Guia Dolors Monserdà 2n. Mostra. Llengua catalana by Editorial Barcanova

lLengua a a t c alGUIAna

D’AULA ESO

Programa

Dolors Monserdà

Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Xavier Hernàndez Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Gemma Vadillo Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Llengua catalana 2 (Programa Dolors Monserdà), de Josep Rosell i Lluís Homs. © 2021 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juliol de 2021 ISBN: 978-84-489-5157-3 DL B. 12549-2021 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Unitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

EL PROJECTE DE LLEN UA cATALAN G A » PRESENTACIÓ

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Educació. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

catalana2 ESO DOS SIER

LLENGUA

ITAL

Llengua

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

cATALANA2 ESO

Programa

Dolors Monserdà

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels apartats següents: • • • • • •

La temporització orientativa del contingut del llibre. Una proposta de programació didàctica de cada unitat. Els continguts clau de cada unitat. Les solucions de totes les activitats. La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ). • La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ).

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 3r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula.

» UNITAT 1

UNITAT 1

HORES LECTIVES

Wolfgang (extraordinari)

Pren la paraula

Posa-ho per escrit

Literatura

Textos funcionals

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 2

UNITAT 4

Pren la paraula

La poesia, emoció sonora

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Literatura

Posa-ho per escrit

Textos funcionals

Literatura

Gramàtica

Textos funcionals

Ortografia

Gramàtica

Posa’t a prova

Ortografia

Posa’t a prova

HORES LECTIVES

UNITAT 5

Wonder

Pren la paraula

Posa-ho per escrit

Literatura

Textos funcionals

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 3

HORES LECTIVES

Una caverna molt prehistòrica

Pren la paraula

Posa-ho per escrit

UNITAT 6 Un enemic del poble Pren la paraula

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 2 CC11. LecturaProjecte i comprensió de textos: estructura, aspectes 1 3h formals, recursos estilístics i retòrics.

CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.

CC7. Elements prosòdics i no verbals. CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats. CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les lite· ratures catalana i universal. CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.

Solucionari

a) «De fet, sempre he pensat que la mare era intel· ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues no arriba, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència.» b) «—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan vaig trobar la mare morta a casa?» c) «De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir·me res. El miro i li retorno un somriure. “Gràcies”, li dic.»

a) 1. homenàs 2. barcassa

CC21. Lèxic i semàntica. Els diminutius lexicalitzats, els diminutius afectius i els sufixos augmentatius.

Què hem de fer? Resposta oberta. Com ho hem de fer? Resposta oberta.

CC22. Morfologia i sintaxi. L’oració: subjecte i predicat. L’oració simple i l’oració composta. L’apòstrof. Les contraccions.

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant i reconeixent alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2.1. Sap diferenciar la sinopsi de l’argument d’un text.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i audiovisuals, i per revisar els textos propis i dama aliens. li faci «un

4.1. Reconeix els diminutius lexicalitzats i afectius i sap buscar-ne el significat en un diccionari.

Pàgina 14

POSA-HO PER ESCRIT Què hem de fer? Resposta oberta. Com ho hem de fer? Resposta oberta.

Pàgina 17

LITERATURA 12. Joglars: Intèrprets de composicions poeticomu-

quan la seva mare va morir.

sicals líriques o èpiques durant l’època medieval. Solien acompanyar el seu cant amb un instrument. La seva funció era distreure o delectar l’audiència. Trobadors: Creadors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells. Dominaven la retòrica i la música, i eren molt valorats per la societat.

Pàgina 12

13. L’enamorat és un vassall, és a dir, una persona

de rang inferior, i l’estimada és la dama de la cort, és a dir, la dona del rei o del comte. Pertanyen, doncs, a grups socials diferents. A més, la dona a qui declara amor el trobador és una dona casada.

7. La sinopsi de la novel·la. 8. Resposta oberta. 9. a) llençol

b) forquilla c) bombeta

d) barretina e) farmaciola

14.

f) pitet g) faldilla

En aquesta cançó d’amor cortès, el trobador atribueix a la dama tres qualitats: la bellesa (vers 4), la gentilesa (vers 7) i l’excel·lència (vers 10). Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos sentiments contradictoris: el de felicitat (vers 6) i el de dolor (vers 11). En els dos últims versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se enamorat de la millor, és a dir, de la dona més perfecta. I és que val a dir que el trobador no parla d’una relació entre iguals perquè espera que la

10. marona, animaló, carona

1.2. Comprèn la influència que els escenaris tenen en l’estat d’ànim dels protagonistes. 1.3. Detecta les característiques que mostren la complexitat i l’evolució dels personatges.

c) 1. ditarros 2. veuarra

PREN LA PARAULA

b) 1. bestiota 2. ocellots

Pàgina 13

6. Al seu pare. Perquè no hi era quan ell era petit ni

4. Resposta oberta. Per exemple:

11.

CC20. Fonètica i fonologia. Vocals en contacte: hiat, sinalefa i elisió.

3. Resposta oberta.

CC19. Pragmàtica. Gèneres de text: les cançons d’amor. Textos funcionals.

L’auditori és una sala de concerts meravellosa, sublim i lluminosa. En canvi, l’hamburgueseria és un local rònec, lúgubre i malsà.

LECTURA 1. Una hamburgueseria i l’interior d’un auditori.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal.

Wolfgang és un noi superdotat i un bon pianista. Però la seva intel·ligència l’aïlla del món. Tot passa pel sedàs de la raó, rebutja mostrar les seves emocions i li costa relacionar-se amb els altres. Tot això té a veure amb una situació familiar i personal molt complicada. Quan aprengui a sentir i a perdonar, començarà a encaixar dins d’aquest món. Wolf· gang viatja a l’interior de si mateix i acaba dissec· cionant les seves emocions. És un viatge cap a la comprensió de si mateix.

Pàgina 11

Gramàtica

INDICADORS 1.1. Reconeix els diferents espais que apareixen en un text narratiu.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

- Dues escenes oposades.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 18, 19

- Un personatge complex i dinàmic.

1, 2, 4, 5, 6, 8 («Posa’t a prova»)

- Els textos funcionals.

1.5. Sap distingir els diferents tipus de textos funcionals. C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

1h 2h

Llengua i societat

CRITERIS 1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos de gèneres narratius.

1.4. Copsa les motivacions i els conflictes profunds dels personatges.

Posa-ho per escrit

Literatura UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT 2 h DEL PROJECTE Llengua i societat

CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement.

CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció.

HORES LECTIVES

COMPETÈNCIES C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

HORES LECTIVES

Robinson Crusoe

CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.

CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i pre· sentació. Normes ortogràfiques.

UNITAT 8

Pren la paraula

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.

CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés.

HORES LECTIVES

Dimensió comprensió lectora

HORES LECTIVES

Com un angelet

Literatura

CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

UNITAT 7

El gos de casa

UNITAT 3

C O NT I NG U T S C L A U D E L E S C OM P E T È N C I E S

HORES LECTIVES

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

2.2. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una narració.

4.2. Sap formar mots nous amb sufixos augmentatius i emprar-los en els contextos adequats.

- La sinopsi i l’argument. - Els personatges arquetípics.

- Banqueta, un diminutiu lexicalitzat. - Els diminutius afectius.

7 Pàgina 13 3 («Posa’t a prova»)

9, 10, 11 7, 8, 9 («Posa’t a prova»)

- Els sufixos augmentatius.

gran favor per pietat»,elés a dir, que 4.3. És capaç d’enriquir vocabulari mitjançant el compadeixi; enseu definitiva, que li faci cas, malgrat la derivació. que ella sigui una dama i ell, el seu vassall.

Pàgina 19

15.

Per Ausiàs March, l’amor constitueix un problema moral perquè pot dignificar la persona (si viu un amor honest) o la pot pervertir (si únicament s’interessa per l’amor sensual).

16.

«Dona’m la mà» és una requesta d’amor. El poeta demana a l’estimada que se li acosti cada cop més fins a arribar al «joc d’amar». La relació dels amants es produeix mentre passegen a la vora del mar. Els elements del paisatge —les palmeres, les gavines i el sol— configuren un espai idíl·lic que estimula els sentiments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al tòpic literari del locus amoenus, que consisteix a descriure un indret deliciós que afavoreix la relació amorosa.

17.

Resposta oberta.

Pàgina 21

TEXTOS FUNCIONALS 18. a) descriptiu

b) informatiu c) instructiu d) administratiu e) instructiu

19.

a) instructiu b) informatiu c) predictiu d) descriptiu

f) predictiu g) argumentatiu h) publicitari i) conversacional j) retòric e) explicatiu f) publicitari g) conversacional

Pàgina 23

GRAMÀTICA 20. a) força content dels resultats obtinguts ➔ ad-

jectival b) una campanya contra la crisi climàtica ➔ nominal c) dins una cova fosca ➔ preposicional d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari ➔ verbal e) molt lentament ➔ adverbial

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes: • Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació.

Llengua

catalana2 GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL

Programa

Dolors Monserdà

ACTIVITATS DE REFORÇ LLENGUA CATA LANA 2n ESO Nom ________ ____

____________

_______

UNITAT 1

Grup ________ _ Data ________ _

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuac ió: Un estrany a casa El dia que la mare em va dir que llogaria l’habitació cions. La prime del fons vaig tenir ra, d’empipame dues reacnt, perquè un estrany viuria gona, d’excitació amb nosaltres. , perquè d’aqu La seesta manera passa ria alguna cosa nostres vides. Això de tenir diferent en les dues reaccions tan oposades molt estranya, et crea una sensa com quan estàs ció cremant de febre però tens esgar bia quina de les rifances. No sadues era la més forta fins que vaig comprendr compte com estav e que, tenint en de malament en les coses, neces tant, em vaig sitàve m els diners, i resignar, vaig molt. Per acceptar allò que el destí m’oferia zar per a l’arrib i em vaig ment ada del rellogat, alittot i que la mare IAL m’havia dit que no li agrad COMPETENC aquesta parau AVALUACIÓava gens, que ella preferia la utilitzar-ne una hoste. A CATALANA 2n ESO altra de més idònia , com ara LLENGU ___ Així doncs, ens Grup ______ vam dispo ____ sar a compartir el nostr sonada___ _________ ______e espai vital amb desco ___negud ___ a ___ a, Dat que tant podia una per___ ser home com Nom ______ ______ dona, jove o gran. _________ Un misteri. Avaluació CIÓ QUALIFICA JORDI SIERRA I F

ABRA:

L’estrany. Barcan ova.

UNITAT 1

tinuació: hi ha a con vitats que fes les acti est text i Llegeix aqu 1 La dona

it que ment he sent dona». Rara pre és «la s les altres. es ella sem t i eclipsa tote Sherlock Holm ella sobresur bral Per a en Als seus ulls freda i cere t era. men man r; per a una d’una altra l’anomeni la Irene Adle es. Ell és una ís amor per eren rebutjad dir que sent en especial, via No es pot s, i aquesta morat, s’ha les emocion com a ena s , tote , però ament, com la seva pte en un ació i raon passió, exce uina d’observ la més lleu parlava de perfecta màq no hi cano seu, Mai . el falsa at com una posició ment equilibr col·locat en obstant aiun tempera i burla. En justés. I, no menyspreu ragués i desa clar to de ser la dique el dist sentiment i aquesta va seva vida, missió d’un dona en la bia la intro una er hav només hi va xò, per a ell

nitat 3

UES • U

RÚBRIQ ió Dimens Pàgina

sió escri expres ho per

sa80, Po

ors Descript

escrit

Expert ) 4 (100 %

ssoliment Nivell d’a Aprenent 2 (50 %)

Avançat 3 (75 %)

el text amb Planifico generació bona el text Planifico molt bona una ees, una ció amb una d’idees, d’id cció adequada 1. Planifica ord ció sele t d’ac genera s adients del tex les mé cció ació de sele el situ una més jectiu i amb la a de les ativa. iu a l’ob t i una acurad comunic a l’object contex adients zació text i una organit i el con amb zació d’acord organit amb situació a. la ord d’ac ativ comunic la situació a. ativ comunic el text Escric idees el text amb les es Escric es molt ben organitzad ide ió de les zac amb es des. 2. Organitdel text. anitzad i enllaça ben org les idees des. i enllaça

ció 3. Utilitza tors nec dels con . nts pertine

amb Utilitzo els fluïdesa tors per s. connec r oracion enllaça

ió 4. Aplicac tiva ma de la nor fica ortogrà

n ció d’u 5. Utilitza ric. lari vocabu

tenint Escric t presen ció la correc fica ortogrà faltes. i no faig

tació del 6. Presen nera ma text de da. adequa

el text Escric idees amb les tment suficien zades organit des. i enllaça

amb Utilitzo esa els força fluïd per tors s. connec r oracion enllaça

Pes

un Utilitzo a lari forç vocabu cís i faig ric i pre ús de la un bon intaxi. morfos

üe

Dimensió actitudinal i pluriling

Tinc prou nocions per llegir amb una bona pronúncia algunes de les frases.

10 %

De vegades

Mai

Adler. funta Irene

ARTHUR CONAN

Nom __ ____

4 3 2

Puc enumerar les diferents llengües romàniques que hi ha.

UNITAT

OPCIÓ

ta t Em cos tar el tex presen edat i no s amb clar element utilitzo que el estètics r. millora puguin

10 %

Puc relacionar totes les frases amb la llengua romànica corresponent.

10 %

anova. Holmes. Barc s de Sherlock millors caso DOYLE: Els

detectiu… mes és un AVALUA Sherlock Hol CIÓ1.CU RRICULA i fred. or, LLENGUA R emotiu ☐ LAobservad CATA NA 2n ES i racional. l,Ointel·ligent ☐ passiona

xiu. adís i refle ______ ☐ equilibrat, enamor ______ or. ______ l i observad Avaluaci lític, raci_ona Grup __ ó ___ ☐ ___ana ______ _________ _ Data __ ______ _ 1 QUALIFI CACIÓ

______

10 %

cultats Tinc difi itzar un un per util iat Utilitzo lari var lari vocabu vocabu un ús able i faig i per fer de la accept recte correcte xi. un ús cor intaxi. inta rfos rfos mo mo de la

t to el tex Presen t edat to el tex amb clar nera Presen ma t i hi el i d’una b clareda ns mento Comple elements am zilla. geixo algu b . sen nts afe ents estètics text am pertine elem estètics s. i valuoso

Gairebé sempre

Sé explicar què són les llengües romàniques.

30 %

sense Escric sent tenir pre ció la correc fica i faig ortogrà faltes. moltes

Pàgina 89, activitat 20

30 %

cultats Tinc difi itzar per util tors connec escric i només s. s simple oracion

sense Escric sent tenir pre ció la correc fica ortogrà a faltes. i faig forç

4 Sempre

DIANES • Unitat 3

cultats Tinc difi anitzar per org les idees r i enllaça t. del tex

pocs Utilitzo tors connec xo a s i tendei e oracion escriur s. simple

tenint Escric t presen ció la correc fica i no ortogrà es faltes. faig gair

un Utilitzo lari ric vocabu mostro i i precís de ini ple un dom intaxi. la morfos

Novell 1 (25 %)

el text Planifico cultats, el text amb difi Planifico eració uir gen tot i seg tes. amb la es s pau bàsiqu ió une d’idees anitzac i una org en , tenint senzilla la intenció compte or. ept i el rec

Soc capaç de trobar semblances entre les diferents llengües romàniques.

Activita t 1 – Dim ensió exp Classifica ressió esc els mots rita següents tesa) o segons diminutiu que sig s lexica uin dim litzats (só inutius farmacio n parau (indique la – rateta les noves n peti– lentilla ): – carona – bombet a) Diminu a – pilona tius: ___ – anima ló _________ b) Diminu ___ _________ tius lexica _________ litzats: ___ _________ _________ _________ _________ ___ _________ Activita t 2 – Dim _________ ensió lite _____ Relacion rària i dim a les ex ensió exp plicacion res sió a) Eren s següe escrita nts amb intèrprets els troba de com dors i els posicions l’època medieval poeticomu joglars: . sicals líriq b) Domin ues o èpi aven la ques dur retòrica ant i la música c) Els seu i eren mo s poeme s no es lt val orats per destinaven i als cas la societa a la lectur tells. t. a, sinó que d) La sev es recitav a funció en a les era distre corts ure o del e) Eren creadors ectar l’au de compos diència. icions poè l’època tiques i medieval musicals . f) Solien en llengua acompany occitana ar el seu durant cant o rec itat amb un instru 1 ment.

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.



LITERÀRIA



        

DIMENSIÓ



COMUNICACIÓ ORAL



       EXPRESSIÓ    COMPRENSIÓ ESCRITA  LECTORA

     

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu moRÚBRIQUES • Unitat 1 dificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió com

Pàgina 14, Posa

prensió lect ora i dimens

ió expressió

-ho per escr

Descriptors

1. Planificació de l’escrit d’aco rd amb la situac ió comunicativa.

Expert 4 (100 %)

Planifico l’escr it amb una molt bona generació d’idees, una selecció acura da de les més adien ts a l’objectiu i el context i una organitzaci ó d’acord amb la situació comunicativa.

it Planifico l’escr amb una bona it amb la gene generació d’ide ració es, d’idees una selecció bàsiques i una organitzaci adequada de ó senzilla, tenin les més adien t en ts compte la inten a l’objectiu ció i el receptor. i el context i una organitzaci ó d’acord amb la situació comunicativa.

2. Organitza ció de Escri c textos les idees del text. Escric texto amb les idees s molt amb les ben organitzad idees es ben organitzad i enllaçades. es i enllaçades. 3. Utilització dels connector s pertinents.

4. Aplicació de la normativa ortogràfica

5. Utilització d’un vocabulari ric.

6. Presentaci ó del text de mane ra adequada.

Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oraci ons.

Escric tenin t present la correcció ortogràfica i no faig faltes . Utilitzo un vocabulari ric i precís i most ro un domini ple de la morfosintax i.

escrita

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %) Planifico l’escr

Utilitzo amb força fluïdesa els connector s per enllaçar oraci ons.

Escric tenin t present la correcció ortogràfica i no faig gaires faltes . Utilitzo un vocabulari força ric i precís i faig un bon ús de la morfosintax i.

Complemento el Presento el text amb elem ents amb clared text estètics pertin at i hi ents afege ixo alguns i valuosos. elements estèt ics.

Escric texto s amb les idees suficientment organitzades i enllaçades. Utilitzo pocs connectors i tendeixo a escriure oraci ons simples.

Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig força faltes . Utilitzo un vocabulari acceptable i faig un ús correcte de la morfosintax i.

Presento el text amb claredat i d’una mane ra senzilla.

Novell 1 (25 %)

Pes

Planifico l’escr it amb dificultats, tot i seguir unes pautes.

25 %

Tinc dificultats per organitzar i enllaçar les idees del text.

25 %

Tinc dificultats per utilitzar connectors i només escric oracions simpl es. Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig moltes faltes . Tinc dificultats per utilitzar un vocabulari variat i per fer un ús correcte de la morfosintax i.

Em costa presentar el text amb claredat i no utilitzo elem ents estètics que el puguin millor ar.

15 %

10 %

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

DIANES

1 • Unitat

cri essió es sió expr

en tora, dim rensió lec al or ió comp nicació Dimens sió comu i dimen 5 Pàgina

11,

2 1

DIANES

sem pre

De veg ade

• Unita t2

Dimens

Pàgina

Ma i

ió comp

37, activ

rensió

itat 3

lectora

i dimens

4 Sem pre

ió expr essió es cr

ita

2 1

activitat

licar Puc exp retrat què és un ic. psicològ

Llegeixo

el text i l’enten c.

4 Llegeixo un cop el text, tat, per comple var que compro te. és correc

DIANES • Unitat 1

els Identifico ncipals trets pri onista del protag a. tur de la lec

4 Sempre

Dimensió actitudinal i pluriling Pàgina 21, activitat 19

üe

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Escric sen se errors ort ogràfics ni grama ticals.

4 3

Identifico cadascun dels textos d’acord amb la seva funció.

t significa Conec el raules de les pa es. utilitzad

4 3

Conec els diferents tipus de textos funcionals que hi ha.

2 1

Entenc el contingut de cada text, tot i ser fragments.

Sé extreu re les meves conclus ions després de llegir el text.

Sé explicar què és un text funcional.

cís a Soc pre tilitzar l’hora d’u el lèxic.

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Entenc quina és la funció de cada tipus de text.

Soc pre cís a l’hora d’u tilitzar el lèxic. Respon c a totes les pregu ntes sense du btar. Em res ulta prà ctic escriure l’argume nt a partir de les resposte sa les pregu ntes.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » LLENGUA CATALANA

COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIONS

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMUNICACIÓ ORAL

LITERÀRIA

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

C10

Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

C11

Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

C12

Competència 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma d’afavorir la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA E S O 2

LLENGUA I COMUNICACIÓ LECTURA

LITERATURA

TEXTOS FUNCIONALS / LLENGUA I SOCIETAT

Wolfgang (extraordinari) Diminutius lexicalitzats i afectius; sufixos argumentatius

Les cançons d’amor: els trobadors; Ausiàs March; Joan Salvat-Papasseit

Els textos funcionals

El gos de casa Camps semàntics; camps lèxics

Les faules i els exemples: Isop; Ramon Llull; Jean de La Fontaine

Aprendre a descriure: per reconèixer o identificar; per saber-ne més

Una caverna molt prehistòrica Situació comunicativa; formes col·loquials; formes estàndards

La comèdia: Molière; Serafí Pitarra

Les llengües romàniques: el primer imperi a Europa; la romanització; la Romània

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE Com un angelet Paraules polisèmiques; mots parònims; paraules sinònimes amb graus d’intensitat

Viatges al més enllà: Dante Alighieri; Bernat Metge

Aprendre a descriure la personalitat: tarannà de les persones; tipologia dels quatre temperaments; model dels cinc factors de la personalitat; tipologia dels horòscops

Robinson Crusoe Epònims; maneres diferents de compartimentar la realitat; el diccionari bilingüe

Les auques: l’origen; les auques modernes; Santiago Rusiñol

Aprendre a donar instruccions: textos instructius

Un enemic del poble Sinònims totals i parcials; sinònims de registres diferents; sinònims dialectals; falsos sinònims

El drama modern. La representació dels conflictes socials: Henrik Ibsen; Joan Puig i Ferrater

Unitat i diversitat de les llengües: facultat del llenguatge; diversitat de llengües; llengua catalana; diversitat interna de les llengües; varietats geogràfiques del català

PROJECTE SEGON TRIMESTRE

La poesia, emoció sonora: Joana Raspall, Joan Salvat-Papasseit, Maria-Mercè Marçal Mots homònims; mots homòfons i mots homògrafs

Les llegendes: El comte Arnau; llegendes urbanes

Aprendre a explicar una matèria: textos explicatius; textos explicatius de divulgació

Wonder Insults i renecs; paraules tabú i eufemismes

La narrativa basada en fets històrics i vivències personals: cròniques medievals; Memòries de Josep M. de Sagarra; Diari d’Anne Frank

Aprendre a argumentar: què és argumentar?; debat; cartes dels lectors

PROJECTE TERCER TRIMESTRE

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA

AVALUACIÓ POSA'T A PROVA

L’oració: paraules, sintagmes i oracions; el subjecte i el predicat; l’oració simple i l’oració composta

Vocals en contacte: el hiat; la sinalefa; l’elisió; l’apòstrof; les contraccions

Nadons prematurs

Els pronoms: personals; demostratius; quantificadors; interrogatius; relatius

Les lletres b/p, d/t, g/c: l’ensordiment; les normes ortogràfiques; l’emmudiment

Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen)

Les preposicions: el sintagma preposicional; a, en, amb; de; per, per a; tòniques; compostes; locucions prepositives

Les lletres b i v: sons de la be alta i la ve baixa; normes ortogràfiques; comparació amb altres llengües; paraules de la mateixa família

Esperits que parlen

Animals que curen Les conjuncions: de coordinació; de subordinació; locucions conjuntives

Les lletres s, c, ç, z i el dígraf ss: sons de la essa sonora i la essa sorda; normes ortogràfiques

L’adolescència i els clàssics literaris

Els connectors textuals: per ordenar i afegir informació; per aclarir i posar exemples; per oposar i contrastar; per concloure

Les lletres j/g, x/ix, tx/ig: consonants fricatives palatals; consonants africades palatals

El nàufrag voluntari, la increïble història d’Alain Bombard

Els sintagmes nominal, adjectival, preposicional; oració adjectiva

Les lletres m i n i el dígraf ny: consonants nasals; fenòmens fonètics; normes ortogràfiques; lletres mudes; lletres m i n geminades

D’indret paradisíac a malson de la pandèmia

Un booktrailer per guanyar lectors Els complements del verb: complements directe, indirecte, de règim, circumstancials

La lletra l i el dígraf ll: consonants laterals; geminació; ela geminada

Literatura per a infants i joves?

Els pronoms febles: formes; funcions

La lletra r, el dígraf rr i la lletra h: consonants bategants i vibrants; erra muda

La construcció del futur

Els arbres amics

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 3r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula. UNITAT 1 Wolfgang (extraordinari)

Pren la paraula

Posa-ho per escrit

Literatura

Textos funcionals

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 2

HORES LECTIVES

UNITAT 4

HORES LECTIVES

UNITAT 7

HORES LECTIVES

Com un angelet

Pren la paraula

La poesia, emoció sonora

Posa-ho per escrit

Pren la paraula

Literatura

Posa-ho per escrit

Textos funcionals

Literatura

Gramàtica

Textos funcionals

Ortografia

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 5

HORES LECTIVES

UNITAT 8

HORES LECTIVES

El gos de casa

Robinson Crusoe

Wonder

Pren la paraula

Posa-ho per escrit

Literatura

Textos funcionals

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 3

UNITAT 3

HORES LECTIVES

Una caverna molt prehistòrica

Pren la paraula

Posa-ho per escrit

Literatura

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 1

UNITAT 6

HORES LECTIVES

Un enemic del poble

Pren la paraula

Posa-ho per escrit

Literatura

Llengua i societat

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 2

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1 Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

CRITERIS 1. L’alumne ha de ser capaç d’utilitzar estratègies de lectura comprensiva i crítica de textos de gèneres narratius.

INDICADORS 1.1. Reconeix els diferents espais que apareixen en un text narratiu. 1.2. Comprèn la influència que els escenaris tenen en l’estat d’ànim dels protagonistes. 1.3. Detecta les característiques que mostren la complexitat i l’evolució dels personatges.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

-D ues escenes oposades.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 18, 19

-U n personatge complex i dinàmic.

1, 2, 4, 5, 6, 8 («Posa’t a prova»)

-E ls textos funcionals.

1.4. Copsa les motivacions i els conflictes profunds dels personatges. 1.5. Sap distingir els diferents tipus de textos funcionals. C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

2.1. Sap diferenciar la sinopsi de l’argument d’un text.

4.1. Reconeix els diminutius lexicalitzats i afectius i sap buscar-ne el significat en un diccionari.

2.2. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una narració.

4.2. Sap formar mots nous amb sufixos augmentatius i emprar-los en els contextos adequats.

-L a sinopsi i l’argument. -E ls personatges arquetípics.

-B anqueta, un diminutiu lexicalitzat. -E ls diminutius afectius.

7 Pàgina 13 3 («Posa’t a prova»)

9, 10, 11 7, 8, 9 («Posa’t a prova»)

-E ls sufixos augmentatius.

4.3. És capaç d’enriquir el seu vocabulari mitjançant la derivació.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió expressió escrita COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

CONTINGUTS

ACTIVITATS

C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i l’ús de l’escriptura.

5.1. Planifica la redacció d’un text predictiu.

C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i a la finalitat que persegueixen, seguint models.

6.1. Construeix - El text predictiu. oracions, paràgrafs -L ’oració: paraules, i textos amb la sintagmes i oracions; correcció ortogràfica i el subjecte gramatical necessària. i el predicat; 6.2. Aplica la l’oració simple normativa ortogràfica i l’oració composta. i gramatical - Vocals en contacte. correctament.

Pàgines 14, 15

6.3. Diferencia les paraules dels sintagmes i aquests de les oracions.

Dictat

- El text predictiu.

Pàgines 14, 15 Per escrit («Posa’t a prova»)

5.2. Té en compte les parts proposades alhora d’estructurar l’escrit.

20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37 7, 9, 10 («Posa’t a prova») Per escrit («Posa’t a prova»)

6.4. Identifica el subjecte i el predicat i en coneix les característiques principals. 6.5. Identifica i coneix les característiques de les oracions impersonals. 6.6. Identifica i coneix les característiques dels mecanismes de coordinació i d’inserció per formar oracions compostes. 6.7. Coneix la casuística i l’ortografia de les vocals en contacte. C6. Revisar i corregir el text per millorar-lo, i tenir cura de la seva presentació formal.

7. L’alumne ha de ser capaç d’emprar les eines oportunes per corregir els textos que escriu i de tenir criteris per presentarlos correctament des del punt de vista formal.

7.1. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

-N ormes ortogràfiques i gramaticals. -C riteris de presentació formal.

Pàgines 14, 15 Dictat Per escrit («Posa’t a prova»)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió comunicació oral COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloenthi els elements prosòdics i no verbals.

8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre i interpretar textos orals de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.

8.1. Identifica els personatges arquetípics que apareixen en una pel·lícula.

C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, en discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text conversacionals i expositius.

10.1. Estructura adequadament els continguts d’una exposició oral.

12. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió i expressió de textos orals i multimèdia, i per compondre i revisar progressivament i autònomament els textos propis i aliens.

12.1. Sap valorar la seva intervenció i la dels altres.

CONTINGUTS -E ls personatges arquetípics. -E ls textos funcionals.

ACTIVITATS Pàgina 13 Dictat

8.2. Prepara un dictat i l’escriu correctament.

-E ls personatges arquetípics.

Pàgina 13

-E ls personatges arquetípics.

Pàgina 13

De viva veu («Posa’t a prova»)

10.2. Elabora un guió amb les idees que vol expressar en una exposició oral. 10.3. Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa. 10.4. Sap fer treballs orals individualment i en grup.

12.2. Té en compte aspectes com ara l’entonació, el ritme, la intensitat i l’expressivitat en les seves intervencions orals davant els companys.

De viva veu («Posa’t a prova»)

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió literària COMPETÈNCIES C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i la universal.

CRITERIS

INDICADORS

13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma guiada, obres literàries de la literatura catalana i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

13.1. Llegeix, entén el que llegeix i mostra interès per la lectura. 13.2. Sap interpretar els diferents recursos literaris que li permeten entendre el text.

CONTINGUTS -D ues escenes oposades.

ACTIVITATS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13, 14, 15, 16, 17

-U n personatge complex i dinàmic. - Les cançons d’amor.

13.3. Coneix les característiques principals dels corrents estudiats.

Dimensió actitudinal i plurilingüe COMPETÈNCIES

CRITERIS

17. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la interacció oral en la vida social practicant actes de parla: opinant, dialogant..., en situacions comunicatives pròpies de l’activitat escolar.

INDICADORS 17.1. Mostra interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen. 17.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

-D ues escenes oposades.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19

-U n personatge complex i dinàmic.

Pàgines 13, 14, 15

- El text predictiu.

Per escrit («Posa’t a prova»)

-E ls personatges arquetípics. -E ls textos funcionals. - Les cançons d’amor.

18.1. Participa amb interès en activitats orals. 18.2. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres.

-E ls personatges arquetípics.

Pàgina 13 De viva veu («Posa’t a prova»)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NC I E S CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.

CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.

CC3. Estratègies de cerca, ús de cercadors i tractament de la informació per a la construcció del coneixement.

CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.

CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés. CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques. CC6. Processos de comprensió oral: reconeixement, selecció, interpretació, anticipació, inferència, retenció. CC7. Elements prosòdics i no verbals. CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats. CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana i universal. CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.

Solucionari

CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal.

CC19. Pragmàtica. Gèneres de text: les cançons d’amor. Textos funcionals. CC20. Fonètica i fonologia. Vocals en contacte: hiat, sinalefa i elisió. CC21. Lèxic i semàntica. Els diminutius lexicalitzats, els diminutius afectius i els sufixos augmentatius. CC22. Morfologia i sintaxi. L’oració: subjecte i predicat. L’oració simple i l’oració composta. L’apòstrof. Les contraccions.

Wolfgang és un noi superdotat i un bon pia-

sublim i lluminosa. En canvi, l’hamburgueseria és un local rònec, lúgubre i malsà.

nista. Però la seva intel·ligència l’aïlla del món. Tot passa pel sedàs de la raó, rebutja mostrar les seves emocions i li costa relacionar-se amb els altres. Tot això té a veure amb una situació familiar i personal molt complicada. Quan aprengui a sentir i a perdonar, començarà a encaixar dins d’aquest món. Wolf gang viatja a l’interior de si mateix i acaba disseccionant les seves emocions. És un viatge cap a la comprensió de si mateix.

3. Resposta oberta.

6. Al seu pare. Perquè no hi era quan ell era petit ni

Pàgina 11

LECTURA 1. Una hamburgueseria i l’interior d’un auditori. 2. L’auditori és una sala de concerts meravellosa,

4. Resposta oberta. Per exemple:

a) «De fet, sempre he pensat que la mare era intel· ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues no arriba, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència.» b) «—On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan vaig trobar la mare morta a casa?» c) «De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. “Gràcies”, li dic.»

quan la seva mare va morir.

Pàgina 12

7. La sinopsi de la novel·la. 8. Resposta oberta. 9. a) llençol

b) forquilla c) bombeta

d) barretina e) farmaciola

f) pitet g) faldilla

10. marona, animaló, carona

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 11.

a) 1. homenàs 2. barcassa

b) 1. bestiota 2. ocellots

c) 1. ditarros 2. veuarra

Pàgina 13

PREN LA PARAULA Què hem de fer?  Resposta oberta. Com ho hem de fer? Resposta oberta.

Pàgina 14

POSA-HO PER ESCRIT Què hem de fer?  Resposta oberta. Com ho hem de fer?  Resposta oberta.

Pàgina 17

LITERATURA 12. Joglars: Intèrprets de composicions poeticomu-

13. L’enamorat és un vassall, és a dir, una persona de rang inferior, i l’estimada és la dama de la cort, és a dir, la dona del rei o del comte. Pertanyen, doncs, a grups socials diferents. A més, la dona a qui declara amor el trobador és una dona casada.

14.

dama li faci «un gran favor per pietat», és a dir, que el compadeixi; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una dama i ell, el seu vassall.

Pàgina 19

15. Per Ausiàs March, l’amor constitueix un problema moral perquè pot dignificar la persona (si viu un amor honest) o la pot pervertir (si únicament s’interessa per l’amor sensual).

16. «Dona’m la mà» és una requesta d’amor. El po-

eta demana a l’estimada que se li acosti cada cop més fins a arribar al «joc d’amar». La relació dels amants es produeix mentre passegen a la vora del mar. Els elements del paisatge —les palmeres, les gavines i el sol— configuren un espai idíl·lic que estimula els sentiments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre al tòpic literari del locus amoenus, que consisteix a descriure un indret deliciós que afavoreix la relació amorosa.

17.

Resposta oberta.

Pàgina 21

TEXTOS FUNCIONALS 18. a) descriptiu

b) informatiu c) instructiu d) administratiu e) instructiu

19.

a) instructiu

b) informatiu c) predictiu d) descriptiu

f) predictiu g) argumentatiu h) publicitari i) conversacional j) retòric e) explicatiu f) publicitari g) conversacional

Pàgina 23

GRAMÀTICA 20. a) força content dels resultats obtinguts ➔ ad-

jectival b) una campanya contra la crisi climàtica ➔ nominal c) dins una cova fosca ➔ preposicional d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari ➔ verbal e) molt lentament ➔ adverbial

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 21. 1. Qui es queixa? queixar-se 2. De què es queixa?

1. Qui telefona? telefonar 2. A qui telefona? 1. A qui li agrada? agradar 2. Què li agrada? 1. Qui obliga? obligar 2. A qui obliga? 3. A què obliga?

22. a) Aquest fred matarà tots els cirerers.

b) L’any passat va caure un llamp al campanar. c) La memòria de vegades ens enganya. d) Falten dos minuts per a les dotze. e) No us arribaran pas els diners per a tot!

23.

a) L’escala mecànica arriba al primer pis. esp nucli

nucli

SN subjecte

nucli

SV predicat

SN subjecte

nucli

27. a) La tripulació del vaixell els desitja que tinguin una travessia agradable.

oració subordinada substantiva

b) L’aire que prové del mar és molt humit.

oració subordinada adjectiva

c) La criatura que acaba de néixer es dirà Abril.

oració subordinada adjectiva

d) Els jugadors prefereixen que l’àrbitre del partit sigui un professional. oració subordinada substantiva

b) Tanta pedanteria ofèn la gent senzilla. esp

e) 1Per molt que t’hi esforcis 2no aconseguiràs mai 3 que m’il·lusioni i 4vulgui venir amb vosaltres de viatge.

CV SV predicat

Pàgina 26

ORTOGRAFIA 28. a) hiat

Pàgina 25

b) sinalefa c) elisió

24. a) Aquell dia la Fàtima estava especialment ale-

29. a) hiat / elisió

gre. ➔ oració simple b) Quan una porta es tanca, sempre se n’obre una altra. ➔ oració composta c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. ➔ oració simple d) L’amor és com una llar de foc, que comença sempre amb una flama. ➔ oració composta e) Tothom l’havia vist, però ningú no sabia qui era. ➔ oració composta f) Aquesta música ens acompanyarà tota la vida. ➔ oració simple

25. a) M’agrada que a la nit faci fred.

b) Ja tinc el llibre que em vas encarregar. c) L’Èric diu que ja és massa tard. d) Em molesta molt que no em diguin pel meu nom. e) Les anàlisis han confirmat que el malalt pateix una infecció bacteriana.

26. a)

Sempre he anhelat 2que arribi un dia 3en què sigui jo el protagonista 4i tota la gent m’aplaudeixi. b) 1Penso una mica 2i arribo a la conclusió 3que potser no és mala persona. c) 1Sempre he pensat 2que la mare era intel·ligent, 3 i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. d) 1Jo em preguntava 2per què deia 3que la intel·ligència s’havia de conduir bé. 1

d) elisió e) sinalefa f) sinalefa

g) hiat h) hiat i) hiat

b) sinalefa / sinalefa c) hiat / sinalefa d) elisió / elisió e) elisió / hiat

30. a) Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de

les vocals en contacte en síl·labes diferents. b) Fem una sinalefa quan pronunciem en una sola síl·laba les dues vocals en contacte i el resultat és un diftong decreixent o creixent. c) Fem una elisió quan suprimim, en la pronunciació o en l’escriptura, una de les dues vocals en contacte.

31. a) qui ho diu? = dues síl·labes

b) que hi és? = dues síl·labes c) aneu entrant? = tres síl·labes d) ho intentaré = quatre síl·labes e) cosir un botó = quatre síl·labes f) no ho entenc = tres síl·labes g) mira-ho! = dues síl·labes h) demà hi serà = quatre síl·labes i) No ho vol = dues síl·labes j) un so hispà = tres síl·labes

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 32. a) què em dèieu?

b) que els veus? c) mata el cuc! d) que en tens cap? e) sempre ens ho diu f) sabó especial

g) jardí antic h) a mi em sembla i) fa esport j) no arriba k) marxa abans

POSA’T A PROVA 1. 37 setmanes. 2. coordinar la succió amb la deglutició. 3.

Pàgina 29

33. a) l’hereu

d) el hiat e) l’hivern f) l’udol

b) l’informe c) el iogurt

34. a) l’espècie b) l’illa c) la indústria d) la hiena

e) l’hormona f) l’ungla g) la humitat

b) l’ONU, la UEFA, l’IVA, l’FBI ➔ a c) l’1 d’abril, l’11 d’abril ➔ d d) l’anormalitat, l’asimetria ➔ c

Prematur moderat

Prematur important

Prematur extrem

Gestació

De 32 a 37 setmanes

De 28 a 32 setmanes

Menys de 28 setmanes

Pes aproximat

D’1,8 a 2,5 kg

D’1,2 a 1,8 kg

De 0,8 a 1,2 kg

4. c) als nadons que ho necessitin. 6. a) La millora en el control de la temperatura corporal. d) L’estimulació tàctil, olfactiva i visual.

36. Pronom

Davant vocal o hac

Darrere vocal

l’estira, l’omple, l’infla, l’humiteja

te’l dona, agafa’l, emporti-se’l

n’he begut, n’hi ha prou

treure’n, me’n dona, ves-te’n

s’obre, s’hi amaga, pensar-s’ho

ajeure’s, veure’s, prometre’s obre’ns, expliqui’ns, se’ns escapa

ens

Grup

5. a) dues hores cada dia.

35. a) la ela, la hac, la u, la ics ➔ b

37. a) Els senglars ronden pel bosc i pels voltants de l’hort. b) Aquesta promoció és vàlida des de l’1 de juliol fins al 5 d’agost. c) On hem d’anar, a cal metge o a ca l’infermer?

Dictat

Pàgina 31

ODS (tots)

Elisions: trenta aborda Sinalefes: pau i / la igualtat / la inclusió / justicia i

7. a) gestació b) embaràs c) succió d) deglutició

8. Expositiu 9. a) L’any 2018 van néixer 62.496 nadons.

b) La llet materna és la millor font de nutrició. c) En els últims anys ha pres força el mètode mare cangur.

10. a) l’alimentació b) l’Idescat

Per escrit Resposta oberta.

De viva veu Resposta oberta.

c) la immaduresa d) l’infant

Guia Dolors Monserdà 2n. Mostra. Llengua catalana

Articles inside

Temporització orientativa

Competències de l’àmbit lingüístic

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS