Dolors Monserdà 4t. Mostra. Llengua catalana by Editorial Barcanova

lLengua a a t c al na

4 ESO DOSSIER

Programa

Dolors Monserdà

UNITAT

LECTURA » Què és un mite LITERATURA » La Renaixença LLENGUA I SOCIETAT » Les varietats dialectals de la llengua GRAMÀTICA » La predicació verbal REPÀS D’ORTOGRAFIA » L’accentuació

Preparem la lectura 1. Fixeu-vos en la il·lustració d’aquesta pàgina i responeu: a) Quin mite de la cultura grega representa? b) Qui és el portador del foc? c) Qui representa el personatge ajagut a terra? 2. ¿Podem conèixer el pensament o la ideologia de les cultures antigues a través de la seva mitologia? Justifica la resposta. 3. Entre tota la classe, establiu el rànquing dels cinc o sis mites de l’antiguitat que coneixeu més bé. 4. Definiu les tres accepcions de la paraula mite a partir d’aquests exemples: a) Cada cultura té els seus mites. b) El mite de la joventut eterna. c) Elvis Presley és un mite del rock.

LECTURA « UNITAT 1

» LECTURA Què és un mite La lectura següent, titulada «Què és un mite», és un fragment del pròleg, escrit per l’estudiós Roger Cònsul, que introdueix el llibre Relats de mitologia. Herois i déus, de Maria Àngels Anglada. Un pròleg és un escrit que precedeix el cos d’una obra literària, científica o assagística, i que té com a objectiu presentar-la al públic i facilitar-ne la lectura. L’autor del pròleg sol ser una persona erudita que fa una ressenya de l’obra en què en destaca les característiques i els mèrits, el context en què va ser creada, la trajectòria històrica i la influència que ha tingut i, també, la rellevància de l’autor. Els pròlegs pertanyen al gènere literari de l’assaig, ja que són articles d’aproximació i reflexió amb un objectiu didàctic i divulgatiu. V OC AB U L ARI

tità m. En la mitologia grega, nom de cadascun dels sis fills d’Urà (divinitat del cel) i Gea (divinitat de la terra).

La caiguda dels titans (1637), de Peter Paul Rubens.

Permeteu-me començar com comencen els mites: temps era temps, en nits de lluna plena, quan encara no s’entreveien els límits de la terra i el cel, quan els déus i els homes vivien junts, va viure prop de l’actual Grècia una criatura gegantina, fill dels Titans, al qual van posar el nom de Prometeu. Un dia Prometeu va robar el foc sagrat dels déus per donar-lo als homes, i amb aquest regal, el domini del foc, es va voler simbolitzar la distinció de la raça humana per sobre de les altres espècies i el naixement d’una nova qualitat humana, la intel·ligència. Gràcies al foc, els homes van ser capaços de multiplicar les seves capacitats: van poder fabricar eines que van permetre treballar millor els conreus del camp, van construir habitatges millors i van aprendre a menjar més bé. La història, però, no

UNITAT 1 » LECTURA s’acaba aquí: la mateixa intel·ligència també va dur-los, als homes, la capacitat de fer-se preguntes: «d’on venim?», «què hi fem, al món?», «com és que pensem?», «com s’ha format el món?», «qui l’ha fet?»… I no tan sols la capacitat de preguntar-se, també la de mirar de respondre tots els interrogants a partir de l’observació. Les primeres respostes, les més elementals, van arribar després de posar-hi molta imaginació i, de bon començament, les van acompanyar amb tocs de màgia i superstició. D’aquest primer estadi en diem pensament mític. No va ser fins molts anys més tard que les respostes van començar a tenir criteris racionals i lògics, a partir d’estudis i comprovacions: el pensament racional. Tornem, però, a Prometeu. Com s’ha dit i explica la seva llegenda, va ser ell qui va donar als homes l’empenta necessària perquè el gènere humà comencés a voler explicar el món que l’envoltava, iniciant-se així en la cursa del saber, que encara correm. Primer a través del pensament mític, després a cavall del pensament racional.

Característiques dels mites Un mite s’assembla molt a un conte o a una llegenda, i és així perquè els mites, els contes i les llegendes són narracions de ficció sovint plenes de fantasia. Però no és el mateix el conte de la Ventafocs o de la Caputxeta vermella que les històries de la guerra de Troia, la llegenda de Sant Jordi o el mite de Teseu i el Minotaure. Provem d’entendre en què difereixen. El que és específic dels mites, grecs i universals, és la seva voluntat d’explicar els orígens del món i trobar una resposta per saber de quina manera va començar tot a partir del no-res. D’aquests esforços d’explicació se’n diuen cosmogonies, i són històries que narren el naixement i la vida dels déus, la separació de la llum i les tenebres, la formació de la terra, la dels oceans… Ara bé, no tots els mites són cosmogonies; n’hi ha que senzillament relaten fets passats, foscos i mig oblidats, com la guerra de Troia per exemple, o el retorn dels seus protagonistes a casa. (L’arqueologia moderna, amb el descobriment de ciutats antigues com Troia o Micenes, va demostrar que molts d’aquests mites es basen en fets reals.) Uns altres parlen de migra cions dels pobles, de l’origen i fundació d’algunes ciutats, de l’estirp de famílies antigues o de desastres ecològics. Finalment, també hi ha mites que, apropant-se a les llegendes, s’interessen directament per l’ésser humà i volen ser una mena de codi universal de bon comportament. Són els mites que relaten històries i que es converteixen en exemples i models a imitar. Una diferència cabdal entre mites, contes i llegendes és que els protagonistes dels mites són els déus i els herois. Una altra característica dels mites antics és que no tenen un autor únic i concret. En el terreny dels mites no hi ha autors com els germans Grimm, La Fontaine, Andersen o Quim Monzó. Els mites neixen a partir de narracions orals que passen de generació en generació, que ja explicaven els ancians i els sacerdots de les tribus primitives i que han perdurat al llarg dels anys passant de pares a fills, de fills a nets i de territori en territori. Tot al llarg d’aquest procés, la narració inicial d’un mite s’arriba a modificar tant que acaba sent, finalment, la creació de

Representació del mite de Teseu i el Minotaure en un gerro de l’antiga Grècia.

VO CAB ULARI

cosmogonia f. Doctrina de caràcter mític, religiós, filosòfic o, en general, de caràcter precientífic sobre l’origen i la formació de l’univers. estirp f. Origen d’un llinatge.

LECTURA « UNITAT 1

Escena d’un capítol de la sèrie Joc de trons, basada en les novel·les de George R. R. Martin, amb l’actriu Emilia Clarke en el paper de Daenerys Targaryen.

V OC AB U L ARI

antropòleg -òga m. i f. Persona que estudia la cultura humana des dels seus orígens. arcaic -a adj. Dit de la fase inicial d’un procés natural o històric. simbòlic -a adj. Que expressa o significa alguna cosa per mitjà de símbols.

tota una societat. Els experts diuen que una característica dels mites és que reflecteixen una manera de veure el món, la de tot un poble. Aquesta «autoria col·lectiva» fa que, sovint, hi hagi versions diferents d’un mateix mite. I ara podem preguntar-nos: com és que aquestes narracions, essent tan fantàstiques, han interessat sempre tant i a tothom? Heu de pensar que els mites clàssics tenen tots els ingredients d’una sèrie de televisió d’èxit: l’acció és trepidant, hi ha amor i guerra, sang i amistat, morts i naixements gloriosos, i tafaneries dels déus. Són històries humanes plenes de sentiments, emocions i aventures. És cert que bona part dels seus protagonistes llueixen virtuts extraordinàries, però també hi apareixen monstres horribles i apunts de fantasia com un recurs per impressionar. Un dels elements al qual els antropòlegs han posat més l’accent diu que els mites són portadors de la ideologia d’una societat. És a dir, a diferència d’altres narracions de ficció, els mites ens permeten estudiar de manera més acurada com eren les societats antigues. Per exemple, els mites ens ofereixen molts exemples de què pensaven els grecs amb relació a la política, a la moral i sobretot a les pautes de bon comportament: la manera de viure, les bones maneres a taula i en el vestir, ensenyances sobre subsistència, sobre la vida privada i pública, sobre la higiene o el bon ús de la llengua. Les societats de l’època arcaica que van veure aparèixer els antics mites se’ls creien de bona fe. Mantenien una fe cega en l’herència de la tradició i la llei dels avantpassats. La tradició era sagrada i, per fantasiosa que fos, no es plantejaven que no fos certa. Hi ajudaven, és clar, la ignorància, el desconeixement i la por de càstigs i desastres naturals si «l’ordre antic» es trencava. En resum, eren encara lluny del pensament racional, creien en la màgia i en la superstició, no es plantejaven la seva possible falsedat ni tampoc no podien concebre els mites com una interpretació simbòlica. L’inici de la interpretació simbòlica dels mites serà, en el decurs del temps, el primer estadi evolutiu del pensament mític al pensament racional que va tenir lloc a les terres de la Grècia clàssica. Roger Cònsul: Pròleg de Relats de mitologia. Herois i déus, de Maria Àngels Anglada.

UNITAT 1 » LECTURA » ACTIVITATS

» ACTIVITATS

es cosmogonies són teories sobre l’origen de L l’univers elaborades pel pensament racional. Alguns mites constitueixen una mena de codi universal de bon comportament humà i esdevenen exemples o models a imitar. Les societats de l’època arcaica ja es plantejaven la possible falsedat dels mites i els concebien com una mera interpretació simbòlica de la realitat. Els mites són el resultat d’una llarga tradició que es va transmetre oralment de generació en generació durant segles.

Comprensió i anàlisi del text 1. El títol de la lectura permet que el lector interpreti que es tracta d’un text… instructiu. argumentatiu.

explicatiu. predictiu.

2. Si haguessis de posar un títol a la primera part de la lectura (els quatre primers paràgrafs), quin triaries? rometeu roba el foc sagrat dels déus. P Aproximació als mites: el mite de Prometeu. El pensament mític i el pensament racional. El naixement d’una nova capacitat humana.

6. En la primera part de la lectura l’autor diferencia

dos estadis en el procés del coneixement humà. Anomena’ls i explica en què es fonamenta cadascun.

3. Prometeu és un personatge mitològic complex. Tria els dos trets que millor el defineixen:

s un benefactor de la humanitat. É És un egocèntric, es considera el centre de l’univers. És un reaccionari, va contra el progrés. És un rebel, no té por de desafiar els déus.

7. Com explica l’autor que els mites hagin interessat sempre a tothom?

4. El mite de Prometeu simbolitza el progrés tècnic i l’intel·lectual. En què es concreta cadascun?

5. Indica quines de les afirmacions següents apareixen en el text de la lectura:

l pensament mític va donar respostes imagiE natives a preguntes transcendentals com l’origen de l’univers o el sentit de l’existència humana. El pensament racional va abolir els mites de les cultures arcaiques. El mite de Prometeu simbolitza el naixement de la intel·ligència humana i la superioritat dels humans respecte a qualsevol altra espècie.

8. Completa la definició de mite amb les paraules següents: narració, temps, diví, personatges, heroic, social, filosòfic, simbòlica.

mite m. mit.

meravellosa situa-

da fora del

històric i protagonit-

zada per

de caràcter

que expressa, d’una manera , un concepte religiós, .

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 1

Paraules i expressions 9. Quin podria ser el sinònim de la paraula tocs en

• Tenir fe (cega) en una persona o en una cosa: creure-hi fermament, confiar-hi. • Ser digne de fe: merèixer ser cregut. • Donar fe d’algun fet o alguna circumstància: fer constar, certificar, assegurar. • Anar o obrar de bona fe: procedir amb bona intenció, sense malícia. •F e de vida: certificat que acredita que una persona viu. • Fe d’errates: llista de les errates d’un llibre.

la frase «les van acompanyar amb tocs de màgia i superstició». campanades contactes

pinzellades frecs

10. La cosmogonia grega defensava l’existència del caos, del qual hauria sorgit el cosmos. Relacio na cada una de les definicions següents amb els termes caos i cosmos. a) Sistema ordenat i harmònic. ➝ b) Univers, concebut com un tot ordenat. ➝ c) Estat de confusió dels elements que hauria precedit l’organització del món. ➝ d) Confusió i desordre complet. ➝

11. Les paraules polisèmiques són aquelles que adquireixen significats diversos segons el context en què s’utilitzin; és el cas, per exemple, de codi. Indica quin sentit té la paraula codi en cadascuna de les expressions següents: codi moral • codi penal • codi de circulació • codi genètic • codi de barres •

• sistema • representació gràfica • text legal • conducta • norma

12. La paraula fe ha donat lloc a diverses frases

fetes i locucions, com, per exemple, les que tens a continuació en el quadre de la dreta:

Utilitza aquestes expressions en les frases següents: a) El malalt està molt tranquil perquè en la cirurgiana. b) La notària dels acords presos a l’assemblea. c) Per acceptar l’herència, calia presentar la . d) Aquest home no menteix, és . e) Es van enfadar amb mi, però t’asseguro que jo anava . f) Al principi del llibre hi havia la .

Expressió oral 13.   Explica breument davant la classe un relat de la mitologia grega o romana i acompanya la intervenció oral amb una seqüència d’imatges que il·lustrin la història del text. Trobaràs enllaços interessants per fer aquesta activitat en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

Expressió escrita 14.   Repartiu-vos les divinitats de l’esquema i, en un full a part, redacteu una nota explicativa en

què exposeu qui són i amb quina insígnia s’identifiquen. Trobareu una il·lustració de les divinitats i un model de nota explicativa en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Hera (Juno)

Dionís (Bacus)

Demèter (Ceres)

Hermes (Mercuri)

Hestia (Vesta)

Afrodita (Venus)

Zeus (Júpiter)

Ares (Mart)

Posidó (Neptú)

Àrtemis (Diana)

Hades (Plutó)

Apol·lo (Apol·lo)

Atena (Minerva)

UNITAT 1 » LITERATURA

» LITERATURA 1. La Renaixença (1833-1890), entre el Romanticisme i el Realisme 1.1. El llegat del segle xviii El segle xviii és anomenat segle de la Il·lustració o de les llums perquè va canviar la manera de veure el món: la raó i la ciència van esdevenir les bases del coneixement i la llibertat i els drets ciutadans es van imposar en l’àmbit polític i social. En les arts hi predominà el Neoclassicisme, amb els valors de l’ordre i l’harmonia. A finals d’aquest segle es van produir dos fets que marquen l’inici de l’edat contemporània: • La Revolució Industrial (Gran Bretanya, 1760-1830), que va implicar l’establiment de les relacions laborals del sistema capitalista i el naixement de dues noves classes socials: la burgesia i la classe obrera (o proletariat). • La Revolució Francesa (1789) va ser una aixecament contra l’Antic Règim i el poder del rei, la noblesa i l’Església. Arran d’aquest fet, van néixer els nous estats liberals europeus, regits per constitucions i sistemes parlamentaris.

La nena obrera (1882), de Joan Planella, és una denúncia de l’explotació infantil durant la Revolució Industrial.

1.2. El segle xix, entre el Romanticisme i el Realisme També a finals del segle xviii va sorgir el Romanticisme, que reivindicava l’espontaneïtat, la imaginació i els sentiments. Ja a la segona meitat del segle xix, va tenir lloc un gir a favor de la realitat social, la ciència i el pragmatisme que va representar l’inici del Realisme.

1.3. El moviment de la Renaixença La Renaixença va ser un moviment cultural i polític que es va desenvolupar al segle xix a Catalunya, el País Valencià i les illes Balears. Volia fer ressorgir els trets culturals i d’identitat propis, malmesos d’ençà del triomf de Felip V de Borbó en la guerra de Successió (1700-1714) i la consegüent aplicació dels decrets de Nova Planta als territoris de la Corona d’Aragó. Aquests decrets van suposar la supressió de les lleis i les institucions pròpies, i la imposició del castellà a l’administració, a l’ensenyament i en totes les activitats públiques. Així, la llengua catalana, tot i que la població va mantenir-ne viu l’ús, a principis del segle xix era considerada una llengua «morta per a la república de les lletres».

Tres moments emblemàtics Hi ha tres moments destacats en la Renaixença: • La publicació del poema La Pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau, que recull els principis bàsics del moviment i en representa l’inici. • La instauració dels Jocs Florals (1859). • La publicació de L’Atlàntida (1878), de Jacint Verdaguer, primer gran poema èpic de la literatura catalana i punt culminant de la Renaixença.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 1 El programa de la Renaixença L’objectiu dels promotors de la Renaixença era normalitzar la situació de la llengua catalana de manera que no fos només d’ús popular, sinó també la llengua de la literatura i la cultura. Per aconseguir-ho, calia: • Divulgar la història i la literatura de l’edat mitjana. • Recollir i divulgar la literatura popular. • Promoure l’activitat literària en tots els gèneres. • Potenciar la presència de la llengua catalana en els mitjans de comunicació i en la publicació d’obres de divulgació. • Modernitzar el català dotant-lo de normes gramaticals i lèxiques. • Crear institucions culturals que potenciessin l’activitat científica.

» ACTIVITATS Visió general 15. Llegeix aquestes dues estrofes de l’oda La Pàtria, de Bonaventura Carles Aribau, i respon les preguntes que hi ha a continuació:

a) De qui o de què s’acomiada el poeta?

b) A què es refereix quan diu «la mallorquina nau»?

c) Amb què compara la coneixença que té del territori?

La Pàtria (fragment) Adeu-siau, turons, per sempre adeu-siau, oh serres desiguals, que allí, en la pàtria mia, dels núvols e del cel de lluny vos distingia, per lo repòs etern, per lo color més blau. Adeu tu, vell Montseny, que des ton alt palau, com guarda vigilant cobert de boira e neu, guaites per un forat la tomba del Jueu, e al mig del mar immens la mallorquina nau. Jo ton superbe front coneixia llavors, com conèixer pogués lo front de mos parents, coneixia tan bé lo so de tos torrents, com la veu de ma mare o de mon fill los plors. Mes, arrencat després per fats perseguidors, ja no conec ni sent com en millors vegades; així d’arbre migrat a terres apartades, son gust perden los fruits e son perfum les flors.

d) Amb què es compara ell mateix?

e) Què li passa a qui viu allunyat de la seva terra?

16. Digues a quin moviment estètic (Neoclassicis-

me, Realisme i Romanticisme) correspon cada una d’aquestes definicions: a) Moviment predominant durant la primera meitat del segle

xix

que reivindica la imaginació i

la passió. ➝ b) Moviment predominant durant el segle

xviii

que defensa l’ordre i l’harmonia. ➝ V OC AB U L ARI

tomba del Jueu. Referència al cementiri de Montjuïc. superb -a adj. D’una bellesa que imposa. fat m. Destí ineludible. migrat m. Emigrat, traslladat.

c) Moviment predominant durant la segona meitat del segle

xix

que aposta per la realitat social. ➝

UNITAT 1 » LITERATURA 1.4. Els grans autors de la Renaixença La Renaixença va dotar la llengua catalana de tres autors sobresortints en els tres gèneres literaris: poesia, teatre i novel·la. Tots tres van obtenir un gran reconeixement i van situar la literatura catalana al nivell de les literatures europees: • Jacint Verdaguer, poeta romàntic capaç de construir extensos poemes èpics i, alhora, de crear breus poemes d’estil popular. • Àngel Guimerà, dramaturg de gran èxit popular, creador de drames romàntics en vers i de drames realistes en prosa. • Narcís Oller, novel·lista realista que cerca els seus arguments en la societat i en la complexitat dels individus que la integren. Argument de L’Atlàntida

Jacint Verdaguer, el poeta romàntic Jacint Verdaguer és l’autor més important de la literatura catalana del segle xix gràcies a una obra extensa i diversa que representa la revitalització definitiva de les lletres catalanes. És considerat, a més, la gran figura del Romanticisme català. Personatge idealista, apassionat i rebel, en les seves obres trobem els trets més característics del moviment romàntic: protagonisme de la natura, mites i símbols, imaginació, nostàlgia pel passat, sentimentalisme i valoració de la cultura popular. Verdaguer va conrear una poesia lírica que era expressió dels seus sentiments, el seu patriotisme i la seva religiositat. Alhora, va voler dotar la llengua catalana d’una poesia èpica que contingués els elements de les epopeies existents en moltes cultures: éssers mitològics, llegendes, grans viatges, lluites i perills, etc. Així, va compondre dos poemes extensos: L’Atlàntida, amb més de dos mil versos, i Canigó, amb més de quatre mil.

Un nàufrag arriba a les costes de Portugal on l’acull un ermità, que li explica una antiga llegenda: Alcides (Hèrcules) viatja a l’Atlàntida a la recerca d’un brot de taronger d’or del jardí de les Hespèrides. Ho aconsegueix després de matar el drac que custodia el jardí i obté el dret de casar-se amb la reina Hèsperis. Però els atlants, fills d’Hèsperis, ho volen impedir. Això provoca una sèrie de desgràcies que fan que l’Atlàntida desaparegui sota l’oceà.

BIOGRAFIA Jacint Verdaguer va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1845. D’origen humil, als deu anys ingressà al seminari de Vic. L’any 1870 fou ordenat sacerdot. Al cap d’uns anys, es va posar malalt i els metges li van recomanar viure a prop del mar. Per això va acceptar ser capellà d’un vaixell transatlàntic. L’experiència del mar li inspirà el poema L’Atlàntida (1877). L’any 1886 va fer un viatge a Terra Santa i en tornà trasbalsat i decidit a portar una vida de santedat dedicada als pobres. La seva religiositat es va radicalitzar i va participar en exorcismes. D’altra banda, la seva creixent generositat amb els necessitats va fer que s’endeutés. Tot plegat, li va tancar les portes de les capes altes de la societat, mentre que el poble se sentia molt a prop de «mossèn Cinto». Finalment, les autoritats eclesiàstiques el consideraren víctima d’un trastorn mental i el 1893 li van prohibir d’exercir de capellà. Entre el 1895 i el 1897 va escriure el recull d’articles En defensa pròpia i el poemari Flors del calvari, obres en què manifestava el seu ressentiment. Va morir el 1902 i el seu enterrament fou una manifestació de dol popular a la qual assistiren més de cent mil persones.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Jacint Verdaguer 17. Llegeix aquest

fragment del poema «Don Jaume en Sant Jeroni», de Jacint Verdaguer, i respon les preguntes que hi ha tot seguit:

Don Jaume en Sant Jeroni (fragment) Per veure bé Catalunya, Jaume primer d’Aragó puja al cim de Sant Jeroni a l’hora en què hi surt el sol; quin pedestal per l’estàtua!, pel gegant, quin mirador! Les àligues que hi niaven al capdamunt, li fan un lloc: sols el cel miraven elles, ell mira la terra i tot. Que gran li sembla i que hermosa l’estimada del seu cor! Té en son cel ocells i àngels, en sos camps vèrgens i flors, en sos aplecs l’alegria, en ses famílies l’amor. VOC AB U L ARI

18. Llegeix ara aquest altre poema de Verdaguer i fes les activitats que hi ha a continuació:

Pobresa Tot ho he perdut, el nom i la riquesa, les corones de llor que he somniat: em diu germà la rònega pobresa, s’avergonyeix de mi la vanitat. Tirí per la finestra ma fortuna veient millor fortuna esdevenir: quan llançava les coses d’una a una, les ales em sentia alleugerir. Em vingué amb la pobresa la bonança; perdent els béns, també en perdia el jou; si de res jo sentia la recança, em deia Déu: «De mi no en tindràs prou?» VO CAB ULARI

llor m. Llorer, arbre ornamental i aromàtic. Les seves branques s’utilitzaven per fer corones per als guardonats. jou m. Allò que subjecta, que priva la llibertat. recança f. Pena o disgust per una cosa que s’ha fet o que s’ha deixat de fer. a) Què representen les corones de llor que havia somiat el poeta?

vèrgens. Forma plural antiga de verges. aplec m. Trobada a l’aire lliure en ocasió d’una festa religiosa o una celebració popular. a) Quines expressions fa servir el poeta per destacar la grandesa del rei Jaume I d’Aragó?

b) Qui és l’estimada del seu cor?

b) Què vol dir que amb la pobresa perdia el jou dels béns?

c) Busca en la biografia del poeta el fragment que correspon al que diu en la primera estrofa.

c) On és el cim de Sant Jeroni?

d) Quins sentiments destaca en la societat catalana?

d) Quin sentiment expressa el poeta? enuig

enyorança

resignació

alegria

UNITAT 1 » LITERATURA Àngel Guimerà, el gran dramaturg de la Renaixença Àngel Guimerà és el dramaturg més important de la literatura catalana del segle xix.

BIOGRAFIA Àngel Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife (1845). Quan tenia vuit anys, la família es va traslladar al Vendrell (Baix Penedès). Com a autor de teatre, es va convertir en el dramaturg de més èxit de l’escena catalana, amb obres com Mar i cel (1888), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1896) i La filla del mar (1900). L’any 1885 va col·laborar en la redacció del Memorial de Greuges adreçat al rei Alfons XII i el 1895 va ser elegit president de l’Ateneu Barcelonès. Va morir l’any 1924. Entre el 1879 i el 1890, va escriure diverses tragèdies romàntiques en què l’acció se situava en èpoques passades. Escrites en vers i protagonitzades per éssers heroics abocats a un destí tràgic, tracten sobre les passions humanes, la llibertat, la injustícia i l’opressió. L’obra Mar i cel és un magnífic exemple de tragèdia romàntica. Entre el 1890 i el 1900, va escenificar els conflictes de la societat mitjançant drames realistes, obres escrites en prosa en què reflecteix la parla col·loquial. Els personatges són persones de la societat real de l’època: industrials i obrers; propietaris rurals i pagesos; pescadors i mariners. L’obra Terra baixa, tot i un cert idealisme romàntic, presenta elements del drama realista.

Argument de Terra baixa Terra baixa escenifica l’enfrontament entre la tirania i la falsedat (la terra baixa) i la bondat i el primitivisme (la terra alta). Sebastià és un propietari rural que basa les seves relacions en el poder. Per propi interès, organitza amb enganys el casament entre la Marta, una noia òrfena a qui havia acollit, i en Manelic, un pastor que viu sol a la muntanya. En Manelic i la Marta s’adonen de la maniobra i decideixen fugir de la terra baixa i començar-hi una nova vida. En Sebastià vol impedir que la Marta se’n vagi perquè la considera de la seva propietat. Però en Manelic lluita contra en Sebastià i en surt vencedor. Quan arriba la gent del poble, crida «He mort el llop!» mentre s’allunya, amb la Marta, cap a la terra alta.

Narcís Oller, el novel·lista de la realitat Narcís Oller és el novel·lista més destacat de la literatura catalana del segle xix. Tot i la manca de models de novel·la catalana moderna, va situar la seva obra entre els corrents literaris més avançats. La novel·la realista va ser el gènere predominant en la segona meitat del segle xix: pretenia descriure amb objectivitat la realitat social. El Naturalisme, sorgit a finals del segle xix, va dur el realisme fins a l’extrem de convertir la novel·la en un estudi científic de la societat. En Narcís Oller trobem tant la novel·la realista (La febre d’or) com la novel·la amb influència del Naturalisme (La bogeria).

BIOGRAFIA Narcís Oller va néixer a Valls (Alt Camp) l’any 1846. Va començar fent narracions en castellà, però aviat va decidir escriure en català, ja que li permetia retratar més fidelment la societat de la seva època. Va conèixer l’èxit amb obres com La papallona (1882), L’Escanyapobres (1884), La febre d’or (18901892) i La bogeria (1899). Va morir a Barcelona l’any 1930.

Argument de La bogeria La bogeria narra la història d’un jove que es torna boig. Oller, que es va inspirar en un cas real, planteja en l’obra quin efecte tenen el determinisme biològic (la malaltia com a producte de l’herència) i el determinisme ambiental (la malaltia causada per la pressió social). El fet de fonamentar la novel·la en les teories científiques de l’època és una característica del Naturalisme.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

a) Què li dona força i valentia, a la Marta, per encarar-se a en Sebastià?

Àngel Guimerà 19. En aquest fragment de Terra baixa en Se-

b) Com descriuries l’amor que en Sebastià manifesta envers la Marta?

bastià ha descobert que en Manelic i la Marta tenen intenció de fugir i ho vol impedir. Aleshores la Marta se sent valenta i s’hi enfronta. Llegeix-lo i respon les preguntes que hi ha a continuació:

Terra baixa (fragment) Sebastià: No; aquí tancats tu i jo, tots sols! Aquí s’ha acabat el món per a nosaltres, i tot lo del món: terra i cel, i tot; tot és aquí dintre! Marta (retrocedint): Jesús Déu meu! Sebastià: Tu em vols a mi. A mi tot sol, perquè ho he sacrificat tot per tu; perquè jo he sofert com un condemnat portant-te a aquest home, perquè jo et necessito per respirar i per viure, que sense tu no puc viure ni respirar! I mira, el que jo no vull, perquè em desespera, és que em diguis que a ell te l’estimes! (Desesperat.) Això no, això no! Marta: Que no t’ho diga que me l’estimo, jo? Que això et fa ràbia i et desespera? Ai, gràcies a Déu que m’has donat una alegria en aquest món! Sí, sí, me l’estimo, me l’estimo amb tota la meva vida, i amb tota la meva sang, i amb tota la meva ànima que me l’estimo! Sebastià: Calla, calla! Marta: Si encara que m’escanyessis, com t’ho estic dient t’ho diria. Si és l’únic que puc dir en aquest món sense que me’n dongui vergonya! Sebastià: Que has de callar, t’he dit! Marta: Si és que tinc de defensar-me jo per ell! Per ell i tan sols per ell! La Marta… no és res la Marta; mes la dona del Manelic ho és tot, perquè és la seva dona! Sebastià (desesperat): Tu m’has volgut perdre i t’has sortit amb la teva. Res me fa que tot s’esgavelli i que per mi tot s’acabi! I ja està dit: que tu te’n vens amb mi a casa meva, i si em perdo jo, ens perdrem plegats, que has sigut meva, i ets meva, i seràs meva!

Narcís Oller 20. Llegeix aquest fragment de L’Escanyapobres i respon les preguntes que hi ha tot seguit:

L’Escanyapobres (fragment) Quan l’Oleguer, havent barrat la porta, es ficava magatzem endins a la feble claror d’una candela que duia estenallada entre dos dits, un xicot del carrer cridà pel forat del pany: —Escanyapobres! —I aquest crit, que retrunyí amb veu aspra i desvergonyida per les tenebroses voltes del magatzem, glaçà les sangs de l’avar. —Escanyapobres! —Renom que anava popularitzant-se, i que duia en si tots els aires d’una persecució rabiosa, que era un estigma amb què li escopia a la cara tot un poble. Així ho entenia l’Oleguer i, en pensar-hi ell, que per pròpia voluntat s’apartava sempre de tothom, s’esfereïa. La seva naturalesa era la de l’arrel o la del talp: viure en la foscor, créixer en ella, i en ella desplegar la seva força. El crit d’«Escanyapobres!» era un crit de venjança, l’alerta d’un regiment de foners disposats a apedregar-lo. a) Com era la manera de viure de l’Oleguer? Amb quin animal se’l compara?

b) Quina amenaça contra l’Oleguer va unida al crit d’«Escanyapobres?

VOC AB U L ARI

esgavellar v. tr. Desballestar, trastornar, alterar l’ordre de les coses.

UNITAT 1 » LLENGUA I SOCIETAT

» LLENGUA I SOCIETAT 1. Les varietats dialectals de la llengua 1.1. Els dialectes Les llengües no són sistemes de comunicació uniformes i monolítics perquè els parlants les utilitzen de maneres diferents segons l’època, el grup social o el lloc on viuen. Per això totes les llengües presenten: • Dialectes temporals. Varietats lingüístiques que els usuaris d’una llengua han adoptat al llarg de la seva història. Així, observem diferències entre el català medieval i l’actual, com pots veure en aquest fragment del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell: CATALÀ DEL SEGLE XV

CATALÀ DEL SEGLE XXI

—E jo só molt content —dix lo rei d’armes— que siau concordes. Anem per haver les armes e tot açò que menester haveu ans que vinga la nit.

—I jo m’alegro —va dir el rei d’armes— que estigueu d’acord. Anem a aconseguir les armes i tot allò que us calgui abans que no es faci de nit.

Les varietats generacionals es poden detectar fàcilment comparant el parlar del jovent amb el de les persones grans. • Dialectes socials o argots. Varietats que caracteritzen diferents grups socials. Un exemple és l’argot de l’ètnia gitana, que incorpora paraules del caló, la llengua d’aquesta ètnia com halar o camelar. • Dialectes geogràfics. Varietats de les diferents àrees geogràfiques del domini lingüístic. Les diferències que presenten aquestes variants no dificulten la comunicació entre els parlants de la mateixa llengua. Comprova-ho amb el fragment següent de la Paràbola del fill pròdig, extret d’Els parlars catalans, de Joan Veny, que s’ha adaptat perquè reflecteixi la pronúncia.

—Ja saps que no m’agrada gens que et facis forats a la pell. Fa lleig.

NETA —Són pírcings, àvia. Doncs ara molen molt.

DIALECTE VALENCIÀ

DIALECTE BALEAR

Un home només tenia dos fillx. El més tjove li va dir a sun pare: «Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me’n a vore món. Partixca els seus béns i done’m lo que’m toque». «Ai, fill meu», va dir el pare, «com vullgues, eres un roín i seràs castigat».

Un homo domés tenia dos fiis. Es mé(s) tjove va dí (a) son pare: «Ja’s hora que sigui’s meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que m’n pugui (a)nà i veure món. Partiu es vostros béns i donaume lo que me toqui». «Ai, fii meu», va dí son pare, «com vulguis; ets un dolent i seràs castigat».

La suma de tots els dialectes geogràfics formen la llengua, de manera que, en realitat, no parlem la llengua en sentit abstracte, sinó que segons d’on som parlem un dialecte o un altre.

ÀVIA

ACTIVITATS « LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 1

» ACTIVITATS Les varietats dialectals 21. Relaciona els elements de les tres columnes: dialectes geogràfics

sociolectes

Varietats de la llengua segons les etapes històriques i els grups generacionals.

dialectes temporals

dialectes socials

geolectes

cronolectes

Varietats de la llengua segons els grups socials i professionals. Varietats de la llengua segons l’espai geogràfic.

22. Digues a quin tipus de varietat dialectal de la llengua (dialecte social, dialecte generacional, dialecte geogràfic) correspon cada exemple: a) Al meu poble, d’una escombra i d’escombrar en diuen una granera i agranar.

b) Ell, m’ha pispat els calers! Afluixarà la mosca, menda t’ho diu. O si no, la palmarà, ia voràs. Que io soc el Basto!

c) L’avi em mira i em pregunta si avui estic malmirrós, i jo li demano què vol dir estar malmirrós.

24. Digues a quina varietat dialectal correspon el

text següent. En acabat, adapta’l al català estàndard d’avui.

Cand Fèlix hac pres comiat del philosoff, ell anave per una vall plena de arbres e de fontanes. A la exida de la vall, ell encontrà dos hòmens qui havien grans barbes e grans cabells, e eren pobrement vestits. Félix saludà aquells dos hòmens, e ells saludaren Fèlix. —Bells senyors —dix Fèlix—, vosaltres, ¿d’on venits? Ni de qual orde sots? Car, segons vostros vestiments, semblança havets que siats de algun orde. Ramon Llull: Llibre de les bèsties.

23.

Determina si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F): Els dialectes geogràfics fan impossible la intercomunicació entre els parlants. egons del lloc d’on som, parlem un dialecte o S un altre. Hi ha uns dialectes que tenen una millor capacitat comunicativa que uns altres. ls dialectes temporals són aquelles varietats E que ha tingut una llengua al llarg de la seva història. es generacions joves parlen igual que les geL neracions de molta edat. L’argot és la varietat pròpia de determinats grups socials o professionals.

UNITAT 1 » LLENGUA I SOCIETAT 1.2. Els dialectes geogràfics del català Actualment, en català hi ha dos grans blocs dialectals, l’oriental i l’occidental, que engloben sis dialectes: per una banda, el central, el balear, el septentrional o rossellonès i l’alguerès (orientals) i, per l’altra, el nord-occidental i el valencià (occidentals). La major part de dialectes estan constituïts per diferents subdialectes: salat, barceloní i tarragoní (pertanyents al central); mallorquí, menorquí i eivissenc (pertanyents al balear); pallarès, ribagorçà, lleidatà i tortosí (pertanyents al nord-occidental); castellonenc, apitxat, meridional i alacantí (pertanyents al valencià).

1.3. Diferències entre dialectes Cada dialecte geogràfic presenta unes característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques que l’identifiquen. A continuació es mostren alguns d’aquests trets més rellevants. Mapa dels dialectes catalans.

Trets fonètics El tret fonètic més rellevant que diferencia els dialectes del bloc occidental dels dialectes del bloc oriental el trobem en la manera de pronunciar les vocals àtones. Els parlants occidentals distingeixen la a i la e àtones i la o i la u àtones. En canvi, els parlants orientals les confonen en una vocal neutra [ə] i en el so de [u] àtona, respectivament. DIALECTES DEL BLOC OCCIDENTAL

DIALECTES DEL BLOC ORIENTAL

Distinció a/e àtones i o/u àtones

Neutralització [ə] i confusió en [u] àtona

mestra mestre

escorar escurar

mestr[ə] mestr[ə]

esc[u]rar esc[u]rar

pagar pegar

pontet puntet

p[ə]gar p[ə]gar

p[u]ntet p[u]ntet

Trets morfològics El major nombre de diferències morfològiques apareixen en les conjugacions verbals. Un dels trets diferenciadors més notable es dona en el present d’indicatiu de gran part dels verbs, concretament en la terminació de la primera persona del singular. Ho pots veure en la taula de la pàgina següent, en què les terminacions marcades en negreta indiquen la pronúncia.

ACTIVITATS « LLENGUA I SOCIETAT « UNITAT 1

» ACTIVITATS Dialectes geogràfics del català 25. Per a quins parlants és útil conèixer i posar en

pràctica la norma ortogràfica següent: per als dels dialectes occidentals o bé per als dels dialectes orientals? Per què? •A l’interior de paraula, escriurem a o e en posició àtona (palleta / pelleta) segons que en la síl·laba tònica del mot primitiu aparegui una a o una e (palla / pell). • A l’interior de paraula, escriurem o o u en posició àtona (plomall / ullal ) segons que en la síl·laba tònica del mot primitiu aparegui una o o una u (ploma / ull).

1. un parlant del Rosselló (dialecte septentrional) 2. un parlant de Balaguer (dialecte nord-occidental) 3. un parlant de Manresa (dialecte central) 4. un parlant de Maó (dialecte balear) 5. un parlant de Xàtiva (dialecte valencià) Jo escolto i callo, però patixo perquè temo algun accident. Jo escolti i calli, però pateixi perquè temi qualque accident. Jo escolte i calle, però patisc perquè tem algun accident. Jo escolt[u] i call[u], però pateix[u] perquè tem[u] algun accident. Jo escolt i call, però patesc perquè tem qualque accident.

28. Consulta la taula que tens en l’espai personal del web www.barcanova.cat i relaciona les paraules del català central de la primera columna amb les equivalents en balear: gat tip barret diners nina menys idò ca

26.

L’escriptura del text següent representa certs aspectes de la pronúncia del dialecte amb què s’expressa l’autor. Un cop llegit, digues de quin dialecte es tracta i en quin tret et bases per afirmar-ho.

Ascolta’m bé: en cas de presenta’s un temps amb mal ull i mala cara, lo primé que s’ha de fé és ancomana’s a Déu i a tots los sants; i mentres se fa aguesta feina, s’arroplega lo ramat, tot ataleiant lo temps, per sapigué justamén a quin indret tire la tronada. Un cop sapigut això, allabòrens s’encamine lo ramat a mitja alçada del primer serrat que es trobe. Joan Lluís: Records de la meva vida de pastor.

27.

Identifica quin d’aquests parlants diria cadascuna de les frases que hi ha més avall:

• • • • • • • •

• i doncs • manco • sadoll • capell • nena • moix • doblers • gos

29. Digues amb quin dialecte relaciones cadascun dels refranys següents: nord-occidental (NO), balear (B) o valencià (V). Si cal, consulta la taula que tens en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja. Quan va bé, no cal madrina. A l’any que ve farem prompte. Nígul geperut, va net i du brut. La maçana podrida fa mal a la seva amiga. Qui desitja pastissos sap menjar coca de dacsa. Ca sadoll no caça. Més val un moixó a la mà que una àguila volar. Allà on no hi ha moix, ses rates van a lloure.

UNITAT 1 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA 1. La predicació verbal 1.1. Oracions predicatives i oracions copulatives Les oracions predicatives tenen un predicat verbal (el nucli del predicat és un verb), mentre que les oracions copulatives tenen un predicat no verbal (el nucli del predicat és un SN, un SAdj o un SP que fan d’atribut).

ORACIÓ PREDICATIVA

ORACIÓ COPULATIVA

La Mariona entrena l’equip.

La Mariona és l’entrenadora de l’equip.

Predicat verbal

El nucli del predicat de l’oració predicativa és un verb que ens diu què fa el subjecte.

Predicat no verbal

El nucli del predicat de l’oració copulativa és un element no verbal (l’atribut) que ens diu què és el subjecte o com està.

En aquesta unitat ens centrarem en la predicació verbal: els verbs predicatius i els seus complements.

Verbs transitius i verbs intransitius Entre els verbs predicatius distingim: • Els verbs transitius: exigeixen un complement directe. • Els verbs intransitius: no necessiten ni accepten complement directe. VERB TRANSITIU

VERB INTRANSITIU

En Blai estén la roba.

Subjecte Verb

En Blai ha relliscat.

L’acció d’estendre exigeix la presència d’un objecte (la roba) que faci de CD.

Subjecte

Verb

L’acció de relliscar no necessita la presència de cap objecte que faci de CD.

R EC O R D A El verb concorda en persona i nombre amb el subjecte de l’oració: La magnòlia ha crescut molt. Subjecte Verb

Els geranis han crescut molt. Subjecte Verb

concordança: 3a persona singular

concordança: 3a persona plural

Hi ha unes quantes paraules, però, que admeten una doble possibilitat de concordança. Es tracta de paraules que tenen forma singular però sentit plural:

El nom col·lectiu gent

Què vol / volen aquesta gent?

Noms quantitatius com meitat, majoria o colla

La meitat dels alumnes ha superat / han superat la prova.

Construccions del tipus és un dels ... que

És un dels clients que més es queixa / es queixen.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1

» ACTIVITATS Oracions predicatives i oracions copulatives 30. Digues si els verbs de les oracions següents

són transitius o intransitius. Després subratlla els tres sintagmes que fan la funció de CD. a) Amb l’esplanadora anivellarem el terreny.

32.

Alguns verbs presenten dues accepcions: a) són transitius (demanen un CD) i indiquen una acció que realitza algú; b) són intransitius pronominals (no admeten CD) i expressen un canvi d’estat o situació. Digues quina de les dues accepcions anteriors presenten els verbs d’aquestes frases: l vaixell pirata es va enfonsar a tres-cents E metres de la costa. ’armada va enfonsar el vaixell pirata. L

b) Aquesta maionesa ja ha caducat.

a caixera li embolicarà el llibre. L es coses s’han embolicat de mala manera. L

c) Un camió avariat impedia el pas.

d) Vam haver de recular fins a la cruïlla.

a tieta Elisabet ens ha inflat les rodes de la L bicicleta. Del cop, se li ha inflat el turmell. Amb aquest corrent d’aire et refredaràs.

e) Aquests arbustos rebrotaran de seguida.

f) La manca de rigor va indignar els assistents.

31. Aplica la regla de la concordança i indica si l’element subratllat fa la funció de subjecte (S) o de complement directe (CD):

En aquest solar hi construiran tres-cents pisos nous. n aquest barri hi viuen més de tres mil perE sones. er l’autovia no hi poden circular tractors ni P bicicletes. A partir de la setmana vinent sancionaran els ciclistes sense casc. ’agrada aquest perfum que portes. M ai no podran satisfer els seus desitjos. M Abaixa la persiana de la sala. mb aquest vent tan fort es tancarà la porta A d’entrada.

efredarem la contusió del genoll amb una R mica de gel.

33. Escriu les formes verbals possibles en cada una de les oracions següents:

a) La gent d’aquestes comarques (viure, imperfet) de l’agricultura i la ramaderia. b) La majoria dels manifestants (marxar, futur) abans de la cloenda. c) Una colla d’amics (voler, imperfet) organitzar una gran festa. d) És un dels ocells que més (abundar, present) als aiguamolls. e) La meitat dels enquestats (manifestar, perfet) molt poc entusiasme.

UNITAT 1 » GRAMÀTICA 1.2. Els verbs transitius Un verb és transitiu quan exigeix la presència d’un complement directe (CD). Aquest complement sol indicar el pacient, el tema o el resultat de l’acció expressada pel verb: El doctor Grau va operar el meu avi.

V transitiu CD pacient

La Diana explicarà l’argument de la novel·la.

V transitiu

CD tema

L’enginyera ha dissenyat un cotxe autònom.

V transitiu

CD resultat

Alguns verbs transitius poden formar una oració sense fer explícit el complement directe. Aleshores diem que tenen sentit absolut: VERBS TRANSITIUS AMB EL CD EXPLÍCIT En Benet escriu un diari personal. La Lina condueix un autobús. Antònia, talla aquesta branca.

VERBS TRANSITIUS AMB SENTIT ABSOLUT En Benet escriu una estona cada dia. La Lina condueix amb destresa. Antònia, aquest ganivet no talla!

Els verbs transitius de transmissió (com donar, enviar o vendre) i de dicció (com comunicar, explicar o preguntar) acostumen a demanar també un complement indirecte (CI) per indicar el destinatari de l’objecte o del missatge: La Dúnia ha enviat una invitació a les seves amigues.

V CD

La invitació va destinada a les seves amigues.

La Clara exposarà les conclusions als membres del tribunal. V CD

Hi ha uns quants verbs transitius que demanen alhora la presència d’un complement directe i d’un complement de règim (CR) introduït per la preposició que regeix el verb. Són verbs com obligar (obligar algú a una cosa), convèncer (convèncer algú d’una cosa) o basar (basar una cosa en una altra). El jutge ha obligat la directora del diari a demanar disculpes públicament.

V CD

Sentència: obliguem la directora a demanar disculpes públicament.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

g) obligar els restaurants a tancar ➝ h) convèncer la gent de la meva innocència ➝

Els verbs transitius 34. Completa les oracions amb la paraula adequada de manera que totes dues expressin la mateixa idea. Després subratlla el complement directe de cadascun dels verbs. a) 1. L’Idris va empentejar en Joaquim.

i) robar el mòbil a un company ➝ j) denegar el permís als concursants ➝

k) engegar la impressora ➝ l) basar una teoria en dades científiques ➝

2. L’Idris va donar a en Joaquim. b) 1. La mort del noi va impressionar els companys.

plements de la taula. Per exemple:

Les autoritats van advertir els esquiadors (CD) del risc d’allaus (CR).

2. La mort del noi va causar als companys. c) 1. La Dàlia va fer una abraçada a la seva mare. 2. La Dàlia va

37. Completa les oracions següents amb els com-

a) La professora ha inculcat

la seva mare.

d) 1. L’obra va despertar l’entusiasme del públic. 2. L’obra va

b) Els nous propietaris han esmerçat

el públic.

35. Copia les tres oracions de l’activitat anterior

que tenen un complement directe i un complement indirecte. Indica’n el subjecte, el verb, el CD i el CI.

c) L’administrador judicial va assabentar

d) El tribunal ha condonat

Complement directe

36. Digues si els verbs transitius de les seqüències

següents demanen un CD, un CD + CI o un CD + CR: a) engabiar un ocell ➝ b) regalar un patinet al nebot ➝ c) enganyar els amics ➝ d) prometre fidelitat a la parella ➝ e) invertir diners en la borsa ➝ f) triar un llibre ➝

els esquiadors ✓ molts diners els dos anys de presó la constància i l’afany de superació els empleats Complement indirecte als acusats de desordre públic als seus alumnes Complement de règim del risc d’allaus ✓ de la fallida de l’empresa en la restauració de la casa

UNITAT 1 » GRAMÀTICA La veu activa i la veu passiva Les oracions que tenen un verb transitiu d’acció poden presentar-se en: Un pèrit valorarà els danys de l’aiguat. (1)

VEU ACTIVA

Subjecte (agent)

VEU PASSIVA Els danys de l’aiguat seran valorats per un pèrit. (2) PERIFRÀSTICA Subjecte (pacient) CAg VEU PASSIVA PRONOMINAL

Els danys de l’aiguat s’han valorat en un milió d’euros. (3) Subjecte (pacient)

(1) L’agent que realitza l’acció fa la funció de subjecte. (2) Es forma amb l’auxiliar ser i el participi del verb corresponent (seran valorats), i l’agent de l’acció (un pèrit), si no s’omet, apareix al final precedit de la preposició per i fa la funció de complement agent (CAg). (3) Es forma amb el pronom es i el verb conjugat (s’han valorat). Aquesta construcció no sol admetre la presència de l’agent.

1.3. Els verbs intransitius Els verbs intransitius no demanen la presència d’un complement directe: Els diamants brillen.

Els delictes fiscals prescriuen als deu anys.

V intransitiu

Alguns verbs intransitius demanen la presència d’un complement de règim (CR) introduït per la preposició que regeix el verb:

Verbs intransitius amb CR Depèn de tu. T’acostumes a tot. Comptem amb tu. Es preocupa per tu. Lluita contra l’enemic.

Els alumnes no han pogut accedir a la plataforma digital.

V intransitiu

Uns quants verbs intransitius que enuncien esdeveniments (néixer, caure, passar, faltar) acostumen a dur el subjecte darrere, principalment si és un sintagma no definit o un sintagma quantificat: Ha nascut un dofí.

Verb

Subjecte

Cauen gotes. Verb Subjecte

Els verbs de sentit psicològic (agradar, molestar, importar, interessar, preocupar) demanen la presència d’un complement indirecte i solen dur el subjecte darrere, com si fos un complement directe: A la Paula i la Marta no els va agradar la cerimònia inaugural.

Subjecte

Hi ha uns quants verbs intransitius, anomenats verbs pronominals, que porten aglutinat un pronom feble que concorda amb el subjecte (apropiar-se, adonar-se, entossudir-se, penedir-se, rebel·lar-se). No són pronominals els verbs caure (ha caigut), callar (calla!), marxar (ja han marxat) o riure (no riguis).

P E R SAB E R- NE M É S El pronom es permet construir oracions impersonals, és a dir, que no tenen subjecte. Aquestes oracions es formen amb verbs intransitius o bé amb verbs transitius amb sentit absolut, i el verb apareix sempre en singular perquè no concorda amb cap element de l’oració: Amb aquest matalàs es dorm molt bé. En aquestes circumstàncies es plora sense consol.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 1

» ACTIVITATS La veu activa i la veu passiva 38. Transforma les oracions a i b en oracions en

veu passiva perifràstica i les oracions c i d en oracions en veu passiva pronominal. a) A finals de temporada es transferirà el jugador a un altre equip.

b) S’han vulnerat els nostres drets.

c) El manual d’instruccions ha estat traduït del japonès.

Els verbs intransitius 40. En la llista següent de verbs, subratlla els in-

transitius purs (no necessiten cap complement) i encercla els que necessiten un complement de règim: a) plorar b) consistir c) tremolar d) relacionar-se

e) referir-se f) bufar g) dinar h) derivar

41. Completa aquestes oracions amb els verbs adequats de l’activitat anterior: a) Les llengües romàniques

del

llatí vulgar. b) Quan parlem de crisi ecològica, a què ens .

d) Les màquines de producció són revisades anualment.

c) L’activitat del Sol fenòmens elèctrics. d) Una rulot

39. Escriu la veu passiva perifràstica i la passiva

amb els

en una mena de

remolc arrossegat per un automòbil.

pronominal correlatives a les oracions actives següents. Per exemple:

42. Tradueix aquestes oracions tenint en compte

La petició l’has enviada correctament. ➝ La petició ha estat enviada correctament. ➝ La petició s’ha enviat correctament.

a) Cállate y no te rías.

a) La mina de carbó del poble la van clausurar l’any 1986.

que en castellà els verbs són pronominals i que els equivalents en català no ho són.

b) Se han caído en el pozo.

c) Pásate por la tienda. b) El pla urbanístic l’han aprovat amb deu vots a favor i dos en contra. d) Súbanse al tren.

c) La teva elecció l’anul·laran per incompatibilitat de càrrecs públics.

e) No se sabe las reglas del juego.

f) Se marchó sin decir nada a nadie.

UNITAT 1 » ORTOGRAFIA

» REPÀS D’ORTOGRAFIA L’accentuació 1

Les síl·labes • Les vocals i les consonats s’agrupen en síl·labes. •

El nucli de la síl·laba l’ocupa una vocal. • Els marges de la síl·laba els ocupen les consonants o les semivocals i o u. • En una paraula hi ha tantes síl·labes com vocals: vi-rus, fe-no-men, es-glé-si-a.

La síl·laba tònica i les síl·labes àtones • L’accent és un increment

d’intensitat, de to i de durada que afecta una síl·laba. • En un mot, la síl·laba amb accent és la tònica i les síl·labes restants són les àtones, que són menys intenses: virus, fenomen, església.

Tipus de mots segons l’accent

• Els mots polisíl·labs es classifiquen en: • aguts (amb l’accent a l’última síl·laba): jardí, sorteig, pebrot, gripau. • plans (amb l’accent a la penúltima síl·laba): tempesta, postres, edifici. • esdrúixols (amb l’accent a l’antepenúltima síl·laba): pràctica, època, rústica.

L’accent gràfic • L’accent d’un mot de vegades s’ha de marcar amb

un accent gràfic. • S’escriu accent greu (`) quan la vocal és oberta [a], [ɛ], [ɔ]; s’escriu accent agut (´) quan la vocal és tancada [e], [i], [o], [u]: replà, rètol, puré, país, sòcol, tómbola, xampú.

Regles d’accentuació gràfica • L’ús de l’accent gràfic és regulat per

la posició de la síl·laba tònica dins del mot i la terminació d’aquest mot. • Els mots aguts porten accent gràfic si acaben en vocal, en vocal seguida de -s, o en -en o -in: demà, serè, serens, comprèn, jardí, jardins, barnús. • Els mots plans porten accent gràfic si no acaben en les terminacions anteriors: pneumàtic, pèndol, tempesta, fenomen, fenòmens, postres. • Els mots esdrúixols sempre porten accent gràfic: història, fórmula.

L’accent diacrític

• Els monosíl·labs, per norma general, no s’accentuen (pla, sec, pi, bo, tu). • Hi ha uns quants monosíl·labs que porten un accent distintiu (o accent diacrític) per diferenciar-los d’altres que s’escriuen igual. Per exemple: més (adverbi) i mes (nom).

MONOSÍL·LABS TÒNICS AMB ACCENT DIACRÍTIC bé, béns ‘objecte de valor, riquesa’. El bé comú. Els béns immobles. bé adverbi ‘satisfactòriament’. Tot li ha anat molt bé. déu, déus ‘ésser diví, deïtat’. Creure en Déu. Els déus de l’Olimp. és verb ser. La Júlia és arquitecta. És la una del migdia i es fa tard. mà, mans ‘part terminal del braç’. Dona’m la mà esquerra. més ‘en major grau o quantitat’. Avui fa més fred que ahir. T’has d’esforçar més. món, mons ‘univers, planeta’. La creació del món. Vol fer la volta al món. pèl, pèls ‘vellositat’. Un animal de pèl negre. No té pèls a la llengua. què pronom interrogatiu o relatiu. No sé què han dit. La clau amb què han obert. sé verb saber. Tu saps si es farà la festa? Encara no ho sé. sí adverbi d’afirmació. Sí o no? Sí que vindrà. Diuen que sí. sòl, sòls ‘superfície de terreny’. Sòl agrícola. Sòls sorrencs. són verb ser. Són les onze i ja tinc son. Són moltes hores de feina. té verb tenir. T’adones que té la cara pigada? ús ‘acció del verb usar’. Fes ús del teu dret de tempteig i retracte. vós pronom fort. Fixeu-vos que es tracten de vós. I vós, què en penseu?

ACTIVITATS « ORTOGRAFIA « UNITAT 1

» ACTIVITATS

Regles d’accentuació gràfica 46. Subratlla la síl·laba tònica de les paraules se-

Les síl·labes 43. Separa les síl·labes d’aquests mots polisíl·labs amb un guionet segons les normes de partició a final de ratlla:

güents i accentua-les si cal: a) historia b) fenomens c) mamifer d) examen

e) palau f) perdues g) placidament h) contraban

i) passadis j) cadascun k) eriço l) simpatia

b) col·lecció ➝

L’accent diacrític 47. Completa les frases amb l’opció correcta:

c) desorientar ➝

a) (pèl / pel) Cau

d) inacceptable ➝

b) (déu / deu) En compto

e) càrrec ➝

c) (què / que)

f) assessoria ➝

d) (més / mes) Arribar a fi de

g) iarda ➝

e) (és / es)

h) despatxar ➝

f) (sí / si) Avisa

a) cruiximent ➝

Classes de mots segons l’accent 44. Subratlla la síl·laba tònica dels mots següents i indica si són esdrúixols (E), plans (P) o aguts (A): a) adob ➝

g) futbol ➝

b) individu ➝

h) clàusula ➝

c) gràcia ➝

i) examen ➝

d) calaix ➝

j) oliver ➝

e) mútua ➝ f) òliba ➝

k) infern ➝ l) oliva ➝

L’accent gràfic 45. D’acord amb l’obertura de la vocal tònica de

les paraules següents, accentua-les amb l’accent greu o agut segons correspongui: a) cinque [ɛ] b) nomes [e] c) capgros [ɔ] d) preso [o] e) neixer [e] f) ciencia [ɛ]

g) recorrer [o] h) victoria [ɔ] i) diposit [ɔ] j) verinos [o] k) retol [ɛ] l) esglesia [e]

barranc. / Li pren el . / És un

voleu

diu Pol. / vens. /

. grec.

us digui? . / Treballa

molt tímid. que vinc.

DICTAT Copia les paraules amb accent gràfic i les que porten accent diacrític. Després torna a escriure tot el text en un full a part mentre te’l dicten.

Una característica dels mites antics és que no tenen un autor únic i concret. En el terreny dels mites no hi ha autors com els germans Grimm, La Fontaine, Andersen o Quim Monzó. Els mites neixen a partir de narracions orals que passen de generació en generació, que ja explicaven els ancians i els sacerdots de les tribus primitives i que han perdurat al llarg dels anys passant de pares a fills, de fills a nets i de territori en territori. Tot al llarg d’aquest procés, la narració ini cial d’un mite s’arriba a modificar tant que acaba sent la creació de tota una societat. Una característica dels mites és que reflecteixen una manera de veure el món: la de tot un poble. Paraules amb accent gràfic:

Paraules amb accent diacrític:

UNITAT 1 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Els inuits no tenen cent paraules per dir neu Un dels mites més repetits sobre llengua és el que afirma que els inuits tenen més de vint, trenta, cinquanta o fins i tot cent paraules per dir neu. Potser el deveu haver sentit en la versió antiga, en què els responsables d’aquest prodigi són anomenats esquimals, un terme pejoratiu que comunitats de l’Àrtic i lingüistes fa temps que intenten esborrar de l’imaginari col·lectiu. El terme esquimal és un exònim: un nom per referir-se a un grup ètnic o lingüístic que no és de designació pròpia. Actualment, el terme preferent és inuit, encara que no hi ha consens sobre un mot que englobi el conjunt de pobles natius de la regió circumpolar àrtica. El mite sobre els termes per dir neu és un exemple de mala praxi lingüística que inclou interpreta cions parcials, difusió d’informació sense consultar fonts originals i tendència a l’exotisme en parlar de les comunitats indígenes. La primera part del problema consisteix en el fet que aquestes llengües són polisintètiques: les paraules acostumen a tenir una gran quantitat de morfemes i un sol mot pot arribar a encabir l’equivalent a una frase en català. Així, els termes per referir-se a la neu no són sinó paraules amb afegitons que descriuen un tipus de neu o un altre: de l’arrel aput (per a ‘neu a terra’) en kalaallisut —o groenlandès occidental— trobem apusinek (‘neu que s’amuntega, torb’), aperlaaq (‘neu nova, acabada de caure’), apivoq (‘cobert de neu’), en què podem identificar els distints components del mot. L’estratègia, doncs, no és gaire diferent de la que fem servir en català per parlar de la neu quan ja és a terra: neu pols, neu granulada, neu dura, neu humida, neu primavera... Arribats a aquest punt, el biaix eurocèntric sobre què és o no una paraula ens pot jugar una mala passada: que nosaltres les escriguem amb un espai en blanc al mig no deixa de ser una convenció tipogràfica. Pel que fa a la quantitat, el vocabulari d’una llengua s’adapta a les necessitats de l’entorn en què viuen

els qui la parlen. Així doncs, que existeixin més paraules per descriure l’entorn és un fet normal i poc interessant. A més, en català tenim fins a vuit termes documentats per referir-nos a la neu que cau quan neva: flocs, volves, flòbies, cardades, borralls, ballarocs, vespilles i voliaines. Segurament en deveu haver après tants com jo. El mite sobre les paraules per dir neu en inuit, doncs, no és res més que això, un mite. En les llengües de l’Àrtic només hi ha dos mots documentats: qanik per a la neu quan encara és a l’aire i aput per a la neu que ja és a terra. A partir d’aquests termes se’n poden derivar de més específics, però que rarament trobarem en un diccionari. En català ja hem vist que en tenim diversos sinònims. Vaja, que o bé els inuits no són tan exòtics com ens pensàvem o bé els catalans passem massa temps a la Molina. Albert Ventayol, revista Núvol, 5 de maig de 2020 (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 1

1. Quin és el terme preferent per referir-se al conjunt de pobles natius de la regió circumpolar àrtica? E squimal. Yupik.

I nuit. Groenlandès.

2. L’afirmació que els inuits tenen cent paraules per dir neu…

s una llegenda difosa pels europeus. é é s un mite fruit d’una mala praxi lingüística. d escriu un dels trets de la cultura dels inuits. é s una llegenda originària de la Molina.

3. Les llengües polisintètiques... s ón les que es parlen a l’Àrtic. u tilitzen molts exònims. s ’adapten poc a les necessitats de l’entorn dels qui les parlen. glutinen molts morfemes en un sol mot. a

4. El biaix eurocèntric és... l a tendència a creure que Europa és el més important. l ’error de considerar que Europa és l’origen de la civilització. l prejudici de pensar que tothom fa les co e ses com les fem els europeus. l a defensa d’Europa per damunt de tot.

5. Amb quina intenció l’autor inclou una referència als catalans i la Molina al final del text?

er tancar l’article amb un comentari irònic. P er posar de manifest les semblances entre P els inuits i els catalans. er comparar el clima del Pirineu amb el de P l’Àrtic. er reforçar la seva tesi. P

6. Indica quina classe de predicat (verbal o no verbal) presenten les oracions següents: a) Groenlàndia és a l’Àrtic. ➝ b) Les paraules tenen una gran quantitat de morfemes. ➝

c) El terme esquimal és un exònim. ➝ d) El vocabulari d’una llengua s’adapta a les necessitats de l’entorn. ➝

7. Identifica en les oracions següents un verb

transitiu (T), un d’intransitiu pur (I), un d’intransitiu de règim (IR) i un d’intransitiu amb complement locatiu (ICL): a) El problema consisteix en la dificultat d’entendre-ho. ➝ b) Demà segur que nevarà. ➝ c) Ho farem sense consultar. ➝ d) Aviat arribaran a casa. ➝

8. Escriu els accents que falten: a) Aquest mot no es una designacio propia. b) Si volguessim, els podriem escriure amb guio. c) Pero no es res mes que aixo, un mite. d) No son tan exotics com ens pensavem.

9. Copia les paraules del text que tenen accent diacrític i digues per què s’han d’accentuar.

Per escrit  Esquimal és un terme que no prové de la llengua de cap dels pobles als quals fa referència i té un significat denigrant (vol dir ‘menjador de carn crua’). Coneixes altres termes amb connotacions pejoratives referits a ètnies o altres col·lectius? Creus que cal evitar-los?

De viva veu Imagina que viatges a l’Àrtic i una família inuit molt interessada en el clima de Catalunya et convida a sopar. Repassa el vocabulari del camp semàntic de la climatologia i prepara una presentació d’uns cinc minuts sobre el tema.

UNITAT

LECTURA » El cost econòmic del matrimoni infantil LITERATURA » L’època del Modernisme (1890-1911) TEXTOS FUNCIONALS » Els textos argumentatius. El debat GRAMÀTICA » La predicació no verbal REPÀS D’ORTOGRAFIA » El diftong i la dièresi

Preparem la lectura 1. Fixeu-vos en el títol i les imatges de la lectura i responeu: a) Què s’entén per matrimoni infantil? b) Qui afecta més: els nois o les noies?

2. Quin grau d’importància donaríeu a cadascun d’aquests factors com a causa del matrimoni infantil?: a) la tradició; b) la pobresa; c) la manca de formació; d) la desigualtat de gènere.

3. Si tinguéssiu poder de decisió, quines mesures adoptaríeu per erradicar el matrimoni infantil? 4. Feu un debat, entre tota la classe, a partir d’aquesta informació: Les nenes que es casen prematurament en matrimonis concertats són més vulnerables davant la violència, els abusos i les relacions sexuals forçades.

LECTURA « UNITAT 2

» LECTURA El cost econòmic del matrimoni infantil La lectura següent és un article d’opinió i reflexió sobre un problema mundial de gran rellevància, com és la contractació de matrimonis d’infants per part dels pares. L’autora és Melinda Gates, empresària nord-americana i copresidenta de la Fundació Bill i Melinda Gates, una organització que inverteix en el desenvolupament de la població de diversos països del món. L’article d’opinió és un text periodístic de caràcter reflexiu i argumentatiu en el qual s’expressen idees i judicis sobre temes d’actualitat i d’interès general. Els mitjans de comunicació, en especial diaris i revistes, contracten col·laboradors externs perquè analitzin, des del seu punt de vista, els esdeveniments més importants que succeeixen al món. La Selam es pensava que seria una festa com qualsevol altra. Tenien convidats a sopar a casa seva i s’havia passat tot el dia ajudant els seus pares amb els preparatius. No se li va acudir preguntar què celebraven i, de ben segur, tampoc no se li va acudir que al capvespre estaria casada amb un desconegut. Al capdavall, només tenia onze anys. Quan van haver arribat tots els convidats, el pare de la Selam se la va endur a un lloc apartat per explicar-li que aquella nit era la seva nit de noces. Presa pel pànic, va intentar fugir, però els seus pares ja s’ho esperaven. La van tornar a ficar a casa i la van obligar a estar-se dreta i callada durant la cerimònia. Al final de la vetllada va marxar de casa per anar a viure amb els seus sogres en un poble on no havia estat mai i que tampoc no havia sentit anomenar, lluny dels amics, de la família i de l’escola. Aquesta història aclaparadora es repeteix una vegada i una altra. Cada any, al món, gairebé 14 milions de noies contreuen matrimoni abans de fer divuit anys. A escala mundial, una de cada tres noies ja està casada quan fa els divuit. Solem considerar que el matrimoni infantil és un problema social o de drets humans i, de fet, les Nacions Unides el codifiquen com una vulneració dels drets humans. Tanmateix, cada vegada són més els qui, arreu del món, també comencen a considerar-lo un problema econòmic. La Selam, el nom de la qual he canviat en aquest article, viu a la regió etíop d’Amhara, on el percentatge de matrimonis infantils és dels més elevats del món: el 56 % de les noies ja estan casades quan fan els divuit anys i la meitat han contret matrimoni abans de fer-ne quinze. Quan decideixen casar les filles, els pares de noies com la Selam creuen que ho fan per bons motius: per establir un vincle amb una altra família, per protegir la seguretat de la seva filla o per un dot que, per a una família que viu en una situació de pobresa extrema, té un gran valor. Tanmateix, les conseqüències socials i econòmiques que, a llarg termini, té aquesta decisió per a la seva comunitat són difícils de copsar.

VO CAB ULARI

noces f. pl. Festes que se celebren pel casament. dot m. Aportació econòmica amb motiu d’un contracte matrimonial. copsar v. tr. Arribar a percebre mentalment.

UNITAT 2 » LECTURA En una visita a Amhara l’hivern passat, em vaig reunir amb la Selam i altres noies que estan en la mateixa situació per saber com són les seves vides i què esperen del futur. El que més em va colpir va ser fins a quin punt estan desesperades per continuar anant a escola. Una esposa molt jove (feia cara de no tenir més de vuit anys) em va dir que és conscient que l’educació és l’única manera de sortir del seu poble i de la pobresa, però tem que, ara que està casada, aquesta porta estigui tancada per a ella. Moltes de les noies van manifestar preocupacions semblants i em van expressar la por d’estar condemnades a portar una vida marcada per la indigència i les dificultats, com la dels seus pares. En efecte, les proves ho fan palès: quan les noies deixen d’anar a escola per casar-se, solen perdre l’oportunitat de guanyar salaris dignes i contribuir a l’economia de la seva comunitat. Quan comencen a tenir fills durant l’adolescència, tendeixen a tenir més fills dels que la família es pot permetre alimentar i educar, i tant la seva salut com la de les criatures se’n ressenten. Aquestes esposes joves no tan sols estan atrapades en un matrimoni, sinó també en un cercle viciós de pobresa que impedeix que elles, les seves famílies, les seves comunitats i els seus països prosperin. Tanmateix, fins i tot davant d’un repte d’aquesta envergadura i complexitat, hi ha motius per ser optimistes. Al mes de juliol la Cimera sobre les Nenes celebrada al Regne Unit va reunir líders de tot el món que es van comprometre a posar fi al matrimoni infantil en una generació. Els defensors d’aquesta causa —organitzacions com ara Girls Not Brides i Population Council— em comenten que els fa l’efecte que ens acostem a un punt d’inflexió a escala mundial. A més, estan sorgint alguns paladins de la causa. El govern etíop, per exemple, està prenent mesures amb l’objectiu d’informar la població del cost d’aquesta pràctica nociva, oferir incentius a les famílies que mantinguin escolaritzades les nenes i introduir canvis en la legislació per posar fi al matrimoni infantil. De tota manera, per posar fi a una pràctica cultural tan arrelada no n’hi ha prou amb les lleis. Caldrà temps perquè aquestes mesures reportin els beneficis esperats. I el cas és que si alguna cosa no tenen les noies com la Selam és temps. Una manera de passar a l’acció immediatament és assegurar-nos que aquestes noies disposen de la informació i dels anticonceptius que necessiten per ajornar la maternitat fins que estiguin preparades per afrontar-la. Per a moltes esposes joves, poder posposar el seu primer embaràs és veritablement una qüestió de vida o mort. Les malalties relacionades amb l’embaràs són una de les principals causes de mort per a les noies d’entre quinze i dinou anys dels països amb rendes baixes i mitjanes. El cos de les joves d’aquesta franja d’edat no està preparat per tenir fills i per aquest motiu tenen el doble de possibilitats de morir durant el part que les noies d’entre vint i vint-i-quatre anys. També tenen un risc molt més elevat de presentar fístules, una perforació del conducte pelvià que pot provocar una incontinència tan greu que les famílies i les comunitats expulsen les dones que la pateixen. Si fem que les famílies entenguin fins a quin punt és arriscat que noies massa joves tinguin fills, i treballem amb la població per garantir que les noies puguin decidir el moment oportú de tenir descendència, els podem oferir una oportunitat de trencar el cercle viciós de la pobresa. Melinda Gates: «El cost econòmic del matrimoni infantil». Diari Ara, 25 d’octubre de 2014 (text adaptat).

VO CAB ULARI

palès -esa adj. Clar, evident, manifest. cercle viciós. Situació sense sortida. repte m. Objectiu difícil que constitueix un estímul i un desafiament per a qui se’l proposa. punt d’inflexió. Punt en el qual una situació canvia el sentit. paladí m. Defensor decidit d’algú o d’alguna cosa. ajornar v. tr. Deixar per a un altre dia, per a més endavant. fístula f. Conducte estret que, en una infecció, es fa sota la pell i per on sol sortir el pus. pelvià adj. De la pelvis, cavitat òssia situada a la part inferior del tronc. incontinència f. Emissió involuntària de l’orina.

Melinda Gates, autora de l’article, contribueix, a través de la seva fundació, a lluitar contra la pobresa.

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

4. Què preocupa i desespera les noies casades d’Amhara? Per què?

Comprensió i anàlisi del text 1. Per despertar l’interès dels lectors, Melinda Gates introdueix l’article, en els dos primers paràgrafs, amb…

5. Quines són les tres mesures que pren el govern etíop per canviar la situació actual?

l a tesi que vol validar amb proves. els arguments en què es basa. la narració d’un cas real colpidor. la conclusió del text.

2. El tercer paràgraf clou la introducció. Quin recurs utilitza l’autora per fer-ho?

assa de la situació general (a escala mundial) P al cas particular. Passa del cas particular (un exemple concret) a la situació general. Explica el desenllaç del cas particular narrat en els dos paràgrafs anteriors.

3. Segons l’autora, quins són els tres motius pels

quals els pares de les noies etíops volen casar-les quan encara són infants o adolescents?

6. Indica quines de les afirmacions següents apareixen en el text: a) b) c)

Segons les Nacions Unides, el matrimoni infantil és una violació dels drets humans. El matrimoni infantil s’ha d’analitzar estrictament des del punt de vista econòmic. Els pares que casen les noies són plenament conscients que el que fan és un atemptat contra les seves filles. Hi ha noies a Etiòpia que són conscients que l’educació és l’única manera que tenen de sortir de la pobresa. Les malalties relacionades amb l’embaràs són una de les principals causes de mort per a les noies d’entre quinze i dinou anys.

7. Completa aquest esquema resum de la lectura: Matrimonis infantils

2. Valoració del problema

1. Dades

– Segons l’ONU, el matrimoni infantil és

– Cada any es casen

de noies abans de fer

– A escala mundial, vol dir

de cada

noies.

– A Amhara, abans de complir

– Es comença a considerar un problema . 3. Conseqüències econòmiques

de les noies es casa .

– Les noies casades deixen d’anar i no poden

UNITAT 2 » LECTURA » ACTIVITATS – Perden l’oportunitat de tenir un

5. Conclusions i propostes

– Les noies han de poder

4. Conseqüències de l’embaràs prematur

– Les noies molt joves tenen el doble de possibilitats de

– Les noies han de poder decidir el moment

– També tenen el risc de presentar

oportú de

– Els podem oferir una oportunitat de .

8. Completa aquests dos cercles viciosos amb els termes següents: infantil • indigència • de formació • escolar • en l’adolescència • mort i problemes de salut tenir salaris dignes • mantenir i educar Cercle econòmic Abandonament

Cercle familiar i de salut

Casament

Fills Risc de

Manca Impossibilitat de

Pobresa i

Més fills dels que poden

Fixa’t en la infografia d’Unicef i respon:

a) Fins a quina edat representa la infografia els percentatges de matrimonis infantils? b) Quin és el país del món on hi ha més matrimonis infantils? Com ho sabem?

c) A quina zona geogràfica hi ha més matrimonis infantils? d) Al costat dret del mapa hi ha una llegenda. De què ens informa? Com es representa aquesta informació?

ACTIVITATS « LECTURA « UNITAT 2

Paraules i expressions 10. El verb contreure (o contraure) és una paraula

polisèmica i, per tant, adquireix diversos sentits (o accepcions) segons el context. Relaciona cadascun dels significats de la primera llista amb l’exemple corresponent: a) Establir un lligam o una obligació amb algú. b) Adquirir una propensió, una malaltia o un costum. c) Reduir el volum d’un cos. d) Escurçar per omissió d’un so. ontreure una infecció, el vici de beure C Contreure matrimoni, un deute, amistat. La preposició a i l’article masculí el es contreuen en al. Contreure un múscul: El cor es contreu i es dilata. El fred contreu els cossos.

11. Quines de les paraules següents podem con-

siderar sinònimes de vulneració quan parlem de «vulneració dels drets humans»? conculcació respecte transgressió

violació consumació preservació

12. Defineix les expressions següents: Establir un vincle:

14. Tria el verb amb el significat corresponent a cada definició: copsar, colpir, ajornar, afrontar. a) Percebre, entendre, comprendre. ➝ b) Causar una forta impressió, commoure, impressionar. ➝ c) Deixar per a un altre dia, per a més endavant, retardar. ➝ d) Encarar, disposar-se a fer una cosa de certa dificultat. ➝

15. Utilitza els verbs de l’activitat anterior per completar aquestes frases: a) L’accident d’aviació va

tothom.

b) No tothom sap ironia.

el sentit de la

c) Han hagut d’ setmanes.

la reunió dues

d) Hem de ser valents per els problemes. Proposar-se un repte:

13. Llegeix aquest text i explica amb les teves pa-

raules el significat de la locució nominal punt d’inflexió:

El punt d’inflexió neix o es decideix? Què seria de nosaltres sense els punts d’inflexió? Aquell moment de lucidesa, sovint després d’un fet, en què les coses canvien. A vegades no en som del tot conscients, però amb el temps acabem concloent que aquell va ser el moment que tot va començar a millorar, o a empitjorar. Carles Capdevila, diari Ara (15/02/2014).

Expressió oral 16.  En grups, feu una exposició a classe sobre un tema d’actualitat que afecti el jovent i, a tall de conclusió, expresseu la vostra opinió sobre la qüestió. Acompanyeu la presentació amb gràfics i fotografies que donin suport al discurs oral.

Expressió escrita 17.  En grups, llegiu el text Suluku, la història

d’un nen soldat de Sierra Leone, que trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat. Després, escriviu-li en un full a part un missatge en forma de carta d’opinió.

UNITAT 2 » LITERATURA

» LITERATURA 1. El Modernisme (1890-1911) 1.1. El tombant de segle Els últims anys del segle xix i els primers del segle xx la societat europea va viure una gran agitació cultural i artística. L’objectiu que es perseguia era la modernitat, crear amb un estil nou. De fet, la vida social i política de molts països es va transformar significativament. Invents com l’electricitat i l’automòbil, la implantació del sufragi masculí en molts països i la reivindicació del vot femení per part de les sufragistes, el naixement de partits polítics lligats a ideologies com l’anarquisme, el socialisme o el nacionalisme, l’aparició dels sindicats i la convocatòria de vagues per exigir millores laborals, van ser esdeveniments que van sacsejar les societats de l’època.

1.2. Les noves inquietuds artístiques A la segona meitat del segle xix, tot i el predomini del Realisme, van sorgir nous corrents que defensaven un «art nou», més espiritual i simbòlic:

Jove decadent (1899), de Ramon Casas, presenta una imatge no convencional de la dona.

CORRENTS ARTÍSTICS EMERGENTS SIMBOLISME

Corrent artístic que crea el concepte de «poesia pura», capaç de captar l’essència de les coses i d’expressar-la a través dels símbols i de la musicalitat dels mots.

IMPRESSIONISME

Corrent pictòric consistent a mostrar les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses mateixes.

DECADENTISME

Corrent artístic que tracta la inadaptació i el fracàs de la persona en el món modern i l’absurd de l’existència.

REGENERACIONISME

Corrent artístic que creu que l’art ha de tenir una funció social i que l’artista ha d’adquirir un compromís per transformar i millorar la societat.

1.3. El Modernisme Els diversos corrents artístics en la segona meitat del segle xix van confluir en el Modernisme, un moviment que defensava un art nou i modern, i que tenia els valors següents: • En oposició al lema dels Jocs Florals, «pàtria, fe i amor», el lema del Modernisme és «joventut, progrés i innovació». • En oposició a l’objectivitat del Realisme i el Naturalisme, el Modernisme defensa la sensibilitat i les impressions personals. • En oposició a la mesura, l’ordre i l’equilibri de l’art clàssic, el Modernisme proposa la llibertat creativa i l’espontaneïtat.

LITERATURA « UNITAT 2 Art global Els modernistes s’interessaven per la globalitat de l’art i organitzaven trobades i tertúlies entre artistes de diferents àmbits. Les Festes Modernistes de Sitges i les tertúlies del cafè Els Quatre Gats en són exemples.

Una generació d’artistes La consolidació de la burgesia va propiciar el sorgiment d’una generació d’artistes joves, formats i viatjats que entenien l’art com una necessitat íntima i un mitjà de desenvolupament personal. Ara bé, la decisió de dedicar-se a l’art va provocar sovint un conflicte entre el fill idealista i bohemi i el pare burgès, a qui preocupava la continuïtat de l’empresa familiar. De manera semblant es va presentar el conflicte entre l’artista (persona considerada sensible, vitalista i moderna) i la societat (gent considerada vulgar, materialista i conservadora).

Els grans artistes del Modernisme català El Modernisme constitueix una de les etapes més fructíferes de l’art català: a una generació d’artistes disposats a modernitzar el país, s’hi van sumar institucions i particulars que van invertir en les seves obres. Els artistes modernistes catalans més destacats són els arquitectes Antoni Gaudí i Josep Puig i Cadafalch, els pintors Ramon Casas i Santiago Rusiñol, l’escultor Josep Llimona i el músic Enric Morera. En la literatura destaquen el poeta Joan Maragall, el dramaturg Santiago Rusiñol i la narradora Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert).

» ACTIVITATS

b) El Realisme defensava l’objectivitat i la visió científica. Què defensava el Modernisme?

Visió general 18. Repassa els valors més importants del Moder-

c) La burgesia creia que l’art tenia una funció merament decorativa. Quina funció atorgava a l’art el Modernisme.

a) El lema dels Jocs Florals era «pàtria, fe i amor». Quin era el lema del Modernisme?

d) El classicisme defensava les regles de mesura, ordre i equilibri. Què defensava el Modernisme?

nisme responent les preguntes següents:

19. Relaciona aquestes etiquetes de manera que en surti una explicació ben estructurada dels moviments artístics emergents durant la segona meitat del segle xix i principis del xx: Defensa que l’art ha de mostrar les impressions rebudes per l’artista.

Defensa la «poesia pura», la que capta l’essència de les coses.

Creu que l’art ha de servir per millorar la societat.

S’interessa preferentment per les coses morboses o negatives de la societat.

Simbolisme Impressionisme Decadentisme

Defensa que l’art ha de suggerir sentiments, idees, etc. mitjançant l’expressió simbòlica.

Regeneracionisme Considera que la societat està en decadència i que utilitza l’art com a refugi personal.

Defensa que l’artista ha d’adquirir un compromís per millorar la societat. Descriu les sensacions produïdes per les coses més que no pas les coses en si mateixes.

UNITAT 2 » LITERATURA 1.4. Joan Maragall, poeta vitalista i compromès Autor amb una gran formació literària i compromès amb la societat del seu temps, Joan Maragall va fer un pas decisiu per transformar la poesia catalana en una poesia moderna. La seva obra poètica recull un ampli ventall de temes: •P aisatge. El descriu amb devoció, sovint com a mostra d’una creació divina. •M ites. Considera que els mites recollits en les llegendes i en la poesia popular són part essencial de l’ànima dels pobles. •S ocietat i política. La poesia li serveix per expressar les seves idees i els seus valors morals. •E spiritualitat. S’aproxima a la visió panteista: l’univers, entès com un tot, és el mateix Déu.

1.5. Santiago Rusiñol, l’artista total Santiago Rusiñol és l’artista modernista per excel·lència: rebel contra la tradició familiar, artista bohemi a París, dinamitzador de les Festes Modernistes de Sitges i de les tertúlies d’Els Quatre Gats de Barcelona, col·leccionista d’art, assagista, dramaturg, poeta, novel·lista i pintor.

La renovació del teatre europeu En els darrers anys del segle xix el teatre europeu va cercar noves temàtiques i nous estils. Hi destaquen dos corrents: • El teatre simbolista: volia transmetre a l’espectador un cúmul de sensacions i emocions. • El teatre d’idees: pretenia regenerar la societat. Estava protagonitzat per personatges inconformistes i rebels que reflectien els conflictes socials de l’època: l’enfrontament entre modernitat i tradició, entre artista i societat, entre la ciència i la superstició, i entre l’individu clarivident i la multitud ignorant. Santiago Rusiñol va seguir tant el teatre simbolista (L’alegria que passa, Cigales i formigues) com el teatre d’idees (L’hèroe, L’auca del senyor Esteve). En la seva obra de més èxit, L’auca del senyor Esteve (1909), Rusiñol presenta el conflicte entre l’artista modernista (idealista i rebel) i la família petitburgesa (conservadora i materialista). La peça combina el realisme i l’humor, i, formalment, s’acosta als quadres de costums (escenes de la vida quotidiana) i a les auques (vinyetes amb rodolins).

BIOGRAFIA Joan Maragall (Barcelona, 1860) era l’hereu d’una família dedicada a la indústria tèxtil. Va estudiar, però, Dret i idiomes, i l’any 1890 va iniciar la seva activitat periodística en el Diario de Barcelona i en la revista L’Avenç. Va destacar pels articles d’opinió sobre qüestions socials, polítiques i morals i per les ressenyes literàries. La seva obra poètica s’inicià amb el recull Poesies (1895), en què ja es perceben el vitalisme, el compromís i l’estil senzill, espontani i sincer, un estil que es correspon amb la seva teoria de la paraula viva. Va morir a Barcelona l’any 1911.

BIOGRAFIA Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861) va néixer en el si d’una família d’industrials del tèxtil. Orfe des de ben jove, el seu avi el va intentar orientar cap al negoci familiar, però Rusiñol volia ser pintor i l’any 1889 se’n va anar a París. El 1899 va estrenar la seva primera obra de teatre, L’alegria que passa, i més endavant Cigales i formigues (1901), L’hèroe (1903) i L’auca del senyor Esteve (1909). Com a pintor, destaquen les seves col·leccions de paisatges de Mallorca i dels jardins d’Aranjuez, on va morir l’estiu de 1931.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Joan Maragall 20. Llegeix el poema «La vaca cega», de Joan Ma-

a) Quines són les causes de la ceguesa de la vaca?

b) En quins versos veiem la fragilitat de l’animal?

ragall, que ha esdevingut el símbol de l’individu aïllat i incomprès, i respon les preguntes que hi ha a continuació:

La vaca cega Topant de cap en una i altra soca, avançant d’esma pel camí de l’aigua, se’n ve la vaca tota sola. És cega. D’un cop de roc llançat amb massa traça, el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre se li ha posat un tel: la vaca és cega. Ve a abeurar-se a la font com ans solia, mes no amb el ferm posat d’altres vegades ni amb ses companyes, no; ve tota sola. Ses companyes, pels cingles, per les comes, pel silenci dels prats i en la ribera, fan dringar l’esquellot, mentre pasturen l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. Topa de morro en l’esmolada pica i recula afrontada... Però torna, i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa. Beu poc, sens gaire set. Després aixeca al cel, enorme, l’embanyada testa amb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines i se’n torna orfe de llum sota del sol que crema, vacil·lant pels camins inoblidables, brandant llànguidament la llarga cua.

c) En quins versos apareix l’esperit de superació necessari per continuar vivint?

Santiago Rusiñol 21. L’auca del senyor Esteve conté elements autobiogràfics de Rusiñol. Completa el comentari de l’obra amb les paraules següents: Primer paràgraf temes • família • pare • conflicte • conservador modernista • fill • negoci • creació • rebel

L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol, presenta un dels

V OC AB U L ARI

ment

d’esma loc. adv. Instintivament, de rutina.

geix en una

ans adv. Abans.

testa f. Cap. llànguidament adv. Amb decaïment, sense forces.

que sorde comerciants quan el

, decideix abandonar-lo per dedi-

esquellot m. Campana que es posa al coll de les vaques. afrontat -ada adj. Dolgut, ofès.

: el

, que hauria de continuar el

coma f. Prat d’alta muntanya. pica f. Abeurador de pedra.

més destacats del movi-

car-se a la jove, presa pel

artística. La decisió del i idealista, no pot ser com-

, materialista i

UNITAT 2 » LITERATURA 1.6. Víctor Català, narradora del món rural Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) és autora de diversos reculls de contes, entre els quals destaca Drames rurals (1902), i d’una de les grans novel·les de la literatura catalana del segle xx: Solitud (1905). La seva obra està ambientada en el món rural i mostra els aspectes més colpidors i ombrívols d’aquesta societat.

BIOGRAFIA Caterina Albert (l’Escala, l’Empordà, 1869) pertanyia a una família de propietaris rurals. Va anar poc temps a l’escola i va rebre formació a casa, cosa freqüent en l’època. Des de molt jove va sentir inquietuds artístiques i va practicar el dibuix i l’escultura. La seva vocació literària es despertà amb la lectura de novel·les dels escriptors realistes francesos i russos, publicades en forma de fulletó, i escoltant rondalles en l’àmbit familiar. L’any 1898 va presentar un monòleg titulat La infanticida als Jocs Florals d’Olot. Aquesta obra, que parteix de la confessió d’una mare que ha mort la seva filla, va causar un escàndol considerable, sobretot quan es va saber que l’havia escrit una dona. Aleshores va adoptar un pseudònim masculí: Víctor Català. Així va mantenir la seva identitat en secret durant molts anys. Va morir a l’Escala l’any 1966.

La novel·la modernista La novel·la modernista vol transmetre la impressió subjectiva que provoca la realitat més que no pas la realitat mateixa. Hi predominen els ambients rurals feréstecs: ermites i pobles solitaris, valls i muntanyes recòndites... Incorpora elements simbòlics i s’interessa per les tensions interiors dels personatges. L’argument tracta els aspectes més ombrívols de la vida, amb pocs moments feliços i escasses relacions amables. El llenguatge mostra una gran força expressiva i una abundant riquesa lèxica.

Solitud Solitud és la gran novel·la modernista. S’estructura en divuit capítols que recullen estampes de la vida d’una noia que ha d’afrontar un seguit de circumstàncies difícils: la insatisfacció matrimonial, la solitud i la por, la pèrdua de les il·lusions i el fet de ser violada. La novel·la és rica en imatges i recursos literaris: les descripcions i les comparacions són d’una gran bellesa plàstica. Tant els personatges com els elements de la natura adquireixen un valor simbòlic. Gaietà, el pastor, esdevé el símbol de l’artista que crea bellesa amb petites coses i que narra les llegendes ancestrals, i també del savi que sap desxifrar els enigmes de la natura. L’Ànima, en canvi, és el símbol del mal i del vessant fosc i cruel de la pròpia natura. El tractament subjectiu de la realitat i l’emotivitat amb què s’expressa l’autora aporten a la narració una gran força lírica. De fet, els capítols de Solitud s’han comparat amb poemes en prosa.

Argument de Solitud En Maties i la Mila es casen i se’n van a viure a una ermita de la muntanya. Ell, un home sense inquietuds i gandul, ha acceptat la feina d’ermità i ella, una dona emotiva i sociable, el segueix. Amb el pas dels dies, en Maties cada cop deixa més temps sola la Mila per anar a jugar a la taverna del poble. Ella se sent envaïda per la por i la solitud. La Mila coneix en Gaietà, un pastor bo i amable, i l’Ànima, un caçador furtiu que li produeix temor. Un dia en Gaietà apareix mort com si s’hagués estimbat. Poc després, la Mila és violada per l’Ànima. Trasbalsada, abandona el marit i aquell indret feréstec i solitari, carregat de records foscos.

ACTIVITATS « LITERATURA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Víctor Català i la novel·la modernista 22. Relaciona aquestes etiquetes de manera que en surti una descripció dels grans autors de la literatura catalana del Modernisme:

Novel·lista i contista d’obres ambientades en el món rural.

Autor de Visions i cants, Enllà i Seqüències.

Poeta vitalista i d’estil senzill, espontani i sincer.

Autora de Drames rurals i Solitud.

L’artista modernista per excel·lència, activista, escriptor i pintor.

Autor de L’alegria que passa i L’auca del senyor Esteve.

Joan Maragall

Santiago Rusiñol

Víctor Català

23. Indica quines de les afirmacions següents sobre la vida i l’obra de Víctor Català són vertaderes (V) i quines són falses (F):

Va néixer en el si d’una rica família d’industrials del tèxtil. Va mantenir la seva identitat en secret durant molts anys. En el seus escrits mostra aspectes colpidors i ombrívols del món rural. La seva obra Solitud destaca pel tractament objectiu de la realitat. La riquesa lèxica i l’expressivitat són característiques del llenguatge que utilitza.

24. Repassa l’argument de Solitud, de Víctor Cata-

25. Assenyala l’opció correcta en cada cas per

completar l’esquema de les característiques de la novel·la modernista: La novel·la modernista L’ambientació

r ural (pobles, muntanyes…)

Els protagonistes

p ersones refinades

L’argument

là, i contesta aquestes preguntes al teu quadern:

a) Per què la Mila es fa ermitana? b) Com ocupa el temps en Maties, el marit de la Mila? c) Quines són les sensacions que dominen la Mila quan es troba sola a l’ermita? d) Com és el pastor Gaietà? I l’Ànima? e) Quina decisió pren la Mila després que l’Ànima l’hagi violat?

La descripció dels personatges

El llenguatge

urbana (ciutats, carrers…)

p ersones primàries onflictes motivats per la c incomprensió, l’enveja, l’odi i la venjança r elacions en què predominen la comprensió, l’afecte, el respecte i l’amor f ísica i superficial

f ísica i psicològica poc expressiu i amb un ús reduït de paraules molt expressiu i d’una gran riquesa

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS

» TEXTOS FUNCIONALS 1. Els textos argumentatius. El debat 1.1. El contrast d’opinions: el debat Un debat és un diàleg entre persones que exposen la seva opinió sobre una qüestió controvertida amb la intenció de convèncer els altres. Les persones que participen en un debat han de defensar el seu punt de vista amb arguments i, alhora, han de rebatre els arguments dels qui mostren una opinió contrària. Un debat, doncs, és un text col·lectiu de caire argumentatiu caracteritzat per la contraposició d’idees.

1.2. Què és argumentar? Argumentar és un procés complex que comença per definir una premissa, una posició o un punt de vista; continua amb uns arguments lògics per defensar l’opinió pròpia i, si cal, uns contraarguments per rebatre les opinions contràries, i acaba amb una conclusió o síntesi. En un debat, els participants aporten diferents tipus d’arguments:

RE CO RDA L’estructura bàsica del text argumentatiu • La tesi o opinió: és la idea que es vol defensar o refutar. • Els arguments: són els raonaments que s’exposen per defensar o refutar la tesi. • La conclusió: sol ser la conseqüència que s’extreu dels arguments formulats.

TIPUS D’ARGUMENTS Arguments de relació causa-conseqüència: es recorre a les causes o als efectes.

Arguments pragmàtics: s’al·leguen els beneficis o els perjudicis d’una acció.

Tesi: La revolta popular és inevitable. Argument de causa: Hi ha hagut un gran descontentament entre la població per l’escassetat econòmica per les pràctiques corruptes de les classes dirigents. Tesi: No condueixis si has begut alcohol. Argument de conseqüència: Pots tenir un accident i matar-te o matar algú altre. Tesi: Hauria de ser obligatori dur el mòbil quan se circula amb cotxe. Argument de benefici: És l’única manera d’avisar ràpidament el servei d’emergències en cas d’accident. Tesi: Cal recarregar els extintors periòdicament. Argument de perjudici: Els extintors en mal estat no eviten la propagació d’un incendi.

Arguments d’inèrcia: es recorre al costum.

Tesi: La festa de Nadal s’ha de celebrar en família. Argument d’inèrcia: Així s’ha fet des d’antic, i així s’ha de continuar fent.

Arguments d’autoritat: es fa referència a l’opinió d’algú de prestigi.

Tesi: Les persones joves tenen més intel·ligència intuïtiva que no les persones grans. Argument d’autoritat: En un estudi recent, el doctor Puig i Quer demostra que les persones joves tenen més habilitat intuïtiva en l’ús de les noves tecnologies.

Arguments basats en proves o exemples: s’aporten proves o exemples.

Tesi: No es pot anar pel món dient mentides. Argument provador: A la curta o a la llarga et passarà com aquell pastor que enganyava la gent del poble cridant «Que ve el llop, que ve el llop!». El dia que va venir el llop de veritat, ningú no li va fer cas.

Arguments emotius: s’apel·la als sentiments.

Tesi: Has de treballar més. Argument emotiu: Tindràs més contenta la família i t’augmentarà l’autoestima.

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» ACTIVITATS Textos argumentatius 26. Relaciona cadascun d’aquests elements pro-

pis de l’estructura dels textos argumentatius amb la definició corresponent: introducció, tema, tesi, argument, conclusió. a) Raonament amb què s’intenta convèncer algú d’alguna cosa. ➝

b) Assumpte general o matèria de què tracta el text. ➝ c) Primera aproximació al tema. ➝ d) Conseqüència final d’un raonament o solució definitiva. ➝ e) Opinió o idea que s’explica i es defensa amb raonaments. ➝

27.

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació:

La polèmica dels transgènics: un perill mediambiental o la millora de la producció d’aliments? L’organisme regulador de transgènics dels Estats Units va aprovar el salmó de l’empresa AquaBounty que creix en la meitat de temps que el salmó natural gràcies a un gen del peix anguila. I és que sembla que els transgènics —plantes o animals— s’obren pas a tot el món i guanyen cada cop més pes en l’alimentació humana. Cal preguntar-se, però, si existeix la seguretat total que aquestes noves espècies transgèniques no tenen efectes nocius en la salut i el medi ambient. ¿No caldria esperar més temps fins que no es comprovés científicament que només ens aporten beneficis? Hi ha científics que diuen que els transgènics suposen una gran millora per a l’agricultura i que cal aprofitar-la, com la introducció del reg gota a gota o la maquinària, i que, després de dues dècades de conrear plantes transgèniques, no s’ha apreciat cap efecte nociu. Al cap i a la fi, els encreuaments entre espècies vegetals es practiquen des de l’època del neolític per guanyar productivitat. A més, pensant en un escenari de canvi climàtic, l’ús decidit de transgènics perme-

a) Identifica la introducció i el tema del text.

trà fer front a les sequeres, a les plagues i, al capdavall, a la fam. Ras i curt, seria un suïcidi col·lectiu no utilitzar la transgènesi. Ara bé, tots els científics admeten que els transgènics no són segurs al cent per cent perquè encara es desconeixen els efectes que podrien tenir els encreuaments; podria passar que es produís una gran reducció o una mutació massiva d’espècies al nostre planeta. Però, a més, hi ha qui afirma que la transgènesi no soluciona cap problema de la humanitat; ans al contrari, els organismes modificats genèticament només agreugen els excessos dels models productius imperants. Així, per exemple, els salmons d’AquaBounty creixeran en menys temps a còpia de consumir més menjar, la qual cosa provocarà més impactes negatius. Per tot plegat, val més ser prudents i esperar que s’esvaeixin els dubtes respecte als organismes transgènics. Què són dues dècades en la història de la vida al nostre planeta per saber si són un perill o una millora? Diari Ara, 10/01/2015 (text adaptat).

b) Defineix les dues tesis contraposades en el text.

UNITAT 2 » TEXTOS FUNCIONALS 1.3. Els agents d’un debat En un debat formal (programat amb especialistes reconeguts o com a activitat de classe amb estudiants) acostuma a haver-hi tres agents: el moderador, els participants (les persones que donen suport o bé s’oposen a unes determinades opinions) i el públic. Vegem quins papers hi adopten: EL MODERADOR

ELS PARTICIPANTS

EL PÚBLIC

• I ntrodueix el tema del debat i planteja els termes de la discussió. •D ona la paraula d’acord amb l’ordre de petició dels participants i controla el temps establert de cada intervenció. •F a la cloenda: resumeix les idees principals del debat, el clou i dona pas a les intervencions del públic.

•R especten les normes i el torn de paraules que estableix la persona que modera. •E scolten atentament les opinions contràries per rebatre-les. •D efensen amb claredat les pròpies opinions amb arguments sòlids. •N o perden el fil conductor del debat i no es desvien del tema.

•E scolta el debat atentament i guarda silenci sense manifestar cap signe de contrarietat o satisfacció. •S i al final s’obre el torn de preguntes i hi vol intervenir, espera que la persona que modera li doni la paraula. •F inalment, decideix quins participants han sabut argumentar de manera més convincent la seva opinió.

1.4. Consells pràctics per participar en un debat A continuació, et donem uns quants consells que poden ajudar-te a defensar amb èxit la teva opinió: • Primer de tot, defineix bé la idea o opinió que vulguis defensar. • Cerca raonaments que puguin tenir un alt grau d’acceptació per part de la gent (premisses). • Aporta, sempre que puguis, diferents tipus d’arguments que siguin favorables a la teva opinió. • Utilitza fórmules o expressions que serveixin per ordenar i desenvolupar el teu discurs de manera clara i coherent (en trobaràs exemples en l’espai personal del web www.barcanova.cat). • Parla amb convicció i amb veu prou alta, articulant bé i amb un ritme adequat. Fes canvis de ritme, planteja preguntes retòriques i utilitza altres recursos expressius que ajudin a fer interessant el teu discurs. Podeu veure un exemple de debat entre alumnes de secundària en l’espai personal del web www.barcanova.cat .

ACTIVITATS « TEXTOS FUNCIONALS « UNITAT 2

» ACTIVITATS

Text argumentatiu escrit 29.   Seguint l’estructura general dels textos ar-

Realització d’un debat 28.  En grups de cinc o sis, organitzeu un de-

bat sobre temes que siguin del vostre interès. Per exemple: Internet ens fa més lliures?; Els diners fan la felicitat?; Si volem la pau, cal preparar la guerra?; Cal explicar-ho tot als pares?; Els professors, millor a una certa distància?; Infermeria, una carrera de dones?.

gumentatius, fes un escrit sobre el tema del debat en què has participat i l’opinió que hi has defensat. També pots escriure un text argumentatiu sobre una qüestió controvertida de la qual t’interessi expressar l’opinió. Fes servir l’esquema que trobaràs en l’espai personal del web www.barcanova.cat per organitzar i ordenar les teves idees.

a) Cada membre del grup haurà de buscar informació sobre el tema triat per fer-se una idea de la tesi que defensarà i per trobar els arguments adequats que hi donin suport. b) Cada grup posarà en comú les diferents tesis sobre el tema i cada membre assumirà el paper de defensar una opinió controvertida; d’aquest manera s’aconseguirà que hi hagi un equilibri en el contrast d’opinions. c) Abans de començar el debat, caldrà decidir qui farà el paper de moderador i qui el paper de participant. Durant el debat, caldrà que tots assumeixin les tasques que els corresponen (vegeu «Els agents del debat», pàgina 46). d) Un cop acabat el debat, cada grup repartirà entre els companys i companyes que fan de públic una graella com la següent perquè hi puguin valorar la realització del debat. PUNTUACIÓ ÍTEMS

1 Poc

2 Bastant

3 Molt

Grau de participació Ordre durant la discussió Solidesa dels arguments Varietat dels punts de vista Claredat i coherència en l’exposició de les opinions

UNITAT 2 » GRAMÀTICA

» GRAMÀTICA 1. La predicació no verbal 1.1. Les oracions copulatives Com hem vist en la unitat anterior, les oracions poden ser de predicació verbal (oracions predicatives) o de predicació no verbal (oracions copulatives): La Greta practica el surf.

Predicat no verbal

La Greta és surfista. Predicat verbal

En les oracions copulatives la predicació recau en un element no verbal (un SN, un SAdj, un SP o un SAdv) que fa la funció d’atribut. El verb, anomenat verb copulatiu, serveix d’unió entre el subjecte i l’atribut: La Coral és l’arquitecta municipal. Subjecte

La Coral

SN (atribut)

és

de la Seu d’Urgell.

Subjecte

SP (atribut)

La Coral és molt dinàmica. Subjecte

SAdj (atribut)

La Coral és aquí dalt. Subjecte

SAdv (atribut)

El verb copulatiu per excel·lència és ser, que no aporta significat a la predicació. Els altres verbs copulatius, com estar o semblar, aporten certs matisos. VERBS COPULATIUS

MATÍS SIGNIFICATIU

EXEMPLES

ser

Matís neutre.

La Raquel és veterinària.

estar

Propietat transitòria.

Avui la Raquel està eufòrica.

semblar

Aparença o opinió.

Aquest llibre sembla interessant. A mi això no em sembla gaire bé.

Segons el significat de la predicació, podem distingir quatre classes d’oracions copulatives:

D’identificació

Identifica o defineix el subjecte.

La noia del braçalet blau és la capitana de l’equip.

De caracterització

Atribueix una propietat al subjecte.

El braçalet de la capitana és de color blau.

Locativa

Situa el subjecte en l’espai, en un lloc determinat.

L’afició ja és a la graderia.

Temporal

Situa el subjecte en el temps, en un moment determinat.

El partit de l’equip juvenil és a les nou.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

32. Les oracions copulatives d’identificació ens permeten definir paraules. Completa les definicions següents amb un atribut. Per exemple: Un manyà és una persona que fa i arregla claus i panys. (Atribut)

Les oracions copulatives 30. Digues quina oració presenta una predicació

verbal (oració predicativa: OP) i quina presenta una predicació no verbal (oració copulativa: OC): a) 1. La senyora Roca dirigeix l’empresa. ➝

2. La senyora Roca és la directora de l’empresa. ➝ b) 1. La teva representant serà una advocada d’ofici. ➝ 2. Et representarà una advocada d’ofici. ➝ c) 1. Els iogurts ja havien caducat. ➝

a) L’escorça d’un arbre és . b) Un congost és . c) Un gripau és . d) Un meteorit és

2. Els iogurts ja estaven caducats. ➝

d) 1. Aquestes maduixes són del Maresme. ➝

2. Aquestes maduixes venen del Maresme. ➝ e) 1. Avui és el meu aniversari. ➝

2. Avui celebrarem el meu aniversari. ➝

f) 1. En Pol fotografia paisatges excepcionals. ➝ 2. En Pol sembla un fotògraf professional. ➝

veritat de l’afirmació. Digues quines d’aquestes oracions afirmen amb certesa la predicació, quines expressen una aparença i quines altres, una opinió: a) 1. Aquestes orades semblen de piscifactoria. ➝ 2. Aquestes orades són de piscifactoria. ➝

31. Analitza les oracions següents seguint el model: L’estàtua és un símbol de benvinguda. Subjecte

33. El verb semblar (o parèixer) atenua el valor de

Atribut

b) 1. L’home de la gavardina era un detectiu privat. ➝

a) El Dakar és una cursa per etapes pel desert.

2. L’home de la gavardina semblava un detectiu privat.

b) El meu color preferit és el blau.

➝

c) Aquestes pintures romàniques són del segle xii.

d) El Museu de la Ciència i la Tècnica és a Terrassa.

c) 1. Aquesta mesura em sembla desproporcionada. ➝ 2. Aquesta mesura és desproporcionada. ➝ d) 1. Aquesta iniciativa està molt bé.

e) El museu més visitat de Catalunya és el Teatre Museu Dalí de Figueres.

➝ 2. Aquesta iniciativa ens sembla molt bé. ➝

UNITAT 2 » GRAMÀTICA 1.2. Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi En les oracions copulatives de caracterització s’usa: • El verb ser quan es predica una propietat permanent o estable: L’Albert és orgullós.

Aquesta terra és molt fèrtil.

• El verb estar quan es predica una propietat transitòria o el resultat d’un canvi d’estat: L’Albert està orgullós del seu fill.

La terra està ben adobada.

El verb estar s’utilitza preferentment en els dos casos següents: • Quan l’atribut és un participi que expressa el resultat d’un canvi d’estat, com, per exemple, acostumat, amagat, obert, tancat, ocupat, curat o trencat: El mirall de la teva habitació està trencat. • Quan l’atribut és un sintagma preposicional que expressa una situa ció fruit d’un canvi, com, per exemple, en les expressions a punt, a l’abast, en joc, de vacances, a la venda, de moda o per vendre. El dia de la inauguració tot estarà a punt. En les oracions copulatives locatives alternen els verbs ser, haver-hi i estar:

Quan en una oració copulativa hi ha un atribut que expressa una propietat transitòria del subjecte i un altre que expressa el lloc on es troba, els verbs ser i estar alternen segons l’ordre d’aparició dels atributs: •L loc + propietat ➝ verb ser: L’equip d’hoquei és a l’hotel confinat. •P ropietat + lloc ➝ verb estar: L’equip d’hoquei està confinat a l’hotel.

ser

Indica simplement la presència en un lloc determinat.

La directora és al seu despatx. La fruita és al rebost.

haver-hi

Indica l’existència o la presència en un lloc de l’objecte que apareix darrere el verb.

Aquest matí hi havia un ratolí al teu despatx. Saps si hi ha la Paula, a casa?

Pot indicar durada, permanència, residència o treball.

Ens estarem dos dies a l’hostal del poble. Avui m’estaré tot el dia a casa. Ara ens estem al barri de Gràcia. La Janet està de secretària al Registre Civil.

estar(-se)

1.3. Els predicatius Un predicatiu també és un predicat no verbal. Però, a diferència de l’atribut, el predicatiu és una predicació secundària que s’afegeix a una altra predicació expressada per un verb predicatiu: Predicació primària:

Predicació secundària:

El pastor va trobar el gos

(El gos estava) mort de fred

El pastor va trobar el gos

Predicació verbal

mort de fred. Predicatiu

Hi ha predicatius obligatoris i predicatius optatius:

P E R SAB E R- NE M É S

Predicatius obligatoris

L’Aitana treballa d’assessora laboral.

Predicatius optatius

L’Adrià se n’ha anat cap a casa compungit.

ACTIVITATS « GRAMÀTICA « UNITAT 2

» ACTIVITATS

36. Tria el verb ser o el verb estar per completar aquestes altres oracions amb atribut locatiu:

Els usos dels verbs ser, estar i haver-hi 34. Utilitza els verbs ser o estar per completar aquestes oracions:

a) 1. En Marc no pren mai el sol:

blanc

com el paper. 2. En Marc

blanc de pell.

b) 1. L’Estel

cega de naixement.

2. L’Estel

encegada de ràbia.

2. En Biel

malalt, però ara ja està bo. molt vell. molt envellit.

35. Tria el verb ser o el verb haver-hi per completar aquestes oracions amb atribut locatiu: a) 1. Les claus que buscaves

(són / hi ha)

damunt la taula. 2. Damunt la taula del menjador

(són /

hi ha) les claus. b) 1. El taxi que has demanat ja

(és / hi ha)

a la cantonada. 2. A la cantonada

b) Demà (serem / ens estarem) tot el dia a Gironella. c) La Fonda Europa Granollers.

(és / està) a

d) La Garriga (és / està) a dotze quilòmetres de Granollers.

f) —On

molt bo en matemàtiques.

2. L’Alfons

(són / estan) a

e) Durant les vacances ens estarem) en un càmping.

c) 1. En Biel d) 1. L’Alfons

a) La Marta i l’Ibai la piscina.

(és / hi ha) el taxi

(serem /

(ets / estàs) ara?

—Ara del càmping.

(soc / estic) a l’entrada

Els predicatius 37. Expressa en una sola oració els dos missatges

de manera que l’atribut, que tens subratllat, sigui el predicatiu en l’oració simple. Per exemple: El públic va sortir del teatre. / El públic estava decebut. ➝ El públic va sortir del teatre decebut. Predicatiu

a) En sentir l’alarma, la Rosa ha sortit de casa / La Rosa estava esverada.

b) Aquesta nit t’has despertat. / Estaves tot suat i tremolant.

que has demanat. c) 1. Dos carrers més avall

(és / hi ha)

una agència de viatges. 2. L’agència de viatges

(és / hi ha) dos

carrers més avall. d) 1. Aquí

(era / hi havia) una oficina

de correus. 2. On

(era / hi havia) l’oficina de correus?

e) 1. A la porta

(són / hi ha) dos guardes

de seguretat. 2. Els guardes de seguretat ha) a la porta.

c) La teva germana ha caigut a terra. / La teva germana estava marejada.

(són / hi

38. Alguns predicatius van introduïts per una pre-

posició. Completa aquestes oracions amb les preposicions de, com a o per en aquestes ora cions. En alguns casos hi ha dues opcions. a) La Gemma treballa l’ambulatori. b) Nosaltres el tenim c) En Sergi farà

infermera a un bon metge. porter.

UNITAT 2 » REPÀS D’ORTOGRAFIA

» REPÀS D’ORTOGRAFIA El diftong i la dièresi 1

SEMIVOCALS

El diftong

• La i i la u són semivocals quan ocupen la posició d’una consonant (iar-da / tar-da; peu / pèl). • La combinació d’una vocal amb una semivocal forma una única síl·laba i dona lloc a un diftong: no-ia, es-plai; quo-ta, di-nou.

Diftongs creixents i decreixents

Diftong creixent

Diftong decreixent

i + vocal u + vocal

vocal + i vocal + u

CONFIGURACIÓ inici de mot

iar-da, ien, ua-di, io-de, iu-gos-lau

inici de síl·laba

no-ia, es-pa-iós, cre-uer, ri-ua-da

precedit de q- i g-

guar-dó, pin-güí, llen-gües, quo-ta

fi de mot

des-mai, re-mei, riu, deu, nou, a-vui

fi de síl·laba

fei-na, cui-na, boi-ra, ciu-tat, gau-dir

ra-ïm pe-üc

DÍGRAF

DIFTONG

que

qüe

qui

qüi

La dièresi • La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca sobre

Estalvi de la dièresi

• Quan la i o la u duen accent gràfic segons les regles d’accentuació (països ➝ país; veïna ➝ veí ). • En els sufixos -isme i -ista (arcaisme, egoisme). • En les terminacions dels verbs corresponents a les formes d’infinitiu (-ir), gerundi (-int), futur (-iré, -iràs, etc.) i condicional (-iria, -iries, etc.) precedides de vocal (agrair, agraint, agrairé, agrairien). • Darrere prefix o component d’un compost (coincidir, tallaungles). • En les terminacions llatines -um i -us (aquàrium, Màrius).

EXEMPLES

la i i la u quan ho indiquen les normes ortogràfiques. La dièresi s’usa: • Per indicar que la u dels grups gu i qu és una semivocal que forma diftong creixent amb e o i : aigües, lingüista, obliqües, aqüífer. • Per assenyalar que la i o u no formen diftong amb la vocal anterior: raïm, peüc, oïda, gratuït, rabiüt, traïdor, fluïdesa. • Per indicar que la i entre dues vocals forma síl·laba tota sola, és a dir, no constitueix diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior: agraïa, conduïa, traduïen.

rè-iem dem-peus

• Hi ha un diftong creixent quan una semivocal precedeix el nucli de la síl·laba. • Hi ha un diftong decreixent quan una semivocal segueix el nucli de la síl·laba. TIPUS

VOCALS

En el mot quatre hi ha un diftong creixent i en les paraules nou i deu, un diftong decreixent a fi de mot.

ACTIVITATS « REPÀS D’ORTOGRAFIA « UNITAT 2

» ACTIVITATS Els diftongs 39. Identifica les paraules que tenen diftong, separa-les per síl·labes i digues si el diftong és creixent o decreixent: a) Diuen que amarrem la barca a la boia.

43. Escriu les sèries dels verbs obeir i conduir d’acord amb el model i subratlla els casos d’estalvi de la dièresi: agrair a) agrair, agraint, agraït, agraïda b) agraïm, agraíem, agrairíem, agraíssim c) agraïu, agraíeu, agrairíeu, agraíssiu d) agraïen, agrairan, agrairien, agraïssin obeir

b) El servei netejarà la cuina.

c) L’equador divideix el globus terraqüi.

a) b) c)

40. La i i la u àtones situades entre una consonant

i una vocal tradicionalment no formen diftong creixent amb aquesta vocal. D’acord amb això, separa les síl·labes d’aquestes paraules esdrúixoles:

conduir

a) boscúria ➝

b) pèrdues ➝

c) innòcues ➝

La dièresi 41. Escriu accent, dièresi o res sobre la i o la u

dels mots següents d’acord amb les normes ortogràfiques: a) ve-i, ve-i-nat, ve-i-nal b) pa-is, pa-i-sos, pai-sat-ge c) tra-ir, tra-i-ci-ó, tra-i-do-ri-a d) ge-nu-i, genu-i-na, ge-nu-i-tat e) agra-ir, a-gra-it, a-gra-i-ment f) i-lla, a-i-llar, a-i-llant

42. S’escriuen amb dièresi les terminacions -ï, -ïs,

-ï, -ïn del present de subjuntiu dels verbs acabats en -ear, -iar, -oar i -uar. Escriu el present del subjuntiu dels verbs crear, estudiar i suar.

DICTAT Fixa’t en les paraules subratllades i digues en un full a part quina és la funció de la dièresi en cada cas. Després, escriu el text quan te’l dictin.

En Raül els va mirar de reüll. Intuïa que alguna cosa amoïnava en Lluís i la Lluïsa. Tots tres anaven a esquiar a Suïssa. Qui conduïa era en Lluís i esbufegava aïrat perquè feien tard. I a més, per acabar-ho d’adobar, van trobar un embús de ca l’ample en una cruïlla de carreteres a prop de la frontera. Un cop superat aquest contratemps, en Lluís va començar a córrer per la carretera com un boig. Aleshores en Raül, amb tota l’espontaneïtat del món, li va dir mig esbalaït: «Lluís, t’agrairia que conduïssis amb moderació». Però va tenir la intuïció que allò no els va caure gens bé, a en Lluís i la Lluïsa. ¿Realment, la parella anava al país helvètic només a esquiar?

UNITAT 2 » POSA’T A PROVA

» POSA’T A PROVA Llegeix aquest text i comprova si l'has entès Víctor Català, la primera escriptora catalana supervendes «No es visita», em diu en Gabriel Maragall, guia del Museu de l’Escala, quan contacto amb ell per demanar-li si em vol acompanyar a la casa on va viure Caterina Albert. «Hi viu la família de l’escriptora», m’explica. No soc dels qui es fan enrere a la primera i decideixo anar a l’Escala: el poble on hi ha unes quantes cases relacionades amb Víctor Català, una escriptora que narrava excel·lentment la part més fosca de l’ànima humana per rebel·lar-s’hi. Ella ho era, de rebel. De petita li agradava anar descalça, com les filles dels pescadors; de més gran no es va casar, va ser una dona lliure. «Se sap per què Caterina Albert va triar el pseudònim de Víctor Català?», pregunto a en Gabriel. «És el nom del protagonista d’una novel·la que no va acabar. Va triar un pseudònim masculí després que el seu monòleg teatral La infanticida fos motiu d’escàndol: no va ser gens ben vist que una dona escrivís sobre aquest tema. Però abans ja havia utilitzat un nom masculí: havia publicat poemes amb el pseudònim de Virgili Alacseal», em diu en Gabriel. «I se sap per què el va escollir?», li pregunto. «Virgili és un gran poeta romà. Ella tenia les ruïnes grecoromanes d’Empúries ben a prop», em respon. «I Alacseal també li era proper... Sabries dir-me per què?», em repta. «Ostres, no hi caic». «Fixa-t’hi, és el nom de l’Escala invertit». Molts dels espais relacionats amb l’escriptora són a tocar del mar, com ara el cementiri mariner, d’un blanc rutilant, on és enterrada. A prop del cementiri hi ha l’anomenat Clos del Pastor, un jardí on Caterina Albert solia fer tertúlies literàries amb les amigues, especialment amb Antònia Bartomeu, dona d’un industrial de Reus. «Antònia Bartomeu va fer construir

una casa modernista amb aquest jardí. La va batejar amb el nom de Solitud i ara hi viu Lluís Albert, nebot de Víctor Català, que té noranta-set anys», m’explica en Gabriel. Antònia Bartomeu va llegar la finca a Víctor Català en reconeixement a la seva obra. Caminem fins a l’Alfolí, l’antic magatzem de sal que ara és la seu del Museu de l’Escala. A la sala dedicada a Víctor Català hi ha pintures originals realitzades per ella. «Abans d’escriure, dibuixava i feia escultura», m’explica en Gabriel. Hi veig exemplars de Solitud traduïts al francès, castellà, alemany, neerlandès, polonès, esperanto, italià, Braille… «Solitud és una obra d’una gran riquesa lingüística, sobretot quant a registres, lèxic i estilística. Va ser un gran èxit, un best-seller. I això que quan es va publicar Víctor Català no la donava per acabada: encara la volia millorar.» Acabem la ruta a Cinc Claus, un conjunt de masos situat a l’interior, a escassos quilòmetres de l’Escala. La família de Víctor Català hi tenia dues masies i l’església. De tots els indrets visitats, el de Cinc Claus és el que permet fer-se més la idea que Víctor Català era de casa bona. Certament, vivia de renda, però amb una austeritat monacal i estava sempre al costat dels més febles. Podia fer-ho, diran alguns, però molts en la seva situació no ho feien. Daniel Romaní, diari Ara, 20/09/2020 (text adaptat).

POSA’T A PROVA « UNITAT 2

1. Es pot visitar la casa natal de Caterina Albert a l’Escala?

o, va ser enderrocada. N S í, és la seu del Museu de l’Escala. o, hi viu la família de l’escriptora. N S í, si t’hi acompanya en Gabriel Maragall.

2. Per què l’escriptora va triar un pseudònim masculí?

6. Digues si les oracions copulatives següents

són d’identificació (I), de caracterització (C), locatives (L) o temporals (T): a és tard per visitar el museu. temporal J ’Alfolí és l’antic magatzem de sal. d’identi L ficació l cementiri és a prop del mar. locativa E C aterina Albert era inconformista i rebel. de caracterització

P erquè volia passar desapercebuda i que ningú la reconegués com a escriptora. P erquè no volia que es tornés a produir un escàndol com el que havia causat el seu monòleg teatral La infanticida. erquè la seva amiga Antònia Bartomeu li P ho va aconsellar. erquè es pensava que així vendria més. P

7. Indica si els elements subratllats són atri-

3. Quines paraules són sinònims de rutilant,

8. Explica per què han de dur dièresi o accent

austeritat i monacal, respectivament? nou, mancança, monàrquic apagat, pobresa, monegasc brillant, sobrietat, conventual groguenc, dificultat, religiós

buts (A) o predicatius (P):

i agradava anar descalça. predicatiu L o estava gaire contenta. atribut N V íctor Català era de casa bona. atribut bans de fer d’escriptora, dibuixava i feia A escultura. predicatiu

cadascuna de les paraules següents: a) ruïnes

b) Lluís

4. On viu Lluís Albert, el nebot de l’escriptora? una casa anomenada Solitud que Antònia A Bartomeu va regalar a la seva tieta. A l’Alfolí, l’antic magatzem de sal avui reformat. A la casa natal de la seva tieta. J a no viu, va morir als noranta-set anys.

5. Digues quines d’aquestes afirmacions són vertaderes (V) i quines són falses (F):

aterina Albert pintava i feia escultura. C V íctor Català narrava els aspectes més positius i optimistes de la societat. L a novel·la Solitud destaca per la riquesa lèxica, el domini dels registres i la singularitat estilística. olitud només s’ha traduït al castellà. S L a novel·la Solitud està considerada una de les millors obres de la literatura catalana.

c) lingüística

Per escrit Què en penses, de la frase que clou l’article? Què et sembla que Caterina Albert ajudés les persones que ho necessitaven? Creus que tothom que pot ho fa? Escriu un text d’unes dues-centes paraules en un full a part sobre les desigualtats i les maneres d’afrontar-les.

De viva veu Quins són els teus espais preferits del barri o poble on vius? Quins llocs sovinteges o tenen un significat especial per a tu? Esmenta’n tres o quatre i explica la relació que hi tens.