Soc al teu costat

La gent que ens envolta sovint està alegre, preocupada, enfadada… És fàcil d’adonar-se que una persona se sent així, però sovint ens resulta difícil d’entendre per què. Del fet de ser capaços d’entendre com se senten els altres, en diem tenir empatia.

Quan les persones s’enfaden per petites coses és perquè tenen algun problema més gran que no coneixem. En comptes d’enfadar-nos i discutir, hem d’aturar-nos a reflexionar una mica:

La tristesa no sempre fa plorar.

Si veiem que un company o una companya no riu, no parla gaire, no vol jugar o ha perdut la gana, segurament és que està trist o trista.

No hem de preguntar-li què li passa; ja ens ho dirà ell si creu que ho ha de fer.

Té un problema que no conec? La puc ajudar? De vegades val més deixar temps a la persona perquè es calmi i no dir-li res. Si nosaltres també ens enfadem per la situació, podem respirar profundament o comptar fins a 10 per dins.

Quan algú que coneixem està trist, li hem de fer saber que som al seu costat.

ACTIVITATS

11. Estar de mala lluna. De vegades la sang ens bull i voldríem cridar. Ens enfadem per qualsevol cosa. Com és això? Fes una llista dels motius que et fan estar de mala lluna:

Quants d’aquests motius són realment importants? Quants estan relacionats amb petites coses? Compartiu els motius amb tota la classe i debateu sobre aquells que us fan estar de mala lluna.

12. Soc aquí. Llegeix el poema que tens al teu espai personal del web de Barcanova.

Què transmet el poema? Tens alguna amiga o algun amic a qui dedicaries un poema com aquest?

13. Empatitzem amb els altres. Llegiu en veu alta les històries següents:

La Laia és molt entremaliada. L’altre dia estàvem jugant a futbol i tota l’estona agafava la pilota amb les mans i no parava de riure. Al final vam parar de jugar i la vam deixar sola. Com et fa sentir això?

Com creus que se sent la protagonista de la història?

En Joan és molt sensible. L’any passat tenia moltes ganes d’anar de colònies. Tota l’estona parlava d’això. Un cop vam ser a la casa de colònies, es va enyorar una mica i, fins i tot, se li va escapar alguna llàgrima, però li va passar de seguida. Com et fa sentir això?

Com creus que se sent el protagonista de la història?