Teresa Claramunt 4t. Mostra. Socials by Editorial Barcanova

a o s c S il

4 ESO DOSSIER

Programa

Teresa Claramunt

UNITAT

EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

DIMENSIÓ HISTÒRICA DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA

Espai

Inicia un nou aprenentatge

Des d’un punt de vista històric, el segle xviii és un període de transició entre l’edat moderna i l’edat contemporània, perquè s’hi van esdevenir canvis que van marcar la fi de l’Antic Règim, és a dir, del sistema heretat del passat. • Antic Règim i Il·lustració. • Els canvis polítics i econòmics. • El segle xviii a Espanya. • La cultura i l’art. • Catalunya en el segle xviii.

El món a mitjan segle xviii

Possessions britàniques

Possessions holandeses

Possessions espanyoles

Possessions daneses

Possessions russes

Possessions portugueses

Possessions franceses

1.500 3.000 4.500 6.000 km

Aportacions

Blat

Protagonistes

Patates Farratge

Llegat artístic

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

JUGA AMB EL TEMPS 1. Cerca aquests esdeveniments en els continguts de la unitat i anota’n l’any. a) S’inicia la publicació de l’Enciclopèdia.

g) L’arxiduc Carles desembarca

b) Es publica La riquesa de les nacions, d’A. Smith.

c) Es publiquen les Màximes generals, de F. Quesnay.

d) Es publica La riquesa de les nacions, d’A. Smith. e) Cau Barcelona l’11 de setembre. f) Decret de Nova Planta a Catalunya.

a Barcelona.

h) Mort de Carles III. i) Pau d’Utrecht. j) Pau de Versalles.

k) Inici del regnat de Felip V. La família de Felip V, de Van Loo.

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

1. ANTIC RÈGIM I IL·LUSTRACIÓ

El periodisme

1.1 Què va ser l’Antic Règim? Els revolucionaris francesos van usar el terme Antic Règim per designar la situació anterior a la Revolució Francesa. L’Antic Règim es caracteritzava per un sistema polític absolutista, que aleshores imperava en la majoria dels països; una economia agrària; una societat estamental dominada pels grups privilegiats; i una gran influència de la religió en les persones, la cultura, l’educació i l’art. Després, la historiografia va usar aquest terme per designar l’època compresa entre els segles xv i xviii. El sistema heretat de l’edat mitjana va experimentar en aquesta època canvis profunds, que van posar les bases del món contemporani.

A L’Enciclopèdia

1.2 En què va consistir la Il·lustració? En el segle xviii aquests canvis van ser promoguts per la Il·lustració, un moviment ideològic sorgit a França les idees més destacades del qual van ser les següents:

• L a confiança en la raó o intel·ligència humana com a únic mitjà

per entendre el món i aconseguir el progrés i la felicitat. Per als il·lustrats, la raó és la llum que il·lumina la foscor creada per les creences tradicionals, la ignorància i la superstició. Per això, el segle xviii es coneix també com el «Segle de la Raó» o el «Segle de les Llums». • L a fe en el progrés humà, aconseguit gràcies als avenços de la ciència, que ha de conduir a la felicitat per a tothom. • La crítica a l’Antic Règim, per considerar-lo un obstacle per aconseguir el progrés i la felicitat humanes. Així, els il·lustrats van criticar l’absolutisme; van impulsar totes les activitats econòmiques; van criticar els grups socials privilegiats; van condemnar la intolerància religiosa, mitjançant la proposta de normes morals basades en la raó; i van promoure el desenvolupament de la ciència, l’educació i la cultura al marge de la influència religiosa.

1.3 La difusió del pensament il·lustrat La Il·lustració va aconseguir més força a França, on van destacar intel· lectuals importants com Montesquieu, Rousseau i Voltaire. Des d’aquest país, les idees il·lustrades es van difondre arreu d’Europa i Amèrica mitjançant tres vies: els salons o tertúlies, celebrats en cases particulars; els nous mitjans de comunicació, com revistes, periòdics, pamflets i fullets; i l’Enciclopèdia, una obra de 28 volums publicada per Diderot i D’Alembert entre 1751 i 1772. S’hi aplegava el pensament il·lustrat i es resumia el saber de l’època, acompanyat de nombrosos gravats.

B A. La premsa periòdica va contribuir a la difusió de les idees il·lustrades. B. En els articles amb gravats d’aquesta enciclopèdia hi van col·laborar els pensadors principals de la Il·lustració.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Adquirir vocabulari 1. Explica el concepte d’Il·lustració.

Els il·lustrats francesos i les vies de difusió de la Il·lustració Els «filòsofs» francesos

Els il·lustrats, anomenats «filòsofs» en el seu temps, eren partidaris d’idees noves i tenien una fe cega en la raó. Els teòrics més importants d’aquest moviment van ser francesos; Montesquieu (A), Rousseau (B) i Voltaire (C).

Algunes idees il·lustrades Confiança en la raó

La recerca de la felicitat

«La nostra esperança en l’avenir de l’espècie humana es pot reduir a tres punts importants: la destrucció de la desigualtat entre les nacions, els progressos de la igualtat dins d’un mateix poble i, en fi, el perfeccionament real de l’home. Arribarà, per tant, el dia en què el sol il·luminarà únicament a la terra homes lliures, que no reconeixeran més senyor que la pròpia raó.»

«Un ésser raonable s’hauria de proposar en totes les accions la pròpia felicitat i la dels semblants. La religió [...] només presenta avantatges per a nosaltres en la mesura que fa la nostra existència feliç en aquest món i que ens assegura que complirà les promeses enganyoses que ens fa per a l’altra vida... Els éssers humans, la gran majoria, només mantenen la religió pel costum.»

N. de Condorcet (1743-1794), filòsof i polític que va defensar la raó i els drets humans.

P. H. Holbach (1723-1789), filòsof que va sostenir que la religió és contrària a la raó i producte de la tradició i la superstició.

Comprendre textos escrits 2.   Llegeix els textos i escriu dues idees de la Il·lustració que s’aprecien en cadascun.

Triar amb criteri propi 3.   Si els il·lustrats del segle xviii visquessin avui, creus que majoritàriament serien homes?

Text de Condorcet:

4.  Text d’Holbach:

Creus que els il·lustrats estarien a favor dels Objectius de Desenvolupament Sostenible? Escriu exemples d’aspectes del món actual que voldrien millorar.

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

2. CANVIS POLÍTICS

L’evolució de la monarquia

2.1 Les crítiques a la monarquia absoluta

La monarquia absoluta

Durant l’Antic Règim s’havia imposat a Europa la monarquia absoluta de dret diví, que considerava que el poder del rei provenia de Déu. Per això, el monarca concentrava els poders legislatiu, executiu i judicial; dirigia l’economia i l’exèrcit. A més, prescindia de convocar corts o parlaments, on estaven representats els tres estaments: la noblesa, el clergat i el poble. Els sistemes polítics parlamentaris, en què el poder del rei estava limitat per un parlament, van ser escassos; la Gran Bretanya en va ser el cas més destacat. En el segle xviii, alguns il·lustrats van criticar l’absolutisme. Així, Voltaire va proposar limitar el poder del rei mitjançant un parlament, seguint el model anglès; Montesquieu va defensar la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial i en va criticar la concentració en el rei; i Rousseau va afirmar que la sobirania o poder resideix en la nació o conjunt dels ciutadans, per la qual cosa els governants s’han de guiar per la voluntat general d’aquests.

2.2 El despotisme il·lustrat Cap a mitjan segle xviii, diferents monarques europeus van assumir algunes idees il·lustrades. Així va sorgir l’anomenat despotisme il·lustrat, que va intentar conciliar l’absolutisme amb les idees de progrés de la Il·lustració. Els monarques van continuar concentrant tot el poder, però van dur a terme reformes encaminades a aconseguir el progrés i la felicitat dels súbdits, com ara impulsar l’educació, fundar hospitals, protegir l’agricultura o fomentar la indústria i el comerç, Aquesta forma de govern quedava resumida en un principi: «Tot per al poble, però sense el poble». Els monarques il·lustrats més destacats van ser Lluís XV a França, Carles III a Espanya, Josep I a Portugal, Caterina II a Rússia, Josep II a Àustria i Frederic II a Prússia.

2.3 Les noves relacions internacionals A l’Antic Règim, els estats europeus van lluitar per aconseguir l’hegemonia o supremacia en el continent i en les colònies. Durant el segle xvi i part del xvii, la casa d’Àustria va imposar l’hegemonia hispànica, gràcies a la gran herència territorial rebuda per Carles I a Europa i a l’extens imperi colonial conquerit a Amèrica. Aquest fet va provocar guerres constants amb les altres potències europees. Com a resultat, a mitjan segle xvii, la monarquia hispànica va perdre l’hegemonia europea a favor de França, i l’hegemonia colonial davant de les Províncies Unides, Gran Bretanya i França. En el segle xviii es va implantar el principi de l’equilibri europeu. Sostenia que les potències europees havien de mantenir equilibrades les forces per impedir que n’hi hagués cap que s’imposés. En el terreny colonial, la Gran Bretanya es va convertir en la principal potència.

«És només en la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l’esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui deuen els meus cortesans l’existència i l’autoritat; la plenitud de l’autoritat que ells no exerceixen més que en el meu nom […]; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials de la meva Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei; l’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la nació, […] I no descansen més que en les meves mans». Discurs de Lluís XV al Parlament de París el 3 de març de 1766.

El despotisme il·lustrat «Jo voldria que un príncep no pensés sinó a fer feliç el seu poble. Un poble feliç tem més perdre el príncep, que al mateix temps n’és el benefactor, que el que el mateix sobirà pot témer respecte a la disminució del poder que té [...]. No hi ha més que un bé, que és el de l’estat en general. El sobirà representa l’estat; ell i el seu poble no formen sinó un sol cos... El príncep és per a la societat que governa el que el cap és per al cos: ell ha de veure, pensar, obrar per a tota la comunitat, per tal de procurar-li tots els beneficis que té dret a esperar aconseguir». Frederic II de Prússia.

Els estats europeus a mitjan segle xviii Estats europeus 1 PROVÍNCIES UNIDES 2 FLANDES (ÀUSTRIA) 3 SUÏSSA 4 VENÈCIA 5 GÈNOVA 6 TOSCANA (ÀUSTRIA) 7 ESTATS PONTIFICIS 8 MILÀ (ÀUSTRIA) 9 PIEMONT 10 SARDENYA 0

250

500

REGNE REGNE DE DINAMARCA DE SUÈCIA I NORUEGA REGNE D’IRLANDA

REGNE DE LA GRAN BRETANYA 1 R

750 km

OCEÀ

ALTRES ESTATS ALEMANYS

REGNE DE FRANÇA

AT L À N T I C

E EGN

A SSI PRÚ REGNE DE POLÒNIA

ÀUSTRIA

HONGRIA

4 5 REGNE DE PORTUGAL

IM P E RI

REGNE D’ESPANYA 10

Mar

REGNE DE NÀPOLS (ESPANYA)

O TO M À

Gibraltar (regne de Gran Bretanya)

Mediterrània

Monarquies absolutes Monarquies limitades Repúbliques Resta de territoris (ducats, principats, etc.) Territoris d’Àustria Territoris del regne de Prússia Territoris de l’Imperi rus Límits del Sacre Imperi Romanogermànic

A Europa, el segle xviii va assistir al naixement de noves potències al nord del continent, cas de Prússia i Rússia. També es va produir l’anomenat repartiment de Polònia entre Prússia, Àustria i Rússia.

IMPERI RUS

A la resta del món, Anglaterra va aconseguir l’hegemonia marítima i comercial i va fer un gran pas cap a la supremacia colonial.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre informacions 1. Relaciona les frases amb els sistemes polítics: «Tot per al poble, • però sense el poble.» «L’Estat soc jo.» • «La sobirania sorgeix • de la voluntat popular.»

• Parlamentarisme.

Treballar amb mapes històrics

3. Quin sistema polític predominava a Europa a mitjan

segle xviii? Digues el nom de tres monarques de tres regnes limítrofs que siguin exemples d’aquest sistema.

• Despotisme il·lustrat.

• Absolutisme.

Comprendre textos escrits 2. Llegeix cada un dels textos de la pàgina anterior i resumeix-los en una frase. Quin tipus de monarquia representa cadascun?

4. Quin sistema polític tenia el regne de la Gran Bretanya?

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

3. CANVIS ECONÒMICS (I)

El mercantilisme L’Estat intervenia en l’economia

3.1 Les noves polítiques econòmiques A l’Antic Règim s’havia imposat el mercantilisme, una política econòmica que considerava que la riquesa d’un país procedia d’acumular metalls preciosos mitjançant el comerç. Per aconseguir-ho, l’Estat havia de dirigir l’economia; prohibir l’exportació de metalls preciosos; fomentar el comerç, impulsant les exportacions i dificultant les importacions; i aconseguir colònies que compressin i venguessin els productes en exclusiva a la metròpoli. En el segle xviii les idees il·lustrades van donar suport al naixement de polítiques econòmiques que van desplaçar el mercantilisme, com la fisiocràcia i el liberalisme econòmic. La fisiocràcia, defensada per François Quesnay, va sostenir que la base de la riquesa d’un país és la terra (agricultura i mineria), perquè permet l’alimentació i proporciona articles per a l’artesania i el comerç. A més, es va oposar al control de l’economia per part de l’Estat i va defensar la llibertat econòmica. El liberalisme econòmic, propugnat per Adam Smith en l’obra La riquesa de les nacions (1776), va sostenir que l’origen de la riquesa és el treball individual, que aspira a obtenir el màxim benefici particular. Per tant, l’únic mitjà per enriquir les nacions és enriquir abans que res i sobretot els individus, atès que el benefici particular afavoreix tota la societat. En conseqüència, l’Estat no ha d’intervenir en l’economia, perquè aquesta es regula tota sola mitjançant la llei de l’oferta i la demanda: si l’oferta d’un bé o recurs és superior a la demanda, el preu baixa; en cas contrari, puja. El paper de l’Estat s’ha de limitar a defensar la societat d’amenaces externes; protegir els individus de la injustícia; i crear les obres i serveis d’utilitat pública no assumits pels particulars, perquè són d’un cost tan elevat que no són rendibles. Aquestes noves polítiques van afavorir la prosperitat econòmica i demogràfica del segle xviii.

Impulsant les exportacions i dificultant les importacions

Explotant els recursos de les colònies

El fi últim d’aquesta política era l’acumulació de metalls preciosos

3.2 El creixement demogràfic A l’Antic Règim, el creixement de la població era escàs. La natalitat era elevada, a causa de la inexistència de sistemes eficaços de control; i la mortalitat també era elevada per la mala alimentació, l’endarreriment de la medicina i la falta d’higiene. El creixement, fins i tot, podia arribar a ser negatiu en moments de mortalitat catastròfica originada per la fam, les guerres freqüents i les grans epidèmies, com la pesta. En el segle xviii, la població europea va créixer i va passar de tenir 130 milions de persones a tenir-ne 190 milions. La causa principal d’aquest creixement va ser un descens de la mortalitat, gràcies a la millora de l’alimentació, l’absència de grans epidèmies i la disminució del nombre de guerres.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre informacions 1. Marca la frase que un mercan-

tilista podria haver escrit. a) L’exportació d’or ha de ser prohibida. b) La terra és la major riquesa d’un país. c) La llei de l’oferta i la demanda regula els preus.

Les crítiques il·lustrades al mercantilisme La fisiocràcia Teòric François Quesnay (1694-1774) Va ser metge de la cort francesa, encara que deu la fama a les teories econòmiques que va proposar. Va defensar l’agricultura com a base de la riquesa, i la llibertat de comerç. Teoria L’agricultura produeix aliments

Amb aquests s’alimenten els éssers humans i el bestiar, i es comercia

Per tant, l’agricultura és l’única activitat que produeix riquesa

Genera diners amb què es paguen les manufactures

«... III. Que el govern i la nació no perdin mai de vista que la terra és l’única forma de riquesa i que és l’agricultura qui la multiplica. Perquè l’augment de riquesa assegura el de la població; els homes i la riquesa fan prosperar l’agricultura, atenent el comerç, animant la indústria, augmentant i perpetuant la riquesa… IX. Que una nació que tingui un gran territori per cultivar i la possibilitat d’exercir un gran comerç de mercaderies en brut, no confiï gaire en l’ús dels diners i dels homes en les manufactures i en el comerç de luxe, en perjudici dels treballs i despeses de l’agricultura... XXV. Que es mantingui la llibertat total de comerç, perquè la política més segura de comerç interior i exterior, la més exacta, la més profitosa a la nació i a l’Estat consisteix en la plena llibertat de concurrència...». François Quesnay: Màximes generals, 1758.

El liberalisme econòmic Teòric Adam Smith (1723-1790) Va ser un economista i filòsof escocès considerat el fundador del liberalisme econòmic. Va defensar que l’economia es regulava tota sola mitjançant les lleis del mercat, basades en la competència lliure entre empreses i el joc lliure de l’oferta i la demanda. Teoria molta

OFERTA Venedors

poca

ofereixen productes

Baix

MERCAT LLIURE Preu d’un producte

Alt

Compradors DEMANDA

«El preu a què es venen les mercaderies és el preu de mercat. Aquest es regula en funció de la quantitat d’un producte que hi ha en el mercat (oferta) i la concurrència dels compradors (demanda)». Adam Smith: La riquesa de les nacions, 1776.

demanden productes poca

«Cada individu en particular posa tota l’atenció a cercar el mitjà més oportú de col·locar amb més avantatge el capital del qual pot disposar. El propòsit que té és, per descomptat, l’interès propi, no el de la societat...; però en aquest i en molts d’altres casos és conduït com per una mà invisible a promoure un fi que en cap moment va formar part de la seva intenció... perquè les mires de l’interès propi promouen el de l'interès comú...».

molta

Comprendre textos escrits 2. Copia dues frases de cada text que reflecteixin les idees de la fisiocràcia i el liberalisme econòmic. Resumeix-les, si cal. Fisiocràcia:

Liberalisme:

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

4. CANVIS ECONÒMICS (II)

L’evolució del treball de la terra

4.1 Les transformacions agràries

La rotació biennal

A l’Antic Règim la majoria de la població treballava al camp. Les tècniques agràries emprades eren rudimentàries. Bàsicament, consistien en la rotació biennal o triennal, que deixava cada any en guaret la meitat o un terç de la terra. Per això, els rendiments eren baixos. A més, la majoria de les terres eren senyorius en mans de la noblesa i el clergat, que cobraven nombrosos impostos o drets senyorials als habitants. En el segle xviii, l’agricultura va progressar. Així, es van difondre cultius nous procedents d’Amèrica (blat de moro, patates…), que al seu torn van diversificar l’alimentació. I es van implantar millores tècniques en alguns països, com a les Províncies Unides i a la Gran Bretanya, que, en substituir el guaret per la rotació contínua de cultius, van augmentar els rendiments de la terra. El règim senyorial, no obstant això, es va mantenir.

4.2 Els canvis en l’artesania A l’Antic Règim, la producció artesanal era escassa i se centrava en els sectors tèxtil i del metall. La feina es duia a terme en tallers urbans, controlats pels gremis. En el segle xviii, la producció artesanal va créixer a causa, especialment, de l’augment de la població i de la demanda. A més, es van desenvolupar noves formes de producció per tal d’evitar el control dels gremis. • Els pagesos duien a terme la feina a domicili, a la pròpia llar, per encàrrec d’un empresari, que els pagava un salari, els proporcionava les matèries primeres i les eines, i s’encarregava de comercialitzar el producte. • Les manufactures eren grans tallers especialitzats, on nombrosos artesans treballaven a sou per a l’Estat o per a particulars en la fabricació d’articles de luxe.

4.3 Els canvis en el comerç A l’Antic Règim, el comerç interior es duia a terme en carros o diligències, i se celebrava en mercats urbans, on es bescanviaven productes agraris i artesanals. El comerç exterior, per la seva banda, es va centrar en les grans ciutats portuàries, sobretot des dels descobriments geogràfics i l’establiment de colònies a l’Àfrica, l’Àsia i Amèrica. En el segle xviii, el comerç interior va progressar amb la millora dels camins, la construcció de canals navegables i l’augment de la producció agrària i artesanal. A l’exterior, les colònies proporcionaven metalls preciosos i productes de plantació (cotó, cafè, te, cacau, sucre), i demandaven manufactures i esclaus africans. Els beneficis elevats obtinguts van impulsar el capitalisme comercial, el crèdit, les companyies comercials, els bancs i les borses.

Blat

Guaret

Se succeeixen un cereal i guaret. Cada any queda sense conrear la meitat de la terra.

La rotació triennal

Blat Civada

Guaret

Se succeeixen dos cereals i guaret. Cada any queda sense conrear un terç de la terra.

La rotació contínua

Blat Patates Farratge

Se succeeixen un cereal i cultius nous en substitució del guaret, com la patata i els farratges. Es conrea tota la terra.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Escriu dues millores que es van introduir en el segle xviii als camps d’Europa i una característica que no va canviar.

Treballar amb imatges 2. Observa les il·lustracions de la pàgina anterior i descriu les millores de les tècniques agràries.

Treballar amb mapes El comerç colonial en el segle xviii El comerç internacional en el segle xviii

Terra de Rupert

Nova França

res actu nuf ments Ma i ali s o ost p , im os res ios me rec pri p s tó rie ls tal è, co Matè es ur Me af ct c fa e, u r an uc M ,s m Ro

Louisiana

Virregnat de Nova Espanya Mèxic

Cuba

Guyana Surinam

3.000 km

Rio de Janeiro

Goa Mahé

Elmina Accra

ct ure s Esclaus

sp è

Sacramento

Calcuta

Macau

Diu Yanam Madràs Karikal

Filipines Illes Cèlebes

Sri Lanka

Xile Buenos Aires

Productes principals intercanviats

Fernando Poo

e e, ,t rs tó co ne Di

1.500

Assinie

ls, xti Tè

Brasil

Virregnat del Perú

Bahia

Des de les colònies d’Àsia a Europa

Bombai

Lima

talls p reciosos

Bogotà

Des de les colònies d’Amèrica a Europa

Possessions franceses

Senegàmbia

Virregnat de Nova Granada

Des d’Àfrica a les colònies d’Amèrica

Possessions britàniques

Esclaus

Rom

Guatemala

Des d’Europa a les colònies

Possessions portugueses

Possessions holandeses

Esclaus

Les tretze colònies

Nova Escòcia

Possessions espanyoles

Sumatra

Angola Moçambic

Madagascar

Java Borneo

Maurici

Delagoa

Fort Dauphin

Ciutat del Cap

3. Fixa’t en el mapa i contesta:

a) Quines eren les potències comercials principals?

b) Amb quines àrees mundials comerciaven?

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

El segle xviii es va iniciar a Espanya amb un problema successori i un canvi dinàstic. El 1700, la mort sense hereus de Carles II va posar fi a la casa d’Àustria. En el testament, el rei va designar successor Felip d’Anjou, net del rei Lluís XIV de França, que va accedir al tron amb el nom de Felip V. Amb això s’instaurava a Espanya la casa francesa de Borbó. El perill d’una possible unió d’Espanya i França, i la consegüent ruptura de l’equilibri continental, van dur les potències principals d’Europa a donar suport a l’arxiduc Carles d’Àustria, segon fill de l’emperador d’Alemanya, escollit com a succesor. Amb això va esclatar l’anomenada guerra de Successió a la corona espanyola.

5.3 Els Borbó. Il·lustració i reformes Els primers Borbó que van regnar a Espanya van ser Felip V (17001746), Ferran VI (1746-1759) i Carles III (1759-1788). Amb ells, es van introduir les idees il·lustrades i es van dur a terme reformes importants. • Les idees il·lustrades van arrelar en una minoria d’intel·lectuals i polítics pertanyents a la burgesia i, en menor mesura, a la baixa noblesa i al clergat. Entre els il·lustrats espanyols van destacar el pare Feijoo, Jovellanos, Campomanes, Antoni de Capmany, Floridablanca i Aranda. • Les reformes es van iniciar durant el regnat de Felip V; i van aconseguir l’esplendor amb Carles III. Però l’abast va ser limitat, a causa de l’escàs desenvolupament de la burgesia a Espanya; de l’oposició de la noblesa i del clergat; i de la indiferència o la manifesta hostilitat del poble.

Pau de Versalles

1783

1767

Inici de la colonització de Sierra Morena

1766 1763

Pau de París

1761

Motí de Squillace Tercer Pacte de Família. Espanya entra a la guerra dels Set Anys

1759

5.2 La guerra de Successió (1700-1713) 1746

Segon Pacte de Família

1743

Primer Pacte de Família

1733

FELIP V

La contesa va tenir un caràcter doble: va ser una guerra internacional, que va enfrontar França i Espanya contra l’emperador d’Alemanya, Gran Bretanya, les Províncies Unides, Savoia i Portugal. I va ser, també, una guerra civil, perquè s’hi van enfrontar Castella, partidària de Felip d’Anjou, i Catalunya al capdavant de la corona d’Aragó, que donava suport a l’arxiduc Carles, temorosa que els Borbó implantessin una política centralista, com havien fet a França. A Espanya, la guerra va resultar favorable a Felip i es va prolongar fins al 1715. A Europa, quan va morir l’emperador d’Alemanya i el fill més gran d’aquest durant el conflicte, l’arxiduc Carles es va convertir en el nou emperador (1711). Si a més accedia al tron espanyol, es restabliria l’Imperi de Carles I. Així, els enemics dels Borbó van signar les paus d’Utrecht (1713) i de Rastatt (1714). En aquests tractats acceptaven Felip V com a rei d’Espanya. A canvi, aquest renunciava als drets al tron de França i cedia: a Àustria, les possessions espanyoles a Europa (Països Baixos i Itàlia); a Savoia, l’illa de Sicília, i a la Gran Bretanya, l’illa de Menorca i Gibraltar.

Carles IV

1788

CARLES III

5.1 La instauració dels Borbó

La línia del temps

FERRAN VI

5. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (I). ELS BORBÓ

1716 1715 1714 1713 1707

1700

Decrets de Nova Planta per a Catalunya Decrets de Nova Planta per a Mallorca Pau de Rastatt Pau d’Utrecht

Decrets de Nova Planta per a Aragó i València

Guerra de Successió M ar C antàbri ca

Burgos Salamanca 1706

Ciudad Rodrigo 1706 Lisboa

Villaviciosa 1710 Brihuega 1710 València Conca1706

Madrid Alcántara 1706 Badajoz 1706

Cadis 1702

Zona sota el control de Felip V

Girona 1711 Barcelona 1704 1705 1714

Saragossa 1710 Vic 1705

Zona sota el control de l’arxiduc Carles

Vigo 1702

170

sula Ibèrica i digues quins territoris es trobaven sota el control de l’arxiduc Carles d’Àustria.

Guerra de Successió (1700-1714)

Treballar amb mapes 1. Observa el mapa de la penín-

La guerra de Successió i la Pau d’Utrecht

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Almansa 1707 Alacant

Ofensives aliades Ofensives borbòniques

Màlaga 1704

OC EÀ AT LÀ NT I C

r Ma rània ter i d e

Victòries aliades Victòries borbòniques

Gibraltar 1704

2. Tenien aliats a Europa, els austriacistes de la Corona d’Aragó?

Mar de Noruega

Europa i la Pau d’Utrecht

REGNE DE SUÈCIA IMPERI RUS

REGNE DE DINAMARCA I NORUEGA REGNE D’IRLANDA

LA GRAN BRETANYAPROVÍNCIES

PRÚSSIA

UNIDES

OCEÀ

IMPERI ALEMANY

AT L À N T I C

LORENA

RÍA

SUÏSSA

SAVOIA Torí

3. Quins territoris de la monar-

REGNE DE POLÒNIA

BAVIERA

REGNE DE FRANÇA

quia de Carles II va perdre Felip V en acabar la guerra?

Mar Bàltica

Mar REGNE DE del Nord

Mar Negra

VENÈCIA

REGNE Villaviciosa DE Brihuega PORTUGAL REGNE D’ESPANYA Gibraltar (Gran Bretanya)

GÈNOVA

Menorca (Gran Bretanya)

TOSCANA

Sardenya (Àustria) Intercanviats el 1720

ESTATS PONTIFICIS

Ad Ma ri r àt ic a

OTOMÀ

Sicília (Savoia)

Ceuta (Espanya)

IMPERI

Regne de Nàpols (Àustria)

Melilla (Espanya)

Mar Mediterrània

Europa després del tractat d’Utrecht Territoris aliats de Carles d’Àustria

Victòries de Carles d’Àustria Victòries de Felip V

Territoris aliats de Felip V Territoris aliats de Felip V i perduts per Espanya 0

500

1.000

1 Països Baixos (Àustria) 2 Luxemburg (Àustria) 3 Milà (Àustria)

Ramillies

4 Màntua (Àustria)

Blenheim

5 Estat dels Presidis (Àustria)

1.500 km

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

6.3 La nova política exterior Els Borbó es van aliar amb França mitjançant els anomenats Pactes de Família (1733, 1743, 1761). • F elip V va aconseguir reconquerir Nàpols i Sicília per al seu fill Carles (1734) i el ducat de Parma per al seu fill Felip, ducat que va perdre poc després (1737). arles III es va aliar amb França durant la guerra dels Set Anys •C (1761), i en la pau de París (1763) va cedir Florida a la Gran Bretanya i, de França, va rebre la Louisiana. A Amèrica, va donar suport a la revolució de les tretze colònies britàniques i en la pau de Versalles (1783) va recuperar Florida i Menorca.

Nova divisió provincial sc a pú ia sc oa

Astúries Galícia

Lleó

2 Zamora 1 8 Salamanca

Extremadura

Sòria

Àvila 5

Àlaba 9 2 Burgos

3 4 Toledo

Catalunya Aragó

7 6 3

10 Conca

València

La Il·lustració va afavorir la creació de Societats Econòmiques d’Amics del País, que van difondre les innovacions de l’època. • En agricultura es van estendre cultius americans, com el blat de moro i le patates; i es va impulsar l’ús d’adobs, la reducció del guaret i el regadiu. També es van buscar terres lliures per conrear, i es van repoblar extensions àmplies de terreny a Sierra Morena. • En indústria es va promoure la modernització de les tècniques; es va criticar el control dels gremis; i es van fomentar les manufactures, com les reials fàbriques dedicades a articles de luxe. • El comerç interior es va impulsar amb la millora del transport: els camins es van eixamplar i empedrar, es van construir ponts i es va dissenyar una xarxa radial de carreteres que unia Madrid amb els ports principals de la perifèria. També es va revitalitzar el comerç exterior, especialment d’ençà que es va decretar la llibertat de comerç amb les colònies americanes (1778).

Decret d’abolició dels furs d’Aragó i València, 1707. Novíssima Recopilació, 3, 3, 1.

6.2 Les reformes econòmiques

«Considerant haver perdut els regnes d’Aragó i de València i tots els habitants per la rebel·lió que varen cometre, faltant enterament al jurament de fidelitat que em varen fer com a legítim Rei i Senyor, [...] he jutjat convenient abolir i derogar completament els referits furs, privilegis, pràctica i costum fins aquí observats en els referits regnes d’Aragó i València, sent la meva voluntat que aquests es redueixin a les lleis de Castella...»

Els Borbó van consolidar a Espanya la monarquia absoluta; i van implantar la centralització politicoadministrativa. • La monarquia absoluta va concentrar tot el poder en la persona del rei. Per aconseguir-ho, els Borbó van apartar la noblesa del poder; van intervenir en els afers de l’Església; gairebé no van convocar les Corts; i van governar amb l’ajuda de secretaris o ministres, que s’encarregaven dels diversos temes de govern. • La centralització politicoadministrativa va ser imposada per Felip V mitjançant els Decrets de Nova Planta del 1707, 1715 i 1716. Aquests suprimien les lleis i les institucions pròpies d’Aragó, València, Catalunya i Mallorca, i implantaven el model castellà. El País Basc i Navarra van ser els únics a mantenir els furs.

Decrets de Nova Planta

6.1 Les reformes polítiques

El nou model d’Estat

Palència

6. EL SEGLE XVIII A ESPANYA (II). LES REFORMES BORBÒNIQUES

La Manxa

Còrdova Jaén

Balears

Múrcia

Sevilla Granada Gibraltar Ceuta Melilla

Canàries

Nova divisió provincial 1 Toro 10 Menorca: del 1713 al 1782 2 Burgos i del 1798 al 1802 3 Madrid en poder 4 Segòvia dels britànics 5 Àvila 6 Toledo 7 Guadalajara 8 Valladolid 9 Navarra

Els Borbó van suprimir els antics regnes peninsulars. En lloc seu, van organitzar el territori en capitanies generals, denominades més tard províncies, governades per un capità general.

Les reformes econòmiques 100

Mar Cantàbrica

200 km Santiago de Compostel·la

Lugo

Oviedo

Ponferrada

Herrera de Pisuerga

Lleó Burgos Benavente Medina de Rioseco Zamora Ciudad Rodrigo Plasència

OCEÀ

Trujillo

Madrid

200 km

Mar Cantàbrica

Ferrol

La Cavada

Tàrrega

La Granja R. F. de Vidre

Barcelona

Saragossa

Tarragona

OC EÀ

Conca

Talavera de Yepes Requena la Reina San Clemente

Múrcia Còrdova Jaén Baeza Constantina Montilla Cabra Baza Lucena Sevilla Guadix Vera Granada Jerez de la Frontera Osuna M Màlaga Cadis Motril Puerto Real Almuñécar MedinaPriego de Córdoba Sidonia Santa Cruz de La Palma Vélez-Málaga La Laguna

Palma de Mallorca

València

San Sebastián de la Gomera

Las Palmas de Gran Canària

Liérganes

Ezcaray R. F. de Panys

Jaca

Tudela

Sòria Valladolid Medina del Campo Segòvia

100

ATLÀNTIC

Àvila R. F. de Teixits Talavera de la Reina R. F. de Teixits

it ed

r er

Sevilla R. F. de Tabacs

Data de fundació 1764 - 1774 1775 - 1779 1780 - 1784 1785 - 1789 Després del 1790

Promogudes pels il·lustrats, buscaven impulsar el desenvolupament econòmic provincial difonent les innovacions tècniques i les noves idees de la fisiocràcia i del liberalisme econòmic.

Extensió del regadiu

Orbaizeta

Eugi Sant Sebastià de la Muga

Segòvia R. F. de Panys Brihuega R. F. de Teixits Guadalajara R. F. de Teixits San Fernando de Henares R. F. de Teixits Madrid R. F. de Tapissos R. F. de Porcellana

ATL ÀN TIC

R. F. és l'abreviatura de Reial Fàbrica

Bergara Sto. Domingo de la Calzada

Foment de la manufactura

Cadis

Jimena de la Frontera

Societats econòmiques

Cartagena Macharaviaya R. F. de Naips

r Ma

i ed

r te

Arsenals Manufactures de fundació reial Fàbrica amb monopoli estatal Siderúrgiques amb destinació militar Fàbriques de capital mixt

Les manufactures eren grans tallers, estatals o privats, on treballaven molts artesans al marge del control dels gremis.

Llibertat comercial

A. E s va realitzar mitjançant la construcció de grans canals, com el de Castella (en la imatge) i l’Imperial d’Aragó. B. Carles III va obrir el comerç amb Amèrica als principals ports espanyols, entre els quals Barcelona.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1.   Llegeix el decret de la pàgina anterior.

c) Q uina frase recull la centralització politicoadministrativa?

a) A quin fet es refereix la frase «per la rebel·lió que van cometre»?

b) Com refecteix el text el poder absolut del rei?

Treballar amb mapes 2. Esmenta les Societats Econòmiques d’Amics del País que es van crear a Catalunya. Quina n’era la finalitat?

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

7. LA CULTURA I L’ART

El rococó, un art cortesà

7.1 La cultura il·lustrada

La decoració de salons

Els il·lustrats van fomentar l’educació pública per evitar la ignorància i el control ideològic de l’Església, aconseguir el progrés econòmic i canviar la societat. Per aconseguir aquests objectius, van impulsar la llengua i la història; van continuar la «revolució científica» iniciada en el segle xvii, i van potenciar les ciències «útils» com la medicina, les ciències naturals, les matemàtiques, la física, la química i la geologia.

7.2 L’art rococó Durant la primera meitat del segle xviii va sorgir a França un estil artístic, el rococó, un art aristocràtic, cortesà, refinat i frívol. • La decoració rococó, realitzada en estuc amb formes delicades, ondulants i irregulars, es va aplicar a salons petits i gabinets. A Espanya va tenir poc èxit, encara que s’hi van decorar algunes sales del Palau Reial de Madrid i del palau de la Granja a Segòvia. • La pintura va usar un dibuix difuminat, colors suaus i temes variats: cortesans, costumistes, amorosos, exòtics i retrats. A França, van destacar Watteau i Fragonard, autor d’El gronxador; i a Espanya Luis Paret, que va pintar La botiga de modes.

Palau d’Amalienburg (Munic, Alemanya).

La pintura Fragonard. El gronxador.

7.3 L’art neoclàssic Iniciat a França durant la segona meitat del segle xviii, va ser un art burgès, auster i racional. No obstant això, va tenir la creativitat limitada pel desig conscient d’imitar els models grecs i romans i per les ensenyances rígides imposades per les acadèmies de belles arts. • L’arquitectura va imitar els models grecs i romans i va adoptar formes pures i senzilles. Els edificis principals van ser esglésies, palaus i edificis públics, com escoles, presons, mercats o hospitals. A França va destacar el Panteó; al Regne Unit, el Museu Britànic i la National Gallery; a Alemanya, la Porta de Brandenburg, i a Espanya, la Porta d’Alcalá, obra de Sabatini; i el Museu del Prado i l’Observatori Astronòmic, tots dos de Juan de Villanueva. A Catalunya són neoclàssiques les façanes del Col· legi de Cirurgia, la Llotja de Comerç i el Palau Moja, a Barcelona. • L’escultura va buscar la bellesa ideal, la senzillesa i la serenitat. Els temes preferits van ser mitològics, història antiga i retrats. L’escultor més famós va ser l’italià Antonio Canova. A Espanya destaquen la madrilenya font de Cibeles, de Francisco Gutiérrez, i el monument a la defensa de Saragossa, d’Álvarez Cubero. • La pintura va buscar la perfecció del dibuix i es va desinteressar del color. Els temes preferits van ser els mitològics i els històrics. A França va destacar David, autor d’El jurament dels Horacis i El rapte de les sabines. I a Espanya, l’alemany Mengs, que va decorar alguns sostres del Palau Reial.

El gronxador representa una escena cortesana, molt del gust del rococó: un home gran empeny una dama al gronxador, la qual mou la falda i llança la sabata a un jove que l’observa amagat entre les branques del jardí.

El neoclàssic, un art burgès B

A. Museu Britànic de Londres. B. El rapte de les sabines, de David C. L’Amor de Psique, d’Antonio Canova. D. Lucrècia morta, de Damià Campeny. E. Façana de la Llotja de Comerç de Barcelona.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació 1.   Analitza les il·lustracions.

a) Quins elements de la façana del Museu Britànic de Londres fan que sembli un temple clàssic?

b) Amb quins adjectius descriuries la decoració de la façana de la Llotja de Comerç de Barcelona?

c) Amb quins termes es pot definir el tema dels quadres de Fragonard i David?

UNITAT 1 » EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

8. CATALUNYA EN EL SEGLE XVIII

Rafael Casanova

8.1 La derrota de 1714 Catalunya es va unir al bàndol dels aliats durant la guerra de Successió. El 1705 l’arxiduc Carles va desembarcar a Barcelona amb l’ajut de la flota britànica i va ser proclamat rei. La capital del Principat va esdevenir el centre d’operacions de l’exèrcit austriacista fins que el tractat d’Utrecht va reconèixer Felip com a rei d’Espanya. Sense el suport de l’arxiduc ni de les tropes austriacistes i angleses, que es van reembarcar, els catalans van optar per resistir en defensa de les seves llibertats. El darrer episodi de la guerra va tenir com a escenari Barcelona, que va patir un setge de més d’un any fins que es va rendir l’11 de setembre de 1714. Felip V va abolir les institucions polítiques catalanes. El decret de Nova Planta, de 1716: • Va establir la figura del capità general com a màxima autoritat de Catalunya en representació del rei, cap de l’exèrcit i president de la Reial Audiència. • Va dividir el territori en corregiments sota el control dels corregidors, segons el model de Castella. • Va crear un nou sistema fiscal que obligava a pagar l’impost del cadastre. • Va instaurar el castellà com a única llengua oficial de l’administració a Catalunya.

El conseller en Cap Rafael Casanova va resultar ferit durant l’assalt de les tropes de Felip V a Barcelona, l’11 de setembre de 1714.

El procés industrial

8.2 La represa econòmica Malgrat la desfeta política, el segle xviii va ser un període de gran creixement econòmic per a Catalunya. • En agricultura, la vinya, l’olivera, l’ametller i l’avellaner van guanyar terreny al conreu del blat. La introducció de la rotació de conreus i l’extensió del regadiu van fer augmentar els rendiments. • Les manufactures tèxtils es van desenvolupar. Es feien draps de llana i, sobretot, indianes, que eren teixits de cotó estampats. • L’activitat comercial va créixer gràcies a la venda de teixits de llana i cotó a la resta de la Península i a l’exportació d’indianes, paper, aiguardent, vi i fruits secs als mercats colonials i del nord d’Europa. Un fet de gran importància va ser l’autorització per part de Carles III que el port de Barcelona pogués comerciar amb Amèrica (1765). Tot i que la majoria de catalans continuaven sent pagesos, la burgesia comercial va créixer i es va fer cada vegada més activa i rica. La natalitat es va incrementar per la riquesa creixent del país i la mortalitat es va reduir pels avenços mèdics i higiènics, i a causa de la desaparició de la pesta bubònica. Durant el segle xviii la població de Catalunya va passar de mig milió d’habitants el 1717 a nou-centes mil persones el 1787. Les àrees que van créixer més van ser les comarques litorals i prelitorals.

Les indianes eren teles de cotó estampades per una sola cara amb colors vius i motius orientals. El procés productiu de les fàbriques d’indianes tenia diverses fases: – Filada. El cotó es convertia en fil – Tissatge. El fil es teixia per obtenir les teles – Blanqueig. Les teles es bullien, es blanquejaven i es deixaven assecar al sol en prats d’indianes. – Estampació. Les teles es tenyien fent servir uns motlles de fusta que tenien dibuixos gravats. Un cop entintats els motlles, aquests pressionaven constantment les teles per tal que el motiu decoratiu hi quedés marcat.

La indústria de les indianes Gràcies a l’elaboració d’indianes, Barcelona va esdevenir un important nucli manufacturer amb més de 13.000 obrers tèxtils a la darreria del segle xviii. Aquesta activitat va establir les condicions econòmiques i tecnològiques perquè Catalunya fos una de les regions més industrialitzades d’Europa en el segle xix.

Manufactures d’indianes a Europa, segles XVII i XVIII

Estocolm

Centres manufacturers

Glasgow

segona meitat del segle XVII de 1700 a 1750 de 1751 a 1778 Londres principals centres difusors

Edimburg Copenhaguen

GRAN BRETANYA

Dublín

Manufactures d’estampació d’indianes al final del segle XVIII més de 100 de 50 a 100 fins a 50

HAMBURG

PRÚSSIA

Bremen Londres

principals mercats de les indianes catalanes entre 1741 i 1758

Berlín

Amsterdam

BÈLGICA

Le Havre París

SAXÒNIA

Frankfurt

Cannstadt Augsburg Munic

FRANÇA

Basilea Neuchatel Lió

Saragossa

Madrid

Zuric

SUÏSSA

Viena

ÀUSTRIA

Avinyó Marsella (1648)

CATALUNYA

Valladolid

Ginebra

BOHÈMIA MORÀVIA

Olot Mataró Barcelona

València Sevilla

Múrcia

Cadis Màlaga

Alacant

Mallorca

Cartagena

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Quines conseqüències va tenir el Decret de Nova Planta per a Catalunya?

Organitzar la informació 2. Per què el segle xviii va ser un període de gran creixement econòmic per a Catalunya?

Treballar amb mapes 3. Quina és la informació més rellevant del mapa en relació amb Catalunya?

UNITAT 1 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Explica amb una frase breu per què han passat a la història aquests personatges:

3. Analitza el mapa i escriu les conseqüències per a Felip V dels tractats d’Utrecht i Rastatt.

REGNE DE SUÈCIA

REGNE DE DINAMARCA I NORUEGA

Montesquieu

Adam Smith

Felip V

REGNE D’IRLANDA

R. Casanova

REGNE DE LA GRAN BRETANYA PROVÍNCIES UNIDES

Ramillies

Montesquieu:

LORENA

REGNE DE FRANÇA

Luxemburg (Àustria)

AT L À N T I C REGNE Villaviciosa DE PORTUGAL Brihuega

REGNE D’ESPANYA

Gibraltar (Gran Bretanya)

Felip V:

PRÚSSIA

IMPERI ALEMANY

Països Baixos (Àustria)

OCEÀ

Adam Smith:

IMPERI RUS

BAVIERA

REGNE DE POLÒNIA

RÍA

SUÏSSA

Blenheim SAVOIA Torí Milà VENÈCIA Mantua (Àustria) (Àustria) TOSCANA GÈNOVA Menorca (Gran Bretanya) Sardenya (Àustria) Intercanviats el 1720

Ceuta (Espanya) Melilla (Espanya)

IMPERI OTOMÀ

Estats dels Presidis (Àustria) Sicília (Savoia) ESTATS PONTIFICIS

Regne de Nàpols (Àustria)

Mar Mediterrània

Rafael Casanova:

Europa després del Tractat d’Utrecht Territoris aliats de Carles d’Àustria Territoris aliats de Felip V Territoris aliats de Felip V i perduts per Espanya

Victòries de Carles d’Àustria Victòries de Felip V

2. Analitza el text i contesta les preguntes. «Un ésser raonable s’hauria de proposar en totes les accions la pròpia felicitat i la dels semblants. La religió, que tot concorre a mostrar-nos-la com l’objecte més important per a la nostra felicitat temporal i eterna, només presenta avantatges per a nosaltres en la mesura que fa la nostra existència feliç en aquest món i ens assegura que complirà les promeses enganyoses que ens fa per a l’altra vida... Els éssers humans, si més no la gran majoria, només mantenen la religió pel costum... gairebé mai no s’han molestat a pensar en els motius de la seva creença.»

4. Observa les imatges i escriu A o B on correspongui. A

D’Holbach. El cristianisme desemmascarat, 1767. a) Escriu tres idees de la Il·lustració que hi ha presents.

b) Digues el nom d’un altre il·lustrat i explica com va criticar l’Antic Règim.

Tema mitològic

Tema costumista

Estil neoclàssic

Estil rococó

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 1

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Els salons i la Il·lustració Durant el Segle de les Llums van ser molt freqüents les reunions o vetllades d’intel·lectuals, artistes, científics i escriptors en els «salons» regentats per dones amb inquietuds culturals i una formació excel·lent. Entre aquests, podem destacar els salons literaris de Mme. de Lambert i Mme. de Tencin; els salons filosòfics de Mme. du Deffand i de Mme. Geoffrin; i els salons filosoficopolítics de Mme. d’Épincy i de Mme. Necker. Totes eren dones afavorides pel naixement o la fortuna, els marits de les quals eren molt liberals, havien mort, o estaven absents. En els salons s’hi barrejaven persones d’estrats socials diferents, totes ben cultes, per conversar o debatre. L’escena corrent en el saló era la lectura en veu alta d’un text, per abordar després un debat dialogat entre els assistents que sovint s’allargava fins al vespre. Els salons van néixer arran de les dificultats trobades per promoure la innovació dels coneixements científics o generar opinió des de les institucions tradicionals. La resistència que les càtedres universitàries i les institucions eclesiàstiques van plantejar a la penetració de qualsevol novetat que no estigués sancionada per la tradició o per les autoritats incontestades, va forçar els il·lustrats a idear altres formes de relacionar-se i generar associacions, acadèmies, tertúlies i una infinitat d’instruments nous de difusió de les llums que propugnaven.

1. Redacta una definició de saló.

Tanmateix, hem d’admetre que la raó il·lustrada, que pretenia la igualtat dels éssers humans, no volia aprofundir en la igualtat dels gèneres, i que aprofundia en la diferència entre homes i dones, qüestió aquesta que s’arrossegava des de feia segles. I és que l’educació de les dones concebia la figura de la dona com a sàvia consellera o educadora de ciutadans, sempre a l’ombra de l’home, fos espòs o fill. Aquesta marginació va ser el brou de cultiu d’un incipient pensament feminista, que es desenvoluparia més endavant amb la «Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana», escrita el 1791 per Olympe de Gouges.

Lectura de Molière, de Jean-François de Troy, cap al 1728.

3. Segons el text, per què van néixer els salons?

Quines qualitats tenien les dones que organitzaven els salons? Tria una resposta. a) Eren dones il·lustrades de París. b) Eren dones cultivades i intel·ligents. c) Miraven d’aprofundir en la igualtat de gènere.

Què defensa el feminisme avui?

Creus que eren feministes les dames dels salons? Respon amb l’ajut del text.

UNITAT

L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

DIMENSIÓ HISTÒRICA • DIMENSIÓ GEOGRÀFICA • DIMENSIÓ CIUTADANA

Inicia un nou aprenentatge A partir de 1770, i en gairebé un segle, un seguit de processos revolucionaris van transformar profundament Europa i les colònies. Com a conseqüència, van desaparèixer les monarquies absolutes i la societat estamental; la burgesia es va convertir en el grup social dominant, i van sorgir estats nous. • Els processos revolucionaris. • Les revolucions americana i francesa. • L’Europa napoleònica i la Restauració. • El liberalisme i el nacionalisme. • Les onades revolucionàries del segle xix.

Àmbit geogràfic Cercle polar àrtic

E À O C

Àrees afectades pel cicle revolucionari Abans del segle XVIII Finals del segle XVIII Segle XIX

Tròpic de Càncer

P A C Í F I C

Equador

O C E À Meridià de Greenwich

Í N D I C

I C N T L À A T

O C E À

Tròpic de Capricorn

Í N D I C

1.500

3.000

4.500

6.000 km

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

JUGA AMB EL TEMPS 1. Descobreix en la unitat quin esdeveniment històric transcendental va esdevenir-se en aquestes dates: a) 4 de juliol de 1776 b) 2 de desembre de 1804 c) 17 de març de 1861 d) 14 de juliol de 1789 e) 27, 28 i 29 de juliol de 1830 f) 1 i 2 de setembre de 1870 La Llibertat guiant el poble, d’E. Delacroix.

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

1. ELS PROCESSOS REVOLUCIONARIS Les reformes il·lustrades no van solucionar els problemes de l’Antic Règim. Per això, el final d’aquest sistema es va produir per la via de la revolució, entesa, en general, com un canvi ràpid i profund respecte a una situació precedent.

1.1 Les revolucions burgeses i el final de l’Antic Règim

La charrette, de Louis Le Nain (1641), en què l’autor presenta el Tercer Estat rural.

Les revolucions es van iniciar a final del segle xviii i van rebre el nom de «revolucions burgeses», perquè van estar protagonitzades per la burgesia i aquest grup social va ser el més beneficiat pels canvis. No obstant això, també hi van participar i se’n van beneficiar altres grups socials. Les revolucions burgeses van ser, abans que res, revolucions polítiques. Però altres aspectes de la vida també van resultar influïts pel desig de canvi i de ruptura amb la situació precedent, com les activitats econòmiques, l’organització social i els estils artístics.

1.2 Els canvis revolucionaris Les revolucions burgeses van produir canvis en diversos àmbits. • En el pla polític, els objectius dels revolucionaris van ser eliminar l’absolutisme i implantar un sistema polític liberal, basat en el respecte als drets de la ciutadania, la sobirania nacional i la divisió de poders. Les primeres revolucions polítiques que es van proposar aconseguir aquests objectius van tenir lloc a l’Amèrica del Nord, el 1776; i a França, el 1789. Tots dos casos es van convertir en models a seguir per part d’altres països europeus i americans que van adoptar les noves idees. La fonda repercussió històrica de la Revolució Francesa justifica que s’hagi pres com a punt final de l’edat moderna i any d’inici d’un altre període històric, l’edat contemporània, que arriba fins als nostres dies. • En el pla econòmic, la Revolució Industrial va deturar el predomini de l’economia agrària i va imposar una nova economia industrial i urbana. • En el pla social, la societat estamental, basada en el naixement i el privilegi, va donar pas a una nova societat de classes, fonamentada en la vàlua i el mèrit personal mesurats per la riquesa. En aquesta nova societat, la burgesia es va convertir en el grup social dominant i el proletariat va irrompre com a nova classe emergent. • En el pla artístic, el neoclassicisme va ser substituït pel Romanticisme i el realisme, que van obrir el camí a les avantguardes artístiques posteriors.

L’aixecament, d'Honoré Daumier (1848).

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Com era la societat en què vi-

vien els pagesos representats en la primera il·lustració?

2. Mira la segona imatge. Tots els membres d’aquesta societat estaven satisfets?

El període revolucionari L’evolució temporal 1773

1776

1789 1793 1800 1781 1783 1787 1791 1796 1799 1804

REVOLUCIÓ AMERICANA

REVOLUCIÓ FRANCESA

1811 1815 1814

1820

PERÍODE NAPOLEÒNIC

1830

1835

1848

RESTAURACIÓ I REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALISTES Victor Manuel II es proclama rei d'Itàlia

Consolat Directori

Segona onada revolucionària

Màxima extensió de l'Imperi napoleònic

Pau de Versalles

Derrota de Yorktown

1871 1870

1861

Tercera onada revolucionària

Es completa la unificació d'Itàlia

Primera onada revolucionària

Caiguda de Napoleó

Declaració d'Independència

Execució de Lluís XVI Assemblea Legislativa i Constitució

Garibaldi

Revolució del 1848 a França

Revoltes liberals a Cadis

Unificació d'Alemanya

Napoleó, emperador

Motí del te

Convocatòria dels Estats Generals

Bullanga anticlerical de Barcelona

Organitzar informació 3. Resumeix en què van consistir els canvis revolucionaris en els àmbits…:

Gestionar informació temporal 4. Consulta l’eix cronològic i anota les dates d’inici i fi de…:

Any inici — any final

a) Polític: La Revolució Americana

La Revolució Francesa

b) Econòmic:

Bismarck

Congrés de Viena

La Restauració

—

• Va afectar aquest període revolucionari a Catalunya?

c) Social:

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

2. LA REVOLUCIÓ DELS ESTATS UNITS A final del segle xviii, les tretze colònies britàniques de la costa est de l’Amèrica del Nord es van independitzar de la Gran Bretanya i van protagonitzar una revolució política.

Les tretze colònies i el conflicte amb Anglaterra NEW HAMPSHIRE

MASSACHUSETTS NOVA YORK

2.1 Les causes del conflicte La causa principal del procés revolucionari va ser el descontentament dels colons, que no tenien representants en el Parlament britànic; depenien de la Gran Bretanya en el comerç; i no podien ocupar els extensos territoris situats a l’oest de les colònies perquè estaven reservats per als britànics. En aquesta situació, la difusió de les idees de la Il·lustració va dur a fer que el govern britànic fos considerat despòtic. L’espurna que va encendre el conflicte va ser l’intent britànic d’implantar impostos nous. Entre altres, la Llei del Timbre de 1765, que obligava a pagar una taxa sobre els documents jurídics i comercials; i l’Acta del Te de 1773, que concedia el monopoli del te a les colònies de la companyia anglesa de les Índies, eximint-la de pagar impostos, i gravava la importació d’altres productes, com ara paper, vidre i plom. Els colons no van acceptar aquestes càrregues noves, al·legant que ells no les havien votat perquè no tenien representants en el Parlament britànic. Això va donar lloc a diferents actes de protesta. El més important va ser l’anomenat Motí del te, esdevingut el 1773 a Boston, quan un grup de colons, disfressats d’indis, va llençar al mar la càrrega de te de tres vaixells britànics.

2.2 La guerra de la Independència La dura repressió de les autoritats britàniques va conduir a la guerra de la Independència (1775-1783), la qual cosa va obligar els rebels a organitzar un exèrcit, dirigit per George Washington. Els representants de les tretze colònies, reunits a Filadèlfia, van aprovar la Declaració d’Independència el 4 de juliol de 1776. Al final, amb el suport francès i espanyol, els britànics van ser derrotats a Yorktown (1781), i per la Pau de Versalles (1783) van reconèixer la independència de les colònies americanes.

2.3 La revolució política i el nou Estat Durant la guerra, els colons van protagonitzar també una revolució política. Així, la Declaració d’Independència de 1776 reconeixia la igualtat de totes les persones; els drets a la vida, a la llibertat i a la felicitat; i la sobirania nacional com a mitjà per garantir-los. Després de la guerra es va crear un nou Estat, el sistema liberal i el funcionament del qual es regula per la Constitució de 1787, la primera escrita de la història. S’hi recollia que el nou Estat s’organitzava com una república federal, i s’hi establien la sobirania nacional i la divisió de poders entre el President, el Congrés i el Tribunal Suprem.

PENNSILVÀNIA

VIRGÍNIA

RHODE ISLAND CONNECTICUT

NOVA JERSEY DELAWARE

MARYLAND

GEÒRGIA

CAROLINA DEL NORD

CAROLINA DEL SUD

250

500

1000

1.500 km

Les tretze colònies Les tretze colònies americanes que es van independitzar de la Gran Bretanya Territoris que es van incorporar als Estats Units posteriorment A partir del 1820, estat de Maine A partir del 1863, estat de Virgínia Occidental

La Declaració d’Independència «Sostenim com a evidents per si mateixes aquestes veritats: que tots els homes són creats iguals; que són dotats pel seu Creador de determinats drets inalienables; entre els quals hi ha el dret a la vida, a la llibertat i a la recerca de la felicitat; que per garantir aquests drets s’institueixen entre els homes els governs, els quals obtenen els poders legítims del consentiment dels governats; que quan s’esdevingui que una forma de govern es faci destructora d’aquests principis, el poble té el dret a reformar-la o abolir-la i instituir un altre govern que es fonamenti en aquests principis...». Thomas Jefferson, 1776.

La revolució política de les tretze colònies La creació d’un nou Estat Articles de la Constitució de 1787

Esquema de la Constitució Constitució de 1787

Article 1. Tots els poders legislatius atorgats en aquesta Constitució correspondran a un Congrés dels Estats Units, que es compondrà d’un Senat i una Cambra de Representants.

Forma de govern

Article 2. Es diposita el poder executiu en un President dels Estats Units.

República Federal

Article 3. Es dipositarà el poder judicial dels Estats Units en un Tribunal Suprem i en els tribunals inferiors que el Congrés institueixi i estableixi d’ara endavant. Article 4. Els Estats Units garantiran, a tot Estat comprès en aquesta Unió, una forma republicana de govern i el protegiran contra invasions [...]. 17 de setembre de 1787.

Cada estat posseeix autonomia per governar Mantenen en comú: – Política exterior – Exèrcit – Finances

Divisió de poders

Legislatiu

Executiu

Judicial

Congrés

President

Tribunal Suprem

Cambra de Representants

Senat

Secretaris

Jutges

Govern

Legisla Aprova el pressupost Controla el Govern

Assegura el compliment de la llei

Elecció directa

Elecció indirecta Ciutadania

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb textos històrics 1. Segons la Constitució de 1787, a qui correspon cada poder? a) Legislatiu:

3. Quines funcions té el Congrés dels Estats Units?

b) Executiu:

c) Judicial:

Participar en l’aprenentatge 4.     Esbrina qui és el personatge que apareix en

els bitllets d’un dòlar dels EUA. Creia en la llibertat i la igualtat? Era propietari d’esclaus? Investiga-ho.

Treballar amb organigrames 2. Per què és federal la República dels Estats Units?

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

3. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799) 3.1 Les causes d’una revolució històrica A França, la revolució va esclatar per causes diverses: • P olítiques i ideològiques. En la segona meitat del segle xviii, la Il·lustració va criticar l’absolutisme, i la revolució americana va mostrar que era possible enderrocar-lo. • S ocials i econòmiques. Tots els grups socials estaven descontents. La noblesa i el clergat havien perdut poder a causa de l’absolutisme reial i, tot i la seva riquesa, molts tenien dificultats econòmiques a causa de les despeses elevades que generaven. La burgesia no tenia influència política i veia com els negocis quedaven obstaculitzats pel control monàrquic de l’economia. Els pagesos, angoixats pels impostos, amb prou feines subsistien. I els grups populars urbans vivien en la misèria.

3.2 L’espurna revolucionària L’espurna o causa immediata que va encendre la Revolució va ser una doble crisi econòmica: d’una banda, una crisi alimentària provocada per les males collites dels anys anteriors, que van estendre la fam arreu del país; i de l’altra, una crisi financera motivada per l’endeutament de l’Estat a causa de les altes despeses militars i de la cort. L’única solució enfront d’aquest darrer problema era que els privilegiats paguessin impostos. Davant de la negativa d’aquests a fer-ho, el rei Lluís XVI va convocar el 1789 els Estats Generals, una assemblea d’origen medieval que no es reunia des del 1614 i estava formada per representants dels tres estaments. Era l’única institució de poder per aprovar impostos nous. Abans de la reunió, cada estament va redactar els «quaderns de queixes», perquè els representants les exposessin.

3.3 L’inici de la Revolució. La convocatòria dels Estats Generals Les sessions de l’assemblea es van iniciar el 5 de maig de 1789. La discussió inicial es va centrar en la forma de votar. La noblesa i el clergat volien un vot per a cada ordre o estament, mentre que el Tercer Estat, més nombrós, exigia un vot per cap. En rebutjar-se les seves peticions, els representants del Tercer Estat es van proclamar Assemblea Nacional, o representants de tota la nació. Lluís XVI, alarmat, va tractar de dissoldre-la, però no ho va aconseguir. Al contrari; els representants es van traslladar a la sala pròxima del Joc de Pilota, i van jurar que no es dissoldrien fins que no s’hagués aprovat una constitució. S’iniciava d’aquesta manera un procés revolucionari que va tenir repercussions arreu del món i va servir de model a moltes revolucions posteriors.

Els quaderns de queixes Quadern de queixes d’Amont «La conservació dels privilegis personals i de les distincions que la noblesa ha tingut en tots els temps són atributs que la distingeixen essencialment dels altres i que no podran ser atacats ni destruïts.» Quadern de queixes d’Orleans «Que es mantinguin els eclesiàstics en el gaudi de tots els delmes de qualsevol naturalesa que posseeixin sense que ningú pugui, per cap motiu, pronunciar-se contra aquestes possessions.» Quadern de queixes de Nimes «Supliquem humilment a Sa Majestat que ordeni la supressió de tots els privilegis atribuïts a totes les terres considerades com a nobles…, i que els impostos de qualsevol naturalesa…, es reparteixin entre totes les terres, siguin nobles o plebees, en funció del valor en el cadastre.»

Evolució del preu del blat a França, 1756-1790 Lliures franceses (segle XVIII)

34 32 3

30 28

26 24 5

18 16 14 1756 1760

2 Anys

1765

1770

1775

1 Guerra dels Set Anys

2 Pau de París

3, 5 i 6 Crisi financera

7 Fallida

1780

1785

1790

4 Guerra d'Independència dels Estats Units

Els inicis del procés revolucionari El jurament en el saló del Joc de Pilota Acta de la sessió

«Considerant l’Assemblea Nacional que [...] res no pot impedir que prossegueixin amb les deliberacions en qualsevol lloc on es vegi forçada a establir i que [...] en qualsevol lloc on estiguin reunits els seus membres, allà es troba l’Assemblea Nacional [...]. Decideix que tots els membres d’aquesta Assemblea, al moment, presten jurament de no separar-se mai, i de reunir-se en qualsevol lloc on les circumstàncies ho exigeixin, fins que la constitució del regne estigui establerta.» 20 de juny de 1789.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre la realitat històrica 1. Llegeix els textos de la pàgina anterior i uneix amb fletxes. Amont •

• Tercer Estat •

• Cal conservar els privilegis personals.

Orleans •

• Clergat •

• Els delmes s’han de mantenir.

Nimes •

• Noblesa •

• Totes les terres han de pagar impostos.

Quins fets van ser l’espurna que va fer esclatar la Revolució? a) La Il·lustració havia posat en dubte la legitimitat de l’absolutisme. b) Els camperols i els grups populars urbans vivien en la pobresa. c) Les males collites van estendre la fam arreu de França. d) La burgesia volia tenir més influència política. e) Les finances públiques van fer fallida per l’endeutament de l’Estat.

3. Explica, amb l’ajut del gràfic, una de les causes immediates de la Revolució.

4. Descriu, amb l’ajut del text, el que passa en la il·lustració.

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

4. L’EVOLUCIÓ DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789)

4.1 L’Assemblea Constituent (1789-1791) El 7 de juliol de 1789 l’Assemblea Nacional va decidir transformar-se en Assemblea Constituent, per tal de dotar França d’una constitució. Per defensar-la, el poble de París va assaltar el 14 de juliol la fortalesa-presó de la Bastilla per prendre les armes. Les primeres disposicions aprovades per l’Assemblea Constituent van ser l’abolició del feudalisme, en eliminar els drets senyorials i el delme i nacionalitzar els béns de l’Església, i l’aprovació d’una Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789), que reconeixia els drets de llibertat, propietat i igualtat davant la llei. Dos anys després, va aprovar la Constitució de 1791. S’hi proclamava la sobirania del poble i s’establia la divisió de poders i el sufragi censatari o restringit als propietats.

4.2 L’Assemblea Legislativa (1791-1792) Després d’aprovar-se la Constitució, l’Assemblea Constituent es va dissoldre i va ser substituïda per una Assemblea Legislativa, que va haver d’enfrontar-se a diversos problemes. Els més importants van ser l’oposició dels nobles exiliats; que van conspirar des de l’exterior contra la Revolució; l’oposició del rei, que va ser detingut quan intentava fugir del país (1791); i la guerra contra Àustria i Prússia. També es van produir enfrontaments entre revolucionaris moderats —els girondins—, i grups radicals —els jacobins—, que agitaven els sans-culottes. Per resoldre aquests problemes, l’Assemblea Legislativa va nomenar una nova assemblea, denominada Convenció.

4.3 La Convenció (1792-1795) La Convenció va estar dominada inicialment pels girondins. En aquest període es va abolir la monarquia, es va proclamar la República (1792), i es va processar i guillotinar Lluís XVI (1793). Davant d’aquest fet, les potències absolutistes europees van declarar la guerra a França. El descontentament popular davant de la guerra va permetre als jacobins radicals accedir al poder, el 1793. El seu líder, Robespierre, va rebutjar la invasió estrangera; va promulgar una constitució (1793) que permetia el sufragi universal masculí; va dictar mesures econòmiques favorables al poble; i va eliminar l’oposició amb el terror i la guillotina. Espantada, la Convenció va deposar i guillotinar Robespierre. El poder va passar a diputats del centre, que van elaborar la Constitució de 1795, més moderada i amb sufragi restringit.

4.4 El Directori i el Consolat (1795-1799) El poder executiu va recaure en un Directori de cinc membres. En les guerres exteriors va destacar el jove general Napoleó Bonaparte que, aprofitant el seu prestigi, va donar un cop d’Estat (1799) i va substituir el Directori per un Consolat integrat per tres cònsols. Finalment, Napoleó va aconseguir ser nomenat primer cònsol.

[...] L’Assemblea Nacional reconeix i declara… els drets següents de l’home i del ciutadà: Article 1. Els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets. Les distincions socials només poden fundar-se en la utilitat comuna. Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l’home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió. Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la Nació… Article 6. La llei és l’expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a contribuir en l’elaboració de la llei, personalment o per mitjà dels seus representants. Ha de ser la mateixa per a tothom... Com que tots els ciutadans són iguals davant la llei, tots són igualment admissibles en tota dignitat, càrrec o ocupació pública, segons les seves capacitats i sense cap altra distinció que la de les virtuts i els talents que tinguin.

La Constitució de 1791 Preàmbul L’Assemblea Nacional… decreta l’abolició irrevocable de les institucions que vulneraven la llibertat i la igualtat de drets. Ja no hi ha noblesa, ni distincions hereditàries, ni règim feudal, ni justícies patrimonials. Ja no hi ha adquisició per herència de cap ofici públic. Ja no hi ha, per a cap part de la Nació ni per a cap individu, privilegi o cap excepció al dret comú de tots els francesos. Article 1 (11). La sobirania [...] pertany a la Nació. Article 3 (13). El Poder Legislatiu es delega en una Assemblea Nacional composta per representants temporals, lliurement elegits pel poble [...].

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Gestionar informació temporal 1.   Elabora un eix cronològic amb les etapes i els esdeveniments principals de la Revolució Francesa, començant per la convocatòria dels Estats Generals.

Reconèixer drets 2. Llegeix les lleis fonamentals de la Revolució i respon:

a) Com neixen els homes?

Per grups, valoreu el fet que es parli només d’homes i de ciutadans i mai de dones ni de ciutadanes. Explica’n el perquè a continuació.

b) Quins són els drets naturals?

c) On resideix la sobirania?

d) Com s’exerceix el Poder Legislatiu?

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

5. L’EUROPA NAPOLEÒNICA (1799-1814) 5.1 Napoleó. Del Consolat a l’Imperi En la seva etapa com a primer cònsol (1799-1804), Napoleó va aconseguir consolidar les conquestes de la Revolució, en assolir la pacificació del país i dur a terme nombroses reformes internes. • La pacificació del país la va aconseguir eliminant l’oposició radical, permetent la tornada de la noblesa exiliada, i signant un acord o concordat amb la Santa Seu (1801). Hi reconeixia la religió catòlica; a canvi, l’Església no reclamaria les terres confiscades al clergat durant la Revolució. • Les reformes internes més importants van ser el Codi Civil del 1804, que recollia els èxits revolucionaris (igualtat davant la llei, llibertat, propietat i separació entre l’Església i l’Estat); la implantació de la llibertat econòmica; la creació d’una assistència social pública; el foment de la instrucció pública; i la construcció de nombrosos monuments a París. Aquests èxits van atorgar una gran popularitat a Napoleó. Per això el van nomenar cònsol vitalici, el 1802; i, més tard, emperador dels francesos, el 1804, amb l’aprovació popular expressada en un plebiscit o consulta al poble.

Napoleó Bonaparte (1769-1821). Militar de carrera, va destacar com a geni militar durant el govern del Directori, després de vèncer els austríacs a Marengo i el sultà turc d’Egipte en la batalla de les Piràmides. Aquests èxits el van convertir en la figura més popular de França.

Napoleó en la batalla de Wagram.

Campanya de Napoleó a Rússia.

5.2 L’Imperi napoleònic (1805-1815) Napoleó es va proposar també estendre la Revolució creant un gran imperi europeu sota l’autoritat de França. Així, entre 1805 i 1810 es va enfrontar a diverses coalicions de països europeus que es van formar contra ell, les quals va vèncer en successives batalles: Austerlitz, Ulm, Jena, Eylau, Friedland i Wagram. Va aconseguir, així, dominar gran part de l’Europa occidental. L’única excepció va ser el Regne Unit, estat insular que va derrotar la flota napoleònica a Trafalgar (1805) i va resistir el bloqueig econòmic decretat per Napoleó (1806). En els països conquerits, Napoleó va confiar el govern a familiars o a generals francesos. Tots van difondre les idees revolucionàries, van promulgar constitucions, van implantar el Codi Civil Napoleònic i van abolir els impostos senyorials i el delme.

5.3 La caiguda de Napoleó La dominació francesa no va ser acceptada en molts països, on va provocar moviments nacionalistes contraris a la dominació estrangera. Després del fracàs del Gran Exèrcit enviat contra Rússia (1812) i la derrota a Espanya (1814), una coalició de potències europees integrada pel Regne Unit, Àustria, Prússia i Rússia va entrar a París. Napoleó va ser desterrat a l’illa d’Elba, i es va restablir la monarquia a França en la persona de Lluís XVIII. L’any següent, Napoleó va fugir de l’illa i va recuperar el poder durant cent dies. Però els aliats el van derrotar definitivament a Waterloo (1815) i el van desterrar a l’illa de Santa Helena, on va morir el 1821.

Per combatre els adversaris, Napoleó va dur a terme nombroses campanyes militars amb un exèrcit ben format i equipat: la «Gran Armée». Gràcies a aquest exèrcit i al seu geni militar, Napoleó va vèncer els adversaris entre 1805 i 1807 en moltes campanyes (A) i va aconseguir formar un gran imperi. No obstant això, a partir de 1812 va patir greus revessos a Espanya i a Rússia (B), que el van dur a la derrota i al desterrament a l’illa d’Elba.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Diferenciar idees essencials 1. Aquesta frase és de Napoleó: «La meva veritable glòria no és haver guanyat quaranta batalles; Waterloo eclipsarà el record de tantes victòries. El que no serà esborrat, el que viurà eternament, és el meu Codi Civil». Valora la importància del Codi Civil napoleònic i digues-ne la data.

Treballar amb mapes històrics Les campanyes napoleòniques. Formació i caiguda de l’Imperi L’Europa napoleònica el 1812 Imperi francès REGNE UNIT

Estats depenents de l’Imperi francès

DE LA G R A N B R E TA N YA

Estats independents aliats de l’Imperi francès

REGNE

DINAMARCA

DE SUÈCIA

Mar del Nord

DEL NORD

GRAN DUCAT DE MECKLENBURG

REGNE D’HOLANDA

Principals batalles entre 1805

L FÀ ST

via

dà

GRAN DUCAT DE TOSCANA

àb

REGNE DE SARDENYA

PROVÍNCIES IL·LÍRIES

Melilla (Espanya)

Còrsega

IM PE RI A US TRÍA C

Ceuta (Espanya)

Austerlitz M

Elba

Gibraltar (RU)

IM PE RI RUS

DUCAT DE LUCCA

REGNE D’ESPANYA

GRAN DUCAT DE VARSÒVIA

Jena

BAVIERA

REGNE D’ITÀLIA

REGNE DE PORTUGAL

REPÚBLICA HELVÈTICA

AT L À N T I C

Friedland Eylau

IA SS

Ulm

F RANÇA

OCEÀ

500 km

SAXÒNIA

CONFEDERACIÓ DEL RIN

Jena i 1815

250

REPÚBLICA DE GDANSK

E W GRAN DUCAT DE BERG Waterloo

Fronteres de la Confederació del Rin

Bàltica

I NORUEGA

I IRLANDA

Estats enemics de l’Imperi francès

Trafalgar

Mar

REGNE DE

Valàquia

MONTENEGRO

IM PE RI

ESTATS PONTIFICIS REGNE PIOMBINO DE NÀPOLS

OTOM À Corfú

Mar REGNE DE SICÍLIA

Illes Jòniques

Mediterrània

2. Observa el mapa i escriu els noms dels estats actuals que van formar part de l’Imperi francès o en van dependre.

• Quins estats actuals van ser enemics de Napoleó i no s’hi van aliar mai?

Gestionar informació temporal 3. Ordena cronològicament aquests fets de la biografia de Napoleó, del més antic (1) al més recent (6): Derrota a Espanya Cònsol vitalici Batalla de Waterloo

Primer cònsol Campanya de Rússia Emperador de França

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

6. L’ÈPOCA DE LA RESTAURACIÓ La derrota definitiva de Napoleó va obrir un nou període a Europa en el qual es va intentar restaurar l’absolutisme. Tanmateix, van acabar imposant-se el liberalisme i el nacionalisme, dues noves ideologies sorgides de la Revolució Francesa.

6.1 El retorn a l’absolutisme Entre 1814 i 1815, les potències vencedores de Napoleó (el Regne Unit, Àustria, Prússia i Rússia) es van reunir en l’anomenat Congrés de Viena. Tenia dos objectius: • La restauració de l’Antic Règim. Va significar el restabliment en els trons dels monarques deposats per Napoleó. • La reconstrucció del mapa polític d’Europa. Amb aquest fi, van obligar França a tornar als límits del 1791 i es van repartir territoris. El traçat de les noves fronteres, però, es va fer sense tenir en compte els desitjos d’alguns pobles, els quals van quedar separats o units contra la seva voluntat. A Viena també es va acordar la convocatòria periòdica de congressos, on es tractarien diplomàticament les possibles disputes entre països; i es va autoritzar la intervenció de les potències en qualsevol país amenaçat per una revolució. Finalment, el 1815, es van crear dos grups d’aliances per assegurar l’ordre establert: la Santa Aliança, formada per Àustria, Prússia i Rússia, a la qual després es van sumar altres estats, i la Quàdruple Aliança, formada per Àustria, Prússia, Rússia i el Regne Unit.

6.2 Les noves ideologies Tot i els intents absolutistes, la Restauració no va poder impedir l’expansió per Europa de noves idees i valors, representats pel liberalisme i el nacionalisme. • El liberalisme defensava la llibertat individual, plasmada en el reconeixement de drets als ciutadans; la igualtat davant la llei, la supressió de privilegis; i la implantació de règims constitucionals, basats en la sobirania nacional i la divisió de poders. La ideologia liberal es va estendre, sobretot, entre els burgesos i les classes populars de les grans ciutats. • El nacionalisme sostenia que el marc fonamental de la vida de les persones és la nació, o comunitat amb trets propis derivats d’una història, una llengua o una cultura comunes. El seu objectiu era que cada nació tingués un Estat propi (estat nació); i, per tant, reclamava que les fronteres de les nacions coincidissin amb les dels estats. La ideologia nacionalista es va estendre pels territoris sotmesos a un poder estranger, com Grècia; o pels que aspiraven a formar un Estat unificat, com és el cas d’Itàlia i Alemanya.

El Congrés de Viena i la Santa Aliança El dret d’intervenció

«[...] s’estén únicament als casos extrems en els quals, a causa de revolucions violentes, l’ordre públic es troba tan deteriorat en un Estat que el govern perd la força [...]. En aquest estat de coses, el dret d’intervenció correspon [...] a tot govern exposat als perills de ser arrossegat per un torrent revolucionari.» Constitució de la Santa Aliança (1815) «En nom de la molt Santa i indivisible Trinitat. Ses Majestats l’Emperador d’Àustria, el Rei de Prússia i l’Emperador de Rússia, com a conseqüència dels grans esdeveniments que han marcat Europa en el curs dels tres últims anys [...]. En conseqüència, Ses Majestats han convingut els articles següents: Art. I. D’acord amb les paraules de les Santes Escriptures, que ordenen tots els homes a entendre’s com germans, els tres monarques contractants romandran units pels llaços d’una veritable i indissoluble fraternitat i es consideraran com compatriotes, es prestaran en qualsevol ocasió i en tot lloc assistència, ajuda i socors. Art. II. En conseqüència, l’únic principi en vigor, ja sigui entre dits governants, ja sigui entre els súbdits, serà el de prestar-se recíprocament servei. Fet, triplicat i signat a París l’any de gràcia de 1815, el 26 de setembre. Francesc, Frederic-Guillem i Alexandre.»

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre textos escrits 1. Llegeix els documents de la pàgina anterior i explica què era la Santa Aliança i quins estats en formaven part.

Treballar amb mapes històrics El nou mapa polític d'Europa Europa el 1815

Islàndia (Din.)

Annexions de: Àustria

a b c d e

Mar de Noruega

Dinamarca Prússia

REGNE DE SUÈCIA

Suècia Regne de Piemont-Sardenya

Regne Unit

Mar del Nord REGNE DE

Territoris controlats per Àustria

REGNE UNIT DINAMARCA DE GRAN BRETANYAHelgoland (RU) I IRLANDA

Unió de Bèlgica, Luxemburg i Holanda

500

REGNE DELS PAÏSOS BAIXOS

1.000 km

A S I Ú S R P

g h i k l m j

REGNE DE PIEMONTSARDENYA

Gibraltar (RU)

M a r

Valàquia

via

REGNE D’ESPANYA

ldà

REGNE DE PORTUGAL

àb

OCEÀ

AUSTRÍAC

IMPERI

Niça

REPÚBLICA DE CRACÒVIA

Viena

Savoia

BAVIERA

Luxemburg

REGNE DE FRANÇA

IMPERI RUS

Polònia

Berlín

Illes Anglonormandes (RU)

AT L À N T I C

Mar Bàltica

Estats de la Santa Aliança Límits de la Confederació Germànica 250

g h i j k l m

Sant Petersburg

Rússia

Finlàndia

Noruega

Lauenburg HANNOVER SAXÒNIA WÜRTTEMBERG CONFEDERACIÓ HELVÈTICA PRINCIPAT D’ANDORRA Llombardia i Vèneto Parma Mòdena Gènova LUCCA Toscana ESTATS PONTIFICIS

Mar Negra

Sèrbia MONTENEGRO

IMPERI REGNE DE LES DUES SICÍLIES

OTOMÀ

Illes Jòniques (RU)

Ceuta Melilla

Malta (RU)

M e d i t e r r à n i a

Observa el mapa d’Europa el 1815 i contesta: a) Quin va ser l’objectiu de la reconstrucció del mapa d’Europa?

b) Quins països van realitzar annexions territorials?

UNITAT 2 » L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

7. LIBERALISME I NACIONALISMES Durant la primera meitat del segle xix, la restauració de l’absolutisme i l’extensió del liberalisme van donar lloc a noves onades revolucionàries.

7.1 Les revolucions de 1820, 1830 i 1848 Les revolucions de 1820 es van centrar en l’àrea mediterrània i a Rússia. Hi van tenir un paper destacat els oficials de l’exèrcit i les societats secretes. Així, els liberals van protagonitzar alçaments antiabsolutistes a Espanya, Portugal, Nàpols, Piemont i Rússia. Inicialment alguns monarques van haver d’acceptar constitucions; però, al capdavall, es va imposar l’absolutisme. Les revolucions de 1830 van afectar gairebé tot Europa, i van dur els liberals al poder en molts estats. Es van iniciar a França, amb la destitució de Carles X i la implantació de la monarquia constitucional de Lluís Felip d’Orleans. Després, la Revolució es va estendre a Bèlgica, que va aconseguir la independència d’Holanda; i a Espanya, Portugal, Polònia i diversos estats italians i alemanys. No obstant això, una vegada conquerit el poder, el liberalisme va limitar els drets i les llibertats i va implantar el sufragi censatari o restringit. Les revolucions de 1848 van tenir més extensió i participació popular, i van ser més radicals. Van partir de França, on Lluís Felip es va veure obligat a abandonar el tron, es va proclamar la Segona República i es va implantar una constitució que establia el sufragi universal masculí. La Revolució va afectar també Prússia, Àustria-Hongria, Suïssa, la Confederació Germànica i alguns estats italians. Com a conseqüència d’aquestes revolucions, molts països de l’Europa occidental es van dotar de constitucions en les quals es reconeixia el sufragi censatari masculí. França va mantenir el sufragi universal masculí. I la servitud es va abolir a gairebé tota l’Europa central i oriental, llevat de Rússia.

7.2 Nacionalismes i nous estats Les idees nacionalistes van afavorir els processos d’unificació d’Itàlia (1859-1870) i d’Alemanya (1864-1871). El procés d’unificació italià va ser dirigit pel regne de Sardenya-Piemont. Els protagonistes van ser el rei Víctor Manuel II, el seu primer ministre Cavour i el revolucionari Garibaldi. El nou Estat va implantar un sistema polític liberal basat en el sufragi censatari. La unificació alemanya va estar protagonitzada pel canceller Bismarck i el regne de Prússia, regit per Guillem I. Després de derrotar Àustria i França es va instaurar el II Reich o Imperi alemany, que va adoptar una constitució que establia el sufragi universal masculí i un sistema polític federal. Àustria en va quedar exclosa. També van impulsar el sorgiment d’estats nous: independència de Grècia respecte de l’Imperi turc el 1829, de la majoria de les colònies espanyoles respecte de l’Amèrica Llatina el 1825 i de Bèlgica respecte del regne dels Països Baixos el 1839.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Expressar opinions 1.   Llegeix el text i contesta: «No voldria perjudicar ni ofendre les classes laborioses. [...] Però entenc que el patriotisme que dona el valor de morir per la pàtria és diferent del que fa capaç de conèixer bé els interessos que té. Es requereix, per tant, una altra condició, a més del naixement o la majoria d’edat. Aquesta condició és l’oci, indispensable a l’adquisició de la cultura i el recte criteri. Només la propietat fa els homes capacitats per a l’exercici dels drets polítics». B. Constant: Principis de política, 1815. a) De quin tipus de sufragi és partidari l’autor?

b) Estàs d’acord o en desacord amb l’autor? Per què?

Treballar amb mapes 2.   Observa els mapes i con-

Escenaris Itàlia SUÏSSA

testa: a) Quins regnes van dirigir totes dues unificacions?

SAVOIA

VÈNETO LLOMBARDIA

IMPERI FRANCÉS

Milà

Torí

M Ò DE NA

Gènova PARMA PRINCIPAT D’ANDORRA

NIÇA

Niça

Bolonya

Florència

REGNE DE PIEMONTSARDENYA

La unificació italiana

ESTATS PONTIFICIS

MONTENEGRO

Mar Adriàtica

Roma

Còrsega

Regne de PiemontSardenya del 1815 al 1859 Incorporació de Llombardia i conquesta dels regnes del sud (1859-1860)

IMPERI OTOMÀ

SAN MARINO

TOSCANA

REGNE D’ESPANYA

IMPERI AUSTROHONGARÉS

Venècia

REGNE DE LES DUES SICÍLIES

Nàpols

Sardenya

Territoris cedits a França el 1860

Mar Tirrena

Annexió de Venècia (1866) Conquesta de la resta dels Estats Pontificis (1870)

Mar

Frontera d'Itàlia el 1870 0

b) A més d’aquests territoris, quins altres van formar part de les noves nacions?

100

200

Mar Jònica

Palerm

Sicília

Mediterrània

300 km

Abans de la unificació, set estats es repartien la península italiana, alguns sota el domini estranger. Els més importants eren el regne de Sardenya-Piemont al nord, els Estats Pontificis al centre i el regne de les Dues Sicílies al sud. A més, la monarquia austríaca mantenia el control sobre altres territoris, com la Llombardia, el Vèneto i els ducats de Toscana, Mòdena i Parma.

Itàlia: Alemanya REGNE DE DINAMARCA

Mar del Nord REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA I IRLANDA

Mar Bàltica

SLESVIG HOLSTEIN

HANNOVER

REGNE DELS PAÏSOS BAIXOS

Unificació dels estats alemanys del nord (1866)

cia Alsà

Regne de Prússia (1815-1866)

WÜRTTEMBERG

Polònia Silèsia

TURÍNGIA

IMPERI RUS

B AV I ER A

IMPE R I A UST ROHONGARÉS

BADEN

SUÏSSA

Estats autònoms del nord

Límits de la Confederació d’Alemanya del Nord (1867)

Unificació dels estats alemanys del sud (1871)

Límits de l’Imperi alemany (1871)

Conquestes de Prússia a França

Posnània

2 Lorena

La unificació d’Alemanya

Brandenburg

SAXÒNIA SS

NASS

nia

nà Re

REGNE DE BÈLGICA

I MPE R I F R ANCÈ S

Pomerània

MECKLENBURG

Westfàlia

Prússia:

REGNE DE SUÈCIA

1 OLDENBURG 2 GRAN DUCAT DE LUXEMBURG

100

200 km

Abans de la unificació, Alemanya es configurava com una confederació composta per una multitud de petits estats sobirans. Hi destacaven Prússia i Àustria.

UNITAT 2 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

» POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE 1. Ordena de manera cronològica, des del més antic al més recent, aquests esdeveniments:

4. Llegeix el text i constesta les preguntes.

a) Coronació de Napoleó. b) Declaració d’Independència de Filadèlfia. c) Mort de Lluís XVI. d) Batalla de Waterloo. e) Congrés de Viena. f) Assalt a la Bastilla. g) Abdicació de Carles X.

2. Assigna cada frase a una etapa de la Revolució

Francesa. a) La primera màxima de la nostra política ha de ser conduir la gent per la raó i els enemics del poble pel terror.

b) Jo estava furiós i vaig córrer a dir, a tots els qui vaig trobar, que creia que el rei se n’anava.

c) Els delmes de qualsevol tipus queden suprimits.

d) La meva conclusió és que el tirà sigui jutjat per la Convenció i que el seu càstig sigui la mort.

3. Relaciona cada personatge amb el país corresponent.

Bismarck • Garibaldi •

• Itàlia

«El Terror» va començar el setembre de 1793 i va durar fins al març de 1794. Va ser el període més sagnant de la Revolució Francesa, perquè en tan curt espai de temps van morir a la guillotina més de 40.000 persones. El protagonista principal va ser Robespierre, que considerava el terror «una justícia, ràpida, severa i inflexible» contra els contrarevolucionaris. De fet, en el discurs que va fer davant la Convenció el 5 de febrer de 1794 va afirmar: «Hem d’ofegar els enemics interns i externs de la República o morir». a) Quines raons van donar els revolucionaris per actuar com ho van fer?

• Alemanya

Lluís Felip d’Orleans • Washington • Josep I •

• França • Rússia

Caterina II • Víctor Manuel II • Lluís XVI •

• EUA • Portugal

b) Et semblen lícites o il·lícites aquestes raons? Emet una opinió raonada sobre la qüestió.

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 2

» POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES Els drets humans al món El 10 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans, una jornada en què es rememora la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans adoptada per l’Assemblea General de l’ONU l’any 1948. Aquesta declaració afirma que els drets humans tenen diverses característiques: són universals, imprescriptibles, inalienables i irrenunciables. El reconeixement legal d’aquests drets ha tingut una llarga història, perquè alguns han estat inclosos en les lleis abans que d’altres. Per exemple, els drets civils i polítics es van reconèixer, en part, a final del segle xviii, i tenien la funció principal de garantir la participació de tothom en les qüestions públiques. Alguns drets humans 1. A la vida. 2. A la integritat personal física, psíquica i moral. 3. A la llibertat personal. 4. A fer peticions davant de les autoritats. 5. A la llibertat d’expressió. 6. A la protecció de la llibertat de consciència i de religió. 7. A reunir-se lliurement i a associar-se. 8. A la identitat i la nacionalitat. 9. A la propietat privada. 10. A circular i a residir en el territori d’un Estat. 11. A un judici just. 12. A la presumpció d’innocència. 13. A la defensa. 14. A no ser discriminat. 15. A treballar.

Què són els drets humans? Tria la resposta que consideris més encertada: a) Són obligacions que tenim les persones. b) Són drets inherents a tots els éssers humans. c) És una llista de deures dels estats. d) Són una cosa que ve de la història.

16. A la salut. 17. A la cultura. 18. A la protecció i assistència familiar. 19. A l’assistència d’infants i adolescents. 20. A rebre protecció i assistència durant l’embaràs i el part. 21. A una alimentació, indumentària i llar adequats. 22. A l’educació pública i gratuïta en tots els nivells d’ensenyament. 23. A un medi ambient sa i equilibrat. 24. A l’autodeterminació dels pobles. 25. A la protecció de la salut i a una informació adequada amb relació al consum i ús de béns i serveis. 26. A viure en pau. 27. Al desenvolupament humà econòmic i social sostenible.

Relaciona cada frase amb una característica pròpia dels drets humans: a) No els podem cedir. b) Mai no deixen de tenir validesa.

c) Tots els tenim pel simple fet de ser persones.

Civils i polítics:

d) Ningú no pot renunciar-hi.

Econòmics, socials i culturals:

En el quadre superior es detallen un total de vint-i-set drets humans. Escriu-ne tres en cada grup:

Foment de la solidaritat i de la pau:

Els primers drets civils i polítics es van reconèixer a final del segle xviii. Tria, de la llista superior, dos drets aconseguits gràcies a les revolucions americana i francesa.