Guia Dolors Monserdà 3r. Mostra. Llengua catalana by Editorial Barcanova

lLengua a a t c alGUIAna

D’AULA ESO

Programa

Dolors Monserdà

Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra Maquetació: Mariona Ribó Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Llengua catalana 3 (Programa Dolors Monserdà), de Lluís Homs i Josep Rosell. © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: setembre de 2020 ISBN: 978-84-489-5041-5 DL B. 18103-2020 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Unitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85 Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

EL PROJECTE DE LLEN UA cATALAN G A » PRESENTACIÓ

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

catalana3 ESO DOS SIER

LLENGUA

ITAL

Llengua

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

cATALANA3 ESO

Programa

Dolors Monserdà

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels apartats següents: • • • • • •

La temporització orientativa del contingut del llibre. Una proposta de programació didàctica de cada unitat. Els continguts clau de cada unitat. Les solucions de totes les activitats. La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ). • La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ). DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 3r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula.

UNITAT 1

HORES LECTIVES

UNITAT 4

HORES LECTIVES

Tristany i Isolda

Les cartes d’Hèrcules Poirot

Literatura

Textos funcionals

Lèxic i semàntica

Textos funcionals

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

HORES LECTIVES

UNITAT 5

HORES LECTIVES

UNITAT 8

Marbre de talla humana

El matí verd

Literatura

Llengua i societat

Textos funcionals

Lèxic i semàntica

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 3

HORES LECTIVES

UNITAT 9

«Victoria Roubideaux»

L’edat moderna

15 min

Literatura

Llengua i societat

La situació dels països de parla catalana

15 min

Textos funcionals

Lèxic i semàntica

L’època del Renaixement

15 min

Gramàtica

15 min

Ortografia

La literatura catalana del Renaixement

Posa’t a prova

L’època del Barroc

15 min

La literatura catalana del Barroc

15 min

Projecte 1

Projecte 2

L’època de la Il·lustració i el Neoclassicisme

15 min

La literatura catalana del Neoclassicisme

15 min

Posa’t a prova

Projecte 3

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

C O N TIN GU TS C L AU DE L ES C O MPETÈN C IES

» UNITAT 1

CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics. CC13. Redacció de textos d’intenció literària.

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual. CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés. CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.

Dimensió comprensió lectora

CC7. Elements prosòdics i no verbals.

INDICADORS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

1. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de gèneres de text narratius i instructius.

1.3. Identifica el desenllaç del text narratiu.

- Pere Calders: Invasió subtil i altres contes.

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir, comprendre, interpretar i valorar textos escrits propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l’actitud del parlant, i de valorar alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2.1. Sap completar la definició de conte.

- El conte popular: la rondalla.

2.2. Identifica les característiques de la rondalla.

- La veu narradora.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i multimèdia, i per revisar progressivament i autònomament els textos propis i aliens.

4.1. Relaciona alguns fenòmens meteorològics amb la seva definició.

- El lèxic de l’àmbit dels fenòmens meteorològics.

4.2. Completa refranys i en sap reconèixer el significat.

- Els refranys.

1.1. Reconeix els trets que caracteritzen el protagonista del text narratiu. 1.2. Resol qüestions relacionades amb passatges determinats del text narratiu.

2.3. Identifica la veu narradora. 2.4. Sap extreure la moralitat d’un conte popular. 2.5. Identifica les característiques de la literatura meravellosa i els personatges principals.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

- El conte popular: la rondalla.

1, 2, 3, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26, Dictat

- La narrativa meravellosa. - Les mil i una nits.

CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.

Solucionari

1, 4, 5 («Posa’t a prova»)

Pàgina 11

LECTURA 1. dinàmic, autònom, esquiu, solitari

4, 5, 6, 7, 8, 9, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26

a) Collia petxines i pedres petites de tots colors. Col·leccionava pedres de cristall verd. b) El mero rabassut i el llobarro tafaner. c) Tanta aigua, tanta aigua, et convertiràs en un peix! d) L’espetec d’un tro. e) Una part del cos d’en Nicolau va sofrir una transformació: les cames li havien desaparegut i s’havien convertit en una immensa cua de peix amb escates de color plata, semblants a les dels llobarros. f) Sorprès; després, trist perquè enyora el mar i, finalment, quan els pares el porten al mar, se sent feliç. d) Conèixer les meravelles del mar. e) En Nicolau va fer saber als seus pares que volia conèixer tots els prodigis del mar. e) Al mar.

2, 3 («Posa’t a prova»)

- Personatges de la literatura meravellosa. - Les mil i una nits. - Guillem de Torroella: La Faula. - Pere Calders: Invasió subtil i altres contes.

10, 11, 12, 20

3. El peix Nicolau va anar a una platja que encara no

coneixia i que era molt perillosa perquè, segons uns pescadors, tenia un xuclador que s’empassava tothom que s’hi acostava. En Nicolau no va fer cas dels consells i s’hi va endinsar després d’avisar que si no en sortia al cap de tres dies se’l considerés mort. I va desaparèixer, però hi ha rumors que diuen que sol aparèixer per saludar els viatgers dels vaixells o per provocar tempestes marines.

- Els connectors.

4.3. Distingeix els connectors d’un text i en coneix el significat.

25 30

CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal, o juvenils. CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents. CC22. Morfologia i sintaxi. • Les propietats de l’oració. El subjecte i el predicat. • La puntuació del text, el paràgraf i l’oració. Variants del punt.

CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.

- Guillem de Torroella: La Faula.

- La moralitat.

HORES LECTIVES

Mar i cel

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

CRITERIS

HORES LECTIVES

Recull de poemes musicats

UNITAT 6

COMPETÈNCIES

HORES LECTIVES

Literatura

UNITAT 2

UNITAT 7

«El peix Nicolau»

Un conte és la narració, generalment breu, d’un fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir o transmetre un ensenyament moral.

Pàgina 12

5. anònima, de transmissió oral, amb diverses variants 6. Resposta orientativa: quan en Nicolau sortia cap

a la platja i no tornava fins a l’hora de dinar i se submergia amb els peixos; quan pateix els primers símptomes de transformació en peix; quan neda per tots els oceans i els mars del món…

7. a) No és bo estar-se gaire estona a l’aigua.

b) No hem de predir mai possibles desgràcies perquè a vegades es compleixen. c) No ens hem de refiar mai del mar perquè és molt perillós.

a) La sirena té la part superior del cos de forma humana femenina i la part inferior en forma de peix. b) El centaure té el cap i el pit d’un home i l’altra meitat en forma de cavall. c) El pegàs té forma de cavall alat. d) El minotaure té el cos d’home i el cap de bou. e) El griu té la meitat superior del cos i les potes davanteres d’àliga, i les potes de darrere i la cua de lleó.

9. Una metamorfosi és una transformació, un canvi

de forma, aparença o personalitat temporal o definitiva, produït normalment per un encanteri.

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació.

Llengua catalana GUIA D’AU LA.

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

Llengua

catalana3 GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL

Programa

Dolors Monserdà

AVALUACIÓ CURR ICULAR LLENGUA CATA LANA 3r ESO Nom ________ ________

____________ ___ Avaluació ____ ___________

Grup ________ _ Data ________ _

QUALIFICACIÓ

UNITAT 1 OPCIÓ A

Activitat 1 – Dimensió literà ria Subratlla els conceptes que defineixen millo r la narrativa realista, imaginària meravellosa: , geografia lluny ana, geografia propera, geografia geografia exòti ca, fantasiosa, real, màgica, animals i personatges coneg poders màgics, uts, éssers com ara dracs i fades Activitat 2 – Dime nsió comunicac ió oral, dimensió sió literària expressió escri ta i dimenCompleta aque st text sobre la narrativa mera vellosa amb l’opc entre el pare ll que hi ha entre ió correcta parèntesis: IAL ENC Des de l’anti COMPET AVALUACIÓ gor, la imaginació humana ha creat un unive NA 3r ESO (no-ficció / CAT rs de ________ ficcióALA ), paral·lel al real, _____ LLENGUA en què allò que nari / corrent) és___ ____________ es presenta com _ (extraordiGrup ______ ___a_ natur al. Tot això és venció literària _________ possible gràcies ___ segon a ______ s la qual emiss _________ a la conDat ___ ___ ___or i receptor decid Nom ___ món ________ió ____________ eixen entrar junts ____ luac _ (real / irreal en aquest Ava ) i compartir-ne subgènere litera els efectes. L’orig ri, el trobem en en d’aquest CIÓ ICA la LIF litera tura ________ QUA culta), com els _____ (popular relats de Les mil tradicional / i una nits, i en la mitologia clàss ica.

UNITAT 2

nitat 1

UES • U

RÚBRIQ Dime

Pàgina

rària

ensió lite

ta i dim

cri essió es sió expr

en tora, dim

sió lec

mpren nsió co

ivitat 14

13, act

ssoliment Nivell d’a Aprenent 2 (50 %)

Avançat 3 (75 %)

vell

No 1 (25 %)

Pes

per cultats Tinc difi el·la la novel·la llegir la nov Llegeixo al meu ida i em e ors sugger la novel·la suggerida prendr Descript 20 % Llegeixo amb amb costa com c llegint ritme i de la novel·la suggerida esti ll e de el que Llegeixo amb un nive bon ritm ns ida ll un algu ger nsió nive en sug pre i un 1. Lectura a ts. ritme alt. comim. lectura nsiv fragmen un bon prensió mín compre el·la ura de com de lect de la nov per nivell ida un bon nsió. i ger sug pre com ta de com Em cos utilitzar il ar l’est o l’estil identific a model. Identific tic que tic que humorís o l’estil humorís l’autor 15 % Identific l’autor utilitza el·la tic que utilitza el·la humorís tifico en la nov l’autor en la nov només de Iden ida. ament utilitza el·la ida tificació sugger perfect ger tic sug nov orís 2. Iden la orístic ns l’estil hum l’autor en gerida. en algu l’estil humel·la tza sug ts. que utili el·la fragmen de la nov ida. en la nov sugger per ida. ts sugger dificulta ja u Tinc r l’escrit amb pro planifica Planifico rit costa l’esc que em la 15 % alguns feines ar Planifico l’escrit o identific de i començ tots els detalls e il. situació Planifico l’escrit de a escriur ent. ativa i l’est de abans ificació comunic detalls directam 3. Plan ençar de com d’acord ns rit aba e. de l’esc ar a escriur situació començ e amb la e. riur ativa ta esc a escriur i Em cos comunic gerits. que sigu t sug se un text i l’estil qua ric sen nt, ade 20 % text Esc ir present cohere que el ten . Intento ació, i prou clar escrit l’adequ ncia i la el text estigui Escric quació, . ima la coherè amb ade la màx ura del t del text ncia clareda ció amb 4. Escript erè ció, qua coh ade adequa t. text amb ncia i clareda cia i sense coherè ric Esc i coherèn la t. ir sent nt i clareda sense ten tenir pre ió presenta d’una Escric ció sent la correcc informa sent gaire pre ió fica clara. 15 % Tinc pre ió es. t ortogrà manera la correcc i faig ltes falt lt presen la correcc quan fica i faig mo Tinc mo ió fica ortogrà ortogrà el faltes. la correcc quan i reviso algunes 5. Revisió fica escric ió ortogrà cop l’he so el i correcc per un revi i text ar rit escric per evit l’he de l’esc acabat es. un cop falt r-lo. i text ar ora r hag mill enta per evit que hi ta pres acabat es. t Em cos hagi falt clareda que hi to el text el text amb sent Presen pre edat i i no tinc estètics 15 % to el text amb clar era s Presen t i hi element uin d’una man clareda ento el pug que el Complem elements amb eixo alguns zilla. r. . sen tació del millora de afeg ents estètics text amb tal 6. Presen per elem manera estètics text de r-ne la ora da. mill adequa tació. presen

Expert ) 4 (100 %

4 Sempre

DIANES • Unitat 1 Dimensió comprensió lectora

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Pàgina 11, activitat 2

Entenc totes les paraules i expressions del text un cop he revisat el vocabulari.

4 3

Escric sense fer faltes d’ortografia.

Interpreto el significat del text.

Identifico uns passatges determinats del text.

Soc precís a l’hora d’utilitzar el lèxic.

pa gües d’Euro

Les llen rèn els afirmació sorp . Aquesta pa ens parlen al món ent, a Euro llengües es així. Naturalm dir quantes és ben bé És difícil de però ica, lingüíst iquen a la i qui no es ded at de parlar any. és pas estr havien deix no i s’hi eix ebé poble s que gair passa el mat at per un ha llengüe europeu hi Crimea, parl el tàrtar de Al continent fan les ara que s (com tornat persone ent hi han en amb les que darreram s que hi arrib s que en fan ció). Llengüe les societat r la deporta voluntat de tique va pati s que, per que ja exis s). Llengüe partir d’altres ara el xinè hi neixen a al, servir (com many), i soci local de l’ale ció i cohesió d’identifica una varietat un element auradainàriament hi ha, mal rguès, orig bé mbu Tam luxe ic). el ara el còrn en (com ara a de dir uscitar (com plegat, cost hi volen ress ès). Per tot ara l’aragon llengües que ixen (com que s’esvae ACTIVITA t, llengües s al men Europa. gües parlade a TS DE RE llen en de parl bre s es FORÇ LLENGU quantes llengüe que el nom del A CATA considerar rò sense la LANA Urals ―pe era, es pot ESO serralada dels De tota3rman Nom __ es de les coAtlàntic a la ______ gües de sign , de l’oceà ______ llen peu les euro ______ continent ptar-hi del món que ______ sense com reu nta, d’ar seta uts ____és es ving d’un ____ s dels nou ___ Gr Caucas―, les llengüe ni__ up es__ UNITAT ______ persones sord 3 munitats de Data __ ______ tidianament. __ utilitzen quo 1. Conte sta aque stes pre Guimerà guntes sobre1 l’o : bra de a) Quin teatre Mar i cel és el tem a principal , d’Àng el de l’obra? _______ _______ ________ _______ ________ _______ ___ _______ ________ _______ _______ ________ ___ ________ _______ _______ ________ _______ ________ _______ ________ ________ _______ _______ _______ ________ ________ _____ _______ ________ ________ _______ _______ _______ ________ ________ _____ b) Quine ________ __ ___ ________ s caract _______ erístiques _______ ________ principal ________ _______ s del tea _______ tre de Gu _______ _____ ________ imerà apa _______ ________ reixen en _______ _______ Mar i cel ________ ________ ? _______ ________ ________ _______ _______ _______ ________ ________ _____ _______ ________ ________ _______ _______ _______ ________ ________ _____ _______ ________ __ ________ _______ ______ ________ ________ ________ __ c) On i qua ________ _______ ________ _______ n se situ ________ ______ a l’acció ? ________ _______ _______ _______ _____ ________ _______ ________ _______ ___ _______ ________ _______ _______ ________ ________ _______ _______ ________ ________ ________ __ ________ ________ d) Qui són _______ _____ __ els quatre ________ _____ ________ personatg es _______ principal _______ _____ s de l’ob _______ ra? ________ _______ ________ _______ _______ ________ ________ ______ ________ ________ ______ _______ _______ ______ ________ _____ ______ ________ ______ _______ 1 ______ _____ ______ ______ ______ ____

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.



LITERÀRIA



        

DIMENSIÓ



COMUNICACIÓ ORAL



       EXPRESSIÓ    COMPRENSIÓ ESCRITA  LECTORA

     

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu modificar RÚBRIQUES • Unitat 1 segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió com

Pàgina 13, activ

prensió lect ora, dimens

ió expressió

itat 14

Descriptors

1. Lectura comprensiva de la novel·la suggerida per utilitzar com a model.

erida amb un bon ritme de lectura i un bon nivell de comprensió .

2. Identificac ió de l’estil humorístic de la novel·la suggerida.

3. Planificació de l’escrit d’aco rd amb la situac ió comunicativa i l’estil sugg erits.

Identifico perfectament l’estil humorístic que utilitza l’autor en la novel·la suggerida.

Planifico tots els detalls de l’escr it abans de començar a escriure.

4. Escriptura del Escric el text text amb adequ ació amb la i coherència màxima i adequació, presentant la coherència informació d’una i claredat. manera clara. 5. Revisió i correcció de l’escrit per millorar-lo.

6. Presentaci ó del text de mane ra adequada.

escrita i dim

ensió literària

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) Llegeixo la novel 2 (50 %) ·la Llegeixo sugg la Expert 4 (100 %)

novel suggerida amb ·la un bon ritme de lectura i un nivell de comprensió alt.

Identifico l’estil humorístic que utilitza l’auto r en la novel·la suggerida.

Planifico algun s detalls de l’escr it abans de començar a escriure.

Identifico l’estil humorístic que utilitza l’auto r en la novel·la suggerida nomé s en alguns fragments.

Planifico amb prou feines l’escr it i començo a escriure directament.

Intento que el text Escri c sense estigui escrit tenir present amb adequació , l’adequació, coherència la coherènci i claredat. a i la claredat del text.

Tinc molt prese nt Tinc present la correcció la correcció ortogràfica quan ortogràfica escric i reviso quan el escric i reviso text un cop el l’he text un cop l’he acabat per evita r acabat per evita que hi hagi r faltes. que hi hagi faltes. Complemento el Presento el text amb elem ents amb clared text estètics per at i hi tal de afege ixo alguns millorar-ne la elements estèt presentació. ics.

Novell 1 (25 %

) Llegeixo la novel ·la Tinc dificu suggerida al ltats per meu llegir la novel ritme i amb ·la suggerida i un nivell de em costa comp comprensió rendre el que estic mínim. llegint en alguns fragments.

Escric sense tenir gaire present la correcció ortogràfica i faig algunes faltes .

Presento el text amb claredat i d’una mane ra senzilla.

Em costa identificar l’estil humorístic que utilitza l’auto r en la novel·la suggerida.

Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig moltes faltes.

Em costa prese ntar el text amb clared at i no tinc prese nt elements estèt ics que el pugu in millorar.

15 %

20 %

15 %

20 %

15 %

Tinc dificultats per planificar l’escri t ja que em costa identificar la situació comunicativa i l’estil.

Em costa escriu re un text que sigui coherent, adeq uat i prou clar.

Pes

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

DIANES

1 • Unitat

Pàgina

DIANES

sem pre

De veg ade

• Unita t1

Dimens ió comp dimens re ió comu nsió lectora , di nicació Pàgina oral i di mensió expres 19, activ mensió sió escr itat 26 literària ita,

Ma i

tora

rensió lec

ió comp

Dimens

4 Sem pre 3 2

ivitat 2

11, act

totes les Entenc sions i expres paraules he un cop del text ri. vocabula revisat el

4 3 se Escric sen fer faltes fia. d’ortogra

o Interpret icat el signif del text.

DIANES • Unitat 1

4 Sempre

Dimensió comprensió lectora, dimensió comunicació oral i dimensió literària

De vegades

Mai

Pàgina 13, activitat 13

Escrivim sense fer faltes d’ortogra fia.

Tenim rec ursos per busca r inf complem ormació entària internet, a a la bib lioteca…

Gairebé sempre

4 3

Planifiqu em el text amb cu ra abans d’e scriure’l.

1 Planifiquem l’exposició oral amb l’elaboració d’un guió previ.

Identifico tges uns passa ats determin del text.

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Escrivim sense fer faltes d’ortografia.

cís Soc pre a l’hora d’utilitzar el lèxic.

Sabem fer treballs orals en grup.

4 3

Fem una bo na compren sió lectora.

Interpretem el significat del text.

Tenim cu ra de l’enton ació, el ritme i la dicció en la llen gua ora l.

2 1

Sabem fer treballs orals en grup.

Ens adap tem a la situa ció comunic ativa en parla r en públi c.

Ens adaptem a la situació comunicativa en parlar en públic. Tenim cura de l’entonació, el ritme i la dicció en la llengua oral.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » LLENGUA CATALANA

COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIONS

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMUNICACIÓ ORAL

LITERÀRIA

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

C10

Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

C11

Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

C12

Competència 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma d’afavorir la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA E S O 3

LLENGUA I COMUNICACIÓ LITERATURA

TEXTOS FUNCIONALS / LLENGUA I SOCIETAT

El peix Nicolau

La narrativa meravellosa: Guillem de Torroella; Les mil i una nits; Pere Calders

Escriure un text: l’estructura del text; l’organització de les idees i la coherència

Recull de poemes musicats

Els poemes èpics: les grans epopeies; Jacint Verdaguer

Les llengües d’Europa: un continent multilingüe; les fronteres i les llengües; l’oficialitat; el parentiu lingüístic

Mar i cel

La tragèdia: les passions humanes; la tragèdia grega; Sòfocles; William Shakespeare; Àngel Guimerà

Els textos periodístics: els gèneres periodístics; els gèneres informatius: la notícia i el reportatge

LECTURA

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE Tristany i Isolda

La literatura medieval: la novel·la artúrica; Chrétien de Troyes; Joanot Martorell

Marbre de talla humana

La fantasia i el terror. La novel·la romàntica: Romanticisme; Mary Shelley; Bram Stoker; Victor Hugo

Els textos argumentatius. Tipus d’arguments. L’opinió en els mitjans de comunicació

Victoria Roubideaux

Històries viscudes. La novel·la realista: realisme; Charles Dickens; Narcís Oller; Mercè Rodoreda

Les llengües del món: situacions de minorització lingüística; situacions de multilingüisme

PROJECTE SEGON TRIMESTRE Les cartes d’Hèrcules Poirot

El conte policíac o de detectius i la novel·la negra: Arthur Conan Doyle; Raymond Chandler

El matí verd

La ciència-ficció: H. G. Wells; Manuel de Pedrolo

Història de la literatura catalana: edat moderna; situació dels països de parla catalana; Renaixement (Pere Serafí i Cristòfor Despuig); Barroc (Francesc Vicent Garcia); Il·lustració i Neoclassicisme (Joan Ramis) PROJECTE TERCER TRIMESTRE

Els textos persuasius: publicitat; anunci; composició de l’anunci gràfic; anunci que promou valors i conductes

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA LÈXIC I SEMÀNTICA

Les paraules derivades. Els sufixos: lèxics i valoratius

GRAMÀTICA

AVALUACIÓ ORTOGRAFIA

POSA'T A PROVA

L’oració: el subjecte i el predicat

El punt: variants del punt

Aplica’t la tècnica del semàfor

Les modalitats de l’oració: declaratives; interrogatives; exclamatives; imperatives

La coma, els parèntesis i els guions

La invenció de separar els mots

La negació. La veu passiva

Marcadors de desplaçaments i enumeracions

Tatuar-se encara mola?

Fem ràdio. L’informatiu Les paraules derivades. Els prefixos: derivats per prefixació

Les paraules compostes. Tipus de composició: composició pròpia, culta i sintagmàtica

Els temps verbals: temps de l’indicatiu, del subjuntiu i de l’imperatiu

La síl·laba: diftongs; hiats; separació de síl·labes

Què és el Sant Greal?

Les perífrasis verbals: perífrasis modals i aspectuals

L’accentuació: monosíl·labs tònics i àtons; accent gràfic; regles; accent obert i tancat

Cervell i taxistes

El complement directe (CD) i el complement indirecte (CI): pronoms febles de CD i de CI

L’accent diacrític

De córrer per sobreviure, a córrer per inspirar

La nostra pinacoteca

Locucions, frases fetes i refranys

El complement de règim (CR) i el complement circumstancial (CC): pronoms febles de CR i de CC

La dièresi: la dièresi en els verbs; la i i la u àtones amb dièresi; estalvi de la dièresi

Un detectiu anomenat Sherlock

L’atribut (Atr) i el predicatiu (Pred): pronoms febles d’atribut i de predicatiu

L’apòstrof i el guionet

Sis invents que Jules Verne va imaginar i altres van fer realitat L’esperit renaixentista de Leonardo da Vinci revifa al segle xxi

Anuncis per canviar el món

UNITAT 1

Literatura

Textos funcionals

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 2

HORES LECTIVES

Recull de poemes musicats

Literatura

Llengua i societat

Lèxic i semàntica

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 3

HORES LECTIVES

«El peix Nicolau»

HORES LECTIVES

Mar i cel

Literatura

Textos funcionals

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

Projecte 1

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

UNITAT 4

HORES LECTIVES

UNITAT 7

HORES LECTIVES

Tristany i Isolda

Les cartes d’Hèrcules Poirot

Literatura

Lèxic i semàntica

Textos funcionals

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 5

HORES LECTIVES

UNITAT 8

HORES LECTIVES

Marbre de talla humana

El matí verd

Literatura

Textos funcionals

Lèxic i semàntica

Gramàtica

Ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 6

HORES LECTIVES

UNITAT 9

HORES LECTIVES

«Victoria Roubideaux»

L’edat moderna

15 min

Literatura

Llengua i societat

La situació dels països de parla catalana

15 min

Lèxic i semàntica

L’època del Renaixement

15 min

Gramàtica

15 min

Ortografia

La literatura catalana del Renaixement

Posa’t a prova

L’època del Barroc

15 min

La literatura catalana del Barroc

15 min

Projecte 2

L’època de la Il·lustració i el Neoclassicisme

15 min

La literatura catalana del Neoclassicisme

15 min

Posa’t a prova

Projecte 3

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1 Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES

CRITERIS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

1. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar estratègies de lectura comprensiva i crítica de gèneres de text narratius i instructius.

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

INDICADORS 1.1. Reconeix els trets que caracteritzen el protagonista del text narratiu. 1.2. Resol qüestions relacionades amb passatges determinats del text narratiu.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

-E l conte popular: la rondalla.

1, 2, 3, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26, Dictat

-L a narrativa meravellosa. - Les mil i una nits. -G uillem de Torroella: La Faula.

1.3. Identifica el desenllaç del text narratiu.

-P ere Calders: Invasió subtil i altres contes.

2.1. Sap completar la definició de conte.

-E l conte popular: la rondalla.

2.2. Identifica les característiques de la rondalla.

- La veu narradora.

4.1. Relaciona alguns fenòmens meteorològics amb la seva definició.

-E l lèxic de l’àmbit dels fenòmens meteorològics.

4.2. Completa refranys i en sap reconèixer el significat.

- Els refranys.

2.3. Identifica la veu narradora. 2.4. Sap extreure la moralitat d’un conte popular. 2.5. Identifica les característiques de la literatura meravellosa i els personatges principals.

1, 4, 5 («Posa’t a prova»)

- La moralitat.

4, 5, 6, 7, 8, 9, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26 2, 3 («Posa’t a prova»)

-P ersonatges de la literatura meravellosa. - Les mil i una nits. -G uillem de Torroella: La Faula. -P ere Calders: Invasió subtil i altres contes.

10, 11, 12, 20

- Els connectors.

4.3. Distingeix els connectors d’un text i en coneix el significat.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió expressió escrita COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats: planificant, textualitzant, revisant i reescrivint, i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.

5.1. Planifica la redacció de textos diversos.

C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, i amb relació a la finalitat que persegueixen (narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris), seguint models.

6.1. Estructura correctament un text segons si és explicatiu, narratiu o argumentatiu.

CONTINGUTS -M odels literaris: Nirvana, de Pere Formiguera, i «La rebel·lió de les coses», de Pere Calders.

ACTIVITATS 14, 25, 27, 28, 29 Per escrit («Posa’t a prova»)

-E scriure un text: planificació.

6.2. Fa que el text tingui coherència i presenta la informació d’una manera clara i ordenada.

-M odels literaris: Nirvana, de Pere Formiguera, i «La rebel·lió de les coses», de Pere Calders. -E scriure un text: redacció.

14, 25, 30, 31, 32, 33, 34, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, Dictat 6, 7, 8, Per escrit («Posa’t a prova»)

-L es propietats de l’oració. El subjecte i el predicat.

6.3. Aplica la - La puntuació del normativa ortogràfica text, el paràgraf i gramatical i l’oració. correctament. 6.4. Coneix les propietats de l’oració. 6.5. Identifica el subjecte i el predicat d’una oració i sap de quin tipus són. 6.6. Coneix el punt i les seves variants i els utilitza adequadament per escriure oracions, paràgrafs i textos.

C6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

5.1. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

-E scriure un text: revisió.

14, 25, 35, 36, 37, Dictat

-N ormes ortogràfiques i gramaticals.

Per escrit («Posa’t a prova»)

-C riteris de presentació formal.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió comunicació oral COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

CONTINGUTS

ACTIVITATS

C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloenthi els elements prosòdics i no verbals.

8. L’alumne ha de ser 8.1. Prepara un dictat i capaç de comprendre, l’escriu correctament. interpretar i valorar textos orals propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica i dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, realitzant inferències i determinant l’actitud del parlant.

-E ls signes de puntuació.

Dictat

C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

9. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada…).

9.1. Sap fer una exposició oral.

-C riteris per fer una exposició oral.

13, 26

10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, per a discursos relacionats amb la vida quotidiana, les relacions socials, la vida acadèmica i els mitjans de comunicació, i per a gèneres de text narratius, descriptius, conversacionals, predictius, persuasius, instructius, expositius, argumentatius, periodístics i publicitaris.

10.1. Parla en públic i sap adaptar-se a la situació comunicativa.

9.2. Té en compte els elements que ha d’incloure una presentació oral.

10.2. Sap fer treballs orals en grup.

-L ’entonació, la dicció i el ritme en el llenguatge oral.

- Les metamorfosis, d’Ovidi. -L ectura de clàssics: Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, i El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry.

De viva veu («Posa’t a prova»)

13, 26 De viva veu («Posa’t a prova»)

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió literària

COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i la universal.

13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre, de forma progressivament autònoma, obres literàries de la literatura catalana, castellana i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

13.1. Llegeix una adaptació en prosa de Les metamorfosis d’Ovidi.

13.3. Llegeix mostres de narrativa meravellosa: «La història dels tres germans», «L’illa Encantada», «La rebel·lió de les coses».

-G uillem de Torroella: La Faula.

C11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

16. L’alumne ha de ser capaç de consultar i citar adequadament fonts d’informació variades, per realitzar un treball acadèmic en suport paper o digital sobre un tema del currículum de literatura, adoptant un punt de vista crític i personal i utilitzant les tecnologies de la informació.

16.1. Llegeix clàssics de la literatura universal i en fa una anàlisi literària.

-L ectura de clàssics: Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, i El petit príncep, d’Antoine de SaintExupéry.

C12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

15. L’alumne ha de ser capaç de redactar textos personals d’intenció literària, a partir de models, seguint les convencions del gènere, des d’una perspectiva lúdica i creativa.

15.1. Escriu textos literaris breus a partir de models.

- Nirvana, de Pere Formiguera.

14, 25

13.2. Llegeix la novel·la juvenil Nirvana, de Pere Formiguera.

CONTINGUTS - Les metamorfosis, d’Ovidi.

ACTIVITATS 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24

-N irvana, de Pere Formiguera. -L a narrativa meravellosa. - Les mil i una nits.

-P ere Calders: Invasió subtil i altres contes.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió actitudinal i plurilingüe COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

18.1. Mostra interès per les propostes de lectura i escriptura que se li plantegen.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

19. L’alumne ha de ser capaç de valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees i sentiments i com a eina per a l’aprenentatge col·laboratiu i la regulació de la conducta.

19.1. Participa amb interès en activitats orals.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

-L a narrativa meravellosa.

13, 14, 25, 26

-L a narrativa meravellosa.

13, 14, 25, 26

18.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.

19.2. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NC I E S CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.

CC13. Redacció de textos d’intenció literària.

CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés. CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques. CC7. Elements prosòdics i no verbals. CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.

CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.

Solucionari Pàgina 11

LECTURA 1. dinàmic, autònom, esquiu, solitari 2.

3. El peix Nicolau va anar a una platja que encara no

4.  Un conte és la narració, generalment breu, d’un

fet o d’una sèrie de fets reals, llegendaris o ficticis, amb la intenció d’entretenir, divertir o transmetre un ensenyament moral.

Pàgina 12

5. anònima, de transmissió oral, amb diverses variants 6. Resposta orientativa: quan en Nicolau sortia cap

a la platja i no tornava fins a l’hora de dinar i se submergia amb els peixos; quan pateix els primers símptomes de transformació en peix; quan neda per tots els oceans i els mars del món…

7. a) No és bo estar-se gaire estona a l’aigua.

b) No hem de predir mai possibles desgràcies perquè a vegades es compleixen. c) No ens hem de refiar mai del mar perquè és molt perillós.

a) La sirena té la part superior del cos de forma

humana femenina i la part inferior en forma de peix. b) El centaure té el cap i el pit d’un home i l’altra meitat en forma de cavall. c) El pegàs té forma de cavall alat. d) El minotaure té el cos d’home i el cap de bou. e) El griu té la meitat superior del cos i les potes davanteres d’àliga, i les potes de darrere i la cua de lleó.

9. Una metamorfosi és una transformació, un canvi de forma, aparença o personalitat temporal o definitiva, produït normalment per un encanteri.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 10. a) Borrasca.

b) Tamborinada. c) Tsunami. d) Huracà o cicló.

Pàgina 13

11. a) El peix gros es menja el petit.

b) Qui vulgui peix que es mulli el cul. c) Per un peix no es perd la mar. d) La mar no es mou sense vent. e) Com més mar, més vela. f) Qui s’ha begut la mar, es pot beure l’estany.

12. a) Qui vulgui peix que es mulli el cul.

b) El peix gros es menja el petit. c) La mar no es mou sense vent. d) Qui s’ha begut la mar, es pot beure l’estany. e) Per un peix no es perd la mar. f) Com més mar, més vela.

13.

Resposta oberta.

14.

Resposta oberta.

Pàgina 15

LITERATURA 15. Imaginària, fantasiosa, geografia exòtica, qualitats humanes, presència de dracs, fades…

16. a) La narrativa meravellosa crea un món de fic-

ció en què les lleis naturals són alterades per forces màgiques. b) L’origen de la narrativa meravellosa, el trobem en la literatura popular tradicional i en la mitologia clàssica.

17.  a) Els deu elements de l’illa Encantada descrits

o esmentats en el fragment del conte meravellós La Faula són aquests: el jardí, els arbres, els fruits, les flors, les fulles verdes dels tanys, els ocellets, un rierol, una font, un prat i un palau. b) 1. cultivat; 2. exòtic; 3. paradisíac; 4. solitari; 5. esplendorós; 6. idealitzat c) El narrador contempla la bellesa del jardí, olora el perfum de les flors i sent les veus melodioses dels ocells.

18.

Nom

Adjectiu

Nom

Adjectiu

espècies estranyes

aigua

pura

fruits

madurs

aigua

límpida

flors

fresques

marbre

blanc

flors

perfumades

palau

ric

fulles

verdes

palau

meravellós

veus

melodioses

obra

bella

obra

agradable

ambient alegre alegria

natural

Pàgina 17

19. a) Aquests gossos tenen molta importància per-

què són els dos germans del xeic, que havien estat transformats en llebrers com a càstig per haver intentat matar el germà petit. b) Un cop la donzella Xahrazad ha presentat el protagonista, aquest mateix (el xeic dels gossos) passa a ser el narrador i dirigeix l’explicació al senyor dels genis. c) El viatge és símbol de desgràcia. d) Per posar a prova el germà més jove, la geni, amb un aspecte molt descurat, li demana que es casi amb ella: si el noi ho acceptava, volia dir que no jutjava les persones pel seu aspecte físic. e) El jove va sentir compassió per aquella noia que li demanava matrimoni. f) Els dos germans senten rancúnia quan veuen que el germà petit és feliç amb aquella noia. Per això decideixen matar-lo. g) El personatge que es manifesta venjatiu és el geni. En canvi, el que es manifesta com a benefactor és el xeic. h) La geni aconsegueix les seves dues voluntats demanant a la seva germana que transformi els dos germans en gossos llebrers. i) Aquesta narració és un conte moral que intenta transmetre diverses lliçons. D’una banda, vol demostrar que en aquesta vida no s’ha de sentir enveja ni s’ha de voler el mal a ningú, ja que, després, pot ser que això es giri contra teu i ho acabis pagant. D’altra banda, també vol expressar la moralitat que no s’ha de ser venjatiu amb la resta de la gent i que, per molt que t’hagin fet mal, tu no has de respondre fent-ne encara més.

20. a) llavors b) mentre

c) per tant d) de seguida

e) al cap i a la fi

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 21. Personatges fantàstics com el geni; transformaPàgina 19

Redacció: distribuir les idees en paràgrafs; cohesio nar les oracions. Revisió: vigilar que no hi hagi faltes ortogràfiques; comprovar que el text s’entengui.

22. a) Són objectes inventats per l’home.

Pàgina 23

ció dels germans en gossos.

b) Es dirigeixen cap a la natura, a la muntanya. c) Les lamentacions, preguntes d’actualitat del que estava passant. d) Resposta oberta.

23. 1. Els panys i els interruptors fan vaga, és a dir,

els que estan tancats es neguen a posar-se en marxa i els que estan encesos no es tanquen. 2. Les plomes estilogràfiques aboquen el contingut de tinta al contacte amb el paper o es buiden a les butxaques. 3. Les sabates es descorden soles i causen caigudes. 4. Els rellotges es desfan i en surten engranatges. e) Els encenedors i els llumins fallen tots alhora.

24. Resposta oberta. 25. Resposta oberta. 26.

Resposta oberta.

ODS (2) Resposta orientativa. L’alimentació saludable L’alimentació saludable és un dels temes que s’han anat posant més de moda en els últims temps i la seva presència en els mitjans de comunicació és constant. Però, en què consisteix una alimentació saludable?

31. Consells finals i beneficis d’una alimentació saludable.

32. Resposta oberta. 33. El text que resumeix el nus de la història és el primer.

34. Resposta oberta. Pàgina 25

35. a) No hi ha progressió temàtica.

Pàgina 21

b) Contradicció. c) Barreja d’idees diverses.

TEXTOS FUNCIONALS 27. a) Un conte.

36. El primer paràgraf va de «La Lluna…» a «…mas-

b) Una carta al director. c) Una recepta de cuina. d) Un treball de Socials. e) Una notícia. f) Un poema. g) Un diari personal. h) Un anunci publicitari. i) Una entrada del diccionari. j) Una predicció meteorològica. k) Un debat electoral.

28. Resposta oberta. 29. Planificació: reflexionar per què es vol escriure; definir el tipus de destinatari; cercar informació en diferents tipus de fonts.

30.

sa de la Terra». (Títol: Característiques de la Lluna) El segon paràgraf va de «La Lluna té un moviment…» a «…lluna nova». (Títol: Fases de la Lluna) El tercer paràgraf va de «La Lluna no té atmosfera…» a «…fossilitzada». (Títol: Superfície) El quart paràgraf va de «El 20 de juliol…» a «…els científics analitzen». (Títol: L’home a la Lluna)

37. a) Mart, anomenat de vegades el planeta ver-

mell o roig, és el quart planeta del sistema solar. Aquest astre forma part dels denominats planetes tel·lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra). Té dos satèl·lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma regular.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Pàgina 27

GRAMÀTICA 38. Una oració és una unitat de comunicació amb

sentit complet. L’oració típica consta d’un SN, que fa de subjecte, i un SV, que fa de predicat, units per la relació de concordança en persona i nombre.

39. a) L’àrbitre del partit va amonestar els jugadors

agressius. Acció del subjecte b) El pont romànic és molt estret. Característica c) Els pollancres creixen més de pressa que els roures. Procés d) Els Jocs Olímpics de Barcelona es van celebrar l’any 1992. Esdeveniment e) El gat dorm a la vora del foc. Estat f) L’aigua bull a cent graus. Procés

40. F / V / F / F / V / F 41. a) tu (surts, et convertiràs)

b) jo (estic, tinc, puc aixecar-me) c) vosaltres (patiu, aneu-vos-en) d) nosaltres (sabem, podrem)

42. Han arribat aquests cromos al quiosc del barri.

Li han caigut aquests cromos de la butxaca dels pantalons. M’interessen molt aquests cromos.

Pàgina 29

43. El nucli del predicat és el verb, que manté una

relació de concordança amb el subjecte. Hi ha dos tipus de predicats: el predicat verbal, que té el verb com a element principal, i el predicat no verbal, en què el verb fa d’enllaç entre el subjecte i l’atribut.

44. L’Eva disposa de molts diners. 3

Aquest vaixell navega per tots els mars. 4 El jardiner poda els rosers. 1 M’agraden els espectacles de circ. 2 Ja surt el sol. 6 Aquest ninot és de neu. 7 M’hauries de prestar diners. 5

45. a) Els seus pares li han donat una gran sorpresa. b) Han col·locat els llibres al prestatge.

c) Avui la Magda ha arribat del viatge a París. d) La veïna del cinquè pis és advocada. e) Han arribat molts trens plens de turistes a l’estació de França.

46. a) Aquella història era una mica rocambolesca.

PNV b) Un núvol de gambes fugia cap a la foscor de la mar. PV c) La curiositat del peix Nicolau ha estat insaciable. PNV d) Aquella gruta era profunda i perillosa. PNV e) Cada dia aguantava més hores sota l’aigua. PV f) Els tripulants del vaixell ja l’havien avisat del perill. PV g) Avui la mar sembla encalmada. PNV h) D’aquest arbre, cauen moltes fulles. PV j) L’home havia envellit molt els darrers mesos. PV

47.

a) Els arbres de fulla caduca dominen el paisatge. SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

b) La primavera ho enjoveneix tot. SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona singular

c) El vent i les pluges trenquen l’estabilitat hivernal. SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

d) Les orenetes renoven els seus nius de fang. SN subjecte

SV predicat

concordança: 3a persona plural

Pàgina 31

ORTOGRAFIA 48. Quan va fosquejar, en Nicolau va poder desco-

brir el misteri de la lluna. Es tractava del peix lluna, que s’havia acostat a la platja per menjar-se uns calamars. El peix lluna és ben pla i, quan sura de costat a la superfície de l’aigua, sembla talment el reflex de la lluna. Mentre mirava el curiós peix, va sortir de dins d’una cova un núvol vermellós de gambes petites.

49. Què esperaven d’ell, aquella gent? La vida l’havia tractat molt malament.  Estava disposat a seguir endavant si això li havia de permetre de guanyar-se la

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 vida.  Però de quina classe haurien de ser els serveis que havia de prestar allà? Tot tenia un límit… Hi havia perill.  Què hi havia perdut, ell, al cor del continent negre? Però, també, no era millor allò que qualsevol altra ocupació en alguna de les Costes Brava, Blava o Groga? I si el que l’organització esperava d’ell era evitar el progrés dels negres? Com quedaria amb en Henry?

50. a) Per què no pares de bellugar-te? T’has d’estar

ben quieta. b) Creieu que ens en sortirem?; nosaltres no ho tenim gaire clar.  c) Quan aniràs a la consulta del dentista?… Fa massa que no hi vas. d) —Per quin motiu em sento millor? —es va preguntar el noi. e) Tens alguna idea? A mi no se m’acut res.

Dictat Resposta oberta.

Pàgina 33

màfor. 2. Objectiu que es persegueix aplicant la tècnica del semàfor. 3. Les tres fases o les tres activitats que exigeix la tècnica. 4. Com es pot convertir la tècnica en un hàbit.

4. Semàfor verd ➔ Actuar amb cura i empatia, tenir

una actitud positiva. Semàfor vermell ➔ Aturar-se quan un està sobrepassat per les emocions. Semàfor groc ➔ Contenir el malestar, calmar-se i pensar la millor manera d’actuar.

5. Les emocions són agitacions anímiques intenses que ens empenyen a actuar.

6. reprovació, identificació, costum, nociu, intel·ligent 7. a) Aquest primer pas b) nosaltres (el·líptic) c) models

8. Aquesta tècnica és una competència socioemocional bàsica.

POSA’T A PROVA 1. a) Aprèn a controlar les emocions per atenuar els

Per escrit

2. c) Donar-nos unes pautes que ens ajudin a actuar

De viva veu

conflictes.

adequadament per evitar conflictes.

Notes

3. 1. Persones a qui pot interessar la tècnica del se-

Resposta oberta.

Guia Dolors Monserdà 3r. Mostra. Llengua catalana

Articles inside

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS

Índex de Llengua catalana i literatura

Competències de l’àmbit lingüístic