N NTEMEEIX Co dilMEde
coneixements
Autoria:
Breogan Tosar
Jordi Castellví
Mariona Massip
Marta Baqué
4 Programa Experimenta EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Mariajosep Sintes
Edició: Jaume Reula
Correcció: Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Gemma Vadillo
Maquetació: Judit Sunyol
Coordinació tècnica digital: Núria Algarra
Il ·lustració de la coberta: Martuka
Il lustracions: Juan Manuel Moreno, César Barceló
Fotografies: AGE-Fotostock, Alamy/Cordon Press, Arxiu Anaya (Martin, Joseph), Arxiu fotogràfic dels autors i de les autores, Dreamstime/ Quickimage, Getty Images, iStock/Getty Images, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova
© 2023, Marta Baqué Soler, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Breogan Tosar Bacarizo © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA
Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona
Telèfon 932 172 054
barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2023
ISBN: 978-84-489-6094-0
DL B 7045-2023
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 4t d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents sabers.
coneixements
Programa Experimenta
dossier d’aprenentatge
Programa Experimenta
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada unitat tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Coneixements previs. Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies.
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumnat en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
Atenció Continguts que es treballaran al llarg de la unitat didàctica.
N NTEMEEIX Co dilMEde INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL EDUCACIÓ PRIMÀRIA4
N NTEMEEIX Co dilMEde INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL EDUCACIÓ PRIMÀRIA4
Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.
La Safi i en Bruno van introduint els temes o van interpellant l’alumnat al llarg de les unitats.
Al final de la unitat trobareu un mapa conceptual clar i intuïtiu que sintetiza els conceptes apresos per l’alumnat.
Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts.
Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.
Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu. Al final de cada trimestre es planteja una situació d’aprenentatge centrada en algun aspecte relacio nat amb els objectius de desenvolupament sostenible ( ODS ) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final que, sovint, es clou amb un compromís de l’alumnat per tenir cura del medi ambient o amb una acció social.
Pàg. 97
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA)
i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
projecte digital
Coneixements previs 8 La Terra com a sistema 9 Formes de relleu: els accidents geogràfics 10 La dinàmica atmosfèrica: erosió i crisi climàtica 11 Representació gràfica de l’entorn més proper 12 Com ho podem fer per no perdre’ns? Estratègies d’orientació 13 Mapa conceptual ............................... 14 Trepitgem el relleu 1 Coneixements previs 16 Els paisatges i els recursos naturals 17 L’explotació dels recursos naturals 18 L’activitat humana i la transformació del paisatge 19 L’activitat econòmica i la distribució de la riquesa 20 El paisatge, podria ser d’una altra manera? 21 Mapa conceptual 22 Fem els paisatges? 2 Coneixements previs 24 Ens organitzem en territoris 25 Ens administrem 26 Acordem normes 27 Seguim costums i tradicions 28 Convivim en pau 29 Mapa conceptual 30 Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu 1 Com és, un poble feliç? 31 Com ens organitzem? 3 Coneixements previs 56 Quines són les funcions vitals dels éssers vius? 57 Les plantes: productores de matèria orgànica 58 Les cadenes i les xarxes tròfiques 59 Quina és la riquesa dels ecosistemes? 60 Com cuidem els ecosistemes? 61 Mapa conceptual 62 Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu 2 Un hotel d’insectes 63 Protegim els éssers vius 6 Coneixements previs 80 Els materials i les seves propietats 81 L’aigua és vida! 82 Les mescles 83 Les fonts de calor i els conductors 84 Les forces 85 Mapa conceptual ............................... 86 CIÈNCIES PER ENTENDRE EL MÓN 8 Coneixements previs 88 Viure al núvol 89 Navegar amb seguretat 90 Informació de debò 91 Màquines intel·ligents 92 Desigualtats digitals 93 Mapa conceptual 94 Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu 3 Desmuntem les fake news 95 Naveguem per la xarxa 9 Coneixements previs 40 El passat i la història 41 Els protagonistes de la història 42 Qui escriu la història? 43 Com era abans? 44 Vivim millor o pitjor que abans? 45 Mapa conceptual 46 La història de les persones 4 Coneixements previs 72 Com ens podem alimentar bé? 73 Productes de proximitat i de temporada 74 Què ens aporten els aliments? 75 La salut emocional 76 El repte de la salut emocional i social 77 Mapa conceptual 78 Els reptes de la salut 7 Coneixements previs 48 Classifiquem per entendre 49 Entenem per classificar 50 Classifiquem per protegir-nos 51 Classifiquem per protegir altres espècies 52 Espècies per catalogar 53 Mapa conceptual 54 Classifiquem els éssers vius 5 índex
1 Trepitgem el relleu
SOCIETATS I TERRITORIS
ATENCIÓ:
Pensarem formes d’energia assequible i no contaminant que es podrien aplicar en el nostre poble o en la nostra
ciutat i farem propostes per fer-les arribar a l’Ajuntament del nostre municipi.
Acció social: Farem propostes per fomentar la transformació mediambiental des de l’escola.
7
COM HO FEM PER NO PERDRE’NS?
Imagina que ets d’excursió per la muntanya. Només tens aquest mapa a mà.
Saps identificar alguns dels elements que hi apareixen?
Per parelles, converseu sobre els elements que hi heu trobat. Aquí teniu algunes idees, però potser en trobareu d’altres:
Poseu-les en comú amb la resta del grup classe.
8 UNITAT 1 coneixements
previs
UN POBLE UN RIU UNA CARRETERA UNA MUNTANYA UN LLAC UN ESTANY UN MIRADOR
LA TERRA COM A SISTEMA
Per entendre com canvia el paisatge, primer cal conèixer què hi intervé! Hi ha diferents sistemes que conformen el nostre planeta i que actuen modificant el paisatge i el relleu.
PENSES QUE EL PAISATGE QUE VEUS SERÀ IGUAL D’AQUÍ A DEU ANYS? DIRIES QUE ERA AIXÍ, QUAN VAS NÉIXER?
ATMOSFERA
HIDROSFERA
LA TERRA ÉS L’ÚNIC PLANETA DEL SISTEMA SOLAR QUE CANVIA PER L’ACCIÓ DE L’AIGUA, DE L’AIRE I DELS ÉSSERS VIUS, ALGUNS CANVIS SÓN RÀPIDS, PERÒ LA MAJORIA SÓN TRANSFORMACIONS LENTES.
BIOSFERA
INTERACCIÓ DELS SISTEMES
L’atmosfera: és una capa que envolta la Terra i està formada per gasos, com l’oxigen que respirem. Sense l’atmosfera, no podríem viure. A la part més baixa de l’atmosfera, la troposfera, s’hi produeixen els fenòmens atmosfèrics (els núvols, el vent, la pluja...).
La hidrosfera: és l’aigua que hi ha en el nostre planeta. Els oceans són d’aigua salada i contenen la major part de l’aigua del planeta. També formen part de la hidrosfera els rius, els llacs, l’aigua subterrània i les masses de gel. Tota aquesta aigua és dolça, però en total representa molt poca quantitat.
La geosfera: és el sòl del planeta. Inclou les capes més externes de la Terra (l’escorça i el mantell superior), i està formada per roques, minerals i sediments.
La biosfera: fa referència a tot el que té vida; és a dir, als éssers vius que habiten la Terra, des d’un bacteri fins a una balena o un ametller, i a la seva relació amb els altres sistemes.
Atmosfera Aire BIOSFERA Hidrosfera Aigua Geosfera Terra
9 UNITAT 1 Pàg. 5
FORMES DE RELLEU: ELS ACCIDENTS GEOGRÀFICS
El relleu és el conjunt de formes que configuren un territori. D’aquestes formes en diem accidents geogràfics. S’han modelat, al llarg de milions d’anys, per l’acció dels diferents sistemes que interactuen a la Terra: l’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la biosfera. A continuació te’n presentem alguns:
1 Muntanya: Elevació natural del terreny.
2 Serralada: Conjunt de muntanyes situades les unes al costat de les altres. Si aquest con- junt de muntanyes té les mateixes caracterís- tiques, s’anomena massís.
3 Depressió: Terreny situat a zones més baixes respecte el nivell de les regions del seu voltant.
4 Vall: Depressió situada entre els vessants de dues muntanyes, generalment de forma allar- gada i recorreguda per un riu.
5 Plana: Extensió de terreny pla i d’escassa alti- tud sobre el nivell del mar.
En el relleu costaner hi podem trobar:
1 Penya-segat: Paret de roca vertical a la vora del mar.
2 Delta: Acumulació de sediments que arrossega un riu en desembocar al mar.
3 Illa: Porció de terra envoltada d’aigua. Un conjunt d’illes formen un arxipèlag
4 Península: Porció de terra envoltada d’aigua excepte per un braç que la manté unida al continent.
5 Cap: Tros de terra que s’endinsa cap al mar.
6 Golf: Entrada del mar dins la costa. Si és més petita, s’anomena badia.
7 Platja: Riba planera del mar, riu o llac, formada de sorra o grava.
1 2 5 4 3 1 2 3 4 5 6 7 10 UNITAT 1 Pàg. 7
LA DINÀMICA ATMOSFÈRICA: EROSIÓ I CRISI CLIMÀTICA
Els canvis en l’atmosfera provoquen fenòmens com el vent, els núvols, la pluja, variacions de pressió i de temperatura. Aquests fenòmens modifiquen el relleu; aleshores parlem d’erosió
Les causes naturals de l’erosió són els canvis d’estació (primavera, estiu, tardor i hivern), l’acció del vent i la pluja, l’activitat volcànica o altres catàstrofes naturals.
EROSIÓ PER GEL
L’aigua que hi ha dins les roques de les muntanyes es glaça, augmenta de volum i trenca les pedres.
EROSIÓ EÒLICA
El vent modela les roques, les desgasta i les va polint molt lentament.
EROSIÓ HIDRÀULICA
L’aigua també modifica el paisatge, desgastant les roques a mesura que passa el temps.
A més de les causes naturals, l’acció dels éssers humans també provoca canvis en el paisatge: la construcció de carreteres i ponts, les pedreres, les urbanitzacions i els camps de conreu, modifiquen el relleu.
SABIES QUE DEGUT A LA CRISI CLIMÀTICA CADA
VEGADA HI HA MÉS FENÒMENS ATMOSFÈRICS EXTREMS?
AIXÒ PROVOCA
QUE ALTRES CANVIS SIGUIN
BRUSCOS, COM ARA LES ESLLAVISSADES.
11 UNITAT 1 Pàg. 9
REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE L’ENTORN MÉS PROPER
La cartografia és la ciència que s’encarrega de representar l’espai geogràfic en mapes o plànols, que són superfícies planes:
Un mapa representa una superfície gran i generalment mostra accidents geogràfics o naturals (serralades, rius, illes...) amb els noms escrits en el lloc corresponent.
Un plànol representa una superfície més petita. Generalment se centra en els ele- ments humans (edificis, ponts, carrers, etc.) i sol anar acompanyat d’una llegenda.
Però, per reproduir la realitat en un plànol o en un mapa, no podem dibuixar-la a mida real, perquè no hi cap. Ens cal ferho a proporció, i per això utilitzem l’escala, que és la proporció entre les dimensions de la realitat i la seva representació. Podem decidir, doncs, la proporció que donarem a cada metre real, per exemple, que 1 metre real, es correspongui amb 1 centímetre en el dibuix.
Una de les funcions dels plànols és la de marcar itineraris i ubicacions. A internet es poden trobar diferents aplicacions amb plànols que indiquen llocs per dormir, restaurants, monuments històrics...
També serveixen per saber quant temps es triga per anar d’un punt a un altre, els mitjans de transport que es poden utilitzar, etc.
Si no volem utilitzar l’escala, podem fer un croquis; és a dir, un dibuix més esquemàtic de l’entorn.
12 UNITAT 1 Pàg. 11
A més dels mapes i dels plànols que hem vist anteriorment, per tal de no perdre’ns, podem utilitzar altres estratègies.
La brúixola és un instrument que té una agulla imantada i ens indica on és el nord. Perquè funcioni, és important que quedi ben horitzontal i que l’agulla pugui girar lliurement.
Actualment també disposem de tècniques digitals com els GPS (sistema de posicionament global), on es pot escriure una adreça i, a la pantalla, apareixen les indicacions per arribar-hi.
Com ens podem orientar de dia? El Sol
El Sol ens pot donar unes indicacions aproximades dels punts cardinals (nord, sud, est i oest), perquè el Sol surt per l’est i es pon per l’oest.
I a la nit, com ens orientem? Els estels
A la nit, a l’hemisferi nord de la Terra, podem orientar-nos buscant l’Estrella Polar, que indica el nord. Per poder-la localitzar, cal trobar l’Ossa Menor; és l’últim estel de la seva cua.
La natura ens dona pistes
Si ens fixem en la vegetació de la muntanya, podrem saber on és el nord, perquè, a la part sud, tant els arbres com algunes roques aïllades tendeixen a estar més seques, mentre que, a la part nord, estan humides i cobertes de molsa.
Sabies que les soques
dels arbres tallats també ens poden orientar?
Els anells de creixement acostumen a estar més junts i atapeïts cap al costat on toca menys el sol (normalment cap al nord).
COM HO FEM PER NO PERDRE’NS? ESTRATÈGIES D’ORIENTACIÓ
Encara que la tecnologia ens facilita l’orientació, per no perdre’ns, cal observar l’entorn i fixar-nos en les pistes que ens ofereixen la natura i el paisatge.
Ossa Menor
Estrella Polar
13 UNITAT 1 Pàg. 13
Ossa Major
M A P A C O N C E P T U A L
El RELLEU que trepitgem
Canvis a la Terra
Formes que configuren un territori
Elements que modifiquen el relleu
Atmosfera troposfera fenomens atmosfèrics
Hidrosfera aigua
Geosfera capes més externes del planeta
Biosfera éssers vius
ACCIDENTS GEOGRÀFICS
Els canvis en el relleu EROSIÓ
Per gel Eòlica
Hidràulica
Acció dels éssers humans
La representació de l’espai
CARTOGRAFIA
Mapes
Plànols
Sistemes analògics Brúixola
L’orientació de l’espai
Sistemes digitals GPS
Elements naturals i del paisatge
14
UNITAT 1
CRISI CLIMÀTICA
5 Classifiquem els éssers vius
CULTURA CIENTÍFICA
COM CONEIXEM EL MÓN QUE
ENS ENVOLTA?
ATENCIÓ:
Ens preguntarem per què ens cal comparar, agrupar i classificar els éssers vius.
Coneixerem maneres de classificar els éssers vius segons les funcions i les característiques bàsiques.
Buscarem la relació entre protegir-nos i protegir els éssers vius.
Identificarem les principals causes de l’extinció d’espècies i les mesures per protegir els ecosistemes i la biodiversitat.
47
Una oreneta ha fet un niu en una finestra de l’escola de la Safi i en Bruno. A la classe en parlen, però no es posen d’acord a l’hora de dir quin ocell és.
Per què tenen aquest conflicte?
Algú no té raó?
Què volen dir les paraules que fan servir?
Quinescaracterístiquesd’aquestes elscompartim, humans, amb les orenetes?
48 UNITAT 5
UN
JO EM PENSAVA QUE ERA UN VERTEBRAT! QUE NO! QUE ÉS
OH,
QUIN CARNÍVOR
MÉS BONIC!
NO, QUE ÉS UN OCELL! ÉS
OCELL MIGRATORI!
UN OVÍPAR!
CLASSIFIQUEM PER ENTENDRE
Si obrim la finestra, els nostres sentits perceben molts estímuls del món que ens envolta: veiem diferents formes i colors, sentim sons i sorolls, notem sensacions i ens arriben diferents olors.
Tot això, el nostre cervell ho agrupa ràpidament: nosaltres no veiem colors barrejats, sinó que reconeixem un cel, uns núvols i uns ocells que volen; veiem edificis, arbres, semàfors, cotxes i persones. Això vol dir que ho identifiquem.
Per entendre el món que ens envolta, necessitem identificar, anomenar i ordenar
Si fem un cop d’ull a la nostra aula, per exemple, podem classificar tot el que ens envolta, diferenciant els éssers vius dels éssers inerts; és a dir, diferenciant allò que té vida d’allò que no en té. Però també podríem classificar-ho en funció dels colors, de la forma, de si és visible, de si ens agrada o de si pot ser perillós per a nosaltres… Per classificar, doncs, necessitem un criteri o una variable de classificació
ÉS HORA
D’ARREPLEGAR
ELS ANIMALS!
A partir de l’observació dels éssers vius amb els quals convivim, d’estudiar-los i també d’analitzar-los, els humans hem pogut identificar diferents espècies animals i vegetals. Quan classifiquem aquestes espècies, les agrupem a partir dels criteris i les variables escollides.
El fet d’entendre el món en què vivim ens permet classificar, i el fet de classificar ens ajuda a entendre el món en què vivim.
SÍ, PERÒ COM?
PEL COLOR? PER LA MIDA? PER L’HÀBITAT…?
tot el que tenim al nostre voltant. També podem agrupar-ho segons les seves característiques i els seus trets comuns. Això voldrà dir que sabem classificar-ho.
49 UNITAT 5 Pàg. 75
ENTENEM PER CLASSIFICAR
Classificar elements és agrupar-los en funció de les seves característiques comunes. Això vol dir que, per classificar-los, necessitem comparar-los.
Si ara haguessis de classificar les companyes i companys de la teva classe en funció del tipus de sang que tenen, abans hauries de saber els seus grups sanguinis. Per poder classificar elements i reconèixer, per tant, les característiques comunes o diferents que tenen, ens cal conèixer el que volem classificar.
Per classificar els éssers vius, podem fer servir característiques que es perceben a simple vista, com ara el color, la forma, la mida o el moviment.
Anomenem ocells rapinyaires els ocells que tenen un bec ganxut i unes urpes esmolades. Aquestes característiques les podem observar a simple vista.
Altres característiques les podem reconèixer a partir de l’observació i l’estudi sistemàtic del seu comportament.
De vegades classifiquem els arbres en funció de si la seva fulla és caduca o perenne. Això ho podem saber després d’haver-los observat amb el pas de les estacions.
Altres característiques només les podem conèixer a partir d’anàlisis microscòpiques, amb tècniques i instruments específics.
Per diferenciar els animals que poden contreure el coronavirus dels que no el poden contreure, s’han hagut d’analitzar els gens de diferents espècies.
Tot el que coneixem sobre els éssers vius depèn de les característiques que podem veure, estudiar i analitzar, i també del que ens interessa saber.
50 UNITAT 5 Pàg. 77
CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR-NOS
Segurament, quan tenies dos anys no diferenciaves els amfibis dels rèptils, tot i que ja classificaves els éssers vius. Des de ben petites, les persones comencem a classificar els éssers que ens envolten: diferenciem les persones que ens tracten bé de les que no, els animals que podem tocar i els que ens poden mossegar, les plantes que ens poden punxar i les que podem olorar, els aliments que podem menjar i els que ens poden fer mal.
Identificar i classificar els éssers vius respon a una necessitat molt bàsica: protegir-nos i saber com ens hi podem relacionar
Diferenciem les espècies que són comestibles de les que no ho són. Algunes, com els bolets de la imatge, són verinoses i poden generar-nos irritacions, fer-nos mal o, fins i tot, matar-nos.
Totes les espècies comestibles ens apor- ten nutrients. Algunes, que classifiquem com a medicinals, les fem servir per cu- rar-nos i per crear remeis i medecines.
Classifiquem algunes espècies exòtiques –és a dir, que provenen d’un altre ecosistema– com a invasores perquè alteren negativament l’ecosistema al qual han arribat.
Podem classificar les espècies en domèstiques i salvatges. Les espècies domèstiques tenen una relació prope- ra amb les persones, amb més benefi- cis que riscos.
51 Pàg. 79
CLASSIFIQUEM PER PROTEGIR ALTRES ESPÈCIES
Els dinosaures són uns animals molt coneguts, tot i que cap persona no n’ha vist mai cap de viu. Quan l’espècie humana va començar a habitar la Terra, els dinosaures ja s’havien extingit
Com pot ser que una espècie que existia fa temps hagi deixat d’existir?
Classifiquem per entendre i per protegir-nos, però també per protegir altres espècies.
ELS HUMANS, SOM UNA ESPÈCIE EN PERILL?
Perquè una espècie continuï existint, cal que vagin naixent nous membres d’aquesta espècie per tal que puguin arribar a ser adults i es puguin reproduir. Si els membres d’una espècie no es poden reproduir i, per tant, no en neixen de nous, aquesta espècie s’extingirà un cop s’hagin mort els últims adults que quedaven.
SÍ, EN PERILL D’EXTINGIR LES ALTRES!
Durant els últims anys s’han extingit moltes espècies: en l’actualitat, cada dia en desapareixen unes cent. Per evitar que això continuï passant i per protegir la biodiversitat, les classifiquem en funció del perill que corren d’extingir-se, per tal de poder activar mesures de protecció d’aquestes espècies.
CLASSIFICACIÓ DE LES ESPÈCIES SEGONS EL RISC D’EXTINCIÓ
No amenaçades Amenaçades Extingides
Els coloms no estan en perill d’extinció; al contrari, n’hi ha molts.
El gall fer del Pirineu és un animal amenaçat, però protegit per lleis especials.
El dodo es va extingir en el segle xvii.
mínim
En risc
Quasi vulnerables Vulnerables En perill En risc crític Extingides en llibertat Extingides
52 UNITAT 5 Pàg. 81
Avui en dia tenim identificades i catalo gades al voltant d’1,5 milions d’espècies, però, podria ser que n’hi hagués moltes més que no coneixem?
Aquest dubte l’han tingut moltes persones al llarg de la història, com ara científiques i científics que han estudiat animals, plantes, fongs i bacteris, i que han ampliat la llista d’espècies identificades i conegudes; és a dir, que han descobert espècies que no es coneixien.
És normal que cada societat conegui les espècies pròpies del seu ecosistema, però avui en dia tots estem molt connectats i tenim accés a totes les espècies d’arreu del món; a totes les que hem descobert, és clar. Per això totes les espècies tenen una catalogació i un nom oficials, per poder-les reconèixer més enllà del nom que tenen en cada llengua.
El nom oficial o científic de cada espècie és en llatí. La catalogació oficial de cada espècie identifica el següent:
El regne de l’espècie (si és vegetal, animal, fong, bacteri…).
La classe (peixos, amfibis, rèptils, ocells, mamífers, invertebrats…).
La família.
El nom de l’espècie.
Es calcula que, en realitat, pot ser que existeixin gairebé deu milions d’espècies a tot el món.
Regne: animal. Classe: mamífers.
Família: fèlids.
Espècie: Panthera leo.
ESPÈCIES PER CATALOGAR
53 UNITAT 5 Pàg. 83
M A P A C O N C E P T U A L
CLASSIFICAR ELS ÉSSERS VIUS vol dir
OBSERVAR-LOS
Com són
Com viuen
Què mengen
COMPARAR-LOS
Com es reprodueixen
Quants n’hi ha
Com es relacionen
AGRUPAR-LOS
Per conèixer-los
Per protegir-nos
Per protegir-los
54 UNITAT 5
UN HOTEL D’INSECTES
PROTEGIM ELS INSECTES
Els hotels d’insectes són estructures en què diferents espècies d’insectes i d’al tres artròpodes es poden refugiar per reproduir-se o per passar-hi l’hivern. Actualment, molts d’aquests ani mals tenen dificultats per trobar refugi, sobretot a les grans ciutats, però també a les zones rurals, on moltes vegades estan amenaçats pels pesticides.
UN HOTEL D’INSECTES?
I QUÈ HI POSAREM: LLITS I DUTXES
PERQUÈ HI ESTIGUIN A GUST?
BENEFICIS DELS HOTELS D’INSECTES
SITUACIÓ D’APRENENTATGE
HA, HA, HA!
NO SÉ SI ÉS BEN BÉ
AIXÒ EL QUE ELS AGRADA…
Ens permeten d’acostar-nos als insectes i això fa que puguem observar-los i aprendre coses sobre aquests animals.
Augmenten la biodiversitat de l’entorn per què els insectes són aliment per a altres es pècies com ara les orenetes.
Afavoreixen la pol·linització de les plantes.
Ajuden a prevenir plagues com ara la del pugó.
63 PROJECTE COOPERATIU 2
OBJECTIU DEL PROJECTE: CONSTRUIR UN HOTEL D’INSECTES
Formem grups i repartim els rols
Farem aquest projecte en grups de treball de tres persones, en el qual caldrà assignar diversos rols:
Coordinador o coordinadora: reparteix les tasques de cada dia entre els membres del grup i vetlla perquè tothom tingui feina i la faci correctament.
Secretari o secretària: anota els acords i les decisions que es van prenent, les tasques que s’han desenvolupat en cada sessió i el que queda pendent.
Càmera: fa fotografies i documenta tot el procés de creació de l’hotel per tal de poder compartir coneixements amb la resta de grups al final de cada sessió.
Aquests rols no cal que siguin fixos, sinó que es poden anar canviant en cada ses sió. Podeu utilitzar una taula com aquesta per anotar-hi les tasques que farà cada membre del grup en cada una de les sessions:
TASQUES
Coordinador/a:
Sessió 1:
Secretari/ària: Càmera: Sessió 2:
Sessió 3:
Sessió 4: Coordinador/a: Secretari/ària: Càmera:
Sessió 5: Coordinador/a: …
Coordinador/a: … Secretari/ària: … Càmera: …
Coordinador/a: …
Secretari/ària: … Càmera: …
64 PROJECTE COOPERATIU 2
Secretari/ària: … Càmera: …
DISSENY INICIAL DELS HOTELS
Tenint en compte tot el que sabeu sobre els éssers vius, i en concret sobre els insectes, dissenyeu un hotel amb tots aquells elements que cregueu que són indispensables per tal que els insectes hi puguin viure i desenvolupar les seves funcions vitals.
• Primer feu el disseny individualment, i després compareu-lo, complementeu-lo o reconstruïu-lo amb les idees dels companys i companyes del vostre grup.
• Feu una llista amb el material que cregueu que us caldrà per construir aquest hotel i amb el que haurà de tenir a dins:
Com és el vostre hotel?
S’assembla a algun d’aquests o és molt diferent?
• Baixeu els vostres hotels al pati i deixeu-los-hi uns quants dies per veure si hi podeu observar insectes.
Taula d’observació (Què ha passat?)
Abans de baixar al pati a veure què ha passat en els vostres hotels, feu una llista d’elements que considereu que s’han d’observar, per tal de saber si són uns bon hotels d’insectes o no.
Què observarem?
Dia 1
Dia 2
Dia 3
Hi han anat formigues? … …
Han utilitzat la rampa per passar? … …
Hi han anat altres insectes? … … …
Hi han fet niu? … … … ... … … …
65 PROJECTE COOPERATIU 2
COM SÓN ELS INSECTES? QUÈ NECESSITEN PER VIURE?
• Esbrineu quines espècies d’insectes es troben en el vostre entorn.
Probablement podreu millorar el vostre hotel si coneixeu bé els insectes que hi han de viure. Així que, abans de refer l’hotel per als insectes, cal que sapigueu com són aquests animals i quines necessitats tenen.
ABELLES
ESCARABATS MARIETES
TISORETES
• Investigueu quines necessitats té cada una de les espècies que heu trobat.
• Organitzeu la informació en fitxes com aquesta:
Nom de l’insecte:
Fases del seu cicle vital:
Què necessita per viure en cada fase:
Enganxa una foto.
Com es reprodueix:
Altres dades:
66 PROJECTE COOPERATIU 2
PENSEM COM HA DE SER L’HOTEL
• Tenint en compte tot el que heu après sobre els insectes, debateu quins elements haurà de tenir l’hotel i, prèviament, penseu-ne el disseny. Observeu, abans, el dibuix:
• En un full a part, feu una llista dels materials que necessitareu per construir l’hotel.
8 Testos capgirats
Borinots
Marietes
6 Capses amb ranures horitzontals
7 Capses amb ranures verticals
Papallones
5 Envasos de cartó corrugat Crisopes
Vespes
9 Troncs amb forats
solitàries Abelles solitàries
Vespes
Vespes
Aranyes
11 Tubs de canya
solitàries Abelles solitàries
10
Totxanes
solitàries
1 Escorça Centpeus Escarabats
Aranyes
Porquets
Tisoretes
2 Branquillons
de Sant Antoni
Escarabats
Tisoretes
4 Pinyes Tisoretes
Escarabats
3 Palla
Aranyes
1 2 9 9 11 7 5 6 4 3 8 10 2 67 PROJECTE COOPERATIU 2
Qui pot viure en un hotel d’insectes?
ARA SÍ; CONSTRUÏM L’HOTEL!
• Amb l’ajuda d’algun familiar manetes o del mestre o la mestra, construïu l’estructura d’un hotel d’insectes per a la vostra escola.
• Apliqueu el que sabeu sobre les necessitats dels insectes i sobre els materials que els fan la vida més confortable, i busqueu els materials que us facin falta. Els podreu trobar a casa, en un parc o en un bosc que tingueu a prop.
• Fixeu-vos en aquests exemples d’hotels d’insectes i en els diferents materials que s’hi poden posar:
Caldrà, però, que tingueu en compte, també, les següents recomanacions a l’hora de situar-lo:
RECOMANACIONS PER SITUAR UN HOTEL
Ha d’estar en un lloc silenciós i tranquil.
Cal que estigui arrecerat de la pluja i del vent.
Per evitar la humitat, és millor que no toqui directament a terra.
Ara que ja sabeu com són els insectes i què necessiten per viure, ha arribat el moment de replantejar-vos com ha de ser l’hotel i tornar-vos a posar mans a l’obra!
68 PROJECTE
2
COOPERATIU
OBSERVEM SI ATREU INSECTES
• Instal·leu els vostres hotels al pati de l’escola.
• Dissenyeu, amb el grup, una nova taula d’observació per al nou hotel d’insectes.
Què observarem? Dia 1 Dia 2 Dia 3 ... … … … … … … … … …
Quines diferències hi ha entre el nou hotel i el que havíeu dissenyat primer?
Material de construcció:
Forma de l’estructura:
Aïllament:
Material interior:
diversos materials per a l’atracció de diferents espècies?
Continueu observant l’hotel d’insectes durant quatre dies amb l’ajut de la vostra taula d’observació.
69 PROJECTE COOPERATIU 2
PASSEM A L’ACCIÓ!
De ben segur que a la vostra població hi ha indrets on un hotel d’insectes faria un bon servei.
• Busqueu, en un mapa del municipi, diversos llocs on aniria bé d’instal·lar-hi hotels d’insectes, com ara zones molt urbanitzades, on els insectes no troben refugis, però també horts i parcs.
• Poseu en comú, amb la resta dels grups, les propostes de tota la classe i argumenteu-les.
Escrivim una carta
Més enllà de l’aula, cal fer accions socials i participar activament en la millora de l’entorn.
Escriviu una carta al vostre Ajuntament explicant tot el que heu fet en aquest projecte.
Expliqueu-los les vostres idees sobre la importància dels hotels d’insectes i proposeu-los d’instal·lar-ne més a la població.
Aquest model us pot servir de guia:
Podeu escriure una carta per grup, posar-les totes en comú i, finalment, escriure la carta definitiva entre tota la classe.
Benvolgut senyor / Benvolguda senyora , alcalde/alcaldessa de Som …
El motiu d’aquesta carta és … Hem estat treballant…
Us agraïm per endavant el vostre interès i us saludem cordialment.
Atentament, els nens i les nenes de 4t de Primària de l’escola…
70 PROJECTE COOPERATIU 2
REPTES DEL MÓN ACTUAL
• Relacions entre els diferents elements que componen l’univers i les seves dinàmiques per interpretar fenòmens físics que afecten la Terra i repercuteixen en la vida diària i l’entorn.
• Interacció entre la superfície terrestre i els agents externs (aigua, vent, éssers vius…) per entendre com canvien els paisatges en els diferents territoris al llarg del temps i anàlisi de la influència de l’activitat humana.
Societats i territoris
• Representació de l’espai i de la Terra en mapes i plànols a diferents escales emprant, entre altres, els recursos digitals. Utilització de diferents tècniques analògiques i digitals i estratègies d’orientació, a partir de l’observació dels elements del medi en la localització espacial.
REPTES DEL MÓN ACTUAL
• Comprensió del pas de la supervivència, economia de subsistència, a la sobreproducció, economia de consum global, analitzant les activitats productives, el valor, el control dels diners i mitjans de pagament per tendir a la igualtat social i garantir l’accés universal als recursos com a resposta a les problemàtiques subjacents als objectius de desenvolupament sostenible.
CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL
• Desenvolupament d’actituds de consum responsable dels recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de la vida.
Societats i territoris
• Coneixement de com l’activitat humana actua en la transformació i la degradació dels ecosistemes naturals per aportar mesures de conservació i protecció presents i futures.
• Esment i ús dels hàbits de consum responsable, els avantatges dels productes de proximitats i la defensa dels drets com a consumidor.
• Introducció a les causes i conseqüències del canvi climàtic, i el seu impacte en els paisatges de la Terra identificant alhora, mesures de mitigació relacionades amb l’activitat de les persones.
REPTES DEL MÓN ACTUAL
• L’organització territorial de Catalunya, Espanya i Europa, estudi de les variables que influeixen en l’ocupació i distribució de la població en l’espai fent representacions gràfiques i cartogràfiques que posin de manifest els principals problemes i reptes demogràfics.
ALFABETITZACIÓ CÍVICA
• Aplicació de compromisos i normes per a la vida en societat per promoure una ciutadania que busqui una sortida als conflictes de forma pacífica i dialogada.
• Identificació i valoració dels costums, tradicions i manifestacions ètnic-culturals de l’entorn, mostrant respecte per la diversitat cultural que conviu entorn de la cohesió social per afavorir la cultura de pau i no-violència.
• Identificació de l’estructura administrativa de l’Estat a partir de l’anàlisi de les principals institucions i entitats de l’entor n local, regional i nacional i els serveis que presten per entendre l’organització social.
• Identificació de les normes de circulació, senyals i marques viàries, per afavorir una mobilitat segura com a vianants i usuaris dels mitjans de transport col·lectius o personals.
Unitat 1. Trepitgem el relleu
Unitat 2. Fem els paisatges?
Societats i territoris
Unitat 3. Com ens organitzem?
ALFABETITZACIÓ CÍVICA
• Aplicació de compromisos i normes per a la vida en societat per promoure una ciutadania que busqui una sortida als conflictes de forma pacífica i dialogada.
CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL
• Introducció a les causes i conseqüències del canvi climàtic, el seu impacte en els paisatges de la Terra identificant alhora mesures de mitigació relacionades amb l’activitat de les persones.
• Desenvolupament d’actituds de consum responsable dels recursos naturals i de les fonts d’energia, en diverses facetes de la vida.
• Coneixement de com l’activitat humana actua en la transformació i la degradació dels ecosistemes naturals per aportar mesures de conservació i protecció presents i futures.
Projecte cooperatiu 1 Com és, un món feliç?
• Esment i ús dels hàbits de consum responsable, els avantatges dels productes de proximitats i la defensa dels drets com a consumidor.
REPTES DEL MÓN ACTUAL
• Representació de l’espai i de la terra en mapes i plànols a diferents escales emprant, entre altres, els recursos digitals. Utilització de diferents tècniques analògiques i digitals i estratègies d’orientació, a partir de l’observació dels elements del medi en la localització espacial.
Autoavaluació dels sabers del trimer trimestre.
Societats i territoris 103
CONTNGUTS DE L'ÀREA
UNITAT
NATURAL,
CULTURAL
SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI
SOCIAL I
Em poso a prova
Em poso a prova Cultura científica Autoavaluació dels sabers del segon trimestre.
l’espècie. 104
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
CONTNGUTS DE L'ÀREA
• Utilització d’instruments i dispositius apropiats per l’observació i la mesura d’acord amb les necessitats de les diferents preguntes, problemes i investigacions plantejades
comunicació...) a les necessitats de la investigació.
• Selecció de tècniques d’indagació adequades (observació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització d’experiments, mesura, cerca de patrons,
éssers vius! Cultura científica
Unitat 6. Protegim els
Unitat 5. Classifiquem els éssers vius
Cultura científica
de les persones
La història
Unitat 4.
CIENTÍFICA
d’entendre i prendre bones decisions respecte a l’ús dels recursos naturals del planeta.
• Estudi i anàlisi de les característiques dels diferents ecosistemes com espais, on els factors abiòtics i biòtics es mantenen en equilibri per tal
la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.
• Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb
i perpetuació de l’espècie.
• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques plantejades.
INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA
la capacitat adaptativa al medi: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie, i varietats autòctones.
• Identificació de les característiques pròpies de les plantes i els animals que permeten la classificació i diferenciació en subgrups relacionats amb
LA VIDA AL NOSTRE PLANETA
tasques de forma més eficient.
• Valoració de l’ús de la ciència i la tecnologia per ajudar a comprendre les causes de les pròpies accions, prendre decisions raonades i executar
• Construcció i ús del vocabulari científic relacionat amb les diferents investigacions i temàtiques estudiades.
diferents preguntes, problemes i investigacions.
• Utilització d’instruments i dispositius (analògics i digitals) apropiats per l’observació i la mesura precises d’acord amb les necessitats de les
Societats i territoris
dels resultats...) adequades a les necessitats de la investigació.
d’experiments i recerques, cerca de patrons, creació de models, cerca d’informació i de dades, experiments amb control de variables, comunicació
• Selecció de tècniques d’indagació (observacions, identificació i classificació, formulació de preguntes i prediccions, planificació i realització
INICIACIÓ ACTIVITAT CIENTÍFICA
eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.
• Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per
REPTES DEL MÓN ACTUAL
• Ubicació i relació de fets i esdeveniments de l’entorn proper en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.
i condicionants per entendre que el present és el resultat de les accions del passat.
• Interpretació de les accions de les persones com a subjectes en la història, dels diferents grups socials, relacions, conflictes, creences
• Coneixement del patrimoni natural i cultural per valorar-lo i preservar-lo.
d’entendre el món en el seu context temporal.
• Coneixement de les expressions culturals i artístiques de l’entorn per a comprendre l’època en què va ser creat com a resultat d’una manera
de la història.
• Classificació i ús de les fonts històriques: orals, escrites i patrimonials, com a via per a l’anàlisi dels canvis i les continuïtats a la localitat al llar g
LLIÇONS DEL PASSAT
SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL
UNITAT
Projecte cooperatiu 2 Un hotel d’insectes INICIACIÓ A L’ACTIVITAT
• Comprensió dels aspectes bàsics de les funcions vitals dels éssers vius des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de
VIDA AL NOSTRE PLANETA
• Aplicació de pautes per una alimentació saludable: menús saludables i equilibrats amb productes de proximitat, importància del cistell de la compra i de l’etiquetatge dels productes alimentaris per conèixer els nutrients i el suport energètic i així prendre decisions raonades.
Cultura científica
Unitat 7. Reptes de la salut
• Identificació i ús d’hàbits saludables relacionats amb el benestar emocional i social: estratègies d’identificació i gestió de les pròpies emocions per respectar i acceptar la diversitat present a l’aula i a la societat.
MATÈRIES, FORCES I ENERGIA
• Reconeixement de les diferents fonts i formes de producció de calor, les interaccions amb diferents materials (conductors i aïllants) i la utilització d’instruments de mesura per aplicar aquests coneixements en la prevenció de riscos a la vida quotidiana.
• Identificació i anàlisi de les propietats de l’aigua a partir de l’experimentació per entendre el seu paper vital en el medi i la necessitat de fer-ne un ús responsable.
Cultura científica
• Separació, mitjançant diferents mètodes, de mescles heterogènies distingint aquestes de les mescles homogènies i de substàncies pures identificant-les en el medi ambient.
• Anàlisi de les forces de contacte i distància per entendre el seu efecte sobre els objectes, en funció de la seva mida, massa i forma i la interacció entre si.
DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE
• Selecció i utilització de dispositius i recursos de digitals d’acord amb les necessitats del context educatiu.
• Utilització de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de continguts digitals…).
• Aplicació guiada d’estratègies de cerca, fent valoració, discriminació, selecció i organització de les informacions més segures i eficients.
• Utilització de les normes bàsiques de seguretat, protecció i privacitat en navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge (contrasenyes segures, identitat digital...).
• Aplicació de les regles bàsiques d’etiqueta digital, cortesia i respecte en establir comunicació digital amb altres persones.
PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL
Tecnologia i digitalització
• Identificació i aplicació de les fases del pensament computacional en reptes simples: descomposició d’un repte en parts més senzilles, reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per a la resolució del problema o la creació d’un producte.
• Aplicació de tècniques cooperatives per al treball en equip i estratègies per a la gestió de conflictes i promoció de conductes empàtiques i inclusives també en entorns digitals.
REPTES DEL MÓN ACTUAL
• Identificació dels rols i els estereotips relacionats amb el gènere en diferents contextos com la publicitat, pel·lícules, etc., i fer actuacions per eliminar conductes sexistes i tendir a la igualtat de gènere.
DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL D’APRENENTATGE
• Utilització de les funcionalitats dels dispositius i recursos digitals d’aprenentatge (cerca d’informació, representació del coneixement, creació de continguts digitals…).
Autoavaluació dels sabers del tercer trimestre.
Unitat 8. Ciències per entendre el món
Unitat 9.
Projecte cooperatiu 3 Desmuntem les fake news
CONTNGUTS DE L'ÀREA
Cultura científica 105
UNITAT
SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL
Naveguem per la xarxa
• Aplicació guiada d’estratègies de cerca, fent valoració, discriminació, selecció i organització de les informacions més segures i eficients. Em poso a prova