Experimenta 6è. Coneixements. Coneixement del medi

N NTEMEEIX Co dilMEde

Autoria: Diego Montero Jaume Reula

Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial:

Cap del projecte editorial: Montse Ballaró

Coordinació editorial i edició: Mariajosep Sintes

Correcció: Immaculada Riera

Documentalista: Cristina Boj

Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra

Coordinació tècnica: Gemma Vadillo

Maquetació: Judit Sunyol

Coordinació tècnica digital: Núria Algarra

Il ·lustració de la coberta: Martuka

Il lustracions: Jordi Viladoms

Fotografies: Agència Efe, Dreamstime/ Quickimage, iStock/Getty Images, Photoaisa, Album (Documenta; Jean Vigne, KHARBINE-TAPABOR; Oronoz; sfgp), 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Diego Montero, Jaume Reula

© 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA

Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona

Telèfon 932 172 054

barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

Primera edició: març de 2023

ISBN: 978-84-489-6108-4

DL B 6735-2023

Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Experimenta de Coneixement del medi natural, social i cultural de 6è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents sabers.

coneixements

Programa Experimenta

dossier d’aprenentatge 6

Programa Experimenta

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada unitat tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

Coneixements previs. Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies.

Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.

Quina notícia! Informació d’actualitat per connectar els continguts que treballaran en la unitat amb la realitat i l’entorn de l’alumnat.

Comprensió inferencial o crítica, amb preguntes per ajudar-los a entendre la notícia o per fomentar la lectura crítica del que llegeixen.

Encara és notícia? Notícia relacionada amb la que surt en la portadeta de la unitat.

Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts.

Pàg. 97

Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.

Al final de la unitat trobareu un mapa conceptual clar i intuïtiu que sintetiza els conceptes apresos per l’alumnat.

Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu. Al final de cada trimestre es planteja una situació d’aprenentatge centrada en algun aspecte relacio nat amb els objectius de desenvolupament sostenible ( ODS ) de la Unesco, en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final que, sovint, finalitza amb un compromís de l’alumnat per tenir cura del medi ambient o en una activitat social.

SITUACIÓ D’APRENENTATGE Comenteu entre tota la classe quines activitats feu a la xarxa, amb qui les feu, durant quanta estona... També podeu compartir alguns llocs interessants que us agraden!

COMPARTIM I REVISEM EL NOSTRE VÍDEO!

equips! Abans, però, convé que analitzeu si heu aconseguit el resultat que volíeu.

Després de la feina feta, ara ve la millor part: la presentació del resultat a la resta dels

Per fer-ho, dissenyeu una rúbrica, entre tota la classe, per analitzar les vostres produccions. (En l’espai personal en trobareu una de model que podeu adaptar.) Penseu quins són els elements que caldria analitzar i amb quina escala els valorareu.

• Amb aquesta rúbrica, valoreu el vostre vídeo i, després, organitzeu una projecció

col·lectiva per gaudir de les produccions dels altres equips.

NOMÉS PER A LA CLASSE? NO!!

Segur que us fa il·lusió ensenyar els vostres vídeos!

Doncs, vinga; fem-ho! Penseu amb qui voleu com- partir-los i en quin mitjà ho podeu fer.

Podeu dissenyar cartells publicitaris per fer-ne difusió!

També podeu optar per presentar-los personalment. Un grup de vosaltres pot fer-ho.

Trobareu una rúbrica per adaptar en l’espai personal del web www.barcanova.cat

una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:

• Activitats interactives

• Gamificació

• Metacognició

Un model adaptable i versàtil

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

Interactivitat total

• Vídeos

• Animacions

• Mapes conceptuals

Compatibilitat

Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA)

i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

1 un cop d’ull al territori

societat i territoris

QUINA NOTÍCIA!

COMPRENSIÓ INFERENCIAL

El canvi climàtic, com està alterant les precipitacions?

Penses que els rius de la teva comarca portaran menys aigua en el futur?

Es veurà afectada la teva vida quotidiana?

Diries que aquest riu es troba a la península Ibèrica?

Parla’n amb un company o una companya.

Què és la construcció que es veu en la fotografia?

Quins ús se’n fa, de l’aigua?

Has vist mai un senyal aquest?com

Què són els termes que hi ha escrits?

EL RELLEU I ELS RIUS D’EUROPA

Més del 75 % del relleu europeu és pla. Les planes s’estenen des de França fins a Rússia. Destaquen la Gran planúria europea, al mig del continent, i la plana russa, a l’est. També hi ha alguns altiplans, com el de Finlàndia

Els sistemes muntanyosos més elevats d’Europa són al sud, com el Pirineu, els Alps, els Carpats, els Balcans o el Caucas. També són importants algunes muntanyes de menys altura, com ara els monts Urals i els Monts Escandinaus, i diversos massissos, que es caracteritzen per tenir poca altitud i formes arrodonides, com ara el Massís Central, la serralada dels Vosges i la Selva Negra

Les característiques dels rius europeus varien d’unes regions a les altres:

Els rius que desemboquen a l’oceà glacial Àrtic, com el Petxora i el Dvina Septentrional, són cabalosos i es glacen a l’hivern.

Els rius que desemboquen a l’oceà Atlàntic són llargs, cabalosos i regulars gràcies a les aigües del desglaç de les muntanyes on neixen i al fet que travessen regions humides. Destaquen el Rin, el Vístula, l’Elba, el Loira, l’Oder, el Sena, el Tajo, la Garona i el Tàmesi

Els rius mediterranis són, en general, curts i irregulars, i a l’estiu tenen un cabal mínim. En són exemples el Po, el Roine, el Maritsa i l’Ebre

Els rius que desemboquen a la mar Negra , com el Danubi , el Dnièper , el Dnièster i el Don , són llargs i cabalosos.

Ho saps respondre?

ENCARA ÉS NOTÍCIA?

Pel juliol de 2021, un temporal de pluges inusualment fortes van pro- vocar el desbordament de diversos rius a Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos. Van morir més de 200 per- sones i moltes cases i infraestructu- res van ser destruïdes.

EL RELLEU I ELS RIUS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA

La península Ibèrica és un territori de forma massissa i força elevat a causa de la presència de l’altiplà de la Meseta i de moltes muntanyes:

Les muntanyes del Sistema Central i les muntanyes de Toledo, situades al mig de la Península. El Sistema Central divideix la Meseta en dues submesetes: la Submeseta septentrional i la Submeseta meridional

Les muntanyes que envolten la Meseta: el massís Galaic, els monts de Lleó, la serralada Cantàbrica, la serralada Ibèrica i Sierra Morena.

Les muntanyes exteriors, més allunyades de la Meseta: les Muntanyes Basques, el Pirineu, el Sistema Mediterrani Català i les serralades Bètiques, que estan formades per la serralada Subbètica i la serralada Penibètica.

També travessen el territori diversos rius que desguassen en tres vessants diferents:

Entre els rius que desemboquen a l’oceà Atlàntic hi ha els rius de Galícia , com el Tambre, el Miño i el Sil, que són curts però porten molta aigua tot l’any. També hi ha els rius que recorren la Meseta i la depressió del Guadalquivir, com el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir, que són molt llargs i porten aigua, sobretot a la tardor i a la primavera.

Entre els que desemboquen a la mar Mediterrània destaca l’Ebre com el més llarg i cabalós. La resta de rius mediterranis són poc cabalosos, molt irregulars i força curts. En són exemples el Ter, el Llobregat, el Túria, el Xúquer, el Segura, el Guadiaro, el Guadalhorce i el Guadalfeo.

Els rius que desemboquen a la mar Cantàbrica, com ara l’Eo, el Navia, el Narcea, el Nalón, el Besaya, el Nerbion i el Bidasoa, són curts i de fort pendent. Com que travessen regions on plou molt tot l’any, són cabalosos i de règim regular.

Ho saps respondre?

EL RELLEU I ELS RIUS DE CATALUNYA

Catalunya és un territori en forma de triangle situat entre l’Aragó, el Pirineu i la mar Mediterrània. Té un relleu variat, amb zones planes i valls fluvials, tot i que predominen les muntanyes, les quals superen els 3.000 m en alguns punts.

ENCARA ÉS NOTÍCIA?

Durant els anys 2021 i 2022, Catalunya va patir una sequera excepcional que va afectar greument els conreus, els boscos i les reserves d’aigua. A la ciutat de Barce- lona, per exemple, aquests dos anys van ser molt secs i la pluja recollida només va arribar a la meitat del que era habitual.

Els cims més alts de Catalunya són a la serralada del Pirineu, que s’estén pel nord. Altres muntanyes no tan elevades són la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral, que formen el Sistema Mediterrani, i la Serralada Transversal, que uneix el Pirineu amb el Sistema Mediterrani.

Entre les terres planes destaca la Depressió Central, que s’estén entre el Pirineu, el Sistema Mediterrani i la depressió de l’Ebre.

A l’extrem sud hi ha la depressió de l’Ebre, que és la vall que recorre l’Ebre en dirigir-se cap a la mar Mediterrània, on el riu ha creat, amb els seus sediments, un gran delta.

Pel que fa als rius:

L’únic riu català que no desemboca a la Mediterrània és la Garona, que neix a l’Aran i travessa el sud-oest de França fins a desguassar a l’oceà Atlàntic.

La Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs, el Llobre gat, el Foix, el Gaià i el Francolí, entre altres, són rius que neixen a les serralades properes a la costa i que desemboquen a la Mediterrània després de fer un recorregut curt i de força pendent. Durant la secada de l’estiu tenen poca aigua, però a la primavera i a la tardor en porten més.

El Segre i els seus afluents (la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa) són rius llargs que recullen les aigües del Pirineu, sobretot durant el desglaç de la primavera, i les aboquen a l’Ebre, que és el riu amb més cabal de tot Catalunya.

Ho saps respondre?

Naixement del Llobregat, a Castellar de n'Hug.

COM ORGANITZEM EL TERRITORI?

Sovint, les serralades, les valls o els rius fan de límits naturals entre comarques i regions. Tanmateix, al llarg de la història, el territori ha estat organitzat per les societats tot establint límits polítics

A l’estat espanyol, el territori està dividit en disset comunitats autònomes, més les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Territorialment, les comunitats autònomes estan formades per una o diverses províncies, que al seu torn es divideixen en municipis

Ho saps respondre?

Cada comunitat autònoma té un estatut d’autonomia que estableix el seu autogovern.

Els municipis són les unitats territorials bàsiques de l’Estat. Estan formats per una o diverses localitats i el territori que en depèn. El seu òrgan de govern és l’ajuntament. El territori que forma part d’un municipi s’anomena terme municipal.

Cada província està formada per un conjunt de municipis relacionats per raons geogràfiques o històriques. A l’estat espanyol hi ha un total de cinquanta províncies.

I EL TERRITORI CATALÀ?

Catalunya és una comunitat autònoma de l’estat espanyol. El territori català està dividit en 4 províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), 42 comarques i 947 municipis.

Les comarques agrupen diversos municipis que comparteixen relacions de veïnatge i econòmiques, certes condicions naturals o una història comuna, i que gestionen conjuntament determinades competències i serveis locals. Cada comarca té una capital comarcal, que correspon a la ciutat més important.

Ho saps respondre?

La Generalitat republicana va dividir, per primera vegada, el territori català en comarques l’any 1936. Aleshores hi havia trenta-vuit comarques, agrupades en nou regions o vegueries. Aquesta divisió comarcal va ser suprimida pel franquisme i instaurada de nou l’any 1987.

Posteriorment es van crear quatre comarques més.

En la dècada de 1930, per definir el límit de les comarques, es va encarregar un estudi a Pau Vila Aquest geògraf va tenir en compte fins on s’es tenia l’àrea d’influència dels mercats dels pobles més importants i el fet que la distància entre els pobles i la capital de comarca no fos més gran que la que podia recórrer un carro en un dia.

A P A C O N C E P T U A

M

Territori que ens envolta

hi destaquen

formes del relleu

com ara

altiplans

planes

muntanyes

serralades

depressions

rius

les societats

organitzen el territori en

estats

comunitats autònomes

províncies

municipis

6 NATURA INTERCONNECTADA!

CULTURA CIENTÍFICA

QUINA NOTÍCIA!

COMPRENSIÓ INFERENCIAL

Et sembla preocupant la situació de la posidònia?

Per què?

Se t’acut alguna idea per millorar aquesta situació?

previs

Els animals, les plantes i altres éssers vius estan relacionats entre ells. Sabries dir com?

Com explicaries el que és un ecosistema?

Descriu aquestes imatges explicant la relació que hi ha entre els elements que hi veus.

ÉSSERS VIUS EN XARXA

Actualment sembla que tot hagi d’estar interconnectat. I ho està, oi? Fixa’t que tots els éssers vius d’un lloc determinat també estan interconnectats i formen una comunitat, que coneixem amb el nom d’ecosistema

Un ecosistema és un sistema d’organització dels orga nismes de diverses espècies que es relacionen entre ells en un espai determinat.

Està configurat per diversos elements que s’apleguen en dos grans grups:

Està formada per tots els éssers vius que hi ha en un lloc determinat i per les relacions que s’estableixen entre ells.

És la part inerta: les roques, la sorra, l’aire, l’aigua…

També els elements ambientals: la temperatura, l’exposició al sol, la humitat, el tipus de sòl...

El biòtop i els éssers vius interaccionen. Les condicions ambientals provoquen reaccions en els animals i les plantes. Així, les fulles dels pins, per exemple, són molt primes perquè aquests arbres viuen en llocs molt secs i aquest tipus de fulles impedeix que perdin humitat. S’adapten al medi.

Ho saps respondre?

ENCARA ÉS NOTÍCIA?

Al Delta de l’Ebre s’ha trobat una nova espècie invasora, el cranc blau (Callinectes sa- pidus), provinent de l’Atlàntic occidental. És un cranc gros i molt depre- dador, i causa un gran impacte en els eco- sistemes. En el Delta, l’anguila i el fartet han disminuït molt a causa d’aquest cranc.

Pàg. 93

JUNTS EN L’ECOSISTEMA

Les relacions no es produeixen només entre els éssers vius i el biòtop, sinó que també s’estableixen diferents tipus de relacions entre els éssers vius que habiten un lloc determinat. Aquestes relacions poden ser dels tipus següent:

Intraespecífiques, quan són entre individus d’una mateixa espècie:

Alguns individus s’organitzen en agrupacions socials, com ara les formigues o les abelles. Aquests insectes treballen conjuntament per construir el niu, aconseguir l’aliment i defensar-se dels depredadors.

Alguns ocells, en canvi, viuen junts per migrar o per defen- sar-se. Però cada un s’ocupa d’aconseguir el seu aliment.

Quan són relacions entre espècies diferents, parlem de relacions interespecífiques:

Mutualisme Parasitisme UNITAT 6

És una relació en la qual una espècie s’aprofita d’una altra. Així, alguns fongs, s’instal·len com a paràsits d’alguns arbres dels quals s’alimenten, i els poden causar la mort.

ELS UNS S’ALIMENTEN DELS ALTRES

Les relacions més importants, però, són les que s’estableixen entre els éssers vius que s’alimenten els uns dels altres. Són les relacions tròfiques.

Segons el tipus d’alimentació, podem classificar els éssers vius en les categories següents:

AUTÒTROFS

Productors

Són les plantes i les algues.

Per mitjà de la fotosíntesi, produeixen la saba elaborada de la qual s’alimenten.

HETERÒTROFS

Consumidors primaris

Són els animals herbívors

S’alimenten de les plantes que mengen.

Consumidors secundaris

Són els animals carnívors

S’alimenten d’animals herbívors. També s’inclouen en aquest grup els omnívors, que mengen tant productors com altres consumidors.

Consumidors terciaris

Són els animals supercarnívors

S’alimenten d’animals, inclosos els carnívors.

Descomponedors

Ho saps respondre?

Són els fongs (bolets, floridures...)

Descomponen la matèria orgànica en matèria inorgànica; és a dir, en minerals i altres nutrients.

d’altres éssers vius.

Ells mateixos produeixen l’aliment que consumeixen!

CADENES, XARXES I PIRÀMIDES

Amb tota la diversitat d’éssers vius d’un ecosistema, podem dibuixar cadenes tròfiques, en les quals cada baula correspon a un tipus d’ésser viu que s’alimenta d’un altre. A l’inici, és clar, sempre hi ha els éssers productors!

L’any 2018, a Indonèsia, es va tro- bar una balena morta, amb sis qui- los de plàstic en el seu estómac. Entre els objectes que s’havia men- jat, hi havia 115 gots, 4 ampolles, 25 bosses i 2 xancletes de plàstic.

Aquest és un exemple de l’ecosistema del delta del Llobregat:

Però les cadenes no estan aïllades (les granotes, per exemple, no solament s’alimenten de papallones ni tenen, com a únics depredadors, les serps), sinó que es barregen amb altres cadenes donant lloc a xarxes tròfiques; són les que constitueixen la biocenosi d’un determinat ecosistema.

En forma de piràmide

Aquestes xarxes poden representar-se en forma de piràmide, en la qual els individus d’un estament s’alimenten dels que tenen a sota. Per tal que l’ecosistema funcioni, el nombre d’individus de la part baixa ha de ser més gran que la dels altres estaments de la piràmide.

Generalment, només es dibuixen quatre estaments, perquè els descomponedors no s ' hi representen.

UNITAT 6

Supercarnívors Consumidors terciaris

Carnívors Consumidors secundaris

Herbívors Consumidors primaris

Productors (fan la fotosíntesi)

Descomponedors (Transformen la matèria orgànica en inorgànica)

TAMARIU PAPALLONA ZEBRADA GRANOTA VERDA SERP D’AIGUA

LA MATÈRIA I L’ENERGIA TAMBÉ ES MOUEN!

La matèria i l’energia circulen de manera diferent en un ecosistema.

El cicle de la matèria

La matèria circula formant un cicle que es va repetint contínuament, passant d’un element a un altre sense que es perdi res.

Plantes i algues

(Matèria orgànica) (Matèria inorgànica: sals minerals i altres nutrients)

Herbívors

(Organismes morts, fulles i branques seques) (Excrements, mudes de pell i plomes)

Descomponedors

Supercarnívors, carnívors i omnívors

El camí de l’energia

L’energia, en canvi, entra a l’ecosistema des de l’exterior i també se n’escapa!

L’energia solar prové del Sol

Ajuda les plantes a fer la fotosíntesi.

Es transforma així en energia química.

En tot el procés es va perdent energia calorífica que desprenen tots els éssers vius.

Que va passant d’individu a individu per la cadena tròfica.

Els éssers vius habiten en

A P A C O N C E P T U A

M

ECOSISTEMES

Éssers vius Éssers inerts

BIOCENOSI BIÒTOP

Relacions entre éssers vius

Per a l’alimentació formen

CADENES I XARXES TRÒFIQUES

Poden ser

Es relacionen

ADAPTACIONS AL MEDI

INTRAESPECÍFIQUES

INTERESPECÍFIQUES

Estan formats per Hi circula

PRODUCTORS

CONSUMIDORS

DESCOMPONEDORS

MATÈRIA

Es conserva i passa d’un organisme a un altre.

ENERGIA

Es perd a partir de l’energia calorífica que desprenen els éssers vius.

REDISSENYEM L’ESCOLA!

Segur que la vostra escola us encanta! És agradable, còmoda, i molt bonica! Tot i això, segur que en algun moment us heu plantejat que el pati podria ser més gran, que hi podria haver un espai diferent per fer esport, que es podria renovar l’aula de ciències o que seria fantàstic que hi hagués una biblioteca especial...

SITUACIÓ D’APRENENTATGE

• I a la vostra escola, què podeu fer per millorar-ne la distribució o la comoditat d’algun espai?

OBJECTIU DEL PROJECTE

Els nois i les noies sou el centre de l’escola, l’element més important de la comunitat educativa; tot gira al vostre voltant.

Les vostres necessitats són el motor de les decisions que es prenen cada dia. Tot i això, però, no sempre es demana el vostre parer obertament.

Per aquest motiu, us proposem que dissenyeu un projecte per a la millora de l’escola després d’escoltar les necessitats de l’alumnat.

Així, doncs, en aquest projecte, pensareu quins detalls —grans o petits— es podrien modificar per fer, del vostre centre, un indret més còmode, més accessible i més adaptat a les necessitats de tots els qui en formeu part.

FEM EQUIP!

El curs ja fa mesos que avança. Durant tot aquest temps, heu fet un munt de feines en grup; així que ara és hora d’analitzar-les des d’aquesta perspectiva:

Quin nombre de persones ha estat el més efectiu?

Amb quines persones heu treballat més vegades? Quins problemes s’han anat generant en el treball en equip?

Amb quines no heu tingut l’oportunitat de compartir feines?

• A partir de l’anàlisi dels elements anteriors, feu una proposta per organitzar els equips de treball.

U na tasca per a cadascú

Podeu proposar un parell d’opcions i decidir quina és la millor!

La vostra experiència també us permet decidir quines tasques són imprescindibles per a la gestió de la feina de l’equip i quines no ho són.

Feu una llista dels càrrecs que acostumeu a tenir en un grup de treball.

Indiqueu quins creieu que són útils i de quins us sembla que es pot prescindir.

És necessari que hi hagi algun càrrec que no hàgiu tingut mai?

• Decidiu la llista de càrrecs definitiva i distribuïu-vos-els.

Però potser no cal que tots els grups tingueu els mateixos càrrecs!

QUÈ NECESSITEM?

Per poder saber si l’entorn s’adapta a les vostres necessitats, primer cal detectar aquestes necessitats, oi?

• Elaboreu una llista de tot el que feu a l’escola per detectar aquells aspectes de l’entorn que cal modificar per tal que pugueu fer aquestes activitats còmodament.

• Feu-ho de manera molt sistemàtica, començant des del moment en què poseu el primer peu al recinte de l’escola:

• Per equips, allargueu aquesta llista tant com pugueu.

• Entrar per la porta del recinte.

• Pujar uns esglaons

• Caminar per uns passadissos.

• Fer activitats escrites.

• Jugar al pati.

• Anar al lavabo.

• Fer esport.

• Utilitzar l’aula d’informàtica.

• Treballar al laboratori...

Per aplegar tota la feina, podeu crear un document compartit entre tot el grup.

L’espai òptim!

Ara, imagineu com podria ser el lloc on fareu cada una d’aquestes accions de manera còmoda, sostenible i adaptada a les necessitats de tothom.

Alerta!

No direm que ens convé posar un ascensor perquè pujar escales cansa!

Però pot ser útil per a les persones amb mobilitat reduïda.

PUJAR ESCALES!

Solucions que també hauran de ser el més econòmiques i sostenibles possible!

També pensarem en l’espai que tenim a la nostra escola.

Si una escala mecànica no hi cap, hau- rem de buscar una altra solució...

LA NOSTRA PROPOSTA

Després de veure tota la quantitat d’idees anteriors, ara és el moment d’escollir i desenvolupar la vostra.

Cada grup haureu d’escollir dues o tres propos tes, per ordre de preferència.

Seguidament, poseu en comú la tria de tots els equips i busqueu les coincidències.

Decidiu com ho podeu fer perquè tothom pu gui tenir alguna de les opcions que ha escollit.

També podeu decidir que cada grup treballi dues o tres propostes!

Justificació

La idea no ha de passar sempre per la compra o la creació d’algun element. Entrar a l’escola per torns ja pot suposar disposar de més espai per a cada persona...

• Elaboreu ara aquest primer apartat del vostre projecte:

prenent nota de tot el procés, perquè al final haureu de presentar un informe.

En cas que la vostra proposta sigui per un lloc fora de l’aula, aneu al lloc concret i observeu allà el què voleu millorar.

Expliqueu, inicialment, quina activitat o situació escolar intentareu adaptar perquè pugui fer-se de manera més còmoda, eficient, sostenible i inclusiva.

Detalleu després com seria la vostra proposta de millora.

Concreteu per quin motiu heu escollit aquesta iniciativa i quines necessitats pretén cobrir.

Aneu

REPENSEM-HO TOT!

Un cop ja hem decidit quin element, quin procés o quin espai volem repensar, és el moment de posar-se en acció. Tingueu en compte els elements següents:

Disseny de processos

Segur que esteu cansats de mirar vídeos en les diverses aplicacions que utilitzeu, però mireu-ne alguns més per poder analitzar-los. Fixeu-vos en aquests detalls, perquè us ajudaran a definir el vídeo que heu de fer:

Si canviem la manera de fer certes activitats, podem aconseguir un resultat millor.

Canviar certs elements de lloc i reordenar la manera en què fem certes rutines, també pot ser una opció.

Els processos es poden dibuixar en diagrames de flux, com aquest:

En la mesura en què us sigui possible, és important que proveu alguna de les propostes, encara que sigui de manera simulada; així podreu comprovar la seva viabilitat.

Incorporació de nous materials o de noves instal•lacions

En alguna ocasió pot ser necessari incorporar material diferent de l’actual o potser alguna instal·lació.

En aquest cas, penseu el següent:

• Quin material caldria.

• Quina quantitat.

• De quin color i quina qualitat.

• On s’hauria de col·locar.

• Què caldria per instal·lar-lo.

• Consulteu diversos llocs web per trobar opcions, mides i, sobretot, pressupost.

Fase 1

Fase 3

Fase 2

Fase 4

FORMALITZEM LA PROPOSTA

Per posar en pràctica aquestes idees, cal elaborar un informe per presentar-lo a les persones responsables —en aquest cas la direcció de l’escola— per tal que l’aprovin. Aquest informe hauria d’incloure els elements següents:

Justificació

Heu d’explicar quina necessitat heu trobat que no està prou satisfeta amb el procés o material actual. Detalleu on heu detectat el problema.

Descripció de la proposta

Detalleu quin seria el nou procés o què heu pensat que es pot instal·lar o comprar.

Presenteu també el pressupost i feu una previsió del temps necessari per portar-lo a terme.

Impacte

Expliqueu com creieu que la vostra proposta contribuirà a millorar allò que heu analitzat.

Les parts definitives del projecte podeu decidir-les entre tota la classe, com també el format.

• Redacteu un esborrany, corregiu-lo i feu el definitiu de manera digital.

També hi podeu afegir imatges aclaridores.

En cas de fer més d’un projecte, caldrà elaborar un document per a cada un!

COMPARTIM ELS NOSTRES PROJECTES

Arriba el moment d’exposar els vostres projectes a tota la classe.

• Expliqueu-los de manera clara i convincent, com si la resta de la classe fos la direcció de l’escola i tingués poder per decidir si la vostra proposta es durà a terme o no. Podeu utilitzar una presentació de diapositives.

Estudiem la viabilitat i seleccionem alguns projectes

Imagineu que la direcció de l’escola ha demanat que només pot estudiar tres o quatre projectes. Això us obliga a analitzar la viabilitat, l’adequació i l’impacte real de tots aquests projectes i escollir aquells que tinguin més possibilitat de ser aprovats.

Elaboreu, entre tota la classe, una llista de paràmetres per analitzar els projectes. Quines d’aquestes condicions haurien de complir les propostes que es presentin?

• Analitzeu tots els projectes presentats a partir d’aquests paràmetres i decidiu, finalment, quins presentareu a l’equip directiu de l’escola.

Organitzem la presentació a la direcció

Algunes persones hauríeu de contactar, inicial ment, amb l’equip directiu per tal de concertar una reunió amb ells.

Malgrat que els projectes només puguin ser presentats per alguns grups, el resultat és la feina de tota la classe i, per tant, tothom pot participar en la preparació.

L’escola també és vostra i la vostra implicació és essencial.

Bona feina!

PARÀMETRES:

• Cost econòmic

• Durada de la reforma

• Grau de resolució del problema inicial

• …

Mapa físic de Catalunya

• Coneixement del valor social dels impostos en relació amb els drets i deures de la ciutadania.

• L’activitat econòmica i la distribució de la riquesa com a font de les desigualtats socials i regionals en el món.

CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Aplicació de la cultura de pau i no-violència i ús del pensament crític com a eina per a l’anàlisi dels conflictes d’interessos.

106 CONTNGUTS

Un món desigual Societats i territoris

minories.

Unitat 4.

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu El món en xarxa

Tecnologia i digitalització

• Valoració de la diversitat d’identitats, ètnic-cultural i llengües de l’estat espanyol, per afavorir una ciutadania més implicada en la defensa de les

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

seva evolució, els moviments migratoris, l’apreciació de la diversitat cultural i el contrast entre zones urbanes i despoblació rural.

• Utilització de les principals variables demogràfiques i la seva representació gràfica que permeten analitzar els comportaments de la població i la

REPTES DEL MÓN ACTUAL

amb altres persones.

(contrasenyes segures, identitat digital...) i integració de les eines bàsiques d’etiqueta digital, cortesia i respecte per establir comunicació digital

• Compliment de les regles bàsiques de seguretat, protecció de privadesa per navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge

(contrasenyes segures, identitat digital...)

• Utilització de les normes bàsiques de seguretat, protecció i privacitat per a navegar per Internet i per protegir l’entorn personal d’aprenentatge

DIGITALITZACIÓ DE L’ENTORN PERSONAL

D’APRENENTATGE

i la seva repercussió en l’entorn, en la cohesió social i en els valors de cultura de la pau.

• Distinció de les principals institucions de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea, dels seus valors i de les seves funcions, els seus àmbits d’acció

i els sistemes de representació i de participació política, per promoure i protegir els drets civils i polítics.

• Reconeixement de l’organització política, les principals entitats polítiques i administratives de l’entorn local, autonòmic i nacional a l’Estat Espanyol

de conductes sexistes. Una Europa democràtica

Societats i territoris

de l’Estat i les seves institucions a la pau, la seguretat i la cooperació internacional per al desenvolupament.

• Identificació dels principis i valors dels drets humans i del nen i la Constitució espanyola, drets i deures de la ciutadania, per valorar la contribució

ALFABETITZACIÓ CÍVICA

fórmules per a la participació de la ciutadania en la vida pública.

LLIÇONS DEL PASSAT

actual. REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Interpretació i anàlisi de les expressions artístiques i culturals contemporànies i de la seva evolució per valorar la funció de l’art i la cultura al món

Els temps recents Societats i territoris

la situació actual i els reptes de futur.

Unitat 2.

• Reflexió sobre el paper dels invisibles (dones, infants, pobres...) en la història per entendre els principals moviments en defensa dels seus drets,

contextualitzant-los a l’època Medieval, Moderna i Contemporània.

• Ús de la investigació per a la realització de projectes, que analitzin fets, esdeveniments i temes de rellevància actual amb perspectiva històrica,

• Ubicació i relació de fets i esdeveniments de les grans etapes històriques en eixos cronològics, digitals i analògics, per entendre el temps històric.

LLIÇONS DEL PASSAT

social i ciutadana i la possibilitat de l’exercici d’una ciutadania activa.

al territori Societats i territoris

• Identificació dels fonaments i principis per a l’organització política i gestió del territori de l’Estat espanyol adequats per afavorir la participació

Un cop d’ull

Unitat 1.

i recursos analògics i digitals usant les Tecnologies de la Informació Geogràfica.

• Coneixement de la diversitat geogràfica de Catalunya, d’Espanya i d’Europa. Representació gràfica, visual i cartogràfica a través de mitjans

REPTES DEL MÓN ACTUAL

SABERS DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

REPTES DEL MÓN ACTUAL

• Anàlisi crítica d’accions humanes a la Terra i l’univers com l’exploració, la contaminació espacial i lumínica per poder desenvolupar un criteri per actuar en conseqüència.

• Valoració dels efectes de l’economia global en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible. CONSCIÈNCIA ECOSOCIAL

• Identificació i anàlisi de les causes i conseqüències del canvi climàtic, a escala local i global proposant mesures de mitigació i adaptació.

• Anàlisi de la petjada ecològica en diferents parts el món i interpretació les interrelacions entre les persones, l’economia i la natura amb criteri d’ecodependència.

i territoris

• Coneixement dels recursos limitats que ofereix el planeta, l’explotació que se’n fa i l’esgotament d’aquests.

• Valoració d’actuacions que contribueixen a la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible en l’orientació que donem al nostre estil de vida.

• Estudi del funcionament dels mercats (de béns i serveis, financer i laboral) analitzant la responsabilitat ambiental i social de les empreses, de les cooperatives, l’economia verda i el consum responsable i de productes de proximitat.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Estudi del cicle de la matèria i del flux d’energia en els ecosistemes, reconeixement de les xarxes de relacions entre productors, herbívors, carnívors i descomponedors, per comprendre les dinàmiques de les poblacions.

Cultura científica

• Entesa dels aspectes bàsics de les funcions vitals de l’ésser humà des d’una perspectiva integrada: obtenció d’energia, relació amb l’entorn i perpetuació de l’espècie.

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL

• Planificació i aplicació de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua per donar resposta a una necessitat concreta.

• Selecció i utilització de materials, objectes, eines i recursos analògics i digitals (programes de disseny 2D i 3D…) adequats per a la consecució del projecte.

Tecnologia i digitalització

• Utilització d’estratègies de resolució de problemes en situacions d’incertesa: adaptació i canvi d’estratègia quan calgui, valoració de l’error propi i dels altres com a oportunitat d’aprenentatge en el desenvolupament cooperatiu del projecte.

LA VIDA AL NOSTRE PLANETA

• Coneixença dels canvis físics, emocionals i socials que comporta la pubertat i l’adolescència per acceptar-los de forma positiva.

• Aplicació de pautes que fomenten una salut emocional i social adequada: higiene de la son, gestió de l’oci del lleure, ús adequat de dispositius digitals i estratègies pel foment de relacions socials saludables.

Cultura científica

MATÈRIA, FORÇA I ENERGIA

• Experimentació amb la flotabilitat dels objectes, investigant la relació entre massa i volum utilitzant instruments de mesura per construir el concepte de densitat i aplicar-ho a situacions quotidianes.

Cultura científica

• Identificació dels principis bàsics de l’aerodinàmica, indagant amb les propietats de l’aire, i la interacció amb objectes de diferents formes, mides i materials per entendre les forces implicades en el vol.

MATÈRIA, FORÇA I ENERGIA

• Comprensió del funcionament de l’energia elèctrica amb relació a les fonts, les transformacions i la transferència, a través de l’experimentació de circuits elèctrics i estructures robotitzades, presents en l’entorn quotidià.

Cultura científica

PROJECTES DE DISSENY I PENSAMENT COMPUTACIONAL

• Aplicació de les fases del pensament computacional en reptes complexos: descomposició del repte en parts més senzilles, reconeixement de patrons i elaboració de seqüències per la resolució del problema o la creació d’un producte.

• Planificació i aplicació de les fases del projecte de disseny: empatitza, defineix, idea, prototipa i avalua per donar resposta a una necessitat concreta.

• Selecció i utilització de materials, objectes, eines (simuladors, editors de programació per blocs) i recursos analògics i digitals (sensors i actuadors, programes de disseny 2D i 3D…) adequats per la consecució del projecte.

Tecnologia i digitalització

• Utilització d’estratègies de resolució de problemes en situacions d’incertesa: adaptació i canvi d’estratègia quan calgui, valoració de l’error propi i dels altres com a oportunitat d’aprenentatge en el desenvolupament cooperatiu del projecte.

Unitat 6. Natura interconnectada

Situació

d’aprenentatge / Projecte cooperatiu

Redissenyem l’escola!

Unitat 7.

Unitat 8.

Unitat 9.

Quanta electricitat!

Situació d’aprenentatge / Projecte cooperatiu Sortim del laberint!

CONTNGUTS DE L'ÀREA

Unitat 5. Davant el canvi climàtic

Societats

Fem-nos grans amb salut!

Objectes en els fluids