Gal·la Placídia 2n. Llatí. Batxillerat

QUÈ TROBARÀS EN AQUESTA UNITAT

LLENGUA LLATINA

Fem un repàs

Columnes de l’impressionant temple de Júpiter a la ciutat de Baalbek, al Líban.

Unitat LLENGUA LLATINA

Fem un repàs

Hem volgut començar aquest llibre amb un seguit d’activitats de morfosintaxi per tal de refrescar i consolidar els coneixements adquirits durant el curs anterior. És important tenir una base sòlida per poder ampliar-la amb nous coneixements de gramàtica i sintaxi. Per tant, aquesta primera unitat ens servirà de pont per enllaçar els coneixements de primer de batxillerat amb els de segon.

Activitats

1. Classifica en declinacions els mots que tens a continuació i digues quins són de gènere neutre: miseria, -ae argentum, -i rete, -is miles, -itis spes, spei gladius, -ii res, rei annus, -i vita, -ae pax, pacis genu, -us fulmen, -inis

2. Declina en acusatiu singular i en acusatiu plural els mots següents.

consilium, -ii amicus, -i civis, -is tempestas, -atis genus, -eris exercitus, -us dictator, -oris laetitia, -ae dies, -ei

3. Fes l’anàlisi morfològica d’aquests mots: hostem castra animalia senatuum bellum fides vulnus dominam necibus agros exercitus leo plebis equitum equi

4. Digues quina és la paraula de cada sèrie que no està en el mateix cas que les altres, i tot seguit escriu-la en el cas que li correspon:

a) viris, pueris, turris, diebus

b) consuli, pueri, regi, agro

c) ordo, regio, tribuno, dies

d) imperatoribus, oculus, exercitus, regio

e) milites, oculos, imperatores, insulis

5. Declina en ablatiu singular i en ablatiu plural els sintagmes següents:

principalis via, viae gravis senectus, senectutis posterus dies, diei Romana puella, puellae niger homo, hominis grandis vis, vis Romanum forum, fori alba cavea, caveae longus sermo, sermonis laetus discipulus, discipuli

Magna tempestas cum fulminibus orta est.

LLENGUA LLATINA

6. Posa l’adjectiu que hi ha entre parèntesis en el mateix cas, gènere i nombre que el substantiu que hi ha en primer lloc. Hauràs de buscar l’enunciat del substantiu al diccionari.

a) imperatore … (Romanus, -a, -um)

b) exercituum … (ingens, -ntis)

c) diebus … (longus, -a, -um )

d) prudentiam … (summus, -a, -um)

e) legis … (durus, -a, -um)

f) onera … (gravis, -e)

g) scriptorum … (clarus, -a, -um)

h) homini … (sapiens, -ntis)

7. Analitza morfològicament aquests sintagmes formats d’un adjectiu més un substantiu:

aeternum ver magnae parti omnium regum militari re sapientes viri ferocium exercituum pauperis servi nigras naves fidelis amicus cuncta moenia

8. Copia aquestes frases i completa-les amb el sintagma correcte:

a) Mars … deus est. (bellum, -i)

b) … … saepe discordiarum causa fuerunt. (magnus, -a, -um / divitia, -ae)

c) Discordia semper est … … causa. (multus, -a, -um / miseria, -ae)

d) … … in adversa fortuna videbamus. (verus, -a, -um / amicus, -i)

e) … … fortiter pugnant. (miles, -itis / Romanus, -a, -um)

f) In ... ... ingentia animalia in terris erant. (tempus, -oris / antiquus, -a, -um)

9. Practiquem els pronoms o adjectius demostratius i d’identitat, tot escrivint-los concertats amb el mot que et proposem. Recorda que han de concordar en gènere, nombre i cas.

a) … viris (ille, illa, illud)

b) … vires (is, ea, id)

c) … ingenio (hic, haec, hoc)

d) … patrum (ipse, ipsa, ipsum)

e) … litteram (idem, eadem, idem)

f) … moenia (hic, haec, hoc)

g) … militum (iste, ista, istud)

h) … diebus (is, ea, id)

10. Copia les frases següents i completa l’espai de cada una amb el pronom que hi ha entre parèntesis, de manera que la frase tingui sentit:

a) Galli in … oppidum sese receperunt. (hic, haec, hoc)

b) Hostem … manibus necabo. (hic, haec, hoc)

c) … consilia non audiam. (iste, ista, istud)

d) … hominem vidimus. (idem, eadem, idem)

e) … dies iam remotus est. (ille, illa, illud)

f) Petrus Aeneidam legit. Nos … librum legimus. (idem, eadem, idem)

g) Socrates … philosophus graecus fuit. (ille, illa, illud)

Verae amicitiae sempiternae sunt.

11. Conjuga la 3a persona del singular del present, de l’imperfet i del futur dels verbs següents:

VERB PRESENT IMPERFET FUTUR

descendo (3)

demonstro (1)

sum

taceo (2)

comperio (4)

peto (3)

cogito (1)

maneo (2)

mitto (3)

munio (4)

12. Conjuga les formes verbals indicades:

1a persona plural del present de divido (3)

2a persona singular del plusquamperfet de occupo (1)

3a persona singular de l’imperfet d’abduco (3)

1a persona singular del perfet d’advenio (4)

2a persona plural del futur perfet de reparo (1)

13. Escriu l’enunciat verbal que correspon a cada una d’aquestes formes conjugades. Fixa’t en l’exemple: invasit → invado, invasi, invasum (3) biberunt importabant movebunt respondetis dicunt defenderat placui vixeramus crevit habitabas luserint resedi residebimus suscitaveratis cadunt

14. Analitza les formes verbals que hi ha a continuació:

deviceramus scripserint erunt sumus migrabant cernet dixit commiserunt narraveras fuerunt cingebam dignabunt inhibuistis nutriet egit

15. Digues quina és la forma verbal de cada sèrie que no està en el mateix temps que les altres i escriu-la en el temps que li correspon:

a) occidit, monet, transportat, animadvertet

b) hiemabas, amas, ridebas, navigabas

c) posuit, incipit, surrexit, imperavit

d) memoraveramus, scripseramus, postulamus, laudaveramus

e) contendit, dividit, declarat, divisit

Locució llatina del filòsof, físic i matemàtic francès René Descartes que significa: «Penso, per tant, existeixo».

SABIES QUE…!?

Els «rostra» eren les tribunes des d’on els oradors parlaven al poble. D’aquest mot n’han derivat aquestes locucions:

In rostra ascendere. (Pujar a la tribuna.)

Aliquem pro rostris laudere. (Elogiar algú públicament.)

Rostra movere. (Exaltar el poble des de la tribuna.)

Unitat LLENGUA LLATINA

16. Analitza aquestes oracions compostes de relatiu i tradueix-les.

a) Numae Pompilii Tullus Hostilius successit, qui Albanos vicit.

b) Senator, quem in curia videmus, optimus orator est.

c) Hunc librum legam, quem magister in scholam ieri portavit.

d) Ille, qui ad domum venit, filius meus est.

e) Domina pecuniam servis dat, qui multo laborant.

17. Copia les frases següents i omple els buits amb el pronom relatiu correcte per tal que la frase tingui sentit:

a) Romani rostra earum navium, … in pugna ceperant, in foro posuerunt.

b) Sphinx viatoribus aenigmata proponebat et omnes, … ea non solvebant, lacerabat.

c) Illi viri, … procul videmus, sarcinas portant.

d) Magnam victoriam, … Romanis grata fuit, consul reportavit.

e) Cras naves pervenient, … frumentum portant.

18. Canvia de nombre els mots en negreta i fes els canvis necessaris a cada frase per tal que sigui gramaticalment correcta:

a) Romani oppidum, quod apud montes erat, oppugnabant.

b) Via, quam Romani milites construxerant, solida est.

c) Discipuli, quibus magister consilia dabat, mei amici sunt.

d) Litteras accepi, quas ad me misistis.

e) Romanus dux, qui Gallos vicit, clarus fuit.

19. Completa aquest quadre sobre els graus de l’adjectiu:

gratus, -a, -um

maximus, -a, -um peior, -ius

brevissimus, -a, -um ferox, -ocis

20. Analitza i tradueix les frases següents i escriu-les de totes les maneres possibles:

a) Cervi celeriores quam equi sunt.

b) Vetus vinum dulcius quam novum est.

c) Lupus magis fortis quam canis est.

d) Animi dolor peior quam corporis dolor saepe est.

e) Senectus magis gravis quam iuventus semper erit.

21. Analitza i tradueix les frases següents i escriu el segon terme de totes les maneres possibles.

a) Socrates sapientissimus inter Graecos philosophos fuit.

b) Spartacus maximus ex Romanis gladiatoribus fuit.

c) Achilles bellicosissimus Graecorum militum erat.

d) Hadrianus optimus Romanorum imperatorum fuit.

Unitat LLENGUA LLATINA

22. Analitza i tradueix el text que tens a continuació que segueix amb la història de Roma, tal com l’explica l’historiador Tit Livi.

Amuli expulsa el seu germà Numitor i pren el regne

Proca deinde regnat. Is Numitorem atque Amulium procreat; Numitori, qui stirpis maximus erat, regnum vetustum Silviae gentis legat. Plus tamen vis potuit quam voluntas patris aut verecundia aetatis: Amulius fratrem pellit et regnat. Addit sceleri scelus: stirpem fratris virilem interimit.

Tit Livi, Els orígens de Roma

a) Passa a perfet tots els verbs que apareixen al text.

b) Al text hi ha una oració de relatiu; marca quin és l’antecedent del relatiu i explica quina concordança mantenen. Quina funció sintàctica fa el pronom de relatiu?

c) Canvia de nombre els sintagmes següents formats d’adjectiu + subtantiu: regnum vetustum stirpem virilem

23. El text que tens a continuació se centra en el moment en què Mercuri, amb la poma de la discòrdia a la mà, visita Paris, al mont Ida, per tal de fer-li saber que ha d’escollir quina de les tres deesses, Juno, Minerva o Venus, és la més bonica. Analitza el text i fes-ne la traducció. A continuació resol les qüestions que es plantegen.

Escenificació del judici de Paris

Erat mons ligneus, quem vates Homerus Idaeum cecinit. Capellae pauculae tondebant et adulescens pecus ducebat. Adest luculentus puer nudus et inter coma eius aureae pinnulae prominebant: erat Mercurius. Ille malum in dextra portabat et id Paridi porrexit

Adaptat d’Apuleu, Metamorfosis

VOCABULARI

Amulius, -ii (m): Amuli

gens, -ntis (f): llinatge

lego (1): deixar

Numitor, -oris (m): Numitor

pello, pepuli, pulsum (3): expulsar

possum, potui (verb irregular): poder

Proca, -ae (m): Proca

Silvia, -ae (f): Rea Sílvia

stirps, -pis (m/f): descendència

VOCABULARI

adest (del verb irregular adsum, 3a p. sing. present): arriba ligneus, -a, -um: arbrat

porrigo, -rexi, -rectum (3): oferir tondeo, totondi, tonsum (3): pasturar

a) Al text hi ha dos verbs en perfet. Escriu-los de nou en plusquamperfet i futur perfet, tot mantenint la mateixa persona.

b) Marca l’oració de relatiu que hi ha al text. Digues quin és el pronom de relatiu i el seu antecedent.

c) Al text apareixen dues formes de l’anafòric is, ea, id. Marca’ls, digues a quin mot del text fan referència i com hi concerten quant a gènere, nombre i cas.

Mercuri i Paris, de Donato Creti.

VOCABULARI

discribo, -psi, -ptum (3): distribuir

redigo, -egi, -actum (3): encaminar

religio, -onis (f): rectitud

sacra, -orum (n. pl.): sacrificis

24. Analitza i tradueix el text que tens a continuació. Es tracta d’un fragment de Luci Anneu Florus en el qual parla d’un dels primers reis de Roma, Numa Pompili, que va començar a construir temples i va posar ordre al món religiós. Fes, també, les activitats proposades:

El món religiós en temps de Numa Pompili

Succedit Romulo Numa, quem Romani petiverunt ob inclitam eius religionem Ille sacra et caerimonias omnemque cultum deorum docuit; ille pontifices, augures ceteraque sacerdotia creavit annumque in duodecim menses discripsit. Denique illum ferocem populum redegit.

Luci Anneu Florus, Epítom de la història de Tit Livi,1, 2.

a) De la forma verbal discripsit que apareix al text, conjuga la mateixa persona verbal de tots els temps que has estudiat fins ara.

b) Com ja deus haver vist, al text hi ha una oració de relatiu. Marca-la, assenyala-hi el pronom relatiu i el seu antecedent.

c) Escriu el genitiu plural d’aquests mots de la tercera declinació: religionem pontifices augures menses

25. Et proposem l’anàlisi i la traducció d’un text parcialment adaptat que ens parla de quan Cèsar va anar a Alexandria, una ciutat d’Egipte, que era governada per Ptolomeu, el germà de la famosa Cleòpatra. Tot seguit fes les activitats suggerides:

Cèsar venç Ptolomeu, rei d’Egipte

VOCABULARI

indico, -dixi, -dictum (3): declarar

do, dedi, datum (1): donar

stuprum, -i (n): deshonor

Mox Caesar Alexandriam venit, cuius rex Ptolomaeus erat. Hic Caesari insidias paravit et Caesar ei bellum indixit. Romanus dux in Nilo regem vicit. Caesar Alexandriam cepit et regnum Cleopatrae dedit, Ptolomaei sorori, cum qua consuetudinem stupri habuerat.

Eutropi, Breviarium historiae Romanae VI

a) Fixa’t en el mot de la primera oració Alexandriam. Es tracta d’un acusatiu, però no fa la funció de CD, ja que el verb és intransitiu. Fes memòria i digues quina funció sintàctica fa.

b) Al text hi ha dues oracions de relatiu. Marca-les, anota els pronoms relatius i digues l’antecedent de cada un.

c) Escriu la tercera persona del singular de tots els temps que has estudiat de la forma verbal dedit

Cleòpatra a les terrasses de Philae.

QUÈ TROBARÀS EN AQUESTA UNITAT

LLENGUA LLATINA

Veu passiva. Oracions passives. Verbs deponents

LITERATURA

Virgili, el més gran poeta romà

Biografia i obres: cant VI de l’Eneida

Per aprofundir en l’obra de Virgili

EL PERQUÈ DE LES PARAULES

El llatí i el món dels morts

HERÈNCIA CLÀSSICA

El món dels morts en la literatura de tots els temps

Detall de la tomba de Virgili.

Unitat 2

LLENGUA LLATINA

Veu passiva

A més de la veu activa, els verbs llatins també tenen la veu passiva, la qual es forma de manera diferent segons que el temps verbal sigui de present o de perfet.

Veu passiva en els temps de present

Per formar la veu passiva dels temps de present, només cal substituir les desinències personals actives per les passives.

DESINÈNCIES PASSIVES

1a persona singular

2a persona singular

3a persona singular

1a persona plural

2a persona plural

3a persona plural

-r 1 -ris / -re 2 -tur -mur -mini -ntur

1. Quan la desinència de la 1a persona del singular és -o, aquesta no és substituïda per -r, sinó que -r s’afegeix a la desinència -o

2. La 2a persona del singular presenta dues desinències; la més utilitzada és la desinència -ris, mentre que la desinència -re s’usa només en el llenguatge literari.

AMO, AMAVI, AMATUM (1)

Present Imperfet Futur imperfet

amor

amaris / -re

amatur

amamur

amamini

amantur

amabar

amabaris / -re

amabatur

amabamur

amabamini amabantur

amabor

amaberis / -re

amabitur

amabimur

amabimini

amabuntur

MONEO, MONUI, MONITUM (2)

Present Imperfet Futur imperfet

moneor

moneris / -re

monetur

monemur

monemini

monentur

monebar

monebaris / -re

monebatur

monebamur

monebamini

monebantur

MITTO,

(3)

monebor

moneberis / -re

monebitur

monebimur

monebimini

monebuntur

Present Imperfet Futur imperfet

mittor

mitteris / -re

mittitur

mittimur

mittimini

mittuntur

mittebar

mittebaris / -re

mittebatur

mittebamur

mittebamini

mittebantur

mittar

mitteris / -re

mittetur

mittemur

mittemini

mittentur

Romani poetae diligenter leguntur.

MISI, MISSUM

audior

AUDIO, AUDIVI, AUDITUM (4)

Present Imperfet Futur imperfet

audiris / -re

auditur

audimur

audimini

audiuntur

audiebar audiebaris / -re

audiebatur

audiebamur

audiebamini

audiebantur

audiar

audieris / -re

audietur

audiemur

audiemini

audientur

En llatí, l’ús de la veu passiva era molt més freqüent del que ho és ara en català. Per tant, per alleugerir la traducció es pot transformar la veu passiva en activa, amb tots els canvis que això comporta, o bé utilitzar alguna perífrasi verbal. Per exemple, una frase com ara Dux ab hoste vulneratur (‘El general és ferit per l’enemic’) podem traduir-la per «L’enemic fereix el general», o bé per «L’enemic deixa ferit el general».

Veu passiva en els temps de perfet

Els temps de perfet formen la veu passiva d’una manera totalment diferent als temps de present. La passiva es forma amb el participi de passat del verb que es conjuga més l’auxiliar sum

El participi de passat es construeix a partir del supí (l’última forma de l’enunciat d’un verb), al qual es treu la desinència -um i s’hi afegeixen les desinències -us, -a, -um

Amo: amatum (supí) / amatus, -a, -um (participi de passat)

Moneo: monitum (supí) / monitus, -a, -um (participi de passat)

Mitto: missum (supí) / missus, -a, -um (participi de passat)

Audio: auditum (supí) / auditus, -a, -um (participi de passat)

Els participis de passat tenen els gèneres propis de la llengua llatina (masculí, femení i neutre) i en les frases concorden amb el gènere i el nombre del subjecte.

L’auxiliar sum que acompanya el participi de passat es conjuga amb els temps de present.

Iulius Caesar a Gallis timebatur

Iulius Caesar a senatoribus occisus est

Unitat 2

LLENGUA LLATINA

Perfet Plusquamperfet Futur perfet

amatus, -a, -um sum

amatus, -a, -um es

amatus, -a, -um est

amati, -ae, -a sumus

amati, -ae, -a estis

amati, -ae, -a sunt

amatus, -a, -um eram

amatus, -a, -um eras

amatus, -a, -um erat

amati, -ae, -a eramus

amati, -ae, -a eratis

amati, -ae, -a erant

amatus -a, -um ero

amatus, -a, -um eris

amatus, -a, -um erit amati, -ae, -a erimus amati, -ae, -a eritis amati, -ae, -a erunt

MONEO, MONUI, MONITUM (2)

Perfet Plusquamperfet Futur perfet

monitus, -a, -um sum monitus, -a, -um es monitus, -a, -um est moniti, -ae, -a sumus moniti, -ae, -a estis moniti, -ae, -a sunt

monitus, -a, -um eram

monitus, -a, -um eras

monitus, -a, -um erat

moniti, -ae, -a eramus

moniti -ae, -a eratis moniti, -ae, -a erant

monitus, -a, -um ero monitus -a, -um eris monitus, -a, -um erit moniti, -ae, -a erimus moniti, -ae, -a eritis moniti, -ae, -a erunt

Perfet Plusquamperfet Futur perfet

missus, -a, -um sum missus, -a, -um es missus, -a, -um est missi, -ae, -a sumus missi, -ae, -a estis missi, -ae, -a sunt

Perfet

auditus, -a, -um sum

auditus, -a, -um es

auditus, -a, -um est

auditi, -ae, -a sumus

auditi, -ae, -a estis

auditi, -ae, -a sunt

missus, -a, -um eram

missus, -a, -um eras missus, -a, -um erat missi, -ae, -a eramus missi, -ae, -a eratis missi, -ae, -a erant

missus, -a, -um ero missus, -a, -um eris missus, -a, -um erit missi, -ae, -a erimus missi, -ae, -a eritis missi, -ae, -a erunt

AUDIO, AUDIVI, AUDITUM (4)

Plusquamperfet Futur perfet

auditus, -a, -um eram

auditus, -a, -um eras

auditus, -a, -um erat

auditi, -ae, -a eramus

auditi, -ae, -a eratis

auditi, -ae, -a erant

auditus, -a, -um ero auditus, -a, -um eris auditus -a, -um erit auditi, -ae, -a erimus auditi, -ae, -a eritis

auditi, -ae, -a erunt

AMO, AMAVI, AMATUM (1)

MITTO, MISI, MISSUM (3)

Nautae stellis in obscuris noctibus ducti erant

El mot faula prové del llatí fabula, que significava simplement ‘conversa’. Avui dia una faula és un relat breu, amb una conclusió moral, que té els animals com a protagonistes.

Oracions passives

Qualsevol oració transitiva, és a dir, que tingui complement directe, pot transformar-se en una oració passiva. Així doncs, podem dir «Cèsar va derrotar els gals», i transformar aquesta frase en passiva: «Els gals van ser derrotats per Cèsar».

Els passos que s’han de seguir per passar una oració activa a passiva són els següents:

1) El CD de l’oració activa passa a ser subjecte en nominatiu de l’oració passiva (subjecte pacient).

2) El subjecte de l’oració activa passa a ser complement agent en ablatiu en l’oració passiva.

3) El verb es transforma de forma activa a passiva tot fent-lo concordar amb el nou subjecte.

4) Els altres complements no es modifiquen.

Fixa’t en aquests exemples:

amicum CD Puer Subj.

Amicus Subj. pacient

visitat V a puero CAg

visitatur V passiu

amicos CD Puer Subj.

Amici Subj. pacient

visitat V a puero CAg

visitantur V passiu

Atenció: El verb sempre ha de concordar amb el subjecte.

De la mateixa manera, podem passar una oració passiva a activa aplicant-hi el procés a l’inrevés.

Ens trobem, doncs, amb un complement nou, propi de les oracions passives, el complement agent. Aquest pren el cas ablatiu, bé precedit de la preposició a (si l’ablatiu comença en consonant) o ab (si comença en vocal o h), si es tracta de persones o coses personificades, bé sense cap preposició, si fa referència a coses inanimades.

Finalment, cal dir que la veu passiva s’usa com a forma impersonal: quan un verb en forma passiva està en tercera persona del singular i no té subjecte, diem que és un verb passiu impersonal:

dicitur → es diu dictum est → s’ha dit

Verbs deponents

En llatí hi ha un grup de verbs que tenen forma passiva però un significat actiu. Són els verbs deponents. Aquests verbs, que reconeixem perquè la forma que surt en el diccionari no acaba en -o, sinó en -or, només es poden conjugar en passiva però, a l’hora de traduir-los, ho farem en activa i poden portar un CD.

nascor → jo neixo fabulor → jo explico

Activitats

1. Conjuga en passiva els temps següents del verb duco, duxi, ductum (3): imperfet, plusquamperfet, futur imperfet.

2. Conjuga en passiva els temps següents del verb laudo (1): present, perfet, futur perfet.

3. Analitza les formes que et proposem del verb lego, legi, lectum (3) i tradueix-les:

legitur lectus sum legebamini legerint lectae erant legebamus legemur leguntur legerunt

4. Et donem unes quantes formes verbals actives del verb rego, rexi, rectum (3). Fes-ne l’anàlisi, conjuga-les en passiva i tradueix-les. regunt regam regent rexerint rexerat rexisti rexerunt regebatis regebas regit rexeramus rexit

5. Tradueix al llatí les formes verbals catalanes següents. Tingues present que destruir en llatí es diu deleo, delevi, deletum (2).

a) Ells hauran estat destruïts.

b) Tu seràs destruït.

c) Nosaltres destruirem.

d) Ell destruïa.

e) Nosaltres destruíem.

f) Ells han estat destruïts.

g) Nosaltres érem destruïts.

h) Ell havia estat destruït.

6. Escriu el participi de passat d’aquests verbs: erigo, flagito, fluo, do, fero, imploro, sumo, recedo, corripio, iubeo.

7. Passa a veu passiva les oracions següents:

a) Caesar eum locum vallo fossaque munivit.

b) Poetae Romae historiam narraverant.

c) Caesar Gallorum duces in Gallia vicit.

d) Hostes oppida muniunt.

e) Viri in foro sententias defenderunt.

8. Relaciona cada forma verbal activa amb la seva traducció, amb la seva forma passiva i la traducció corresponent.

Aconsellaven monet monitus eras serem aconsellats

Aconsellarem monebimus monetur eren aconsellats

Ha aconsellat monuit monitus est ha estat aconsellat

Havies aconsellat monueras monebimur havies estat aconsellat

Aconsella monebant monebantur és aconsellat

Silvae per multos annos ab hominibus deletae sunt

VOCABULARI

Arvernus, -a, -um: arvern (habitant d’un poble de la Gàl·lia)

Celtillus, -i (m): Celtil incendo, -cendi, -censum (3): irritar-se

principatus, -us (m): hegemonia, poder

Unitat 2

LLENGUA LLATINA

9. Analitza aquestes oracions, tradueix-les i transforma’n la veu:

a) Sua vox omnibus auditur.

b) Oppidorum oppugnatio a militibus impediebatur.

c) Nostrae naves tempestatibus detinebantur.

d) Romanus exercitus ab hostibus victus erat.

e) Scopuli a nautis peritis vitati sunt.

10. Analitza les oracions següents i tradueix-les:

a) Caesar in Citeriore Gallia erat legionesque in hibernis conlocatae erant.

b) In Gallia regna occupabantur vulgo a potentioribus.

c) Romanum forum deorum templis ornatum est.

d) Victoria a nuntio in foro nuntiata est.

e) Veri amici in adversa fortuna a nobis visi sunt.

11. Analitza i tradueix aquest text sobre Vercingètorix, el cabdill gal que es va resistir a la conquesta de la Gàl·lia per part dels romans i va posar en perill una de les majors victòries bèl·liques de Juli Cèsar.

Els orígens familiars de Vercingètorix

Vercingetorix, Celtilli filius, Arvernus, summae potentiae adulescens, cuius pater principatum Galliae totius obtinuerat et ob eam causam ab civitate interfectus erat, facile incendit

Juli Cèsar, Guerra de les Gàl·lies, vii, iv

12. Analitza i tradueix aquest text sobre l’atac a la ciutat de Sagunt per part d’Anníbal i els cartaginesos, i com la seva ira va destruir totalment la ciutat i els seus habitants. Recorda que el setge i posterior atac a Sagunt va provocar l’entrada dels romans a la península Ibèrica.

Anníbal ataca Sagunt

VOCABULARI

de industria: expressament, deliberadament

plerusque, -aque, -umque: la major part de les coses

VOCABULARI

Aegyptius, -ii (m): egipci

coniungo, -iunxi, -iunctum (3): unir

obiecta: participi de passat del verb obicio; es tradueix per ‘situada davant’.

Pharus, -i ( f ): Faros

vicus, -i (m): barri

Oppidum captum est cum ingenti praeda. Pleraque a dominis de industria corrupta erant, et in caedibus vix ullum discriminem aetatis ira fecerat, et captivi militum praeda fuerant.

Els orígens de Roma, xxi, xv

13. Analitza i tradueix aquest text sobre la situació de l’illa de Faros on hi havia el famós far d’Alexandria, actualment desaparegut.

L’illa de Faros

Pharus est in insula turris magna altitudine, quae nomen ab hac cepit. Haec insula obiecta Alexandriae portum efficit, et angusto itinere et ponte cum oppido coniungitur. In hac insula sunt domicilia Aegyptiorum et vicus oppidi magnitudine.

Juli Cèsar, Guerra Civil, iv, cxii

Tit Livi,

Unitat 2 LITERATURA

Virgili, el més gran poeta romà

Virgili va escriure la seva obra més important, l’Eneida, a l’època de l’Imperi, sota el mandat de l’emperador August. Aquesta es va convertir en la gran epopeia nacional romana, però no va ser la primera, ni Virgili el primer escriptor de poesia èpica.

Les primeres obres de la literatura escrita de moltes cultures solen ser un poema èpic o bé una epopeia nacional, pel desig d’explicar la fundació de ciutats importants, moments històrics rellevants, etc. I la literatura llatina no és diferent. Així doncs, els primers escrits literaris en llengua llatina pertanyen a la poesia èpica.

Cal remarcar, però, la gran influència de la cultura grega en aquest gènere poètic i en tota la literatura llatina, que va prendre com a model les dues grans obres èpiques de la literatura grega, l’Odissea i la Ilíada. I ens ho demostra el fet que la primera obra èpica llatina, del final del segle iii aC, fos una traducció al llatí de l’Odissea d’Homer, feta per Livi Andrònic. Aquest gènere poètic es va anar consolidant amb escriptors com ara Nevi i Enni, que han estat considerats els creadors de l’epopeia nacional romana i que van exercir una gran influència en la gran obra èpica de Virgili, l’Eneida

Biografia

Publius Vergilius Maro, conegut en català com a Virgili, va néixer l’any 70 aC, prop de la ciutat de Màntua, al nord d’Itàlia i va morir a Bríndisi, a la regió de Calàbria, l’any 19 aC.

La seva família era molt modesta —el seu pare era pagès— però posseïa en propietat les terres que treballava i això li va permetre aconseguir una petita fortuna amb la qual va poder donar una bona formació al seu fill. Virgili era tímid, modest i de caràcter reservat. Va romandre solter i degut a la seva manca d’interès per les dones, a Nàpols l’anomenaren el Virginal, Parthenias

Es trobava bé en contacte amb la natura, que valorava profundament, i aquesta admiració per la terra és present al llarg de la seva obra.

Va iniciar els seus estudis a Cremona i més tard va anar a Roma on es va formar en retòrica i filosofia ja que els seus pares volien orientar-lo cap a l’advocacia. Però Virgili aviat es va decantar per la poesia.

A Roma va conèixer Mecenes, promotor de les arts i amic personal de l’emperador Octavi August. Va formar part del cercle intel·lectual de Mecenes, juntament amb altres escriptors com Horaci o Tit Livi, que componien les seves obres amb la intenció d’exaltar la figura i la política de l’emperador. Després de la guerra civil, les terres de la seva família van ser confiscades i assignades als soldats veterans del bàndol guanyador, però gràcies a la intervenció de Mecenes i de l’emperador mateix van ser retornades a la família. Aquest fet el lligà als seus protectors i, en agraïment, va dedicar gran part de la seva obra a enaltir els ideals polítics d’Octavi August.

Octavi August va conèixer i va encetar un període de pau molt ben rebut pels ciutadans romans, cansats dels conflictes i les guerres anteriors. Pacificà les províncies i es dedicà a la construcció de grans obres públiques per embellir la ciutat. Potencià les arts i les lletres i s’envoltà d’un grup d’escriptors que va protegir a canvi d’una literatura compromesa amb la seva acció política.

La poesia èpica és una narració en vers sobre herois valents, que superen gestes difícils, amb l’ajuda de déus o deesses, lligats sovint amb els orígens mítics d’un poble.

L’adjectiu èpic, en contextos actuals, s’aplica a qualsevol acció que és fruit d’un gran coratge i d’un esforç digne de ser elogiat.

Gravat que representa Virgili.

El locus amoenus és un tòpic literari que descriu un paisatge ideal, enmig del camp, amb un riu, bon temps, harmonia i tranquil·litat.

Les obres

Les Bucòliques i les Geòrgiques

Virgili va escriure la seva primera obra, les Bucòliques o Èglogues, quan tenia 28 anys. Es tracta d’un conjunt de deu poemes, escrits en hexàmetres, en què els protagonistes són uns pastors que dialoguen sobre temes socials, polítics o amorosos que els preocupen. Estan ambientats en un paisatge idíl·lic, una mena de paradís natural, uns paratges propis del locus amoenus.

NOTES

1. Al·ludeix a Octavi August.

2. Porcions de terra tancades on pastura el bestiar.

3. Mullarà.

Amb aquesta obra, que va tenir un gran èxit ben aviat, va aconseguir l’amistat de Mecenes.

Melibeu: Títir, tu ajagut sota cobert d’un faig espaiós, assages cançons boscanes amb la prima caramella. Jo, fites de la pàtria i dolços camps, tot ho abandono; jo fujo de la pàtria. Tu, Títir, a pler sota l’ombra, ensenyes els boscos de repetir els mots: Amaril·lis és bella.

Títir: Oh Melibeu, és un déu qui m’ha donat aquests lleures; perquè per mi ell serà sempre un déu;1 sovint un tendre anyell de les meves pletes2 arrosarà3 la seva ara. Gràcies a ell, com veus, les meves vaques van lliures d’ací i d’allà; i a mi mateix m’ha permès d’entretenir-me en el que em plagui amb el meu rústic flabiol.

Virgili, Bucòliques

Als 34 anys es retirà a Nàpols, a una vil·la que li havia regalat August, per escriure la seva segona obra, les Geòrgiques, un poema didàctic que tracta sobre l’agricultura, la ramaderia i les feines del camp. Aquest tractat va ser un encàrrec de Mecenes, que desitjava potenciar l’agricultura i la vida del camperol itàlic com a font de riquesa i prosperitat, faceta oblidada per tants anys de guerres i conflictes.

Allò que fa ufanoses les messes,1 sota quina constel·lació, Mecenes, convé girar la terra i enllaçar amb els oms les parres; quina cura cal tenir dels bous, quin zel en la cria dels ramats, quina experiència en la de les parques abelles, vet aquí el que començaré des d’ara a cantar.

NOTA

1. Sembrats de plantes segadores.

Virgili, Geòrgiques

Unitat 2 LITERATURA

L’Eneida

Poc després, va escriure un gran poema èpic sobre els orígens, la grandesa i l’esplendor de Roma. En aquesta obra, Virgili volia mostrar l’època d’August com l’edat d’or de Roma i enaltir la glòria de la seva família, la gens Iulia

El seu contingut gira entorn de l’anada d’Enees1 des de Troia, incendiada pels grecs, fins al Laci on va fundar, juntament amb el seu fill, Iulus Ascani, un assentament, fonament de la futura Roma i bressol de la gens Iulia

Aquest poema, escrit en versos hexàmetres, està format per dotze cants i es pot dividir en dues parts ben diferenciades d’acord amb la temàtica. La influència del poeta grec Homer hi és ben evident.

• La primera part (del llibre I fins al VI) narra la navegació d’Enees des de Troia fins a Sicília. L’acció es desenvolupa en diferents indrets de la Mediterrània. S’inspira en les aventures per mar d’Ulisses (descrites en l’Odissea).

• La segona part (del llibre VII al XII) explica les lluites amb els aborígens d’Itàlia per poder aconseguir la nova pàtria i és una imitació de les lluites entre grecs i troians a Troia (descrites en la Ilíada).

El llibre no segueix una línia cronològica i es vertebra en tres cants, que són els més importants: el II, el IV i el VI.

El cant I comença amb una invocació a la Musa i la presentació del protagonista, Enees, fill de la deessa Venus i Anquises que, fugint de Troia amb un grup de supervivents, es dirigeix a la península Itàlica per fundar-hi una nova ciutat, tal com li ha aconsellat la seva mare. Però, a l’altura de Sicília, el seu estol és desviat cap a les costes d’Àfrica per una tempesta provocada per Juno, l’enemiga dels troians. Dido, la reina de Cartago, els rep al seu palau i els prega que li narrin la caiguda de Troia.

Armes canto i l’heroi que el primer, de la costa de Troia, feia cap a Itàlia, empès pels destins, i als ribatges de Lavini. Llarg temps el llançaren pel mar i la terra la puixança dels déus i la ira implacable de Juno. Va endurar moltes guerres, també, fins a tant que fundava l’urbs i entrava els seus déus al Laci, d’on la llatina gènera, els pares albans i, al cim, el reducte de Roma. Musa, recorda’m per quina afronta causada al seu numen, per quin greuge, la reina dels déus un home forçava, altament pietós, a provar tants de dols.

NOTA

1. En aquest llibre trobaràs els noms Enees, Mecenes, etc., acabats en -es, tal com recomana l’IEC, però en altres llocs te’ls pots trobar acabats en -as. Tingues-ho en compte!

Virgili, Eneida, I Juno demanant a Èol que desfermi els vents, de François Boucher.

Qui pintaria amb mots els dols i el carnatge d’aquella nit? Quins gemecs podrien respondre al nostre desastre? Cau l’antiga ciutat que exercí molt temps un imperi; jauen, estesos pertot arreu, sens nombre, els cadàvers als carrers, dins les llars i sota les llindes devotes dels immortals. No sols amb llur sang expien els teucres;1 torna al cor dels vençuts el vigor també, de vegades, i els aqueus,2 vencedors, són occits. Pertot el terrible plany, pertot el terror, la faç de la mort de mil formes.

Virgili, Eneida, II

Enees explica a Dido les desventures de la caiguda de Troia, Pierre Narcisse Guérin. Museu del Louvre, París.

El cant II constitueix un flashback en el qual Enees explica a Dido la caiguda de Troia a mans dels grecs. En aquest cant, anomenat també «Llibre de Troia», es rememora l’episodi del cavall de fusta, idea de l’astut Ulisses. Enees deixa enrere la ciutat en flames perquè les divinitats li han imposat un altre destí: arribar al Laci i fundar-hi una ciutat, embrió de la futura Roma.

NOTES

1. Troians.

2. Grecs.

En el cant III, l’heroi troià continua explicant a la reina tot el que ha sofert per mar fins a arribar a Sicília on va morir el seu pare, Anquises, i d’aquí a Cartago. Dido s’enamora apassionadament d’Enees i el cabdill troià es queda a viure a Cartago durant un any.

El cant IV és el més líric de tota l’obra. Dido intenta retenir Enees al seu costat i aquest s’oblida de la seva missió fins que Mercuri, enviat per Júpiter, la hi recorda.

Henry Purcell va compondre una òpera, Dido i Enees, inspirada en l’enamorament de Dido.

Unitat 2 LITERATURA

Malgrat els seus propis sentiments i els de Dido, marxa i ella se suïcida, després de demanar al seu poble que guardi un odi etern contra els romans.

En el cant V, la flota surt de Cartago rumb a Itàlia, però els vents els obliguen a aturar-se a Sicília on celebren uns jocs perquè es compleix el primer aniversari de la mort d’Anquises. Juno incita les dones troianes perquè calin foc a les naus i que es quedin a Sicília. Enees deixa els troians que no volen continuar i funda la ciutat d’Acesta per tal que hi visquin.

El cant VI se situa a Cumes on la Sibil·la, sacerdotessa d’Apol·lo, l’acompanya al món dels morts perquè el seu pare li faci saber el futur de la ciutat que ha de fundar. Quan troba Anquises als Camps Elisis, aquest li relata com el seu fill, Iulus Ascani, fundarà la ciutat d’Alba Longa i iniciarà l’estirp de reis que la governaran. Anquises presenta a Enees les ànimes que seran els principals dirigents de Roma, la ciutat destinada a dominar el món.

Ara gira els dos ulls: albira aquesta nissaga, els teus romans. Aquest és Cèsar i tota la prole, que ha de venir sota l’arc immens dels astres, de Iulus. Ve-te’l aquí, que és ell, el baró que sovint, ho recordes, t’han promès, és Cèsar August, fill d’un déu: farà néixer novament l’edat d’or al Laci.

La mort de Dido, de Thomas Blanchet, 1655-1660. Museu de les Belles Arts de Dijon.

Enees consulta la Sibil·la, de François Perrier.

Virgili, Eneida, VI

A partir d’aquest cant VII, la flota d’Enees entra a les terres itàliques pel riu Tíber i, a partir d’aquí, aquest és l’escenari de l’obra. A la península Itàlica és acollit pel rei Llatí, coneixedor dels destins, que li ofereix la seva filla Lavínia en matrimoni. Lavínia estava promesa a Turn, cabdill dels rútuls, que emprèn una guerra contra els troians.

El cant VIII és una descripció dels pobles que intervindran a la guerra a favor d’Enees. Entre aquests destaca la ciutat del rei Evandre, Pal·lanteu, situada al turó Palatí on, posteriorment, Ròmul va fundar Roma. Un dels passatges més coneguts d’aquest cant és el que correspon a la descripció de l’escut d’Enees on hi ha escenes que són una visió anticipada de la glòria de Roma.

Les guerres comencen al cant IX Virgili no fa una apologia de la guerra ja que ell l’havia viscuda i la sent com una font de patiment. Reflex d’aquest sentiment és l’episodi de Nis i Euríal, dos amics troians que van al campament dels rútuls i fan una gran matança però, quan retornen al campament, Euríal cau a mans dels rútuls, Nis surt del seu amagatall per salvar-lo i moren tots dos.

Turn i Enees s'enfronten en un duel. Un dard d'Enees fereix Turn i aquest li implora el perdó.

Enees, en veure el baldric que havia estat de Pallant i que ara portava Turn, li clava l'espasa al pit i així venja la mort del seu amic. Així l'heroi pot establir-se al Laci acomplint el seu destí.

Virgili, Eneida, XII

El cant X exposa la divergència de parers entre els déus i es fa una revisió de les tropes aliades d’Enees. Es descriu també la mort de Pal·lant, fill d’Evandre.

En el cant XI hi ha el comiat funerari del jove Pal·lant i dels combatents d’un bàndol i de l’altre. Un episodi que destaca en aquest cant és la menció de Camil·la, la noia guerrera que va a ajudar Turn i que lluita aferrissadament fins a la mort.

En el cant XII, Enees venç i mata Turn en un duel. Ha venjat, així, la mort de Pal·lant i s’estableix al Laci tal com li havien predit.

Enees venç Turn, de Luca Giordiano. Galeria Corsini, Florència.

La tradició diu que August, després de la seva campanya a Hispània contra els càntabres, va reclamar a Virgili algun fragment del poema i aquest li’n va llegir tres cants, entre els quals hi havia el sisè, on s’explica la història dels dirigents més destacats de la futura Roma i el paper que havia de tenir la capital de l’Imperi.

Però Virgili no estava prou satisfet de la seva obra i va decidir fer un viatge a Grècia i a l’Àsia Menor per conèixer millor els llocs on es desenvolupava part del poema. Després d’una visita a Mègara se sentí malalt i en arribar a Atenes, on era August, aquest el va convèncer de tornar junts a Itàlia. Va arribar a Bríndisi, a la regió de Calàbria, on va morir l’any 19 aC. Abans de morir va demanar que cremessin l’Eneida perquè estava inacabada, però August va exigir que l’obra es publiqués, sense retocar res i respectant els versos incomplets.

L’Eneida era l’epopeia nacional romana que explicava els orígens llegendaris de Roma i lligava la gens Iulia, la família d’August, amb els herois troians. Presentava l’emperador com un ésser diví predestinat a estendre la pax romana arreu del món. Segons Virgili, August era un descendent d’Enees, i tota la nissaga Iulia hauria pres el nom de Iulus, fill d’Enees. El seu text era memoritzat pels estudiants romans i comentat a les classes de retòrica des de tots els punts de vista.

L’obra de Virgili ocupa un lloc privilegiat en la cultura occidental, al costat de les obres d’Homer, la Ilíada i l’Odissea, i de la Divina comèdia de Dant i ha estat font d’inspiració de nombrosos artistes de tots els temps.

Activitats

14. Explica quina era la relació entre Virgili, Mecenes i l’emperador August i de quina manera això condicionà l’obra del poeta.

15. Les despulles de Virgili foren transportades a Nàpols i en el seu sepulcre es posà la inscripció que hi ha a continuació. Fes-ne la traducció i comenta el seu contingut simbòlic.

Mantua me genuit; Calabri rapuere; tenet nunc Parthenope. Cecini pascua, rura, duces.

16. Encercla la resposta correcta:

a) Quins d’aquests tres cants són considerats els eixos de l’Eneida?

1. L’I, el III i el V.

2. El II, el IV i el VI.

3. El II, el IV i el V.

4. El IV, el VI i el VIII.

Virgili llegint l’Eneida a August i Octàvia, de Jean-Baptiste Joseph Wicar.

SABIES QUE…!?

A l'Auditori de Barcelona hi ha un cavall de fusta que recorda el cavall de Troia, on es van amagar els guerrers grecs. És buit per dins i, per tant, fa de caixa de ressonància i es converteix en un instrument de percussió excel·lent.

b) Quin cant és conegut com «El llibre de Troia»?

1. El II.

2. El IV.

3. El VI.

4. El VIII.

c) Qui era Mecenes?

1. Un general d’Octavi August.

2. Un escriptor contemporani d’August.

3. Un protector de les arts i amic d’August.

4. Un filòsof.

d) A l’hora de compondre l’Eneida, Virgili s’inspirà en el poeta grec:

1. Livi Andrònic.

2. Nevi.

3. Homer.

4. Enni.

e) Enees era fill de:

1. Tetis i Peleu.

2. Hèrcules i Alcmena.

3. Mart i Venus.

4. Anquises i Venus.

f) A quin gènere literari pertany l’Eneida?

1. Historiografia.

2. Novel·la.

3. Oratòria.

4. Poesia èpica.

g) Qui era la Sibil·la de Cumes?

1. Una deessa infernal.

2. Una sacerdotessa d’Apol·lo.

3. La reina de Cumes.

4. La filla del rei Llatí.

h) A quin lloc Enees troba el seu pare Anquises?

1. Al Tàrtar.

2. Als Camps Elisis.

3. Al Camp dels Plors.

4. A la llacuna Estígia.

i) Quin és el final de Turn?

1. Enees li enfonsa l’espasa de dret al pit.

2. És perdonat per Enees.

3. És fet presoner.

4. Fuig cap a les muntanyes.

17. Enees era protegit per una deessa, Venus, però també perjudicat per una altra, Juno. Quins eren els motius que movien aquestes divinitats a actuar així?

18. Busca informació sobre els personatges principals de l’Eneida que t’enumerem a continuació:

Enees Dido

Creüsa Lavínia

Iulus Ascani Sibil·la

Venus Turn

Anquises Pal·lant

Unitat 2 LITERATURA

19. Identifica quin dels dos fragments que hi ha a continuació pertany a les Geòrgiques i quin, a les Bucòliques

a) Al contrari, les oliveres no demanen cap conreu; elles no esperen res de l’encorbada falç ni dels rasclets tenaços, un cop s’han agafat a la terra i han suportat les brises. Ell mateix, el terreny, obert per la dent de l’eina corba,1 procura a les plantes la humitat i, girat per la rella, els fruits madurs. Cria, doncs, el gras oliver, agradable a la Pau.2

b) Neix, Estel del matí, i avançant-te al dia, porta’n la claror benfactora, mentre, decebut en el meu amor de promès per Nisa, no correspost, aixeco el meu plany i, morint, als déus –per bé que no n’he tret res de prendre’ls per testimonis–m’adreço tanmateix, en la meva hora darrera. Comença amb mi, flauta meva, els versos menalis.3

20. Llegeix aquests fragments de l’Eneida i ordena’ls.

a) Ara amb Enees se’n va la reina pel mig de la vila i li mostra el poder de Sidó1 i dels murs que l’esperen, i comença a parlar i s’encalla al bell mig de la frase; ara, en colgar-se el jorn, els mateixos àpats li brinda i de nou, delirant, li demana el report dels malastres2 d’Ílion3 i de nou se li queda suspesa dels llavis.

b) Frisa llavors per fer tot el que li manà la Sibil·la. Un coval1 monstruós s’obria pregon en la roca, com un avenc voltat d’un gorg negre i d’ombres de boscos. Cap ocell no podia obrir-se segur, per la gola vasta i fosca, el camí: talment els vapors que en sortien pestilents se’n pujaven devers la volta celeste.

c) Repel·lits pels fats i retuts per la guerra, els capitans dels grecs, perquè tants anys ja fugien, un cavall pel giny divinal basteixen, de Pal·las, com un pujol i amb taulons d’avet li fan les costelles. Van fingir que era un vot pel retorn: en corre la brama. Dintre, tota la flor dels herois, d’amagat van tancar-hi, escollits per la sort, en les corbes cegues, i estiben de guerrers ben armats la immensa caverna del ventre.

d) Corre Enees de prop contra Turn, agita una llança gran com un tronc, que lluu, i amb el pit irat el commina: Quina trigança et reté? Com, Turn, m’esquives encara? No corrent, ans de prop lluitem i amb les armes més dures.

e) «Cal ser gosats, Euríal; l’atzar mateix ens provoca. Vet aquí el viarany. Ara tu, perquè no ens sorprengui un escamot per l’esquena, els contorns explora i vigila. Jo t’esbrosso aquest pas i t’obro una ampla carrera. » Diu, i resta callat.

NOTES

1. Es refereix a l’arpiot o a l’aixada.

2. El símbol de la deessa de la Pau era un brot d’olivera.

3. El Mènalos és una muntanya de l’Arcàdia.

NOTES

1. Antiga ciutat de Fenícia.

2. Esdeveniments funestos. Calamitats.

3. Nom antic de la ciutat de Troia.

NOTA

1. Cova.

Nis i Euríal, de Jean-Baptiste Roman, que es troba al Museu del Louvre, París.

NOTES

1. Brut de pols i sang. Després d’haver estat mort per Aquil·les, Hèctor va ser arrossegat, amb els peus lligats a les brides del cavall, al voltant de la muralla de Troia.

2. Regne de Dàrdan, fundador de Troia.

3. Ferir.

4. Últim rei de Troia.

5. La ciutat de Troia.

6. Acabar.

21. Llegeix aquest fragment del cant II de l’Eneida, en què l’ombra d’Hèctor s’apareix en somnis a Enees i li dona uns quants consells premonitoris; després contesta les preguntes que hi ha a continuació.

Era el moment en què els infeliços mortals ja comencen el primer son, present diví, que els inunda de calma.

Heus aquí que en somnis, davant els ulls, jo vaig veure Hèctor prop meu, tristíssim, plorant a llàgrima viva, com suara que, endut pel carro, el sollava sangosa la sorrera1 i s’inflaven sos peus fermats amb corretges.

Ai de mi, en quin estat! Com era distint d’aquell altre Hèctor que sembla tornar vestint les despulles d’Aquil·les o cremar vaixells grecs arborant les teies dels frigis!

Endurits els cabells per la sang, eriçada la barba, duia les nafres que entorn dels murs pairals el colpiren innombrables. Gemint jo mateix, em semblà que pregava jo per primer l’heroi i li deia paraules d’angoixa:

«Llum de Dardània,2 tu, segura esperança dels teucres, doncs, per què trigues tant? De quines riberes, oh Hèctor, vens, enyorat? Després de tants funerals dels teus homes i després dels diversos treballs del poble i la vila, com, abatuts, et veiem! Quin ultratge indigne et va fendre3 la serenor del rostre? Per què les ferides que esguardo?». Ell, ni un mot; no respon aquestes inútils preguntes.

Ans, sordament traient-se del fons del pit una queixa:

«Fuig, oh fill d’una dea, allibera’t ja de l’incendi!

L’enemic ens té els murs; del cim ja Troia es despenya.

Prou per la llar i per Príam4 hem fet. Si amb braços podia Pèrgam5 salvar-se, en fora el meu braç també la defensa. Ílion, el seu culte i els seus Penats, te’ls confia.

Pren-los per compartir tos destins, i cerca’ls muralles fortes, que tu bastiràs en finir6 de recórrer les ones.»

Diu, i amb les mans em duu del racó més íntim del temple la poderosa Vesta,7 el seu foc perenne i les bandes.

a) En quin moment se li apareix Hèctor?

b) Qui era Hèctor? Per què diu «endut pel carro, el sollava sangosa la sorrera i s’inflaven sos peus fermats amb corretges»?

c) Qui són els teucres?

d) Quina premonició explica Hèctor?

e) El text està en primera persona. Digues qui parla i a qui explica els esdeveniments.

f) Què li diu que faci en els versos que van des de «Ílion…» fins a «… ones»?

Andròmaca vetllant el cos d’Hèctor, de Jacques Louis David (1783).

Virgili, Eneida, II

7. Divinitat dels romans que presidia el culte del foc.

Unitat 2 LITERATURA

El llibre IV de l’Eneida és el llibre de l’amor entre Dido i Enees. Llegeix aquest fragment en què Dido mostra la seva fúria en saber que els troians preparen les seves naus per marxar de Cartago. Després contesta les preguntes que hi ha a continuació.

Ara, qui pot enganyar una amant? S’adona la reina dels ardits, la primera, i sent el tragí que es prepara, ella, intranquil·la en la pau. La Fama impia a la folla1 conta que són armats, per fer-se a la mar, els navilis. Fora de si retruny, corre ardent per tota la vila, la bacant, com la Tíada2 quan, commosa, dels símbols sacres al pas, l’excita amb els crits a Bacus l’orgia triennal i el nocturn Citeró3 la convoca al desori.

Finalment s’anticipa i reprèn amb tals càrrecs Enees:

«¿T’esperaves, encara, perjur, que podries cobrir-me tal sacrilegi i ben d’amagat sortir del meu regne?

¿Ni l’amor ni el teu jurament d’ahir no et deturen, ni la mort atziaga4 que tu prepares a Dido?

Fins i tot sota el cel hivernal repares la flota i, quan brunz l’aquiló,5 t’afanyes a fer-te a la vela, pèrfid! Escolta: si camps estranys no cercaves i portes desconegudes, si Troia antiga encara et restava, la cercaries, Troia, amb l’estol per l’ona revessa?6

Fuges de mi? Pel meu plor, per la teva mà, t’ho suplico –car res més per a mi dins aquest malastre no deixo–, per la nostra unió, per aquest himeneu7 que encetàrem, si algun bé jo mereixo de tu, si alguna dolcesa m’has degut, apiada’t del meu casal que s’ensorra i, si encara et commou un prec, abandona el projecte. M’han odiat, per tu, els tirans de Numídia, els pobles líbics, m’han avorrit els tiris;8 per tu, jo trepitjo el pudor i la fama que abans, tota sola, m’enduia fins als estels. ¿A qui, moribunda, em deixes, mon hoste, puix només aquest nom, del qui em fou espòs, ara resta? Què esperaré vivint? ¿Que el germà les muralles m’aterri, Pigmalió,9 i que Iarbes,10 getul, m’arrossegui captiva? Si m’haguessis donat almenys, abans de la fuita, un infant, si jo veia jugant un petit, un Enees, dins la cort, que pogués almenys recordar ta semblança, no, en veritat, no em creuria del tot deixada i traïda!»

Virgili, Eneida, IV

a) Com se sent Dido davant el fet que Enees se’n vol anar?

b) Explica el sentit d’aquest vers: «¿Ni l’amor ni el teu jurament d’ahir no et deturen, ni la mort atziaga que tu prepares a Dido?».

c) Què prega a Enees?

d) Quin seria l’únic consol de la reina?

e) Què tem la reina ara que torna a estar sola?

NOTES

1. A l’embogida Dido.

2 i 3. Quan se celebraven les festes de Bacus, es treien del seu temple els símbols sagrats i es portaven de nit al mont Citeró. Durant el trajecte, les dones que formaven part del seguici de Bacus (anomenades Tíades) corrien i dansaven desenfrenadament.

4. Infausta.

5. Vent del nord.

6. Difícil de solcar.

7. Noces.

8. Cartaginesos.

9. Germà de Dido.

10. Cap dels gètuls, antics habitants del nord-oest d’Àfrica.

La mort de Dido, de Peter Paulus Rubens.

En ple segle xxi hi continua havent moltes persones que han de marxar del seu país a causa dels conflictes bèl·lics.

Llegeix aquest article d’opinió, que pren la figura del troià Enees per posar de manifest les tribulacions i els patiment de les persones que han de fugir del seu país. Malauradament, després de tants anys els casos reals superen la llegenda virgiliana. Contesta les preguntes que hi ha al final sobre l’exili d’Enees i busca paral·lelismes amb la realitat actual de les persones refugiades.

Enees, el primer refugiat Enees havia vist com els aqueus havien deixat casa seva en runes. El foc havia consumit una ciutat mil·lenària, que presumia de ser eterna. Però els Aquileu, Àiax i Agamèmnon van enderrocar les seves muralles, mataren els fills i violaren les dones. No es va equivocar Virgili en centrar la història més gran del món en un home temerós, que donava la mà al seu fill i abraçava el seu pare, fugint de la destrucció i la mort, amagat entre cadàvers per poder sobreviure. És improbable que Enees existís, però els seus viatges sí que són reals. Anomenem-lo Enees, com va fer Virgili, o fill del destí o home anònim. Aquest Enees representa el fruit de la guerra, la conseqüència de la barbàrie i la destrucció dels éssers humans. Enees és el primer refugiat de la història, el supervivent d’un setge que trasllada el seu cos i els seus records per mig món buscant una nova llar on continuar una vida que ha estat interrompuda.

José Maria Pérez-Muelas Alcázar, La opinión de Murcia, 27 de juliol de 2021

a) Per quina causa va haver de fugir Enees del seu país?

b) Com van actuar els grecs vencedors amb el poble troià?

c) Quins éssers estimats va perdre en la seva fugida?

d) Com va ser el viatge fins a arribar al Laci?

e) Com van acollir-lo els llatins?

Enees, Anquises i Ascani, de Bernini, a Villa Borghese, Roma.

Unitat 2 LITERATURA

Per aprofundir en l’obra de Virgili: cant VI de l’Eneida

Et proposem la lectura d’un cant de l’Eneida per fer-te una idea millor de l’obra, el llenguatge i l’estil de Virgili. Hem triat el cant VI, «La baixada als Inferns», per la seva importància dins el conjunt de l’obra, i també per conèixer com s’imaginaven els romans el món dels morts.

T’oferim dos tipus d’activitats per complementar la lectura: en primer lloc, hi ha un seguit de preguntes puntuals que podràs contestar a mesura que vagis llegint, i després hi ha unes qüestions més generals.

Primera part

24. Contesta les preguntes següents, tot llegint el cant VI de l’Eneida:

– On han arribat els troians?

– Qui troba Enees?

– Qui és el déu profètic de Delos?

– Qui tenia el sobrenom de Febos?

– Què li demana Enees a Febos?

– Què li prediu Febos, per boca de la Sibil·la?

– Què demana Enees, amb totes les seves forces, a la Sibil·la? Amb quins altres personatges es compara?

– Per què la Sibil·la diu a Enees: «Troià, nat de sang dels celestes»?

– Quin és el primer pas que ha de fer Enees per aconseguir el seu desig?

– La Sibil·la ordena a Enees que faci una cosa abans d’entrar al món dels morts. Què és?

– Qui és el company mort?

– Qui ajuda Enees a trobar la branca d’or?

– Què fan per honrar el company difunt?

– Quins sacrificis fa Enees just abans d’entrar als Inferns?

– Què és el primer que veu «en entrar dins les goles de l’Orc»?

– Quin arbre hi troba? Què hi ha a dins?

– Quins monstres s’apareixen a Enees?

– Quin nom rep el riu que troben?

– Qui és el barquer?

– Quin aspecte té?

– Quina tasca fa, als Inferns?

– Quina és la condició per travessar el riu?

– Enees es troba amb un conegut. Qui és? Què suplica a Enees?

– Què fan Enees i la Sibil·la per convèncer Caront perquè els porti a l’altra riba?

– Quin nom rep el gos que vigila la porta?

– Quina forma té?

– Com ho fan Enees i la Sibil·la per aconseguir passar?

– Quines ànimes veuen, en primer lloc, que no han estat jutjades?

– Qui presideix el tribunal?

– Qui és el personatge, molt estimat, que Enees reconeix?

– Quines ànimes reposen en els últims camps?

– Enees parla amb l’ànima de Deífob, fill de Príam, el qual diu el vers següent: «M’han oprimit de mals els meus fats i l’enorme crim d’aquella espartana». Què vol dir?

– Arriben a una cruïlla: què hi ha, a dreta i a esquerra?

Enees i la Sibil·la, de Jan Brueghel el Jove (1630).

– Quan Enees mira a l’esquerra, què hi veu?

– Qui vigila la porta del Tàrtar?

– Qui regeix aquest poder?

– Esmenta alguns dels càstigs que tenen lloc al Tàrtar.

– Què ha de fer Enees per entrar als Camps Elisis?

– Quin nom rep el riu que hi ha a l’Elisi?

– Com descriu els Camps Elisis?

– Qui els ajuda a trobar Anquises?

– Què fa Anquises en aquell moment?

– Esperava Anquises la visita del seu fill?

– Què és el que Enees intenta tres vegades i no aconsegueix?

– Enees no entén què fan les ànimes que veu. Què li explica i li ensenya Anquises?

– Anquises anirà explicant a Enees qui són aquelles ànimes i li revelarà el destí que tenen. A quins personatges contemporanis de Virgili es refereix? Com els defineix?

– En quins versos es fa referència als últims reis de Roma i al començament de la República?

– Quin dels personatges que surten representa tots els dolors dels romans?

– Finalment, què revela Anquises a Enees?

Segona part

25. Busca informació sobre qui era la Sibil.la de Cumes i algun fet prodigiós d’aquesta profetessa.

26. Descriu

Els remordiments d’Orestes, de Philippe Auguste Hennequin (1800). Les Fúries (anomenades Erínies pels grecs) eren divinitats infernals que castigaven sense pietat tots aquells que anaven al Tàrtar.

Eren tres: Tisífone, Megera i Al·lecto.

27. Digues quin és el mot de cada sèrie que no s’adiu amb els altres:

a) Avern, Orc, casal de Dis, Olimp

b) Cartago, Troia, Pèrgam, Dardània

c) teucres, dardanis, aqueus, troians

d) Caront, Sibil·la, Radamant, Dis

e) Dis, Plutó, Prosèrpina, Tàrtar

f) Aqueront, Elisi, Cocit, Lete

g) Dido, Palinur, Anquises, Deífob

h) Èreb, Tisífone, Estix, portal de Dis

28. Per quin motiu Virgili posa en boca d’Anquises el futur d’Enees i de tots els troians? Per què esmenta Cèsar August?

29. Descriu els personatges següents: Minos, Tisífone, Dis, Cèrber, Caront, Palinur, Dido, Museu, Anquises, Deífob.

30. Descriu aquests llocs infernals: Cocit, Lete, Aqueront, Tàrtar, Flegetont.

31. Anquises explica al seu fill que les ànimes es reencarnen en altres cossos; és a dir, Virgili comparteix la teoria de la transmigració de les ànimes. Esbrina quin filòsof grec defensava aquesta teoria. Quines religions actuals creuen en la reencarnació? Què en penses d’aquesta teoria? Exposeu les vostres opinions a la resta de companys i companyes i genereu un debat entorn d’aquest tema.

tots els passos que s’havien de fer per entrar als Inferns.

EL PERQUÈ DE LES PARAULES

El llatí i el món dels morts

En aquesta unitat hem vist que un dels cants més significatius de l’Eneida és el cant VI en què Enees acompanyat de la Sibil.la baixa als Inferns a trobar el seu pare Anquises que havia mort feia dies.

La mort era ben present en la vida dels romans encara que sembli una paradoxa i per tant, tenien un corpus lèxic molt ric referit a la mort i al que l’envoltava. D'aquests mots llatins n’han derivat molts dels que utilitzem avui dia. No hem d’oblidar que, al final de l’Imperi, la religió oficial era el cristianisme.

La mateixa paraula mort deriva de mors, mortis (f), que en llatí significava ‘traspàs’ i, per extensió, ‘mort’. En un sentit metonímic, s’usava també com a ‘cadàver’.

Els romans inhumaven els cossos, sobretot al final de l’Imperi. El mot inhumar deriva de la preposició in, que significa ‘cap a dins’, i del substantiu humus, que vol dir ‘terra’. Un sinònim del mot inhumar és enterrar. En sentit contrari, parlaríem d’exhumar un cadàver. Un sinònim del mot exhumar és desenterrar

El mot cadàver prové del verb cado que, d’entrada, significava ‘caure en batalla, sucumbir’ i, per extensió, ‘morir’.

A l’època romana, es col·locaven els cadàvers damunt d’un baiard i se celebraven els funerals, que consistien en un seguici fúnebre en què una comitiva acompanyava les despulles fins al cementiri. El mot funus, -eris volia dir, precisament, ‘seguici fúnebre’.

Actualment, emprem el mot funerals en un sentit més general, per referir-nos al conjunt de ritus que es practiquen amb motiu de la mort d’una persona.

En la nostra societat, els creients catòlics solen acomiadar-se de la persona difunta amb una missa a la qual assisteixen familiars i coneguts.

L’etimologia del mot missa és ben curiosa: significa ‘comiat’, i és un derivat del verb mitto (enviar). Els romans l’utilitzaven per indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió. Aquest és el sentit de l’expressió que deia el capellà al final de la missa en llatí: Ite, missa est (aneu-vos-en, és el comiat).

Després de l’enterrament del cadàver, es tancava la tomba amb una làpida, en la qual se solia gravar una inscripció identificativa del difunt. Solia anar encapçalada amb la sigla STTL, que volia dir Sit Tibi Terra Levis, o sigui, ‘que la terra et sigui lleu’.

El mot làpida ha derivat de la paraula llatina lapis, -idis, que significa ‘pedra’.

Les inscripcions que trobem avui dia a les làpides no són, ni de bon tros, tan extenses com les de l’època romana. Normalment, solen anar encapçalades per la sigla RIP (Requiescat In Pace, que significa ‘que descansi en pau’), una fórmula litúrgica dels funerals. Aquesta sigla acostuma a aparèixer també en les esqueles mortuòries.

SABIES QUE…!?

Els larvae conviviales eren figuretes amb forma d’esquelet que estaven presents en els banquets dels romans per recordar-los que calia gaudir al màxim abans que vingués la mort.

Mosaic amb un esquelet. Museu Arqueològic de Nàpols.

EL PERQUÈ DE LES PARAULES

Activitats

32. Quins són els sinònims d’inhumar i exhumar un cadàver?

33. El mot humus ha estat molt productiu i n’han derivat un munt de paraules en català. Posa’n alguns exemples.

34. En les inscripcions funeràries actuals, solem trobar la sigla RIP, el nom de la persona que hi és enterrada i les dates del seu naixement i de la seva mort. Quina era la fórmula que empraven els romans i que equival a la fórmula RIP?

35. En algunes làpides de persones creients, podem trobar-hi la imatge de Jesús crucificat, amb la sigla INRI. Esbrina què significa.

36. Omple els buits de les frases següents amb l’expressió llatina correcta de les que et proposem a continuació:

• post mortem (després de la mort)

• in articulo mortis (en el moment de la mort)

• in memoriam (en memòria o en record d’alguna persona morta)

• rigor mortis (rigidesa de la mort, cadàver)

• rèquiem (composició musical per a una missa de difunts)

a) Tot i que l’he escoltat moltes vegades, el … de Mozart em continua emocionant.

b) Va escriure un article molt extens … de l’escriptora que acabava de morir.

c) … fou un pintor molt cotitzat, però en vida subsistia i prou.

d) Les anàlisis forenses van determinar que el … havia començat unes 24 hores abans.

e) El meu germà es va casar … amb la seva parella, perquè ella fos reconeguda legalment com la seva esposa.

37. La paraula mort en català es fa servir en moltes expressions de caràcter simbòlic. Relaciona cada expressió amb el seu significat:

A les portes de la mort • • en perill imminent de mort

Amb la mort a la gola • • sentir-se reviure després d’un perill De mala mort • • amb constància

Ferit de mort • • molt pròxim a morir

Fins a la mort • • de poca activitat

Tornar de mort a vida • • ferit mortalment

38. Omple els buits d’aquestes frases amb un mot català que hagi derivat del mot llatí ‘mors mortis’:

a) Una ... és un llençol o roba amb què s’embolica un cadàver abans d’enterrar-lo.

b) La ... infantil disminueix als països europeus.

c) És una substància ..., que pot causar la mort.

d) La paraula ... significa que està pròxim a la mort.

e) Les divinitats de l’Olimp eren ...

Mosaic amb una calavera. Museu Arqueològic de Nàpols.

Unitat 2 HERÈNCIA CLÀSSICA

El món dels morts en la literatura de tots els temps

La influència de la mitologia clàssica en la literatura de tots els temps ha estat molt gran; són molts els escriptors i les escriptores que s’han inspirat en les llegendes que van imaginar-se els grecs i els romans. De totes aquestes llegendes, hem escollit el món dels morts i els personatges que s’hi relacionaren per veure quina ha estat l’herència clàssica en la literatura de tots els temps. Evidentment, només en podrem oferir una petita mostra.

Un dels primers escriptors del món clàssic que va descriure aquest món d’ultratomba va ser el poeta grec Homer, que en el cant XI de l’Odissea parla de la baixada d’Ulisses a l’Hades per buscar l’endeví Tirèsies, que ha d’informar-lo sobre el camí de retorn a la seva pàtria, Ítaca, d’on havia marxat feia molt de temps.

Als inferns, Ulisses parlà amb persones conegudes que ja havien mort. Una d’elles és el seu company Aquil·les, que li retreu la seva presència al món dels morts quan encara és viu.

Laercíada, nodrissó de Zeus, molt enginyós Odisseu, temerari, quina acció encara més gran prepares en el teu interior? Com has gosat baixar a l’Hades, on habiten els morts privats dels sentits, els fantasmes dels mortals difunts?

Homer, Odissea, XI

Allà veu també Minos, un dels tres jutges dels morts que acabava decidint a quin lloc dels inferns anaven les ànimes que es presentaven davant seu.

Llavors vaig veure Minos, fill il·lustre de Zeus, que assegut amb un ceptre d’or a la mà administrava justícia als morts, els quals al voltant del rei li demanaven que dictés sentència, drets i asseguts als estatges de l’Hades de portes espaioses.

Homer, Odissea, XII

Finalment, Tirèsies li revela quins són els passos que ha de seguir per tornar a la seva llar.

Al cap d’uns segles, l’escriptor llatí Virgili, al cant VI de l’Eneida, també fa una descripció molt detallada del reialme dels morts; aquest cop a través d’Enees, l’heroi troià per excel·lència, que, acompanyat de la Sibil·la, cerca el seu pare Anquises, que ha de desvetllar-li el seu futur.

Al segle xiii, el poeta italià Dante Alighieri (Dant) va escriure la Divina Comèdia, una obra on es proposà ensenyar que, per aconseguir la felicitat, cal recórrer un llarg camí per l’infern i el purgatori fins a arribar al paradís terrenal.

Curiosament, el poeta fa aquest camí guiat per Virgili (que representa la raó humana), però en arribar al paradís, Virgili és substituït per Beatriu, que representa l’autoritat espiritual de l’Església.

L’escriptor grec Homer, nascut a l’illa de Quios al segle viii aC, és el suposat autor de dos extensos poemes èpics: la Ilíada, que narra l’últim any de la guerra de Troia, i l’Odissea, on es descriu el retorn de l’heroi grec Ulisses a l’illa d’Ítaca, la seva pàtria, un cop acabada la guerra de Troia.

VOCABULARI

Tirèsies: Endeví de Tebes, cec a causa d’un càstig diví, al qual Zeus concedí el do de poder continuar profetitzant un cop mort.

Tirèsies s’apareix a Ulisses durant un sacrifici, de Johan Heinrich Füssli.

NOTES

1. Riu (arcaisme).

2. Mesura de capacitat equivalent a la quantitat que cap a la conca de les dues mans juntes. Embosta.

«Doncs, tu ets aquell Virgili? ¿La fontana que del parlar tant expandeix el flum?»,1 jo vaig respondre tot pintat de grana. «Oh dels altres poetes honra i llum! Valga’m el temps d’estudi i gran amor que m’he passat llegint el teu volum! Tu ets el mestre meu i el meu autor, i és de tu sol que he tret a almostes2 plenes el bell estil que m’ha vestit d’honor.»

En el seu recorregut, Dant també fa una descripció de personatges coneguts que es troben ja en el món subterrani.

I després el silenci, i per la via quatre grans esperits veig, acostant-se, amb cara ni de plor ni d’alegria.

I el mestre diu amb aire de lloança: «¿Veus aquell que l’espasa té a la mà i els tres capitaneja i se’ls avança? És Homer, el poeta sobirà!

El satíric Horaci l’estalona; després ve Ovidi, i el darrer és Lucà.»

Dante Alighieri, Divina Comèdia

I no se li escapa la crueltat del jutge Minos, ni la del ca Cèrber…

Cèrber, fera cruel de triple gola, contra els mísers que allí són enfangats, sense respir caninament udola. […] Quan em veié arribar, Cèrber, el gran cuc, mostrà els ullals de les tres boques vives, trèmul de ràbia i aspre de lladruc. I d’aquell fang de les pudents estibes, el mestre en recollí una embosta gran i la llençà a les hòrrides genives. I com el gos que està baladrejant, i quan li tiren el menjar no borda i es distreu ensumant i mastegant, així passà amb la triple boca llorda del dimoni Cèrber, de brams tan forts que l’orella que els rep vol ésser sorda.

Dante Alighieri, Divina Comèdia

Dante Alighieri, Divina Comèdia

Dante amb la «Divina Comèdia», obra de Domenico de Michelino (1465), que es conserva al Duomo de Florència.

La barca de Dante, quadre d’Eugène Delacroix on es veuen Dante i Virgili a la barca de Caront, que els porta als inferns.

Podem llegir una descripció molt detallada dels inferns en Lo somni, l’obra més important de Bernat Metge, escriptor català que va viure a cavall dels segles xiv i xv . En aquesta obra, l’autor fingeix que, quan era a la presó, se li va aparèixer l’esperit del rei Joan I, acompanyat d’Orfeu i de Tirèsies. Orfeu explica a Bernat Metge les seves experiències en el món dels morts quan anà a cercar Eurídice.

En una part separada d’infern ha un lloc fort tenebrós, ab calija espessa, d’on neix un riu apellat1 Aqueron, e d’aquest neix un estany d’aigua, apellat Estix, los quals guarda Caron, fort vell, ab los pèls blancs, llargs e no pentinats, ab los ulls flamejants, abrigat d’un mantell, fort sutze2 e romput. Lo qual, ab una petita barca, passa les ànimes de l’altra part, metent aquelles dins la dita barca per força, e cridant: «Passats, ànimes, a les tenebres infernals, on sofer rets fred e calor inestimable, e no hajats esperança de veure jamai lo cel». E a penes n’ha passada una barcada, lleixa-la a la riba entre molta sutzura; e encontinent torna a altra, e jamés no cessa. Prop la dita riba ha una molt gran caverna, la porta de la qual guarda Cèrberus, qui ha tres caps de ca, e ab gran lladraments espanta, turmenta e devora tot ço que davant li ve.

E ací comença hom d’intrar en infern, en lo qual ha diverses habitacions, separades les unes de les altres. […]

En altra habitació està Minos, molt cruel e terrible jutge, lo qual examina los demèrits de les ànimes aprés que els ha fet aquí davant ell confessar llurs delictes. […]

E a l’exida d’aquesta habitació troba hom un camí fort aspre, per lo qual, passant dejús3 lo gran palau de Plutó, sobirà príncep infernal, va hom als pus pregons e terribles inferns, on ha primerament una gran ciutat circuïda de tres murs fort alts e d’un riu foguejant apellat Flegeton.

NOTES

1. Anomenat.

2. Brut.

3. Per sota.

Bernat Metge, Lo somni

La barca de Caront, de Joachim Patinir.

activitats d´avaluacio ,

1. Analitza aquest text en què l’historiador Tàcit ens descriu l’huracà que va tenir lloc a la regió italiana de la Campània cap a l’any 66 dC, mentre Roma era assotada per una gran epidèmia.

Un huracà devasta la Campània Vastata est Campania turbine ventorum, qui villas, arbustas, fruges passim disiecit pertulitque violentiam ad vicinam urbem, in qua omne mortalium genus vis pestilentiae depopulabatur. Sed domus corporibus exanimis, itinera funeribus complebantur.

Tàcit, Annals , xvi , xiii

8. Fixa’t en aquestes tres imatges relacionades amb els tres cants més importants de l’Eneida: el II, el IV i el VI. En totes hi apareix Enees acompanyat d’algun altre personatge. Identifica’ls i fes-ne un comentari.

VOCABULARI

depopulor (1, dep.): devastar disicio, -de ieci, -iectum (3): destruir funus, -eris (n): cadàver pertuli: perfet de perfero

2. Canvia de veu aquestes frases: Vastata est Campania turbine ventorum. Ventorum turbo villas passim disiecit.

3. L’última forma verbal del text està en veu passiva i en imperfet d’indicatiu. Conjuga la mateixa persona en els altres temps de la veu passiva que has estudiat.

4. L’obra més important de Virgili és l’Eneida, però no és l’única que va escriure. Quines altres obres va compondre? Pertanyen al gènere èpic?

5. En quins dos grans poemes grecs s’inspirà Virgili a l’hora d’escriure l’Eneida?

6. Argumenta amb quina finalitat Virgili va escriure l’Eneida

7. El mot llatí mors ha originat unes quantes paraules derivades en català. Posa’n exemples i comenta la relació semàntica de cada una amb el mot originari.