Guia Dolors Monserdà 4t. Mostra. Llengua catalana by Editorial Barcanova

lLengua a a t c alGUIAna

D’AULA ESO

Programa

Dolors Monserdà

Aquest projecte editorial de l’àmbit lingüístic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Xavier Hernàndez Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Gemma Vadillo Aquesta guia d'aula correspon als continguts del dossier de Llengua catalana 4 (Programa Dolors Monserdà), de Josep Rosell i Lluís Homs. © 2021 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juliol de 2021 ISBN: 978-84-489-5313-3 DL B. 13314-2021 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit lingüístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Llengua catalana i literatura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Unitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23 Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73 Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101

EL PROJECTE DE LLEN UA cATALAN G A » PRESENTACIÓ

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA

» PRESENTACIÓ El nou projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts amb la informació que requereixen en cada moment per interactuar amb l’entorn, per donar-los un sentit d’utilitat transversal que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit lingüístic, de Llengua catalana i literatura, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Educació. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

catalana4 ESO DOS SIER

LLENGUA

ITAL

Llengua

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

cATALANA4 ESO

Programa

Dolors Monserdà

EL PROJECTE DE LLENGUA CATALANA El contingut de la guia està pensat per facilitar la tasca del professorat a l’aula, per això consta dels apartats següents: • • • • • •

La temporització orientativa del contingut del llibre. Una proposta de programació didàctica de cada unitat. Els continguts clau de cada unitat. Les solucions de totes les activitats. La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ). • La indicació de les activitats relacionades amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS, ).

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 4t d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula.

» UNITAT 1

UNITAT 1

HORES LECTIVES

UNITAT 4

HORES LECTIVES

Què és un mite

Quan parla la pell

Literatura

Llengua i societat

Gramàtica

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 7 La resposta a uns quants perquès del món animal

Literatura

Textos funcionals

Gramàtica

Repàs d’ortografia

El cost econòmic del matrimoni infantil

Plató i un ornitorrinc entren en un bar…

Literatura

Resiliència lakota

Textos funcionals

Literatura

Gramàtica

Textos funcionals

Repàs d’ortografia

Gramàtica

Posa’t a prova

Repàs d’ortografia

Repàs d’ortografia Posa’t a prova

UNITAT 3

HORES LECTIVES

«Un ancià i un imbècil» i «Atracció a l’ambient»

Literatura

Gramàtica

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

Projecte 1

UNITAT 6

HORES LECTIVES

Però què dimonis hi faig, aquí?

Literatura

Gramàtica

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

Projecte 2

Posa’t a prova

UNITAT 8

COMPETÈNCIES

HORES LECTIVES

Dimensió comprensió lectora

HORES LECTIVES

UNITAT 2

UNITAT 5

Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions

HORES LECTIVES

2h 1h

Posa’t a prova

Artemisia Gentileschi, l’artista barroca recuperada pel feminisme

Literatura

Gramàtica

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

Projecte 3

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 CO NTINGU TS CLAU DE L ES COM PETÈN CIES

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.

CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.

CC4. Estratègies per a la producció de textos escrits i audiovisuals: l’escriptura i la creació audiovisual com a procés. CC5. Adequació, coherència, cohesió, correcció i presentació. Normes ortogràfiques.

CC19. Pragmàtica. Gèneres de text poètics, teatrals i narratius. Textos explicatius.

CC7. Elements prosòdics i no verbals. CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.

CC21. Lèxic i semàntica. Trets lèxics dels dialectes geogràfics del català.

CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana i universal.

CC22. Morfologia i sintaxi. Trets morfològics dels dialectes geogràfics del català. La predicació verbal: les oracions predicatives i les oracions copulatives. Els verbs transitius i els verbs intransitius. L’accentuació.

CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.

Solucionari Pàgina 10

LECTURA 1. explicatiu. 2. Una aproximació als mites: el mite de Prometeu. 3. És un benefactor de la humanitat.

És un rebel, no té por de desafiar els déus.

4. Progrés tècnic: capacitat de fabricar eines que van permetre treballar millor els conreus, construir habitatges de més qualitat i aprendre a menjar més bé. Progrés intel·lectual: capacitat de fer-se preguntes i de respondre-les a partir de l’observació, els estudis i les comprovacions. 5. El pensament mític va donar respostes imaginatives a preguntes transcendentals com ara l’origen de l’univers o el sentit de l’existència humana. El mite de Prometeu simbolitza el naixement de la intel·ligència humana i la superioritat dels humans respecte a qualsevol altra espècie. Alguns mites constitueixen una mena de codi universal de bon comportament humà i esdevenen exemples o models a imitar.

CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal.

CC20. Fonètica i fonologia. Trets fonètics dels dialectes geogràfics del català.

CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal.

22 CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.

Els mites són el resultat d’una llarga tradició que es va transmetre oralment de generació en generació durant segles.

6. El pensament mític, que es fonamenta en la ima-

11. codi moral ➔ conducta / codi penal ➔ text legal / codi de circulació ➔ norma / codi genètic ➔ sistema / codi de barres ➔ representació gràfica 12. a) El malalt està molt tranquil perquè té fe cega en la cirurgiana. b) La notària dona fe dels acords presos a l’assemblea. c) Per acceptar l’herència, vaig haver de presentar la fe de vida. d) Aquest home no menteix, és digne de fe. e) Es van enfadar amb mi, però t’asseguro que jo anava de bona fe. f) Al principi del llibre hi havia la fe d’errates. 13.

Activitat oral.

14.

Resposta oberta.

Pàgina 13

LITERATURA 15. a) De Catalunya.

ginació, la màgia i la superstició, i el pensament racional, que es basa en criteris racionals i lògics, estudis i comprovacions.

b) A l’illa de Mallorca. c) Amb els parents. d) Amb un arbre arrencat d’on va fer arrels. e) Pateix enyorança.

7. Perquè tenen tots els ingredients d’una sèrie de

16. a) Romanticisme

televisió d’èxit: acció trepidant, amor i guerra, sang i amistat, morts i naixements gloriosos, i tafaneries dels déus. Són històries humanes plenes de sentiments, emocions i aventures.

b) Neoclassicisme c) Realisme

Pàgina 15

8. mite m. mit. Narració meravellosa situada fora del temps històric i protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social.

17. a) Estàtua i gegant.

Pàgina 11

la societat. b) Que essent pobre se sent alliberat. c) La seva creixent generositat amb els necessitats va fer que s’endeutés. Tot plegat, li va tancar les portes de les capes altes de la societat. d) alegria.

9. pinzellades 10. a) cosmos b) cosmos c) caos d) caos

b) Catalunya. c) A la muntanya de Montserrat. d) L’alegria i l’amor.

18. a) El reconeixement i l’accés a les capes altes de

CONTINGUTS

ACTIVITATS

1.1. Comprèn el contingut - El text explicatiu: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, d’un text explicatiu. el pròleg. 9, 17, 18, 19, 20, 23, 26 - El moviment de 1.2. Sap respondre preguntes a partir de la la Renaixença. Dictat lectura d’un text poètic. - Jacint 2, 3, 4 («Posa’t 1.3. Resol qüestions Verdaguer, el a prova») poeta romàntic. relacionades amb passatges determinats - Les varietats d’un text narratiu. dialectals de la llengua.

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

2. L’alumne ha de ser capaç de llegir, comprendre, interpretar i valorar textos escrits propis de la vida acadèmica, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent inferències, determinant l’actitud del parlant i valorant alguns aspectes de la seva forma i el seu contingut.

2.1. Reconeix un text explicatiu.

4. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos escrits i multimèdia, i per a la revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.

4.1. Reconeix els sinònims adequats segons el context d’una paraula polisèmica.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

INDICADORS

1. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar diferents estratègies de comprensió lectora per a la lectura de textos de gènere explicatiu, narratiu i literari.

UNITAT 9

HORES LECTIVES

CRITERIS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

2.2. Reconeix els diversos moviments culturals que predominaven durant la Renaixença a partir de la seva definició.

4.2. Diferencia els significats de diverses paraules polisèmiques.

- El text explicatiu: 1, 15, 16 el pròleg. 5 («Posa’t a - El moviment de prova») la Renaixença.

- La polisèmia. - Les frases fetes i les locucions. - Les varietats dialectals de la llengua.

9, 10, 11, 12, 25, 26, 27, 28, 29 1, 6, 7 («Posa’t a prova»)

4.3. Coneix el significat de determinades frases fetes i locucions. 4.4. Reconeix la varietat geogràfica del català a partir de trets fonètics, morfològics o lèxics.

Pàgina 17

19. a) L’amor que sent per en Manelic. b) És un amor possessiu; en Sebastià veu la Marta com si fos de la seva propietat. 20. a) Era miserable i misteriosa alhora. Se’l compara amb un talp. b) L’amenaça d’una persecució rabiosa, d’un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble. Pàgina 19

LLENGUA I SOCIETAT 21. dialectes geogràfics ➔ geolectes ➔ Varietats de la llengua segons l’espai geogràfic. dialectes temporals ➔ cronolectes ➔ Varietats de la llengua segons les etapes històriques i els grups generacionals. dialectes socials ➔ sociolectes ➔ Varietats de la llengua segons els grups socials i professionals. 22. a) dialecte geogràfic

b) dialecte social d) dialecte generacional

23. F / V / F / V / F / V 24. Dialecte temporal.

Quan Fèlix es va haver acomiadat del filòsof, ell anava per una vall plena d’arbres i de fonts. A la sortida de la vall, va trobar dos homes amb unes grans barbes i els cabells molt llargs, i que anaven vestits pobrament. Fèlix va saludar aquells dos homes, i ells van saludar Fèlix. —Bons senyors —va dir Fèlix—, vosaltres, d’on veniu? De quin orde sou? Ja que, segons les vostres vestimentes, sembla que sou d’algun orde.

Pàgina 21

25. Per als parlants dels dialectes orientals perquè,

com que confonen la a i la e àtones en una vocal neutra i la o i la u àtones en el so de [u] àtona, aquesta norma els ajuda a saber quina vocal han d’escriure en cada cas.

26. Del dialecte nord-occidental ja que utilitza l’article masculí lo. 29

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat. Aquest material el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes:

Llengua

• Avaluacions curriculars: tres propostes en tres nivells de dificultat. • Avaluacions competencials: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç. • Rúbriques i dianes d’avaluació.

catalana4 GUIA D’AULA ESO

ESPAI PERSONAL

Programa

Dolors Monserdà

ACTIVITATS DE REFORÇ LLENGUA CATA LANA 4t ESO Nom ________ ____

____________

UNITAT 1

_______

Grup ________ _ Data ________ _

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuac ió: L’origen de la creació del món en funció de la cosmogonia xinesa Les diferents creences religio ses existents sempre han tingu d’explicar com t el gran repte es va originar el món. Per aques t motiu, van aparè narracions mitol ògiques que ixer diferents miren d’oferir una resposta s’amaguen rere als misteris el procés trans que itori entre el caos i el món tal com Són els mites cosm el coneixem. ogònics. Amb les divergènci es que hi ha entre cada civilització tenen una funció , els mites cosm central: propo ogònics rcionar una visió del món integrador calma espiritual a través del pas a, garantir la de l’estupor a IAL l’enteniment i taris col·le COMPETENC crear signes ident AVALUACIÓctius per a la vida comunitàri ia. 4t ESO NA ALA La cosm CAT LLENGUA ogonia xinesa consta d’un mite que fa referè per mitjà d’un ___ ncia a la creac ou de grans dimen ió del món Grup ______ sions que, quan ____ P’an-Ku ___ _________ havia foscor absol ___hi ___seu. dins ___ ___ a ___ Desp Dat uta, rés ___ ___ tenia d’una incubació Nom ______ dar l’ou que va durar 18.00 _________ ió ___ 0 anys, va esque l’ajud a d’una destral Avaluacamb ri va aconseguir que pugés cap clara de l’ou, ment CIÓ al cel la llum, re que LIFICA el rovel QUA la l va donar lloc a la Terra. D’aquesta mane ra, P’an-Ku s’hav ia quedat amb peus situats a el cap tocan t al cel i amb la Terra. Mentr els e es produïa l’expa nsió de tots dos, migènia impos sibilitava la seva la divinitat priunió. UNITAT 2 : La divinitat va continuació morirhii ha el a cos que tenia vitats que va quedar fragm acti parts les que fes i van entat repar en diferents tir-se per tot el est text planeta i van Llegeix aqu s comprar-le conformar-ne els elements. La uals i com 1 ia digies d’art virt una fotograf de les obr un vídeo o El ‘boom’ ns de mem, un gif, i per milio ble ara un dre ossi ven imp pot sembli rnet, es Encara que la venda ir per Inte de n odu arra repr i r ent om pot teni atat darreram tal que toth en el terque ha escl l’ha convertit nou fenomen tracta d’un Beeple, que s’ha dòlars. Es ta virtual, days, que d’art d’un artis first 5000 d’una obra rydays: The milionària món. És Eve del zat viu més cotit cer artista través de ros. es va fer a milions d’eu i la venda 1 69 202 per de ut ç perquè ven 11 de mar punt d’inflexió ar el passat ha estat un Això va pass dre la esta venda puguin ven Christies. Aqu als perquè subhastes artistes digit els la casa de tots a es obrir les port ha servit per umir-la? ona pot cons pers ol lsev . si qua uella seva obra és el es ven iginal» d’aq unta és: què que tens «l’or La gran preg NFT’s t que acredita sistema dels t de propieta el certifica kchain i el ologia bloc Doncs es ven que existeix és de la tecn AVALUA al d’una cosa fa? A trav digit es tació com CIÓ I CU.RR obra la represen ICULAR Un token és LLENGUA gible token). CA(non -fun TALA hi havia NA 4t ES rent del que O . t mental dife Nom __ al món real amb un esta ha explicat ______ té a veure ià Homs, que ______ r d’art Lluc ______ «Aquest fenomen vingut per a el consulto ______ t digital ha __món l’art», afirm d’ar de __ Avaluaci res _ d’ob Grup __ ara en el ó ___ i la venda fins___ __ NFT __’s _________ cultura dels ___ e que la Data al Via Lliur ______ ___

nitat 3

UES • U

RÚBRIQ ió Dimens Pàgina

sió escri expres ho per

sa80, Po

ors Descript

escrit

Expert ) 4 (100 %

ssoliment Nivell d’a Aprenent 2 (50 %)

Avançat 3 (75 %)

el text amb Planifico generació bona el text Planifico molt bona una ees, una ció amb una d’idees, d’id cció adequada 1. Planifica ord ció sele t d’ac genera s adients del tex les mé cció ació de sele el situ una més jectiu i amb la a de les ativa. iu a l’ob t i una acurad comunic a l’object contex adients zació text i una organit i el con amb zació d’acord organit amb situació a. la ord d’ac ativ comunic la situació a. ativ comunic el text Escric idees el text amb les es Escric es molt ben organitzad ide ió de les zac amb es des. 2. Organitdel text. anitzad i enllaça ben org les idees des. i enllaça

ció 3. Utilitza tors nec dels con . nts pertine

amb Utilitzo els fluïdesa tors per s. connec r oracion enllaça

ió 4. Aplicac tiva ma de la nor fica ortogrà

n ció d’u 5. Utilitza ric. lari vocabu

tenint Escric t presen ció la correc fica ortogrà faltes. i no faig

tació del 6. Presen nera ma text de da. adequa

Pes

4 Sempre

DIANES • Unitat 3 üe

Dimensió actitudinal i pluriling

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Pàgina 89, activitat 20

30 %

Sé explicar què són les el text Escric idees amb les tment suficien zades organit des. i enllaça

amb Utilitzo esa els força fluïd per tors s. connec r oracion enllaça

cultats Tinc difi anitzar per org les idees r i enllaça t. del tex

pocs Utilitzo tors connec xo a s i tendei e oracion escriur s. simple

tenint Escric t presen ció la correc fica i no ortogrà es faltes. faig gair

un Utilitzo lari ric vocabu mostro i i precís de ini ple un dom intaxi. la morfos

Novell 1 (25 %)

el text Planifico cultats, el text amb difi Planifico eració uir gen tot i seg tes. amb la es s pau bàsiqu ió une d’idees anitzac i una org en , tenint senzilla la intenció compte or. ept i el rec

un Utilitzo a lari forç vocabu cís i faig ric i pre ús de la un bon intaxi. morfos

cultats Tinc difi itzar per util tors connec escric i només s. s simple oracion

sense Escric sent tenir pre ció la correc fica ortogrà a faltes. i faig forç

llengües romàniques.

30 %

sense Escric sent tenir pre ció la correc fica i faig ortogrà faltes. moltes

4 3 2

Puc enumerar les diferents llengües romàniques que hi ha.

UNITAT

OPCIÓ

ta t Em cos tar el tex presen edat i no s amb clar element utilitzo que el estètics r. millora puguin

10 %

Puc relacionar totes les frases amb la llengua romànica corresponent.

10 %

QUALIFI

CACIÓ

Activita

10 %

cultats Tinc difi itzar un un per util iat Utilitzo lari var lari vocabu vocabu un ús able i faig i per fer de la accept recte correcte xi. un ús cor intaxi. inta rfos rfos mo mo de la

t to el tex Presen t edat to el tex amb clar nera Presen ma t i hi el i d’una b clareda ns mento Comple elements am zilla. geixo algu b . sen nts afe ents estètics text am pertine elem estètics s. i valuoso

Tinc prou nocions per llegir amb una bona pronúncia algunes de les frases.

10 %

Soc capaç de trobar semblances entre les diferents llengües romàniques.

t 1 – Dim ensió lite Respon rària a les pre guntes següents a) Quins : ideals va implantar l’Escola _________ Mallorqui na a les _________ illes Bal _________ ears? b) Quins ___ models _________ i quins aut _________ ors va seg _________ _________ uir aquest ________ _________ a escola ? _________ c) En què ___ _________ es projec _________ ten les d’aquesta vivències _________ escola? i els sen ________ timents personals _________ dels poe _________ tes _________ _________ _________ Activita _________ t 2 – Dim ___ ________ ensió com Llegeix prensió aquesta lec tora i dim estrofa ensió lite i digue poema: s a quin rària poema pertany Mon cor i qui és estima un l’autor arbre! Mé del més pod s vell que erós que l’ol ivera, el roure, més ver conserva d que el tar de ses full onger, es l’etern i lluita am a primave b les ven ra, tades que com un atupen gegant gue la ribera, rrer. _________ _________ _________ _________ 1 _________ _________ _________ __

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit lingüístic. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.



LITERÀRIA



        

DIMENSIÓ



COMUNICACIÓ ORAL



       EXPRESSIÓ    COMPRENSIÓ ESCRITA  LECTORA

     

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge, però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Llengua catalana i literatura posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1), i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %; l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 %, i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems— com els percentatges que hem atorgat a cada un els podeu moRÚBRIQUES • Unitat 1 dificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat. Dimensió com

Pàgina 14, Posa

prensió lect ora i dimens

ió expressió

-ho per escr

Descriptors

1. Planificació de l’escrit d’aco rd amb la situac ió comunicativa.

Expert 4 (100 %)

Planifico l’escr it amb una molt bona generació d’idees, una selecció acura da de les més adien ts a l’objectiu i el context i una organitzaci ó d’acord amb la situació comunicativa.

it Planifico l’escr amb una bona it amb la gene generació d’ide ració es, d’idees una selecció bàsiques i una organitzaci adequada de ó senzilla, tenin les més adien t en ts compte la inten a l’objectiu ció i el receptor. i el context i una organitzaci ó d’acord amb la situació comunicativa.

2. Organitza ció de Escri c textos les idees del text. Escric texto amb les idees s molt amb les ben organitzad idees es ben organitzad i enllaçades. es i enllaçades. 3. Utilització dels connector s pertinents.

4. Aplicació de la normativa ortogràfica

5. Utilització d’un vocabulari ric.

6. Presentaci ó del text de mane ra adequada.

Utilitzo amb fluïdesa els connectors per enllaçar oraci ons.

Escric tenin t present la correcció ortogràfica i no faig faltes . Utilitzo un vocabulari ric i precís i most ro un domini ple de la morfosintax i.

escrita

Nivell d’assolim ent Avançat Aprenent 3 (75 %) 2 (50 %) Planifico l’escr

Utilitzo amb força fluïdesa els connector s per enllaçar oraci ons.

Escric tenin t present la correcció ortogràfica i no faig gaires faltes . Utilitzo un vocabulari força ric i precís i faig un bon ús de la morfosintax i.

Complemento el Presento el text amb elem ents amb clared text estètics pertin at i hi ents afege ixo alguns i valuosos. elements estèt ics.

Escric texto s amb les idees suficientment organitzades i enllaçades. Utilitzo pocs connectors i tendeixo a escriure oraci ons simples.

Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig força faltes . Utilitzo un vocabulari acceptable i faig un ús correcte de la morfosintax i.

Presento el text amb claredat i d’una mane ra senzilla.

Novell 1 (25 %)

Pes

Planifico l’escr it amb dificultats, tot i seguir unes pautes.

25 %

Tinc dificultats per organitzar i enllaçar les idees del text.

25 %

Tinc dificultats per utilitzar connectors i només escric oracions simpl es. Escric sense tenir present la correcció ortogràfica i faig moltes faltes . Tinc dificultats per utilitzar un vocabulari variat i per fer un ús correcte de la morfosintax i.

Em costa presentar el text amb claredat i no utilitzo elem ents estètics que el puguin millor ar.

15 %

10 %

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Mai), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment hi ha de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

pre 4 Sem

ireb é 3 Ga

DIANES

1 • Unitat

cri essió es sió expr

en tora, dim rensió lec al or ió comp nicació Dimens sió comu i dimen 5 Pàgina

11,

2 1

DIANES

sem pre

De veg ade

• Unita t2

Dimens

Pàgina

Ma i

ió comp

37, activ

rensió

itat 3

lectora

i dimens

4 Sem pre

ió expr essió es cr

ita

2 1

activitat

licar Puc exp retrat què és un ic. psicològ

Llegeixo

el text i l’enten c.

4 Llegeixo un cop el text, tat, per comple var que compro te. és correc

DIANES • Unitat 1

els Identifico ncipals trets pri onista del protag a. tur de la lec

4 Sempre

Dimensió actitudinal i pluriling Pàgina 21, activitat 19

üe

Gairebé sempre

De vegades

Mai

Escric sen se errors ort ogràfics ni grama ticals.

4 3

Identifico cadascun dels textos d’acord amb la seva funció.

t significa Conec el raules de les pa es. utilitzad

4 3

Conec els diferents tipus de textos funcionals que hi ha.

2 1

Entenc el contingut de cada text, tot i ser fragments.

Sé extreu re les meves conclus ions després de llegir el text.

Sé explicar què és un text funcional.

cís a Soc pre tilitzar l’hora d’u el lèxic.

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Ma i

Entenc quina és la funció de cada tipus de text.

Soc pre cís a l’hora d’u tilitzar el lèxic. Respon c a totes les pregu ntes sense du btar. Em res ulta prà ctic escriure l’argume nt a partir de les resposte sa les pregu ntes.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT LINGÜÍSTIC » LLENGUA CATALANA

COMPRENSIÓ LECTORA

DIMENSIONS

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMUNICACIÓ ORAL

LITERÀRIA

ACTITUDINAL I PLURILINGÜE

Competència 1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

Competència 2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretar-ne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

Competència 3. Desenvolupar estratègies de cerca i gestió de la informació per adquirir coneixement.

Competència 4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

Competència 5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

Competència 6. Revisar i corregir el text per millorar-lo i tenir cura de la seva presentació formal.

Competència 7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

Competència 8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

Competència 9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

C10

Competència 10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana, la castellana i la universal.

C11

Competència 11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

C12

Competència 12. Escriure textos literaris per expressar realitats, ficcions i sentiments.

Actitud 1. Adquirir l’hàbit de la lectura com un mitjà per accedir a la informació i al coneixement, i per al gaudi personal; i valorar l’escriptura com un mitjà per estructurar el pensament i comunicar-se amb els altres.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els objectius de desenvolupament sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els objectius de desenvolupament sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no tan sols quant al saber sinó també pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma d’afavorir la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 objectius de desenvolupament sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA E S O 4

LLENGUA I COMUNICACIÓ LECTURA

TEXTOS FUNCIONALS / LLENGUA I SOCIETAT

Què és un mite

La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme; Jacint Verdaguer; Àngel Guimerà; Narcís Oller

Les varietats dialectals de la llengua: dialectes; dialectes geogràfics del català

El cost econòmic del matrimoni infantil

L’època del Modernisme (1890-1911): Joan Maragall; Santiago Rusiñol; Víctor Català

Els textos argumentatius: el debat; què és argumentar; els agents d’un debat

Dos articles de divulgació científica: «Un ancià i un imbècil» i «Atracció a l’ambient»

L’Escola Mallorquina (1900-1936): Miquel Costa i Llobera; Joan Alcover; Maria Antònia Salvà; Bartomeu Rosselló-Pòrcel

LITERATURA

PROJECTE PRIMER TRIMESTRE Quan parla la pell

L’època del Noucentisme (1906-1923): Josep Carner; Josep M. de Sagarra; Josep Pla

Les varietats funcionals de la llengua: registres; varietat estàndard

Plató i un ornitorrinc entren en un bar…

L’època de les avantguardes (1909-1945): J. V. Foix; Joan Salvat-Papasseit

La ressenya i la crítica

Però què dimonis hi faig, aquí?

L’època de la clandestinitat i la resistència (1939-1975): Salvador Espriu; Miquel Martí i Pol; Mercè Rodoreda; Pere Calders

PROJECTE SEGON TRIMESTRE

La resposta a uns quants perquès del món animal

L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2020). Poesia: Maria-Mercè Marçal; Joan Margarit

Els documents administratius: àmbit d’ús i classificació; el llenguatge administratiu; sol·licitud o instància; carta formal

Resiliència lakota

L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2020). Narrativa: Maria Barbal; Jaume Cabré; Quim Monzó

Els documents de l’àmbit laboral: la carta de presentació; el currículum; l’entrevista de feina

Artemisia Gentileschi, l’artista barroca recuperada pel feminisme

L’època de la recuperació i la postmodernitat (1975-2020). Teatre: el teatre durant l’època franquista; l’escena catalana contemporània; Josep M. Benet i Jornet

PROJECTE TERCER TRIMESTRE

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA GRAMÀTICA

REPÀS D’ORTOGRAFIA

AVALUACIÓ POSA'T A PROVA

La predicació verbal: oracions predicatives; verbs transitius; verbs intransitius

L’accentuació

Els inuits no tenen cent paraules per dir neu

La predicació no verbal: oracions copulatives; usos dels verbs ser, estar, haver-hi; predicatius

El diftong i la dièresi

Víctor Català, la primera escriptora catalana supervendes

Els pronoms febles: funcions

L’apòstrof i les contraccions

Elvira Llabrés: «Creiem que el món és nostre, i no, nosaltres som seus»

Organitzem un festival de música Combinacions de pronoms febles

El guionet

Què fem amb l’enciclopèdia?

Les construccions coordinades: copulatives; disjuntives; adversatives

Les vocals

Parlar més d’una llengua, un privilegi en el combat contra el deteriorament cognitiu

Les oracions subordinades substantives: tipus; funcions; l’elisió de preposicions davant que

Les consonants oclusives

Els panells solars amenacen les plantes del desert de Mojave

El centre de terminologia Cercaterm Les oracions subordinades de relatiu: pronoms relatius; oracions de relatiu sense antecedent; oracions de relatiu amb valor de temps, lloc i manera

La essa sorda i la essa sonora

Proves canines per detectar la Covid-19

Les oracions causals, finals, consecutives i comparatives

Les consonants fricatives i africades palatals

El fotoperiodisme d’ahir i el de demà

Les oracions temporals, condicionals i concessives

Les consonants nasals i la ela geminada

El sexe biològic afecta l’expressió i la regulació dels gens

Escape room literari

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA El currículum estableix 105 hores per a la matèria de Llengua catalana i literatura de 4t d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Els tres projectes trimestrals que es presenten estan pensats perquè els alumnes els facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg, per fer la recerca per internet; tanmateix, en aquesta temporització els destinem tres hores per a una preparació i una posterior posada en comú a l’aula. UNITAT 1

UNITAT 4

HORES LECTIVES

Què és un mite

Quan parla la pell

Literatura

Llengua i societat

Gramàtica

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 7

HORES LECTIVES

La resposta a uns quants perquès del món animal

Literatura

Textos funcionals

Gramàtica

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 2

HORES LECTIVES

El cost econòmic del matrimoni infantil

Plató i un ornitorrinc entren en un bar…

Literatura

Resiliència lakota

Textos funcionals

Literatura

2h 2h

UNITAT 5

HORES LECTIVES

UNITAT 8

HORES LECTIVES

Gramàtica

Textos funcionals

Repàs d’ortografia

Gramàtica

Posa’t a prova

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

UNITAT 3

HORES LECTIVES

«Un ancià i un imbècil» i «Atracció a l’ambient»

Literatura

Gramàtica

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

Projecte 1

Posa’t a prova

UNITAT 6

HORES LECTIVES

Però què dimonis hi faig, aquí?

Literatura

Gramàtica

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

Projecte 2

UNITAT 9

HORES LECTIVES

Artemisia Gentileschi, l’artista barroca recuperada pel feminisme

Literatura

Gramàtica

Repàs d’ortografia

Posa’t a prova

Projecte 3

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1 Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió comprensió lectora COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

CONTINGUTS

ACTIVITATS

C1. Obtenir informació, interpretar i valorar el contingut de textos escrits de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics per comprendre’ls.

1. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar diferents estratègies de comprensió lectora per a la lectura de textos de gènere explicatiu, narratiu i literari.

1.1. Comprèn el contingut - El text explicatiu: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, d’un text explicatiu. el pròleg. 9, 17, 18, 19, 20, 23, 26 1.2. Sap respondre - El moviment de preguntes a partir de la la Renaixença. Dictat lectura d’un text poètic. - Jacint 2, 3, 4 («Posa’t 1.3. Resol qüestions Verdaguer, el a prova») relacionades amb poeta romàntic. passatges determinats - Les varietats d’un text narratiu. dialectals de la llengua.

C2. Reconèixer els gèneres de text, l’estructura i el seu format, i interpretarne els trets lèxics i morfosintàctics per comprendre’l.

2.1. Reconeix un text explicatiu.

4.1. Reconeix els sinònims adequats segons el context d’una paraula polisèmica.

2.2. Reconeix els diversos moviments culturals que predominaven durant la Renaixença a partir de la seva definició.

4.2. Diferencia els significats de diverses paraules polisèmiques.

-E l text explicatiu: 1, 15, 16 el pròleg. 5 («Posa’t a - El moviment de prova») la Renaixença.

- La polisèmia. -L es frases fetes i les locucions. -L es varietats dialectals de la llengua.

9, 10, 11, 12, 25, 26, 27, 28, 29 1, 6, 7 («Posa’t a prova»)

4.3. Coneix el significat de determinades frases fetes i locucions. 4.4. Reconeix la varietat geogràfica del català a partir de trets fonètics, morfològics o lèxics.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió expressió escrita COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C4. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa (receptor, intenció) i a partir de la generació d’idees i la seva organització.

5. L’alumne ha de ser capaç d’aplicar progressivament les estratègies necessàries per produir textos adequats, coherents i cohesionats (planificant, textualitzant, revisant i reescrivint), i integrant la reflexió ortogràfica i gramatical en la pràctica i ús de l’escriptura.

5.1. Planifica la redacció de textos diversos.

-E scriure un text explicatiu: planificació.

C5. Escriure textos de tipologia diversa i en diferents formats i suports amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística.

6. L’alumne ha de ser capaç d’escriure textos amb relació a l’àmbit d’ús de la vida acadèmica i a la finalitat que persegueixen (explicatius, narratius, literaris), seguint models.

6.1. Fa que el text tingui coherència i presenta la informació d’una manera clara i ordenada.

-E scriure un text explicatiu: redacció.

14, 15, 17, 18, 19, 20, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42, 43, 44, 45, 46, 47

-L a predicació verbal. -E ls verbs transitius i els verbs intransitius.

6.2. Aplica la normativa ortogràfica i gramatical - L’accentuació. correctament. 6.3. Identifica el predicat verbal. 6.4. Reconeix i utilitza correctament els verbs transitius i els verbs intransitius. 6.5. Sap escriure el text amb correcció ortogràfica i gramatical i amb la presentació formal necessària.

CONTINGUTS

ACTIVITATS Per escrit («Posa’t a prova»)

Dictat 8, 9, Per escrit («Posa’t a prova»)

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió comunicació oral COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

CONTINGUTS

ACTIVITATS

C7. Obtenir informació, interpretar i valorar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i acadèmics, incloent-hi els elements prosòdics i no verbals.

8. L’alumne ha de ser capaç de comprendre, interpretar i valorar textos orals propis de la vida quotidiana, de les relacions socials, de la vida acadèmica, dels mitjans de comunicació, de qualsevol gènere de text estudiat, captant el sentit global, identificant la informació rellevant, extraient informacions concretes, fent. inferències, determinant l’actitud del parlant i valorant alguns aspectes de la seva forma i seu contingut.

8.1. Prepara un dictat i l’escriu correctament.

- L’accentuació.

Dictat

C8. Produir textos orals de tipologia diversa amb adequació, coherència, cohesió i correcció lingüística, emprant-hi els elements prosòdics i no verbals pertinents.

9. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, interpretar i avaluar progressivament la claredat expositiva, l’adequació, coherència i cohesió del contingut de les produccions orals pròpies i alienes, així com els aspectes prosòdics i els elements no verbals (gestos, moviments, mirada...).

9.1. Sap fer una exposició oral.

-C riteris per fer una exposició oral.

C9. Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

10. L’alumne ha de ser capaç d’aprendre a parlar en públic, en situacions formals i informals, de manera individual o en grup, aplicant estratègies de planificació, textualització i avaluació de l’ús oral de la llengua, per a discursos relacionats amb l’àmbit acadèmic i social i per discursos que tenen com a finalitat exposar i argumentar.

10.1. Parla en públic i sap adaptarse a la situació comunicativa.

12. L’alumne ha de ser capaç d’emprar la reflexió gramatical a nivell de la frase i del text per resoldre problemes de comprensió de textos orals i multimèdia, i per a la revisió progressivament autònoma dels textos propis i aliens.

12.1. Escolta els companys amb atenció i respecta les seves opinions.

9.2. Té en compte els gestos, els moviments i la mirada en les seves intervencions orals davant la resta de la classe.

10.2. Sap fer treballs orals individualment.

12.2. Té criteris per valorar les seves intervencions i les dels companys.

-L ’entonació, la dicció i el ritme en el llenguatge oral.

De viva veu («Posa’t a prova»)

-E xplicació davant 13 la classe d’un De viva veu relat mitològic. («Posa’t a prova») - Exposició oral sobre climatologia.

-C riteris per fer una exposició oral. -L ’entonació, la dicció i el ritme en el llenguatge oral.

13 De viva veu («Posa’t a prova»)

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 Dimensió literària COMPETÈNCIES C10. Llegir obres i conèixer els autors i les autores i els períodes més significatius de la literatura catalana i la universal.

C11. Expressar, oralment o per escrit, opinions raonades sobre obres literàries, tot identificant gèneres, i interpretant i valorant els recursos literaris dels textos.

CRITERIS

INDICADORS

13. L’alumne ha de ser capaç de llegir i comprendre de forma autònoma obres literàries de la literatura catalana i universal de tots els temps i de la literatura juvenil, properes als propis gustos i aficions, mostrant interès per la lectura.

13.1. Llegeix un relat de la mitologia clàssica.

14. L’alumne ha de ser capaç de llegir, comprendre i comentar textos representatius dels segles xviii, xix i xx, reconeixent la intenció de l’autor, el tema, els trets propis del gènere al qual pertany i relacionant el seu contingut amb el context sociocultural i literari de l’època, o d’altres èpoques, i expressar la relació existent amb judicis personals raonats.

14.1. Llegeix poemes de Jacint Verdaguer i en fa una anàlisi literària.

13.2. Llegeix mostres de poesia de la Renaixença. 13.3. Llegeix mostres de textos dramàtics i narratius de la Renaixença.

CONTINGUTS -L a mitologia clàssica.

ACTIVITATS 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20

- La Renaixença. -B onaventura Carles Aribau: La Pàtria. -À ngel Guimerà: fragment de Terra baixa. -N arcís Oller: fragment de L’Escanyapobres. -J acint Verdaguer: «Pobresa».

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió actitudinal i plurilingüe COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

CONTINGUTS

18. L’alumne ha de ser capaç de valorar la importància de la lectura i l’escriptura com a eines d’adquisició dels aprenentatges i com a estímul del desenvolupament personal.

18.1. Mostra interès - El text explicatiu. per les propostes -L a literatura de de lectura i escriptura la Renaixença. que se li plantegen.

Actitud 2. Implicar-se activament i reflexiva en interaccions orals amb una actitud dialogant i d’escolta.

19. L’alumne ha de ser capaç de valorar la llengua oral com a instrument d’aprenentatge, com a mitjà per transmetre coneixements, idees i sentiments i com a eina per a l’aprenentatge col·laboratiu i la regulació de la conducta.

19.1. Participa amb interès en activitats orals.

Actitud 3. Manifestar una actitud de respecte i valoració positiva de la diversitat lingüística de l’entorn pròxim i d’arreu.

20. L’alumne ha de ser capaç de reconèixer, conèixer, respectar i valorar la diversitat lingüística d’Europa i del món.

20.1. Coneix els diferents tipus de varietats dialectals d’una llengua.

18.2. Executa les tasques de lectura i escriptura amb correcció.

19.2. Manifesta interès, escolta activa i respecte per les opinions dels altres.

ACTIVITATS 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 15, 16, 17, 18, 19, 20 Per escrit («Posa’t a prova»)

-E ls relats mitològics.

-L es varietats dialectals de la llengua.

21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29

De viva veu («Posa’t -E xposició oral sobre a prova») climatologia.

20.2. Reconeix els principals trets de les varietats geogràfiques del català.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NC I E S CC1. Comprensió literal, interpretativa i valorativa. Idees principals i secundàries.

CC12. Temes i subgèneres literaris. Tòpics.

CC2. Estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura o de la seqüència audiovisual.

CC15. Lectura i escriptura sovintejades sobre temes diversos i en contextos diferents.

CC19. Pragmàtica. Gèneres de text poètics, teatrals i narratius. Textos explicatius.

CC7. Elements prosòdics i no verbals.

CC20. Fonètica i fonologia. Trets fonètics dels dialectes geogràfics del català.

CC8. Textos orals formals i no formals, planificats i no planificats.

CC21. Lèxic i semàntica. Trets lèxics dels dialectes geogràfics del català.

CC9. Períodes literaris i estètics significatius de les literatures catalana i universal.

CC10. Autors i contextos sociohistòrics de les literatures catalana i universal. CC11. Lectura i comprensió de textos: estructura, aspectes formals, recursos estilístics i retòrics.

Solucionari Pàgina 10

LECTURA 1. explicatiu. 2. Una aproximació als mites: el mite de Prometeu. 3. És un benefactor de la humanitat.

És un rebel, no té por de desafiar els déus.

4. Progrés tècnic: capacitat de fabricar eines que van

permetre treballar millor els conreus, construir habitatges de més qualitat i aprendre a menjar més bé. Progrés intel·lectual: capacitat de fer-se preguntes i de respondre-les a partir de l’observació, els estudis i les comprovacions.

5. El pensament mític va donar respostes imagina-

tives a preguntes transcendentals com ara l’origen de l’univers o el sentit de l’existència humana. El mite de Prometeu simbolitza el naixement de la intel·ligència humana i la superioritat dels humans respecte a qualsevol altra espècie. Alguns mites constitueixen una mena de codi universal de bon comportament humà i esdevenen exemples o models a imitar.

CC14. Lectura d’obres de la literatura catalana i universal.

Els mites són el resultat d’una llarga tradició que es va transmetre oralment de generació en generació durant segles.

6. El pensament mític, que es fonamenta en la imaginació, la màgia i la superstició, i el pensament racional, que es basa en criteris racionals i lògics, estudis i comprovacions.

7. Perquè tenen tots els ingredients d’una sèrie de

televisió d’èxit: acció trepidant, amor i guerra, sang i amistat, morts i naixements gloriosos, i tafaneries dels déus. Són històries humanes plenes de sentiments, emocions i aventures.

8. mite m. mit. Narració meravellosa situada fora del

temps històric i protagonitzada per personatges de caràcter diví o heroic que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social.

Pàgina 11

9. pinzellades 10. a) cosmos b) cosmos c) caos d) caos

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 11. codi moral ➔ conducta / codi penal ➔ text legal / codi de circulació ➔ norma / codi genètic ➔ sistema / codi de barres ➔ representació gràfica

12. a) El malalt està molt tranquil perquè té fe cega

en la cirurgiana. b) La notària dona fe dels acords presos a l’assemblea. c) Per acceptar l’herència, vaig haver de presentar la fe de vida. d) Aquest home no menteix, és digne de fe. e) Es van enfadar amb mi, però t’asseguro que jo anava de bona fe. f) Al principi del llibre hi havia la fe d’errates.

13.

Activitat oral.

14.

Resposta oberta.

Pàgina 13

LITERATURA 15. a) De Catalunya.

b) A l’illa de Mallorca. c) Amb els parents. d) Amb un arbre arrencat d’on va fer arrels. e) Pateix enyorança.

16. a) Romanticisme b) Neoclassicisme c) Realisme

Pàgina 15

17. a) Estàtua i gegant.

b) Catalunya. c) A la muntanya de Montserrat. d) L’alegria i l’amor.

18. a) El reconeixement i l’accés a les capes altes de

Pàgina 17

19.

a) L’amor que sent per en Manelic.

b) És un amor possessiu; en Sebastià veu la Marta com si fos de la seva propietat.

20.

a) Era miserable i misteriosa alhora. Se’l

compara amb un talp. b) L’amenaça d’una persecució rabiosa, d’un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble.

Pàgina 19

22. a) dialecte geogràfic

b) dialecte social d) dialecte generacional

23. F / V / F / V / F / V 24. Dialecte temporal.

Pàgina 21

25. Per als parlants dels dialectes orientals perquè,

com que confonen la a i la e àtones en una vocal neutra i la o i la u àtones en el so de [u] àtona, aquesta norma els ajuda a saber quina vocal han d’escriure en cada cas.

26. Del dialecte nord-occidental ja que utilitza l’article masculí lo.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1 27.

2 / 1 / 5 / 3 / 4

28. gat ➔ moix / tip ➔ sadoll / barret ➔ capell / di ners ➔ doblers / nina ➔ nena / menys ➔ manco / idò ➔ i doncs / ca ➔ gos

29. V / NO / V / B / NO / V / B / NO / B Pàgina 23

GRAMÀTICA 30. a) Amb l’esplanadora anivellarem el terreny. ➔

transitiu b) Aquesta maionesa ja ha caducat. ➔ intransitiu c) Un camió avariat impedia el pas. ➔ transitiu d) Vam haver de recular fins a la cruïlla. ➔ intran sitiu e) Aquests arbustos rebrotaran de seguida. ➔ intransitiu f) La manca de professionalitat va indignar els assistents. ➔ transitiu

31. CD / S / S / CD / S / CD / CD / S 32. no admet CD / demana un CD / demana un CD /

no admet CD / no admet CD / demana un CD / no admet CD / demana un CD

33. a) La gent d’aquestes comarques vivia / vivien de l’agricultura i la ramaderia. b) La majoria dels manifestants marxarà / marxaran abans de la cloenda. c) Una colla d’amics volia / volien organitzar una gran festa. d) És un dels ocells que més abunda / abunden als aiguamolls. e) La meitat dels enquestats ha manifestat / han manifestat molt poc entusiasme.

Pàgina 25

34.

a) 1. L’Idris va empentejar en Joaquim. 2. L’Idris va donar una empenta a en Joaquim. b) 1. La mort del noi va impressionar profundament els companys. 2. La mort del noi va causar una forta impressió als companys.

c) 1. La Dàlia va fer una abraçada a la seva mare. 2. La Dàlia va abraçar la seva mare. d) 1. L’obra va despertar l’entusiasme del públic. 2. L’espectacle va entusiasmar el públic.

35.

L’Idris va donar una empenta a en Joaquim.

subjecte

La mort del noi va causar una forta impressió subjecte

als companys.

La Dàlia va fer una abraçada a la seva mare. subjecte V

36. a) CD

b) CD + CI c) CD d) CD + CI

e) CD + CR f) CD g) CD + CR h) CD + CR

i) CD + CI j) CD + CI k) CD l) CD + CR

37. a) La professora ha inculcat la constància als

seus alumnes. b) Els nous propietaris han esmerçat molts diners en la restauració de la casa. c) L’administrador judicial va assabentar els empleats de la fallida de l’empresa. d) El tribunal ha condonat els dos anys de presó als acusats.

Pàgina 27

38. a) A finals de temporada el jugador serà trans-

ferit a un altre equip. b) Els nostres drets han estat vulnerats. c) El manual d’instruccions s’ha traduït del japonès. d) Les màquines de producció es revisen anualment.

39.

a) La mina de carbó del poble va ser clausurada l’any 1986. La mina de carbó del poble es va clausurar l’any 1986. b) El pla urbanístic ha estat aprovat amb deu vots a favor i dos en contra. El pla urbanístic s’ha aprovat amb deu vots a favor i dos en contra. c) La teva elecció serà anul·lada per incompatibilitat de càrrecs públics. La teva elecció s’anul·larà per incompatibilitat de càrrecs públics.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE 40. No necessiten cap complement: plorar, tremo-

lar, bufar, dinar. Necessiten un CR: consistir, relacionar-se, referir-se, derivar. a) Les llengües romàniques deriven del llatí vulgar. b) Quan parlem de crisi ecològica, a què ens referim? c) L’activitat del Sol es relaciona amb els fenòmens elèctrics. d) Una rulot consisteix en una mena de remolc arrossegat per un automòbil. a) Calla i no riguis. b) Han caigut al pou. c) Passa per la botiga. d) Pugin al tren. e) No sap les regles del joc. f) Va marxar sense dir res a ningú.

41.

42.

47. a) Cau pel barranc. / Li pren el pèl. b) En compto deu. / És un déu grec. c) Què voleu que us digui? d) Arribar a fi de mes. / Treballa més. e) Es diu Pol. / És molt tímid. f) Avisa si vens. / Sí que vinc.

Dictat Paraules amb accent gràfic: característica, únic, Monsó, generació, procés, narració, creació. Paraules amb accent diacrític: és, món.

Pàgina 31

POSA’T A PROVA 1. Inuit. 2. és un mite fruit d’una mala praxi lingüística. 3. aglutinen molts morfemes en una sol mot.

Pàgina 29

4. el prejudici de pensar que tothom fa les coses

ORTOGRAFIA 43. a) crui-xi-ment

com les fem els europeus.

b) col-lec-ci-ó c) in-ac-cep-ta-ble d) càr-rec e) as-ses-sori-a f) iar-da g) des-pat-xar

5. Per tancar l’article amb un comentari irònic.

44. Esdrúixols: gràcia, mútua, òliba, clàusula.

b) intransitiu pur c) transitiu d) intransitiu amb complement locatiu

6. a) no verbal b) verbal

7. a) intransitiu de règim

Plans: individu, examen, oliva. Aguts: adob, calaix, futbol, oliver, infern.

45. a) cinquè

b) només c) capgròs d) presó e) néixer f) ciència

46. a) història b) fenòmens c) mamífer d) examen e) palau f) pèrdues

c) no verbal d) verbal

g) recórrer h) victòria i) dipòsit j) verinós k) rètol l) església g) plàcidament h) contraban i) passadís j) cadascun k) eriçó l) simpatia

8. a) Aquesta paraula no és una designació pròpia.

b) Si volguéssim, els podríem escriure amb guió. c) Però no és res més que això, un mite. d) No són tan exòtics com ens pensàvem.

9. més (quantitat) / és (verb ser) / què (relatiu) /

són (3a pers. pl. verb ser) / bé (adverbi que reforça la conjunció o)

Per escrit  ODS (4, 10, 16) Resposta oberta.

De viva veu Resposta oberta.

Guia Dolors Monserdà 4t. Mostra. Llengua catalana

Articles inside

Els objectius de desenvolupament sostenible (ODS

Competències de l’àmbit lingüístic