el 1598.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA « UNITAT 2 Els territoris de la monarquia L’Imperi colonial de Felip II De la monarquia hispànica

Incorporat amb Portugal

REGNE DE SUÈCIA P R I N C I PAT

REGNE DE

òn

I NORUEGA

Províncies Unides i Flandes

Irlanda

Gal·les

Límit de l’Imperi Alemany Possessions de Carles I

Ducat de Luxemburg

Possessions de Felip II Possessions de tots dos monarques

REGNE DE FRANÇA Franc Comtat Charolais

SACRE IMPERI ROMANOGERMÀNIC

POLÒNIA

Bohèmia

IA GR

N ÀUSTRIA HO Tra ns ESTÍRIA silv àn Moldàvia SUÏSSA TIROL CARÍNTIA ia Hongria CARNIOLA

otomana

Milà CORONES DE CASTELLA I ARAGÓ

Illes Açores

Tànger

Mazagan

(Vassalls de l’Imperi otomà)

Melilla Vélez de la Gomera

Alger Bugia

IMPERI OTOMÀ

Regne de Nàpols

Sardenya

Ceuta Orà

VENÈCIA

GÈNOVA Presidis de Toscana

Illes Balears

Illes Canàries

Valàquia

Khanat de Crimea

TOSCANA

REGNE DE PORTUGAL

Madeira

P RIN C IPAT DE L ITU ÀN IA

REGNE D’ANGLATERRA Territoris europeus i nord-africans de Carles I i Felip II

MOSCOU

DINAMARCA

REGNE D’ESCÒCIA

Bizerta Sicília Tunis

Treballar amb mapes 3. Fixa’t en el mapa i en el text i digues si aquestes fra-

ESTATS PONTIFICIS

Comprendre la realitat històrica 4. Quines funcions van tenir al segle xvi els secretaris

400

600 km

i tenien amplis poders; entre aquests,

Relacionar informacions 5. Relaciona les dades següents: • Va aconseguir l’annexió de Portugal i les seves colònies.

• Era fill de Joana la Boja. Carles I • • Amb ell es va implantar a Espanya la casa d’Àustria.

reials, els consells i els virreis?

a) Els secretaris reials estudiaven

200

c) Els virreis eren els representants del rei

ses són vertaderes o falses:

a) Carles I era net dels Reis Catòlics. b) F elip II va rebre amb disset anys una fabulosa herència territorial dels seus avis paterns i materns. c) C arles I Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. d) C arles I va ampliar aquests territoris quan va aconseguir l’annexió de Portugal i les seves colònies el 1580. e) C arles I va aconseguir la unitat ibèrica, el vell somni dels Reis Catòlics.

Felip II •

• Va ostentar el títol d’emperador d’Alemanya.

• Va fixar la cort a Madrid.

b) Els consells, s’encarregaven

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

3. LA POLÍTICA DELS ÀUSTRIA

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Completa aquest fris cronològic de la línia del temps (consulta, si cal, a internet):

3.1 El regnat de Carles I (1516-1556)

Felip II també va haver de fer front a greus problemes interns i externs heretats del seu pare. A més, el seu suport a la causa del catolicisme el va portar a intervenir en les guerres de religió europees. • A l’interior va lluitar contra una rebel·lió dels moriscos a Las Alpujarras granadines (1568), causada per les pressions que patien per abandonar la seva religió i els seus costums. Després de dos anys de lluita, la rebel·lió va ser sufocada i la població morisca va ser expulsada del regne de Granada i dispersada per Castella. També es va enfrontar a una rebel·lió a Aragó (1590), on es considerava que les actuacions del monarca no respectaven els seus furs o drets tradicionals. Va acabar sent sufocada pel rei. • A l’exterior va derrotar els francesos a la batalla de Sant Quintí (1557) i els turcs a la batalla de Lepant (1571), gràcies a una aliança naval amb Venècia i el papa. El suport a la causa catòlica el va enfrontar a una rebel·lió dels Països Baixos del nord (1566), que havien adoptat el protestantisme i es van independitzar el 1579. També es va enemistar amb Anglaterra, un país protestant que donava suport a la revolta dels Països Baixos i als atacs dels corsaris al comerç espanyol amb Amèrica. Felip II va planejar-ne la invasió i va enviar-hi l’Armada Invencible, però el seu fracàs, el 1588, va suposar la primera gran derrota de la monarquia hispana.

REGNAT DE CARLES I

R E G N AT D E F E L I P I I

Victòria de Lepant, conquesta de Filipines

1522delsFinalitza Revolta moriscos dels voltaRevolta al món Països Baixos del Nord

la primera

1524 Creació del Consell Inici d’El Escorial d’Índies

Victòria de Saint-Quentin 1531 Conquesta

l’Imperi Inca Pau d’Augsburg

1555 Pau de

1556 1557 Victòria de

Conquesta de l’Imperi inca Inici del palau de Carles I a Granada

Creació del Consell d’Índies Finalitza la primera volta al món

1563 Inici d’El Escorial

Carles és triat emperador d’Alemanya. Revolta de les Comunitats 1566 Revolta

dels Països

Revolta de les Germanies. Baixos del Nord Inici de la conquesta de l’Imperi Asteca (final de la conquesta el 1521)

1568 Revolta dels moriscos 1571 Victòria de

1598

1590 1588

Rebel·lió d’Aragó

1588

Derrota de l’Armada Invencible. El Greco pinta L’enterrament Derrota de del Senyor d’Orgaz

El Grego pinta 1571 1568 1566

1598

1590

1524 1522 1520

Revolta dels moriscos Revolta dels Països Baixos del Nord Rebel·lió d’Aragó

Victòria de Saint-Quentin

1557 1556 1555

1527

Victòria de Lepant, conquesta de Filipines

Inici d’El Escorial

1563

1531

1520 Carles I és triat

R E G N AT D E F E L I P I I

1524 1522 1520 1519 1516

Asteca (final de la conquesta el 1521)

Pau d’Augsburg

R E G N AT D E C A R L E S I

3.2 El regnat de Felip II (1556-1598)

1527

Rebel·lió d’Aragó 1519 Revolta de les

Derrota de Germànies. l’Armada Invencible. Inici de la El Greco pinta L’enterrament del Senyor d’Orgazde l’Imperi conquesta

REGNAT DE FELIP II

1531

1516

R E G N AT D E C A R L E S I

Durant el seu regnat, Carles I va haver d’enfrontar-se a greus conflictes interiors i exteriors. 1598 • Els conflictes interiors es van desencadenar després de la seva arribada a Espanya el 1517, perquè no parlava castellà; va dema1590 1588 nar enormes sumes de diners a les Corts per finançar la seva elecció com a emperador d’Alemanya i va deixar el govern en mans de consellers flamencs. Les dues revoltes principals van ser la de les Comunitats a Castella (1520-1521), protagonitzada per algunes ciutats, i la de les Germanies a 1571 València i Mallorca (1519-1523), que va enfrontar els gremis urbans con1568 1566 tra la noblesa. Totes dues es van tornar contra Carles I perquè no en va atendre les peticions. Van haver de ser sufocades per l’exèrcit reial.1563 • Els conflictes exteriors de Carles I van ser nombrosos. França, 1557 delerosa de dominar el nord d’Itàlia, va perdre el Milanesat.1556 Els 1555 turcs, que amenaçaven l’imperi a l’Europa central i a la Mediterrània aliats amb els pirates nord-africans, van perdre la ciutat de Tunis. I els estats alemanys, protestants i àvids d’autonomia, es van enfrontar moltes vegades amb l’emperador, que finalment va reconèixer la llibertat religiosa a Alemanya en la pau d’Augsburg (1555).

Conquesta de l’Imperi inca Inici del palau de Carles I a Granada Creació del Consell d’Índies Finalitza la primera volta al món Carles és triat emperador d’Alemanya. Revolta de les Comunitats Revolta de les Germanies.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA « UNITAT 2 Alguns esdeveniments clau Batalla de Villalar (1521) S’hi van enfrontar les tropes imperials i els comuners capitanejats per Padilla (1), Bravo (2) i Maldonado (3). La imatge és del quadre Execució dels comuners de Castella, d’Antoni Gisbert (Museu del Prado). PETICIONS DELS COMUNERS «Que els oficis de regiments, escrivanies, algutzirs i altres oficis s’hagin de donar, quan fossin vacants, als nascuts i batejats als mateixos llocs […] i que no es puguin donar a altres persones. Que els oficis de la Casa Reial s’hagin de donar a persones que siguin nascudes i batejades a Castella.»

1 3

Batalla de Sant Quintí (1557) La batalla de Sant Quintí (1577) va enfrontar les tropes de Felip II i d’Enric II de França. Felip II va atacar aquesta localitat francesa des dels Països Baixos com a represàlia per la invasió francesa del regne de Nàpols. La victòria espanyola va significar el final de les aspiracions franceses a Itàlia.

Organitzar informació 2. Completa el quadre sobre els conflictes exteriors i interiors de Felip II. A L’INTERIOR

• Rebel·lió dels pujarras granadines (15

A L’EXTERIOR

a Las Al

• Batalla de Sant

), causada per les

pressions que patien per abandonar la seva reli gió i els seus costums. Després de dos anys de

). La victòria espanyola va significar el final de les aspiracions franceses a Itàlia. • Batalla de

lluita, la rebel·lió va ser sufocada i la població morisca va ser

del reg

ne de Granada i dispersada per Castella. • Rebel·lió a 15

: derrota dels francesos (15

: derrota als turcs (15

) gràcies a una aliança naval amb Venècia i el papa. • Rebel·lió dels

del nord el 15

. El suport a

la causa catòlica el va enfrontar a els Països Baixos del nord, que havien el

. Es considerava que les actuacions del

adoptat el • L’

. Es van independitzar el 1579. : Felip II va enviar-la per atacar Anglaterra i enderrocar a la

monarca no respectaven els seus furs o drets tra

reina Isabel, hostil a Espanya. El seu fracàs, el 15 8, va suposar la pri

dicionals. Va acabar sent sufocada pel rei.

mera gran derrota de la monarquia hispana.

Comprendre textos 3. Llegeix les peticions dels comuners i digues quines eren realment les causes del conflicte.

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

4. LA RELACIÓ ENTRE LA MONARQUIA DELS ÀUSTRIA I CATALUNYA

Institucions pròpies de Catalunya

4.1 Relació de la monarquia amb Catalunya Durant el segle xvi la monarquia dels Àustries no va aconseguir imposar un model polític centralitzat. No existia, per tant, una Corona d’Espanya, sinó un conjunt de territoris, com Catalunya –inclosa en la Corona d’Aragó– que van mantenir els costums, les lleis i les institucions polítiques. Només tenien en comú el fet d’estar sota un mateix monarca, fins al punt que un català o un aragonès eren considerats estrangers a Castella, i a l’inrevés.

4.2 Institucions polítiques pròpies de Catalunya

La Diputació del General o Generalitat. Era la representació permanent de la Cort General. Estava dirigida per tres diputats i tres oïdors (un per cada braç). Les seves atribucions principals eren encarregar-se de l’administració financera i defensar les lleis catalanes.

Catalunya tenia institucions polítiques pròpies i d’origen medieval. La més important és: • La Cort General. Era l’assemblea formada pels membres elegits dels tres braços socials i pel rei. Els seus objectius eren fer lleis, presentar i esmenar els greuges comesos pel rei o els seus representants i votar el donatiu que demanava el monarca.

4.3 Institucions polítiques de la monarquia a Catalunya La monarquia tenia el poder i les atribucions limitades a Catalunya com a resultat dels pactes amb la Cort General. El rei, abans d’iniciar el seu regnat, havia de jurar el seu compromís de mantenir les lleis i les institucions catalanes. La presència dels monarques en terres catalanes era només ocasional i es va haver de crear una fórmula de govern a distància. Les institucions que representaven el rei a Catalunya eren les següents: • El Consell d’Aragó. Era l’òrgan màxim de govern de la monarquia a Catalunya. Entre les seves funcions hi havia assessorar el rei en matèria de govern i de justícia, elaborar les decisions reials i preparar les consultes. Era format per un vicecanceller, un tresorer, set regents de la cancelleria, quatre protonotaris i un lletrat fiscal o patrimonial. • El virrei o lloctinent general. Era el representant del rei a Catalunya. Era un càrrec encomanat a una persona de confiança del monarca. Entre les seves atribucions hi havia expedir privilegis d’àmbit municipal, imposar justícia en qualitat de cap de la Reial Audiència, mantenir l’ordre públic i procurar per les rendes del patrimoni reial. • La Reial Audiència. Era la institució que s’ocupava de l’administració de la justícia.

El Consell de Cent era el de Barcelona i era format, en teoria, per cent persones.

Mare de Déu dels consellers, de Lluís Dalmau. Els consells municipals. Eren constituïts pels representants dels tres braços dels diferents municipis.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA « UNITAT 2 AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Busqueu informació a internet i responeu:

Els braços assistents a la Cort General

Els braços que assistien a la Cort General eren tres: El braç eclesiàstic. Era presidit per l’arquebisbe de Tarragona i integrat per autoritats eclesiàstiques. El braç militar. Era presidit pel duc de Cardona i integrat pels nobles. El braç reial. Era format pels síndics representants de les viles reials que tenien reconegut el dret de participar en la Cort.

a) Qui convocava les Corts?

b) Quina funció tenia cada braç a les Corts?

Comprendre la realitat històrica 2. Per què el monarca no podia exercir el poder absolut a Catalunya al segle xvi? Tria l’opció correcta.

a) P erquè abans d’iniciar el seu regnat el poble de Catalunya havia de jurar el seu compromís de mantenir-se fidel a la monarquia. b) Perquè la monarquia tenia el poder i les atribucions limitades com a resultat dels pactes amb la Cort General. c) Perquè la monarquia tenia el poder total de les institucions de Catalunya.

Produir textos escrits 3. Llegeix amb deteniment l’apartat dedicat als braços que assistien a la Cort General i explica en un text curt què et semblaria que avui en dia es fes el mateix.

Obtenir informació 4.  Busca a internet el nom d’algun virrei de Catalunya de l’època i explica’n breument la biografia.

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

5. LA CONQUESTA I LA COLONITZACIÓ D’AMÈRICA

L’economia de les Índies

Al segle xvi, els espanyols van conquerir l’immens territori americà en un procés ràpid (1519 a 1558) perquè disposaven d’armament s uperior i van ser confosos amb els déus de les profecies religioses dels indis. Els conqueridors eren particulars, sobretot gentilhomes de la baixa noblesa i gent humil, i la conquesta es va basar en capitulacions: contractes en els quals la Corona autoritzava un capità a formar una expedició.

5.1 Les etapes de la conquesta

Durant la primera etapa es van incorporar els grans imperis americans: Hernán Cortés va arribar a Mèxic el 1519, l’any que els asteques esperaven la tornada del déu Quetzalcoatl. Francisco Pizarro va arribar al Perú el 1531. L’any següent va executar l’inca Atahualpa, i el 1533 va conquerir Cusco, la capital de l’imperi inca. Durant la segona etapa es va incorporar la resta de territoris de l’Amèrica del Sud (excepte el Brasil), l’Amèrica Central i el sud d’Amèrica del Nord (Florida, Texas, Califòrnia). Després de la conquesta, les Índies es van incorporar a la Corona de Castella.

5.2 El govern i l’Administració

La mineria va ser el principal recurs explotat pels castellans a Amèrica. Les mines de Potosí tenien una riquesa tan gran, que l’expressió castellana valer un potosí es va fer equivalent a «costar una fortuna». Es calcula que hi van morir més de 15.000 indis a causa de la duresa dels treballs forçats.

El govern dels nous territoris es va encomanar al Consell d’Índies que controlava els assumptes americans i redactava les Lleis d’Índies. L’Administració del territori es va organitzar en dos virregnats, Nova Espanya i el Perú, en governacions o províncies i en cabildos o municipis.

5.3 L’explotació econòmica

•L a mineria va ser l’activitat econòmica principal. Explotava els jaciments d’or i les mines de plata de Mèxic i del Perú (Potosí). El sistema d’explotació era la mita, o treball forçat dels indis. • Les activitats agràries es van centrar en grans propietats agrícoles (hisendes) i ramaderes (estancias). Les treballaven els indígenes, en règim de comanadoria, o amb esclaus negres africans. •E l comerç amb les Índies era monopoli de Castella. S’exercia mitjançant la Casa de Contractació de Sevilla. Els castellans van introduir a Amèrica cultius europeus, com blat, vinya i olivera, i animals desconeguts, com cavalls. Les colònies americanes, al seu torn, van aportar nous cultius (patata, tomàquet, cacau, tabac).

5.4 Les conseqüències de la conquesta

•P er als pobles americans van ser negatives, ja que van desaparèixer els seus imperis i cultures i van patir una gran mortalitat. •P er a Castella van ser positives. La conquesta va finançar l’hegemonia europea al segle xvi i va estimular l’economia, el comerç i les ciències. També va suposar una gran emigració.

Casa de Contractació (Sevilla). El tràfic comercial marítim entre Espanya i les colònies americanes s’anomenava carrera d’Índies. Les flotes sortien de Sevilla. La de Terra Ferma partia a la primavera i arribava a Portobelo, i la de Nova Espanya sortia a la tardor i arribava a Veracruz. Després de comerciar amb els territoris americans, les dues flotes es trobaven a l’Havana i tornaven juntes a Sevilla escortades per vaixells de guerra. Tardaven entre un any i mig i dos anys a completar el recorregut.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA « UNITAT 2 AVANÇA EN COMPETÈNCIES

1. Llegeix els textos dels asteques i els inques i col·loca

Població abans de la seva rendició:

cada número en el lloc corresponent:

Els asteques Els asteques o mexiques vivien al centre i el sud de l’actual Mèxic i van formar un gran imperi entre els segles xiv i xvi amb capital a Tenochtitlán (1). Conreaven blat de moro, tabac i cacau. Creien en diversos déus, a qui oferien sacrificis humans, i van aixecar enormes temples en forma de piràmide esglaonada (2). Els inques Els inques s’assentaven als altiplans peruans dels Andes, on van formar un gran imperi entre els segles xv i xvi amb capital a Cusco (3). Conreaven patates i blat de moro, criaven llames i alpaques, practicaven la mineria i elaboraven teixits i orfebreria. Creien en un déu creador, Viracocha, i en altres déus i van aixecar enormes ciutats fortalesa, com la de Machu Picchu (4). 100° O

80° O

Golf de Mèxic

Equador

Quito 20° N

Tenochtitlán

OCEÀ PA C Í F I C

400

600 km

Religió:

Llengua i escriptura:

OCEÀ AT LÀ N T IC

OCEÀ PACÍFIC 200

Arquitectura:

Machu Picchu Cusco

Tròpic de Capricorn

Societat:

500

1000

1500 km

Obtenir informació 3. Busca aliments que els europeus van conèixer arran de la conquesta d’Amèrica.

Participar en l’aprenentatge 2.  Busca més informació sobre els inques i completa. Organització política:

Economia:

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

6. ECONOMIA, SOCIETAT I VIDA QUOTIDIANA 6.1 La població i l’economia La població va créixer al segle xvi fins a arribar a assolir els vuit mi lions d’habitants. Castella, amb 6,1 milions, era el regne més poblat. L’economia de l’època va continuar sent bàsicament rural. No obstant això, la conquesta del Nou Món va provocar una relativa prosperitat econòmica. • L’economia castellana va prosperar a inicis del segle xvi pel comerç amb Amèrica. Després, el creixement es va aturar, ja que els beneficis es van invertir a finançar les guerres. A més, es va produir una revolució dels preus, perqué l’arribada de metalls preciosos i el creixement de la demanda van encarir els productes. • L’economia de la Corona d’Aragó, en canvi, va patir un gradual estancament, que va afectar sobretot el comerç, a causa del desplaçament de l’activitat comercial de la Mediterrània a l’oceà Atlàntic.

Revolució dels preus Augment de la població + Augment de la demanda de diners

Augment de la demanda – Insuficiència de l’oferta

REVOLUCIÓ DELS PREUS Cada vegada més diners per a les mateixes despeses

Pujada dels preus i els salaris

Pèrdua del poder adquisitiu i menys valor dels diners «Totes les mercaderies s’encareixen per com són de necessàries i per la poca quantitat que n’hi ha.» Martín de Azpilcueta, 1566.

6.2 Els grups socials

La colonització d’Amèrica i l’auge del comerç van provocar poques transformacions socials en relació amb altres països europeus. Els estaments privilegiats, la noblesa i el clergat, van mantenir els privilegis i el poder econòmic. L’estament no privilegiat va continuar format, majoritàriament, per camperols. La burgesia es va desenvolupar poc, ja que la mentalitat imperant menystenia el comerç i el treball; els seus membres més rics aspiraven a entrar en la noblesa. Al marge de la societat, hi havia els jueus conversos i els moriscos.

6.3. La vida quotidiana del segle xvi

Al Regne de Castella, la noblesa tenia com a ideal de vida l’ociositat. Els homes es dedicaven a cuidar la seva aparença, a caçar i a fer visites, i les dones, a atendre els seus fills i a organitzar les tasques domèstiques. Els nobles vivien en amplis casalots amb mobiliari de qualitat i sòbries façanes amb el seu escut. A Catalunya, els pagesos acomodats vivien en grans masies de pedra que de vegades tenien portes adovellades i finestrals gòtics. A la planta baixa hi solia haver espais per al bestiar i les eines i la cuina. Al primer pis hi havia les cambres i la sala. Tant a Castella com a Catalunya, els estaments no privilegiats, camperols i grups populars urbans, havien de treballar en condicions molt dures. La incorporació de productes americans va suposar una gran novetat. El tomàquet, per exemple, es va començar a conrear a finals del segle xvi i ja era habitual prendre xocolata, tot i que força especiada.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Plantejar-se preguntes 1. Digues quina relació tro-

bes entre aquesta dita de l’època i la mentalitat espanyola del segle xvi: «Dios mandó al hombre rico que obrase y no le dijo que trabajase, que esto pertenece a los pobres».

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA « UNITAT 2

2. Llegeix el text sobre la indumentària de les classes benestants i col·loca cada número en el lloc corresponent de les imatges. Indumentària de les classes benestants Les dones utilitzaven gipó de cintura ajustat amb mànigues amples (1), faldilla en forma de campana (2), amb una carcassa interna de filferro anomenat verdugado, gola (3), esclops amb sola de suro i tapins o sabates altes amb plataforma i un pentinat recollit i rematat en un monyo i cobert per un barret (4). La vestimenta dels homes consistia en un gipó fins a la cintura (5), una gola o ornament plegat al coll (6), camalets o calçons bombats (7), pantalons ajustats (8), sabates de pell amb llaços, botins o botes (9) i gorres o bonets amb plomes (10). També portaven capa (11) i espasa.

cada territori:

POBLACIÓ AL SEGLE XVI Castella

6.145

País Basc

200

Corona d’Aragó

1.335

Navarra

150

Canàries

Total

2,53%

1,9%

100%

Comprendre la realitat històrica 4. Digues quines d’aquestes afirmacions són vertaderes i quines són falses:

a) Q uan la població augmenta es produeix un augment de la demanda de béns. b) Q uan els béns disponibles són insuficients hi ha una baixada de preus. c) Q uan hi ha més demanda de productes que oferta, pugen els preus. d) Q uan hi ha una pèrdua del poder adquisitiu els diners pugen de valor.

4 3

1 2

Treballar amb dades estadístiques 3. Calcula quin percentatge de la població vivia a la

Treballar amb textos i imatges 5. Contesta, amb l’ajuda del

text i de les imatges, aquestes preguntes sobre el mode de vida dels nobles del segle xvi.

Els nobles tenien com a ideal de vida . 2 1 3 7

Els homes es dedicaven .

6. De totes les peces de roba que vestien els homes i dones de la noblesa, quines tres t’han cridat més l’atenció? Per què?

4 5

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

7. LA CULTURA I L’ARQUITECTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA 7.1 L’evolució cultural Durant el regnat dels Reis Catòlics, els humanistes més destacats van ser Lluís Vives, que va defensar un humanisme cristià; Beatriz Galindo, anomenada «la Llatina» pel seu gran coneixement d’aquesta llengua, i Antonio de Nebrija, que va redactar la primera gramàtica en castellà (1492). Al segle xvi va començar el Siglo de Oro, l’etapa més florent de la cultura en castellà, que es va prolongar també durant el segle xvii. Durant aquest segle, l’ensenyament va assolir nivell i prestigi a les universitats d’Alcalá de Henares, Salamanca i Valladolid i a les escoles fundades pels jesuïtes. En literatura van destacar la poesia (Garcilaso de la Vega), el teatre, de gran popularitat, la novel·la picaresca (El lazarillo de Tormes) i la mística (santa Teresa de Jesús i sant Joan de la Creu). En ciència va sobresortir Miquel Servet, teòleg i científic que va exposar per primera vegada a Occident la teoria de la circulació pulmonar de la sang. Pel que fa a Catalunya, en aquest període les elits dominants estaven en un procés intens de castellanització, fins al punt que el castellà es va convertir en la llengua de prestigi. Malgrat tot, la literatura popular es va continuar escrivint en català. Alguns autors reconeguts de l’època són Pere Serafí, Francesc Fontanella i Francesc Vicenç Garcia, més conegut com al rector de Vallfogona.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Beatriz Galindo (14651534), «la Llatina», va liderar un grup de dones que van accedir a la cultura. Cerca informació sobre quines van ser algunes de les seves alumnes i els seus mèrits.

Humanistes espanyols Beatriz Galindo Beatriz Galindo (1465-1534). Experta en textos clàssics, va ser coneguda com «la Llatina». El 1486, Isabel la Catòlica la va nomenar professora dels seus fills.

7.2 L’arquitectura renaixentista

L’arquitectura espanyola del Renaixement es va inspirar en models italians. En la seva evolució es distingeixen tres períodes o estils: • El plateresc (1500-1530) va mantenir les formes gòtiques a l’interior, però va recobrir la façana amb decoració renaixentista, com medallons, escuts i grotescos, fets amb una minuciositat semblant a la de la feina d’un argenter, d’on deriva el nom de l’estil. Exemples notables en són les façanes de la Universitat de Salamanca i les portes de la Casa de l’Ardiaca de Barcelona. • El purisme (1530-1560) va adoptar els elements constructius renaixentistes i va simplificar i va augmentar la mida de la decoració. Els principals edificis són el palau de Carles I, a Granada, el palau de Monterrey, a Salamanca, i la façana de la Universitat d’Alcalá de Henares. • L’herrerià (1560-1600) pren el nom del seu arquitecte més famós, Juan de Herrera. Es va caracteritzar per les formes simples, les cobertes exteriors de pissarra i la nuesa decorativa. Els edificis més importants són el monestir palau de El Escorial i el palau ducal de Lerma.

Miquel Servet Miquel Servet (1509-1553). Va estudiar medicina a París i va investigar la circulació pulmonar de la sang. Les seves teories van ser condemnades. Va morir a la foguera.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA « UNITAT 2 L’evolució de l’arquitectura

Església Palau

Col·legi Entrada

Convent

El plateresc

El purisme

L’herrerià i l’absència de decoració

Façana de la Universitat de Salamanca.

Façana de la Universitat d’Alcalá de Henares. La decoració se simplifica i augmenta de mida.

Monestir palau de San Lorenzo de El Escorial. Va ser encarregat per Felip II per celebrar la victòria de Sant Quintí sobre França. Dissenyat per l’arquitecte Juan Bautista de Toledo, organitzava al voltant de patis la residència reial, la basílica, el monestir i el panteó. L’obra va ser continuada per Juan de Herrera, que va fer servir un estil caracteritzat per la simplicitat geomètrica i l’absència decorativa.

Organitzar informació 2. Completa aquest quadre sobre els trets dels estils principals de l’arquitectura renaixentista a Espanya. ESTIL

CARACTERÍSTIQUES

OBRES

Plateresc Purisme Herrerià

Conèixer l’art 3.  Cerca informació sobre el rector de Vallfogona i completa. El seu veritable nom era

Vicent

nomenen rector de la parròquia de criure l’època, dels elegant. Va escriure

, teatre i

(

). Al desembre del 1606, el

de Riucorb. Era un home de tarannà . En els seus poemes feia burla de tot: de la

literaris, dels seus lectors i fins i tot virulentes i als seus escrits tractava

que va es de

mateix. Conreà una poesia artificiosa i de forma desinhibida i moderna.

4. Al teu quadern, descriu breument la literatura castellana i catalana durant el Siglo de Oro. Compara’n les característiques.

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

8. L’ESCULTURA I LA PINTURA DEL RENAIXEMENT A ESPANYA 8.1 L’escultura del Renaixement Els escultors espanyols del Renaixement van crear un estil propi, amb trets diferents dels de la resta d’Europa. Es va caracteritzar per la importància de les talles en fusta policromada, el realisme i la temàtica principalment religiosa, amb preferència pels assumptes dramàtics que permetien expressar els sentiments en els rostres i en les actituds dels personatges. Les obres en fusta van tenir com a destinació principal els retaules de les esglésies, els cadirams de cor i els passos processionals. Per als sepulcres es van utilitzar sobretot la pedra i l’alabastre i, en menor mesura, el marbre. Els escultors més famosos van ser Alonso Berruguete, amb obres com el Sacrifici d’Isaac, el martiri de sant Sebastià i el cadiram del cor de la catedral de Toledo, i Juan de Juni, autor de l’Enterrament de Crist i la Verge de les Angoixes.

Berruguete, mestre d’escultors Alonso Berruguete (14891561) Berruguete va preferir les figures estilitzades i seques hereves del món florentí. Sovint va fer servir un recurs consistent a col·locar una cama sobre un suport per trencar la simetria. Martiri de sant Sebastià. El sacrifici d’Isaac.

8.2 La pintura del Renaixement Els pintors renaixentistes La pintura renaixentista va estar influïda pels grans mestres italians, i la seva temàtica va ser principalment religiosa. Les figures més famoses van ser Pedro Berruguete, Joan Macip (conegut també com a Joan de Joanes), Luis de Morales, l’extraordinària retratista Sofonisba Anguissola i Domenico Theotokópulos, més conegut com El Greco.

La pintura d’El Greco El Greco es va caracteritzar per les figures de proporcions allargades, que solen adoptar actituds complexes, les composicions complicades, les llums fortes, brillants i irreals i un cromatisme dins de la gamma freda de blaus, grisencs, verdosos, violacis i taronges. La temàtica de la pintura d’El Greco va ser, principalment, religiosa. Va expressar les idees de la Contrareforma catòlica, especialment la importància del culte als sants i a la Verge, que era rebutjat pels protestants. També va ser un magnífic retratista. La seva obra consta de grans llenços per a retaules d’esglésies, nombrosos quadres de devoció per a institucions religiones i un grup de retrats considerats del màxim nivell. Entre les seves obres més conegudes hi ha L’espoli (1577), El martiri de sant Maurici i la legió tebana (1580), L’enterrament del comte d’Orgaz (1588) i retrats com El cavaller de la mà al pit (1584). Actualment és considerat un dels grans pintors de la civilització occidental.

Una gran pintora del Renaixement Sofonisba Anguissola (15301626) va ser una pintora italiana que va gaudir d’un gran prestigi en vida. Com a mostra de la seva reputació, una dada: Felip II, el rei més poderós de l’època, la va fer cridar per tal que vingués a la cort espanyola i, entre altres obres, pintés un retrat seu.

Autoretrat. de Sofonisba Anguissola.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA « UNITAT 2 El Greco. Algunes obres

Nivell inferior

Mostra el miraculós enterrament de Gonzalo Ruiz, senyor d’Orgaz, que va morir el 1323 després d’una vida de generoses donacions a les institucions religioses de Toledo, que i va rebre com a premi que en el seu enterrament hi apareguessin sant Agustí i sant Esteve per dipositar-lo a la tomba. El quadre s’organitza en dos nivells: a l’inferior, l’enterrament del senyor ambientat al segle xvi i, al superior, l’ànima del difunt, representada com un nen, portada per un àngel a la glòria, on apareix Déu, amb la Verge, sant Joan i altres sants intercedint per la seva salvació. El quadre plasma així les idees contrareformistes del valor de les bones obres i de la importància dels sants i de la Verge. L’obra es troba a l’església de Santo Tomé de Toledo.

Nivell superior

L’enterrament del comte d’Orgaz

L’espoli

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Conèixer l’art 1. Fixa’t en les talles d’Alonso Berruguete i Juan de Juni i digues quines d’aquestes afirmacions són vertaderes i quines no. Presta atenció a l’expressivitat i a l’anatomia.

Analitzar estils i obres 3. Comenta els trets característics d’El Greco que veus a L’enterrament del comte d’Orgaz i les diferències entre la part inferior i la part superior del quadre.

a) L es dues talles s’assemblen en l’expressivitat tant dels cossos com de les cares i en les torsions dels cossos. b) E n les escultures de Juan de Juni els cossos són estilitzats i esquematitzats. c) E n les figures d’Alonso Berruguete els cossos són musculosos i més realistes.

Participar en l’aprenentatge 2.  Cerca a internet i relaciona cada pintor amb les seves obres.

Joan Vicent • Macip

•E l Sant Sopar, San Sebastià en la sinagoga, La Sagrada Família

Pedro • Berruguete

•L a Verge i el nen en un tron, Els pretendents de la Mare de Déu, L’oració de l’hort

Luis de • Morales

Comenteu el quadre de Sofonisba Anguisso  la i, després, busqueu i cometeu la seva biografia.

•L a sagrada família, La Pietat, Ecce Homo, La Verge de l’Ocellet

UNITAT 2 » L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA

9. EL RENAIXEMENT A CATALUNYA 9.1 L’arquitectura del Renaixement a Catalunya Durant els segles xv i xvi el gòtic va estar molt arrelat a terres catalanes, sobretot en el camp de l’arquitectura. Aquest fet i la situació sociopolítica, que no convidava a construir grans edificis institucionals, nobiliaris o eclesiàstics, van provocar que el Renaixement arquitectònic no tingui gaires obres representatives a Catalunya. Sovint l’arquitectura no era més que un recurs decoratiu que ornamentava les estructures gòtiques. Tot i això, s’aprecien alguns elements característics del Renaixement: arcs de mig punt, frontons, columnes d’ordre clàssic, etc. En aquest sentit, són destacables la façana del palau de la Generalitat, de Pere Blai, i el pati del col·legi de Sant Lluís de Tortosa.

9.2 L’escultura del Renaixement a Catalunya

L’escultura renaixentista catalana va rebre les influències del Renaixement italià: d’una banda, per la participació d’artistes italians en obres catalanes i, de l’altra, per les influències italianes sobre els escultors catalans o provinents d’altres territoris. El valencià Damià Forment va ser el responsable del retaule de Santa Maria de Poblet, l’obra escultòrica més rellevant en terres catalanes. Alguns escultors catalans destacats van ser Jeroni Xanxo i Jaume Amigó.

Artistes Pere Blai (1553-1620)

És el principal representant de l’arquitectura renaixentista a Catalunya. Va dur a terme una unió reeixida de la tradició constructiva autòctona amb el llenguatge classicista provinent d’Itàlia. Va realitzar l’ampliació del Palau de la Generalitat i la seva façana.

Damià Forment (~1480-1540)

Es creu que va poder anar a Itàlia i que el va influir l’escola del florentí Donatello. La seva activitat es va repartir entre València, Saragossa i Catalunya. Per dur a terme l’altar major del monestir de Poblet, va comptar amb la participació de molts col·laboradors.

9.3 La pintura del Renaixement a Catalunya

La pintura catalana del Renaixement va ser fruit de la barreja de l’estil provinent d’Itàlia i de la tradició pròpia, seguidora dels models gòtics, que perdurava sobretot en els retaules. Artistes italians o formats a Itàlia van ser els introductors de la nova estètica. Els pintors flamencs Joan de Borgonya, Aine Bru i Pere Nunyes, aquest darrer instal·lat a Catalunya, són els pintors més destacats provinents de fora. Pere Mates és el pintor més important entre els catalans. Va estar actiu a Girona, la Garrotxa i Besalú i va fundar una escola, que va tenir entre els seus membres el seu propi fill, també anomenat Pere Mates.

Degollació de Sant Cugat, d’Aine Bru, obra considerada la primera pintura renaixentista feta a Catalunya.

Jeroni Xanxo (¿- 1575)

Jeroni Xanxo és l’escultor català de l’època de qui es conserven més obres, tant en pedra com en fusta. La seva escultura més famosa és el retaule de la Pietat de la catedral de Santa Maria d’Urgell.

L’INICI DE L’EDAT MODERNA A ESPANYA, CATALUNYA I AMÈRICA « UNITAT 2 Pintors Pere Nunyes (1490-1554)

Pere Nunyes va ser un pintor portuguès establert a Barcelona. El seu estil es va inspirar en l’obra de l’italià Rafael i de l’alemany Dürer i té alguns trets manieristes.

Pere Mates (1500-1558)

Un element característic de la pintura de Mates és l’aplicació de les regles de la perspectiva proposades per Filippo Brunelleschi i Leon Battista per representar l’espai.

Taula de l’expulsió del Paradís. Retaule de Segueró, de Pere Mates.

Mare de Déu del Remei, de Pere Nunyes. AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Conèixer l’art 1.  Cerca a internet la Pietat de Miquel Àngel de la basílica de Sant Pere del Vaticà i compara-la amb la Pietat de Jeroni Xanxo de la catedral de Santa Maria d’Urgell. Quines influències de la primera observes en la segona?

Participar en l’aprenentatge 2. Completa el text següent sobre la pintura i l’escultura renaixentistes: L’escultura renaixentista

va rebre les influències del Renaixement

da, per la participació d’artistes

: d’una ban

en obres catalanes i, de l’altra, per les influències italianes sobre els

catalans o provinents d’altres territoris. La

catalana del Renaixement va ser

fruit de la barreja de l’estil provinent d’Itàlia i de la tradició pròpia, seguidora dels models perdurava sobretot en els

, que

3. Busca en el text qui va ser Pere Blai (1553-1620) i completa la informació de la taula. Arquitectura de la qual és representant

Estil que el caracteritza

Obra més representativa

UNITAT 2 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Relaciona cada fet històric amb el regnat corresponent:

del regne de i dispersada per

Batalla de Lepant • Conquesta de Melilla

• Germanies • Fundació de la Casa de Contractació • Comunitats • Expulsió dels jueus Pau d’Augsburg • Derrota de l’Armada

La rebel·lió dels moriscos 0

Carles I

Huéscar

Còrdova

Sevilla Estepa Antequera

Felip II

Baeza

75 km

Invencible Reis Catòlics

Ronda

Istán

Galera Tijola Huelma Purchena Baza Iznalloz Albox Granada Serón Guadix (Albaycín) Moclín Ugíjar Laujar Tahal Vera Loja Gérgal Poqueira Válor Marchena Terque Los Guájares Almeria Félix Frigiliana Màlaga

Béznar Órgiva Juviles

Algesires

Mar Mediterrània

Berja Adra Cádiar

Límit de l’antic Regne de Granada Localitats revoltades

3. Digues quines d’aquestes afirmacions són vertaderes i quines no.

2. Completa els textos següents: a) La revolta de les Germanies:

La revolta de les Germanies va tenir lloc a i

(

nat de

) durant el reg . Va enfrontar els

urbans contra la

. Es va

a) La conquesta d’Amèrica va ser un procés lent perquè els espanyols no disposaven d’armes de foc. b) L a conquesta es va basar en capitulacions. c) F rancisco Pizarro va conquerir l’imperi asteca. d) L es capitulacions eren contractes en els quals la Corona autoritzava un capità a formar una expedició per conquerir un territori. e) E l comerç amb les Índies era monopoli d’Aragó, mitjançant la casa de contractació de Catalunya. f) H ernán Cortés incorporà l’imperi inca a Castella.

4. Completa una taula com aquesta al teu quadern. Plateresc

girar contra el rei perquè aquest no en va atendre les peticions. Va haver de ser sufocada per l’exèrcit reial. b) La rebel·lió dels moriscos:

El rei

va lluitar contra una rebel·lió

Característiques de l’estil

Cronologia

dels moriscos a Las Alpujarras (

), causada per les pressions que patien

per abandonar la seva

i els seus

. Després de dos anys de lluita, la rebel·lió va ser sufocada i la població morisca va ser

Edificis més representatius

Purisme

Herrerià

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 2

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Espanyols pel Pacífic No és habitual baixar a la platja i banyar-se amb una armadura, un estendard i acompanyat d’un notari i un sacerdot cantant el tedeum, però Vasco Núñez de Balboa ho va fer el 29 de setembre de 1513 per prendre possessió en nom de la Corona de Castella del que va anomenar mar del Sud. Aquell aventurer del Renaixe ment acabava de descobrir el Pacífic, nom amb què el va batejar l’any 1520 Fernão de Magalhães, l’expedició del qual acabaria fent la primera volta al món. Un dels problemes més grans que van tenir les primeres expedicions era que no podien tornar pel Pacífic perquè els vents, els corrents i les tempestes els arrossegaven una vegada i una altra cap a l’oest. Va caldre es perar fins al 1565, quan el frare Andrés de Urdaneta va trobar el camí del «tornaviatge» pujant cap al nord i aprofitant el corrent japonès de Kuro-Shivo fins a assolir Acapulco, a Mèxic, el 8 d’octubre d’aquell any. Així doncs, s’acabava d’obrir la via que utilitzaria durant 250 anys el galió de Manila, una de les rutes ma rítimes comercials més antigues, llargues i duradores de la història mundial. «Duia la plata des de Mèxic i portava la seda d’Orient: va ser el vertader príncep del Pacífic», diu l’historiador Hugh Thomas, que subratlla com a partir de 1570 aquest oceà es va convertir en un autèntic «llac espanyol». El galió invertia tres mesos a arribar a Manila, mentre que a la tornada tardava un mes més. Extret de http://www.agenciasinc.es. 120º E

140º E

160º E

180º E

34º 03’ N Latitud 172º 30’ E Longitud 20-07-1565 12 hores

40º N

160º O

38º 55’ N Latitud 170º 00’ O Longitud 03-08-1565 12 hores

29º 12’ N Latitud 156º 48’ E Longitud 05-07-1565 12 hores 20º N

Manila

0º

120º O

39º 30’ N Latitud 139º 30’ O Longitud 04-09-1565 12 hores

Illes Marshall 12-01-1565 08 hores

80º O

Sortida 21-11-1564 02 hores 25-11-1564 15 hores

Guam 22-01-1565 11 hores

100º O

Illa Santa Rosa Los Angeles 18-09-1565

30º 30’ N Latitud 162º 15’ O Longitud 11-08-1565 12 hores

Okino Tori 21-06-1565 06 hores

Tubabao 13-02-1565

140º O

Tròpic de Càncer

Acapulco

18-12-1564 Equador

1. Contesta aquestes preguntes:

O C E À

a) Qui va posar el nom actual al Pacífic i per quin 20º S motiu s’hi va endinsar? 0

1500

3000

b) Quan es va batejar amb aquest nom, quants anys feia que s’havia descobert?

2. Qui va fer el primer «tornaviatge» i en què consis-

tia? Encercla la resposta correcta: a) Va ser la primera volta al món; es va dur a terme el 1522 i portava la plata d’Amèrica. b) Andrés de Urdaneta, que el 1565 va travessar el Pacífic en sentit oest-est.

Andrés de Urdaneta.

c) Vasco Núñez de Balboa el 29 de setembre de 1513 per prendre possessió en nom de la Corona de Castella.

P A C Í F I C

Tròpic de Capricorn

3. El galió de Manila es va convertir en la gran ruta 4500 km

marítima de l’època. Contesta: a) Quines ciutats i quins continents unia?

b) Durant quants anys va estar en funcionament?

c) Per què el viatge de tornada tardava un mes més que el d’anada? Ajuda’t del mapa per contestar.