Dolors Monserdà 2n. Mostra. Llengua catalana by Editorial Barcanova

lLengua a a t c al na

2 ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

UNITAT

LECTURA » Wolfgang (extraordinari) LITERATURA » Les cançons d’amor TEXTOS FUNCIONALS » Els textos funcionals GRAMÀTICA » L’oració ORTOGRAFIA » Vocals en contacte

Preparem la lectura 1. Abans de llegir, doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura i digueu de què deu tractar. 2. Llegiu les definicions del vocabulari i digueu quin verb equival a ‘disminuir, decréixer’, amb quin adjectiu qualifiquem un lloc ‘que està en mal estat i abandonat’ i com diríeu amb una frase que algú o alguna cosa ‘ens exaspera, ens fa perdre la calma’. 3. Responeu oralment: a) Quina persona és més intel·ligent: la que té un coeficient intel·lectual molt alt o la que sap entendre i gestionar millor les emocions i els sentiments propis i dels altres? b) Per què les persones superdotades poden tenir més problemes d’adaptació al món i de relació amb els altres? 4. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquest proverbi àrab: «Qui no comprèn una mirada tampoc no comprendrà una llarga explicació».

LECTURA « UNITAT 1

» LECTURA Wolfgang (extraordinari)

V OC AB U L ARI

banqueta f. Seient per a una sola persona, semblant a un tamboret. sublim adj. Que desperta una gran emoció per la seva altíssima bellesa o per la seva immensa grandesa.

Wolfgang és un noi que té un coeficient intel·lectual de 152, molt per sobre de la mitjana. Per això se sent superior i li costa adaptar-se a un món que és ple «de sota cent» o «d’esponges», tal com ell anomena la gent amb un coeficient inferior a 100. Però Wolfgang no sap gestionar les seves emocions i subestima els sentiments dels altres. El piano i la seva música es convertiran en una obsessió i en un refugi. La vida de Wolfgang rep una forta sotragada quan la seva mare mor de cop, fet que l’obliga a conèixer i a viure amb el seu desconegut pare, el senyor Carles, tal com l’anomena. Tot i que al principi el noi no l’accepta com a pare, al llarg de la novel·la es va adonant que el senyor Carles l’estima malgrat tot, i acaba descobrint que la vàlua de les persones no es pot mesurar només pels tests d’intel·ligència. Entrem a l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten. Es tracta d’una imaginació meva, ho sé. Però sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i la gent m’aplaudeixi i em fotografiï a l’instant. «Un autògraf, Wolfgang?» «Puc fer-me una fotografia amb tu, si us plau? Tota la vida he desitjat aquest moment… tota.» Ens asseiem a les butaques —força ben situats, a sisena fila— i el veig sortir entre aplaudiments a l’escenari. Saluda el públic, s’asseu a la banqueta, posa les mans en forma de núvol i desprèn lleugerament un so… meravellós, sublim, virtuós…

UNITAT 1 » LECTURA De cop, no sé per què però començo a plorar. A llàgrima viva. Sorprenentment, el senyor Carles em passa la mà per l’espatlla i deixo que se m’acosti sense dir-me res. El miro i li retorno un somriure. «Gràcies», li dic. No sé per què ho he dit.

El que he viscut a la sala de concerts ha estat més o menys un somni. Per uns moments, he viatjat amb la disfressa d’astronauta a l’univers, i he sentit que tocava una estrella. En aquesta estrella sento que hi havia la mare. I em deia que aviat estaríem junts i que, per descomptat, no m’oblidava. De cop, la mà del senyor Carles tocant-me l’espatlla m’ha reconfortat. I m’he deixat endur per les notes de la Sonata número 32 de Beethoven mentre sentia que el món era un bon lloc per viure… Per primera vegada en molt de temps he estat feliç. Realment feliç. Fins que, de cop, la música ha anat minvant, han començat a sentir-se els aplaudiments, el so del piano ha desaparegut i la veu del senyor Carles… —Et ve de gust menjar una hamburguesa? —m’ha preguntat tot frívol (o fútil, segons el sinònim que es vulgui utilitzar). Hem seguit caminant pels carrers mentre bufava un vent rúfol (m’entusiasma aquest mot: rúfol). Al cap d’una estona hem entrat en un local rònec. Ens hem assegut en una taula, he demanat una aigua amb gas i m’he quedat una estona callat, com si per uns moments hagués abaixat volgudament la guàrdia. Amb la mare no anàvem mai a aquest tipus de locals lúgubres, penso. En primer lloc, perquè a casa sempre menjàvem ecològic: mongeta tendra, bròquil, enciams de l’hort, patates… I en segon lloc, perquè a la mare li agradava més cuinar a casa que no pas sortir a gastar diners i alimentar-nos de greixos saturats i tartrazines. Continuo pensant, i encara no ho entenc, què li va veure, la mare, al senyor Carles. Té alguna maleïda virtut, aquest home?

VO CAB ULARI

minvar v. intr. Disminuir, decréixer. frívol -a adj. Que es pren amb lleugeresa les qüestions importants de la vida. rúfol -a adj. Desagradable, fred i humit. rònec -ega adj. Abandonat i en mal estat. lúgubre adj. Que provoca una profunda tristesa. greixos saturats. Greixos sòlids a temperatura ambient, considerats perjudicials per a la salut. tartrazina f. Colorant artificial.

LECTURA « UNITAT 1

VOC AB U L ARI

coeficient (intel·lectual) m. Xifra que representa una valoració de la intel·ligència d’una persona. gen m. Cadascun dels petits elements d’un cromosoma que fan que algunes característiques dels pares passin als fills. afalagar v. tr. Demostrar estima a algú amb actituds o paraules amables.

Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona. Tot i que és poc interessant (o gens), i de ben segur que té un coeficient per sota de cent. Només cal veure quines són les seves aficions absurdes: mirar partits de futbol, treballar fent manteniment de calefaccions, beure cerveses, llegir novel·les de ciència-ficció, anar a la platja amb els seus amics incultes… No, potser no és mala persona del tot, però per descomptat hi tinc molt poc a veure. Segur que la majoria dels meus gens venen directament per herència materna. De fet, sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. És clar que cap de les dues arriben, per descomptat, a les quotes de la meva intel·ligència… Encara recordo… recordo un dia que la mare va tornar de xerrar amb el tutor de l’escola i em va dir: «Fill, saps aquest test d’intel·ligència que t’han fet? Ha demostrat que tens una intel·ligència fora del normal, Wolfgang. Una intel·ligència que, si sabem conduir bé, et portarà coses molt bones… extraordinàries, magnífiques». Jo, en aquells moments, em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé. En tot cas, allò que em va dir la mare em va afalagar i vam celebrar-ho inventant-nos junts una cançó. Una veu m’extreu dels meus pensaments. —Ei, Wolfgang? Que ets aquí? La pregunta, absurda, m’obliga a viatjar en el temps. —Psí… —li responc jo. Em quedo observant el senyor Carles, que ara fa un glop de cervesa. O birra, com en diu ell.

UNITAT 1 » LECTURA —Aquest estiu podem aprofitar per fer coses plegats, si vols. Coses que et vinguin de gust… —No ho sé… —Com avui. Oi que t’ho has passat bé? He estat incapaç d’obrir la boca. No sé per què. —Què més t’agradaria fer, Wolfgang? Ja em vas deixar clar que el mar no t’agradava. A part de la música, quines altres aficions tens? —No ho sé. —Va, home, segur que se te n’acudeix alguna. —Voldria viatjar a Júpiter. —Home… Una mica lluny, no? —No —li responc contundent. Em mira amb cara de rap, amb els ulls inflats com dues boles. —Ja… —diu acostant-se un tros d’hamburguesa a la boca—. Vols que anem un dia al planetari? —El planetari és per a nens petits. Les pulsacions del cor se’m comencen a disparar. —I doncs… què me’n dius? Què acostumaves a fer, amb la teva mare? La paraula mare en boca del senyor Carles m’irrita i em treu de polleguera (expressió absurda que ara no em ve de gust analitzar). El normal i corrent torna a insistir-hi. —Digue’m, Wolfgang. Què t’agradaria fer? Em falta l’aire i l’interrompo bruscament. —Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni —li responc contundent. —Com dius? —desconcertat. —Que no seràs mai el meu pare, per molt que ho intentis. —Però… —On eres quan jo era petit i vivia sol amb la meva mare, eh? L’home no diu res. —On eres quan vaig fer el meu primer aniversari, eh? Tampoc diu res. —On eres quan em va caure la primera dent o quan vaig tocar la meva primera peça al piano? O quan em vaig trobar la mare morta a casa? El senyor Carles em mira amb la cara esquerdada en mil bocins. —Et penses que, per ocupar-te quatre dies de mi, a partir d’ara et diré papa? O pare? El senyor Carles, sense saber com encaixar el que li dic, s’aixeca de la cadira i demana el compte ràpidament al cambrer. Llavors, em mira i em diu: —Tens raó, Wolfgang. No hi era. Laia Aguilar: Wolfgang (extraordinari).

VO CAB ULARI

treure de polleguera. Exasperar, fer perdre la calma. bocí m. Tros petit.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

4. Digues com expressa l’autora que el prota-

gonista és un personatge complex i dinàmic. Cerca en el text una frase textual que confirmi cada una de les afirmacions següents:

Comprensió lectora

a) Que Wolfgang és un personatge prepotent.

Dues escenes oposades En una narració, l’escena és l’espai o l’escenari on actuen els personatges. L’ambient que es crea en cada escenari pot afectar l’estat d’ànim dels personatges.

1. Quins espais apareixen en el text de la lectura?

c) Que deixa pas a l’afecte i la tendresa.

Completa el retrat psicològic del personatge amb les paraules adequades:

L’interior d’un planetari. Una hamburgueseria. La sala d’un restaurant. L’interior d’un auditori.

2. Com percep Wolfgang cadascun dels es-

pais, negativament o positivament? Completa la resposta amb aquests adjectius: meravellosa, rònec, sublim, lluminosa, lúgubre, malsà.

L’auditori és una sala

. En canvi,

l’hamburgueseria és un local i

b) Que és un noi desemparat.

, .

3. ¿Creus que el canvi d’escenari té una afectació emocional en l’ànim del protagonista? Justifica breument la teva resposta.

raó • pianista • superdotat • extraordinària món • relacionar-se • emocions emocionar-se • perdonar • familiar • interior encaixar • comprensió • viatge

Wolfgang és un noi i un bon

. Però la seva intel·

ligència l’aïlla del

. Tot passa pel sedàs

, rebutja mostrar les seves emo-

de la

cions i li costa amb els altres. Tot això té a veure amb una situa ció

i personal molt complicada.

començarà a

dins d’aquest

món. Wolfgang viatja a l’ mateix

acaba

disseccionant . És un

Un personatge complex i dinàmic Segons Laia Aguilar, l’autora de la novel·la, «Wolfgang es mostra d’entrada com un personatge prepotent, però té diferents capes. En realitat, és un noi desemparat que evoluciona i deixa pas a la tendresa i la fragilitat».

Quan aprengui a sentir i a

de si les

seves cap a

de si mateix.

6. A qui ha d’arribar a perdonar Wolfgang? Per què l’ha de perdonar?

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

La sinopsi i l’argument La sinopsi és un resum breu i concís dels fets principals d’una història (brief outline). En canvi, l’argument és el resum complet de la trama d’una narració, és a dir, de la disposició i l’ordre dels fets narrats (plot).

7. La introducció de la lectura és més aviat... la sinopsi de la novel·la. l’argument de la novel·la.

8. Escriu una sinopsi del text de la lectura:

a) llenç: b) forca: c) bomba: d) barret: e) farmàcia: f) pit: g) falda:

Els diminutius afectius Els diminutius també poden tenir un sentit afectiu. Per exemple: fill ➝ fillet; petit ➝ petitó.

10. Indica quins dels diminutius següents teParaules i expressions Banqueta, un diminutiu lexicalitzat Els diminutius són paraules derivades que s’han format amb un sufix lèxic que indica petitesa. Per exemple, camí + et ➝ caminet. Però n’hi ha que han esdevingut paraules noves que trobem definides en el diccionari. Són els diminutius lexicalitzats. Així, el mot banqueta ja no designa ‘una banca petita’, sinó un altre objecte: un ‘seient per a una persona, semblant al tamboret’.

9. Digues el nom dels objectes de les imat-

ges. Són diminutius lexicalitzats que deriven dels noms indicats.

nen un matís afectiu: colomí marona muntanyola animaló

carona polsim boirina estanyol

Els sufixos augmentatius Els sufixos augmentatius afegeixen la idea de grandària a una base nominal. Per exemple, casa + -assa ➝ casassa.

11. Forma els noms o els adjectius derivats amb els sufixos augmentatius donats:

a) -às / -assa 1. És un home molt alt i molt gras; és tot un homen . 2. De la gran barca que travessa el riu en diuen barc . b) -ot / -ota 1. El botxí es comporta com una bèstia brutal; és una besti . 2. L’estruç és l’ocell més gran de tots els ocell que existeixen. c) -arro / -arra

1. Treu els dit

del pastís.

2. Té una veu

que se sent de lluny.

PREN LA PARAULA « UNITAT 1

» PREN LA PARAULA Els dotze personatges arquetípics Dels mites i llegendes que explicaven els nostres avantpassats per mirar de comprendre la seva existència, n’han sorgit els dotze personatges arquetípics. Es tracta de diferents tipus humans amb uns patrons de conducta i unes motivacions recurrents i que han esdevingut models universals.  Què

hem de fer?

Per parelles, feu les tasques següents: a) S eleccioneu una narració, un còmic o una pel·lícula que us hagi agradat especialment. b) A nalitzeu els personatges principals i observeu quins personatges arquetípics s’hi desenvolupen. c) F eu una exposició oral d’acord amb la personalitat de cada personatge arquetípic.

Com ho hem de fer?

L’innocent

L’individu corrent

Objectiu: ser feliç

Objectiu: pertànyer al món

Defecte: excés de confiança

Defecte: manca de personalitat

Qualitat: mentalitat oberta

Qualitat: realista pragmàtic

L’heroi

El curador

Objectiu: millorar el món

Objectiu: ajudar els altres

Defecte: necessitat de conflicte

Defecte: sacrifici de la vida

Qualitat: coratge

Qualitat: compassió

L’explorador

El rebel

Objectiu: viure plenament

Objectiu: canviar el món

Defecte: vagabunderia

Defecte: revenja violenta

Qualitat: autonomia

Qualitat: llibertat radical

L’amant

El creador

Objectiu: ser afectuós

Objectiu: realitzar una visió

Defecte: voler agradar

Defecte: perfeccionisme

Qualitat: passió generosa

Qualitat: imaginació creativa

El plaga

El savi

Cal que seguiu els passos següents: a) I dentifiqueu les fitxes dels personatges arquetípics corresponents, que teniu en la infografia. b) C ompareu els personatges de la història amb les fitxes dels arquetips i identifiqueu les coincidències i les variacions. c) E laboreu un guió per a l’exposició oral i, si escau, busqueu imatges il· lustratives per acompanyar-lo.

Objectiu: gaudir divertint-se

Objectiu: trobar la veritat

Defecte: frivolitat

Defecte: manca d’acció

Qualitat: alegria i humor

Qualitat: saviesa

El màgic

El governant

Objectiu: transformar la realitat

Objectiu: procurar prosperitat

Defecte: egoisme i vanitat

Defecte: autoritarisme

Qualitat: cerca de solucions

Qualitat: lideratge

UNITAT 1 » POSA-HO PER ESCRIT

» POSA-HO PER ESCRIT Què és el que t’espera? «He viatjat amb la disfressa d’astronauta a l’univers, i he sentit que tocava una estrella», diu Wolfgang. El personatge està tan fascinat pels astres celestes que fins i tot voldria viatjar a Júpiter. ¿És veritat que podem llegir en els astres el nostre futur? ¿És cert que influeixen en el nostre caràcter? Hi ha persones que s’ho creuen i n’hi ha que, si més no, s’interessen per l’horòscop i la seva carta astral. Et proposem que interpretis el paper d’un astròleg i facis una predicció de futur a un company o una companya.  Què

hem de fer?

Pots fer una d’aquestes dues tasques o totes dues: a) A partir de les informacions donades en el fragment del text de la lectura, tria un signe del zodíac que escaigui a Wolfgang i especula com serà el seu futur immediat i què li espera segons l’horòscop. a) F es una predicció de futur per a l’any vinent a un company o una companya de classe d’acord amb el seu signe de l’horòscop.  Com

ho hem de fer?

Un cop tinguis tota la informació necessària, compon el teu escrit de manera que presenti aquestes parts: a) L a predicció general de l’any vinent. b) L es prediccions relacionades amb els sentiments, la trajectòria escolar i la salut. c) L a influència dels planetes. d) E ls consells de l’astròleg o l’astròloga. Finalment, intercanvia les prediccions amb el teu company o companya i comenteu-les. Trobareu un model de predicció de futur en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

POSA-HO PER ESCRIT « UNITAT 1

Predicció de l’any vinent

El sentiments, l’escola i la salut

La influència dels planetes

Els meus consells

UNITAT 1 » LITERATURA

» LITERATURA 1. Les cançons d’amor Els escriptors de tots els temps, i especialment els poetes, han tractat el tema de l’amor en les seves obres. No és estrany: la necessitat d’estimar i ser estimats és tan forta que impregna els nostres pensaments i la nostra creativitat. En aquest apartat veurem tres maneres diferents de tractar la temàtica amorosa en l’àmbit poètic: l’amor cortès dels trobadors, l’amor incert d’Ausiàs March i l’amor sensual de Joan Salvat-Papasseit.

1.1. Els trobadors: l’amor cortès Castells i palaus, trobadors i joglars Als segles xii i xiii, els nobles vivien en castells i palaus. La família i tots els hostes del rei o del comte formaven la seva cort. En aquestes corts medievals va sorgir una cultura singular caracteritzada per la cortesia (demostració d’educació, amabilitat i respecte) i la gentilesa (tracte delicat i afectuós), que es va manifestar sobretot a través de la poesia i la música. Els trobadors eren els compositors de la lletra i la música de les cançons i els joglars n’eren els intèrprets: les cantaven a les festes que els nobles feien als seus palaus i als certàmens literaris i musicals (Jocs Florals o de la Gaia Ciència). Els trobadors i els joglars utilitzaven normalment la llengua occitana.

Un amor delicat, la fina amor Els trobadors van ser els creadors d’un gènere literari anomenat cançó de l’amor cortès o de la fina amor, que es basa en el desig que manifesta el trobador envers la dama de la cort. La dama hi és descrita com una senyora excel·lent: superior a qualsevol altra do na en bellesa, tracte i poder. L’enamorat se situa en la posició de suplicant i prega a la seva senyora que correspongui al seu amor.

RE CO RDA Les cançons dels trobadors anaven dirigides a una dama ideal, bella i noble que sovint designaven amb un simple senyal (un nom fals). El trobador es considerava el seu vassall i, com a tal, li confessava admiració, amor i fidelitat.

Miniatura medieval en què uns joglars toquen el rebab i el llaüt.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

Com aquell que baixa la branca

Els trobadors: l’amor cortès 12. Relaciona les explicacions següents amb els trobadors (T) i els joglars (J):

Intèrprets de composicions poeticomusi cals durant l’època medieval. Solien acompanyar el seu cant o recitat amb un instrument. La seva funció principal era distreure l’audiència. Creadors de composicions poètiques i musicals en llengua occitana durant l’època medieval. Els seus poemes no es destinaven a la lectura, sinó que es recitaven a les corts i als castells. Eren molt valorats per la societat.

13. La cançó d’amor cortès canta un amor difí-

cil, sovint no correspost. Quina és la relació social entre l’enamorat (el trobador) i l’estimada (la dona a qui va dirigit el poema)? Completa la resposta amb les paraules següents: vassall • comte • cort • rang • rei • dama casada • trobador • socials • dona • poema

L’enamorat és un persona de és la

, és a dir, una inferior, i l’estimada

de la

del

o del

a grups

, és a dir, la dona . Pertanyen, doncs, diferents. A més, la

a qui declara amor el és una dona

14. Guillem de Cabestany (1188-1212) és un

dels trobadors catalans més reconeguts. En el versos següents explica el gran dolor que li produeix haver-se enamorat de la dama més bella. Llegeix-los i completa el comentari amb les paraules adequades.

Com aquell que baixa la branca i pren la més gentil de les flors, jo he escollit en alt boscatge, entre totes, la dama més bella. Amb la dolça mirada, els seus ulls m’han fet amant feliç i fidel. Ella és tan gentil que el seu amor fa que no en pugui desitjar cap altra. Un gran favor em farà si, per pietat, malgrat la seva excel·lència, m’acull; així podré mostrar-li el dolor que ha infós en el meu cor. Ella m’ha donat Amor i Tristesa perquè ha fet que m’enamori de la millor.

Guillem de Cabestany (text adaptat).

En aquesta cançó d’amor

, el tro-

bador atribueix a la

tres qualitats: la

(vers 4), la (vers 7) i l’

(vers 10).

Per una altra part, expressa el seu estat d’enamorament amb dos contradictoris: el de 6) i el de

(vers (vers 11). En els dos últims

versos, justifica aquesta paradoxa pel fet d’haver-se de la

de la millor, és a dir, més perfecta. I és que val a dir

que el

no parla d’una relació

entre iguals perquè espera que la faci «un gran

per pietat», és a dir,

que el compadeixi; en definitiva, que li faci cas, malgrat que ella sigui una

i ell el seu

UNITAT 1 » LITERATURA 1.2. Ausiàs March: l’amor incert Ausiàs March (1400-1459) és el poeta més important de la literatura catalana de l’època medieval. La seva obra representa un gran canvi respecte a la creació trobadoresca, ja que els poemes d’Ausiàs March no manifesten el desig per una dama excel·lent a la qual el poeta ha de suplicar un gest favorable, sinó que expressen reflexions profundes sobre la manera com ell creu que han de viure l’amor dues persones de característiques semblants. El poeta, doncs, ja no es considera el vassall d’una dama.

L’amor sensual i l’amor honest Per Ausiàs March, l’amor és un problema moral, és a dir, una qüestió que, segons com es visqui, pot dignificar la persona o, al contrari, la pot pervertir. Pel poeta, doncs, l’amor és un motiu de preocupació i d’incertesa. Ausiàs March viu intensament la pugna entre un amor sensual i un amor espiritual (que ell sovint anomena amor honest). Ell aspira a compartir un amor honest amb la persona estimada, però sovint se sent culpable de rendir-se al seu instint i abraçar un amor sensual. Així, March reflecteix sovint el conflicte interior entre aquests dos tipus d’amor en els seus poemes.

1.3. Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta de principis del segle xx. Pel seu estil innovador i la seva voluntat d’exploració, se’l sol incloure dins el moviment d’avantguarda, encara que també va estar marcat per la influència de la poesia popular o d’autors més tradicionals com ara Joan Maragall. La poesia de Salvat-Papasseit se centra sobretot en l’expressió de les seves experiències personals, entre les quals destaca la vivència de l’amor. La temàtica amorosa és predominant en una obra en què els sentiments, la sensualitat i el plaer hi són representats d’una manera intensa i sincera. Llibres de Salvat-Papasseit com L’irradiador del port i les gavines, La gesta del estels i, sobretot, El poema de la rosa als llavis contenen alguns dels poemes amorosos més apassionats i punyents de la nostra literatura.

Trobada del príncep Carles de Viana amb el poeta Ausiàs March, segons un gravat de Rigalt i Roca del segle xix.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

«Dona’m la mà» és una

Ausiàs March: l’amor incert 15. Com entén l’amor Ausiàs March? Completa la resposta amb aquestes paraules:

d’amor. El po-

eta demana a l’

que se li acosti cada

cop més fins a arribar al «

d’amar». La relació

dels vora del

es produeix mentre passegen a la . Els elements del

—les palmeres, les

dignificar • pervertir • sensual moral • persona • honest

ren un

i el sol— configu idíl·lic que estimula els senti-

ments dels protagonistes; el poeta, doncs, recorre Per Ausiàs March, l’amor constitueix un problema

perquè pot

(si viu un amor

o la pot

literari del locus amoenus, que con-

sisteix a descriure un indret )

que afa-

voreix la relació amorosa.

(si únicament

s’interessa per l’amor

Joan Salvat-Papasseit: l’amor sensual 16. Llegeix «Dona’m la mà», de Salvat-Papas-

seit, i completa el comentari amb aquests mots: joc • requesta • estimada • mar • gavines amants • paisatge • espai • tòpic • deliciós

17.

Accedeix al web La paret de les auques (en tens un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat) i cerca-hi les auques dedicades als trobadors, a Ausiàs March i a Joan Salvat-Papasseit. Després selecciona un parell de rodolins de cada auca, copia’ls i il·lustra’ls amb un dibuix o una fotografia. Per exemple:

Dona’m la mà Dona’m la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu ens portaran la salabror que amara, a l’amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d’amar. Dona’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant; tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant. Joan Salvat-Papasseit: L’irradiador del port i les gavines.

A nobles i cortesans, destinaven els seus cants. (Els trobadors)

Ens relata amb el seu cant el neguit, viu i angoixant. (Ausiàs March)

UNITAT 1 » TEXTOS FUNCIONALS

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos funcionals Els textos funcionals són aquells que construïm, oralment o per escrit, perquè tinguin una funció pràctica més o menys immediata, com ara descriure una persona, informar d’un accident, explicar una malaltia o opinar d’una qüestió controvertida. Segons el propòsit comunicatiu, fem servir un o altre dels tipus de text funcional següents: ELS TIPUS DE TEXTOS FUNCIONALS 1. TEXT DESCRIPTIU Expressa les característiques que ens permeten identificar i conèixer persones, animals, llocs o objectes. © CCMA

2. TEXT INFORMATIU Dona a conèixer les notícies a través dels mitjans audiovisuals (ràdio, televisió) i escrits (premsa en paper o digital). 3. TEXT EXPLICATIU O EXPOSITIU Exposa una matèria científica, social, cultural o artística perquè la gent l’entengui i la conegui.

La informació del temps és un exemple típic de text predictiu.

4. TEXT ARGUMENTATIU Formula raonaments basats en arguments per afermar o refutar una idea o una opinió. 5. TEXT INSTRUCTIU Ensenya els passos que cal seguir per elaborar un producte o bé dona uns consells per realitzar correctament una acció. 6. TEXT PREDICTIU Anuncia uns esdeveniments que se suposa que passaran en el futur a partir d’uns indicis o senyals que s’han observat. 7. TEXT ADMINISTRATIU Facilita la comunicació amb els organismes polítics, socials o econòmics. 8. TEXT PUBLICITARI O PROPAGANDÍSTIC Promociona determinats productes per induir la població a consumir-los. 9. TEXT LITERARI O RETÒRIC Juga amb el llenguatge i els recursos narratius amb l’objectiu de crear una emoció estètica. 10. TEXT CONVERSACIONAL Estableix i manté la comunicació amb les persones del nostre entorn.

Els organismes públics utilitzen textos administratius per comunicar-se amb la ciutadania.

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 1

» ACTIVITATS

j) Una persona vol escriure un poema per participar en un concurs literari. ➝

Els textos funcionals 18. Indica a quin tipus de text funcional correspon cada una de les situacions comunicatives següents: a) Una persona ha perdut un collaret valuós i vol anar a l’oficina d’objectes perduts per demanar si algú l’ha trobat.

19.

Llegeix aquests textos i digues de quin tipus és cada un: a)

➝ b)

➝ d) Una persona vol convèncer la seva companya que li convé fer-se una assegurança de vida. ➝ e) Un xef ha de dirigir un grup de tres cuiners en l’elaboració d’un menú de degustació d’un nou restaurant. ➝ f) Un meteoròleg ha de fer el pronòstic del temps que farà el mes de juliol a la Costa Brava. ➝ g) Una persona ha d’omplir un imprès que li han donat a l’oficina d’una escola per tal de demanar una beca. ➝ h) Una persona ha de preparar una campanya per fer conèixer una gamma de productes nous. ➝ i) Dues persones entaulen un diàleg sobre qüestions banals mentre esperen l’ascensor. ➝

Ara, 8 d’octubre de 2020

Un ‘gigaincendi’ de la grandària de quatre comarques catalanes crema Califòrnia

➝ b) Una persona ha presenciat un accident i li truquen d’una emissora de ràdio perquè expliqui què ha passat. ➝ c) Una professora vol fer conèixer als seus alumnes la llei de la gravitació universal perquè l’entenguin.

Es fa un petit sot a terra i s’hi posa la llavor.

➝ c) LA PREVISIÓ Avui els núvols seran força espessos a la costa central, però gairebé no plourà.

➝ d)

La sintaxi estudia les relacions o funcions dels mots en l’oració.

➝ e)

És un animal d’aspecte àgil i robust, amb el coll llarg i musculat. ➝

➝ g)

—Has vist com plou, avui? —Sí, hem fet bé d’agafar el paraigua. ➝

UNITAT 1 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA 1. L’oració 1.1. Paraules, sintagmes i oracions

E XE M P LE S

Una paraula és la unitat significativa que ens permet formar estructures més àmplies i complexes com són els sintagmes i les oracions. Un sintagma és un conjunt de paraules que s’organitzen al voltant d’una categoria lèxica que fa de nucli. Aquesta categoria nuclear és la que dona nom al sintagma: un

carrer

empedrat

N sintagma nominal

molt

fosc

la finestra

V sintagma verbal

força

Adj sintagma adjectival

obren

sovint

sense

Adv

Prep

sintagma adverbial

energia

Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh.

SN subjecte

SV predicat

En general, una oració consta de subjecte i predicat. El subjecte és un sintagma nominal que designa l’element del qual s’afirma o es nega una acció, un procés o un estat. I el predicat és un sintagma verbal que afirma o nega una acció (1), un procés (2) o un estat (3) del subjecte: (1) El gat dels veïns ha esgarrapat el meu gos. SN subjecte

SV predicat

(2) La humitat rovella les baranes de ferro.

SN subjecte

SV predicat

(3) L’aigua d’aquesta font no és potable.

SN subjecte

Oració: Els tigres de Bengala habiten especialment l’Índia i Bangladesh.

RE CO RDA Una paraula tota sola pot formar un sintagma: Girona creix. SN

Cauen pedres.

RE CO RDA Quan un sintagma té més d’una paraula, sol constar d’especificador (esp), nucli i complement (CN o CV): Les plantes primerenques esp ja

nucli tenen

esp nucli

concordança: 3a persona plural

1.2. El subjecte i el predicat

Sintagma: els tigres de Bengala.

sintagma preposicional

Una oració és una unitat de sentit i d’entonació que consta d’un sintagma nominal que fa de subjecte i un sintagma verbal que fa de predicat. Aquests sintagmes estan units per la relació de concordança de persona (primera, segona o tercera) i nombre (singular o plural) entre el nucli del subjecte i el verb:

Paraula: tigre.

SV predicat

CN flors. CV

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1 R EC O R D A Quan el verb queda sobreentès, parlem de subjecte el·líptic:

Hi ha oracions que no tenen subjecte o bé tenen un subjecte indefinit. Són les oracions impersonals. Poden fer referència a fenòmens meteorològics (1) o es poden construir amb el verb haver-hi (2) o amb el pronom es + verb no transitiu (3):

Demà anirem al teatre.

(1) Plou. Clareja. Fa fred. (2) En aquest paràgraf hi ha tres faltes d’ortografia. (3) Per aquesta carretera es corre massa.

SV predicat

La terminació verbal -em (anirem) ens indica que el subjecte és nosaltres.

» ACTIVITATS Paraules, sintagmes i oracions 20. Subratlla el nucli d’aquests sintagmes i di-

➝ b) una campanya contra la crisi climàtica ➝ c) dins una cova fosca ➝ d) embolicaven l’entrepà amb paper de diari ➝ e) molt lentament ➝

21. Per formar oracions, els verbs solen re-

querir un o més elements perquè participin de la situació que expressen. Per exemple, l’acció de regalar necessita tres arguments:

telefonar

agradar

2. obligar

gues de quina classe és cada un: nominal, verbal, adjectival, adverbial o preposicional. a) força content dels resultats obtinguts

El subjecte i el predicat 22. Subratlla el verb i encercla el sintagma que fa de subjecte en les oracions següents:

a) Aquest fred matarà tots els cirerers. b) L’any passat va caure un llamp al campanar. c) La memòria de vegades ens enganya. d) Falten dos minuts per a les dotze. e) No us arribaran pas els diners per a tot!

23. Analitza les oracions seguint el model: Aquesta placa solar només escalfarà l’aigua. esp nucli CN

SN subjecte

esp

nucli

SV predicat

a) L’escala mecànica arriba al primer pis.

2. Què regala? 1. Qui regala?

regalar 3. A qui ho regala?

Seguint aquest model, completa els esquemes següents: 1.

queixar-se

b) Tanta pedanteria ofèn la gent senzilla.

UNITAT 1 » GRAMÀTICA 1.3. L’oració simple i l’oració composta Una oració simple és una unitat de comunicació autònoma que no depèn de cap altra i que conté un sol verb. Una oració composta és una unitat de comunicació que consta de dues o més oracions i, per tant, conté dos o més verbs. L’oració composta pot ser-ho per coordinació de dues o més oracions o bé per inserció d’una oració dins d’una altra.

L’oració composta per coordinació Diem que una oració és composta per coordinació quan està formada per dues oracions coordinades, és a dir, dues oracions unides per una conjunció que estableix una relació d’equivalència (cap de les dues no està per sobre de l’altra): Els préssecs eren dolços, però les taronges eren un pèl àcides.

oració 1

oració 2

oració composta per coordinació

P E R SAB E R- NE M É S

L’oració composta per inserció Diem que una oració és composta per inserció quan dins d’una oració principal hi ha inserida una oració subordinada que ocupa el lloc d’un dels constituents de l’oració principal. Les oracions subordinades es classifiquen en:

Les oracions subordinades poden fer la funció de subjecte de l’oració principal o bé de complement del verb o de complement d’un nom.

•O racions substantives. Ocupen la posició d’un sintagma nominal: proclamar-se campió del món de motociclisme.

En Marc ha aconseguit

oració substantiva

el campionat del món de motociclisme.

•O racions adjectives. Ocupen la posició d’un sintagma adjectival: que es nodreixen de grans Els ocells

oració adjectiva

granívors

tenen el bec cònic i curt.

SAdj

•O racions adverbials. Ocupen la posició d’un sintagma adverbial o preposicional: Mentre feia gasolina, oració adverbial

Mentrestant, SAdv

li van prendre el mòbil.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

26. Suratlla els verbs que apareixen en les ora-

L’oració simple i l’oració composta 24. Subratlla els verbs de les

Entrem dins l’auditori i veig un munt de flaixos que m’envolten. 1 Entrem dins l’auditori 2i veig un munt de flaixos 3que m’envolten.

oracions següents i assenyala si són simples (S) o compostes (C): a) Aquell dia la Fàtima estava especialment alegre. ➝ b) Quan una porta es tanca, sempre se n’obre una altra. ➝ c) El gos portava una placa al collar amb el número de telèfon del seu propietari. ➝ d) L’amor és com una llar de foc, que comença sempre amb una flama. ➝ e) Tothom l’havia vist, però ningú sabia qui era. ➝ f) Aquesta música ens acompanyarà tota la vida. ➝

25. Forma oracions compostes amb un element de la primera llista i un de la segona, d’acord amb el sentit i la funció sintàctica donades: a) M’agrada [Subjecte] b) Ja tinc el llibre [C del nom] c) L’Èric diu [C del verb] d) Em molesta molt [Subjecte] e) Les anàlisis han confirmat [C del verb] 1. que ja és massa tard. 2. que no em diguin pel meu nom. 3. que el malalt pateix una infecció bacteriana. 4. que a la nit faci fred. 5. que em vas encarregar.

cions compostes i divideix-les en els fragments oracionals que les integren. Per exemple:

a) Sempre he anhelat que arribi un dia en què sigui jo el protagonista i tota la gent m’aplaudeixi. b) Penso una mica i arribo a la conclusió que potser no és mala persona. c) Sempre he pensat que la mare era intel·ligent, i que alhora aquesta intel·ligència li venia de l’àvia. d) Jo em preguntava per què deia que la intel·ligència s’havia de conduir bé. e) Per molt que t’hi esforcis no aconseguiràs mai que m’il·lusioni i vulgui venir amb vosaltres de viatge.

27. Substitueix els sintagmes subratllats per oracions subordinades. Després digues quines són substantives (S), quines adjectives (Adj) i quines adverbials (Adv). Per exemple:

El personal de la fàbrica demanava un augment de sou del tres per cent. El personal de la fàbrica demanava que els apugessin el sou un tres per cent. ➝ S a) La tripulació del vaixell els desitja una travessia agradable.

. ➝ b) L’aire provinent del mar és molt humit. .➝ c) La criatura nounada es dirà Abril. .➝ d) Els jugadors prefereixen un professional com a àrbitre del partit.

. ➝

UNITAT 1 » ORTOGRAFIA

» ORTOGRAFIA 1. Vocals en contacte Quan una paraula acabada en vocal va seguida d’una altra paraula que comença també per vocal, es poden produir tres fenòmens: • El hiat, quan les dues vocals es pronuncien separadament: camí ample. • La sinalefa, quan es pronuncien agrupades: no hi aneu. • L’elisió, quan se’n suprimeix una: quina hora.

1.1. El hiat Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les vocals en contacte en síl·labes diferents. El hiat es dona en els casos següents: Quan les dues vocals pertanyen a síl·labes tòniques

T T demà obren ➝ de - mà - o - bren

T T cançó ètnica ➝ can - çó - èt - ni - ca

hiat

Quan les dues vocals no poden formar diftong

n’hi ha dos ➝ n’hi - ha - dos

com ho has fet? ➝ co - mho - has - fet?

hiat

1.2. La sinalefa Fem una sinalefa quan pronunciem les dues vocals en contacte agrupades i fem un diftong creixent (DC) o decreixent (DD): hi ha pols ➝ hiha - pols

no hi veu ➝ nohi - veu

1.3. L’elisió

me ha fet mal ➝ m’ha fet mal

Generalment, l’elisió consisteix a suprimir (elidir) la vocal neutra [ə] (la a i la e àtones) en contacte amb una altra vocal:

una illa ➝ una illa

[ə]

En les sinalefes, la o es comporta (en català central) com si fos una u: no ho entenc ➝ no - huen - tenc DC

Fem una elisió quan suprimim, en la pronunciació o en l’escriptura, una de les dues vocals en contacte: mà esquerra ➝ mà esquerra

RE CO RDA

no el veig ➝ no el veig [ə]

no ho facis ➝ nohu - fa - cis DD

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

c) Fem una

quan suprimim, en la

pronunciació o en l’

una de les dues vocals en

El hiat, la sinalefa i l’elisió 28. Llegeix les seqüències següents i asse-

31. Indica les sinalefes que es produeixen en

nyala si el resultat del contacte vocàlic és un hiat (H), una sinalefa (S) o una elisió (E):

les seqüències següents i, després, digues quantes síl·labes en resulten. Per exemple: no hi ha temps = 3 síl·labes

a) racó íntim ➝

a) qui ho diu? ➝

No ho sé.

b) el bo i millor ➝

b) que hi és? ➝

c) ve amb mi ➝

c) aneu entrant ➝

d) no el veig ➝ e) no ho sé ➝

d) ho intentaré ➝

f) demà hi serà ➝

e) cosir un botó ➝

g) camí ample ➝

f) no ho entenc ➝

h) fer el bé ➝

g) mira-ho! ➝

i) qui és ell? ➝

29. Indica ara si els contactes entre les vocals

subratllades en aquestes oracions són un hiat (H), una sinalefa (S) o una elisió (E):

b) Seu aquí! I estigues quiet! ➝

i) no ho vol ➝ j) un so hispà ➝

32. Si només escrivíssim les lletres que pro-

a) Ja han passat més de cinquanta anys. ➝

h) demà hi serà ➝

c) És un jardí ample i ben arranjat. ➝

nunciem, faríem seqüències com les següents. Llegeix-les en veu alta i, en acabat, escriu-les correctament. Per exemple: quatr·anys ➝ quatre anys a) què·m dèieu? ➝

d) Vaig fer el que em vas dir. ➝ e) No en volen ni una mica. ➝

b) que·ls veus? ➝

c) mata·l cuc! ➝

30. Completa les informacions següents amb les paraules correctes:

a) Fem un hiat quan pronunciem cadascuna de les

en contacte en síl·labes .

b) Fem una

quan pronun

d) que·n tens cap? ➝ e) sempre·ns ho diu ➝ f) sabó·special ➝ g) jardí·ntic ➝ h) a mi·m sembla ➝

les dues

i) fa·sport ➝

vocals en contacte i el resultat és un diftong

j) no·rriba ➝

ciem en una sola o

k) marxa·bans ➝

UNITAT 1 » ORTOGRAFIA 1.4. L’apòstrof

RE CO RDA

L’apòstrof és un signe ortogràfic que consisteix en una coma volada (’) que s’escriu per assenyalar que s’ha elidit una vocal (una a o una e àtones). Tot i que en la parla fem moltes elisions, només s’apostrofen les paraules següents: CATEGORIA LÈXICA

DAVANT VOCAL O HAC

ARTICLE

PREPOSICIÓ

EXEMPLE

l’

l’any, l’hora, l’hivern, l’ull, l’ungla, l’IVA, l’ONU

n’

n’Enric, n’Hilari, n’Aina

d’

fet d’ara, quart d’hora, tot d’una, títol d’API

l’

l’abraça, l’estima, l’obre, l’hi diu, dona-l’hi, l’usa

DARRERE VOCAL

’l

L’article la i el pronom femení singular la no s’apostrofen davant i o u àtones: la història, la unió, la utilitza.

EXEMPLE

se’l sent, busca’l, tregui’l, dona-me’l

m’

m’agrada, m’estima, m’hi porta, fes-m’ho

’m

mira’m, se’m veu, endur-se’m, posi’m

n’

n’agafa, n’envia, n’hi ha, posa-n’hi, n’omple, n’usa

’n

agafa’n, veure’n, vagi-se’n, dona-me’n

s’

s’amaga, s’està, s’irrita, s’hi fa, s’ofega, mirar-s’ho

’s

prendre’s, asseure’s, estendre’s, riure’s

t’

t’abraça, t’estima, t’hi fas, t’omple, fixa-t’hi, pren-t’ho

’t

aixeca’t, treure’t, se’t sent, acostar-se’t

’ls

porta’ls, mirar-te’ls, se’ls endú

’ns

deixa’ns, digui’ns, se’ns veu

PRONOM

1.5. Les contraccions La contracció té lloc quan escrivim unides les preposicions a, de i per, a més del mot ca, i els articles masculins el, els i en. en

EXEMPLE

els

als

del

dels

surt del mig, baixa dels núvols

RE CO RDA

per

pel

pels

fuig pel forat, pateix pels altres

cal

cals

No hi ha contracció entre la preposició de i l’article personal en, sinó apostrofació: un missatge d’en Pau, d’en Tomeu i d’en Carles.

surt al pati, ves als vestidors

can

és a cal veí, a cals avis o a can Joan?

No hi ha contracció quan l’article es pot apostrofar amb la paraula següent: ves a l’hort, surt de l’estany, són de ca n’Amat.

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

36. Apostrofa els pronoms d’aquesta taula: PRONOM

L’apòstrof 33. Escriu en singular les paraules següents:

a) els hereus ➝

b) els informes ➝

c) els iogurts ➝ d) els hiats ➝

DAVANT VOCAL O HAC

DARRERE VOCAL

estira,

omple,

infla,

humiteja

hi ha prou

dona, ves-te

hi amaga, ajeure

pensar- ho

a) les espècies ➝

obre , expliqui , se

ha entre parèntesis, sempre que es pugui:

(per / el) bosc i

(per / els) voltants

c) les indústries ➝

escapa

Les contraccions 37. Escriu les contraccions dels mots que hi a) Els senglars ronden

b) les illes ➝

, veure ,

prometre

e) els hiverns ➝

34. Escriu en singular les paraules següents:

, me

treure

obre,

(de / el) hort.

b) Aquesta promoció és vàlida des

d) les hienes ➝

el) 1 de juliol fins

e) les hormones ➝

c) On hem d’anar, a

f) les ungles ➝

emporti-se

he begut,

ens

f) els udols ➝

dona, agafa

(de /

(a / el) 5 d’agost. (ca / el) metge o a

(ca / el) infermer?

g) les humitats ➝

35. Escriu la forma singular de l’article definit

DICTAT

(el / la / l’) segons les normes. Després, digues quina explicació de la primera llista correspon als exemples de la segona.

Llegeix aquest text en veu alta i indica quines sinalefes i elisions hi ha. Després, copia’l en un full a part mentre te’l dicten.

a) Davant les sigles s’apostrofa segons les normes. b) Davant els noms de les lletres no s’apostrofa. c) S’apostrofa davant el prefix negatiu a-. d) S’apostrofa davant xifres començades per vocal.

L’Agenda dos mil trenta aborda cinc grans àrees clau, conegudes com les cinc P: persones, planeta, prosperitat, pau i partenariat. Els objectius de desenvolupament sostenible cobreixen àmbits com la pobresa, la desigualtat, la seguretat alimentària, la salut, el consum i la producció sostenibles, el creixement, l’ocupació, les infraestructures, la gestió sostenible dels recursos naturals, els oceans, el canvi climàtic, i també la igualtat de gènere, la pau, la inclusió social, l’accés a la justícia i les institucions responsables.

ela,

ONU,

1 d’abril,

anormalitat,

hac,

ics ➝

UEFA,

IVA,

abril ➝

FBI ➝

asimetria ➝

UNITAT 1 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l’has entès Nadons prematurs Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’any 2018 van néixer 62.496 nadons, dels quals 3.756 (un 6 %) van ser prematurs

Un embaràs acostuma a durar entre 37 i 42 setmanes. Quan un nadó neix abans de 37 setmanes de gestació, se’l considera prematur. També és possible que un nadó neixi a terme però que el seu pes sigui inferior al que li correspondria. Per sota de les 36 setmanes i dels 2 kg, els nadons necessiten atenció especial en unitats de cures intensives neonatals (UCIN). Les cures se centren, de manera primordial, a regular la temperatura corporal, la respiració i l’alimentació. Els nadons prematurs no tenen el greix necessari per mantenir la temperatura corporal. Per això han d’estar en un bressol tèrmic o una incubadora. Alguns pot ser que necessitin un respirador mecànic i una mica d’oxigen. Per la immaduresa digestiva i la incapacitat de coordinar la succió amb la deglutició, és possible que al principi s’hagin d’alimentar a través d’una sonda nasogàstrica (tub que, passant pel nas, arriba a l’estómac).

El Banc de Llet Materna La llet materna és la millor font de nutrició per als nadons prematurs perquè conté proteïnes, anticossos i greixos que garanteixen el creixement i protegeixen de les malalties més freqüents, com ara la diarrea o la pneumònia. Però la majoria de nadons prematurs no són capaços de mamar. Aleshores la mare s’ha d’extreure la llet usant un tirallet (extractor de llet materna) i, després, subministrar-la al nadó a través de la sonda nasogàstrica. En el cas que una mare no pugui alletar, l’equip mèdic sol proposar alimentar el nadó

amb llet materna humana pasteuritzada procedent del Banc de Llet Materna. Es tracta d’un organisme sanitari destinat a recollir, processar, emmagatzemar i dispensar llet humana als nadons que ho necessitin, en especial als prematurs extrems (per sota de 28 setmanes) amb risc de trastorns digestius o intestinals. L’any 2018 el banc va comptar amb donacions de més de sis-centes mares que, de mitjana, van aportar 4,4 litres de llet cadascuna.

El mètode mare cangur Per contrarestar l’aïllament i l’estrès dels nadons prematurs, en els últims anys ha pres força el mètode mare cangur. Aquest mètode consisteix a mantenir el nadó despullat sobre el pit de la mare o del pare en contacte de pell amb pell durant almenys dues hores al dia. Pel que fa a l’infant, aquesta tècnica millora el control de la temperatura corporal, afavoreix la lactància, intensifica el benestar i multiplica l’estimulació tàctil, olfactiva i visual. Quant a la mare o al pare, promou el vincle afectiu, disminueix el nivell d’ansietat i augmenta la confiança i la participació.

POSA’T A PROVA « UNITAT 1

1. Es considera que un part es produeix a terme si la gestació ha durat almenys... 2 setmanes. 3 37 setmanes. 40 setmanes.

2. Alguns

nadons prematurs s’han d’alimentar a través d’una sonda nasogàstrica perquè són incapaços de... mantenir la temperatura corporal. coordinar la succió amb la deglutició. respirar sense l’ajuda d’un respirador.

3. Fes una taula en un full a part i orde-

na les dades següents. Grup: Prematur moderat, Prematur important, Prematur extrem Gestació: menys de 28 setmanes, de 28 a 32 setmanes, de 32 a 37 setmanes Pes aproximat: d’1,2 a 1,8 kg, d’1,8 a 2,5 kg, de 0,8 a 1,2 kg

4. El Banc de Llet Materna és un organisme destinat a dispensar llet humana...

tots els nadons prematurs extrems. a als nadons amb trastorns digestius. als nadons que ho necessitin.

5. En el mètode mare cangur, el contac-

te de pell amb pell entre la mare o el pare i el nadó s’ha de mantenir durant almenys... ues hores cada dia. d mitja hora cada dia. vuit hores cada dia.

6. Indica els dos beneficis que aporta el mètode mare cangur al nadó:

a millora en el control de la temperaL tura corporal. La disminució de la pressió sanguínia. L’augment de l’agudesa auditiva. L’estimulació tàctil, olfactiva i visual.

7. Escriu la paraula del primer apartat del text que correspon a cada definició?

a) Procés de formació i desenvolupament de l’embrió. ➝

b) Temps que passa des de la fecundació de l’òvul fins al part. ➝

c) Acció de deglutir o d’empassar-se els aliments. ➝ d) Acció de xuclar, és a dir, d’absorbir un líquid amb la boca ➝

8. Segons la tipologia, aquest text és... argumentatiu. expositiu.

instructiu. narratiu.

9. Subratlla el SN subjecte de cadascuna d’aquestes oracions:

a) L’any 2018 van néixer 62.496 nadons. b) La llet materna és la millor font de nutrició. c) En els últims anys ha pres força el mètode mare cangur.

10. Afegeix l’article definit: a)

alimentació

immaduresa

Idescat

infant

Per escrit Escriu tres consells per a la mare o el pare que practiquin el mètode mare cangur: un sobre higiene, un altre sobre comunicació amb l’infant (com parlar-li) i un tercer sobre estimulació sensorial (com tocar-lo).

De viva veu Explica quines característiques ha de tenir l’habitació ideal d’un nadó pel que fa a la decoració, la il·luminació, l’ambientació acústica, la temperatura, etc.

UNITAT

LECTURA » El gos de casa LITERATURA » Les faules i els exemples TEXTOS FUNCIONALS » Aprendre a descriure GRAMÀTICA » Els pronoms ORTOGRAFIA » Les lletres b / p, d / t, g / c

Preparem la lectura 1. Abans de llegir, doneu un cop d’ull al títol i a les il·lustracions del text de la lectura. Després, digueu de què pot tractar el text.

2. Llegiu la llegenda de Sant Roc i el gos que hi ha en el vocabulari i busqueu: a) Quin adjectiu s’usa per dir d’algú ‘que està infectat de microbis de la pesta’? b) Quin nom és sinònim de ‘ferida’? c) Quin verb significa ‘fer que desaparegui una malaltia’? 3. Responeu oralment: a) A què és degut que cada cop hi hagi més animals de companyia? Quins beneficis educatius, emocionals i culturals obtenen els nens criats amb gossos? b) Quines qualitats té el gos perquè sigui la mascota amb què s’identifiquen més els infants i els adolescents? c) Expliqueu tot el que sapigueu de la ràbia canina (característiques, transmissió, símptomes, mortalitat, etc.). Com es pot evitar aquesta infecció? 4. Intercanvieu comentaris i opinions sobre el significat d’aquesta frase de Siddhārta Gautama (el Buda), fundador del budisme: «Hi ha una part de la nostra ànima que es manté adormida fins que no som capaços d’estimar un animal».

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA El gos de casa

V OC AB U L ARI

Sant Roc i el gos. Diu la llegenda que sant Roc era al carrer, empestat, i un gos que passava se’n va compadir i, a força de llepar-li les nafres, el va guarir. Perquè el sant pogués alimentar-se, el gos cada dia robava un pa i l’hi portava. Quan l’home va estar bé, el gos el va seguir i anaren junts arreu fins que el gos es va morir. bellugadís -issa adj. Que es belluga contínuament, que no està mai quiet. festa f. Afalac, carícia, amb què es tracta de guanyar l’afecte d’algú. grinyolar v. intr. Fer crits de dolor un gos i altres animals. xardorós -osa adj. Ardorós, xafogós. tancadissa f. Acció múltiple de tancar. esparverat -ada adj. Esverat de por. empaitar v. tr. Perseguir, encalçar.

Els animals sempre han estat molt presents en la vida dels humans. Els gossos, per exemple, vam començar a domesticar-los perquè els necessitàvem per guardar el bestiar, per protegir la llar o per arrossegar material pesant. Però, al mateix temps, també s’han convertit en els reis dels animals de companyia. Diuen que les persones que hi conviuen tenen més autoestima, menys estrès i més benestar psicològic. A diferència de les persones, amb qui les relacions poden ser difícils i imprevisibles, els animals de companyia, especialment els gossos, són una font d’assossec i un focus d’atenció molt preuats. Ells ens accepten sempre i sense condicions. No els importa ni el sexe, ni la raça, ni el nostre aspecte físic. No és estrany, doncs, que hi hagi gent que digui que els estima tant o més que les persones. Pobre company! Me’n recordo com si en fes quatre dies, i això que en aquell temps els meus cabells rossejaven, i ara són tot cendra. No sé pas si va ser ell o jo qui primer va vindre al món: sols puc dir que vivíem l’un per l’altre, com dos enamorats, i millor encara, com sant Roc i el gos, que així ens deien pel poble. Tot just clarejava i ja el sentia remoure’s a la porta de la meva habitació. A poc a poquet ficava la pota bellugadissa per l’escletxa que feien els dos batents de la porta i de cop me’l veia dalt del llit. Mai no vaig poder esbrinar si era ell o si era la claror del sol ixent qui primer hi arribava. A casa gairebé tothom se l’estimava; no tant com jo. Però déu-n’hi-do per al pobre Galan, que no sabia cap on girar-se de tanta feina com tenia a l’hora de fer festes. Qui tanmateix no se l’estimava gens ni gota era la Munda, la criada vella i mal amorosa que ja havia fet d’acompanyant al casament de l’avi i havia vist néixer el pare i tots nosaltres. Si el gos grinyolava, ja es podia ben dir que la Munda l’havia trepitjat. L’àvia deia que la criada vella estava gelosa del gos perquè jo l’estimava més que no pas a ella.

*** Va ser una tarda de les més enceses de l’estiu. El poble feia la migdiada. Jo m’estava a la porta del carrer, oberta com a boca d’infern, que donava pas a una enlluernadora i xardorosa llengua de sol. Tot d’una vaig sentir tancadissa de portes, crits d’aquí d’allà que no entenia, i al moment van passar pel carrer xicots i dones corrent esparverats, tot girant-se a mirar enrere com si els empaitessin. D’una revolada algú em va treure de la porta: era el pare, que en quatre salts havia

UNITAT 2 » LECTURA baixat l’escala i es llançava carrer avall, armat amb l’escopeta, cridant a tothom: —Tanqueu, que hi ha un gos rabiós! Un gos rabiós! El meu únic pensament va ser per al pobre Galan, que no veia enlloc. Vaig inspeccionar-ho tot, i el gos no responia als meus crits. No devia ser a casa. Quina angúnia la meva! Esvalotava i picava de peus perquè em tornessin el meu Galan, que ell no havia fet mal a ningú. Quan un altre cop vaig veure’m a l’entrada, ja la porta tornava a estar oberta, i… ja hi havia el Galan. Però en quin estat es trobava! Sempre tindré davant aquell quadre, el més trist de la meva vida fins llavors. Allà hi havia el meu pobre company, les orelles caigudes, el pèl eriçat, tremolant com fulla a l’arbre, escorrent-se-li la sang per dues ferides on es veien marcades les dents d’aquell gos maligne, que havia rebolcat el Galan i li havia esqueixat la carn. Tots els de casa el voltaven sense dir paraula. Per la cara de la mare i la de l’àvia també corrien les llàgrimes. El pare es mossegava els llavis i picava amb un peu sobre les rajoles. Per damunt les espatlles de tots, aixecant-se de puntetes, s’ho mirava la Munda, mentre deia entre dents no sé quines paraulades. Vaig voler llançar-me damunt del gos, i totes les seves mirades eren per a mi. Aquest moviment va fer decidir el pare i, apartant-nos a tots, va marxar al carrer amb el Galan, que el seguia tot arrossegant-se entre la pols. La tarda s’havia tornat molt trista: bufava el vent, i uns núvols negrosos com glopades d’incendi van començar a avançar pel cel com si perseguissin el pare. Jo seguia de lluny el Galan, ara aturant-me perquè no em veiessin, adés corrent altre cop per no perdre’ls de vista. Llavors es van aturar: el pare va agafar una pedra, va ensenyar-la al gos, la va llançar al mig de la riera i el va atiar perquè anés a collir-la. Però en girar-se, el Galan m’havia descobert i vacil·lava a creure el pare, mentre em mirava amb uns ulls que haurien fet estovar les pedres. —Aquí, Galan, aquí! —vaig cridar desesperat. Però el pare, en sentir-me, va caragolar un renec, potser l’únic que havia dit en sa vida, i més

VO CAB ULARI

angúnia f. Malestar provocat per la por que passi alguna cosa dolenta. esqueixar v. tr. Fer trossos amb una estirada forta. paraulada f. Paraula desagradable, ofensiva. glopada f. Quantitat que circula de manera intermitent, ràfega. creure v. tr. Obeir. estovar v. tr. Perdre la duresa, entendrir. renec m. Interjecció considerada grollera, basta, injuriosa.

LECTURA « UNITAT 2 V OC AB U L ARI

engaltar v. tr. Acostar un fusell o una escopeta a la galta per apuntar i disparar. a tomballons loc. adv. Fent tombs per terra. rondinar v. intr. Queixar-se murmurant amb mal humor. eixir v. intr. Sortir. esgratinyar v. tr. Gratar amb les urpes, esgarrapar. falagueria f. Demostració d’amor o de simpatia per mitjà de paraules o d’accions afectuoses. aixada f. Eina per cavar la terra. reguera f. Senyal allargat d’una substància que queda sobre una superfície. estrebada f. Estirada brusca.

ràpid que no pas el gos, va fer un bot enrere, va engaltar l’arma i va engegar un tret contra la pobra bestiola, que a tomballons va rodolar morta al fons de la riera. —A casa! —em va cridar el pare amb una veu que em va semblar l’udol d’una fera salvatge, tot girant el cap perquè no li veiés una llàgrima que es va eixugar amb la màniga d’una revolada. A la porta de casa, igual que cada tarda, hi havia la Munda rondinant. Vaig passar per davant d’ella dient-li amb tota l’amargor de la meva ànima de criatura: —El pare ha mort el pobre Galan: ja estareu contenta!

***

Que llarga em va ser aquella nit! El vent no es va amansir ni un instant; els seus udols em semblaven que el gos no era pas mort, que havia eixit de la riera i que em cridava des del carrer. Fins i tot vaig creure un instant sentir-lo esgratinyar la porta i veure’l per una escletxa com posava el cap de costat i com em mirava amb un ull. De cop, em vaig despertar i, en entrar la llum del dia per les escletxes dels finestrons com cada matinada, em vaig creure que el passat havia estat un somni, que el gos era viu i que, com cada trenc d’alba, vindria a obrir la porta de l’habitació per omplir-me a la seva manera de petons i falague ries. I el cor em va saltar de goig en sentir-lo que s’acostava, que com sempre esgarrapava la porta abans d’obrir-la, i sí, aquesta es va obrir finalment, però va donar pas a la Munda. Em va recomanar silenci, em va fer vestir a tota pressa i se’m va emportar carrer avall sense saber jo on em duia. El dia s’anava fent clar, les cases encara es veien tancades i els carrers solitaris. Jo la mirava de cua d’ull; la Munda estava més groga que els altres dies, però la seva cara, com de costum, no em deia res. Llavors vaig observar que anàvem de dret a la riera i que ella portava un cabàs i una aixada. Una reguera de sang ens va guiar on es trobava el gos. Vaig apartar la vista d’aquell lloc, de llàstima que em feia. Quan de cop una estrebada de la Munda em va fer girar, ja havia ficat al cabàs el pobre Galan i empreníem la pujada de l’altra banda de la riera. El camí era estret; jo

UNITAT 2 » LECTURA

VOC AB U L AR I

feixuc -uga adj. Que es mou amb dificultat. esbufec m. Respiració forta i sorollosa. guaitar v. intr. Mig mostrar-se per una obertura. heura f. Planta enfiladissa que s’arrapa a les parets de les cases, a les roques o als arbres. regalimar v. intr. Caure un líquid en forma de filets o de regalims. aclofar-se v. pron. Abaixar-se. nínxol m. Cavitat feta en una paret d’un cementiri per col·locar-hi un cadàver o les cendres d’una persona. masegar v. intr. Pressionar fortament. engrapar v. tr. Agafar fortament amb la grapa, amb la mà. espona f. Costat del llit. a frec de loc. adv. A la vora de, arran de.

anava quasi al darrere de la Munda donant-li la mà dreta, i amb l’esquerra portava arrossegant l’aixada. Ella s’havia posat a coll el cabàs, d’on sortia penjant el cap del gos que es balancejava al damunt meu al compàs dels passos feixucs de la Munda i dels seus esbufecs de fatiga. A l’altra banda del torrent hi havia el cementiri del poble. En arribar a una de les parets per on guaitaven garlandes d’heura, la Munda va deixar a terra l’estimada càrrega, i es va posar a cavar a sota mateix de la paret amb tant delit que semblava que li haguessin revingut les forces de la jovenesa. Quan el clot va ser fondo, hi va dipositar el Galan, es va eixugar l’abundosa suor que li regalimava per les mans i la cara i, aclofant-se fins a la meva alçada, em va dir baixet, baixet que tot just vaig sentir-la: —A l’altra banda d’aquesta paret hi ha el nínxol de casa teva. Allà hi ha ton avi i tos germanets, i allà demà… Oi que t’agrada que el posem aquí dintre? I abans de respondre-li, em va agafar la cara entre les seves mans seques i terroses, i me la masegava amb els seus petons llarga estona. Tot d’una, va engrapar un altre cop l’aixada i va estendre la terra sobre el cos del company de ma vida.

*** La Munda va viure encara molts anys, severa com sempre, havent-se-les amb tothom del matí al vespre. Quan anava a morir i ja no parlava, em vaig acostar a l’espona del seu llit i, posant els llavis a frec de la seva orella, li vaig parlar: —Munda, us recordeu del pobre Galan, Munda? Ella va fer que sí amb el cap i va obrir els ulls per últim cop per mirar-me. Al ser morta li vaig dir al pare: —Us vull demanar una cosa: que enterrem la Munda al nínxol de casa. I allà reposa esperant-nos a tots. Àngel Guimerà: El gos de casa (versió abreujada i adaptada).

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Comprensió lectora

d) Quin fet trenca la rutina familiar? e) Quina n’és la conseqüència? f) Què fa la Munda inesperadament? g) Al final, com supera el problema el personatge protagonista?

El fil argumental El fil argumental és la connexió essencial que uneix els diversos esdeveniments de la narració i els dona continuïtat i sentit. Se sol poder expressar en un parell de frases.

1. Indica quin és el fil argumental del conte de la lectura:

Un nen estima molt el gos de casa i, per culpa d’una criada gelosa, el perd. Però al final el noi es reconcilia amb ella. Un nen pateix un xoc emocional per la mort del seu gos. La criada, enemiga tradicional del gos, manifesta els seus sentiments amagats i li dona consol. Un nen estima molt el gos de casa, que mor a causa d’una malaltia. Demana al seu pare de soterrar-lo al cementiri, prop del nínxol familiar, i li ho concedeix.

2. El fil argumental serveix per insinuar quin és el tema de la narració. Quin diries que és el tema del conte El gos de casa? L’amor pels animals. El poder guaridor de l’amor. L’amor egoista.

L’argument i la trama L’argument d’una narració és el resum de la trama. La trama és el conjunt de fets que hi passen i la manera com estan relacionats.

Redacta l’argument del conte de la lectura a partir de les preguntes següents: a) Qui és el narrador? b) De quan i de què parla? c) Quina relació té l’animal amb el protagonista i els altres membres de l’entorn familiar?

La intriga La intriga és un recurs narratiu que consisteix a crear una situació crítica i retardar-ne la resolució per mitjà d’accions secundàries. L’objectiu de la intriga és crear tensió i, d’aquesta manera, mantenir l’interès dels lectors o espectadors.

4. Al conte hi ha un seguit de fets que doten

d’intriga la narració. Ordena’ls segons l’ordre d’aparició: L’endemà de la mort del gos, la Munda va entrar de matinada a l’habitació del nen i li digué que es vestís i l’acompanyés. El pare, veient que el fill es volia llançar damunt el gos ferit, va marxar al carrer amb el Galan sense dir on anava. El Galan va descobrir que el nen l’havia seguit i vacil·lava si creure les ordres del pare o fer cas als requeriments del nen. D’una revolada el pare del nen va sortir al carrer armat amb una escopeta cridant a tothom que hi havia un gos rabiós.

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS

Tipus de conflicte

Paraules i expressions

En el transcurs d’una narració sempre apareix un obstacle que impedeix o dificulta al personatge principal aconseguir el seu objectiu. Aquest obstacle és el conflicte que dona tensió dramàtica a la història.

Camps semàntics

5. Determina quin tipus de conflicte trobem a El gos de casa.

Un conflicte personal que ve de l’interior mateix del personatge. Un conflicte exterior per la relació del personatge amb una altra persona o un grup de persones. Un conflicte social per l’enfrontament del personatge amb un grup organitzat (el govern, una organització, la família, una classe social).

6. Defineix breument el conflicte que es dona en aquesta narració.

Un camp semàntic és un conjunt de paraules que pertanyen a un mateix camp de la nostra experiència. Per exemple, els mots funeral, nínxol, cementiri, soterrar o enterrament formen part del camp semàntic de la mort.

8. Cerca en el vocabulari de la lectura dos mots del camp semàntic de les mostres d’afecte i dos del de la por.

Camps lèxics Un camp lèxic és un conjunt de paraules de la mateixa categoria lèxica relacionades pel significat. Per exemple, tots els noms que designen animals formen un camp lèxic.

9. Relaciona els noms del camp lèxic dels ani-

mals amb els verbs del camp lèxic dels crits que fan. Per exemple: El gat miola. miolar • piular • grunyir • rugir • bramar renillar • belar • raucar • parrupar

La incògnita Una incògnita és una cosa desconeguda que no acabem d’entendre i que desperta el misteri. Els motius del comportament de la Munda, per exemple, són una incògnita.

7. Digues quina funció narrativa té la figura de la Munda en el desenllaç del conte:

Personatge antagonista que maquina per impedir que el protagonista aconsegueixi mantenir l’objecte estimat. Personatge aliat que ajuda el protagonista a superar el conflicte creat per la pèrdua de l’objecte estimat.

PREN LA PARAULA « UNITAT 2

» PREN LA PARAULA Hi esteu a favor o en contra? És molt probable que recordeu els bons moments que vau passar durant la visita d’un zoològic. ¿Però us heu parat mai a pensar que als animals, tot i estar-hi ben alimentats, allà els falta el més important: la llibertat, viure en el seu medi natural? Us proposem que debateu a classe sobre l’existència dels zoològics: ¿aquestes instal·lacions encara tenen sentit o bé caldria eliminar-les? N’hi ha que pensen que cal mantenir els zoos perquè enforteixen les relacions entre les persones i els animals. D’altres, en canvi, diuen que cal tancar-los perquè la qualitat de vida dels animals que hi viuen és dolenta. Hi esteu a favor o en contra? Busqueu arguments per defensar la vostra opinió i, en acabat, poseu en comú les vostres opinions i debateu-les.  Què

hem de fer?

Organitzeu un debat entre tota la classe. Recordeu que un debat és un diàleg plural en què diversos participants opinen sobre una qüestió controvertida (com ara l’existència dels zoològics) i manifesten opinions contraposades, a favor i en contra. En un debat intervenen diversos agents: • Moderador o moderadora: presenta el debat i condueix els participants. • Participants: intervenen amb les seves opinions argumentades. • Públic: escolta els participants i valora la seva capacitat de convenciment.

Com

ho hem de fer?

Entre tots, assumiu els diferents papers que fan els agents d’un debat i repartiu-vos les seves tasques. A continuació, prepareu-vos les intervencions segons el paper que hàgiu assumit. Els participants, per exemple, opinaran els uns a favor i els altres en contra. Finalment, participeu en el debat seguint les indicacions del moderador o la moderadora i, sobretot, respecteu el torn de paraula. Trobareu més informació sobre els debats i com organitzar-los en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UNITAT 2 » POSA-HO PER ESCRIT

» POSA-HO PER ESCRIT Gossos amb professió El gos (també anomenat ca, cus o cutxo) és el mamífer domèstic més extraordinari que hi ha. Presenta habilitats que no tenen els altres animals. És molt més que un animal de companyia: pot arribar a fer diverses tasques i a ajudar les persones de moltes maneres. Podríem dir que hi ha gossos «amb professió», en el sentit que poden arribar a desenvolupar unes tasques especials per a les quals han estat ensinistrats. Existeixen moltes «professions» que poden arribar a fer aquests animals. Per exemple, els gossos d’atura vigilen els ramats, els gossos policia ajuden els agents a fer detencions de delinqüents i els gossos d’assistència ajuden persones amb discapacitats. Et proposem que donis a conèixer una d’aquestes professions canines. Tant pot ser la professió d’un gos d’assistència com la d’un gos de treball.  Què

Gossos d’assistència •G os pigall •G os de mobilitat • Gos d’escolta • Gos de teràpia

hem de fer?

No és fàcil obtenir un gos «amb professió»: cal seleccionar la raça més adient, triar els gossos més capacitats i ensinistrar-los molt bé durant molt de temps. Fes una fitxa informativa que expliqui els aspectes més importants que cal saber d’un d’aquests gossos.  Com

ho hem de fer?

Cerca la informació necessària per poder fer la fitxa informativa, que haurà d’incloure els apartats següents: a) Generalitats (informació bàsica del gos i tasca). b) Procés de formació (ensinistrament i treball d’adaptació). c) Selecció (característiques requerides i races més adients).

Gossos de treball • • • •

os G Gos Gos Gos

de rescat d’atura de caça policia

Trobaràs un model de fitxa informativa en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

• • • •

os G Gos Gos Gos

de cerca de trineu guardià d’aigua

POSA-HO PER ESCRIT « UNITAT 2

F I T X A I NF O R M A T I V A

Generalitats

Procés de formació

Selecció

Busca una imatge d’un gos fent l’activitat que has triat i enganxa-la aquí.

UNITAT 2 » LITERATURA

» LITERATURA 1. Les faules i els exemples 1.1 Les faules Les faules són narracions de fets meravellosos protagonitzades sovint per animals, que actuen com si fossin persones. La seva finalitat és transmetre un ensenyament moral servint-se d’una al·legoria (una història de sentit figurat o simbòlic).

Quan les faules són llargues, s’anomenen apòlegs.

1.2. Les faules a l’edat antiga: Isop Els orígens de les faules se situen a l’edat antiga. Els dos fabulistes més importants d’aquella època van ser Isop (segle vi aC) en grec i Fedre (segle i) en llatí. Isop, considerat el mestre de la faula, fou probablement un esclau grec. Els seus personatges acostumen a ser animals que representen arquetips: la guineu és l’astúcia; l’ase, l’estupidesa; la formiga, la previsió… Les faules d’Isop tenen intenció moralitzant i els mestres grecs les usaven per formar els alumnes.

1.3. Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull Els escriptors d’obres doctrinals de l’edat mitjana, com Ramon Llull, utilitzaven sovint exemples com a arguments narratius de les regles de conducta que defensaven. Aquests exemples eren relats breus protagonitzats per éssers humans, animals, plantes, fenòmens de la natura o, fins i tot, idees abstractes.

Ramon Llull, creador de la prosa literària catalana Ramon Llull (1235-1315) és l’escriptor més important de la literatura catalana dels segles xiii i xiv: fou el primer de construir una obra narrativa extensa i de qualitat en català, amb novel·les com ara Romanç d’Evast e Blanquerna i Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties. Llull utilitzava els exemples per convèncer els seus lectors de la bondat dels principis morals del cristianisme. Els seus exemples s’inspiren en textos bíblics, en vides de sants i, també, en faules i contes antics.

Isop, de Diego Velázquez (1638).

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Les faules 10. Completa

l’explicació següent amb les paraules adequades:

Les faules són

de fets protagonitzades

sovint per

, que actuen com

si fossin

seva

finalitat

és

transmetre

moral servint-se d’una sentit

(una història de o simbòlic).

11. Les faules i els exemples medievals han

atorgat a diversos animals una simbologia que ha perdurat. Relaciona cada un dels animals següents amb les característiques que representa. lleó • guineu • llop • formiga • tortuga anyell • cranc • cigala

a) La previsió i el treball ➝

El llop i l’anyell Un llop va veure un anyell que bevia en un riu i volgué cercar un bon pretext per devorar-lo. Així, malgrat trobar-se més amunt del corrent, va culpar l’anyell d’enterbolir l’aigua, i de privar-lo, a ell, de beure. L’anyell li respongué que bevia amb la punta dels llavis i que, d’altra banda, estant més avall, no podia remoure l’aigua de més amunt. Aleshores el llop, no havent reeixit amb aquest pretext, afegí: —Però l’any passat vas insultar el meu pare. I havent replicat l’anyell que un any enrere ell encara no era nat, el llop li va respondre: —Ah!, perquè tu trobes explica cions, jo m’he d’estar de menjar-te? Aquesta faula vol dir que cap raó justa no és vàlida per als qui estan determinats a fer mal. Isop: Faules. a) Quins pretextos s’empesca el llop per devorar l’anyell?

b) Què li respon l’anyell? c) Què acaba fent el llop?

b) La maldat i la traïció ➝ c) El poder i la reialesa ➝ d) L’astúcia i l’enginy ➝ e) La invulnerabilitat i la protecció ➝ f) La lentitud i la constància ➝

Els exemples de l’edat mitjana: Ramon Llull 13. Per què es considera que el creador de la prosa literària en català és Ramon Llull? Digues el títol de dues obres d’aquest autor.

g) La festa i la música ➝ h) La tendresa i l’afabilitat ➝

Les faules a l’edat antiga: Isop 12.  Llegeix la faula El llop i l’anyell i respon a les preguntes.

UNITAT 2 » LITERATURA 1.4. Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine Les faules es renoven L’autor francès Jean de La Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere de la faula de l’edat moderna. En va escriure més de dues-centes, editades en dotze llibres, algunes de les quals són versions modernes i en vers de les faules antigues d’Isop i Fedre.

Jean de La Fontaine Jean de La Fontaine, com Isop, Fedre o Llull, se serveix dels animals per instruir les persones. Els atribueix virtuts i, sobretot, defectes propis dels humans per tal que els lectors ens hi vegem reflectits i ens adonem del ridícul que fem quan ens mostrem egoistes, despietats, ganduls, covards, presumits o conformistes.

La cigala i la formiga La cigala, que es desviu per cantar al llarg de l’estiu, es trobà desprevinguda quan el fred va ser més rude. No tenia a l’aixopluc cap tros de mosca, cap cuc. La fam que passa l’obliga a trucar a ca la formiga, i li pidola uns quants grans per no caure morta abans d’arribar al temps de la sega. «En venir l’agost, agrega, us pagaré, puntual, interès i capital.» La formiga mai no fia; aquest defecte, no el té. «Pel bon temps, diu, ¿què vau fer d’un cap a l’altre del dia? —No us desplagui, a tota veu, m’estava canta que canta. —Cantàveu? Oh, com m’encanta; molt bé, doncs, ara, balleu!» Jean de La Fontaine: Faules.

El cant i la previsió La cigala i la formiga és una de les faules més conegudes. La cigala hi simbolitza els valors de la música i la festa, i la formiga, en canvi, hi representa els valors de la feina i la previsió. La versió més antiga d’aquesta faula pertany a Isop. I la versió moderna, en vers, que hi ha a continuació, és de Jean de La Fontaine.

VO CAB ULARI

cigala f. Insecte gros, de color verd fosc, amb quatre ales llargues i transparents, que fa un cant molt característic. desviure v. intr. Sentir molta afecció, i fins i tot passió, per una cosa. rude adj. Cru, rigorós, dur de suportar. aixopluc m. Lloc on algú pot posar-se a cobert. pidolar v. tr. Demanar per favor, per caritat. agregar v. tr. Afegir. interès m. Guany que donen uns béns o uns diners prestats. capital m. Béns, riqueses o diners. fiar v. tr. Deixar prestada alguna cosa. desplaure v. intr. Desagradar.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

Recerca i creació 16.  Accediu als webs Faules d’Isop i Recull

Les faules 14. Relaciona els autors de la primera llista

amb l’època en què van viure de la segona i la llengua en què escrivien de la tercera: Isop segle i català Fedre segle vi aC

de faules (en trobareu un enllaç en l’espai personal del web www.barcanova.cat), trieu una faula i, en un full a part, feu-ne un petit resum i acompanyeu-lo amb algunes il·lustracions. Per exemple: El corb i la guineu

francès

Llull segle xvii grec La Fontaine

segles xiii i xiv llatí

Les faules a l’edat moderna: Jean de La Fontaine 15. Llegeix atentament

la faula La cigala i la formiga i, després, escriune una versió lliure en prosa. Pots començar així: La cigala s’havia passat tots els mesos d’estiu cantant alegrement, sense pensar ni un sol instant que, quan arribés el fred, no tindria res per menjar, ni un sol tros de mosca, ni cap cuc. En canvi, la formiga no havia parat de…

A la branca d’un arbre hi havia un corb amb un formatge al bec. La guineu va fer elogi de la gran bellesa del corb i el convidà a cantar per comprovar l’harmonia del seu cant.

El corb, tot orgullós, va voler demostrar que cantava d’allò més bé i va grallar. Aleshores el formatge va caure i la guineu se’n va apoderar. Compte amb qui et fa elogis sense cap fonament!

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Aprendre a descriure 1.1. Descriure per reconèixer o identificar Descriure és expressar de manera detallada i ordenada les característiques d’una persona, un animal, un lloc o un objecte. ELEMENTS DE LA DESCRIPCIÓ

•E l tema: element que es descriu. • La caracterització: relació de les característiques generals i de les parts que constitueixen l’element descrit.

• L’entorn: tot allò que envolta l’element descrit i que ajuda a caracteritzar-lo (què porta, on es troba, què fa, etc.).

TIPUS DE DESCRIPCIÓ

• Objectiva: es detallen amb un llenguatge denotatiu les característiques tangibles de l’element descrit d’una manera neutra i imparcial.

• Subjectiva: l’autor expressa la seva manera de veure l’element descrit amb un llenguatge connotatiu que suggereix altres significats d’aquest element.

Per reconéixer o identificar algú o algun objecte, n’hi ha prou amb una descripció simple, que només exposi els trets més rellevants. Com és?

És baixeta, rossa, amb ulleres i acostuma a portar una brusa, pantalons texans i vambes. És molt sociable i riallera.

2 En què puc ajudar-la? Hola, he perdut el paraigua… És automàtic, de color vermell fosc, amb el mànec semicircular d’aspecte metal·litzat.

EI!

He perdut una gosseta, encara cadell, de la raça westie (terrier blanc de West Highland). És tota blanca, amb el nas negre i els ulls foscos i ametllats. Té les orelles petites però ben dretes i una mirada penetrant. Respon al nom de Perla. Porta un collar de cuir de color vermell, i també porta xip. Sisplau, si la veieu, telefoneu de seguida. Moltes gràcies.

1.2. Descriure per saber-ne més Si el que volem és aprofundir, farem una descripció més precisa i exhaustiva, com les que trobem en les enciclopèdies o en els llibres especialitzats. CONSELLS PER DESCRIURE • Observa l’objecte amb atenció, determina’n les parts i atribueix-li les característiques corresponents. • E stableix l’ordre de la descripció: normalment convé anar dels trets més generals als més particulars. • C erca elements de l’entorn que puguin ajudar a entendre l’objecte descrit.

Podeu veure un exemple de fitxa tècnica exhaustiva en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

RECURSOS LINGÜÍSTICS • Verbs per atribuir trets físics o de caràcter: ser, estar, semblar, tenir… • Adjectius: valent, robust, agradable… • Sintagmes preposicionals: de marbre, de nata… • Comparacions: com una magrana, com un ciri… • Metàfores: és una joia, és una fura…

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» ACTIVITATS

mes primitius ja havien domesticat gossos i aprofitaven els seus serveis. ➝

Els textos funcionals 17. Llegeix el text descriptiu següent i respon a les preguntes que hi ha a continuació:

Un esquirol és un mamífer rosegador que fa uns 45 centímetres de llargada, té la cua llarga i peluda i els dits, les ungles i les dents molt forts. Són de color marró o gris. Els esquirols s’enfilen als arbres i salten de branca en branca amb molta agilitat. a) Quin és el tema de la descripció? b) Quin fragment conté la caracterització del tema?

19. Torna a llegir els textos 1, 2 i 3 i indica quina d’aquestes funcions pràctiques fa cadascun:

a) Que la persona a qui s’adreça l’emissor es faci una imatge d’un objecte extraviat a partir de les dues o tres característiques més peculiars. ➝ b) Que la gent que llegeixi el text pugui reconèixer el gos que s’hi descriu i trucar a la seva propietària. L’objectiu final és recuperar el gos perdut. ➝ c) Que la persona que rep el missatge pugui identificar una persona a partir d’algunes característiques distintives o conegui alguns trets del seu caràcter. ➝

20.  c) Quina part es refereix a l’entorn?

18. Digues en quin dels textos següents es fa

una descripció objectiva i en quin una descripció subjectiva: a) El gos és l’animal més amic de l’home. Té uns ulls que són guspires de tendresa i una cua que es belluga sempre que et veu. Té un musell flonjo com una maduixa madura i les seves orelles són un radar molt eficaç: s’alcen dretes en cas d’alerta. ➝ b) El gos és un mamífer que s’alimenta principalment de carn. Té l’oïda i l’olfacte molt fins i sol viure amb les persones. Els ho-

Treball col·lectiu

Activitat oral. Porteu fotografies d’animals, barregeu-les i repartiu-vos-les a l’atzar. Cada un de vosaltres haurà de descriure l’animal que li hagi tocat amb la màxima precisió i sense dir-ne el nom. La resta de la classe haureu de descobrir de quin animal es tracta. Activitat escrita. Prepareu, per parelles, una fitxa d’un animal seguint el model de la fitxa tècnica que hi ha en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, entre tota la clas se, feu-ne un mural o exposeu-lo en un blog. Activitat oral i escrita. Feu una enquesta a classe amb preguntes com aquestes: a) Tens animals de companyia? b) Si en tens, quins són? c) Quines qualitats i quins defectes hi has observat? d) Quins avantatges i inconvenients hi veus?, etc. Examineu les dades i traieu-ne conclusions. Després, feu-ne una exposició oral col·lectiva.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA 1. Els pronoms Un pronom és una paraula que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense dir-ne el nom: —I vostè, d’on és?

Perquè la Perla faci exercici, l’Anna agafa un bastó i l’hi llança ben lluny.

—Jo soc del Canadà.

Els pronoms jo i vostè es refereixen a les persones que parlen: jo és l’emissor i vostè, el receptor.

Els pronoms el i hi prenen el significat d’elements que han aparegut abans: bastó i Perla, respectivament.

1.1. Els pronoms personals Els pronoms personals presenten la propietat gramatical de persona. Els de 1a i 2a persona fan referència, respectivament, a l’emissor i al receptor, mentre que els de 3a persona es refereixen a un element lingüístic anterior, l’antecedent.

RE CO RDA Quan les formes de cortesia

Els pronoms personals es classifiquen en forts i febles:

vostè i vostès fan de subjecte,

• Els pronoms forts tenen una síl·laba tònica i ocupen la po-

del missatge (segona persona), el verb hi concorda en tercera

sició de subjecte o de complement.

persona: Tu no obris la porta a ningú.

PERSONA GRAMATICAL

SINGULAR

PLURAL

Primera

jo / mi

nosaltres

Segona

tu / vostè / vós

vosaltres / vostès

ell / ella

ells / elles

Tercera

tot i que es refereixen al receptor

Vostè no obri la porta a ningú. I quan la forma vós fa de subjecte, tot i que es refereix a una sola persona (singular), el verb hi concorda en plural: Tu ja pots passar al despatx. Vós ja podeu passar al despatx.

• Els pronoms febles són monosíl·labs àtons que van immediatament davant o darrere del verb. PERSONA GRAMATICAL

SINGULAR

PLURAL

Primera

em (-me)

ens (-nos)

Segona

et (-te)

us (-vos)

el (-lo) / la (-la) Tercera

els (-los) / les (-les)

li (-li)

els (-los) es (-se)

SAB I E S Q UE ...? El pronom neutre ho i els pronoms adverbials hi i en són pronoms febles però no pronoms personals. Estudiarem l’ús de tots els pronoms febles amb més deteniment en la unitat 8.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

b) L’Elisenda vol anar a protestar, però a no li faran de cas. c) A

Els pronoms personals

no ens volen rebre.

d) De tots els aspirants, només ens van se-

21. Completa aquestes oracions amb la for-

leccionar a tu i a

ma adequada del pronom personal:

e) Escolti, a

a) Primera persona del singular: jo, -me, mi, m’, em

23. Digues quin és l’antecedent dels pronoms

vull ser waterpolista.

2. A

agrada molt jugar a water-

polo. 3. L’entrenadora

fa jugar de defensa.

4. La setmana passada vaig lesionar

què li recorda la imatge?

febles destacats en les oracions següents. Per exemple: Vaig portar el gat a casa de l’àvia i li vaig demanar si se’l podia quedar uns dies. ➝ L’antecedent de li és l’àvia. L’antecedent de el és el gat. a) La Marta i la Neus tenen tres entrades. Els en sobra una.

canell. b) Tercera persona del masculí singular: ell, si, es, -se, el, -lo, li 1. A aquest noi d’hora. 2. Cada dia tant música.

agrada llevar

b) La Jasmina va deixar l’ordinador al seu cosí i encara no l’hi ha tornat.

veig sortir de casa escol-

3. La seva germana sempre va amb 4. Sembla un noi segur de

c) Els pares de l’Albert són ben rossos, però ell no ho és pas.

mateix.

5. Un dia m’agradarà saludar

d) Aquesta casa és molt solitària. No m’agradaria gens viure-hi.

c) Tercera persona del femení plural: elles, les, s’, -se, -les, els, -los 1. Aquestes noies sempre 2. Entre 3.

agrada xerrar i sortir a divertir

, però no goso

res.

22. Completa les oracions següents amb el pronom fort adequat:

a) El públic t’aplaudia a

i no pas a mi.

24. Completa aquestes oracions amb la forma adequada dels pronoms febles que s’indiquen en cada cas:

avenen molt.

4. M’agradaria conèixer dir

veig juntes.

a) Si

busquen, amagueu-

b) Si

heu embrutat, renteu-

c) Si (ens + ho) d) Si

’

aquí. (us)

vols dir, fesvas, oblida-

e) Si us agrada, emproveu-

. (el ) -

saber.

’

. (et + en)

. (us + el)

UNITAT 2 » GRAMÀTICA 1.2. Els pronoms demostratius Els pronoms demostratius assenyalen objectes, esdeveniments o accions tenint en compte si es troben a prop (això) o lluny (allò) de les persones que parlen (emissor i receptor). Sovint van acompanyats dels adverbis demostratius (aquí o allà) per assenyalar l’objecte: Això d’aquí què deu ser? PROXIMITAT

això

LLUNYANIA

allò

Allò que veus allà és un voltor.

en l’espai

Això d’aquí és un niu de vespes.

en el temps

Això que ens ha dit no pot ser veritat.

en l’espai

Allò d’allà obstrueix el pas de l’aigua.

en el temps

Allò que va passar ens va doldre.

P E R SAB E R- NE M É S Un pronom demostratiu pot tenir d’antecedent tota l’oració que el precedeix. En aquest cas, el demostratiu designa el fet o l’esdeveniment que expressa l’oració que li fa d’antecedent: L’equip havia perdut els últims cinc partits. Allò va causar una gran decepció.

1.3. Els pronoms quantificadors Els pronoms quantificadors designen una determinada quantitat de persones (tothom, algú, ningú) o de coses (tot, quelcom, res). Equivalen a sintagmes nominals quantificats: tothom = tota la gent

algú = alguna persona

ningú = cap persona

tot = totes les coses

quelcom = alguna cosa

res = cap cosa

En preguntes i en oracions condicionals, els pronoms ningú i res equivalen, respectivament, a algú i alguna cosa:

P E R SAB E R- NE M É S Tot i que tothom té un valor genèric (tota la gent), també s’usa amb un sentit més limitat per designar tota la gent d’un grup o d’un lloc determinat: En aquest poble tothom treballa.

Va trucar ningú (= algú) ahir? Si necessites res (= alguna cosa), avisa’ns.

1.4. Els pronoms i els adverbis interrogatius Els pronoms interrogatius (qui, què) i els adverbis interrogatius (on, quan, com, quant) ens permeten preguntar per un element de l’oració del qual desconeixem la identitat. PRONOMS INTERROGATIUS

ADVERBIS INTERROGATIUS

qui (persones)

Qui ha obert la porta aquest matí?

què (coses)

Què us ha dit el veterinari?

on (lloc)

On has deixat les claus?

quan (temps)

Quan vindrà l’arquitecte?

com (manera)

Com et trobes avui?

quant (quantitat)

Quant val aquest monopatí d’aquí?

P E R SAB E R- NE M É S Quan els interrogatius apareixen darrere d’una preposició, ens permeten preguntar sobre circumstàncies com ara la causa (per què?), la destinació (per a qui?), la direcció (cap a on?) o l’origen (d’on?).

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

27. El quantificador de la llengua castellana algo té diverses correspondències en català. Les més habituals són les següents:

Els pronoms demostratius 25. Completa aquestes frases amb això o allò: a)

d’aquí és d’acer inoxidable. En canvi, d’allà és d’alumini.

de l’altre dia era una mica sospitós.

Però

d’ara dissipa tota sospita.

c) Saps on vam deixar

de la Meritxell?

d) Tot és tan diferent del que era quan nosaltres vivíem aquí! e) Quan vam tenir l’accident, l’Alba ens va ajudar molt. f)

no ho oblidarem mai.

que proposes de tapiar les finestres no em sembla pas una bona solució.

Els pronoms quantificadors 26. Tria el quantificador adequat en cada cas: a) tothom / tots 1. Aquí

ha d’ensenyar el passaport.

2. els viatgers han de passar pel control de seguretat. b) ningú / cap 1. dels assistents no es va adonar de l’error. 2.

no es va assabentar de l’incident.

c) algú / alguns 1. Convidarà

amics a la festa.

2. Si vols, pots venir amb

a) Hay algo que me llama la atención. b) ¿Desea algo más? c) Se encuentra algo major. d) Si te falta algo, avísame.

Els pronoms i els adverbis interrogatius 28. Formula una oració interrogativa per a cadascuna de les informacions següents fent que l’element subratllat sigui l’objecte de la pregunta. Per exemple:

Avui toca fer guàrdia a la doctora Riba. ➝ —A qui toca fer guàrdia avui? a) Demà vull l’entrepà de tonyina. b) Els fugitius es van amagar al bosc.

d) res / gens / cap 1. No hi he posat

algo pron. indef. 1 alguna cosa, quelcom. Le dieron algo, li van donar alguna cosa. En esto hay algo de verdad, en això hi ha quelcom de veritat. 2 [en frases condicionals i interrogatives] res. ¿Quieres algo?, vols res? Si oyes algo, me lo cuentas, si sents res, m’ho expliques. 3 una mica, [en frases condicionals i interrogatives] gens. Falta algo para llegar, falta una mica per arribar-hi. Si hace algo de viento aclarará, si fa gens de vent s’aclarirà. 4 el que fos. Daría algo por, donaria el que fos per.

c) L’avi ja es troba molt més bé. de sal.

2. A la nevera no hi ha 3. Avui encara no he menjat

refresc.

d) Parlava per telèfon amb una meva amiga.

UNITAT 2 » GRAMÀTICA 1.5. Els pronoms relatius Els pronoms relatius són paraules que ens permeten inserir una oració (oració subordinada de relatiu) dins d’una altra (oració principal). La subordinada de relatiu sol ser una oració adjectiva que fa la funció de complement del nom: ORACIÓ 1

ORACIÓ 2

Els jocs de taula encara no me’ls ha tornat.

RELATIU

Li vaig deixar els jocs de taula l’any passat.

que

ORACIÓ COMPOSTA

Els jocs de taula que li vaig deixar l’any passat encara no me’ls ha tornat.

Oració adjectiva de relatiu

El pronom relatiu uneix les dues oracions que formen l’oració composta i adquireix el significant del nom que l’antecedeix (l’antecedent). Els pronoms relatius canvien de forma segons si van precedits o no de preposició i segons que el referent sigui persona, cosa o lloc: REFERENT

PRONOMS RELATIUS

Els pronoms relatius qui i que poden introduir oracions de relatiu substantives: Qui guanyi avui es classifica. El que hem vist és estrany.

EXEMPLES

persona o cosa

que

El conductor que ha detingut la policia era un menor. Visitarem els jardins que envolten el palau.

persona

qui

Ni tan sols coneixia el company amb qui havia de fer el treball.

cosa

què

Encara no sap el delicte de què l’acusen.

persona o cosa

el qual / la qual els quals / les quals

La bicicleta contra la qual va xocar era d’en Sergi. Hem visitat les coves dins les quals s’amagaven els pirates.

lloc

M’agradaria visitar el poble on van néixer els avis.

Observacions: 1. Q uan el relatiu no va precedit de preposició s’utilitza la forma que. 2. Darrere de les preposicions àtones a, de, en o amb se sol utilitzar qui (persones) o què (coses). També es pot utilitzar la forma composta (el qual / la qual). 3. Darrere d’una preposició tònica (dins, contra) o d’una locució (a favor de, al capdamunt de) s’ha d’utilitzar la forma composta (el qual / la qual).

P E R SAB E R- NE M É S

P E R SAB E R- NE M É S Els adverbis relatius quan, on i com poden introduir oracions de relatiu adverbials: Fica l’ou quan l’aigua bulli. Eren on els havia deixat. Aquí fan el pa com es feia abans.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els pronoms relatius 29. Converteix les dues oracions simples en

una oració composta i reemplaça l’element subratllat per un pronom relatiu. Per exemple: Un vaixell ha rescatat trenta persones. Entre aquestes persones hi havia dos infants. Un vaixell ha rescatat trenta persones entre les quals hi havia dos infants. a) Els veïns tenen un gos. El gos lladra de dia i de nit.

b) que / qui El doctor Bartomeu és el metge en més confio. c) la que / la qual Aquesta és una sentència ferma contra les parts no podran recórrer. d) on / que L’hospital

fan aquest tractament

ens queda a 45 quilòmetres. e) qui / que porti elements metàl·lics que els posi en aquesta safata.

b) Ara t’ensenyaré el forat. Per aquest forat entren els ratolins.

f) que / què L’aiguat s’ha endut tot el

havíem

deixat a la porta del garatge. c) Aquest és el cotxe. Amb aquest cotxe vaig tenir l’accident.

31. Afegeix les formes correctes en cada cas: a) qui / la que / la qual Et presentaré la noia a

t’hauràs de dirigir a partir d’ara. d) Vam dormir en un refugi. A prop del refugi hi havia un llac.

b) què / el que / el qual Vine, que t’ensenyaré el patinet amb /

e) Aquesta és l’inspectora. A aquesta inspectora vaig denunciar les irregularitats.

vaig a l’institut.

c) qui / les que / les quals He conegut unes noies amb

comparteixo molts interessos. d) que / on / en el qual

30. Tria el pronom relatiu adequat en cadascuna de les oracions:

el lloc

ha nascut.

e) el / lo / allò

a) que / qui M’agradaria que em visités el mateix cirurgià

Per la manera de parlar podràs endevinar

em va operar.

que no vulguis per a tu

no ho vulguis per als altres.

UNITAT 2 » ORTOGRAFIA

» ORTOGRAFIA A FI DE PARAULA

1. Les lletres b/p, d/t, g/c 1.1. L’ensordiment Les consonants oclusives sonores b, d, g sonen com les consonants sordes corresponents p, t, c a final de paraula i al final de síl·laba seguides de consonant sorda.

EXEMPLE

cub / llop

[p]

fred / set

[t]

mag / drac

[k]

A FI DE SÍL·LABA

1.2. Les normes ortogràfiques Aquest ensordiment pot generar dubtes a l’hora d’escriure les consonants oclusives a fi de paraula o de síl·laba. A final de paraula, hem d’aplicar aquestes normes ortogràfiques:

EXEMPLE

dubte / repte

[p]

adquirir / potser

[t]

estagflació / tracte

[k]

NORMA 1 Darrere de vocal tònica

Excepcions

S’escriuen les lletres p, t i c:

• els mots adob, club, cub i tub • els mots fluid, fred, sud i els acabats en -itud i -etud (solitud, lentitud, quietud…) • els mots mag, reg, gag, demagog i pedagog

• llop (tot i que el femení sigui lloba) • humit (tot i que el femení sigui humida) • amic (tot i que el femení sigui amiga)

NORMA 2 Darrere de vocal àtona

Excepcions

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

• ànec (malgrat ànega, aneguet) • càrrec (malgrat càrrega, carregar, carregós)

• àrab (amb b com Aràbia, arabisme) • príncep (amb p com principat, principesc) • pàl·lid (amb d com pàl·lida, pal·lidesa) • dipòsit (amb t com dipositar, dipositari) • càstig (amb g com castigar, castigament) • músic (amb c com música, musical)

• fàstic (malgrat fastigós, fastiguejar) • mànec (malgrat manegar, desmanegament) • préssec (malgrat presseguer, presseguerar) • tràfec (malgrat trafegar, atrafegat)

NORMA 3 Darrere de consonant

Excepcions

S’escriu com en el mot femení o el derivat:

• estenc (malgrat estengui, estengués o estengué) • prenc (malgrat prengui, prengués o prengué…) • ofenc (malgrat ofengui, ofengués o ofengué…) • tinc (malgrat tingui, tingués o tingué…) • venc (malgrat vengui, vengués o vengué…) • vinc (malgrat vingui, vingués o vingué…)

• verb (amb b com verbal, verbalitzar) • serp (amb p com serpent, serpentejar) • covard (amb d com covarda, covardia) • desert (amb t com deserta, desèrtic) • alberg (amb g com albergar, alberguista) • remolc (amb c com remolcar, remolcador)

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

34.

Tenint en compte les excepcions de la norma 1, completa les frases següents amb les paraules adequades:

L’ensordiment 32. Llegeix les expressions següents i classifi-

ca les paraules destacades en cursiva segons el so de les consonants oclusives a final de síl·laba o de mot: a) humor a base de gags b) adquirir experiències c) quedar-se calb d) fer una sol·licitud e) banyar-se en un gorg f) tub estret i corbat g) un estratagema subtil h) un clima àrid i) ocells camallargs Sonen [p]

Sonen [t]

a) S’ha rebentat un

de la cale-

facció. Sort que avui i no fa

b) Per adobar els rosers, cal comprar un adequat i de qualitat. c) La fluïdesa és la característica d’allò que flueix. Així diem: una substància fluida o un llenguatge

35. Forma els noms derivats dels adjectius següents i classifica’ls d’acord amb la taula de més avall: ample ✓, escàs, apte, exacte, dens, segur, alt, oportú, quiet, nou, lent, breu. Sonen [k]

Noms amb els sufixos -etud i -itud

Noms amb els sufixos -etat i -itat

amplitud

Consonants oclusives a final de paraula 33. D’acord amb la norma 1, forma el masculí

dels adjectius següents. Per exemple: xopa ➝ xop. a) tipa ➝

36. D’acord amb les normes 2 i 3, forma la

b) filantropa ➝

paraula primitiva dels mots derivats següents. Per exemple: Aràbia. Terra dels àrabs.

c) eixerida ➝

a) principat. Territori d’un

d) humida ➝

b) xenofòbia. Propi d’un

e) pansida ➝

c) talpera. Cau d’un

f) poruga ➝

d) aridesa. Qualitat d’

g) manyaga ➝

e) dipositar. Posar en un

h) bonica ➝

f) hibridar. Produir elements

i) feixuga➝

g) estomacal. Bo per a l’

UNITAT 2 » ORTOGRAFIA A l’hora d’escriure les consonants oclusives a final de síl·laba, ens hem de guiar per la grafia dels aplecs consonàntics de la taula següent. ORTOGRAFIA DE B / P, D / T, G / C A FI DE SÍL·LABA APLEC

EXEMPLE

APLEC

EXEMPLE

-bd-

abdicar, abdomen, cabdal, cabdill

-dv-

adversari, advertir, advers, advocada

-bj-

abjurar, objecte, objectar, subjecte

-tm-

atmosfera, ritme, setmana, sotmetre

-bs-

obscur, absent, absoldre, absolut

-tll-

espatlla, butlletí, butllofa, ratlla

-bt-

dissabte, dubte, subtil, de sobte

-gg-

suggerir, suggestió, suggeriment

-pc-

adopció, egipci, erupció, decepció

-gm-

augment, enigma, estigma, fragment

-pt-

captivar, optar, òptim, recepta

-gn-

cognom, sagnar, signar, regnar

-dd-

addicte, addicció, additiu, adduir

-cc-

accent, accelerar, succeir, acceptar

-dj-

adjacent, adjectiu, adjuntar, adjunt

-ct-

delicte, districte, tractar, subjectiu

1.2. L’emmudiment Excepte en alguns parlars del valencià o del balear, les consonants oclusives no es pronuncien en posició final de paraula quan van precedides d’una m, una n o una l. Fixa’t en els exemples de la taula següent: EMMUDIMENT DE B / P, D / T, G / C APLEC

EXEMPLE

APLEC

EXEMPLE

-mb -mp

am(b), rum(b), tom(b)s cam(p), llam(p), tem(p)s

-nd -nt

dividen(d), fecun(d), profun(d)s cantan(t), conten(t), distin(t)s

-ld -lt

Eudal(d), cal(d), heral(d)s malal(t), mol(t), revol(t)s

-ng1 -nc

san(g), fan(g), càmpin(g)s ban(c), ven(c), estiuen(c)s

1 En els aplecs finals -ng i -nc es pronuncia una ena velar [ŋ]: fang [faŋ], banc [baŋ].

Tanmateix, les consonants oclusives d’aquests aplecs consonàntics s’acostumen a pronunciar quan entren en contacte amb paraules començades per vocal. Fixa’t en els exemples: pa amb oli

Sant Andreu

cent anys

cinc anys

amb ell

Sant Antoni

vint-i-dos cinc hores

sang espessa sang i fetge

interromp-ho anant-hi fent-ho blanc-i-negre pàrquing obert

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

39. L’emmudiment de la -t final ens pot fer dubtar alhora d’escriure els adverbis tan i tant o quan i quant.

Consonants oclusives a final de paraula 37. Tenint en compte els aplecs consonàntics que es produeixen a l’interior de les paraules següents, completa-les amb la grafia correcta: 1) b / p a) ca

dill de la tribu

e) o

tar al premi soldre l’acusat

b) discussió su

til

f) a

c) assumpte o

scur

g) resultat ò

d) ploure de so

h) a

tim

dicar del tron

2) d / t a) so b) a

metre l’enemic e) resultat a

c) colorants i a d) a

f) a

dicció al tabac

ditius g) a

a) Menteixes! quant)

duir proves

d) No hi posis

jacents

t’he dit això? (quan /

b) No havia vist mai un animal ge. (tan / tant)

juntar un arxiu

h) angles a

vocat d’ofici

vers

L’adverbi tan indica el grau d’un adjectiu (És tan simpàtic com tu) o d’un altre adverbi (Va tan de pressa com pot), mentre que tant indica el grau d’un nom (No posis tant d’oli) o d’un verb (Treballa tant com tu). Pel que fa a quan, introdueix una expressió de temps (Quan vindràs?); en canvi, quant pregunta per una quantitat o un nombre (Quant t’ha costat?). Tenint això en compte, tria l’opció correcta:

e) Fins

ferot-

val això? (quan / quant) (de) sucre. (tan / tant) us quedareu? (quan / quant)

3) g / c a) esti

ma sa

nant

b) su

cés tràgic

c) si

nar amb co

d) au e) a f) eni

DICTAT

noms

ment de deli

tes

cepcions d’un mot ma su

gestiu

L’emmudiment 38. Llegeix les frases i subratlla-hi les consonants b / p, d / t i g / c que s’emmudeixen: a) A la cambra hi ha un malalt moribund.

Completa els buits amb p / b, t / d o c / g. Després, torna a escriure tot el text en un full a part mentre te’l dicten.

No podem saber exa tamen mer gos, però és eviden

quin va ser el pri-

que els seus avan pas

sa s eren llo s! Els llo s s’assemblaven als nostres rererebesavis prehistòri s en força coses. Primer, eren animals mol sociables, que formaven bandades ben organi zades. Segon,

b) Compte, el revolt és molt perillós!

eren grans via gers i s’ada taven a tota mena

c) Va fer dos giravolts i un tomb de campana.

de climes i paisa ges. I tercer, eren bons caçadors

d) L’oli bullent de la paella està fumejant. e) El llamp ha fet un esvoranc al tronc. f) Sovint té fongs blancs al peu.

i atacaven les seves preses am

molta eficàcia.

Petit Sàpiens: «La domesticació del gos».

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA

Llegeix aquest text i comprova si l'has entès

Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen) Benvolguts animals (no humans), Que estrany deu ser per a vosaltres, l’ésser humà! Potser el considereu un animal més com qualsevol altre, però de ben segur que us sorprèn que ens comportem amb vosaltres d’una manera tan contradictòria. Per exemple, per què en alguns països tractem els gossos i els gats amb un respecte infinit i, en canvi, en d’altres els maltractem? I, si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos amb gran plaer animals joves —xais, vedells, garrins— que han estat arrabassats de la seva mare per portar-los a l’escorxador sense cap mirament? Aquests animals són igual de sensibles —i de vegades, fins i tot, igual d’intel·ligents— que els nostres estimats animals de companyia… Vet aquí un dels símptomes de la nostra dualitat moral envers vosaltres. No és estrany, doncs, si ens trobeu del tot irracionals! El vostre patiment sempre m’ha colpit, evidentment com el dels meus semblants. Matar em fa sentir tan malament com veure sacrificar animals terrestres. Quan a penes tenia deu anys, vaig anar a la meva primera (i última) corrida de toros. En tinc un record molt desagradable. Tan bon punt el picador, muntat a dalt del cavall —aquest, protegit amb l’arnès i amb els ulls tapats—, va començar a torturar el toro amb la pica, vaig entendre que allà hi havia trampa: que,

en aquella pretesa «lluita noble i equitable entre l’home i l’animal», era segur que l’animal tenia les de perdre i que el seu final era gairebé inevitable. Però, abans de continuar, serà millor que us ho digui: jo també visc en aquesta contradicció. Amb relació a vosaltres, jo no soc pas exemplar ni el meu comportament és impecable, ni de bon tros. Quan era petit, m’agradava anar a pescar. Sovint em fabricava canyes rudimentàries i anava a desenterrar cucs de terra (aquests no em feien gens de llàstima!) per enfilar-los a l’agulla torçada que havia lligat a manera d’ham al cap del cordill. Així vaig pescar molts peixos petits, que matava de seguida perquè no passessin gaire estona ofegant-se. Després, els fèiem a la brasa i ens els menjàvem. Mai no vaig sentir cap remordiment quan ho feia. Però, tanmateix, m’era del tot impossible matar un animal terrestre per menjar-me’l. En realitat, no sabria explicar aquesta «doble moral». Per tant, represento perfectament molts dels meus semblants: el vostre patiment m’afligeix i milito des de fa temps perquè es redueixi. Ah, i no dubto a aixafar un mosquit que no em deixa dormir o a eliminar les arnes que em foraden els jerseis… de llana d’ovella! Frédéric Lenoir: Carta oberta als animals (i als qui se’ls estimen) (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Què és una carta oberta?

c) Text no narratiu que exposa una qües-

na carta de caràcter propagandístic. U Una carta familiar en què es donen a conèixer assumptes privats. Una carta que es publica en un mitjà de comunicació perquè la llegeixi tothom.

xplicar l’evolució dels animals. e reflexionar sobre el comportament dels humans envers els animals. narrar una història d’animals.

3. Quan l’autor parla de dualitat moral dels humans, es refereix al fet que…

ctuem de manera contradictòria en sia tuacions que són equiparables. apliquem sempre un criteri racional en funció de cada circumstància.

4. Com definiries el pensament de l’autor? ontrari al consum de qualsevol proC ducte d’origen animal. Defensor dels drets dels animals, en especial el dret a la vida i al benestar. Favorable a equiparar els drets dels animals als de les persones.

5. A quin gènere literari pertany aquest text? Assaig.

Discurs.

6. A quin gènere literari anterior pertany cadascuna de les definicions?

a) Text sobre un tema determinat que es pronuncia davant d’un públic amb una finalitat persuasiva. ➝ b) Text narratiu en què intervenen animals com si fossin persones i que té com a objectiu transmetre un ensenyament moral. ➝

manera literària. ➝

7. A quina paraula del text correspon cadascuna de les definicions?

a) Lloc destinat a matar el bestiar.

2. L’objectiu d’aquesta carta és…

Faula.

tió social, filosòfica, científica, etc., de

➝ b) Guarniment que protegeix el cavall. ➝ c) Larva de papallona que forada la roba. ➝

8. Subratlla els mots del camp lèxic dels animals domèstics i encercla els dels arbres: roure, vedell, garrí, freixe, moltó, faig.

9. Subratlla els cinc pronoms: Si estimem el nostre animal domèstic i estem disposats a sacrificar-nos per ell, per què alhora som capaços de menjar-nos animals joves que han estat arrabassats de la seva mare?

10. Completa amb la consonant adequada: recor

, du

tar, sím

toma, tem

Per escrit Creus que hem de respectar igual un ocell, una sargantana o un escorpí? Manifesta la teva opinió i argumenta-la escrivint un petit text d’unes 100 paraules en un full a part.

De viva veu L’autor parla de la sensibilitat i la intel·ligència d’alguns animals. Tria un animal i explica dues o tres circumstàncies en què el seu comportament denoti sensibilitat o intel·ligència.