Guia Aspàsia d'Alexandria 3r. Mostra. Cultura clàssica by Editorial Barcanova

T U C LUIRA S CLÀ S CA3 GUIA D’AULA ESO

Programa

Aspàsia de Milet

Aquest projecte editorial de l’àmbit social ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Redacció i edició: Xavier Carulla Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Cristina Montero Aquesta guia d’aula correspon als continguts del llibre de Cultura clàssica 3 (Programa Aspàsia de Milet), de Fina Vilanova i Anna Torrent. © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juliol de 2020 ISBN: 978-84-489-5131-3 DL B. 14221-2020 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE CULTURA CLÀSSICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit social i de l’àmbit lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Índex de Cultura clàssica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Unitat 1. Arriben els grecs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Unitat 2. I després arriben els romans. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Unitat 3. Déus i deesses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Unitat 4. La guerra de Troia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Unitat 5. El retorn d’Ulisses. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96 Unitat 6. La fugida d’Enees. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

EL PROJECTE DE

T U C LURI A S CLÀ S CA

» PRESENTACIÓ

EL PROJECTE DE CULTURA CLÀSSICA

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit social, de Cultura clàssica, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competèn cies pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

CULTURA CLÀSSICA

CULSTUIRA CLÀ S CA

3 ESO

CULTURA

ITAL

ESO

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

CLÀSSICA

ESO

Programa

Aspàsia de Milet

EL PROJECTE DE CULTURA CLÀSSICA El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula: per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment: • La temporització orientativa del contingut del llibre. • Una proposta de programació didàctica de cada unitat. • Les solucions de totes les activitats. • Orientacions metodològiques i activitats complementàries. • La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). • La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ). UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

El currículum estableix 35 hores per a la matèria de Cultura clàssica de 3r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa.

» UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem 30 minuts per a una posada en comú a l’aula. UNITAT 1

HORES LECTIVES

1. Qui eren els grecs i quina llengua parlaven?

0,50 h

2. On vivien els grecs? 3. Atenes i l’Acròpolis

0,50 h

2. L’origen del món i de les divinitats

0,50 h

3. Les divinitats gregues

4. Els déus i les deesses fan de les seves

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

5. Aportacions científiques dels grecs

1h 0,50 h

7. Empòrion

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

UNITAT 2

HORES LECTIVES

1. Qui eren els romans?

2. Quina llengua parlaven els romans?

HORES LECTIVES 0,50 h

4. Les conquestes d’Alexandre el Gran

6. Per què van venir els grecs

UNITAT 3 1. Què és la mitologia?

0,50 h

3. Roma, la capital del món

4. Espàrtac, l’esperança dels esclaus

5. Aportacions científiques dels romans

6. Per què van venir els romans?

0,50 h

7. Municipium Emporiae

0,50 h

UNITAT 4

0,50 h

4. Els cabdills troians

0,50 h

5. La guerra de Troia

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

Projecte cooperatiu

0,50 h

CONTINGUTS

ACTIVITATS

1.1. Coneix Alexandre el Gran i la seva importància en la cultura grega.

- Les conquestes d’Alexandre el Gran.

26, 27, 28, 29, 37, 38, 39, 40, 41, 43, 44, 45, 49, 51

2. L’alumne ha de ser capaç d’identificar les formes bàsiques de l’organització social i política de Grècia i Roma, reconeixent els elements de pervivència en les institucions polítiques i socials del món actual.

2.1. Explica les característiques principals de la polis.

- Qui eren els grecs i on vivien?

0,50 h 1h

2. Un viatge per mar ple d’aventures

3. L’arribada a Ítaca

0,50 h

4. Homer i l’Odissea

0,50 h

Projecte cooperatiu

0,50 h

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

HORES LECTIVES

1. Enees fuig de Troia

2. La fundació de Roma

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

Projecte cooperatiu

0,50 h

INDICADORS

- La colonització grega. 1.2. Coneix les causes - Empòrion. i el desenvolupament de la colonització grega per la Mediterrània.

2.2. Identifica diferents edificis de les polis gregues. 2.3. Posa exemples de religió politeista.

3. L’alumne ha de ser capaç de localitzar l’espai geogràfic de les civilitzacions grega i romana, així com elements rellevants del patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Europa i Catalunya, valorant la necessitat de preservar-los.

3.1. Identifica l’Acròpolis d’Atenes i els temples més importants.

c a t e t (c)

hipote

nusa

6. L’alumne ha de ser capaç d’identificar aspectes significatius de l’aportació de la cultura clàssica a la civilització occidental en els camps del pensament, la ciència i la tècnica.

6.1. Reconeix l’aportació dels grecs a la ciència.

» ACTIVITATS 30. Contesta

a) Per què diem que els grecs van ser els in ventors de la ciència pròpiament dita? b) Com argumentaven les seves teories a par tir d’aquest moment la majoria de científics grecs? c) Quins factors van afavorir aquest progrés? d) Quin fou l’objecte d’estudi dels primers científics grecs?

(h)

31. Relaciona cada personatge amb l’aporta ció que va fer al món científic:

Arquimedes

Tales de Milet Aristarc Anaximandre Empèdocles Demòcrit Arquimedes Teano Hipòcrates Pitàgores

Cargol d’Arquimedes

També fou un grec, Hipòcrates de Cos, el «pare de la medi cina», ja que abans de l’aparició del pensament científic la cu ració de les malalties s’atribuïa al déu Asclepi. Hipòcrates re butjà les supersticions i va argumentar que la malaltia no era un càstig diví, sinó una conseqüència dels factors ambientals i els hàbits de vida del pacient. A l’escola de Cos seguien un mètode terapèutic rigorós: observació dels signes corporals del malalt, diagnosi de la malaltia i aplicació de la medicació. Hipòcrates i els seus seguidors van classificar les malalties i van crear termes mèdics que encara avui estan en ús: recaiguda, crisi, pic...

macions següents:

a) Hipòcrates fou considerat «el pare de la medicina científica». b) Abans del pensament científic es creia que les malalties eren un càstig dels déus. c) Apol·lo és el déu de la medicina. d) La medicina hipocràtica atorgava molta im portància als hàbits de vida dels pacients. e) Hipòcrates va fer una classificació de les malalties a partir dels símptomes i el pro cés d’aquestes. f) Hipòcrates va fundar l’escola de Lesbos, on seguien un mètode terapèutic rigorós.

L’astrònom i matemàtic Aristarc de Samos va ser el primer a defensar la teoria heliocèntrica, d’acord amb la qual la Terra gira al voltant del Sol i sobre ella mateixa.

33. Explica què és el jurament hipocràtic i qui

Hipòcrates Teoria heliocèntrica

Activitats complementàries Per aprofundir sobre aquests científics i pensadors grecs, podeu consultar aquests webs: Pitàgores: • http://www.xtec.cat/~voliu/pitagores/qui_s_pitgores. html • http://www.xtec.cat/iesalella/expo1/pit.htm Teano de Crotona: • https://www.nuevatribuna.es/articulo/historia/ teano-crotona-primera-matematica/ 20160321194005126629.html • https://www.mujeresenlahistoria.com/2013/02/ la-pitagorica-teano-de-crotona-siglo-vi.html

teorema del triangle rectangle àtoms cargol d’aigua pare de la medicina proporció àuria eclipsi de sol rellotge de sol existència de l’aire teoria heliocèntrica

32. Digues si són vertaderes o falses les afir

Teano de Crotona

Notes

breument les preguntes se

güents:

catet (c) c2 + c2 = h2

Aristarc de Samos

9 («Posa’t a prova»)

- Aportacions científiques dels grecs.

30, 31, 32, 33, 34, 35, 36

na simbologia té en l’actualitat.

Jurament hipocràtic

Aristarc: • http://yolanda-athina.blogspot.com/2018/10/aristarcde-samos-i-la-teoria.html • http://www.xtec.cat/~fvilasec/ciencia%20helenistica/ aristarc.htm Arquimedes: • https://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/ arquimedes.htm • https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/ 20200210/473322278287/arquimedes-pioneromatematico.html Hipòcrates: • https://www.ecured.cu/Hip%C3%B3crates • https://diarisanitat.cat/tres-llicons-dhipocrates/

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS?

34.

L’antiga Grècia fou el bressol del co neixement occidental a partir de les aporta cions dels pensadors i els científics grecs. Però van ser poques les dones que van tenir el privilegi de tenir les mateixes oportunitats que els homes. Una d’elles fou Teano de Cro tona, considerada una de les primeres dones matemàtiques. Per tal de saber més coses so bre aquesta científica, busca’n informació i fes les activitats següents:

Ja des del segle vii aC, els pobles que habitaven el territori de l’actual Catalunya van rebre la visita d’altres pobles comer ciants de la Mediterrània oriental. De tots ells, els grecs han estat els que han exercit una influència més intensa, ja que van portar avenços tan importants com ara l’ús de la moneda o el coneixement de l’escriptura. Entre els anys 750 aC i 550 aC un gran nombre de grecs van haver d’emigrar del seu país i van fundar un munt de co lònies i assentaments comercials al llarg de la costa mediter rània.

a) Busca una imatge de Teano i enganxala en el teu quadern. b) Explica els aspectes més significatius de la seva biografia. c) Detalla els estudis que va fer i la importàn cia de la seva formació al llarg de la seva vida. d) Esbrina quin fou el paper de les dones en les escoles pitagòriques. e) Enumera les aportacions que va fer a la ciència. f) Indica les obres que se li atribueixen.

35.

Hipàtia d’Alexandria (370415) va ser una destacada filòsofa, científica, mate màtica, astrònoma i professora a l’Escola d’Alexandria. Busca informació sobre aquesta dona, que va fer grans aportacions a la ciència i al pensament del moment, i fes les activitats que hi ha tot seguit: a) Explica quin era el context històric del mo ment a Alexandria. b) Busca informació sobre la seva vida i la im portància que va tenir el seu pare en la seva formació. c) Anomena alguns dels descobriments que va fer.

36.

Colònies i àrees d'influència de l'antiga Grècia. Els grecs procedents de Focea, a l'Àsia Menor, van fundar Empòrion.

Hipàtia fou una dona de ment oberta i un bon exemple n’és aquesta reflexió seva: «Defensa el teu dret a pensar perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar». Feu un debat a classe sobre el missatge que transmeten aquestes paraules.

Solucionari

30. a) Perquè fins aleshores es creia que les divini

tats eren les causants de tots els fenòmens naturals i humans. Els grecs van ser els primers a buscar una explicació racional de les coses. / b) Van crear di verses disciplines de coneixement basades en la raó i no pas en explicacions religioses. / c) El desen volupament de la navegació i el comerç. / d) La matèria de les coses.

31. Tales de Milet → eclipsi de sol

Aristarc → teoria heliocèntrica Anaximandre → rellotge de sol Empèdocles → existència de l’aire Demòcrit → àtoms Arquimedes → cargol d’aigua Teano → proporció àuria Hipòcrates → pare de la medicina Pitàgores → teorema del triangle rectangle

33. El jurament hipocràtic és un codi d’ètica i moral sobre les pràctiques mèdiques que juren els estu diants de medicina quan acaben el grau, abans

19, 20, 21, 23, 25, 42, 46, 47, 48

6.2. Relaciona científics grecs amb l’aportació que van fer en els camps de la ciència i la tecnologia.

32. a) Vertadera. / b) Vertadera. / c) Falsa. / d) Fal sa. / e) Vertadera. / f) Falsa.

- Déus i personatges mitològics.

3.4. Identifica déus i personatges mitològics.

UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

El matemàtic, físic i enginyer Arquimedes de Samos, entre altres aportacions, va inventar un cargol per bombejar aigua de forma contínua, que es continua fent servir encara avui a Egipte per al reg.

90°

Proporció àuria

- Atenes i l’Acròpolis.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Teorema de Pitàgores

Teano de Crotona fou una filòsofa i una matemàtica del segle v aC, suposadament muller de Pitàgores i membre de l’escola pi tagòrica, on els seguidors de Pitàgores defensaven que tot, en la natura, es podia explicar mitjançant els nombres. Teano va escriu re tractats de matemàtiques, física i medicina i sobre la proporció àuria, però, malauradament, ha passat a la història més per ser la muller de Pitàgores que no pas per la seva aportació a la ciència.

- Pèricles i les seves aportacions.

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

Pitàgores

13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 24, 50

- Identificació dels 4, 7, 8 («Posa’t a edificis principals prova») de les polis gregues.

3.2. Busca informació sobre el Partenó.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

D’altra banda, el nom del filòsof i matemàtic Pitàgores de Sa mos restarà sempre unit al triangle rectangle gràcies al seu famós teorema, segons el qual «en un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets». També se li atribueix el principi de la ciència matemàtica, i va aplicar el con cepte dels nombres a altres disciplines, com ara la música i l’astro nomia.

1, 2, 3, 10 («Posa’t a prova»)

2.4. Relaciona personatges i conceptes de la Grècia clàssica.

HORES LECTIVES

1. La guerra s’ha acabat

CRITERIS 1. L’alumne ha de ser capaç de localitzar en el temps les etapes bàsiques de la cultura grega i els seus fets més rellevants.

3. Els cabdills grecs

UNITAT 6

COMPETÈNCIES C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

0,50 h

Comparteix els teus coneixements

Posa’t a prova

Dimensió cultural i artística (Àmbit social)

HORES LECTIVES

1. La poma de la discòrdia 2. El judici de Paris i el rapte d’Helena

UNITAT 5

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

Diferents motius els van portar a aquesta emigració. En primer lloc, necessitaven noves terres de cultiu. Grècia era i és un país de muntanyes, amb poc terreny i, a més, poc fèrtil. Sovint hi havia rivalitats i lluites per apropiarse del nou sòl cultivable fins al punt que la situació va esdevenir insosteni ble. Els grecs es veieren obligats a buscar terres en altres llocs. Aquestes mancances es van agreujar quan hi hagué un excés de població que no disposava ni dels aliments més bàsics per sobreviure.

d’exercir com a metges professionals. És un acte simbòlic ja que no tots els metges estan d’acord amb alguns dels seus principis, com ara el tracta ment de l’avortament.

34.

ODS (5, 9) a) Activitat oberta. / b) El pare de Teano era un patrici ric que va destinar part de la seva fortuna a protegir els estudiosos de les cièn cies i les arts, entre els quals hi havia Pitàgores, que va fundar l’escola pitagòrica. El pare va enviar la filla a estudiar al costat de Pitàgores, fet excepcio nal en aquella època. Sembla ser que es va casar amb Pitàgores. / c) Teano va poder estudiar i inves tigar en un pla d’igualtat amb els homes savis del moment. Tot i això tenia els seus detractors. / d) Les dones que podien aportar coneixement eren rebudes igual que els homes. A les escoles pitagò riques es valorava la intel·ligència i no el fet de ser home o dona. / e) Teano va ser una gran matemà tica: va proposar l’existència de la proporcionalitat, l’harmonia i el nombre auri. / f) Va escriure tractats sobre física, medicina, filosofia i cosmologia. Tam bé ens ha deixat uns escrits que tracten de la mo ral: Sobre la pietat.

35.

ODS (5, 9) a) Alexandria estava sota el do mini romà, ja que Egipte havia estat conquerida

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

CULTURA CLÀSSICA

• Avaluacions amb les solucions. • Activitats de reforç amb les solucions. • Mapes conceptuals amb les solucions. • Rúbriques i dianes d’avaluació.

CULTURA

CLÀSSGUICA

IA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL

Programa

Aspàsia de Milet

ACTIVITATS DE REFORÇ CULTURA CLÀS SICA ESO Nom ________ ____

____________

UNITAT 1. ARR IBEN ELS GREC S

es.

quitectòniqu

______

_ ______ Grup __ _ ______ Data __

expressió escrita Activitat 3 – Dimensió que fa a les polis gregues pel rístiques principals de - Explica les caracte al i di ció or isme. l’organització i a l’urban _________________ , di ________________________ escrita ________________________ pressió sió ex _______________________ Dimen ________________________ t 1 – ______ __________________ _____ a. ilingüe Activita ______ ________________________ ua greg al i plur __ ______ in ng ______ __ lle ud ______ actit de la ______ ______ __________________ _____ rigen mensió ______ ______ ________________________ ser l’o ______ ______ __ ________________________ quin va ______ ______ ______ ____________ Explica ______ ______ ______ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ __ ______ ______ ______ ______ a __ __ __ artístic i l __ __ __ ió cultura ____ ______ ______ expressió escrita i dimens ______ ______ ______ Activitat 4 – Dimensió ______ ______ olis: ______ ______ dipreguntes sobre l’Acròp ______ oral i Respon a aquestes ______ ció __ __ ica mun ____ sió co ______ acròpolis? , dimen a) Què vol dir la paraula ____ escrita __________________ pressió raula en __________________ sió ex una pa __________________ Dimen Escriu polític t 2 – signifilt viva. Sota la direcció de quin ngüe el ili mo ’n ur és ca Activita pl important de l’Acròpolis? a pli al i b) Quin és el temple més catalan ecs i ex titudin ua gr ac s ng xo lle prefi mensió en la quests l grec es va construir? __________ un d’a ència de ___ __________________ de cada __ ______ r La pres __ ______ rti __ ______ a pa ____________ ______ formada _ ______ català ______ ______ ______ ______ són les Cariàtides? c) Què ______ _ ______ ________________ cat: ______ ______ ______ __________________ ______ ______ ______ __________________ ______ ______ _ ______ ______ __ __ __ __ __ __ __ __ ____ ____ ____ poli______ ______ ______ __ __ __ __ __ __ __ __ ___ ____ ______ ______ ______ ______ __ __ __ __ __ __ ____ ____ ____ _ dimensió expressió escrita ______ ______ ______ ______ comprensió lectora i micro______ ______ Activitat 5 – Dimensió ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ i respon: ______ ______ ______ Llegeix aquest text de Pèricles ______ ______ ______ ______ _ la polis és admi______ ______ ______ de democràcia perquè ______ nom __ el __ __ pres __ ha bio- __ __ __ forma de govern ____ ______ La nostra ______ ___ ______ . La llei assegura la igual______ ______ ______ ______ en interès d’una minoria ______ ______ en interès del poble i no ______ ______ ______ nistrada ______ ______ els seus mèrits. ___ ______ ______ r en la vida pública segons ______ ______ participa __ auto- __ __ __ pot __ __ __ Tothom tat de tothom. ____ ____ ____ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ ______ sig______ ______ paraula democràcia? Què geo- __ ______ gregues s’ha format la ______ a) A partir de quines formes ______ ______ tes formes? nifica cada una d’aques ____ 1 __________________ __________________ __________________ ____ __________________ __________________ __________________

GRECS N ELS

BE 1. ARRI UNITAT

Grup ________ _ Data ________ _

Omple els buits amb les para ules adients per tal que el text Grècia és un país tingui sentit: situat a la Medi terrània ________ __ que comprèn nental i una gran una part contiquantitat d’illes que s’estenen per les mars Jònic La llengua grega a i __________ prové de l’___ . _______ . Els __________, amb grecs van adop tar l’alfabet dels qui mantenien bones relacions comercials. La en la llengua catal presència del grec ana és molt viva, ja que sovint utilitz grega, sobretot em termes de en el llenguatge procedència __________ i tècnic. Grècia és un país __________i amb poques terres excés de pobla fèrtils. Això, suma ció, va fer que t a un els grecs come ncessin una ____ les costes de la ______pacífica __________. en decadència per van entrar polis gregues El ès, lesgrec El seu s’organitzavaa en Peloponpoble a potència. del nov rres __________, que gue r imposar com les unesesdevales : Durant les vole altres. Dues de començat el seu pare eren ciutats independents edònia les polis gregu havia ____ de Mac____ que ___ es a més ___ a pres ____bar gregdestacades van ser l’em i el rei __,qu e, a causa de les ir la cultura Atenes i qui va aca and seve s diferències, van a iva exp ____, va ser ________ combatre en les domini pers fill, ______ delrant __du ia gairebé trenta guerres del gregues d’Às anys. les ciutats priAl llarg del segle va alliberar van ser els V aC, Grècia que _,ja c. va ___ tenir anti ___ un gran prota La ciutat rtac a la ___ ar degonisme cultu ions per tot el món d’___ ____ ral i polític. ___ es va conv ra i van deix fer grans apo ertire de la natu n el referent cultu Els grecs van llocs més bonic processos ls als tic i filòsof ral de l’època. Un s d’Atenes era el matemà ions raciona dels l’___ hi ha____ ___, un recinle, car explicactemples, i s. Entre ells te fortif iose mers a bus com relig icat amb magn ara ions el __________, el triangle rectang licac ífics exp les dedic re at a la deessa mites i la ciutat. Unpel __________, prote teorema sob banda els altre temple desatacattífica. famós ctora de a cien és l’__________, _de Samos, icin ___ med a colum la ___ aC que nes en formde ___ té un balcó amb a de dona cone al segle VIII siderat el pare unes gut ya actu ambalel nom de _de Cos, con ____una de la Catalun Durant _________ itoris aque terr st període d’esp . Van exercir ______. púr arribar als lendo (Em r,ies) el principal dirige Els grecs van __________ aC a __________ nt _polític d’Ate ______ , que va instaurar al 600 nes va ser oduir la ___ intr un siste van _____) i cap ma en: ___ de vivi (__ gove rn,de ciutadans podie lacerà que hi Rhodes ____ ______, en què n sparti pobles iber cipar activamen els objectes els riptura, t en la política ia sobre els i ar- ciuta ment de l’esc las seva gran influènc cole agríde t. 1 ercials, el coneixe tècniques rcanvis com i avenços en per fer inte ació del peix de conserv s ique mica, les tècn

CIÓ AVALUA TATS D’ O ACTIVI SICA ES A CLÀS CULTUR

____ Nom __

_______

ica comun mensió

Mapa co

nceptual

MAPA CONCEPTU AL ELS GRE

parlaven la llengua …

s’organitza ren en …

d’on

van fer gra ns aportac ions a la ciència

destaca

provenen moltes paraules del català

com ara

…

els teorem

segle v aC governada per

va convert ir la ciutat en un referent cultural Acròpolis on hi ha el temple … dedicat

del

instaurà …

de Tales

…

el rellotge de sol d’Anax i mandre l’existència de l’aire d’…

però no tote eren

s les poli s democràtiq ues

…

l’estudi dels àtoms de

Atenes

Atena, pro tecto ra de la ciutat

decadència les polis

s’imposà Filip II de

Mace dònia

succeït per … que va exp

andir

grar del seu país

nous terrenys per conrear

van colo nitzar pacífica ment la costa Med iter rània segle viii

van arribar Rhode (…)

…

guerra del

la propor ció àuria de …

…

i…

van emi

per buscar

la teoria … d’Aris tarc de Sam os

cap a l’an y… van arribar a… (Empúries)

el cargol per bombeja r aigua d’… la medicin cien tífica d’…

la cultura

grega

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL I DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en els documents Competències bàsiques de l’àmbit social i Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg del curs. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

         

     



         

DIMENSIÓ LITERÀRIA



DIMENSIÓ COMUNICACIÓ ORAL

ÀMBIT LINGÜÍSTIC



      DIMENSIÓ CULTURAL I ARTÍSTICA



ÀMBIT SOCIAL



     DIMENSIÓ   DIMENSIÓ   EXPRESSIÓ  COMPRENSIÓ  ESCRITA LECTORA





         

DIMENSIÓ ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Cultura clàssica posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com RÚBRIQUES els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modifi• Unitat 1 car segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió cult

Pàgina 24, acti

ural i artístic

a, dimensió

vitat 35

Descriptors

1. Cerca d’informació a internet.

2. Selecció de la informació.

3. Planificac ió de l’escrit.

Expert 4 (100 %)

Cerco informaci óa internet i sé seleccionar amb claredat les pàgines més fiables, rigoroses i ben documentades .

Sé buscar i seleccionar amb facilitat, preci sió eficàcia la infor i mació que se’m dema na a l’hora de fer un treball concret. Planifico l’escr it amb generació d’idees, selec ció de les més adien ts a l’objectiu i

conscienciació de tot el procés. 4. Redacció de l’escrit.

5. Revisió i correcció del text.

Redacto l’escr it amb l’estructura adequada, fent servir connecto rs i amb coherènci ai claredat.

expressió esc

rita

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50

%) Cerco informaci ó a Cerco internet i tend informació eixo a a inter seleccionar net i de les vegades trio pàgines adeq les uades pàgin es segons el que se’m adeq uades. demana.

Sé buscar i seleccionar amb certa facilitat la informació que se’m demana a l’hora de fer un treball conc ret.

Planifico l’escr it amb generació d’idees i organització clara d’acord amb la situació comunicativa. Redacto l’escr it seguint els punt s que se’m dem anen i miro de fer servir alguns conn ectors.

Sé buscar i seleccionar amb alguna dificu ltat informació que la se’m demana a l’hora de fer un treball conc ret. Planifico l’escr it amb generació d’idees bàsiq ues i organització senzilla, tenin t en compte la inten ció i el receptor. Redacto l’escr it però de vega des tinc dificultats perquè qued i estructurat i cohesionat.

Novell 1 (25 %)

Tinc dificultats per trobar la informació concreta que se’m demana a l’hora de fer un treba ll concret.

Respecto i valor o força el pape r de dona en la histò la ria del pensamen t.

15 %

Redacto l’escr it però em costa donar-li l’estructura adequada i fer servir connecto rs.

Valoro de vega des Em costa el paper de valorar la la importància dona en el món de la dona en difer cultural. ents àmbits cultu rals.

15 %

20 %

15 %

20 %

15 %

Planifico amb dificultats l’escr it tot i seguir unes pautes.

Reviso i corre geixo Reviso i corre en profundita geixo t Reviso i corre significativamen aspectes form geixo Revis t als i o i corregeixo aspectes form aspectes form conceptuals als i amb dificu als i del text, conc ltats eptuals del text, conceptuals bàsics aspe i el presento amb ctes bàsics del text, i el i el presento amb claredat i estèt del text. ica. presento amb claredat i estèt ica. claredat.

6. Valoració Respecto i valor positiva de la o molt el pape contribució r de la de la contribuc dona en la ió de la dona en tots història del els àmb its del pensament. pensament.

Pes

Cerco informaci óa internet però em manquen criter is per saber quines són les pàgines fiable i quina informaci s ó haig de selec cionar.

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competèn cies de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

Unitat IANES •

Dimensió Pàgina

cultural

1 sió a i dimen

i artístic

escrita expressió

2 1

DIANES

sem pre

De veg ade

Dimensió

Pàgina

Ma i

• Unitat

cultura

l i artís tica i di

27, activ itat 37

mensió

4 Sem pre

compren

sió lect ora

3 2

itat 20

15, activ

r Sé cerca ió en informac fonts. diferents

4 en la Tinc cura ió presentac ial. del mater

Compren c els textos ex positius .

DIANES • Unitat 1

ormació Trio la inf da de adequa t. cada fon

4 Sempre

Dimensió cultural i artística, dimensió expressió escrita i dimensió comunicació oral

Pàgina 19, activitat 28

Relacion o ció i ex trec conclus ions.

Gairebé sempreinfor ma

De vegades

Mai

4 3

Expresso inió l’op ?????? l de persona manera . raonada

rrecció Faig la co matical ica i gra ortogràf da. ra acura de mane

Ga ire bé sem pre De veg ad es Ma i

Sintetitz o la informa ció de manera correcta .

1 Estructurem bé el treball.

Tinc un ment neixe ??? co??? de la profund matèria.

Som originals en la presentació.

Coneixem bé el tema.

Sé locali tzar la informa ció que se’m de mana.

Identific o el tema de l text.

cís a Soc pre xpressar d’e??? l’hora ??? sta. la respo

Som capaços de mantenir ?????? l’interès de l’audiència.

Fem servir recursos audiovisuals creatius.

1 Repartim les tasques segons ?????? les habilitats de cadascú.

Hi ha bona comunica ció entre els ?????? membres del grup.

Dedueix o el significa t de pa raules pel conte xt.

Fem la correcció ortogràfica i gramatical de manera acurada.

DIMENSIONS DE L’ÀMBIT SOCIAL

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT SOCIAL » CULTURA CLÀSSICA

CULTURAL I ARTÍSTICA

Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

C10

Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » CULTURA CLÀSSICA

COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIONS DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMUNICACIÓ ORAL

LITERÀRIA

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

C10

Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

C11

Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

C12

Competència 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE CULTURA CLÀSSICA » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE CULTURA CLÀSSICA

» PROJECTE COOPERATIU

» PROJECTE COOPERATIU 22

1 2 3 4

ARRIBEN ELS GRECS 1. Qui eren els grecs i quina llengua parlaven? 2. On vivien els grecs? 3. Atenes i l’Acròpolis 4. Les conquestes d’Alexandre el Gran 5. Aportacions científiques dels grecs 6. Per què van venir els grecs? 7. Empòrion Posa’t a prova Comparteix els teus coneixements

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS 1. Qui eren els romans? 2. Quina llengua parlaven els romans? 3. Roma, la capital del món 4. Espàrtac, l’esperança dels esclaus 5. Aportacions científiques dels romans 6. Per què van venir els romans? 7. Municipium Emporiae Posa’t a prova Comparteix els teus coneixements

DÉUS I DEESSES 1. Què és la mitologia? 2. L’origen del món i de les divinitats 3. Les divinitats gregues 4. Els déus i les deesses fan de les seves Posa’t a prova Comparteix els teus coneixements

LA GUERRA DE TROIA 1. La poma de la discòrdia 2. El judici de Paris i el rapte d’Helena 3. Els cabdills grecs 4. Els cabdills troians 5. La guerra de Troia Posa’t a prova Comparteix els teus coneixements

» PROJECTE COOPERATIU

5 6

EL RETORN D’ULISSES 1. La guerra s’ha acabat 2. Un viatge per mar ple d’aventures 3. L’arribada a Ítaca 4. Homer i l’Odissea Posa’t a prova Comparteix els teus coneixements

LA FUGIDA D’ENEES 1. Enees fuig de Troia 2. La fundació de Roma Posa’t a prova Comparteix els teus coneixements

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA El currículum estableix 35 hores per a la matèria de Cultura clàssica de 3r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem 30 minuts per a una posada en comú a l’aula. UNITAT 1

HORES LECTIVES

1. Q ui eren els grecs i quina llengua parlaven?

0,50 h

2. On vivien els grecs? 3. Atenes i l’Acròpolis

1. Què és la mitologia?

0,50 h

3. Les divinitats gregues

4. Els déus i les deesses fan de les seves

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

5. A portacions científiques dels grecs

1h 0,50 h

7. Empòrion

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

UNITAT 2 1. Qui eren els romans? 2. Q uina llengua parlaven els romans?

HORES LECTIVES 1h 0,50 h

3. Roma, la capital del món

4. E spàrtac, l’esperança dels esclaus

5. A portacions científiques dels romans

6. Per què van venir els romans?

0,50 h

7. Municipium Emporiae

0,50 h

UNITAT 4 1. La poma de la discòrdia 2. E l judici de Paris i el rapte d’Helena

HORES LECTIVES 0,50 h 1h

3. Els cabdills grecs

0,50 h

4. Els cabdills troians

0,50 h

5. La guerra de Troia

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

Projecte cooperatiu

0,50 h

UNITAT 5

HORES LECTIVES

1. La guerra s’ha acabat

0,50 h 1h

Posa’t a prova

2. U n viatge per mar ple d’aventures

Comparteix els teus coneixements

3. L’arribada a Ítaca

0,50 h

4. Homer i l’Odissea

0,50 h

Projecte cooperatiu

0,50 h

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

UNITAT 6

HORES LECTIVES

2. L ’origen del món i de les divinitats

4. L es conquestes d’Alexandre el Gran

6. Per què van venir els grecs

UNITAT 3

HORES LECTIVES

1. Enees fuig de Troia

2. La fundació de Roma

Posa’t a prova

Comparteix els teus coneixements

Projecte cooperatiu

0,50 h

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió cultural i artística (Àmbit social) COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

1. L’alumne ha de ser capaç de localitzar en el temps les etapes bàsiques de la cultura grega i els seus fets més rellevants.

1.1. Coneix Alexandre el Gran i la seva importància en la cultura grega.

2.1. Explica les característiques principals de la polis.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

-L es conquestes d’Alexandre el Gran.

26, 27, 28, 29, 37, 38, 39, 40, 41, 43, 44, 45, 49, 51

-P er què van venir els grecs?

1.2. Coneix les causes - Empòrion. i el desenvolupament de la colonització grega per la Mediterrània.

- Atenes i l’Acròpolis. - Empòrion.

2.2. Identifica diferents edificis de les polis gregues.

1, 2, 3, 10 («Posa’t a prova»)

13, 14, 15, 16, 17, 18, 21, 24, 50 4, 7, 8 («Posa’t a prova»)

2.3. Posa exemples de religió politeista. 2.4. Relaciona personatges i conceptes de la Grècia clàssica.

3.1. Identifica l’Acròpolis d’Atenes i els temples més importants.

6. L’alumne ha de ser capaç d’identificar aspectes significatius de l’aportació de la cultura clàssica a la civilització occidental en els camps del pensament, la ciència i la tècnica.

6.1. Reconeix l’aportació dels grecs a la ciència.

3.2. Busca informació sobre el Partenó.

- Atenes i l’Acròpolis. -P er què van venir els grecs? - Empòrion.

19, 20, 21, 23, 25, 42, 46, 47, 48 9 («Posa’t a prova»)

3.3. Identifica déus i personatges mitològics. -A portacions científiques dels grecs.

30, 31, 32, 33, 34, 35, 36

6.2. Relaciona científics grecs amb l’aportació que van fer en els camps de la ciència i la tecnologia.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 ÀMBIT LINGÜÍSTIC Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

CRITERIS 5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

INDICADORS

CONTINGUTS

5.1. Comprèn textos i sap donar la resposta correcta a les preguntes plantejades.

- On vivien els grecs?

5.2. Busca informació i la gestiona adequadament.

-A portacions científiques dels grecs.

- Atenes i l’Acròpolis. -L es conquestes d’Alexandre el Gran.

ACTIVITATS 17, 18, 22, 26, 29, 30, 32, 37, 38, 41, 45, 51 9 («Posa’t a prova»)

5.3. Identifica la paraula que falta en un text donat. 5.4. Comprèn textos instructius.

Dimensió expressió escrita

COMPETÈNCIES

CRITERIS

C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

INDICADORS

CONTINGUTS

5.1. Busca informació - Atenes i l’Acròpolis. i la gestiona per crear -A portacions textos coherents. científiques dels 5.2. Sap escriure el grecs. text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

ACTIVITATS 20, 33 1, 3 («Posa’t a prova»)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió comunicació oral COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Sap expressar-se oralment de manera correcta. 5.2. Acompanya el seu discurs amb els gestos i els moviments adequats. 5.3. Utilitza el lèxic adequat segons el tema que tracta.

CONTINGUTS -Q ui eren els grecs i quina llengua parlaven?

ACTIVITATS 1, 2, 25, 40, 47, 49 9 («Posa’t a prova»)

-A tenes i l’Acròpolis. -P er què van venir els grecs? - Empòrion.

Dimensió literària COMPETÈNCIES C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

CRITERIS

INDICADORS

5. L’alumne ha de ser 5.1. Llegeix i entén capaç de reconèixer el significat d’un text elements del llegat literari. lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

CONTINGUTS - Empòrion.

ACTIVITATS 43

Dimensió actitudinal i plurilingüe COMPETÈNCIES

CRITERIS

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

INDICADORS

CONTINGUTS

5.1. Mostra interès per - Qui eren els grecs la llengua grega i la i quina llengua seva escriptura i per parlaven? altres llengües. - Empòrion. 5.1. Coneix lletres de l’alfabet grec.

ACTIVITATS 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 44 6 («Posa’t a prova»)

5.3. Relaciona el sentit de les paraules catalanes amb les paraules gregues de les quals provenen. 5.4. Identifica l’antropònim català relacionat amb mots grecs.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

UNITAT

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

ARRIBEN ELS GRECS

1.QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN?

1. QUI EREN ELS GRECS I QUINA LLENGUA PARLAVEN? 2. ON VIVIEN ELS GRECS? 3. ATENES I L’ACRÒPOLIS 4. LES CONQUESTES D’ALEXANDRE EL GRAN

Actualment, quan parlem de Grècia, ens referim a un país si tuat a la Mediterrània oriental que comprèn una part continen tal i una gran quantitat d’illes que s’estenen pels mars Jònic i Egeu. La Grècia de fa més de 2.000 anys va néixer fruit d’un seguit de pobles, d’origen divers, que en diferents onades es van establir a l’actual Grècia continental, a la zona costanera d’Àsia Menor i a les illes del mar Egeu. Aquests grups van acabar parlant una mateixa llengua i s’anomenaren grecs. La llengua que parlaven, la llengua grega, prové d’un idioma molt antic, l’indoeuropeu, que es parlava al centre d’Europa pels volts dels anys 30002000 aC. Sembla que, per raons cli màtiques i socioeconòmiques, els pobles que parlaven aquesta llengua van haver d’emigrar cap a diferents indrets. Un d’aquests pobles indoeuropeus es va establir als Balcans i ben aviat van parlar una llengua diferent, el grec. Al principi, el grec tenia molts dialectes i era diferent segons la regió on es parlava. A partir del segle iii aC es va constituir una única llengua, anome nada grec comú, d’on deriva el grec modern, la llengua actual de Grècia. Al començament, els grecs van utilitzar un tipus d’escriptu ra ideogràfica en què cada símbol es corresponia a un concep te, tal com feien els egipcis. Més endavant, cada símbol va equivaler a una síl·laba i final ment van adoptar l’alfabet dels fenicis, en què cada signe o lletra representava un so. Els fenicis eren un poble que vivia en una antiga regió del Pròxim Orient i que mantenien relacions comercials amb els habitants de les illes gregues. Va ser aquest contacte el que va portar l’alfabet fenici als grecs. Aquest pri mer alfabet grec estava constituït només per lletres majúscu les; les minúscules es van començar a utilitzar força més tard. L’alfabet grec consta de vintiquatre lletres.

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS GRECS 6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS? 7. EMPÒRION

L’Erectèon és un temple grec situat a l’Acròpolis d’Atenes.

Inscripció en llengua grega.

VO C A B UL A R I Alfabet. Conjunt de signes gràfics utilitzats per escriure els sons d'una llengua.

El pòrtic de les Cariàtides de l’Erectèon.

La primera pàgina recull tots els aspectes que es tractaran al llarg de la unitat i, a més, s’acompanyen de dues fotografies significatives dels continguts que es treballaran. En aquesta primera unitat coneixerem la identitat del poble grec, ja que aquesta civilització ha estat un dels referents de la cultura occidental en molts camps. Estudiarem les causes i el procés de colonització que van portar a terme els grecs per la Mediterrània. Pel que fa a la llengua, analitzarem els ètims grecs que hi ha en el nostre vocabulari, sobretot en l’àmbit científic i tecnològic. Quant a la història del poble grec, ens centrarem en un personatge clau: Alexandre el Gran, que va expandir la cultura grega a gran part del món antic. Estudiarem també les restes arqueològiques de l’Acròpolis, un dels llocs més representatius de la capital del país i referent cultural del món grec. Finalment, farem una relació de les principals aportacions dels científics grecs a la ciència. Tot això permetrà conscienciar-nos de l’herència que hem rebut del poble grec.

alfa

beta

gamma

delta

èpsilon

zeta

eta

theta

iota

kappa

lambda

Mm mi

S sÉ~

csi

òmicron

sigma

tau

ípsilon

khi

psi

omega

La lectura va acompanyada d’una breu llista Notes de vocabulari que ajudarà l’alumne a entendre el text. A més a més, els alumnes poden anar plantejant altres dubtes sobre vocabulari o expressions concretes, al final de la lectura de tot el fragment. El tema de la lectura, l’abandonament definitiu del xumet, un objecte estimat per la protagonista, permet treure altres temes i extrapolar-lo a altres situacions dels alumnes que els han fet madurar, com ara un canvi d’escola o de ciutat, haver d’abandonar un hàbit perquè el creixement físic també implica un creixement intel·lectual i maduratiu de la persona, etc.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS La presència del grec en la llengua catalana és molt viva ja que sovint utilitzem termes grecs, sobretot en el llenguatge científic i tècnic. Per exemple, molts noms d'especialitats mèdiques estan formats amb el mot grec iatreia, que vol dir ‘curació’: és el cas de pediatria, que designa l'especialitat que s’ocupa de les malal ties dels infants, o de psiquiatria, que designa la disciplina que tracta els trastorns mentals. Hi ha termes que de primer cop d’ull sembla que vulguin dir una cosa, però si anem a l’origen del terme, veurem que estem equivocats. Sabeu quina part del cos ens farà mal si tenim una estomatitis? No ens farà mal l’estómac, tal com podríem deduir d'entrada, sinó que ens farà mal la boca, perquè estóma en grec significava ‘boca’. Qui i quan ha d’anar al tocòleg? Al tocò leg hi aniran les dones que hagin de tenir un fill, ja que en grec toco significa ‘part’. Què és una radiografia? I una cardiografia? La paraula grega grafos significa ‘dibuix’ i, per tant, una radiografia és una imat ge interna obtinguda per raigs X; una cardiografia, doncs, és un estudi gràfic del funcionament del cor. Vet aquí uns quants exemples que demostren la presència en el català de paraules d'origen grec. L’alfabet grec clàssic et permet llegir grec modern, tot i que hi ha algunes diferències de pronunciació. Tot seguit pots veure amb aquests exemples paraules cata lanes que provenen del grec: MOT GREC ago

SIGNIFICAT que porta

EXEMPLE demagog, pedagog

agro

camp

agrònom, agroturisme

algos

sensibilitat al dolor

analgèsia, analgèsic

antropo

ésser humà

antropologia, antropomorf

arca

cap, cabdill

monarca, oligarca

auto

propi, per ell mateix llibre

biblioteca, bibliografia

vida

biologia, biografia

cràcia

força, poder

aristocràcia, gerontocràcia

amor terra

geografia, geologia

diferent

heterodox, heterosexual

hidro

aigua

hidroavió, hidroteràpia

logia

teoria

que ens permeten escriure els sons d’una llen gua. Fixa’t en la paraula alfabet i digues si té relació amb cap lletra de l’alfabet grec.

2. Totes les llengües utilitzen un sistema per es

criure els sons. Nosaltres utilitzem un alfabet en què, amb alguna excepció, cada so es re presenta mitjançant una grafia. Coneixes altres sistemes d’escriptura que no funcionin així?

Portada d'una edició grega d'Astèrix.

3. Fixa’t en les lletres de l’alfabet grec i digues

quines et són familiars perquè les has fetes servir en alguna matèria.

4. Escriu el teu nom i el de tres amics o ami gues en lletres gregues.

RECORDA L’alfabet grec, adaptat de l’alfabet fenici, va ser el primer alfabet europeu, del qual deriven molts altres, com per exemple el llatí, base de les llengües romàniques.

filologia, filosofia

geo hetero

5. Fixa’t en el significat de les preposicions gre gues següents: amfi (‘en ambdós costats’), peri (‘a tot el voltant’) i epi (‘damunt de’). Des prés contesta les preguntes: a) Quines característiques tenen els amfibis pel que fa al lloc on poden viure? b) Defineix la paraula perímetre. Té res a veure amb el que significa la preposició grega? c) Què és l’epidermis? És el mateix que la pell?

6. Escriu derivats en català d’aquests adjec

tius grecs: kalos (‘bonic’), micros (‘petit’) i poli (‘molt’).

7. Relaciona el nom grec amb el mot català

que n’ha derivat i digues si el significat actual té res a veure amb el significat del mot grec: antropos (home) • mania (bogeria) •

antropologia, astrologia

mono

únic

monocolor, monoteisme

taqui

ràpid

taquicàrdia, taquigrafia

teo-

déu

teologia, teocràcia

1. Un alfabet és un conjunt de signes gràfics

autocràcia, autocrítica

biblio bio filos

» ACTIVITATS

kratos (poder) • astron (astre) •

• antropologia • aristocràcia • astrologia • antropòleg • bibliomania • democràcia • astronomia

Observa els sufixos grecs següents: àlgia (‘dolor’), ma (‘tumor’) i itis (‘inflamació’). Classifica aquests termes mèdics en funció del seu origen etimològic: conjuntivitis, odontàlgia, otitis, glaucoma, hepatitis, neuràlgia, carcinoma, faringitis. Busca el seu significat en el diccionari.

9. El sufix grec leg (‘que estudia’) ha donat

nom a diferents especialitats mèdiques. Di gues a quin especialista aniries si tinguessis molèsties als ulls; a les dents o als queixals; a la pell; al nas, a les orelles i al coll; al cor, i a l’aparell urinari: odontòleg, uròleg, dermatò leg, otorrinolaringòleg, cardiòleg, oftalmòleg.

10. El sufix grec iatre (‘metge’) ha donat nom a dos especialistes, l'un en malalties mentals i l'al tre en infantils. A quins noms ens referim?

11. Els nombres grecs han estat molt produc

tius en català. Sabent que la paraula hedra significa ‘cara’, posa nom a la figura geomètri ca que té quatre, cinc, sis, set, vuit i deu cares: 1 heis 2 dyo 3 treis 4 tettares 5 pente

A continuació, i prenent com a referència els nombres grecs, digues a quin mot es refereix cadascuna d’aquestes definicions: a) Pauta per escriure les notes musicals. b) Vers de set síl·labes. c) Polígon de sis costats. d) Cinc proves esportives. e) Deu manaments. f) Persona de vuitanta anys.

12.

Endevina quins noms de persona deriven dels següents mots grecs: stéfanos, ‘que por ta una corona’; georgos, ‘pagès’; bárbaros, ‘estranger’; filos-hippos, ‘que estima els ca valls’; aner-andros, ‘home’, i sofia, ‘saviesa’.

Solucionari

6 hex 7 hepta 8 octo 9 ennea 10 deka

tiques.

-àlgia: odontàlgia, neuràlgia; -ma: glaucoma, carcinoma; -itis: conjuntivitis, otitis, hepatitis, faringitis. odontàlgia: mal de dents; neuràlgia: dolor en un o més nervis; glaucoma: malaltia ocular que afecta el nervi òptic; carcinoma: tumor maligne de la pell; conjuntivitis: inflamació de la conjuntiva de l’ull; otitis: inflamació de l’orella; hepatitis: inflamació i infecció del fetge; faringitis: inflamació de la mucosa de la faringe, al coll.

4. Resposta oberta.

9. Molèsties

1. La paraula alfabet està formada pel nom de les dues primeres lletres de l’alfabet grec: l’alfa i la beta.

2. L’escriptura xinesa, per exemple, utilitza ideogrames i cadascun expressa un concepte.

3. La lletra pi correspon al nombre 3,1416 en matemà-

5. a) Poden viure a la terra i a l’aigua. / b) És el con-

torn d’una figura. Sí perquè peri vol dir ‘al voltant de’. / c) L’epidermis és la membrana que cobreix la pell. No és el mateix que la pell.

6. kalos: cal·ligrafia, cal·ligrama…; micros: microscopi, microbi, micoorganime…; poli: poliesportiu, polivalent, polígon, poliedre…

7. antropos → antropologia, antropòleg / mania → bibliomania / kratos → aristocràcia, democràcia / astron → astrologia, astronomia

als ulls: oftalmòleg; a les dents o als queixals: odontòleg; a la pell: dermatòleg; al nas, a les orelles i al coll: otorrinolaringòleg; al cor: cardiòleg; a l’aparell urinari: uròleg.

10. Psiquiatre; pediatre. 11. Tetràedre (4); pentàedre (5); hexàedre (6); heptàedre (7); octàedre (8); decàedre (10). També són normatives les formes sense accent. a) pentagrama; b) heptasíl·lab; c) hexàgon; d) pentatló; e) decàleg; f) octogenària.

12. Estefania, Jordi, Bàrbara, Felip, Andreu i Sofia.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

2. ON VIVIEN ELS GRECS? Els grecs estaven organitzats en ciutats independents les unes de les altres anomenades polis. El concepte de ciutat actual no es correspon amb el que tenien els grecs, ja que la polis comprenia la ciutat pròpiament dita, els barris del voltant i els camps destinats a conreus i pas tures. Totes les polis tenien unes característiques urbanístiques i uns espais comuns: – Una acròpolis (o ciutat alta), que era una ciutadella fortifi cada que solia localitzarse damunt d’un turó. Aquí s’hi cons truïen els edificis religiosos més importants, i en cas de guerra era el lloc on anaven a refugiarse els ciutadans. Algunes acrò polis es van convertir en el centre religiós de la ciutat, com veurem més endavant en el cas d’Atenes. – Una àgora (o plaça pública), on es concentrava l’activitat comercial, cultural, política i pública; és a dir, era un espai obert i el lloc de trobada dels ciutadans. Aquí es reunien en assem blea, celebraven judicis, passejaven i participaven en especta cles lúdics.

El territori de l’antiga Grècia, amb les polis principals. Mar Negra Bizanci

Polis grega. Mont Athos

L’Olimp

Troia

TESSÀLIA

Mar Jònica

Delfos Golf de Corint

PELOPONÈS Olímpia

ÀSIA MENOR

LESBOS Mar Egea Focea

Parnàs ÍTACA

EUBEA

QUIOS

Tebes Corint

Micenes Argos Esparta

Atenes

SAMOS ICÀRIA

EGINA

Milet

Delos CÍCLADES

Pilos

RODES

Mar Mediterrània

Cnossos 0

200 km

CRETA

– Una muralla defensiva que envoltava els barris de la polis i evitava possibles atacs d’alguna polis veïna. En cas de derrota, als vençuts se’ls obligava a enderrocar les pròpies muralles i se’ls prohibia construirne de noves. Cada polis tenia un rei i un exèrcit propis, i els seus ciuta dans havien de complir les obligacions i els deures legals, com ara pagar impostos, fer el servei militar i obeir les lleis. Les riva litats i els desacords entre polis eren freqüents i això compor tava aliances i lluites entre elles. L’exemple més representatiu d’aquesta competitivitat van ser les guerres del Peloponès, que van durar gairebé trenta anys, entre les dues polis més im portants de Grècia, Atenes i Esparta, amb dos models socials i polítics oposats. A Atenes van començar un seguit de reformes que van por tar a la instauració d’un règim democràtic en què la sobirania estava en mans d’una assemblea formada per ciutadans. Ara bé, només eren considerats ciutadans els homes lliures, nas cuts a Atenes i de pares atenesos.

Activitats complementàries Atenes és una ciutat model de l’antiguitat que exemplifica el que és el món clàssic i el seu reflex en la història de l’art. La cultura grega era totalment urbana: tota l’activitat comercial, política, social, religiosa i militar es movia a l’entorn de les ciutats. La seva planificació i organització, la dotació de serveis i la bellesa eren tinguts en compte i valorats, especialment pels governants. La ciutat no era solament un espai de residència, amb més serveis i oportunitats econòmiques que el camp, sinó que era sobretot el marc ideal per a la reunió dels ciutadans, l’espai privilegiat on els ciutadans i el govern podien confluir. A l’època clàssica la ciutat d’Atenes no era gaire gran ni estava gaire poblada. El ritme de vida era tranquil i els ciutadans podien moure’s a peu perquè les distàncies no eren excessives. Demaneu als alumnes que busquin més informació sobre com era l’àgora, el centre de la vida social, comercial i política d’Atenes. Poden aprofundir en aquests conceptes: estoa (‘mercat’), buleuteri (‘lloc de reunió dels membres del Consell’), pritanèon (‘edifici circular on es reunien els membres de la comissió del govern de la ciutat’), estrategèon (‘lloc on es reunien els caps de l’exèrcit’), eliea (‘lloc on estaven ubicats els tribunals de justícia’), metròon (‘lloc on estava situat l’arxiu de l’estat’), temple d’Hefest (‘el monument on estaven les estàtues dels herois fundadors de la ciutat’), altar dels dotze déus (‘punt des d’on es prenien les distàncies cap a altres indrets de Grècia’), etc. Podeu cercar la informació en webs com aquests: • https://www.elpasodelhombre.com/agoras-de-atenas/ • https://escribecuandollegues.com/agora-griega/ • https://sobregrecia.com/2008/03/15/el-agora-de-atenas/

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

3. ATENES I L’ACRÒPOLIS

Atenes era el centre intel·lectual del món grec i aquesta superioritat va provocar l’enfrontament amb l’altra polis desta cada del moment: Esparta, que era un estat conservador i mili tarista, que destinava gairebé tots els seus recursos a formar un exèrcit terrestre potent i disciplinat. Era governada per dos reis que pertanyien a les famílies més importants. Esparta finalment va guanyar la guerra i va obligar Atenes a entregar la flota, a abolir el règim democràtic i a enderrocar les muralles. Malgrat aquestes rivalitats, els grecs compartien una matei xa religió, una mateixa llengua, uns mateixos costums i una ma nera de fer que els feia diferents de la resta de pobles, als quals anomenaven bàrbars.

» ACTIVITATS 13. Busca informació i digues a quina ciutat corresponen les definicions següents:

Durant l’època clàssica de Grècia (vers el segle v aC), Atenes va tenir una gran importància cultural i política perquè hi van viure molts artistes, escriptors i filòsofs que van fer aportacions cabdals per al desenvolupament de la cultura occidental. A Atenes encara s’hi conserven restes arqueològiques d’aquesta època d’esplendor que avui són visitades per turistes d’arreu del món. Un d’aquests grans llocs arqueològics és l’Acròpolis d’Atenes.

17. Marca la resposta correcta: a) A la platja. b) En un turó.

14. Digues si són vertaderes o falses les afir

• Quin era el lloc on acostumaven a trobarse els ciutadans?

15. Explica les característiques principals de les polis gregues.

16. Indica, en cada sèrie, el mot que no s’adiu amb els altres:

a) Egeu, Mediterrani, Atenes. b) Esparta, Olímpia, Jònic. c) Troia, Efes, Corint. d) Egeu, Jònic, Esparta.

c) En una gran plana. d) A prop d’un riu.

• Quin d’aquests edificis es podia trobar en una acròpolis?

a) Els grecs estaven organitzats en ciutats es tat. b) Les polis no rivalitzaven mai entre elles. c) Esparta era la capital de Grècia. d) Cada polis tenia un rei i un exèrcit.

• On es localitzava l’acròpolis d’una ciutat grega?

a) Capital actual de Grècia. b) Seu dels primers Jocs Olímpics. c) Ciutat vençuda pels grecs gràcies a l’enginy d’Ulisses, que va construir un cavall de fus ta. d) Eterna rival d’Atenes.

macions següents:

a) Un temple. b) Una botiga. c) Una església romànica. d) Un centre comercial.

3 1 2

a) A l’acròpolis. b) A fora les muralles. c) Al temple més important. d) A l’àgora. • Quines eren les dues funcions bàsiques que tenien les muralles en una polis grega? a) Decorativa. b) Religiosa. c) Defensiva. d) Perimetral. • Quines dues polis eren les que van enfron tarse en la guerra del Peloponès? a) Atenes. b) Troia.

c) Micenes. d) Esparta.

Reconstrucció de l'Acròpolis d'Atenes. 1. Entrada 2. Temple d'Atena Nike 3. Propileus 4. Temple d'Artemisa 5. Estàtua d'Atena 6. Pòrtic de les Cariàtides 7. Erectèon 8. Partenó

L’Acròpolis, que literalment significa ‘ciutat alta’, és en un turó que s’aixeca a uns cent metres per damunt de la ciutat i que era considerat un recinte sagrat. Com que estava envolta da per una muralla, en cas de guerra els ciutadans anaven a protegirs’hi. A l’Acròpolis s’hi accedia per una porta monu mental, els Propileus. El temple més important és el Partenó, construït en temps de Pèricles. Era un temple de grans dimensions, fet de marbre blanc que esclaus i ciutadans transportaven amb grans esforços per gua nyarse el favor d’Atena, deessa protectora de la ciutat.

Solucionari

Activitats complementàries

13. a) Atenes.

L’Acròpolis era el centre religiós de la ciutat i el lloc més important d’Atenes. Localitzada en un turó emmurallat, com indica el seu nom (‘ciutat alta’) tenia una sèrie d’edificis, alguns dels quals s’han conservat fins a l’actualitat.

b) Olímpia. c) Troia. d) Esparta.

14. a) Vertadera. / b) Falsa. / c) Falsa. / d) Vertadera. 15. Les polis eren ciutats estat independents les unes

de les altres, amb un rei, un exèrcit i unes lleis prò pies. La polis comprenia la ciutat pròpiament dita, els barris i els camps del voltant.

16. a) Atenes. / b) Jònic. / c) Corint. / d) Esparta. 17. • b) En un turó. • • • •

a) Un temple. d) A l’àgora. b) Religiosa i c) Defensiva. a) Atenes i d) Esparta.

Demaneu als alumnes que busquin informació sobre l’Acròpolis i que responguin una sèrie de preguntes: • En temps de pau, per a què s’utilitzava l’Acròpolis? Quin valor tenia en temps de guerra? • Qui va manar reconstruir l’Acròpolis després que fos destruïda pels perses? • Quins són els dos temples principals de l’Acròpolis? • Qui va ser Fídies? • Què significa el mot Partenó? • A quina deessa està dedicat el Partenó? • El Partenó, quan va ser utilitzat com a església catòlica i com a mesquita? • Sempre ha estat blanc, el Partenó? Podeu demanar als alumnes que destaquin altres curiositats que hagin descobert en la seva recerca sobre l’Acròpolis.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

Diu la llegenda que Atena s'enfrontà amb La democràcia atenenca Posidó, déu del mar, que també volia rebre els La nostra forma de govern ha honors de la ciutat. Els déus van escollir Atena, pres el nom de democràcia que oferia l’olivera a la ciutat, en lloc de Posi perquè la polis és administradó, que oferia l’aigua. da en interès del poble i no en A l’interior del temple hi havia la cambra interès d’una minoria. La llei sagrada d’Atena, amb una estàtua de la dees assegura la igualtat de totsa, de gairebé tretze metres d’alçada, recober hom. Tothom pot participar ta d’or. Darrere de l’estàtua, obra de Fídies, hi en la vida pública segons havia la sala on es guardaven els tresors de els seus mèrits. guerra. A prop del Partenó hi ha un altre temple, Pèricles l’Erectèon. Aquest edifici tenia diferents espais i un jardí annex, on creixia l’olivera sagrada Pèricles (492 aC429 aC) va ser d’Atena. Un dels balcons d’aquest edifici és el conegut pòrtic de el principal dirigent polític de les Cariàtides, original per les seves columnes en forma de noia l’Atenes de l’època clàssica. Entre altres mesures, va introduir el que aguanten la teulada. pagament d’un sou als ciutadans Als peus de l’Acròpolis hi ha el teatre de Dionís, força ben que ocupessin càrrecs públics i va conservat. Els grecs construïen els teatres a l’aire lliure i sempre fomentar la construcció de grans aprofitant el pendent d’un turó per ferhi les grades on s’asseia edificis, com el Partenó. D’aquesta el públic. Així aconseguien que el teatre tingués una bona visi manera, Atenes es va convertir bilitat. Als grecs els agradava molt anar al teatre perquè creien en un important centre cultural i artístic. que així purificaven l’ànima. Aquests edificis han estat molt malmesos al llarg del temps, sobretot el Partenó; avui el perill més gran que afronten és el de la contaminació per pluja àcida que, silenciosament però sense aturador, va minantne els marbres.

El Partenó també ha estat, al llarg dels segles, una església cristiana, una mesquita i un magatzem de pólvora. Finalment, una bomba dels venecians el va deixar com està actualment.

Segons un historiador romà, el nom de Cariàtides prové de les dones de Càries, que els atenencs van fer esclaves per haver ajudat els perses. Aquest pòrtic tan característic forma part del temple anomenat Erectèon.

» ACTIVITATS

22. Omple el buits d’aquest text sobre el tea tre al món grec:

18. La religió grega era politeista perquè ve neraven moltes divinitats. Coneixes altres reli gions que també siguin politeistes? Digues quins són els seus déus, rituals i festes.

19. Contesta les preguntes que hi ha a conti

Els grecs anaven al teatre per l’ànima ja que vivien les mateixes emocions que els protagonistes i patien amb ells. Els teatres grecs es construïen a l’ i les grades on s’asseia el públic descansaven al d’una muntanya. Un dels teatres que es conserva en força bon estat és el teatre de situat als peus de l’Acròpolis.

nuació sobre l’Acròpolis d’Atenes:

a) Recordes què significa el mot acròpolis? b) Quines eren les dues funcions principals d’una acròpolis? c) Què eren els Propileus? d) Quins eren els temples més importants que hi havia?

20.

Busca informació sobre el Partenó i fes les activitats que hi ha a continuació: a) A quina deessa estava dedicat el Partenó? Amb quin altre déu va rivalitzar per acon seguir els honors de la ciutat? b) Fídies va esculpir l’estàtua de la deessa que hi havia a l’interior del temple. Busca una imatge d’aquesta escultura i fesne una des cripció. Investiga si va fer una altra obra im portant. c) Busca una reconstrucció del Partenó per ferte una idea de com era en l’antiguitat. Digues quines parts del temple estaven pin tades i de quins colors. Esbrina amb quin material es va construir aquest temple. d) Els temples grecs, com és el cas del Parte nó, es degraden amb el pas dels anys. Et sembla que és important destinarhi diners per a la seva conservació? Si estigués a les teves mans, quines mesures prendries per evitar aquesta degradació?

21. Relaciona els mots de les tres columnes: Pèricles Fídies Atena Posidó

escultor polític déu del mar deessa

democràcia Partenó temut pels mariners protectora d’Atenes

23. Els teatres grecs tenien una acústica molt

bona. Per projectar la veu cap als espectadors, utilitzaven unes màscares ben curioses i uns coturns, unes sabates amb unes plataformes molt altes que també feien que els actors fos sin ben visibles. Els actors portaven perruques i túniques de colors segons el personatge que interpretaven. Busca imatges de màsca res com les que hi ha en el relleu de la imatge i veuràs que algunes són ben peculiars. Des prés, descriules.

24. A l’època clàssica de Grècia també hi ha

gué un gran avenç en el camp de la política: el naixement de la democràcia que amb Pèricles tingué el seu moment d’esplendor. Quina me sura va introduir Pèricles per tal que els ciuta dans poguessin ocupar càrrecs públics?

25. Una de les festes més solemnes eren les

Panatenees, dedicades a la patrona de la ciu tat. Segur que on vius es fan uns dies de festa dedicats al patró o la patrona de la ciutat. Di gues quines festes són, quins dies se celebren i comenta’n el programa d’actes.

Solucionari

18. Resposta oberta. Resposta orientativa: El budis-

me i l’hinduisme són politeistes, per exemple. En el budisme se segueixen els ensenyaments de Bu da per arribar al nirvana (felicitat plena). Una de les festes més importants és el Wesak per celebrar el naixement i la mort de Buda. L’hinduisme té com a déu principal Brahma, tot i que no és l’únic. Creuen en la reencarnació. Una de les festes més esperades és la festa de la llum en què fan ofrenes de flors i fruites, dansen i ballen davant la imatge del déu.

c) El Partenó era un temple policromat. El frontó i el fris estaven pintats amb colors vius (vermell, verd i blau) i amb tons daurats. Estava construït amb marbre blanc. d) Primer cal una conscienciació del patrimoni històric que tenim i després destinar-hi els recursos econòmics necessaris per tal de preservar aquestes relíquies històriques.

21. Pèricles, polític, democràcia.

Fídies, escultor, Partenó. Atena, deessa, protectora d’Atenes. Posidó, déu del mar, temut pels mariners.

19. a) Ciutat alta.

22. purificar

20.

23. Resposta oberta.

b) Religiosa i defensiva. c) Porta monumental, l’entrada a l’Acròpolis. d) El Partenó i l’Erectèon.

a) A Atena; amb Posidó.

b) L’escultura d’Atena estava feta de vori i d’or i mesurava uns 12 metres. Representa la deessa dreta; la mà esquerra està recolzada sobre un escut vertical i amb la mà dreta sosté una Niké alada. Al pit hi ha un relleu del cap de Medusa. Fídies va esculpir també l’escultura de Zeus Olímpic, al temple que el déu tenia al recinte sagrat d’Olímpia.

aire lliure pendent Dionís

24. Va introduir el pagament d’un sou als ciutadans que ocupessin càrrecs públics.

25. Resposta oberta.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

4. LES CONQUESTES D’ALEXANDRE EL GRAN Després de la guerra del Peloponès, les polis gregues van en trar en decadència i el rei Filip II de Macedònia (que regnava en una regió del nord de Grècia) es va voler imposar com a nova potència, unificar tot Grècia i crear un sol estat grec. Els macedonis, tot i que parlaven una llengua semblant a la grega, tenien pocs punts en comú amb els grecs: el seu nivell cultural era molt baix, la seva economia era pobra i no s’orga nitzaven en polis, sinó que hi havia un únic rei i els ciutadans estaven al marge de la vida política. En primer lloc Filip volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat preses pels perses. A canvi, demanava que li proporcionessin soldats i vaixells, i que fos reconegut com a cap de les forces militars gregues. Filip va començar aquesta gran empresa, però no va poder acabarla perquè fou assassinat. El successor de Filip va ser el seu fill Alexandre, que va ocupar el tron amb només vint anys. Alexandre era un jove amb inquietuds, tenia ganes de sa berho tot i abans de fer els vint anys ja havia participat en campanyes militars al costat del seu pare, que li va ensenyar tota mena d’estratègies.

La seva formació cultural anava a càrrec d’Aristòtil, el filòsof i científic més reconegut de l’època. Aristòtil va estimular el seu interès pel món grec i el va introduir en disciplines que poste riorment li serien molt útils per a la guerra, com ara el coneixe ment del medi natural i geogràfic. A Alexandre li agradava molt llegir i aprendre a partir de l’experiència que podien oferirli els herois del passat. Una de les obres que més va influirlo, i que va marcar la seva trajectò ria militar, va ser la Ilíada d’Homer, un poema de més de quinze mil versos en què es narren els combats que van tenir lloc a Troia. Aquil·les és el gran protagonista del poema i destaca en tre els guerrers grecs per la seva valentia i també per la seva compassió amb els vençuts. Aquest heroi fou l’ídol d’Alexandre. Quan fou proclamat rei, continuà l’empresa que havia co mençat el seu pare: alliberar les ciutats gregues d’Àsia del do mini persa. Amb un exèrcit de més de 40.000 homes, el jove rei va desembarcar l’any 334 aC a l’Àsia Menor, i gràcies a la seva habilitat va guanyar la majoria de batalles, de les quals cal des tacar dues en què s’enfrontà al mateix rei persa, Darios: la ba talla d’Issos, a l’entrada de l’actual Síria, i la de Gaugamela, a l’antiga Mesopotàmia. Les capitals perses d’Orient es van anar rendint sense gaire resistència a Alexandre, i aquest jove rei va arribar fins als confins del món oriental: l’Índia. Però el somni d’Alexandre anava més enllà de la conquesta militar: volia crear un sol imperi que s’havia de fonamentar en la llengua i la cultu ra gregues. El pas d’Alexandre per Orient va expansionar la cultura gre ga en tots els seus àmbits, fet que va significar el progrés en molts llocs.

Alexandre el Gran lluita contra els perses a la batalla d’Issos, segons un mosaic del segle ii aC.

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica (Grècia).

Activitats complementàries

Poden consultar aquests webs o d’altres:

Demaneu als alumnes que facin un eix cronològic on constin les diferents etapes de la història grega i el règim polític existent en cadascuna:

•h ttp://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/ historie/alexandre.htm •h ttps://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/ per-que-es-un-mite-alexandre-el-gran_11227_ 102.html •h ttp://miquelcinema.blogspot.com/2013/03/breuhistoria-dalexandre-el-gran-pella.html

• Edat fosca: oligarquia o aristocràcia. • Època arcaica: tirania. • Època clàssica: democràcia a Atenes. • Època hel·lenística: regnes hel·lenístics. Podeu fer variants sobre l’activitat i fer que els alumnes indiquin els principals esdeveniments històrics de Grècia o bé proporcionar-los una sèrie d’esdeveniments històrics i culturals perquè els situïn en la línia del temps. Per exemple: els primers Jocs Olímpics, la colonització de la Magna Grècia, el govern de Pèricles a Atenes, la construcció del Partenó, la guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta, el regnat de Filip, rei de Macedònia, la conquesta de l’imperi persa per Alexandre el Gran i la conquesta de Grècia per Roma.

Notes

Podeu aprofundir en el personatge d’Alexandre el Gran o Alexandre Magne i demanar als alumnes que elaborin una breu biografia.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1 Fotograma de la pel·lícula Alexandre Magne, d’Oliver Stone (2004), en què Collin Farrell interpreta el personatge d’Alexandre el Gran. En aquesta imatge el veiem passant revista al seu exèrcit amb el seu inseparable cavall, Bucèfal.

Les conquestes d'Alexandre el Gran.

Imperi d’Alexandre Itinerari de l’expedició d’Alexandre Ciutats fundades per Alexandre Batalles guanyades per Alexandre

Mar Negra

U ID A OL

Granic

Gòrdion

Sardes Efes Milet

Gaugamela

Mar Mediterrània

PÀRTIA

MÈDIA

Pasagarda

Alexandria

Memfis

Persèpolis

Alexandria d'Ària

BACTRIANA Alexandria del Caucas Nicea

Pè

Alexandria d’Aracòsia

Alexandria Proftàsia

Alexandria

Alexandria Sogdiana

Nil

Península Aràbiga

EGIPTE

Alexandria

Susa

Ò BIL BA

Babilònia

Gaza

Alexandria

Ecbàtana

Damasc

Tir

Santuari d’Ammon

Alexandria Escata

Maracanda

Alexandria Alexandròpolis

Arbela

ÀM

fra

Tigris

T PO SO ME

Nicefori

XIPRE

Cirene

Bactres Zadrakarta

Issos Alexandria

rsi

Alexandria

Tebes

ÍNDIA Patala

oja

1.000 km

—Vet aquí el fill de Filip, majestat. Acabes de parir un nen bellíssim. I va sortir al passadís, on un cavaller de la guàrdia reial s’esperava vestit de viatge. —Ves, corre cap al rei i digues-li que ha nascut el seu fill. Digues-li que és mascle, bell, sa i fort.

Mar Càspia

ÒQ

Pel·la

ple els buits que hi ha per tal que tingui sentit:

continuació tens tres fragments que corresponen a algun moment significatiu de la vida d’Alexandre. Llegeixlos i posahi un tí tol adequat.

Mar d’Aral

Troia GRÈCIA Tebes Atenes

26. Copia el text que hi ha a continuació i om

27. A

Danubi

MACEDÒNIA

Filip era rei de i volia alliberar les ciutats gregues d’Àsia que havien estat conquerides pels . No va acabar aquesta empresa perquè fou . El va succeir el seu fill , que tenia anys. Alexandre va acabar el que havia començat el seu pare, però era més ambiciós i va conquerir l’imperi fins a arribar a l’Índia. Alexandre ha passat a la història amb el sobrenom de .

Va fundar moltes ciutats (la majoria anomenades Alexan dria) en indrets estratègics per al comerç o bé per al control militar dels territoris conquerits. De totes, cal destacar la ciutat d’Alexandria, a Egipte, amb un far considerat una de les set meravelles del món i una biblioteca que aplegava un fons biblio gràfic de més de 700.000 volums. Les seves gestes el van convertir en un mite i ha passat a la història amb el nom d’Alexandre el Gran.

TRÀCIA

» ACTIVITATS

OCEÀ ÍNDIC

Tot entrant a la biblioteca, Aristòtil va anunciar: —T’he portat un regal. Portava a la mà una capsa de fusta que, per l’aspecte, semblava molt vella. —Gràcies —va dir Alexandre—. Què és? —Obre-la —el va exhortar el filòsof oferintla-hi. Alexandre la va agafar, la va deixar sobre una taula i l’obrí: contenia dos grans rotlles de papir, marcats cada un amb un petit cartonet blanc escrit amb tinta vermella. —La Ilíada i l’Odissea! —va exclamar amb entusiasme—. Un regal meravellós. Gràcies, de veritat. Feia temps que volia un regal així!

—Èumenes, tu cuida’t del cos del meu pare. Fes que el rentin i l’embalsamin perquè es conservi fins a les exèquies solemnes que tu mateix t’encarregaràs d’organitzar, i fes els honors a la meva mare, si arriba. Crida un arquitecte i fes començar, tan aviat com puguis, els treballs de la tomba reial.

28.

Alexandre va fundar una dotzena de ciutats amb el nom d’Alexandria. La més fa mosa és la d’Egipte, al delta del Nil. En grups, feu un treball sobre aquest país i la biblioteca actual, que està construïda al mateix lloc on hi havia l’antiga. Per fer la presentació, seguiu els passos següents: a) Localitzeu Egipte en un mapa, amb els paï sos que l’envolten i els mars. b) Busqueu imatges de l’interior i de la façana de la biblioteca actual i expliqueu què sim bolitza tot l’edifici. c) Cerqueu quins recursos ofereix i quins fons bibliogràfics hi ha en l’actualitat. d) Cerqueu un fragment de la pel·lícula Ágora (2009), d’Alejandro Amenábar, sobre l’anti ga biblioteca d’Alexandria. Fixeuvos com estava organitzada (tingueu en compte que en aquella època no hi havia llibres) i digueu quin fou el motiu de la seva des trucció.

29.

Contesta breument aquestes preguntes sobre Alexandre el Gran: a) Quina fou la primera empresa d’Alexandre un cop va ser proclamat rei? b) En quines dues batalles es va enfrontar di rectament amb el rei persa Darios? c) Què van aportar les conquestes d’Alexan dre a Orient? d) Què va passar amb l’imperi d’Alexandre un cop va morir? e) Després de tot el que has après sobre Ale xandre, quina valoració en fas com a perso natge històric?

Activitats complementàries

Solucionari

D’Alexandre el Gran, se n’han fet pel·lícules, com ara la protagonitzada per Collin Farrell, titulada Alexandre Magne, i dirigida per Oliver Stone l’any 2004.

26. Macedònia / perses / assassinat / Alexandre /

Demaneu als alumnes que elaborin una fitxa de la pel·lícula, seguint aquesta pauta i que en facin una crítica breu explicant els punts forts de la pel·lícula i els punts febles.

ment d’Alexandre; B. Aristòtil regala la Ilíada i l’Odissea a Alexandre; C. Mort de Filip de Macedònia.

Títol de la pel·lícula: Director i guionista: Any de producció: País d’origen: Música Durada: Actors: Crítica:

Després d’haver fet la crítica de la pel·lícula, en poden llegir d’altres que trobin a la xarxa, com ara les següents: • http://www.sensacine.com/peliculas/pelicula-51115/ •h ttps://elcinefil.cat/2017/05/17/un-alexandre-massagran/ •h ttp://www.elpuntavui.cat/cinema/cercar/cinemapeli/235474-alejandro-magno.html

vint / persa / el Gran.

27. Resposta oberta. Resposta orientativa: A. Naixe28.

a) Limita amb Sudan, Líbia, Palestina i Israel.

29.

a) Alliberar les ciutats gregues d’Àsia que ha-

Mar Mediterrània i mar Roja. / b) L’edifici té la forma d’un cilindre, tallat en biaix, des de l’exterior és un immens semicercle que s’eleva del terra, en homenatge al déu Ra, déu egipci del Sol. A l’interior el sostre està sostingut per columnes amb capitells en forma de lotus. / c) Pot tenir una capacitat de fins a 20.000.000 de llibres. Actualment hi ha unes 200.000 donacions, 50.000 mapes, 10.000 manuscrits, 50.000 llibres únics i 60.000 arxius multimèdia. / d) Resposta oberta.

vienestat conquerides pels perses. / b) En la batalla d’Issos i en la de Gaugamela. / c) El progrés i el desenvolupament en molts llocs. / d) Es va repartir en cinc parts entre els generals que li eren més propers. / e) Resposta oberta.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS GRECS

Anaximandre de Milet fou un filòsof i astrònom que va idear un rellotge de sol amb un gnòmon, un objecte allargat l’ombra del qual es projectava sobre una superfície graduada per me surar el pas del temps.

Els grecs van ser els inventors de la ciència pròpiament dita. Fins aleshores es creia que les divinitats eren les causants de tots els fenòmens naturals i humans. Els grecs van ser els pri mers a buscar explicacions racionals als processos de la natura, deixant de banda els mites i la màgia, i per això van crear diver ses disciplines del coneixement fonamentades en la raó i no pas en meres explicacions religioses. A més, els pobles de l’Antiga Grècia, gràcies al desenvolupament de la navegació i del comerç, van poder intercanviar coneixements científics i tècnics amb altres cultures, especialment d’Orient i d’Egipte. Els primers pensadors es preguntaren de què estava feta la matèria, quin n’era el principi primordial, i corroboraren les se ves teories amb experiments científics. Vegem els pensadors i científics grecs més destacats d’aquesta època i les seves aportacions principals: Tales de Milet fou un matemàtic i astrònom destacat. Creia que el principi primordial del món era l’aigua. Va ser un gran matemàtic (a qui devem el teorema de Tales) i un gran estudiós de la geometria. Es diu que va ser el primer a predir un eclipsi de Sol. També se li atribueix el càlcul de la distància entre les dues estrelles més petites de l’Ossa i de l’alçada de les piràmi des d’Egipte a través de l’ombra que projecten. Tot un savi de l’època!

Rellotge de sol

Anaximandre de Milet

D FRE

AIGUA

HUM

Empèdocles

AIRE

TERRA

FOC

ENT CAL

SEC

Empèdocles fou un filòsof que defensava que les coses de l’univers estan fetes de foc, terra, aire i aigua. Va demostrar l’exis tència de l’aire gràcies a un experiment amb un rellotge d’aigua: si tapava una de les obertures, l’aigua no podia entrar ni sortir.

Els elements primers

Demòcrit fou un filòsof que sostenia que l’origen de la ma tèria són els àtoms, elements indivisibles, i que la resta és buit.

Penombra Ombra SOL Eclipsi de sol.

LLUNA Òrbita de la Lluna

Òrbita de la Terra

TERRA

Tales de Milet Esquema d'un eclipsi de sol.

Demòcrit

Estructura d'un àtom

Activitats complementàries Per conèixer algunes curiositats relatives a invents duts a terme pels grecs, podeu consultar aquest blog: http://classicsalaromana.blogspot.com/2017/04/la-ciencia-de-lantiga-grecia.html De manera resumida i molt visual, podeu consultar diferents aportacions dels grecs a la cultura i a la ciència en aquest web: https://prezi.com/aockj5-ckp2z/aportacions-cientifiques-de-grecs-i-romans/ Proposeu als alumnes que consultin internet per buscar més informació sobre els científics i els filòsofs grecs que van fer aportacions a la ciència i a la història del pensament en general: Tales de Milet: • https://llegim.ara.cat/Tales-Milet_0_1286871403.html • https://www.sapiens.cat/preguntes-i-respostes/tales-de-milet-en-un-minut_17558_102.html Anaximandre de Milet: • http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos_old/HPFC/web/main/m1/v1_1_2.html • https://www.youtube.com/watch?v=pX9CHmuQGGk&feature=youtu.be Empèdocles: • http://webs.racocatala.cat/filosofia/fil-empedocles.htm • https://www.youtube.com/watch?v=t2fBtksml3Q Demòcrit: • https://physicsmasterclasses.org/exercises/bonn1/ct/antiguitat.html • https://sites.google.com/site/segueixelfildelahistoria/330-ac---atoms-de-democrit

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1 D’altra banda, el nom del filòsof i matemàtic Pitàgores de Sa mos restarà sempre unit al triangle rectangle gràcies al seu famós teorema, segons el qual «en un triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets». També se li atribueix el principi de la ciència matemàtica, i va aplicar el con cepte dels nombres a altres disciplines, com ara la música i l’astro nomia.

c a t e t (c)

hipo

tenu

sa (h

90°

)

catet (c) c2 + c2 = h2 Pitàgores

Teorema de Pitàgores

Teano de Crotona fou una filòsofa i una matemàtica del segle aC, suposadament muller de Pitàgores i membre de l’escola pi tagòrica, on els seguidors de Pitàgores defensaven que tot, en la natura, es podia explicar mitjançant els nombres. Teano va escriu re tractats de matemàtiques, física i medicina i sobre la proporció àuria, però, malauradament, ha passat a la història més per ser la muller de Pitàgores que no pas per la seva aportació a la ciència.

Proporció àuria

Arquimedes Cargol d’Arquimedes

Teano de Crotona

L’astrònom i matemàtic Aristarc de Samos va ser el primer a defensar la teoria heliocèntrica, d’acord amb la qual la Terra gira al voltant del Sol i sobre ella mateixa.

Hipòcrates Aristarc de Samos

Teoria heliocèntrica

Activitats complementàries Per aprofundir sobre aquests científics i pensadors grecs, podeu consultar aquests webs: Pitàgores: •h ttp://www.xtec.cat/~voliu/pitagores/qui_s_pitgores. html • http://www.xtec.cat/iesalella/expo1/pit.htm Teano de Crotona: •h ttps://www.nuevatribuna.es/articulo/historia/ teano-crotona-primera-matematica/ 20160321194005126629.html •h ttps://www.mujeresenlahistoria.com/2013/02/ la-pitagorica-teano-de-crotona-siglo-vi.html

Notes

Jurament hipocràtic

Aristarc: •h ttp://yolanda-athina.blogspot.com/2018/10/aristarcde-samos-i-la-teoria.html •h ttp://www.xtec.cat/~fvilasec/ciencia%20helenistica/ aristarc.htm Arquimedes: •h ttps://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/ arquimedes.htm •h ttps://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/ 20200210/473322278287/arquimedes-pioneromatematico.html Hipòcrates: • https://www.ecured.cu/Hip%C3%B3crates • https://diarisanitat.cat/tres-llicons-dhipocrates/

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

» ACTIVITATS 30. Contesta

breument les preguntes se

güents:

31. Relaciona cada personatge amb l’aporta ció que va fer al món científic: Tales de Milet Aristarc Anaximandre Empèdocles Demòcrit Arquimedes Teano Hipòcrates Pitàgores

teorema del triangle rectangle àtoms cargol d’aigua pare de la medicina proporció àuria eclipsi de sol rellotge de sol existència de l’aire teoria heliocèntrica

32. Digues si són vertaderes o falses les afir macions següents:

33. Explica què és el jurament hipocràtic i qui na simbologia té en l’actualitat.

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS GRECS?

34.

35.

36.

Colònies i àrees d'influència de l'antiga Grècia. Els grecs procedents de Focea, a l'Àsia Menor, van fundar Empòrion.

Solucionari

30. a) Perquè fins aleshores es creia que les divini-

tats eren les causants de tots els fenòmens naturals i humans. Els grecs van ser els primers a buscar una explicació racional de les coses. / b) Van crear diverses disciplines de coneixement basades en la raó i no pas en explicacions religioses. / c) El desenvolupament de la navegació i el comerç. / d) La matèria de les coses.

31. Tales de Milet → eclipsi de sol

32. a) Vertadera. / b) Vertadera. / c) Falsa. / d) Falsa. / e) Vertadera. / f) Falsa.

33. El jurament hipocràtic és un codi d’ètica i moral sobre les pràctiques mèdiques que juren els estu diants de medicina quan acaben el grau, abans

d’exercir com a metges professionals. És un acte simbòlic ja que no tots els metges estan d’acord amb alguns dels seus principis, com ara el tractament de l’avortament.

34.

ODS (5, 9)   a) Activitat oberta. / b) El pare de Teano era un patrici ric que va destinar part de la seva fortuna a protegir els estudiosos de les cièn cies i les arts, entre els quals hi havia Pitàgores, que va fundar l’escola pitagòrica. El pare va enviar la filla a estudiar al costat de Pitàgores, fet excepcional en aquella època. Sembla ser que es va casar amb Pitàgores. / c) Teano va poder estudiar i investigar en un pla d’igualtat amb els homes savis del moment. Tot i això tenia els seus detractors. / d) Les dones que podien aportar coneixement eren rebudes igual que els homes. A les escoles pitagòriques es valorava la intel·ligència i no el fet de ser home o dona. / e) Teano va ser una gran matemàtica: va proposar l’existència de la proporcionalitat, l’harmonia i el nombre auri. / f) Va escriure tractats sobre física, medicina, filosofia i cosmologia. També ens ha deixat uns escrits que tracten de la moral: Sobre la pietat.

35.

ODS (5, 9)   a) Alexandria estava sota el domini romà, ja que Egipte havia estat conquerida

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS D’altra banda, a la Grècia continental les relacions per terra entre les diverses regions eren difícils, ja que els carros eren poc útils en un terreny tan muntanyós. Els pocs camins que hi havia quedaven intransitables quan hi havia pluges abundants. Així doncs, com que a Grècia la majoria de nuclis urbans estaven a poca distància del mar, els grecs van optar per la na vegació de cabotatge per fer el transport de mercaderies. El següent pas va ser obrir l’activitat comercial per la Medi terrània. Els principals productes que exportaven eren l’oli, les armes i el marbre, i solien importar gra, esclaus, fusta, metalls i articles de luxe. Va ser això el que va fer que els grecs comen cessin una colonització per les costes de la Mediterrània. Va ser una colonització pacífica, sense intencions militars. La sort dels que marxaven, però, era desconeguda, perquè no sabien quina podia ser la reacció dels habitants dels territoris on arribaven. Per això, primer s’instal·laven en un lloc fàcil de fortifi car o defensar, un lloc que era provisional; al cap d’un temps ocupaven el lloc definitiu. Amb una finalitat purament comercial, els grecs arribaren a Catalunya i fundaren dues importants colònies a l’Empordà: al segle viii aC, Rhode (l’actual Roses), i vers l’any 600 aC, Empòri on (Empúries). Però els grecs no només arribaren a Empúries, sinó que colonitzaren la zona costanera de la península Ibèrica, amb la qual cosa hi hagué un desenvolupament comercial im portant. Els grecs obtenien metalls, sal i cereals a canvi de per fums, productes de luxe, ornaments, oli i vi. D’altra banda, la influència cultural que van tenir sobre els pobles ibers amb els quals tractaven va ser enorme. Van intro duir la utilització de la moneda, el coneixement de l’escriptura, els objectes de ceràmica, la indústria de la conservació del peix i avenços en tècniques agrícoles i arquitectòniques.

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1 V O C A B UL A R I Navegació de cabotatge. Navegació de port a port seguint la costa com a punt d’orientació.

» ACTIVITATS 37. Tria l’opció correcta: • Quin era el primer pas que feien els grecs abans de fundar una colònia? a) Atacar i sotmetre els poblats locals. b) Instal·larse en una vall fèrtil per poder conrear. c) Instal·larse en un lloc provisional i veure si eren ben rebuts. d) Fer aliances amb els habitants locals i viu re als seus poblats.

38. Ratlla el concepte que no sigui correcte: a) Els grecs obtenien els productes següents dels pobles amb què comerciaven: cereals • metalls • pells • perfums b) Quins metalls volien obtenir els grecs a la Península? or • nitrogen • estany • argent c) Els grecs venien els productes següents als pobles amb què comerciaven: armes • ceràmiques de luxe • patates d) Al segle vi aC els grecs ja consumien aquests productes:

• D’on provenien els grecs que van fundar Em pòrion? a) D’Atenes. b) D’Esparta. c) De Creta. d) De Focea. • Quina d’aquestes ciutats no va ser una colò nia grega? a) Nàpols. b) Marsella. c) Roma. d) Roses.

tomàquets • blat • llenties • fruits secs

39. Els grecs van introduir l’ús de la moneda i

amb això es va deixar enrere el bescanvi utilit zat fins al moment. A Empúries hi havia la dracma emporitana. Al llarg de la història han anat apareixent noves monedes amb diferents valors. Relaciona els països següents amb la moneda pròpia de cadascun: Argentina • Bèlgica • EUA • Índia • Japó • Marroc • Rússia • Hondures •

• A quina comarca es localitza el jaciment ar queològic d’Empúries? a) El Maresme. b) L’Empordà. c) La Vall d’Aran. d) La Selva.

Reconstrucció d’un trirrem grec, nom que deriva de les tres files de remers que hi havia a cada costat del vaixell. Solien tenir un parell d’ulls pintats a la proa per espantar els mals esperits.

• Els colonitzadors grecs que es van establir a l’actual Empúries van posar el nom d’Empò rion a l’assentament definitiu que van esta blir davant la platja. Què significa el nom Empòrion? a) Badia. b) Colònia. c) Mercat. d) Empordanès.

40. La introducció de l’escriptura va suposar

millores en molts camps. Digues quins avan tatges va comportar el fet de poder posar tot el que es deia oralment per escrit.

pels romans. Els cristians intentaven consolidar el seu poder i volien erradicar tota la influència pagana. En aquell moment el cristianisme era la nova religió oficial de l’estat romà, que s’imposava a totes les províncies romanes. / b) Hipàtia va néixer a Alexandria l’any 370 dC. El seu pare, Teó d’Alexandria, era filòsof i matemàtic i va voler que la seva filla rebés una educació científica acurada i li va transmetre l’interès per la investigació i la recerca. Fou una dona brillant: filòsofa, científica, matemàtica i punt de referència intel·lectual a Alexandria. No es va casar mai, es dedicava totalment a l’estudi i a transmetre els seus coneixements. Va morir assassinada per un grup de cristians, ja que el seu paganisme i la seva visió racional del món eren una influència no desitjada pels grups dirigents del moment. / c) Va construir un astrolabi pla per mesurar les estrelles, els planetes i el Sol; un aparell per destil·lar l’aigua; un hidroscopi per mesurar el nivell de l’aigua; un hidròmetre per mesurar el pes dels líquids, i un aeròmetre per mesurar les propietats físiques de l’aire.

36.

ODS (5) Resposta oberta.

• euro • rupia • ien • dòlar • lempira • ruble • dírham • peso

37. • c) Instal·lar-se en un lloc provisional. • d) De Focea. • c) Roma. • b) L’Empordà. • c) Mercat.

38. a) perfums. / b) nitrogen. / c) patates. / d) tomàquets.

39. Argentina → peso Bèlgica → euro EUA → dòlar Índia → rupia Japó → ien Marroc → dirham Rússia → ruble Hondures → lempira

40. Portar un registre i una comptabilitat de les ac-

tivitats comercials. En política, posar per escrit els documents oficials i les lleis (així eren menys manipulables). Posar per escrit la tradició literària oral, cosa que va comportar l’aparició de les biblioteques.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

7. EMPÒRION

41. Els

grecs escrivien en diferents suports: per a les inscripcions més solemnes feien ser vir la pedra o el bronze i per a les més senzi lles, per poder esborrar les errades, utilitzaven les tauletes encerades, el papir (procedent d’Egipte) i el pergamí. Per als treballs escolars, utilitzaven les tauletes encerades i una mena de punxó. Construeix una tauleta encerada i un estilet a partir de les indicacions següents:

Els grecs i els romans van passar per casa nostra fa un grapat d’anys. La seva llarga estada ha deixat una empremta inesbor rable en la nostra cultura, els nostres costums i tradicions, la nostra manera de pensar, etc. Empúries és un bon exemple per estudiar l’herència clàssica que ens han deixat els uns i els al tres, ja que tant grecs com romans hi van conviure durant un llarg període de temps. Els primers a arribar van ser els grecs (segle vi aC) proce dents de Focea, que, seguint la tàctica de situarse primer en un lloc de fàcil fortificació i veure si eren ben rebuts, s’instal·laren a l’indret on actualment hi ha Sant Martí d’Empúries, que en aquell moment era un petit illot a la desembocadura del riu Fluvià. Aquest primer assentament avui rep el nom de palaiàpolis. Cap a l’any 550 aC, quan ja tenien bones relacions amb els indigets (‘els pobles ibèrics preromans que hi havia a la zona’), els grecs van construir una ciutat nova, la neàpolis (‘ciutat nova’), ja en terra ferma, molt a prop del port. Li van posar el nom d’Empò rion, que significa ‘mercat’. Aquesta ciutat grega va anar crei xent fins que l’any 218 aC hi van desembarcar els romans amb un gran exèrcit i van bastir un campament militar al costat de la ciutat grega, el qual es mantenia al marge d’aquesta. Els romans van arribar amb l’excusa de tallar el pas als cartaginesos, que havien entrat a la Península i que suposaven un perill per a Roma. Aquest campament romà, un cop pacificada la zona, va esdeve nir una ciutat de dimensions considerables, que finalment va ab sorbir la ciutat grega i també alguns pobles indígenes.

Construcció d’una tauleta encerada Material: 2 làmines de fusta de 10 x 14 cm per fer la base, llistons de fusta per fer els cantells, cera (ciri) i un cordill. Eines: serra, cola i llumins. 1. Fixa els llistons als cantells. 2. Fes un forat per passarhi el cordill. 3. Vessa la cera fosa sobre la làmina de fusta i forma una capa de cera d’uns 5 mm. 4. Allisa la cera quan encara sigui tèbia.

Construcció d’un estilet Material: un clau força llarg amb cabota i un cordill. Eines: un martell, una enclusa o superfície dura per poder aplanar la cabota del clau i una llima. 1. Aixafa la cabota del clau fins a aconseguir una superfície plana. 2. Llima i poleix l’extrem aplanat. 3. Lliga l’estilet a la tauleta amb un cordill.

42. Al segle v aC, Atenes era una ciutat hegemònica culturalment a tots nivells (filosofia, ciència,

medicina, art, arquitectura…). A l’Atenes actual es conserven restes d’edificis d’aquest passat que conviuen amb edificis i espais posteriors. Relaciona cada imatge amb la descripció corresponent: a) Restes del temple de Posidó, al cap Súnion. b) Estadi Olímpic Panathinaikó, construït amb marbre blanc. c) Odèon d’Herodes Àtic, als peus de l’Acrò polis. És un edifici per a audicions musicals.

d) Port del Pireu, a Atenes. e) Museu Nacional Arqueològic, on hi ha ex posades les Cariàtides originals. f) Acròpolis d’Atenes, amb el majestuós Par tenó.

Ruïnes d’Empúries. Actualment s’ha excavat un 25 % del jaciment.

Solucionari

Notes

41. Activitat pràctica. 42. a) → 4 / b) → 5 / c) → 2 / d) → 3 / e) → 6 / f) → 1 Activitats complementàries Demaneu als alumnes que busquin informació en diferents fonts i que resolguin una sèrie de qüestions vinculades amb la ciutat grega i romana d’Empúries, com ara aquestes: • Què significa el terme grec Emporion? • On es va construir inicialment la ciutat? • Quins avantatges tenia la seva localització geogràfica? • Quan va passar Empúries a formar part de l’Imperi romà? • Què va fer construir Juli Cèsar a la ciutat romana d’Empúries? • Quines restes s’han conservat a les cases romanes? • Quina estàtua s’ha conservat en bon estat? Qui representa? • Quan va perdre importància la ciutat d’Empúries? Els alumnes poden consultar aquests webs: •h ttp://classicsalaromana.blogspot.com/2018/04/empuries-la-ciutat-grega.html • http://www.xtec.cat/~xripoll/art5.htm •h ttp://classicsalaromana.blogspot.com/2016/01/empuries-una-ciutat-romana.html •h ttp://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emporiae.htm

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS Al segle i aC ja podem parlar d’Emporiae (les Empúries). Després d’una època d’esplendor, amb un creixement impor tant i una gran activitat econòmica, la ciutat va començar a perdre importància progressivament, fins que al segle iii va ser abandonada i els seus habitants van tornar a instal·larse a l’illot on havien arribat inicialment.

ciutat romana

SA B IE S Q UE … ? Dibuix d’Emporiae. La ciutat romana era considerablement més gran que la grega.

antiga desembocadura del riu Fluvià

Sant Martí d'Empúries (palaiàpolis)

port

escullera

ciutat grega (neàpolis)

R E C I N T E D ’ A SC L E P I Aquest espai era un centre terapèutic i religiós on anaven a curarse els malalts. El mètode que seguien no era pas gaire científic: les persones que patien alguna malaltia experimentaven el somni sagrat que uns sacerdots interpretaven i, a partir d’aquí, deduïen el tractament de curació més adequat. Hi havia diversos temples, un dels quals estava dedicat a Asclepi, el déu de la medicina, de qui es va trobar una estàtua. Al recinte exterior n’hi ha una reproducció, ja que l’estàtua original està protegida a dins del Museu Arqueològic d’Empúries. També hi havia un temple dedicat a ZeusSerapis, un déu d’origen egipci. Aquest fet demostra la importància comercial que va tenir a la Mediterrània la ciutat, fins on van arribar mercaders i comerciants d’Orient.

Asclepi, a qui els romans van anomenar Esculapi, era fill del déu Apol·lo i d’una mortal. El pare va confiar l’educació del seu fill al centaure Quiró, que li va ensenyar tot allò relacionat amb la medicina. Asclepi va aprendre a curar totes les malalties i a alleujar el dolor dels malalts, i fins i tot va arribar a descobrir la manera de ressuscitar els morts. Zeus, a qui desagradava la fama creixent d’Asclepi, el va matar llançantli un llamp. Després de la seva mort, van oferirli ofrenes divines i va ser venerat com el déu de la medicina. Els antics se l’imaginaven com un home vestit amb un mantell i portant un bastó en el qual s’enroscava una serp.

I N D ÚST R IA D E SA L A Ó

Els espais més significatius d’aquesta ciutat grega són els següents: ÀG O R A I E S TO A

M U R AL L A Entrem a la ciutat per la mateixa porta per on accedien els seus habitants: una porta estreta que es tancava amb una reixa de ferro. Aquesta era una de les portes de la muralla que delimitaven la Neàpolis.

Al cor de la ciutat es conserven les restes de l’àgora, la plaça pública on anaven tots els ciutadans en algun moment del dia. Hi havia els edificis més importants relacionats amb les funcions polítiques i administratives. Era un espai obert envoltat per un pòrtic i per l’estoa, un edifici de dos pisos molt semblant als actuals centres comercials, amb diverses botigues.

A la ciutat trobem també els fonaments d’una petita indústria que es dedicava a la conservació del peix en sal. Hi ha un pati central on es netejava el peix i es feia a trossos; al costat, uns dipòsits on se salava i un magatzem on el peix ja salat s’envasava en àmfores. Aquestes conserves els van permetre vendre peix en llocs força allunyats. Es conserven restes també d’un petit mercat, amb una gran cisterna d’ús públic.

H A B I T A T G E S I M O SA IC S Al centre de les cases gregues solia haverhi un pati interior des d’on s’accedia a les habitacions. Les més importants eren l’oikos o menjador, l’andron, una sala decorada destinada als banquets dels homes, i un gineceu, destinat a les dones i als infants. A les cases de famílies benestants solia haverhi mosaics a terra, pintures al fresc a les parets, llits de menjador… La imatge que acompanya el text correspon a un paviment de morter amb una inscripció, probablement situat en un menjador.

Activitats complementàries Demaneu als alumnes que preparin una visita cultural per les ruïnes d’Empúries. Per fer-ho poden consultar aquests webs i també recollir la informació que han preparat en les orientacions metodològiques de la pàgina anterior: Aquest és el web gestionat per la Generalitat sobre el nostre patrimoni: • http://patrimoni.gencat.cat/ca/coleccio/empuries Aquest és el web del Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Empúries: • http://www.macempuries.cat/ •h ttp://www.macempuries.cat/ca/Sobre-el-MAC-Empuries/Conjunt-arqueologic/Ciutat-grega •h ttp://www.macempuries.cat/ca/Sobre-el-MAC-Empuries/Conjunt-arqueologic/Ciutat-romana

Notes

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

» ACTIVITATS 43. Llegeix aquest fragment del llibre de Ma nuel Brunet titulat El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries i contesta:

L’endemà a punta d’alba el patró envià mitja dotzena d’homes a explorar la platja de la badia. —No hi aneu vestits: així no semblareu forasters i no us prendran res. Les barcasses es queden ací. Els homes saltaren a l’aigua com uns cavalls i en arribar a la platja s’espolsaren a tall de ca. Apol·lo hauria tombat el cap per no veure aquella salvatge remullada matinal; Venus i les nimfes haurien fugit enriolades. Per a veure la planúria calgué pujar l’ampla platja que ve de mar endins i fa un pendent dolç com el d’un plat escudeller. L’Alt Empordà, perfumat, cenyit de muntanyes d’ondulació suau i coronat pel Canigó, es descloïa a la llum com una rosa. —Quin país més clar i quina olor d’herba! Fa cara de ser un país molt liberal. Segur que en aquestes muntanyes no s’hi amaga l’enemic. Cap bandit no gosaria travessar un país així tan obert i franc, i la gent d’ací poc deu envejar d’encauar-se en cataus feréstecs. —Quin cel més alt! I el mar... ¿què me’n dieu, d’aquest mar? Quina cosa més ben trobada aquesta badia! Tot se’ns aparenta com una abraçada en aquest país: la plana voltada de serralades i la terra abraçant-se al mar. —Em plau aquest mar perquè no és petit ni gran: sembla un mar de família i ben mirat ja en tenim prou. Ja sabem que més enllà de la boca de la badia hi ha el mar lliure i camins que menen a tot arreu; però en el mar gran no veuríem els turons de la porta d’aquesta regolfada que d’aquí estant semblen posats al mig de l’aigua. a) On creus que han arribat els mariners? b) Quina muntanya corona l’Alt Empordà? c) Tenint en compte la geografia de Grècia, per què els sorprèn aquesta planúria?

44. La

ciutat antiga on es van instal·lar els grecs s’anomena Palaiàpolis i la nova ciutat, situada en terra ferma, Neàpolis. Tenint en compte que palaios (‘antic’) ha donat lloc a paleo- i que neos (‘nou’) ha derivat a neo-, rela ciona aquests mots amb el significat adient: • ciència que estudia els fòssils paleografia • paleocristià • paleontologia •

• estudi de les antiguitats prehistòriques

• els primers temps dels cristians

paleolític •

• ciència que estudia les escriptures

neocolonialisme • neonatal • neologisme • neollatí •

bolitza avui dia? On el podem trobar?

47.

Fixa’t en aquestes imatges: n’hi ha dues que corresponen al déu Asclepi i una que no. Sabries dir quina és?

• període més antic de la prehistòria

paleologia •

neolític •

46. Asclepi era el déu de la medicina i el seu símbol és una serp enroscada en un bastó. Què sim

• paraula nova introduïda en una llengua • llatí modern • fase de la prehistòria que segueix el mesolític • que fa referència al nounat

48.

L’educació del déu Asclepi va anar a càrrec de Quiró, un personatge mig home, mig cavall. Els personatges barreja de persona i animal són freqüents en la mitologia clàssica i han estat font d’inspiració per a la literatura i el cinema. Percy Jackson és el personatge d’una sèrie d’històries de l’escriptor Rick Riordan, en què la mitologia grega és ben present. Ets capaç de reconèixer quin monstre mitològic representa cada un dels personatges següents? 1

• pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies

45. Digues si són vertaderes o falses les afir

macions següents:

a) Quan Empúries va ser abandonada, els seus habitants van tornar a establirse a l’actual Sant Martí d’Empúries. b) Els fundadors d’Empòrion provenien de la Grècia continental, concretament d’Atenes. c) Quan van arribar els romans, van unirse al poble grec i van ampliar la ciutat d’Empò rion. d) La desembocadura del riu Fluvià oferia un port natural que els grecs van saber aprofitar. e) Al segle i aC el nom d’Empòrion va passar a Emporiae.

Solucionari

43. a) Els mariners han arribat a la costa de la Medi-

terrània occidental, concretament a una illa davant de la costa, l’actual Sant Martí d’Empúries (ells la van anomenar Palaiàpolis). Els que s’endinsen en terra ferma, arriben al lloc on fundaran Empòrion (la van anomenar Neàpolis). b) El Canigó. c) Grècia és un país amb molts quilòmetres de costa abrupta i amb les muntanyes molt a prop de la costa, tot el contrari de l’Alt Empordà, sense grans muntanyes i amb un terreny molt pla.

44. paleografia → ciència que estudia les escriptures paleocristià → els primers temps dels cristians paleontologia → ciència que estudia els fòssils paleologia → estudi de les antiguitats prehistòriques paleolític → període més antic de la prehistòria neolític → fase de la prehistòria que segueix el mesolític neocolonialisme → pràctica imperialista dels països industrialitzats sobre les antigues colònies neonatal → que fa referència al nounat

neologisme → paraula nova introduïda en una llengua neollatí → llatí modern

45. a) Vertadera. b) Falsa. c) Falsa. d) Vertadera. e) Vertadera.

46. És un símbol del món sanitari, tant d’hospitals com de farmàcies, etc.

47. La 2 i la 3 corresponen a Asclepi. La número 1 no

fa referència a Asclepi, sinó que és una antiga escultura d’un noi jove.

48. 1. Un ciclop, un gegant amb un sol ull al front.

2. Un centaure, meitat home, meitat cavall. 3. Un sàtir, homenot pelut, amb banyes i potes de cabra. 4. Medusa, una dona amb serps al cap en lloc de cabells que convertia en pedra tot aquell que la mirava.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS

49.

Els grecs ja van veure la necessitat de con servar el peix en sal i per això van construir una factoria de salaons. Aquest costum ha continuat a la zona, fins al punt que un poble molt proper elabora un producte típic d’aques tes característiques. Saps de quin poble i de quin producte estem parlant?

POSA’T A PROVA « ARRIBEN ELS GRECS « UNITAT 1

50. Digues el mot adient a cada definició: a) Plaça pública de la ciutat grega. b) Centre terapèutic i religiós dedicat a Asclepi. c) Botigues situades al carrer principal. d) Edifici de dos pisos al costat de la plaça, on hi havia diverses botigues. e) Recinte dedicat a unes divinitats egípcies.

51.

Al Museu Arqueològic d'Empúries podem trobar un meravellós mosaic que representa el sacrifici d'Ifigènia. Ifigènia era la filla d'Agamèmnon, el capitost de l'expedició grega que havia d'anar cap a Troia a recuperar Helena, que havia estat raptada pel príncep troià Paris. Hi anaven els reis de les diferents polis, amb els seus soldats. Van decidir que salparien del port d'Àulida, però un cop allà no van poder ferho. Llegeix el text que tens a continuació i sabràs per què no podien marxar. A continuació fes les activitats que t'indiquem tot seguit:

» POSA’T A PROVA

Digues una o dues paraules en català que derivin dels afixos següents: amfi- • micros- • poli- • epi- • -mania • -cràcia

Per què els grecs van haver d’emigrar del seu país?

Per què Pèricles va ser tan important per al poble grec?

Amb quina finalitat arribaren els grecs a Catalunya? Quines colònies fundaren a l’Em pordà?

Qui va aconseguir expandir la cultura grega en tots els seus àmbits?

3. Explica

el procés d’assentament dels grecs a l’actual Empúries.

Digues què saps d’aquests llocs de la Grècia antiga: Acròpolis, Partenó, Cariàti des, Atenes.

4. Els antics grecs s’organitzaven en polis.

Explica’n les característiques.

La flota grega s’havia reunit al port i estava a punt de salpar per començar una guerra contra Troia, ciutat enemiga dels grecs; però les naus no es podien fer a la mar per manca de vent. Va ser consultat l’endeví Calcas, el qual va dir que la calma era deguda a la còlera d’Àrtemis. Aquesta havia estat ofesa per Agamèmnon temps enrere, i per calmar la deessa calia sacrificar Ifigènia, la filla d’Agamèmnon. Quan la noia estava a punt de ser degollada, Àrtemis, deessa de la cacera, se’n va apiadar i va posar una cérvola en lloc de la noia.

10. Argumenta i posa exemples de l’afirma

ció següent: El poble grec és el bressol de la nostra civilització.

De quin poble adoptaren l’alfabet, els grecs? Per què?

JUGUEM

1 1

a) A partir del text següent, indica quin número correspon a cada personatge del mosaic:

Agamèmnon porta la llança cap per avall perquè està afligit per la mort imminent de la seva filla Ifigènia, que va coberta amb un vel. Un altre cabdill grec, Menelau, amb el ceptre a la mà, acompanya la noia al sacrifici. Enmig dels caps grecs hi ha l’endeví Calcas, amb una cinta al cap. A l’altre costat d’Ifigènia l’espera Odisseu, pensatiu, el més murri de tots els grecs. b) A continuació, fes una cerca per internet i escriu al teu quadern la informació que hagis trobat sobre cadascun dels personatges que apareixen en el mosaic.

Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres: Horitzontals:

• Columnes en forma de noia. • Matemàtic grec. • Ciutat alta. • Regió del nord de Grècia. • Filòsof que educà Alexandre. • Rei persa. • Ciutat estat independent. • Ciutat on sorgí la democràcia. • Pare de la medicina científica. • Temple dedicat a Atena.

O O

Verticals: • • • • • •

Ídol d’Alexandre. Va escriure l’Odissea. Plaça pública. Grecs que fundaren Empòrion. Rival d’Atenes. Polític atenès.

A D V

N O

V W K

B Q Q

C W A

C A

A G O R

E O D Q

A H

A W A

R M V

G Q O P

P O

A C

R O P O

E M R

H D A

O A R

D U

M A C

D O N

R M B

N O

P O C

N M T

K N A V

S F

A A U G

C H

C U

G W A

c) Busca informació sobre la tècnica amb què va elaborarse aquest mosaic.

Solucionari

Posa’t a prova

49. L’Escala, el poble actual més proper a l’antiga

1. Per la manca de terres, per un excés de població

Empúries, és conegut per les seves famoses anxoves.

50.

a) Àgora; b) Recinte d’Asclepi; c) Tabernae; d) Estoa; e) Recinte de Serapis.

51. a) 1. Odisseu; 2. Ifigènia; 3. Menelau; 4. Calcas; 5.

Agamèmnon. b) Odisseu era el rei d’Ítaca, casat amb Penèlope. Ifigènia era la filla d’Agamèmnon i Clitemnestra que havia de ser sacrificada. Menelau era el germà d’Agamèmnon. Era el rei d’Esparta i estava casat amb Helena. Calcas era un endeví grec que va vaticinar que calia sacrificar Ifigènia per aconseguir vents favorables per navegar. Agamèmnon era el rei de Micenes i Argos i era el cap de l’expedició de la flota grega que havia d’anar a Troia. c) El mosaic del sacrifici d’Ifigènia és un opus vermiculatum. La tècnica era molt laboriosa perquè calia treballar les tesel·les o petits cubs i donar-los formes arrodonides i molt exactes com si es volgués imitar les pinzellades d’una pintura.

i per les rivalitats i lluites per apropiar-se de l’escàs sòl fèrtil que hi havia.

2. Amb una finalitat comercial. Empòrion i Rhode. 3. Cap al segle vi aC, els grecs procedents de Focea,

a l’Àsia Menor, van instal·lar-se en un primer moment en un illot (l’actual Sant Martí d’Empúries) i van fundar la Palaiàpolis (ciutat antiga). Un cop van veure que eren ben rebuts pels indigets, les tribus iberes que hi habitaven, van instal·lar-se en terra ferma i van fundar una ciutat ja estable, la Neàpolis (ciutat nova), amb un port que els permeté activar el comerç per la Mediterrània. Aquesta ciutat emmurallada tenia una àgora o plaça pública amb una estoa (centre comercial), un recinte terapeuticoreligiós dedicat a Asclepi (el déu de la medicina), un recinte de Serapis, una factoria de salaons, una cisterna i uns habitatges amb mosaics, alguns dels quals encara es conserven.

4. Les polis eren ciutats estat independents les unes

de les altres, amb un rei, un exèrcit i unes lleis prò-

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 1 » ARRIBEN ELS GRECS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS A continuació teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o indivi dualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una imatge, identifiqueula i, després de cercar tota la informació que pugueu, exposeula als vostres companys, que us podran fer preguntes si algun aspecte no els ha quedat prou clar. Per tal que feu una bona exposició oral, us poden anar bé aquestes pautes: • Respecteu el temps establert. • Estructureu bé els continguts que exposareu. • Parleu amb veu clara i amb una bona entonació. • Utilitzeu el lèxic adequat i feu frases ben construïdes gramaticalment. • Gesticuleu adequadament i tingueu contacte visual amb el públic per tal de connectarhi i fer una exposició amena.

Teatre d'Epidaure de l'antiga Grècia, a la regió del Peloponès.

Estàtua d'Alexandre el Gran a la ciutat grega de Tessalònica. Recinte d'Asclepi, a les ruïnes d'Empúries, Girona.

Alfabet grec gravat en pedra, a la ciutat de Troia, Turquia.

L'Acròpolis d'Atenes (Grècia).

pies. La polis comprenia la ciutat pròpiament dita, els barris i els camps del voltant. Tenien una acròpolis, una àgora i unes muralles.

5. Dels fenicis. Perquè hi tenien tractes comercials. 6. amfi-: amfiteatre, amfibi.

micros-: microscopi, microbi. poli-: polifacètic, poligàmia. epi-: epidèmia, epidermis. -mania: bibliomania, toxicomania, mitomania. -cràcia: democràcia, aristocràcia.

7. Perquè va consolidar la democràcia com a forma

de govern que permetia als ciutadans participar més activament en la política.

8. Alexandre el Gran. 9. Acròpolis: recinte sagrat d’una polis grega, cons-

truït damunt d’un turó que tenia una finalitat religio sa però també defensiva perquè estava emmurallat. / Partenó: temple de la ciutat d’Atenes dedicat a Atena. / Cariàtides: columnes en forma de noia que es troben a la tribuna de l’Erectèon. / Atenes: una de les polis més importants de la Grècia antiga i actual capital del país.

10. Hem heretat dels grecs la filosofia, la democràcia, gran part del lèxic, els gèneres literaris… La mitologia i la cultura grega han estat i són font d’inspiració per a artistes de tots els temps.

JUGUEM. Resolt en la pàgina del llibre. COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS Orientacions metodològiques Aquest apartat pretén que l’alumnat identifiqui, mitjançant les imatges, un contingut important dels que s’han treballat i que el desenvolupi oralment. Com que al llarg de les orientacions metodològiques i de les activitats complementàries dels diferents apartats s’han proposat diversos recursos del web, l’alumne o el grup pot tornar a recuperar-los per tal de triar i desenvolupar el seu tema. Recomanem que les exposicions orals siguin breus, d’uns 10 o 15 minuts cadascuna com a màxim per tal que un nombre elevat d’alumnes pugui practicar la comunicació oral. Tota exposició ha d’estar ben estructurada i ha de tenir una introducció, un desenvolupament i unes conclusions.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió cultural i artística (Àmbit social) COMPETÈNCIES C8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.

CRITERIS 3. L’alumne ha de ser capaç de localitzar l’espai geogràfic de les civilitzacions grega i romana, així com elements rellevants del patrimoni cultural i artístic de l’època clàssica a Europa i Catalunya, valorant la necessitat de preservarlos.

INDICADORS 3.1. Coneix els personatges de la llegenda de la fundació de Roma. 3.2. Identifica els monuments més importants de la ciutat de Roma. 3.3. Identifica el tipus d’espectacle romà a partir de l’observació d’imatges. 3.4. Reconeix i sap descriure el Colosseu i altres edificis dedicats a l’oci de Roma. 3.5. Identifica les feines dels esclaus romans a partir de l’observació d’imatges. 3.6. Reconeix les parts de la casa romana. 3.7. Identifica i localitza les parts de la ciutat de Roma.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

-U n origen de llegenda.

1, 2, 3, 4, 15, 16, 17, 23, 33, 34, 36, 37

-R oma, la capital del món.

2, 8, 9 («Posa’t a prova»)

-E spàrtac, l’esperança dels esclaus. -M unicipium Emporiae.

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

C9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn.

1. L’alumne ha de ser capaç de localitzar en el temps les etapes bàsiques de les cultures grega i romana i els seus fets més rellevants. Reconèixer els elements de canvi i continuïtat entre ambdues cultures, així com valorar la seva relació amb altres cultures coetànies.

1.1. Cerca informació - Per què van venir sobre l’origen del poble els romans? romà.

2.1. Explica les característiques principals de la ciutat de Roma.

1.2. Coneix els principals personatges de la història de Roma.

30, 31, 32 1, 7 («Posa’t a prova»)

1.4. Sap qui fou Anníbal. 1.5. Coneix les causes i el desenvolupament de l’expansió romana per la Mediterrània.

2.2. Relaciona coneixements sobre el món romà amb l’actualitat.

-R oma, la capital del món. -E spàrtac, l’esperança dels esclaus.

14, 16, 19, 25, 26, 27 6 («Posa’t a prova»)

2.3. Coneix les classes de l’estructura social romana. 2.4. Coneix el paper de l’esclavatge en la societat romana. 6. L’alumne ha de ser capaç d’identificar aspectes significatius de l’aportació de la cultura clàssica a la civilització occidental en els camps del pensament, la ciència i la tècnica.

6.1. Reconeix els principals avenços científics dels romans. 6.2. Valora l’aportació dels romans en el coneixement científic i tècnic.

-A portacions científiques dels romans.

28 10 («Posa’t a prova»)

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2 ÀMBIT LINGÜÍSTIC Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

CRITERIS 5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

INDICADORS 5.1. Comprèn textos i sap donar la resposta correcta a les preguntes plantejades. 5.2. Identifica l’origen llatí d’alguns mots de la llengua catalana.

CONTINGUTS -Q uina llengua parlaven els romans?

ACTIVITATS 11, 12, 13, 18, 22, 24, 35

-M unicipium emporiae.

5.3. Identifica el significat d’algunes frases llatines conegudes. 5.4. És capaç d’ampliar el lèxic català a partir del coneixement d’alguns mots llatins.

C3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

5.1. Busca informació i la gestiona adequadament.

-Q uina llengua parlaven els romans?

9, 10, 20

-R oma, la capital del món.

Dimensió expressió escrita COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Busca informació i la gestiona per crear textos coherents. 5.2. Sap escriure textos amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

CONTINGUTS -R oma, la capital del món. -E spàrtac, l’esperança dels esclaus. -A portacions científiques dels romans. -P er què van venir els romans?

ACTIVITATS 17, 27, 28, 30 1, 2, 3 («Posa’t a prova»)

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió comunicació oral COMPETÈNCIES C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

CRITERIS

INDICADORS

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

CONTINGUTS ACTIVITATS

5.1. Sap expressar-se oralment de manera correcta.

-Q uina llengua parlaven els romans?

5.2. Acompanya el seu discurs amb els gestos i els moviments adequats.

-E spàrtac, l’esperança dels esclaus.

10, 26, 27

5.3. Utilitza el lèxic adequat segons el tema que tracta.

Dimensió literària COMPETÈNCIES C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

CRITERIS

INDICADORS

5. L’alumne ha de ser 5.1. Llegeix i entén el capaç de reconèixer significat d’un text elements del llegat literari. lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

CONTINGUTS -E spàrtac, l’esperança dels esclaus.

ACTIVITATS 22, 29

-A portacions científiques dels romans.

Dimensió actitudinal i plurilingüe COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

CONTINGUTS

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

5. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer elements del llegat lingüístic comú de les llengües romàniques actuals, distingint alguns gèneres literaris aportats per grecs i romans.

5.1. Mostra interès per la llengua llatina i per altres llengües romàniques.

-Q uina llengua parlaven els romans?

5.2. Relaciona el sentit de les paraules catalanes amb les paraules llatines de les quals provenen.

-P er què van venir els romans?

ACTIVITATS 5, 6, 7, 8, 21, 32 4, 5 («Posa’t a prova»)

5.3. Relaciona mots llatins amb els seus corresponents en algunes llengües romàniques. 5.4. Coneix el nom llatí de topònims de l’estat espanyol.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2

UNITAT

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

1. QUI EREN ELS ROMANS? 1.1. Un origen de lle genda

1. QUI EREN ELS ROMANS?

Sovint la informació que tenim sobre la fundació d’una ciutat antiga ens ha arribat a partir d’un relat mitològic amb la intervenció de divinitats i d’herois i a partir de la realitat històrica, testimoniada en gran part per les restes arqueològiques. A vegades, els historiadors antics han barrejat mitologia i història per explicar l’origen d’una ciutat. És el cas de Tit Livi, un historiador romà del segle i aC, que atribueix la fundació de Roma a dos bessons, Ròmul i Rem, fills del déu de la guerra, Mart. Els nadons foren llençats al riu Tíber.

2. QUINA LLENGUA PARLAVEN ELS ROMANS? 3. ROMA, LA CAPITAL DEL MÓN 4. ESPÀRTAC, L’ESPERANÇA DELS ESCLAUS 5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS ROMANS 6. PER QUÈ VAN VENIR ELS ROMANS? 7. MUNICIPIUM EMPORIAE Ròmul i Rem, de Peter Paul Rubens.

...Diu la tradició que l’escàs cabal d’aigua havia dipositat en lloc eixut el bressol flotant on havien estat exposats els nens i que una lloba assedegada va baixar de les muntanyes que hi havia a prop, atreta pels plors infantils; ella, ajupint-se, va oferir les seves mamelles als infants amb tanta mansuetud que un pastor del ramat reial la va trobar llepant els nadons amb la llengua. Diuen que el pastor es deia Fàustul. Ell els va portar a la seva cabana i els va lliurar a la seva dona, Larència, perquè els criés. Quan els nens van fer-se grans recorrien els congostos caçant i així van enrobustir el seu cos... Tit Livi: Els orígens de Roma, I (adaptació). Els bessons van assabentar-se que havien estat llençats al riu pel seu oncle Amuli, el qual els havia usurpat el tron del Laci. Així és que, després de venjar-se’n, van voler fundar una ciutat al lloc on s’havia encallat la cistella, però no es posaren d’acord en qui seria el rei.

...Efectivament, com que eren bessons i no es podia fer distinció pel que fa a la primogenitura, van decidir que els déus tutelars d’aquest lloc escollissin amb auguris qui havia de donar nom a la nova ciutat i qui, després de fundar-la, l’havia de governar. Diuen que el primer que va rebre l’auguri va ser Rem: sis voltors; i havent anunciat ja l’auguri, com que se’n va presentar a Ròmul un nombre doble, va obtenir tot sol el poder. La tradició més divulgada és que Rem va saltar els murs de la nova ciutat per insultar el seu germà. Per això, Ròmul l’havia matat i, ple de ràbia, havia dit, increpant-lo amb aquestes paraules: «Així acabarà qualsevol altre que salti les meves muralles». La Lloba Capitolina representa Ròmul i Rem alletats per la lloba.

Tit Livi: Els orígens de Roma, I (adaptació).

L’amfiteatre Flavi, a Roma, més conegut com el Colosseu.

La unitat s’obre amb un índex dels temes que s’hi treballaran. En aquesta ocasió, ens centrarem en els romans, el poble de l’antiguitat que més ha contribuït a conformar la nostra cultura. Coneixerem els seus orígens llegendaris, i després veurem com es van expandir fins a convertir-se en la civilització més important i poderosa de la seva època. Pararem atenció tot seguit a la seva llengua, el llatí, de la qual han sorgit el català i la resta de llengües romàniques. A continuació, farem un passeig per Roma, la ciutat eterna, i així podrem saber com eren les grans urbs dels romans. També tindrem l’ocasió de conèixer els assentaments que van fundar quan es van instal·lar a casa nostra, i estudiarem especialment el cas de l’Empúries romana. Pel que fa a la història, abordarem la figura d’Espàrtac, un mític defensor dels drets de les persones més desafavorides de l’època, els esclaus. A més, sabrem per què els romans van decidir venir fins a la península Ibèrica. I també tractarem el tema de les aportacions científiques i tècniques dels romans, destacades sobretot en els àmbits de l’enginyeria civil i l’arquitectura.

Notes

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

1.2. La història Diu la llegenda que la fundació de Roma (nom que prové del primer rei que hi governà, Ròmul) va tenir lloc l’any 753 aC. La recerca històrica demostra, efectivament, que la ciutat va ser fundada al segle viii aC per un poble de pastors que habitava la zona central de la península Itàlica, a la regió del Laci. La ciutat de Roma ben aviat va créixer i va mostrar les seves ànsies de dominar els pobles veïns, bé amb aliances o per la força. Va expansionar-se cap al nord i cap el sud, fins a apoderarse de tota la Península. Després, s’estengué per tota la Mediterrània, des d’Hispània fins a la mar Càspia i Egipte, incloent-hi el nord d’Àfrica. Dominaren totalment el que els mateixos romans van anomenar Mare Nostrum («la mar nostra»). Roma va esdevenir així el centre d’un imperi poderós i extens. Els romans deixaren la seva empremta a tots els territoris conquerits a través de les seves construccions, com ara aqüeductes, amfiteatres o vies; la seva llengua, de la qual deriva el català; la mitologia; les seves institucions polítiques i jurídiques... En definitiva, els romans ens han deixat una herència encara visible en molts àmbits.

Màxima expansió de l’Imperi romà.

» ACTIVITATS 1. Observa aquest cartell dels Jocs Olímpics

que es van celebrar a Roma l’any 1960 i explica què representa.

2. Les llegendes, narracions més o menys ima-

ginàries, han existit i continuen existint. En la de Ròmul i Rem els infants són salvats per una lloba. Observa aquestes dues imatges, en què un nen també és salvat per un animal, i explica de quin personatge es tracta en cada cas. 1

L’Antic Testament també és ple de llegendes molt conegudes. Llegeix els dos fragments següents i explica quines semblances tenen amb la llegenda de Ròmul i Rem.

Un home de la família de Leví es va casar amb una dona de la mateixa família. La dona va tenir un fill. Veient que el nen era bonic, el va amagar durant tres mesos. Quan ja no el va poder amagar més temps, prengué una cistella de papir, la va untar amb betum i pega, va posar-hi el nen i la deixà entre els joncs a la vora del Nil. La germana del nen vigilava de lluny estant per veure què li passaria. La filla del faraó va baixar a banyar-se al Nil, mentre les seves serventes es passejaven per la vora del riu. Ella veié la cistella enmig dels joncs i manà que una de les serventes anés a agafar-la. La va obrir i veié un nen que plorava. Se’n va compadir i digué: —És un nen hebreu. Llavors la germana del nen digué a la filla del faraó: —Vols que et vagi a buscar una dida hebrea perquè te’l criï? Ella li respongué: —Ves-hi. Ella anà a cridar la mare de l’infant. La filla del faraó li va dir: —Pren aquest nen i cria-me’l. Jo t’ho pagaré. La dona se’l va endur i el va criar. Quan el nen va ser gran, la mare el va dur a la filla del faraó, que l’adoptà com a fill i li posà el nom de Moisès, perquè va dir: «L’he tret de l’aigua».

Activitats complementàries

Solucionari

Roma, la ciutat fundada al segle viii aC per un grup de pastors de la regió del Laci, va acabar esdevenint un immens imperi que va dominar el món durant segles i que ha deixat fins avui una enorme petjada en tot el món occidental.

1. Es tracta del símbol de la ciutat de Roma: la lloba

Demaneu als alumnes que facin un eix cronològic de l’expansió romana. Podeu dir-los que divideixin aquest eix en les tres etapes principals de la història de Roma —Monarquia, República i Imperi— i que hi indiquin les diferents conquestes que van anar fent al llarg dels segles, començant per l’ocupació de les regions limítrofes del centre de la península Itàlica, fins a arribar a la conquesta de les provín cies més llunyanes com Aràbia, Síria o la Bretanya.

2. 1. El llibre de la selva, en què un nen, Mowgli, és

Els alumnes trobaran la informació en aquests webs o d’altres: •h ttp://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/ 08/l%E2%80%99expansio-territorial-de-larepublica-romana/ •h ttps://es.slideshare.net/scoll/lexpansi-de-roma •h ttp://www.ub.edu/iter_romanum/content/ breu-panorama-de-la-hist%C3%B2ria-de-roma

capitolina amb els dos bessons, Ròmul i Rem, alimentant-se de la lloba que els va salvar. Aquesta escultura, feta de bronze, actualment és als Museus Capitolins de la capital d’Itàlia.

salvat per una pantera enmig de la selva. Però la pantera, que sap que cal alimentar el nen, si no morirà, el condueix fins a una cova on viu una família de llops. Mowgli és alimentat per la mare lloba i es queda a viure amb aquesta família animal, com un llobató més i és instruït en la llei de la selva. 2. Tarzan, en què un nen, Tarzan, després de patir un accident d’aviació amb els seus pares, sobreviu i és salvat per una mona.

3. En la primera, la de Moisès, el nen també és col·

locat dins un cistell i llançat al riu. Però el cabal del riu el porta fins a la vora, on la filla del rei el salva, tal com van ser salvats Ròmul i Rem per una lloba.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2 UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

2. QUINA LLENGUA PARLAVEN ELS ROMANS?

L’home s’uní a Eva, la seva dona, que va infantar Caín. Més endavant va infantar Abel, germà de Caín. Abel era pastor d’ovelles i Caín treballava la terra. Acabades les collites, Caín va presentar al Senyor una ofrena de fruits de la terra. Abel va oferir també les primeres cries del ramat amb el greix de les víctimes. El Senyor va acollir favorablement Abel i la seva ofrena, però no acollí Caín i la seva. Caín es va irritar molt i anava amb el cap baix. El Senyor li digué: —Per què estàs irritat i no aixeques el cap? Si obres bé, seràs acceptat; però si no obres bé, el pecat aguaita a la porta: ell et desitja, però tu l’has de dominar. Caín va dir al seu germà Abel: —Sortim al camp. Un cop van ser al camp, Caín es va llançar sobre el seu germà Abel i el va matar.

La frase en llatí Alea iacta est significa «La sort ha estat tirada».

La Roma antiga, que va començar sent un poblet de pastors, va esdevenir la capital d’un poderós imperi. La Roma actual, capital d’Itàlia, conserva restes del seu passat que conviuen amb edificis posteriors. A partir de les informacions que et proporcionem, relaciona-hi correctament cada imatge. a) Fontana de Trevi, amb l’escultura del déu Neptú al centre, on cal llençar una moneda si es vol retornar a Roma. b) El Colosseu, antic amfiteatre on lluitaven els gladiadors i on també es portaven a terme espectacles amb feres. c) El Vaticà, seu de l’Església catòlica.

d) El riu Tíber, que travessa Roma i desemboca a la mar Tirrena. e) El Panteó, temple antic dedicat a totes les divinitats. f) El fòrum romà, la plaça amb els temples i edificis més rellevants on es reunien els antics romans.

La llengua dels romans era el llatí, que, com el grec, provenia d’una llengua molt antiga anomenada indoeuropeu. Alguns dels pobles que la parlaven van entrar a la península Itàlica i es van establir a la regió del Laci. Cap a l’any 1000 aC podem dir que ja no parlaven la seva llengua originària, sinó que ja havia evolucionat cap al llatí. La llengua llatina, que al començament només parlaven alguns pobles, es va estendre ben aviat per tot el territori romà. Així, quan l’exèrcit conqueria unes noves terres, hi implantava la seva llengua, ja que molts comerciants i soldats romans s’hi instal·laven a viure. Els habitants del territori conquerit de mica en mica adoptaven la llengua dels conqueridors: el llatí. Així, la llengua de Roma va ser utilitzada per un bon nombre de persones. Tot i ser la mateixa llengua, hi havia algunes diferències entre els habitants d’una zona i els d’una altra, que es van anar accentuant per la caiguda de l’Imperi romà. Finalment, el llatí va desaparèixer en algunes zones i, en d’altres, va donar lloc a unes llengües noves: les llengües romàniques.

Una de les conseqüències més importants de la desaparició de l’Imperi romà fou el naixement de les llengües romàniques.

En la segona, la de Caín i Abel, trobem l’enfrontament entre dos germans, com en el cas de Ròmul i Rem, un enfrontament que també acaba amb la mort d’un d’ells per part de l’altre germà.

4. a) → 3 b) → 1 c) → 6 d) → 4 e) → 2 f) → 5

Notes

Activitats complementàries La llengua del romans, el llatí, prové de l’indoeuropeu, una llengua molt antiga de la qual no es coneixen testimonis escrits directes, sinó que ha estat reconstruïda posteriorment per historiadors i lingüistes a partir de les semblances entre diverses llengües. Demaneu als alumnes que facin una investigació sobre l’indoeuropeu. Hauran de cercar informació d’aspectes com ara aquests: • On es parlava i en quin segle? • Quan es va començar a expandir? • De quina manera s’han obtingut els coneixements actuals sobre aquesta llengua? • Quines llengües actuals en provenen? Quants parlants es calcula que tenen? • Quines altres famílies de llengües hi ha al món? Els alumnes poden consultar, entre d’altres, els webs següents: • http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/ lingua/indoeuropeu.htm • https://bibiloni.cat/llengues/classificacio.htm • https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleng%C3%BCes_ indoeuropees

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS Com que provenen d’una mateixa llengua mare, el llatí, les llengües romàniques s’assemblen molt. Si fem servir la relació de parentiu, podem dir que són llengües germanes: Llatí

Català

Castellà

Francès

Italià

scribere

escriure

escribir

écrire

scrivere

vita

vida

vie

liber

llibre

libro

livre

libro

noster

nostre

nuestro

nôtre

nostro

Expressions llatines i llatinismes

vita

La llengua és el tret cultural més important que ens han deixat els romans. Aquesta empremta es fa visible en la morfologia dels mots i sobretot en el lèxic. Així doncs, el 80 % del vocabulari de la llengua catalana deriva directament del llatí. És a dir, que tots nosaltres parlem un llatí evolucionat. Ho podem comprovar amb molts dels mots que emprem avui dia. Aquests en són alguns exemples:

Els romans ja menjaven pa, anomenat panis, mot llatí d’on han derivat els mots següents: pa, pan, pain, pane.

Dies de la setmana

Noms propis Hi ha molts noms de persona que ja empraven els romans: Rosa: per als romans era només el nom d’una flor. Carme, Carmina: en llatí significava ‘cant’ o ‘poema’. Alba: deriva d’un adjectiu que vol dir ‘blanc’ i, per extensió, la primera claror del dia. Juli: nom d’una de les famílies més importants de Roma. Adrià: un hadrianus era per als romans un home que havia nascut a Hadria, l’actual Venècia. Fixeu-vos que el català ha perdut la h. Sergi: significava ‘guardià’ i també era el nom d’una altra família romana. Paula, Pau: prové d’un adjectiu que significava ‘petit, petita’.

Els romans també van dividir la setmana en set dies, que van dedicar a un déu o una deessa diferent. El català ha mantingut el mateix nom en gairebé tots els dies: Dies Dies Dies Dies Dies Dies Dies

Lunae (dilluns), dia de la Lluna. Martis (dimarts), dia de Mart. Mercurii (dimecres), dia de Mercuri. Iovis (dijous), dia de Júpiter. Veneris (divendres), dia de Venus. Saturni (dissabte), dia de Saturn. Solis (diumenge), dia del Sol.

Mots científics La majoria de les ciències que coneixem actualment tenen el seu origen en el món grec. Els romans van heretar aquests coneixements i els van ampliar. En el camp de la botànica s’usa un nom popular i un nom científic per a cada planta o flor. Nom popular faig violeta bleda

Nom científic Fagus sylvatica Viola odorata Beta vulgaris

La medicina és una ciència que va veure la llum a Grècia. Els romans ens han deixat no només els coneixements, sinó bona part del vocabulari mèdic que utilitzem. Vegem-ne uns quants exemples: Os, oris (boca): prendre un medicament per via oral. Pes, pedis (peu): fer-se la pedicura (tenir cura dels peus). Pectus, pectoris (pit): tenir un dolor pectoral. Capillus, capilli (cabell): fer un tractament capil·lar.

A vegades, en una crònica esportiva, es diu que un equip determinat va guanyar el partit in extremis, o en un diari o revista s’informa que la policia va sorprendre el lladre in fraganti. Són expressions llatines que han arribat a les llengües modernes sense cap canvi i que són entenedores per a tothom. Així, deveu haver entès que in extremis vol dir ‘a l’últim moment’ i que in fraganti vol dir ‘en l’instant mateix de fer un acte delictiu’. A continuació en tens més exemples: A posteriori: després dels fets («Ho han sabut a posteriori, ningú els ho havia comunicat»). A priori: abans dels fets («A priori semblava fàcil de resoldre, però no ha estat així»). In albis: en blanc («Abans de l’examen m’he quedat in albis»). In situ: al mateix lloc on han passat els fets («La policia va investigar l’assassinat in situ»). Ipso facto: ara mateix («Fes els deures ipso facto»). Mea culpa: per la meva culpa, quan s’assumeix una responsabilitat censurable («Ho accepto, mea culpa: intentaré reparar els danys»).

Per capita: per cap, per persona («Ens toca un tall de pastís per capita»). Vox populi: la veu del poble («La vox populi diu que el director ha dimitit»). A part de les expressions llatines, també hi ha els llatinismes formats per un sol mot. Aquí en tens alguns d’ús freqüent: Accèssit: recompensa inferior al premi («No van donar cap premi, però sí un accèssit»). Currículum: document amb les dades personals («He de presentar el currículum avui mateix, si vull la feina»). Dèficit: pèrdues econòmiques («L’empresa ha acabat l’any amb un dèficit important»). Hàbitat: medi on viu una determinada espècie («La selva és l’hàbitat natural dels tigres»). Lapsus: equivocació involuntària («Avui he tingut un lapsus greu: no recordava l’any en què havia nascut»). Ultimàtum: Últim avís («El professor li va plantejar un ultimàtum: o li lliurava la redacció abans del pati o li posava un zero»).

» ACTIVITATS

Relaciona la mateixa paraula en diverses llengües: Llatí

Català Castellà Francès Italià

pater

útil

hijo

animal

regina

animal

reina

père

figlio

familia

pare

familia

fils

utile

filius

cavall

útil

cheval

padre

caballus

família caballo

reine

animale

regina

fill

utile

utilis

animal animal

famille

padre

Phaesolus vulgaris

lliri

Cupressus sempervirens

mongetera

Lilium

àlber

famiglia

Populus alba

xiprer

caballo

Ulmus minor

jacint

Rosmarinus officinalis

magraner

Hyacinthus orientalis

cogombre

Punica granatum

gerani

Matricaria chamomilla

Allium sativum

romaní

Cucumis sativus

camamilla

Pelargonium

all

6. El nom d’alguns dels mesos també té el seu

origen en la llengua llatina. N’hi ha dos, però, que el deuen a dos personatges històrics: Juli Cèsar i August. De quins dos mesos es tracta?

Com es diu dissabte i diumenge en anglès? Creus que provenen del llatí?

Activitats complementàries

Solucionari

Així com el llatí ve de l’indoeuropeu, el català és una evolució del llatí que es parlava en els territoris que actualment ocupa el nostre país. Aquest origen és molt evident, amb una gran abundància de mots i expressions catalans de tots els àmbits que provenen del llatí. La toponímia, que és el conjunt dels noms propis de lloc, n’és un bon exemple.

5. Llatí

Demaneu als alumnes que facin un recull de topònims de la seva comarca que tinguin un origen llatí. Poden ser noms de pobles, d’accidents geogràfics, d’elements hidrogràfics… Per fer-ho, poden consultar aquests webs o d’altres: • https://www.icgc.cat/Descarregues/Llocs/ Nomenclator-oficial-de-toponimia-major2 • http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200203/ memories/rtorne/public_html/llocs.pdf També els podeu demanar que trobin topònims que no provinguin del llatí, cosa que serà força habitual en algunes zones, i convidar-los a pensar quina explicació històrica pot tenir aquest fet. En el web del Nomenclàtor oficial de toponímia major trobaran la informació necessària.

Fixa’t en els noms científics següents de plantes i flors i esbrina amb quin mot popular estan relacionats:

Català pater pare animal animal familia família filius fill caballus cavall regina reina utilis útil

Castellà Francès padre père animal animal familia famille hijo fils caballo cheval reina reine útil utile

Italià padre animale famiglia figli cavallo regina utile

6. Juliol deu el seu nom al famós Juli Cèsar.

Agost deu el seu nom al primer emperador de Roma, August.

7. Dissabte: Saturday, prové del llatí, ja que és el dia

de Saturn. Diumenge: Sunday, també prové del llatí, ja que per als romans també era el dia del Sol (sun vol dir ‘sol’).

Phaesolus vulgaris → mongetera / Cupressus sempervirens → xiprer / Lilium → lliri / Populus alba → àlber / Ulmus minor → om / Rosmarinus oficinalis → romaní / Hyacinthus orientalis → jacint / Punica granatum → magraner / Matricaria chamomilla → camamilla / Allium sativum → all / Cucumis sativus → cogombre / Pelargonium → gerani

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2 UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

3. ROMA, LA CAPITAL DEL MÓN

9. Tots aquests personatges tenen un nom derivat del llatí. Escriu-los i explica d’on provenen. 1

Com eren les ciutats romanes? Com eren els carrers per on passejaven els romans? Com es divertien? On dormien? On es relacionaven amb els altres ciutadans? Roma, que fou considerada durant molt de temps la capital del món, pot respondre aquestes preguntes. Aquesta ciutat, que en el moment de la seva fundació tenia unes dimensions reduïdes, va anar creixent a mesura que augmentava el nombre d’habitants, fins a arribar a convertir-se en la ciutat més gran i esplendorosa de tota l’antiguitat. Els seus habitants eren plenament conscients que vivien en una ciutat diferent de la resta.

10. Busqueu

en un diccionari de noms de persona el vostre nom i apunteu-ne l’origen i el significat. Després, expliqueu-lo a tota la classe.

11. Moltes

expressions llatines les entenem dins d’una frase segons el context en què apareixen. Copia les frases següents omplint els buits amb aquestes expressions: persona non grata • a posteriori • quòrum • conditio sine qua non • a priori • sine die

a) Tenir setze anys és per poder treballar. b) el curs d’informàtica semblava molt fàcil, però vam trobar-lo difícil. c) A causa del mal temps, el concert s’ha suspès . d) La reunió de delegats no es va celebrar perquè no hi havia . e) Després de les seves declaracions, el periodista va ser declarat .

12. La premsa utilitza sovint expressions lla-

tines. Busca com a mínim una notícia on n’hi hagi una. Després, comenteu-les a classe.

13. En cada una de les expressions llatines següents et proposem tres possibles traduccions. Escull l’opció correcta.

a) Carpe diem: Pesca la carpa. / Anem a la carpa. / Viu el dia. b) Mens sana in corpore sano: Un cos sa en una ment sana. / Una ment sana en un cos sa. / Cura la teva ment i el teu cos. c) Alea iacta est: La sort ha estat tirada. / S’ha trencat l’ala. / Ja és l’hora. d) Dura lex, sed lex: La llei dura. / La llei és dura però és la llei. / Això dura més que la llei. e) Ipso facto: Mateix fet. / Diversos factors. / Immediatament. f) In fraganti: Fent olor de colònia. / En l’instant mateix de fer un acte delictiu. / Fregant el terra. g) In extremis: A l’últim moment. / Als vèrtexs. / A les extremitats. h) Ex professo: Ho diu el professor. / Des de la processó. / Expressament. i) Grosso modo: A grans trets. / Raó de pes. / De manera graciosa. j) Gratis et amore: De manera incondicional. / De franc. / De bon grat. k) Modus vivendi: Beu moderadament. / Viu modestament. / Mitjà de vida.

Reconstrucció de l’antiga Roma.

Reconstrucció d’una part del fòrum.

Per això, quan volien conversar amb altres ciutadans, s’acostaven al fòrum, el cor de la ciutat. El fòrum era el centre neuràlgic de Roma i de qualsevol ciutat romana. Aquí, el ciutadà comprava a les diverses botigues o a les parades ambulants del mercat. També era on es localitzaven la majoria de temples dedicats a les divinitats. S’hi acostava qui havia de fer un tracte de negocis o havia d’anar als jutjats per algun assumpte. Els senadors també es reunien en un dels seus edificis. Alguns hi anaven només a escoltar els discursos dels polítics i advocats o simplement a discutir amb altres ciutadans dels problemes de la ciutat.

Solucionari

Activitats complementàries

9. 1. Rosalia: ve del llatí rosa, -ae (‘rosa’).

Roma va ser la primera gran ciutat de la història. Segons consta en el cens que va ordenar fer l’emperador August, la capital de l’Imperi acollia un milió d’habitants; val a dir, però, que no s’hi incloïen ni dones, ni nens ni esclaus, de manera que és lògic pensar que se superava considerablement aquesta quantitat.

2. Marc: en llatí era Marcus, un nom propi molt utilitzat. 3. Leo: ve del llatí leo, leonis (‘lleó’). 4. Serena, prové del llatí siren, -enis (‘sirena’).

10. Resposta oberta, però cal donar orientacions.

Cal que el professor porti a la classe un diccionari de noms propis.

11. a) conditio sine qua non / b) A priori - a posteriori / c) sine die / d) quòrum / e) persona non grata

12. Resposta oberta, però cal donar orientacions.

Els alumnes han de buscar en algun diari una notícia on hi hagi alguna expressió llatina, per tal que vegin que encara s’utilitzen. Solen anar en cursiva si conserven la forma llatina.

13. a) Viu el dia. / b) Una ment sana en un cos sa. /

c) La sort està tirada. / d) La llei és dura però és la llei. / e) Immediatament. / f) En l’instant mateix de fer un acte delictiu. / g) A l’últim moment. / h) Expressament. / i) A grans trets. / j) De franc. / k) Mitjà de vida.

Com devia ser la vida quotidiana en una ciutat d’aquesta mida fa més de 2000 anys? No hi havia aigua corrent, ni il·luminació nocturna, tampoc no hi havia policia… Demaneu als alumnes que busquin informació sobre el dia a dia dels habitants de Roma: on vivien, de què treballaven, com es divertien, quins avantatges i quins inconvenients tenia viure a la gran capital… Els alumnes poden obtenir informació en aquests webs i en d’altres: • https://www.bbc.com/mundo/noticias-47629909 • http://www.limes.cat/roma-la-primeramegaciudad-de-la-historia/ • https://www.socialhizo.com/historia/edadantigua/roma-sociedad-y-vida-cotidiana • https://youtu.be/rZZYAbbXNCQ

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS Als romans els agradava molt divertir-se i van construir molts edificis per a tot tipus d’espectacles. A Roma, a prop del fòrum, podem veure el Colosseu, un amfiteatre amb capacitat per a més de quaranta-cinc mil espectadors, que anaven a veure sobretot lluites de gladiadors, un espectacle molt cruel en el qual dos homes, de vegades, lluitaven fins a la mort d’un d’ells També s’hi feien naumàquies i venacions.

V O C A B UL A R I Naumàquia. Reproducció d’una batalla naval històrica. Calia inundar l’amfiteatre per a l’ocasió. Venació. Exhibició i combat entre animals.

Reconstrucció del teatre de Marcel.

Reconstrucció del Colosseu.

Però l’espectacle preferit dels romans eren les curses de quadrigues, carros tirats per quatre cavalls. A cada cursa calia fer set voltes. A Roma tenien lloc al Circ Màxim, que rebia aquest nom per la seva capacitat, uns dos-cents vint-i-cinc mil espectadors.

Reconstrucció del Circ Màxim de Roma.

Activitats complementàries Durant els segles de predomini de la civilització romana s’hi van construir innombrables edificacions: temples, grans espais públics, edificis civils, enormes construccions per a espectacles, monuments commemoratius... Demaneu als alumnes que busquin informació sobre algunes de les mostres d’aquest llegat. Us fem algunes propostes, però la varietat és tanta que en podeu triar d’altres i centrar el treball en, per exemple, els edificis religiosos o les construccions per celebrar gestes militars. El set turons de Roma són fonamentals en la història de la ciutat. Demaneu als alumnes que es fixin en dos dels més coneguts: el Capitoli, escenari de la llegenda de Ròmul i Rem, i el Palatí, on s’instal·laven a viure els romans més poderosos: • http://www.museicapitolini.org/es/sede/ campidoglio_antico • https://ca.wikipedia.org/wiki/Capitoli • https://parcocolosseo.it/es/area/palatino/ • https://www.monumentosderoma.es/el-palatino/ El centre de l’activitat social era el fòrum, o els fòrums, en plural, perquè la capital era tan gran que en

El circ tenia forma rectangular i la pista estava dividida en dues parts per un mur baix i llarg al voltant del qual circulaven els carros. Els carrils per a cada carro no estaven marcats, com passa avui dia en moltes curses automobilístiques o de motociclisme. Això feia que els accidents fossin freqüents, ja que tots els conductors volien apropar-se al mur. Els espectadors estaven asseguts a les grades i cridaven i animaven el seu carro preferit, sobre el qual feien les apostes. Encara que no amb tanta afició, els romans també anaven al teatre. Roma tenia diversos edificis que acollien representacions teatrals, tot i que no s’han conservat amb tota la seva esplendor. Els edificis eren de planta semicircular: a la part arrodonida hi havia les grades i a la rectangular hi havia l’escenari on es feien els espectacles. Tot i no ser un espectacle de masses, com ara les curses de carros, a Roma es conserva part del teatre de Marcel, que tenia una capacitat per a vint mil espectadors, molt superior als nostres teatres. A la ciutats romanes hi havia també uns establiments destinats a la higiene: eren les termes. A Roma hi hagué unes termes majestuoses en temps de l’emperador Caracal·la, de qui prenen el nom. Constaven de diversos espais, amb piscines amb aigua a diferents temperatures, sauna, sala de massatges, biblioteca, palestra, jardins… Les termes eren un centre de banys públics i també un centre d’oci. Milers de romans van gaudir durant molts segles d’aquesta esplèndida ciutat, que encara avui dia està considerada una de les capitals més meravelloses, la ciutat eterna.

Les termes de Caracal·la en l’actualitat.

van construir diversos. Els alumnes poden estudiar dos dels més monumentals, el romà i el d’August: • http://www.italia.it/es/descubre-italia/lacio/poi/ foro-romano.html • https://parcocolosseo.it/es/area/foro-romano/ • http://www.mercatiditraiano.it/es/sede/area_ archeologica/foro_di_augusto • http://augusto-imperator.blogspot.com/2014/03/ el-foro-de-augusto.html Roma tenia mercats fixos semblants als que podem trobar avui als nostres pobles i ciutats. Demaneu als alumnes que treballin el mercat de Trajà: • http://www.mercatiditraiano.it/es/sede/il_ monumento • http://www.mercatiditraiano.it/es/sede/mercati_ di_traiano_storia També podeu també demanar als alumnes que es fixin en el Tabernàrium, un edifici administratiu: • https://ca.wikipedia.org/wiki/Pante%C3%B3_de_ Roma • http://www.museicapitolini.org/es/sede/ campidoglio_antico/tabularium

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2 UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

» ACTIVITATS

4. ESPÀRTAC, L’ESPERANÇA DELS ESCLAUS

18. Quines són les dues activitats que no es feien al fòrum d’una ciutat romana?

blica per discutir assumptes d’interès social, cultural, etc. Tenint en compte aquest significat, creus que té relació amb algunes de les activitats que es portaven a terme al fòrum romà?

a) Anar a comprar a les botigues. b) Veure curses de carros. c) Fer negocis. d) Parlar amb altres ciutadans de qualsevol tema. e) Fer discursos polítics. f) Fer competicions atlètiques.

15. Observa aquests dos fotogrames de pel·lí-

19. Quin espai seria l’equivalent al fòrum de

14. Avui dia el mot fòrum significa reunió pú-

cules i digues de quin tipus d’espectacle es tracta en cada cas i on tenien lloc:

De personatges rellevants, la història de Roma n’ha tingut molts: Juli Cèsar, conqueridor de les Gàl·lies; Octavi August, el primer emperador; Trajà i Adrià, emperadors d’origen hispà… Però ara coneixereu un esclau, Espàrtac, que va protagonitzar una revolta d’esclaus i que va aconseguir una millora en les condicions de vida d’aquest col·lectiu tan nombrós a Roma. La societat romana de la República es dividia en ciutadans i no ciutadans. Els ciutadans alhora es classificaven en patricis i plebeus. Als primers temps de la República no tenien els mateixos drets; així doncs, els patricis gaudien de tots els drets, com ara formar part del govern, impartir justícia, ser propietaris de terres, etc., mentre que els plebeus no en tenien, per bé que sí que havien de complir un seguit de deures, com ara pagar impostos. Després de moltes reivindicacions socials, els plebeus van aconseguir tenir els mateixos drets i deures que els patricis. D’altra banda, hi havia tot un segment de la població que no tenia cap dret, ni tan sols la llibertat: eren els esclaus, considerats no ciutadans, que arribaven a aquesta condició pel fet de ser presoners de guerra, condemnats per la justícia o persones endeutades. Els esclaus no eren considerats persones, sinó un objecte que es podia comprar i vendre. Per tant, el preu d’un esclau variava en funció de la quantitat que n’hi havia al mercat.

les ciutats romanes als pobles o ciutats actuals? Raona la resposta.

20. L’antic fòrum romà de Bàrcino era molt a 1

prop de l’actual plaça de Sant Jaume, on encara hi ha els poders polítics i administratius de la ciutat. Sabries dir quins dos edificis institucionals hi ha a cada banda de la plaça?

16. El Colosseu té moltes semblances amb al-

guns edificis esportius actuals, com alguns camps de futbol. Fixa’t en aquestes imatges del Camp Nou del FC Barcelona i de l’amfiteatre romà i digues quines semblances i quines diferències hi veus (capacitat, estructura, accés a les grades…). 1

17.

L’amfiteatre era un edifici destinat bàsicament a les lluites de gladiadors que era present en quasi totes les ciutats romanes. Cerca imatges de dos amfiteatres de l’època romana, enganxa-les en el teu quadern i afegeix-hi la informació següent de cadascun: país on es troben, capacitat que tenien, segle de construcció i estat actual de conservació.

21. Les termes romanes eren uns establiments

destinats a la higiene, però també eren un lloc de reunió dels ciutadans. Hi havia diferents espais destinats a un ús concret. A les grans termes podia haver-hi fins i tot una biblioteca i jardins per passejar. Digues quin nom dels que et proposem a continuació correspon a cada espai d’unes termes: caldarium, unctorium, frigidarium, tepidarium, sudatorium, palestra. a) Sala per al bany fred. b) Sauna. c) Sala per al bany calent. d) Sala per a massatges. e) Espai per a exercicis físics. f) Sala amb aigua tèbia.

Relleu que representa uns esclaus treballant al camp.

Solucionari

14. Sí, ja que una de les activitats que tenien lloc al

fòrum romà era la de discutir, debatre, parlar sobre els temes més importants del moment. Això tant es feia de manera informal, com de manera més organitzada, en què els oradors se situaven en unes tribunes i exposaven els seus criteris. Això donava peu al fet que moltes persones s’hi reunissin per opinar i debatre.

15. 1. Gladiadors lluitant a l’amfiteatre. 2. Cursa de quadrigues al circ.

16. Tots dos serveixen per a espectacles. Tots dos

tenen una forma arrodonida, amb una gran zona on té lloc l’espectacle, i una zona per als espectadors. Tots dos tenen moltes portes per on accedir a les grades (com els vomitoria). Hi ha molts passadissos sota les graderies, per on circula la gent. Les graderies (cavea) estan elevades sobre un podi, no al nivell de la zona de l’espectacle. Altres edificis semblants serien les places de braus, els palaus de congressos, etc.

17.

Resposta oberta. Resposta orientativa: - Amfiteatre de Tarragona, a Espanya. Capacitat: 14.000 espectadors. Construït al segle i dC. Bon estat de conservació (part de les grades, tribuna principal…). - Amfiteatre d’El Djem, a Tunísia. Capacitat: 30.000 espectadors. Construït al segle iii dC. Bon estat de conservació, molt millor que el Colosseu de Roma.

18. b) Veure curses de carros.

f) Fer competicions atlètiques.

19. Als pobles seria la plaça major on sol haver-hi l’ajuntament, els jutjats, les botigues, l’església. A les ciutats seria la plaça on es concentren els edificis politicoadministratius, amb botigues i bars.

20. La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

21. a) frigidarium. b) sudatorium. c) caldarium. d) unctorium. e) palestra. f) tepidarium.

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS Els esclaus s’encarregaven de les tasques més dures de la societat: alguns treballaven al camp; d’altres, a les mines; n’hi havia que feien les tasques domèstiques de les famílies benestants, i, finalment, n’hi havia que feien de gladiadors. Com és evident, les seves condicions de vida eren molt dolentes i això va provocar un seguit de protestes per part dels esclaus. La més important d’aquestes revoltes va estar capitanejada per Espàrtac, un esclau procedent de Tràcia que va ser comprat per fer de gladiador. Va ser enviat a Càpua, una ciutat al sud de Roma, on hi havia una escola de gladiadors i on era entrenat en unes condicions infrahumanes. Juntament amb un centenar de gladiadors, es va revoltar i va decidir fugir. S’hi van anar afegint esclaus de les terres i les finques per on passaven, fins a arribar a ser un gran exèrcit d’esclaus. El Senat romà, pensant que es tractava d’una revolta sense importància, hi va enviar un petit destacament de soldats, que ben aviat va ser derrotat pels esclaus. Les posteriors victòries sobre l’exèrcit romà van estendre la fama d’aquests esclaus, de manera que cada dia augmentava el nombre de rebels que s’hi unien. El que no sabien els governants de Roma és que es tractava d’un grup nombrós d’homes, entre els quals hi havia Espàrtac, molt preparats físicament i la majoria amb una llarga experiència militar. No els seria fàcil derrotar-los. Després d’un any i mig de revolta, el Senat va decidir posar fi a aquell conflicte: hi va enviar un gran exèrcit, que derrotà Espàrtac i tots els seus companys. La gran majoria va morir en el combat i els pocs que van caure presoners van ser condemnats a morir crucificats perquè servís d’exemple per a altres esclaus. La desaparició de més de 100.000 esclaus va deixar sense mà d’obra les explotacions agràries, mineres i industrials del sud de la península Itàlica, d’on procedia la majoria. Això va comportar una crisi econòmica. Les condicions de vida dels esclaus van millorar perquè maltractar-los podia esdevenir perillós. Alguns van ser alliberats, van passar a ser lliberts i van ser admesos a la societat romana. N’hi va haver que fins i tot van ocupar llocs destacats en la vida política i econòmica de Roma. La revolta no havia estat en va. Espàrtac fou considerat un símbol de lluita per la llibertat i contra l’esclavatge. Fotograma de la pel·lícula Espàrtac (1960), de Stanley Kubrick.

» ACTIVITATS 22.

El personatge d’Espàrtac ha inspirat escriptors i directors de cinema, que han fet d’aquest esclau el protagonista de les seves creacions. A continuació, tens un fragment de la novel·la Espàrtac, de Joan Basté. Llegeix-lo i contesta les preguntes següents:

En contrast amb tota aquella gent, hi havia els que semblaven salvatges animàlies: els éssers predestinats a oferir una diversió i a rebre una mort certa, que havien arribat la nit anterior procedents de Càpua. Se’ls transportava amb les mateixes precaucions que es prenien a l’hora de dur feres des de la llunyana Etiòpia. De fet, no eren carretes allò que albergava aquella massa de carn suosa, sinó gàbies. Amuntegats en elles, custodiats pels seus vigilants, anaven sofrint l’incòmode sotragueig de la ruta però, al mateix temps, una altra mena de dolor més llatzerant i més profund: l’angoixa de saber que tenien les hores comptades. Lèntul era l’amo d’aquells gladiadors esclaus, l’organit- Estat actual de l’antic amfiteatre, a Càpua, on zador del festival o espectacle d’aquella tarda. Expert en la lluitaven els gladiadors esclaus. funció, tenia cura de tots els detalls amb la pretensió de fer discórrer la diversió pels camins que més satisfeien aquells que havien contractat els seus serveis. En unes altres circumstàncies socials, amb menys ambició a l’hora d’enriquir-se, Lèntul tal vegada hauria pogut ser una bona persona. Era llibert d’un membre de la família Cornèlia i, en tant que plebeu, s’havia instal·lat a Càpua, on començà amb l’explotació d’una petita propietat rústica, que li va donar més preocupacions que beneficis. Posseïa un reduït nombre d’esclaus, però la seva escassa fortuna no li va permetre mai escollir-los entre els més forts o els més aptes, de manera que a les subhastes que es feien periòdicament sempre acabava adquirint allò que rebutjaven licitadors més rics. Amb poc temps de diferència van passar a formar part dels distints serveis de la casa de Lèntul dos personatges que, cada un d’ells en l’esfera que li era pròpia, arribaria a convulsionar no ja la vida de Càpua, sinó la de tota la República. Un d’ells era Espàrtac; l’altre, Lavínia. El primer unia, a una gran força corporal, la prudent intel·ligència d’un grec; la segona sumava, a una gran bellesa, la possessió d’un esperit profètic. Tots dos procedien de Tràcia. L’origen d’Espàrtac era obscur: alguns deien que havia nascut de pares esclaus, d’altres que devia haver estat un príncep en la seva pàtria. a) On és Càpua, la ciutat on va començar la revolta d’esclaus liderada per Espàrtac? b) En quines condicions eren transportats els esclaus? c) A part del tracte humà, què més angoixava els esclaus? d) Com es deia l’amo dels gladiadors esclaus? Quin era el seu origen?

Activitats complementàries La romana era una societat dividida en classes ben definides. Al capdamunt hi havia els patricis, descendents dels fundadors de Roma i amb tota mena de privilegis. Després, hi havia els plebeus, la classe numèricament més àmplia que amb els pas del temps va anar adquirint drets. I a sota de tot, els esclaus, que no tan sols no eren ciutadans, sinó que no eren considerats ni persones, ja que es podien comprar i vendre com si fossin objectes. La figura d’Espàrtac va sorgir per mirar d’acabar amb aquesta injustícia, i és per això que se’l considera un dels primers revolucionaris de la història. Demaneu als alumnes que situïn en un mapa la data i els esdeveniments més destacats de la vida d’Espàrtac, des del seu naixement a la regió de Tràcia fins a la seva mort a la Lucània, passant pel seu entrenament a Càpua i les diverses batalles que va protagonitzar. Els alumnes poden consultar aquests webs o d’altres: • https://www.senderismoeuropa.com/historia-deespartaco-gladiador/ • https://historia.nationalgeographic.com.es/a/ espartaco-gladiador-a-general_8271

e) Quina era la funció d’un amo d’esclaus? f) On se solien comprar els esclaus? g) D’on era originari Espàrtac? h) Amb quines paraules l’escriptor Joan Basté descriu Espàrtac? i) Encara que la revolta d’Espàrtac va fracassar, creus que la vida dels esclaus va millorar a partir d’aquell moment? Per què?

• https://sites.google.com/site/narracions/indexnarracions/3-temes/02-justicia-i-injusticia/01espartac-la-revolta-dels-esclaus-romans • https://ca.wikipedia.org/wiki/Esp%C3%A0rtac

Solucionari

22.

ODS (10) a) Càpua és una ciutat del sud d’Itàlia. b) En condicions infrahumanes, gairebé com animals, en gàbies. c) El fet de saber que podien morir en qualsevol moment. d) Lèntul. Era un llibert que s’havia instal·lat a Càpua. e) Comprar i vendre esclaus per fer negoci. f) A les subhastes. g) De Tràcia (una regió de l’antiga Grècia). h) Tenia una gran força corporal i una prudent intel· ligència. i) Els romans van veure que els esclaus podien organitzar-se i desafiar el poderós exèrcit romà. Tot i que van perdre, van aconseguir que la qualitat de vida dels esclaus millorés i alguns d’ells fins i tot van esdevenir lliberts.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2 UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

23. Observa les imatges següents i digues quines tasques feien els esclaus que hi apareixen: 1

I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

5. APORTACIONS CIENTÍFIQUES DELS ROMANS

24. Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents sobre Espàrtac:

a) Espàrtac era un esclau que havia nascut a Roma. b) Espàrtac s’havia convertit en un gladiador esclau. c) La revolta d’esclaus va fracassar i la majoria d’ells van poder escapar-se i fugir a les muntanyes. d) Espàrtac va poder sobreviure i va passar a ser un llibert. e) La revolta d’esclaus va comportar que les condicions dels esclaus encara empitjoressin més.

Bust de Sèneca.

25. Contesta breument les preguntes següents sobre la societat romana:

a) Quines diferències hi havia entre els patricis i els plebeus? b) Quin grup de persones no eren considerats ciutadans i ni tan sols podien gaudir de llibertat? c) Com podia una persona esdevenir esclau o esclava? d) Quina consideració social tenien les persones esclaves? e) Quines eren les tasques que havien de fer els esclaus? f) Podem afirmar que la societat romana era esclavista? Justifica la resposta.

Les aportacions científiques dels romans no van ser tan brillants com les dels grecs. El seu gran mèrit fou recollir tot el coneixement científic existent fins aleshores i traduir-lo al llatí. D’aquesta manera van establir i divulgar un nou vocabulari científic, que van ampliar en alguns aspectes. En el terreny de les ciències pròpiament dites, hem de destacar dos personatges per damunt dels altres: Luci Anneu Sèneca va ser un filòsof, polític i dramaturg romà nascut a Còrdova que estudià els fenòmens atmosfèrics com ara l’arc de Sant Martí, els llamps i trons, els terratrèmols, etc. És universalment conegut per les seves obres morals. Plini el Vell va ser un escriptor, científic i naturalista romà que va escriure una obra enciclopèdica, Història natural, en què va aplegar i actualitzar els coneixements de zoologia, mineralogia, botànica, geografia, etc. de l’època. És famosa la seva mort mentre observava l’erupció del volcà Vesuvi. Hi ha diversos estudiosos romans de la medicina que van seguir els passos d’Hipòcrates i que van crear un vocabulari mèdic en llatí que continua vigent encara avui. Entre aquests metges cal destacar Galè de Pèrgam, que va fer grans aportacions a l’estudi del sistema circulatori i va millorar el coneixement dels sistemes respiratori i nerviós. Va ser un gran cirurgià que fins i tot va aconseguir eliminar les cataractes dels seus pacients.

26. Ja has vist que tant la societat grega com 4

la romana tenien esclaus. Però l’esclavitud no va desaparèixer legalment fins al segle xix. Podries dir algun altre moment històric i en quin lloc concret hi ha hagut una societat esclavista?

27.

Avui dia, creus que hi ha algun lloc del món en què es practiqui, d’una manera illegal, alguna forma d’esclavatge? Cerca informació a internet sobre les formes d’«esclavatge modern» i dona la teva opinió sobre com creus que es poden combatre.

La medicina actual ha aprofitat la recerca i els coneixements que van fer els metges i científics grecs i romans, com Hipòcrates o Galè.

23. 1. Els esclaus lluiten com a gladiadors. 2. Els es-

claus són familiars i fan de portadors de la llitera del seu senyor. 3. Esclava familiar que s’encarregava de tenir cura de la seva senyora. 4. Esclaus que trepitgen raïm per fer vi.

24. a) Falsa.

b) Vertadera. c) Falsa. d) Falsa. e) Falsa.

25. a) Els patricis eren els descendents dels funda-

dors de Roma i gaudien de tot tipus de privilegis. Els plebeus eren estrangers que havien anat a Roma a treballar i a buscar millors condicions de vida. No tenien els drets dels patricis però sí que havien de pagar impostos. b) Els esclaus. c) Podien esdevenir esclaus els presoners de guerra, els condemnats per la justícia i les persones endeutades. d) Eren considerades com a objectes, que es po dien comprar i vendre, sense cap mena de dret que les protegís. No tenien llibertat.

e) Els esclaus s’encarregaven de les tasques més dures de la societat: alguns treballaven al camp; d’altres, a les mines; n’hi havia que feien les tasques domèstiques de les famílies benestants, i, finalment, n’hi havia que feien de gladiadors. f) Sí, la societat romana va ser essencialment esclavista ja que la seva economia i la seva estructura social es basava en un sistema de classes en què l’esclau constituïa el graó més baix de la societat.

26. L’Egipte dels faraons. Durant els segles xvi i xviii,

milers de negres africans van ser portats en condicions infrahumanes a les colònies del continent americà, com a esclaus. En els estats del sud dels Estats Units, l’esclavitud perdurà fins a finals del segle xix. A començaments del segle xxi, l’esclavitud es troba oficialment abolida a tot el món, tot i que organitzacions humanitàries desvelen que continua existint el tràfic d’esclaus a països com el Sudan.

27.

ODS (10)    Resposta oberta. En aquesta activitat caldrà que l’alumne busqui informació a internet sobre els diferents mètodes d’esclavitud actuals, com l’esclavitud sexual, etc.

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS El caràcter eminentment pràctic dels romans va fer que aportessin grans innovacions en el camp de l’enginyeria amb la construcció d’edificis, ponts i carreteres, el subministrament d’aigua a les ciutats, l’elaboració de grans ginys mecànics, etc. Vegeu-ne uns quants exemples en el quadre d’aquesta pàgina. Molts dels coneixements dels romans sobre enginyeria i arquitectura han arribat fins als nostres dies gairebé intactes. Les seves tècniques de construcció de temples, aqüeductes, cases... i de depuració d’aigua han perdurat durant uns quants segles.

28.

Els romans van ser, sobretot, un poble pragmàtic i moltes de les seves obres d’enginyeria perduren avui en dia. Busca un exem-

ple d’un pont i un altre d’una via de l’època romana, enganxa’n una imatge en el teu quadern i aporta informació d’aquests aspectes: • Localització i data de construcció. • Descripció i funció en l’època romana. • Estat de conservació actual.

29. Llegeix aquest fragment del llibre De la natura de Lucreci, que intenta explicar el fenomen dels terratrèmols:

Els terratrèmols. Causes que els produeixen

Exemples d’enginyeria i arquitectura dels romans

Ara escolta quina és la raó dels terratrèmols. I d’antuvi mira de creure que la terra, tant per dins com per fora, és tota ella plena d’esplugues ventoses; que porta dins les seves entranyes molts de llacs i moltes de llacunes i roques i penya-segats; cal creure que sota l’esquema de la terra un gran nombre de rius coberts arrodolen amb la força de llurs ones roques submergides. Així, doncs, estant la terra lligada i tenint sota seu aquestes coses, tremola en la seva superfície, sotragada per grans esllavissaments que tenen lloc al dessota, quan el temps ha minat les esplugues immenses; perquè són muntanyes senceres que s’esfondren, i amb el gran i sobtat sotragueig que parteix d’allí serpegen al lluny tot de tremolors. A part d’això, quan el vent aplegat dins les balmes de sota terra s’abat contra un sol punt i, obstinat, prem amb les seves grans forces aquestes esplugues profundes, la terra cedeix de la banda on fa força el vent. Aleshores els edificis que són bastits damunt la terra i, sobretot, els que més alts es drecen cap al cel, es decanten i estan a punt de caure, arrossegats en la mateixa direcció, i les bigues arrencades enfora pengen com disposades a anar-se’n.

Tram de la via Àpia que connectava Roma amb el sud d’Itàlia. Les vies romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi romà. Així, els romans podien controlar totes les zones conquerides, però també potenciar el comerç i les comunicacions. La seva ferma construcció ha fet que perduressin al llarg dels segles.

Pont du Gard (Nimes). El coneixement del terreny i l’enginyeria va permetre als romans portar l’aigua des de la deu on brolla fins a les ciutats a través de canalitzacions, que van anomenar aqüeductes. La part més espectacular és la que veiem en la imatge, ja que la canalització està suspesa sobre diverses arcades.

Els romans van construir aquest magnífic temple, el Panteó (Roma), format per una gran sala rodona sota una enorme cúpula amb un forat al sostre. Aquesta innovadora tècnica va fer possible que la cúpula se sustentés i no caigués.

Solucionari

28. Resposta oberta. Resposta orientativa:

El pont romà de Mèrida (Extremadura), sobre el riu Guadiana. La via de la Plata que unia Emerita (Mèrida) i Asturica (Astorga).

29. a) espluga: cova.

» ACTIVITATS

arrodolar: fer anar violentament alguna cosa de rodolons per terra. sotragar: fer trontollar. esllavissament: despreniment. balma: cova natural poc profunda.

Ara, resol les qüestions que et plantegem a continuació: a) Per entendre millor el text de Lucreci, busca el significat de les paraules següents: espluga, arrodolar, sotragar, esllavissament i balma. b) Segons Lucreci, per què tenen lloc els terratrèmols? c) Defineix amb les teves paraules què és un terratrèmol i mira si hi ha coincidències amb l’explicació que Lucreci va fer fa uns 2.000 anys. d) Saps com es mesura la magnitud d’un terratrèmol en l’actualitat? Busca informació sobre els dos últims e) terratrèmols més importants que hi ha hagut i les conseqüències que han generat.

Actualment molts científics asseguren que hi ha evidències suficients per vincular els desastres naturals (huracans, tempestes, tsunamis, terratrèmols...) a un escalfament global del planeta. Debateu a classe si l’acció humana influeix directament en el canvi climàtic i en la destrucció del medi ambient. Proposeu solucions col·lectivament i d’altres de més individuals per lluitar contra aquest problema. Greta Thunberg és una jove activista meg) diambiental que promou accions per combatre el canvi climàtic. Ha mobilitzat molts joves de tots els països per protestar i conscienciar-nos sobre les conseqüències de l’escalfament global. Com valores la implicació dels joves en aquest problema del planeta?

b) Pels moviments interns de la terra on hi ha coves, llacs, roques, rius i aigües. c) Un terratrèmol és un fenomen natural que es produeix a l’interior de la terra i que pot ocasionar danys considerables. Per tant, hi ha coincidències en la definició. d) Amb l’escala de Richter, que és una escala logarítmica de base 10 que assigna un número per quantificar l’efecte d’un terratrèmol. e)   Podem destacar els terratrèmols del Nepal o Indonèsia amb una gran quantitat de morts, tot i que no són els més actuals. El Japó també ha patit diversos terratrèmols, un dels més forts el 2011. f)  ODS (13) Resposta oberta. g)  ODS (13) Resposta oberta.

Notes

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2 UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

6. PER QUÈ VAN VENIR ELS ROMANS? Uns quants segles després que els grecs s’haguessin instal·lat a les costes catalanes, cap a finals del segle iii aC, van arribar els romans amb uns interessos diferents dels dels grecs. Els motius de la seva arribada no eren comercials, sinó estrictament militars i estratègics. Però per entendre’ls hem de recular en el temps. A mitjan segle iii aC, les dues ciutats més potents de la Mediterrània, Roma i Cartago, es van enfrontar en una guerra, la primera guerra Púnica, que va acabar amb victòria dels romans. Entre aquestes ciutats, però, hi va continuar havent una gran rivalitat, i al cap d’uns vint anys, un general cartaginès anomenat Anníbal va penetrar pel sud de la península Ibèrica per expandir el seu territori, acostar-se a Roma i derrotar-la. Això obligà els romans a enviar l’exèrcit a la Península per barrar el pas als cartaginesos. Era l’any 218 aC, i la porta d’entrada que escolliren va ser Empúries. Poc després d’haver posat peu en terra ferma a Empúries, van fundar Tàrraco, l’actual Tarragona, que durant l’Imperi va actuar com a capital d’una gran província. A aquesta ciutat, emmurallada des de bon principi, hi va anar a viure durant uns dos anys l’emperador, Octavi August, perquè volia seguir en persona la conquesta de la Península. Va ser així com Tàrraco va bastir magnífiques construccions i monuments: un amfiteatre al costat del mar, un circ, un teatre. A més, tenia dos fòrums: en un s’hi resolien els assumptes de la ciutat i en l’altre s’hi tractaven els assumptes que tenien a veure amb la gestió de la província.

RECORDA Els romans utilitzaven el terme Hispània per referir-se a tots els territoris de la península Ibèrica i les illes Balears. Per tal de facilitar-ne el govern, la van dividir en províncies.

Quan Tàrraco ja era una ciutat poderosa, es va fundar Bàrcino, una colònia romana molt més petita que mai no va tenir un circ ni altres edificacions imponents. Tenia un fòrum, aproximadament al mateix emplaçament on hi ha l’actual plaça de Sant Jaume. Al centre del fòrum hi havia un temple, dedicat a August, del qual ara només podem observar quatre columnes. Els romans es van anar expandint per tot el territori peninsular, amb un procés anomenat romanització, que pretenia estendre la cultura, la llengua i les institucions romanes per les noves terres conquerides. En aquest procés d’expansió, els romans van fundar moltes ciutats, seguint un patró amb dos carrers principals (el cardo i el decumanus) que anaven de nord a sud i d’est a oest, respectivament. Una sèrie de carrers paral·lels a aquests distribuïen la ciutat en illes quadrades de cases. A l’encreuament dels dos carrers hi havia el fòrum, el cor de la ciutat. La majoria de les ciutats solien estar envoltades per una muralla amb torres de vigilància per evitar possibles atacs a les zones conquerides. Els romans també van transformar les poblacions que van anar conquerint per adaptar-les a la cultura romana i sovint en van romanitzar el nom. Fixeu-vos en algunes de les més importants:

Carthago Nova

Aqüeducte de les Ferreres o pont del Diable, que servia per abastir d’aigua la ciutat de Tàrraco.

Activitats complementàries L’arribada dels romans a casa nostra es va produir en el marc del que avui anomenaríem un conflicte geopolític: l’enfrontament entre les dues potències de la Mediterrània a l’època, Roma i Cartago. Aquest conflicte, que ja havia provocat la primera guerra Púnica —el romans anomenaven púnics als cartaginesos—, va continuar a la segona guerra Púnica, que en part es va desenvolupar a la península Ibèrica. Demaneu als alumnes que es documentin i que facin un treball sobre els principals esdeveniments d’aquesta segona guerra Púnica a Hispània. Els alumnes hauran de conèixer qüestions com ara: • Qui van ser Asdrúbal i Anníbal? • Qui i quants eren els Escipions?

Notes

Principals colònies i municipis romans a la península Ibèrica.

• Per què els romans no van poder aturar Anníbal a la península? • Quines van ser les principals batalles que es van disputar a Hispània? • Quin paper van jugar cabdills ibers locals com Indíbil o Mandoni? Els alumnes poden cercar la informació en webs com ara aquests: • http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/07/ 08/guerres-puniques-i-ocupacio-romana-de-lapeninsula-iberica/ • https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_ Guerra_P%C3%BAnica • http://www.icac.cat/campaments/historia/IIGP/ hist-219.html

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS Arquitectura romana a Hispània Actualment podem veure algunes construccions, d’època romana, que encara es conserven en força bon estat malgrat el pas dels anys. Altres construccions, en canvi, s’han hagut de restaurar per evitar un deteriorament irreversible.

33. Els romans van idear un tipus d’urbanisme en què els carrers es tallaven perpendicularment formant illes de cases, tal com pots veure en aquest plànol que correspon a una reconstrucció de la Tàrraco romana. Tàrraco fou una colònia important, capital de província, i és un bon model per veure-hi les construccions típiques d’una ciutat romana. Digues quina era la funció que tenia cadascuna de les construccions indicades en el plànol.

L’aqüeducte de Segòvia (Castella i Lleó), l’arc de Berà, a uns 20 km de Tarragona, i la muralla que envolta la ciutat de Lugo (Galícia) són exemples destacats d’arquitectura romana a Hispània.

» ACTIVITATS

31. Busca en la sopa de lletres el nom de nou ciutats romanes de la península Ibèrica.

30.

El motiu principal que portà els romans a la península Ibèrica fou aturar els cartaginesos en el seu procés d’expansió. Cerca a internet més informació sobre el general cartaginès Anníbal, que va aconseguir arribar a les portes de Roma i posar els romans en una situació complicada.

34. Observa aquestes fotografies, que corresponen a l’Eixample de Barcelona i a Manhattan (Nova York). Segueixen el mateix traçat que les ciutats romanes? Argumenta la resposta. 1

32. Consulta el mapa de les colònies romanes

de la pàgina 59 i escriu el nom romà de les ciutats actuals següents: Cadis, Mèrida, Lugo, Alacant, Lleó, Tarragona, Lleida, Saragossa, Barcelona, Lisboa.

Solucionari

30. Anníbal fou un general cartaginès que, a la se-

gona guerra Púnica, va travessar els Pirineus i els Alps amb un gran exèrcit on hi havia elefants i va arribar a les portes de Roma. En aquest recorregut va derrotar els romans diverses vegades i va aconseguir que la major part dels pobles aliats amb Roma es passessin al bàndol cartaginès. No va arribar a conquerir Roma perquè va haver de tornar a Cartago, al nord d’Àfrica, per defensar-la precisament d’un setge per part dels romans.

31. Resolt en la pàgina del lllibre. 32. Gades, Emerita Augusta, Lucus Augusti, Lucentum, Legio Gemina, Tàrraco, Ilerda, Caesar Augusta, Bàrcino, Olisipo.

33. - Temple d’August i temple de Júpiter, Juno i Minerva: llocs de culte religiós. - Fòrum provincial: lloc on es resolien els assumptes de la província Tarraconense. - Circ: edifici on tenien lloc les curses de carros.

- Amfiteatre: edifici on tenien lloc les lluites de gladiadors. - Muralles: construccions que tenien una funció defensiva. - Termes: lloc on els romans anaven a rentar-se i també a fer vida social. - Teatre: edifici on tenien lloc les representacions dramàtiques. - Fòrum de la colònia: lloc on es resolien els assumptes de la ciutat. - Necròpoli: cementiri. - Via Agusta: principal carretera romana que anava des de Gades fins a Roma i passava per Tàrraco. - Aqüeducte: pont amb arcades que portava l’aigua a la ciutat.

34. Tot i ser ciutats modernes, segueixen la mateixa

estructura de les ciutats romanes. És un urbanisme molt planificat, molt rectilini i que facilita l’orientació. També facilita la circulació, tant rodada com a peu. Aquesta estructura, ja pensada pels grecs i utilitzada pels romans, s’anomena estructura hipodàmica.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2 UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

7. MUNICIPIUM EMPORIAE

H A B IT A T G E S

Tal com ja hem explicat, els romans van desembarcar a Empúries per barrar el pas als cartaginesos. Aquí ja hi havia els grecs instal·lats, que havien arribat anys enrere amb la intenció d’establir-hi un port comercial. En un primer moment, els romans van disposar-hi un campament romà, que, amb el temps, va esdevenir una ciutat. En època de l’emperador Octavi August (segle i aC), la ciutat grega i la ciutat romana es van unir físicament i jurídicament sota el nom de Municipium Emporiae. De la ciutat romana només se n’ha excavat una quarta part, aproximadament, però, tot i això, se’n pot veure clarament l’estructura. Els espais més significatius eren els següents:

P O R TE S I M U R AL L A La muralla, sense torres, tenia dues parts ben diferenciades: la inferior, feta amb blocs de pedra grossos, i la superior, construïda amb una mena de formigó format per calç, sorra i pedres petites. En la imatge podem veure una de les portes d’entrada a la ciutat amb les marques dels carros que hi passaven.

Els romans benestants vivien en grans domus privades, amb bonics jardins interiors i decorades amb mosaics i pintures. Aquestes cases estaven estructurades a partir d’un atrium, un pati obert i porticat, al centre del qual hi havia una petita piscina per recollir l’aigua de la pluja (impluvium) que entrava per l’obertura de la teulada. D’aquí sortien unes canalitzacions que distribuïen l’aigua als altres sectors de la casa. Aquesta obertura al sostre proporcionava també llum i ventilació a les habitacions del voltant. Hi havia els cubicula, dormitoris, el triclinium o menjador i el tablinum o despatx del pare, situat al bell mig de la domus. Les cases més riques tenien un peristylium, un jardí adornat amb arbres, fonts, estanys i escultures. Els romans que vivien a les domus decoraven els paviments amb mosaics, elaborats amb petites peces de ceràmica de colors i formes diferents. Feien dibuixos geomètrics o figuratius. Decoraven les parets amb pintures al fresc, damunt d’un preparat de calç i de sorra que estenien sobre el mur. Els romans més pobres vivien en blocs de pisos, les insulae. Eren edificis dividits en diferents apartaments, amb poques habitacions, sense aigua corrent i amb un pati comunitari que proporcionava llum i ventilació.

TERMES

FÒ R U M La zona més espectacular era el fòrum, una gran plaça descoberta, envoltada per un pòrtic, on hi havia els principals edificis públics de la ciutat. El primer que es veia era el temple capitolí, aixecat damunt d’un podi. Sembla que estava dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. En època d’August, s’edificaren dos petits temples dedicats al culte imperial. Hi havia també els edificis administratius; la basílica, on es feien judicis; la cúria, per a les reunions dels polítics, i les botigues, locals senzills amb un taulell i uns dipòsits interiors on s’emmagatzemaven l’oli, el vi o el gra.

La majoria de cases no tenien lavabo i molts romans anaven a fer les seves necessitats en unes latrines públiques que hi havia a les termes. A més, les termes disposaven de banys per rentar-se i eren un punt de trobada i d’oci entre els ciutadans. A Empúries es van descobrir unes termes situades no gaire lluny del fòrum. S’hi pot veure com s’aconseguia la temperatura de les diferents sales que hi havia a través de l’aire calent que, procedent d’un forn, s’escampava per sota del paviment. Sabem que molt a prop de les termes solia haver-hi les popinae, una mena de tavernes on els ciutadans menjaven, bevien o jugaven a jocs d’atzar.

Activitats complementàries El cas d’Empúries, en canvi, és un exemple de convivència pacífica. Quan hi van arribar els grecs, s’hi van instal·lar i van viure en pau amb els indigets, el poble iber que hi van trobar. Uns segles més tard, van aparèixer els romans i es va mantenir l’equilibri: tots tres tenien els seus respectius nuclis habitats i convivien sense problemes. Els interessos eminentment comercials dels grecs primer, i l’existència d’un enemic poderós a batre en el cas dels romans després, són segurament arguments que expliquen aquesta manca de conflictes, però podeu demanar als alumnes que investiguin aquests segles de veïnatge plàcid i n’intentin trobar d’altres. Els webs següents els donaran algunes pistes: • https://educaciodigital.cat/ioc-batx/moodle/pluginfile.php/2251/mod_resource/content/2/La%20 colonitzaci%C3%B3%20-%20Emp%C3%BAries.pdf • https://historiaymitologia.foroactivo.com/t46-ampurias-los-griegos-llegan-a-hispania • https://ca.wikipedia.org/wiki/Emp%C3%BAries • http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/urbs/emporiae.htm • https://www.sapiens.cat/historia-casa/el-jaciment-empuries_203199_102.html • https://www.lugaresconhistoria.com/ampurias-gerona • https://es.wikipedia.org/wiki/Ampurias

Notes

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS

POSA’T A PROVA « I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS « UNITAT 2

» ACTIVITATS

» POSA’T A PROVA c) Fer que un animal pugui viure a casa. d) Conjunt de tècniques informàtiques aplicades a l’automatització d’un habitatge.

3. Explica l’origen de la llengua llatina.

36.

Quina era l’estructura d’una ciutat romana? Digues el nom de cinc assentaments romans a la Península.

2. Explica la llegenda de la fundació de Roma.

A partir d’aquesta imatge d’una casa romana, identifica-hi els espais marcats amb una lletra i escriu, en el teu quadern, la informació corresponent a cada un d’aquests espais. b)

Explica qui fou Espàrtac i què va significar en la història de Roma.

la península Ibèrica i posteriorment s’hi van instal·lar?

català mots provinents d’aquesta paraula llatina. a) Lloc de residència d’una persona. b) Treball que es fa a casa sense percebre retribució econòmica.

Digues les característiques de les classes socials romanes: patricis, plebeus i esclaus.

1. Per quins motius els romans van arribar a

35. La casa romana rebia el nom de domus. A partir de les definicions que et donem, busca en

Enumera les llengües romàniques i digues on es parlen.

Digues quins edificis estaven destinats a l’oci en una ciutat romana i quins espectacles s’hi portaven a terme.

10. En

quins camps del coneixement van ser innovadors i van destacar principalment els romans?

Escriu alguns mots en català que provinguin de les paraules llatines següents: auricula, octo, album, magister, aqua.

d) e)

JUGUEM Llegeix les definicions que hi ha a continuació i completa aquesta sopa de lletres: Horitzontals:

h) l)

j) k)

37. Fixa’t en aquestes dues imatges, que corresponen a diferents espais d’una casa romana d’Empúries, identifica’ls i explica quina era la seva funció. 1

V H

G G

E M

Q D

A C

V A

G C N

A N N

R M Y

O X

R A

• La plaça central de qualsevol ciutat romana E (al revés). • Zona de la península Itàlica on es va fundar T Roma. C • Ciutadans romans que van aconseguir tenir els mateixos drets que els patricis. U • Gladiador cap d’una famosa revolta. D • Ciutat que van fundar els romans, després d’haver arribat a Empúries. E • General cartaginès que va lluitar contra els U romans. • Edifici on tenien lloc les lluites de gladiadors. Q • Nom que rebia a Roma l’edifici on tenien lloc A les lluites de gladiadors.

Verticals:

R S

H O B

R U

A O U

C O R

B O O U

K M

A D

Z M

A G U

V A U

H D N

X O

A N O

A A M G

C N

O K

X N

X A

A C

I J

B M A Z

F G

• Construcció per on passava l’aigua que T A R R A C arribava a les ciutats (al revés). • Nom que els romans van donar als territoris C C O L O S de la península Ibèrica i les illes Balears. B N A M F I • Porta d’entrada dels romans a la península Ibèrica. • Jove fundador de la ciutat de Roma, que va matar el seu germà. • Jove fundador de la ciutat de Roma, que va ser mort pel seu germà.

U N U

E M U

R O F

A C

I P

V G D

Solucionari

Posa’t a prova

35. a) Domicili. / b) Domèstic. / c) Domesticar. / d)

1. Van arribar a la península Ibèrica perquè Sagunt,

Domòtica.

36. a) Peristylium: jardí amb columnes, un estanyol, plantes i escultures. b) Piscina: estanyol amb peixos. c) Tablinum: despatx del pare. d) Atrium: pati obert i porticat. e) Fauces: passadís interior. f) Cubicula: dormitori. g) Triclinium: menjador. i) Culina: cuina. h) Latrinae: lavabos. j) Cubicula: dormitoris. k) Impluvium: piscina que recollia l’aigua de pluja. l) Tabernae: botigues. m) Ianua: porta d’entrada.

37. 1. Es tracta d’un atrium amb sis columnes que

sostenien el compluvi del sostre per on queia l’aigua de pluja que anava a parar a l’impluvi. 2. És un peristil, el jardí envoltat de columnes de les cases romanes luxoses. Hi havia plantes, un estanyol amb peixos, alguna escultura, etc.

una ciutat que tenia un pacte d’aliança amb Roma, els va demanar ajuda, ja que estava sent assetjada pels cartaginesos. Els romans van entrar per Empúries, van anar a Sagunt, però no van poder aturar els cartaginesos que es dirigien als Pirineus i posteriorment a Roma. A partir d’aquí, els romans ja es van instal·lar a la península Ibèrica, i quan Anníbal va ser derrotat, els territoris cartaginesos van passar a ser romans. Roma comença així la seva conquesta total de la península Ibèrica.

Ròmul i Rem, dos germans bessons, van ser abandonats al riu dins un cove, però els va trobar una lloba, que els va alletar i salvar. Un pastor que passava a prop ho va veure i es va emportar els nens a casa seva, on van créixer sense sospitar del seu origen. Quan van ser grans, van conèixer la seva vertadera història i, per commemorar la seva sort, van decidir construir una ciutat el mateix lloc on havien estat salvats per la lloba. Un cop fundada, es disputaven qui havia de ser-ne el rei, ja que tots dos tenien la mateixa edat. Van decidir consultar-ho als déus. Van situar-se cada un en un dels turons que envoltaven la nova ciutat per

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2 UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

» COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS A continuació, teniu unes imatges relacionades amb el contingut de la unitat. Per grups o individualment, a criteri del/a professor/a, escolliu una imatge i, després de cercar tota la informació que pugueu, exposeu-la als vostres companys, que us podran fer preguntes si algun aspecte no els ha quedat prou clar. Per tal que feu una bona exposició oral, us poden anar bé aquestes pautes: • Respecteu el temps establert. • Estructureu bé els continguts que exposareu. • Parleu amb veu clara i amb una bona entonació. • Utilitzeu el lèxic adequat i feu frases ben construïdes gramaticalment. • Gesticuleu adequadament i tingueu contacte visual amb el públic per tal de connectar-hi i fer una exposició amena.

Lloba capitolina.

Combat de gladiadors.

Teatre romà (Mèrida).

observar el vol dels ocells. Ròmul va veure més ocells en un temps determinat, per tant, havia de ser el rei. Va marcar els límits de la nova ciutat i va dir que faria matar qui gosés traspassar-los sense la seva autorització. Rem, que estava gelós de la sort del seu germà, va desafiar-lo i Ròmul no va tenir més remei que complir el que havia dit. Així doncs, Rem mor i Ròmul va donar a la ciutat el seu nom: Roma.

3. L’origen del llatí l’hem de buscar en la llengua indoeuropea, una llengua molt antiga que es parlava al centre de l’actual Europa i les zones de Sibèria. Els pobles de parla indoeuropea van emigrar a altres zones, i alguns d’aquests van entrar a la península Itàlica, fins a arribar a la zona del Laci cap a l’any 1000 aC. Aquesta llengua originària va anar evolucionant fins que va sorgir el llatí.

4. Català: Catalunya, sud de França, Illes Balears,

País Valencià, Andorra. Castellà: centre i sud d’Espanya. Francès: França. Italià: Itàlia. Portuguès: Portugal. Occità: sud de França. Gallec: Galícia. Sard: part de l’illa de Sardenya. Romanès: Romania. Retoromànic: nord de la península Itàlica.

5. Auricula: auricular, aurícula. 62

Octo: octogenari, octogonal. Album: albada, albí. Magister: magisteri, magistrat. Aqua: aqüeducte, aquari, aquàtic.

6. Patricis: eren els hereus dels fundadors de la ciu-

tat de Roma. Tenien tots els drets i privilegis, com formar part del govern, ser propietaris de terres, etc. Plebeus: eren persones lliures, però no tenien els drets que tenien els patricis, per tant, no podien formar part del govern, ni ser propietaris de terres. En canvi, havien de pagar impostos. Esclaus: no eren lliures ni tenien cap dret. No estaven considerats ciutadans, ni persones i, per tant, es podien comprar i vendre. S’encarregaven de les tasques més dures de la societat.

7. Espàrtac fou un esclau que va ser comprat per

fer de gladiador a l’amfiteatre. Aquest, juntament amb altres esclaus que es preparaven en una escola de gladiadors, van protagonitzar una de les revoltes més importants de l’antiguitat. Es van revoltar per les condicions de vida que tenien i pel desig de tornar a la seva pàtria com a homes lliures. Aquesta revolta va suposar un gran ensurt per als romans, ja que els seu exèrcit va ser derrotat diverses vegades per l’exèrcit dels esclaus. Al final els

UNITAT 2 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 2 » I DESPRÉS ARRIBEN ELS ROMANS » COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS

Mosaics romans (Pompeia).

Via romana (Pompeia).

Pont romà (Mèrida).

esclaus van ser derrotats, però l’actitud dels romans va canviar. A partir d’aquest moment van disminuir el nombre d’esclaus que tenia una família romana, i el tracte vers els esclaus va millorar.

8. Una ciutat romana seguia un traçat ortogonal,

amb dos carrers principals que es tallaven al centre de la ciutat. Aquests dos carrers desembocaven en quatre portes d’entrada a la ciutat. La resta de carrers eren paral·lels a un d’aquests dos eixos principals. La ciutat formava una mena de quadrícula amb illes de cases. Allà on s’encreuaven els carrers principals hi havia el fòrum o plaça pública, el cor de la ciutat. Valentia, Emerita Augusta, Tàrraco, Bàrcino, Gades.

9. L’amfiteatre, on tenien lloc les lluites de gladiadors; el circ, on es feien les curses de carros; el teatre, per a les representacions dramàtiques; les termes, per a la higiene, encara que també era un lloc de trobada i contacte social.

10. Sobretot en el camp de l’enginyeria. El seu ca-

ràcter pràctic va portar-los a la construcció d’edificis, ponts i carreteres, molts dels quals han arribat fins als nostres dies en força bon estat de conservació. En el camp de la ciència també van fer bones

aportacions. En l’àmbit de la medicina, per exemple, amb Galè de Pèrgam, un metge que va millorar el coneixement dels sistemes respiratori i nerviós.

JUGUEM. Resolt en la pàgina del llibre. COMPARTEIX ELS TEUS CONEIXEMENTS Orientacions metodològiques Aquest apartat pretén que l’alumnat identifiqui, mitjançant les imatges, un contingut important dels que s’han treballat i que el desenvolupi oralment. Com a pista, totes les activitats van acompanyades d’un peu informatiu, que ajudarà l’alumnat a situar-se i a identificar el tema que s’ha de preparar. Com que al llarg de la unitat s’han proporcionat webs diversos de consulta, els alumnes poden recuperar-los per ampliar la informació. Recomanem que les exposicions orals siguin breus, d’uns 10 o 15 minuts cadascuna com a màxim per tal que un nombre elevat d’alumnes pugui practicar la comunicació oral. Tota exposició ha d’estar ben estructurada i ha de tenir una introducció, un desenvolupament i unes conclusions.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 2 PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

» UNA AGÈNCIA DE VIATGES PER A ESTUDIANTS

3. Organitzar el viatge. Heu d’organitzar un viatge cultural de dos dies a Tarrago na per a un grup de 20 alumnes de 4t d’ESO, que tenen coneixements de la civilitzac ió romana, acompanyats de dos professors. Tingueu en compte els aspectes següent s: • Transport (quilòmetres des del lloc de sortida, preu aproximat de l’autocar, anada i tornada, i possibles desplaçaments per la ciutat). • Horari de sortida del centre i horari de tornada al centre. • Allotjament (apartaments, albergs, hotels...) i règim alimentari. • Visites al patrimoni arqueològic d’època romana (muralles, circ, torre del Pretori, amfiteatre...). Proposta de visites i horaris. • Visita als monuments de les rodalies (arc de Berà, torre dels Escipion s, aqüeducte de les Ferreres). Proposta de visita i horaris. • Visita al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (horaris i preus). • Festival de Tarraco Viva. Els professors demanen poder assistir a alguna activitat d’aquest festival. Adapteu els dies de la sortida en funció de quan es fa el festival. Podeu consultar el web www.tarracoviva.com.

Aquesta activitat està pensada per potenciar el treball cooperatiu, en què cada alumne pugui desenvolupar les seves capacitats i aportar els seus coneixements; d’aquesta manera, les tasques quedaran repartides segons les habilitats de cadascú. Els treballs s’organitzen en grups de 4 o 5 alumnes. Aquest primer projecte consisteix a crear una agència de viatges culturals per a estudiants i organitzar un viatge a Tarragona, de dos dies, per a un grup d’estudiants de 4t d’ESO que cursen l’optativa de Llatí.

Què hem de fer?

Inventeu crear un logotip.

1. Pensar un nom ièixer. per donar-vos a

ència i, després, feu

un nom per a l’ag

un logotip

con

tiu. Per donar a un fullet informa cia, elade la vostra agèn ge viat el r èixe con imatges licitari. Poseu-hi boreu un fullet pub ge amb viat el uin a fer i textos que engresq la vostra agència.

2. Fer

4. Fer un pressupost orientatiu. Elaboreu un pressupost amb totes les despeses de tots els aspectes detallats més amunt. 5. Presentar el projecte. Un cop acabat aquest treball cooperatiu, presenteu-lo a la resta de companys de manera convincent. Prepareu una presentació amb un programa de presentacions i feu una exposició oral per explicar la vostra proposta de viatge. 6. Fer una votació. Un cop s’hagin presentat totes les propostes per part dels diferent s grups, voteu la que us sembli més atractiva i engrescadora.

Orientacions metodològiques Els projectes trimestrals són una eina per repassar, des d’un punt de vista diferent, els continguts que s’han anat veient i, alhora, per millorar el compromís mutu i l’esperit de col·laboració entre els alumnes mitjançant la realització d’un treball cooperatiu. Treballar en equip ajuda a millorar el clima i la cohesió grupal i serveix per desenvolupar aspectes com l’empatia, la comunicació, la companyonia i la solidaritat. Però també ha de fer possible que s’obtingui un resultat que vagi més enllà del que s’aconseguiria de manera individual, i per això també és important saber trobar els punts forts de cada membre i, d’aquesta manera, poder aprofitar la diversitat i potenciar les aptituds i els esforços personals. En aquesta ocasió, es tracta de muntar una agència de viatges que ha d’organitzar una visita de dos dies a la Tarragona romana. A continuació, proposem alguns recursos web que poden servir d’orientació bàsica per als alumnes. Pel que fa al transport, aquests són alguns exemples d’empreses que lloguen autocars de diferents mides:

• https://autocaresjulia.com/ca • https://www.sagales.com/flota_autobussos • http://www.autocarsvendrell.com/ • http://www.solerisauret.com/transport-urba-iinterurba/interurbanes/linies-i-parades/itemlist/ category/82-lloguer-dautocars.html Els webs següents recullen de manera clara i completa la informació sobre allotjaments i els llocs que es poden visitar: • https://www.tarragonaturisme.cat/ca • https://www.tarragona.cat/la-ciutat/planol/ ubicacions/dependencies-municipals/patronatmunicipal-de-turisme El web del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona ofereix tota la informació que caldrà als alumnes: • https://www.mnat.cat/ I, quant al pressupost, en aquest enllaç es mostra com fer-ne un d’una manera senzilla: • https://sites.google.com/site/ projecteagenciadeviatges/8-documentsmercantils