Religió catòlica 5è by Editorial Barcanova

5è RELIGIÓ CATÒ L ICA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

RELIGIÓ CATÒLICA

5è 5è

El projecte de Religió catòlica d’Educació Primària posa en mans dels docents i dels alumnes un seguit de materials innovadors en la metodologia i moderns en la forma. Especialment pensats per a les nostres escoles, famílies i infants, faciliten els processos d’aprenentatge a partir d’elements propers a la realitat dels nens i les nenes d’aquestes edats, sempre en el marc de les dimensions competencials pròpies d’aquesta àrea.

RELIGIÓ CATÒ L ICA

www.barcanova.cat 1460450

I S B N 978-84-489-3341-8

@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova

788448 933418

BT00266901_Cob_CS1Religio.indd 1-3

W blogprimaria.barcanova.cat

04/03/14 16:47

DÉU S’HA FET CONÈIXER

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 4

18/06/14 16:41

El gra gran regal que Déu ens ha fet, a través dels nostres pares, és la vida. Déu ha sembrat en nost el co cor dels homes i de les dones de totes les religions el desig de buscar-lo i de trobar-lo. relig Déu vol que el coneguem i que siguem feliços. Però aquesta experiència no és gens fàcil. Dotats de llibertat, els homes i les fàc dones podem escollir el camí del bé o del do mal. Però sempre podem rectificar. La ma nostra vida és com una cursa d’obstacles no ffins a arribar a la meta: ser feliços. Per als cristians, el camí que porta a aaquesta felicitat ve de lluny. Déu va escollir un poble, unes persones concretes que, d’alguna manera, ja van traçar aquest camí: Abraham, Isaac, Moisès, els profetes i, sobretot, la figura de Jesús. Així ho descriu un dels llibres més importants de la cultura de tota la humanitat: la Bíblia.

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 5

18/06/14 16:41

es r u i l l t e f Déu ens ha

Al llarg de la història de la humanitat, les persones s’han plantejat preguntes molt difícils de respondre: «Qui ha creat el món en què vivim?», «Per què ho ha fet?», «Es pot conèixer Déu?», «Què és la vida?», «Què fem en aquest món?». Totes les religions donen respostes a aquestes preguntes. A través de les religions, les persones es relacionen amb Déu. Tots els homes i les dones tenen la preocupació, secreta o no, de buscar Déu. Aquest llibre de Religió no hauria nascut sense aquesta inquietud.

UNITAT 1

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 6

18/06/14 16:42

Totes les preguntes tenen resposta? Des de sempre, les persones hem observat el nostre entorn i ens hem preguntat el perquè de les coses. Déu ens ha fet molt curiosos i ens interessem per tot, per totes les coses que hi ha al nostre voltant. Cal, però, estar molt atents per trobar la resposta que ens faci sentir millor i que ens ajudi a entendre les coses. Hi ha preguntes que fan referència als misteris de la natura: «Per què plou?», «Per què cauen els llamps?», «Per què creixem?». La ciència ens dóna resposta a aquestes preguntes i ens ajuda a comprendre millor la natura i el món en què vivim. Hi ha altres preguntes sobre assumptes que, per apropar-nos a la resposta, necessitem viure’ls: «Com m’anirà aquest curs?», «Per què em sento feliç quan la mare em fa un petó?», «Per què em sento malament si no em deixen jugar al pati?». Imaginem que un dia pel carrer preguntem a tota mena de gent, homes i dones, rics i pobres, gent enfeinada i gent que passeja: «Si us plau, qui és Déu per a vostè?». Ben segur que la pregunta els sorprendrà una mica. I ens adonarem també que hi haurà respostes per a tots els gustos. Però hem de respectar totes les maneres de pensar.

Reflexioneu-hi •A ra que comenceu cinquè i teniu tot un curs per compartir junts, quines preguntes us feu? •C reieu que totes les preguntes que us feu tenen resposta? •E n cas que feu la pregunta que proposem en el text, com creieu que reaccionarà

la gent? Penseu que tothom us respondrà? Per què alguns no us voldran dir res? Quines respostes us donaran? És fàcil respondre aquesta pregunta? Per què? Creieu que hi haurà alguna resposta millor que una altra? Per què? I vosaltres, què respondreu?

Unitat 1 BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 7

16/5/18 11:53

Tothom, fins i tot qui no creu en Déu, s’ha fet alguna vegada preguntes semblants a aquestes: «Déu, tu qui ets?», «Què hi fas en la meva vida?», «On ets?», «Per què la gent et busca?». Quan diem tothom, volem dir totes les persones de les grans religions del món: els budistes, els hindús, els musulmans, els jueus, els cristians i els creients de les religions naturals. Tots tenim un moment en la nostra vida en què sentim la necessitat de fer-nos aquestes preguntes. Potser aquesta necessitat ens sorgeix mirant la bellesa i grandiositat de la natura, en un dia molt feliç o en un moment molt trist. També hi ha molta gent que diu que això no li interessa i que prescindeix de Déu per viure. Però, en el fons, no és veritat. Des que es va iniciar la història de la humanitat, sis grans religions s’han fet aquesta pregunta: «Qui és Déu per a nosaltres?».

Fixeu-vos en la il·lustració: aquest soldat no sabem qui és ni en quina guerra es troba, però, segurament, «un dia D, a una hora H» va tenir la necessitat de preguntar-se qui era Déu i què significava per a la seva vida i per a la vida de totes aquelles persones que, com ell, també patien.

Unitat 1

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 8

16/5/18 11:53

El soldat va tenir la necessitat de parlar amb Déu, d’apropar-s’hi i conèixer-lo. I ho va fer a través d’una carta.

Hola Déu, escolta’m! Jo mai no havia parlat amb tu! Avui voldria saludar-te. Com va, això?… No sé si saps –sí que ho saps– que em deien que no existies, i jo, beneit de mi, vaig creure que era veritat, que tu no existies. Mai no havia mirat la teva gran obra, però AHIR, des del cràter que va fer aquella bomba, vaig veure…1

Reflexioneu-hi • Us creieu totes les coses que us diu la gent que us estima? • Quines coses necessiteu comprovar que són veritat per vosaltres mateixos? • Us agrada contemplar el cel estrellat? Per què? • Quines altres coses de la natura us agrada admirar i contemplar? • Quan teniu por, què feu?

Trobareu la carta completa a la Guia d’aula.

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 9

• Per què creieu que el soldat va escriure la carta a Déu i es va plantejar aquelles preguntes? • Quins penseu que eren els seus sentiments? • El soldat s’imaginava que, d’alguna manera, estava davant de Déu? • Què vol dir «un dia D, una hora H de la nostra vida»?

UNITAT 1

18/06/14 16:42

Els creients es relacionen amb Déu Totes les persones naixem amb la necessitat de buscar i trobar Déu. Això ha passat sempre, des dels primers éssers humans fins avui. I Déu sempre s’ha manifestat a les persones de totes les èpoques i cultures. Actualment existeixen moltes religions en el món. Els homes i les dones, els infants i els joves que creuen en Déu, i que troben el sentit de la vida a partir de l’existència de Déu, són els creients.

Els homes i les dones de totes les religions, envoltats de la vida i la presència misteriosa de Déu, s’han preguntat alguna vegada, dins el seu cor, qui és Déu.

Reflexioneu-hi • Què tenen en comú tots els creients de totes les religions del món?

• Què penseu dels qui diuen que no creuen en Déu? I dels qui diuen que hi creuen?

• En quins moments de la nostra vida podem pensar en Déu i notar la seva presència a prop nostre?

• Per què penseu que és important conèixer la cultura de les diferents religions que existeixen en el món?

Ordena la frase següent:

vida.

Déu la

buscar

moments de

molts Podem

trobar

Investiga. Quines són les sis grans religions de la història de la humanitat?

Destaca una qualitat important de cada una d’aquestes religions.

UNITAT 1

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 10

18/06/14 16:42

Abraham busca i troba Déu Molt abans que Jesús de Natzaret vingués en la nostra història, cap a l’any 1850 aC, un home ric, que vivia en l’antiquíssima ciutat d’Ur, ja es va fer aquesta pregunta: «Qui deu ser aquest a qui anomenen Déu?». Aquell home ric es deia Abraham. Vivia en un país on hi havia molts déus i moltes forces del bé i del mal. Eren els ídols, imatges de déus. Allò no li omplia el cor i va decidir posar-se en camí pel desert. El seu cor ja buscava un únic déu perquè de déus, pensava Abraham, només n’hi pot haver un. I el Senyor se li va manifestar en el seu cor. Déu el va escollir perquè, amb el pas del temps, fos el primer gran creient en Déu. El camí per descobrir el Déu veritable no va ser gens fàcil per a Abraham i la seva dona Sara. Una nit estrellada, sortint d’Ur, Déu li va fer sentir que la seva dona Sara tindria un fill, Isaac, amb el qual començaria la història d’un poble, d’on sorgiria, algun dia, Jesús.

UNITAT 1 BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 11

18/06/14 16:42

Abraham confia en Déu Abraham tenia 75 anys i va pensar que era massa vell per fer allò que Déu li havia manat: que sortís de casa seva i que marxés cap a una terra que Ell li indicaria. Déu també li va dir que el faria pare d’un poble, però Abraham es preguntava com podia ser pare d’un poble si no tenia fills… Malgrat tot, Abraham va confiar en Déu i en el compliment de la seva promesa: una terra i fills. I va fer el que Déu li demanava. Abraham és el model de fe i de confiança en Déu per als homes i les dones de tots els temps. Per això se l’anomena «pare dels creients».

Abraham va confiar en Déu i va decidir començar a caminar per buscar la terra del seu nou poble.

Reflexioneu-hi •P er què penseu que Déu li va demanar a Abraham que marxés i ho deixés tot? • En aquells temps, va ser important que Abraham fos el primer de creure en un sol déu i no en molts déus? • Quines dificultats creieu que va tenir Abraham per entendre el que Déu li va demanar? • Penseu que Déu i Abraham van fer un pacte? • La gent pot confiar en vosaltres? Sempre? Per què?

•A costumeu a complir les promeses que us feu a vosaltres mateixos? I les que feu als pares? I als amics? • De vegades compliu les vostres promeses perquè espereu rebre alguna cosa a canvi? • Quina promesa us agradaria complir? Si aconseguiu complir-la, com us sentireu? • Amb quines persones confieu sempre, perquè sabeu que mai no us fallaran? • Podeu confiar en Déu? Per què?

3 A què es va comprometre Déu? Com ho va complir? 4 Com va reaccionar Abraham en sentir la promesa de Déu? 12

Unitat 1

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 12

16/5/18 11:54

La Bíblia ens explica… Déu va posar una prova molt dura a Abraham, una mena de temptació. Abraham pensava que, tal com havien fet els altres déus que havia conegut a Ur, Déu li demanava que sacrifiqués el seu fill Isaac, el que més estimava en la seva vida, com un regal que havia d’oferir-li.

Abraham prengué la llenya del sacrifici i la carregà damunt del seu fill Isaac: ell portà a la mà el foc i el ganivet, i se n’anaren tots dos junts en silenci. De sobte, Isaac parlà així al seu pare: –Pare, portem el foc i la llenya, però on és l’animal per al sacrifici? –Déu proveirà de tot, Déu parlarà. En arribar al lloc que Abraham cregué adient, hi aixecà un altar, disposà la llenya, lligà el seu fill Isaac, i el posà a l’altar, sobre la llenya. Abraham estengué la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill. Aleshores, l’àngel del Senyor va fer veure ben clar a Abraham que Déu mai no li podia demanar una cosa així. I més quan el Senyor mateix li havia promès que després d’Isaac vindria una multitud de pobles més nombrosa que les estrelles del cel i la sorra del desert. El Senyor digué a Abraham: –No alcis la mà contra el teu fill. Fins i tot he vist que series capaç de sacrificar el que més estimes per mi. Però, Abraham, pensa que jo sóc un Déu de vius, no de morts. Gènesi 22, 6-12 (Text adaptat)

UNITAT 1 BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 13

18/06/14 16:42

Reflexioneu-hi •C reieu que Déu pot demanar mai una cosa com la que va demanar a Abraham? Per què penseu que Abraham li va fer cas? • Com es devia sentir Abraham quan va decidir fer el que li havia demanat Déu? • Per què Déu no podia permetre que Abraham sacrifiqués el seu fill?

•A lguna vegada us han proposat fer alguna cosa que pensàveu que no era possible fer-la? Com vau reaccionar? • Què cal fer quan algú us proposa fer alguna cosa que penseu que no és correcte de fer-la?

5 Dibuixa (o busca a Internet) un mapa de la regió on va viure Abraham, amb els dos grans rius i la ciutat d’Ur.

6 Explica amb les teves paraules què significa aquesta afirmació: «Qui promet es compromet».

7 Abraham va emigrar del seu poble. Ell i la seva dona eren immigrants. Investiga sobre aquest tema. Coneixes immigrants? Quin és el seu poble o país d’origen? Saps per què han vingut a casa nostra? Busca notícies a la premsa relacionades amb immigrants, gent que ho ha deixat tot i ha marxat del seu poble buscant un lloc millor per viure i per educar els seus fills. Feu un mural tota la classe i parleu sobre què en penseu.

8 Pensa. És fàcil creure en Déu? Completa en el teu quadern les frases següents: – Creure en Déu no és fàcil perquè… – Creure en Déu és fàcil perquè…

Unitat 1

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 14

16/5/18 11:54

Déu ens ha regalat la llibertat Davant de qualsevol situació podem decidir què volem fer, podem escollir el camí bo o el camí dolent. La nostra capacitat de decidir ens demostra que podem ser lliures. Ser lliures és un dels béns més valuosos que tenim les persones. Qui no és lliure no pot ser feliç. Per parlar de llibertat us proposem l’experiència següent: fer un viatge a la recerca de la felicitat. Imaginem que tots anem en una barca que es diu Felicitat. Portem uns paquets que seran les provisions per a aquest viatge. Ho carreguem tot i sortim mar endins a buscar la felicitat. Cada paquet representa un valor necessari per a la vida: la família, la pau, la fe, l’amistat, la riquesa, la salut, el poder i la fama. De sobte, la barca comença a fer aigües. Convé descarregar alguna cosa perquè no pesi tant, i no tenim altre remei que llençar per la borda alguns d’aquests paquets. Per tal de poder arribar amb seguretat a bon port, n’hem de llençar quatre. Llavors la barca de la felicitat arribarà a la seva destinació.

Reflexioneu-hi • Feu grups de quatre o cinc companys i companyes i discutiu entre vosaltres quins paquets llençaríeu per la borda: - Quins són els paquets menys importants per ser feliços? Cada vegada que llenceu un d’aquests paquets al mar, digueu per què podeu prescindir-ne. - Quin és el paquet que us ha costat més de llençar al mar? Per què? Per què penseu que els quatre que us queden són els indispensables per ser feliços? - Penseu situacions que no deixin que les persones se sentin lliures. Què podríeu fer vosaltres per solucionar-ho?

UNITAT 1 BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 15

18/06/14 16:42

Nosaltres podem triar Les persones tenim a les nostres mans un poder extraordinari, una eina meravellosa però també molt perillosa: depèn de com la fem servir. És la llibertat. Amb la llibertat podem fer que la nostra història, i la de les persones que ens envolten, sigui feliç o desgraciada. Si en el món hi ha guerres és perquè, malauradament, hi ha uns quants homes, els poderosos de la terra, que les provoquen, moguts per l’odi, els diners, el petroli i altres interessos. din Si h hi ha pau, dependrà en bona part de la d decisió dels qui tenen el poder per posar pau i fer que les guerres s’acabin. po Vosaltres, els nens i les nenes de la classe, no podeu fer res per la pau en el món, però sí que podeu contribuir e a què la convivència a la classe sigui bona o no tan bona. I el mateix podem dir de les vostres famílies. La pau no ens la regalen; ens l’hem de guanyar. Depèn molt del nostre esforç i de la nostra bona voluntat. Nosaltres no som joguines teledirigides, ni ordinadors que uns altres fan funcionar. Som persones que podem decidir el nostre camí amb llibertat. Sense la llibertat no som persones. Encara que alguna vegada ens equivoquem, sempre som a temps de rectificar i d’escollir el camí correcte. Ser lliures no sempre vol dir que podem fer el que vulguem. Hem de pensar en fer el que és millor per a nosaltres i per als altres.

Reflexioneu-hi

• Expliqueu alguna situació en què vau dubtar entre fer una cosa o una altra. Quina decisió vau acabar prenent?

• Quines persones ens poden ajudar a fer bon ús de la nostra llibertat?

• Comenteu aquesta frase: «La pau no ens la regalen; ens l’hem de guanyar».

• Per què les persones no som joguines teledirigides?

• És el mateix tenir llibertat que fer el primer que ens passa pel cap?

UNITAT 1

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 16

18/06/14 16:42

Moisès allibera el seu poble Després d’Abraham, Isaac i Jacob (fill d’Isaac), el poble jueu va créixer més nombrós que les estrelles del cel i la sorra del desert, segons la promesa que Déu va fer a Abraham. Però van venir temps difícils i d’escassetat quan el poble jueu va viure esclau a Egipte, on el gran faraó Ramsès II els va maltractar amb treballs inhumans, fent-los construir piràmides i palaus. El pitjor de tot és que els jueus es van veure privats del gran do de viure en llibertat. Després de moltes peripècies, aquell poble, guiat per Moisès, va arribar lliure al peu de la muntanya del Sinaí.

Desert al peu del Sinaí, on Moisès i el seu poble van aconseguir els Deu Manaments amb l´ajuda de Déu.

Ben aviat van començar a sorgir problemes entre ells: robatoris, enveges, mentides, egoismes… Algú havia de posar fre a tots aquells pecats i disbarats. Moisès es veia impotent per conduir aquell poble i necessitava que el Senyor l’il·luminés. Moisès, amb la força espiritual del Senyor, va anar descobrint aquella llei que tant els ajudaria, i així es van crear els Deu Manaments.

UNITAT 1 BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 17

18/06/14 16:42

Els Deu Manaments Un dia, Moisès va pujar a la muntanya del Sinaí per demanar la llum i la força de Déu. Fent pregària i pensant en el bé del seu poble, després va escriure en unes taules de pedra el text dels Deu Manaments. En realitat, el que diuen aquests Deu Manaments és el mateix que recullen els Drets Humans actuals, que expliquen què cal fer perquè les persones i els pobles de la humanitat visquin feliços i en una bona convivència. Aquests són, en llenguatge d’avui, aquells Deu Manaments que, ara fa més de 3.000 anys, Moisès va donar al seu poble per protegir la llibertat i el benestar de les persones.

Moisès amb els Deu Manaments, de Domenico Mastroianni (detall).

Els Deu Manaments 1.

Estimaràs Déu per sobre totes les coses.

No diràs el nom de Déu en va (respectaràs el seu nom).

Santificaràs les festes (descansaràs i celebraràs l’Eucaristia els dies festius).

Honraràs el teu pare i la teva mare (obeiràs, respectaràs, ajudaràs i estimaràs els teus pares).

No mataràs (no seràs violent amb els altres, respectaràs la vida dels altres).

No cometràs actes impurs (el teu cos i el dels altres es mereixen un respecte i una dignitat).

No robaràs.

No diràs mentides ni acusaràs els altres.

No tindràs mals desitjos.

10. No envejaràs les coses dels altres.

UNITAT 1

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 18

18/06/14 16:42

Un nen d’una escola va dir que els Deu Manaments de la Llei de Déu eren com uns senyals de circulació que ens orienten per no anar en «contra direcció». I tenia raó. Si anem en «contra direcció», ens perjudiquem a nosaltres mateixos i a les persones del nostre voltant.

Reflexioneu-hi • Sabeu què signifiquen els dos senyals de circulació de les imatges? Tots dos ens indiquen el camí a seguir? • Llegiu els Deu Manaments i digueu quin és per a vosaltres el manament més important.

• Ara, entre tots, inventeu-vos tres manaments perquè la vostra convivència a la classe sigui encara més bona. Escriviu-los a la pissarra. Després trieu els que creieu que són més necessaris.

9 Dibuixa una cruïlla de camins que representin el camí bo i el camí dolent. Escriu-hi al damunt dues o tres coses bones i dolentes que podem fer.

10 Feu un mural amb fotografies de diaris o d’Internet de notícies bones i dolentes. El títol del mural pot ser: «El bon o el mal ús de la llibertat».

11 Completa en el teu quadern aquesta frase: «Amb la meva llibertat…». 12 Els fets que ens parlen de Moisès estan narrats en el llibre de l’Èxode, paraula que significa ‘sortida’. Busca en quina part de la Bíblia es troba aquest llibre.

Unitat 1 BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 19

16/5/18 11:54

L’Evangeli ens explica… Jesús de Natzaret, que coneixia prou bé els manaments de Déu, la vigília de la seva mort, quan estava reunit amb els seus amics i les seves amigues celebrant l’Eucaristia, ens va donar un sol manament. Estava convençut que els Deu Manaments es resumien en una sola paraula: estimar. Aquestes són les paraules de l’Evangeli, tal com ens les ha deixat escrites un dels deixebles de Jesús:

Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. En això tothom coneixerà que sou deixebles meus. Joan 13, 34-35 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • Com podem aconseguir que les persones que hi ha a prop nostre, com els pares, els germans, els mestres o els amics, sàpiguen que les estimem? • Com sabeu que la mare i el pare us estimen? I el germà o la germana? I un amic o una amiga?

• Sabeu que hi ha moltes persones que us estimen? Què penseu que esperen de vosaltres? • Com penseu que se senten les persones que estimeu quan els ho demostreu? • Quins gestos fem per demostrar que estimem algú?

UNITAT 1

BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 20

18/06/14 16:42

he après… Al llarg de la història de la humanitat, les persones s’han plantejat preguntes molt difícils de respondre. Les diferents religions donen resposta a aquestes preguntes.

Déu, en crear l’home i la dona, els ha donat la llibertat: una eina meravellosa, però, alhora, perillosa. Amb ella podem fer un món millor o pitjor. Volem fer un bon ús de la nostra llibertat.

Abraham va creure en un sol déu. I va confiar plenament en el que Déu li va manar. Va passar un mal moment, creient que Déu li demanava sacrificar la vida del seu fill Isaac.

El poble d’Abraham, Isaac i Jacob va viure a Egipte privat de la seva llibertat. Moisès, amb l’ajuda de Déu, els va alliberar i va escriure els Deu Manaments per al seu poble i per a tota la humanitat.

Els Deu Manaments són com senyals de circulació que ajuden les persones a escollir el bon camí. Jesús va resumir aquells Deu Manaments en un de sol: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat».

Unitat 1 BT00266901_01_CS1_RELIGIO.indd 21

16/5/18 11:54

a i c n è i c s n La nost ra co

Totes les persones tenim una vida exterior que es manifesta quan caminem, correm, mengem, dormim, creixem, riem, plorem… Però, a més d’aquesta vida exterior, n’hi ha una altra que segurament no es veu tant, però que també és real. És la vida del que ens passa per dins quan pensem o estimem, quan ens alegrem perquè fem el bé o quan sentim tristesa perquè fem el mal, quan esperem i som feliços, quan tenim sentiments… És la vida de la consciència. La consciència és com un lloc sagrat, on cadascú es troba amb ell mateix. Déu coneix aquest món interior nostre, el respecta i ens parla a través d’ell d’alguna manera. La consciència és el més valuós que té tota persona.

UNITAT 2

BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 22

27/05/14 14:59

La temptació de cada dia Jesús, al final de la pregària que ens va ensenyar, el Parenostre, diu: «No permeteu que nosaltres caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal». Tenim temptacions perquè disposem de llibertat per poder escollir entre el bé i el mal. Ja sabem que la llibertat és una eina meravellosa, però també és perillosa, sobretot si ens deixem arrossegar per l’egoisme.

La temptació és com una lluita interior que vivim dins la nostra consciència. Mentre dura aquesta lluita entre el bé i el mal, la nostra consciència està intranquil·la, i dubtem entre fer o no fer allò que ens sembla dolent. A vegades, la temptació ens enganya. Sembla que ens ho passarem millor fent allò que està prohibit, com ara prendre una cosa a un company, no complir amb la nostra obligació o fer el mandra. I és totalment el contrari. Després, un cop hem fet allò que no està bé, vénen els remordiments de consciència, la tristesa d’haver fet una cosa mal feta. Tota aquesta vida interior succeeix en la nostra consciència.

UNITAT 2 BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 23

27/05/14 14:59

La veu de la consciència En el nostre món interior hi ha una capacitat molt sensible per captar totes les impressions, siguin bones o dolentes. És la capacitat de la nostra consciència. Perquè pugueu entendre millor de què parlem, podríem comparar-la amb aquells aparells que s’utilitzen en els hospitals per captar els batecs del cor. La consciència ens permet veure si les coses que fem estan bé o malament. També se’n diu ’la veu de la consciència’. Déu ha fet les persones de manera que quan fem el bé sentim alegria i benestar interior. I a l’inrevés: que quan fem allò que creiem que és dolent, no puguem estar tranquils, no puguem dissimular que hem fet una cosa mal feta. Sentim remordiments de consciència. Sentir aquests remordiments, però, és un bon senyal, perquè vol dir que ens sap greu haver fet allò que està malament. I aleshores canviem de comportament, demanem perdó, i tot torna a la calma i ens trobem bé i alleujats. El pitjor que ens pot passar és fer el mal i quedar-nos tranquils. Això seria senyal que la nostra consciència està malalta.

La cara és la part del cos que expressa millor l’estat de la nostra consciència.

Unitat 2

BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 24

16/5/18 12:05

Reflexioneu-hi •C reieu que tothom té consciència? I un nen de tres anys? I una persona de 90 anys? • Quines són les temptacions més habituals que podem experimentar en la nostra vida de cada dia?

uina és la darrera temptació que heu •Q tingut? • Quines sensacions heu experimentat durant la temptació: pau, por, voler dissimular, voler fingir, inseguretat, nervis, alegria…?

Tothom experimenta temptacions. Tenim temptacions perquè disposem de llibertat per poder escollir entre el bé i el mal. La temptació és una lluita interior, un combat que passa dins la nostra consciència. Sovint la temptació es presenta com un engany.

1 Copia en el teu quadern aquestes dues columnes. Després, segons la teva experiència, relaciona les situacions bones o dolentes de la columna de l’esquerra amb les reaccions corresponents de la columna de la dreta. a) Barallar-se.

pau

b) Ajudar a casa.

mal humor

c) Dir la veritat.

por

d) Passejar per la muntanya.

serenitat

e) Mentir.

neguit

f ) Agafar una cosa que no és meva.

alegria

2 Fes una llista de les situacions i de les accions que fas habitualment, o que has fet alguna vegada, que saps que et produeixen sensació de serenor i tranquil·litat.

3 En grup, comenteu les raons per les quals ens costa de vegades portar-nos bé i fer cas de la veu de la nostra consciència. Escriviu les vostres conclusions en el quadern.

Unitat 2 BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 25

16/5/18 12:05

Tenir temptacions, és dolent? Fem un acte de sinceritat: oi que tots hem passat ssat per moments de temptació? Per exemple, quan an algú t’ha demanat que facis alguna cosa que no estava bé i, encara que tu ho sabies, has provat de fer-la. Tots hem experimentat en la nostra consciència les ganes de dir una mentida, de barallar-nos amb algú, de sentir ràbia contra algú, d’agafar una cosa que no és nostra. Algunes vegades hem superat la temptació i d’altres no.

Tenir temptacions no és encara fer el mal. El mal el farem quan direm mentides, quan ens haurem deixat arrossegar per la ràbia o la violència, quan haurem agafat el que no és nostre. Llavors, com diu el Parenostre, haurem caigut en la temptació i haurem fet el mal.

Reflexioneu-hi • Quan ens costa més superar una temptació? • Com reaccioneu quan algú us demana que feu una cosa que sabeu que no està bé, però la persona que us la demana us diu que no és dolent fer-la?

• Totes les temptacions són iguals? Penseu temptacions que siguin més fàcils de superar i d’altres de més difícils. • Qui o què és el responsable de les nostres temptacions? I quan caiem en les temptacions, qui ho és?

Explica la diferència entre «tenir una temptació» i «caure en la temptació».

Copia i completa en el teu quadern les frases següents: – Quan tinc una temptació em sento… – Quan supero una temptació em sento… – Quan caic en una temptació em sento…

UNITAT 2

BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 26

27/05/14 15:00

Triar entre diferents camins En el camí de la vida a tots ens agrada estar contents i feliços. Però no sempre és fàcil. De vegades dubtem, i no sabem si és millor obeir els adults o confiar en els nostres desitjos. Les persones fem normes que ens ajuden a mantenir una bona relació entre tots nosaltres. Així, si ens respectem, dialoguem i ens posem en el lloc de l’altra persona, podrem trobar la millor manera d’actuar en cada situació.

Aquest dibuix representa

el camí de la vida cristiana, un camí difícil, amb perills (temptacions) que ens poden fer caure en el mal. Pensa i fes una llista en el teu quadern de quatre temptacions que et pots trobar al llarg del camí de la vida. Per exemple, dir mentides.

Reflexioneu-hi • Creieu que les normes s’han de complir sempre? Per què? • Com es millor resoldre una situació, fent complir estrictament una norma o posant-vos en el lloc de l’altre?

• A qui us agradaria fer content? Quines coses podeu fer per acontentar els vostres pares, mestres o companys? • Què podeu fer per estar contents? Com podeu trobar el camí de la felicitat?

UNITAT 2 BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 27

27/05/14 15:00

El pecat d’un poble El poble d’Abraham, Isaac i Jacob, que Moisès va conduir pel desert fins a arribar a la seva terra, tampoc no es va veure lliure de temptacions. Ben al contrari. Envoltat de pobles que adoraven el seus déus, va preferir venerar aquells déus i oblidar-se dels Manaments de la Llei de Déu que no pas conèixer, estimar i seguir el Déu verdader.

L’adoració d’Apis d’Apis, el bou sagrat egipci egipci, de Filippino Lippi Lippi.

Molts de vosaltres coneixeu l’episodi en què el poble jueu va construir un ídol, un vedell d’or, i el va adorar com si fos el seu déu. Moisès, que tant havia ajudat el seu poble a creure en el déu únic i a observar els Manaments de la Llei de Déu, va fer destruir aquell ídol, aquella imatge d’un déu fals. El poble jueu havia caigut en la temptació.

Reflexioneu-hi

• Per què penseu que el poble jueu va construir un ídol?

• Penseu en els vostres ídols. Quins valors tenen?

• I nosaltres, quins ídols ens hem construït?

• Quins valors creieu que hauria de tenir un bon ídol?

UNITAT 2

BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 28

27/05/14 15:00

Altres ídols Avui en dia els cristians no creuen en aquell déu fals que va adorar el poble jueu. Però hem de respectar que hi ha pobles que ho fan i que segueixen les seves creences. Són pobles que consideren que els seus déus els ajuden, proporcionant-los els fruits de la terra, els animals que cacen, les pluges i els rius, els arbres i el sol. Adoren la natura que els ho proporciona tot. Els cristians d’ara, però, viuen en una societat en la qual poden caure en la temptació, oblidant-se de Déu i de l’Evangeli, i adorar «uns altres ídols» més perillosos que fan molt de mal a les persones, especialment als més pobres i necessitats. Aquests altres ídols són l’obsessió pels diners, les drogues, la violència, les armes, creure’s millors que els altres, la moda… No estan representats per imatges fetes de fang o de fusta, ni estan pintats amb colors exagerats. Tenen el color de l’egoisme.

Aquests ídols tenen una gran força de destrucció perquè són la causa de totes les guerres i injustícies que viu el món actual. Estar al costat d’aquestes forces del mal és donar l’esquena al missatge que Jesús ens va dir: «Estimeu-vos els uns als altres, ajudeu els més febles i necessitats. Aneu amb compte amb els diners, que us poden esclavitzar».

Reflexioneu-hi • Què volia dir Jesús quan deia que «els diners us poden esclavitzar»?

• Quines altres coses creieu que també ens poden esclavitzar?

Unitat 2 BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 29

16/5/18 12:06

L’Evangeli ens explica… La prova més clara que tots tenim temptacions és que ni el mateix Jesús de Natzaret no se’n va deslliurar. I Jesús era l’home més extraordinari i bo, perquè era el Fill de Déu. Però, com que, igual que nosaltres, tenia llibertat, també va experimentar la temptació. L’Evangeli de sant Lluc ens ho explica d’una manera ben clara:

Un cop batejat, Jesús, ple de l’Esperit de Déu, se n’anà a la muntanya. Volia estar sol i demanar al seu Pare del cel que l’ajudés a veure clar quina era la seva missió. Va estar-s’hi molt temps. L’Evangeli diu quaranta dies i quaranta nits, però en realitat és un nombre simbòlic. Indica un temps important, en què passaran grans coses. Després, es presentà la temptació del mal i digué: «Si ets el Fill de Déu fes un miracle per a tu, i que les pedres es converteixin en pans». Com si digués: «Jesús, quan tinguis problemes, fes un miracle i tot solucionat». Jesús va superar aquella temptació. Ell no volia ser una mena de mag. La temptació més terrible li va arribar en el moment de la seva mort. Els seus enemics li deien: «Si ets el Fill de Déu, baixa de la creu i creurem en tu». Jesús tampoc no va caure en la temptació de destruir els seus enemics i deixar-los bocabadats, desclavant-se de la creu. Va aguantar fins al final. No va voler ser diferent de nosaltres. Lluc 4, 1-13 (Comentari)

UNITAT 2

BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 30

27/05/14 15:00

La temptació no és encara pecat si lluitem contra el mal amb què els ídols d’avui ens poden temptar i enganyar, com la droga, la violència, l’egoisme i la mentida. La temptació serà pecat si caiem en el mal. Jesús va ser fort i va superar les temptacions.

Investiga i busca imatges de religions primitives que

facin servir encara alguns pobles. Inventa’t un ídol dels rius o dels boscos i dibuixa’l en el teu quadern. Posa-hi aquest títol: «La fe de molts pobles antics».

Fes una llista de les temptacions que has tingut els darrers dies. Després,

encercla en color verd les que vas superar.

En grups, busqueu imatges dels ídols més perillosos que ens poden esclavitzar

avui en dia: la droga, la riquesa mal repartida, la violència i la guerra, creure’ns millors que els altres, la fama mal assimilada… Amb les fotografies, construïu un pòster que tingui per títol: «Els ídols d’avui». Afegiu-hi alguns comentaris.

Repassa el text de la pàgina 30 i explica les dues temptacions que Jesús va tenir.

UNITAT 2 BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 31

27/05/14 15:00

Com volem ser? Segons com vulguem ser, segons a quin ídol ens vulguem assemblar o quins valors siguin els més importants per a nosaltres, serà més fàcil o més difícil que caiguem en la temptació. Si els valors són bons, serà més fàcil fer el bé. El fet que la gent que estimem i tenim al nostre costat valori com a bo i important les mateixes coses que nosaltres, també ens ajudarà a aconseguir ser el que nosaltres volem ser. Quan algú ha triat el bé, i sabem que li ha costat fer-ho, és important que li reconeguem l’esforç que ha fet i que el felicitem.

Reflexioneu-hi • Què preferiu: ser o tenir? •U s conformeu amb el que teniu o sempre voleu més coses? • Voleu guanyar sempre? Què voleu guanyar?

• Us agrada ser el qui més mana? I quan no maneu, com us sentiu? • Quines són les coses més importants per ser feliç? Creieu que aquestes coses són les més necessàries?

11 Quines són les teves qualitats? Dibuixa’t o enganxa una foto teva en un full i demana als teus companys i a les teves companyes que diguin quines qualitats tens. Escriu les coses que diguin al voltant de la teva imatge.

12 Quines són les qualitats del grup de la teva classe? Fes-ne una llista. 13 Pensa i completa aquesta pregària en el teu quadern: Jesús, jo sé que tu m’estimes tal com sóc. T’agrado quan… . M’agradaria que em donessis força per ser més… . Així, jo i tota la gent que m’envolta podríem ser més feliços.

Unitat 2

BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 32

16/5/18 12:06

Un Déu que no fa por Sovint ens podem equivocar i caure en la temptació, però Déu ens coneix molt bé i sap que de vegades podem desviar-nos del bon camí –encara que hi ha nens i nenes, i fins i tot persones grans, que tenen una imatge de Déu equivocada i pensen que s’enfada quan fem el mal–. –. Déu també sap que després d’equivocar-nos podem tornar al camí bo, perquè la nostra consciència «ens ho diu» per dins. Ell no pot estar mai d’acord amb el mal, però és comprensiu amb les persones que, com nosaltres i tantes altres, ens podem equivocar. El mateix Jesús va demostrar tenir una gran paciència amb tothom, especialment amb els qui se sentien tristos o culpables pels seus pecats. Jesús ens demostra que Déu es fa càrrec dels nostres errors i equivocacions. Coneix del tot el que passa en la nostra consciència. És un Déu de pau, que inspira confiança i comprensió.

Dibujix comodí. Un nen amb cara d’estar alleujat i tranquil.

UNITAT 2 BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 33

27/05/14 15:00

Alguna vegada, quan un nen o una nena es fa mal després de no fer cas a un advertiment dels pares o dels avis, se sent l’expressió: «Veus? Déu t’ha castigat!». Això, però, no és veritat, perquè Déu no ens espia per veure si som obedients o no. No té res a veure amb el Déu que Jesús ens va descriure. És més raonable reconèixer que, si ens hem fet mal alguna vegada, segurament ha estat a causa que, per exemple, hem fet alguna cosa que no podíem fer de forma segura. Si això ens ha passat, hem d’acceptar que ens hem equivocat i que, la propera vegada, cal que actuem de manera diferent.

Reflexioneu-hi • Quan heu caigut en la temptació i us n’heu adonat, com us sentiu? • Penseu que els pares i els mestres no poden caure en la temptació?

• Què no us agrada que us diguin, quan us heu equivocat? Què us agradaria que us diguessin?

• Necessiteu que la gent que us estima us perdoni?

• Per què penseu que els pares, els mestres i els amics us perdonen? I per què Déu us perdona?

• Com us agrada que la gent us demostri que confia en vosaltres?

• Com podem ajudar la gent que estimem a triar el camí correcte?

Fes una llista de persones que confien en tu, que t’estimen tal com ets

i que, quan caiguis en la temptació i no segueixis el camí correcte, saps que et perdonaran i t’ajudaran a no tornar-hi a caure.

UNITAT 2

BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 34

27/05/14 15:00

HE APR»SÖ Les persones podem triar lliurement com actuar: bé o malament. Un cop hem fet alguna cosa, la nostra consciència captarà com l’hem fet. Si ens hem equivocat, probablement tindrem remordiments.

Tots tenim temptacions. La temptació encara no és pecat; el pecat és quan fem cas d’allò dolent que ens proposa el mal, com ara agafar el que no és nostre, dir una mentida important, etc.

Fins i tot Jesús de Natzaret va tenir temptacions; per exemple, quan era al desert o quan es trobava a la creu.

Hi ha pobles que adoren ídols de fang o de fusta, els quals són la representació dels seus déus. Mai no han conegut cap altra manera d’adreçar-se a Déu. Hem de respectar totes les religions, encara que ens semblin molt diferents de la nostra.

En la nostra societat, els ídols actuals són aquelles forces que ens atrauen i ens orienten cap al camí de l’egoisme, com ara l’amor exagerat als diners, la droga, la violència, el fet de creure’s superior als altres, el racisme, els vicis, etc.

Déu no fa por i, encara que ens equivoquem, ens inspira confiança.

UNITAT 2 BT00266901_02_CS1_RELIGIO.indd 35

27/05/14 15:00

s ú s e J e d a d L’arriba

No hi ha res que existeixi per casualitat. Tot és fruit de l’estimació de Déu. Com l’estrella de Nadal, que va ser el primer senyal que els pastors, els Mags i tothom va veure per saber que Jesús ja havia nascut. Com també és fruit de l’amor de Déu l’aparició d’unes persones importants en la història, que van confiar en Déu i que van ser valentes, i es van preparar per a l’arribada de Jesús. Parlem dels profetes i de Maria. I també, de la mateixa manera, avui en dia hi ha persones que confien en Déu, que són valentes i que actuen seguint l’exemple de Jesús.

UNITAT 3

BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 036

02/06/14 11:57

Déu prepara la història: els profetes Ja coneixem un petit moment de la història del poble jueu, amb Abraham, Moisès, i moltes altres persones, que van seguir amb fe i bones obres la veu de la seva consciència i la veu de Déu, que els cridava a creure en ell. Ara ens fixarem en una altra època determinada d’aquesta història: en la vinguda de Jesús. I ens situarem concretament en un racó del món: Palestina, el país de Jesús. Un país molt petit que està sota la dominació de l’emperador de Roma: Octavi August. Déu vol que aquell nen, que naixerà per Nadal i que després es farà un home meravellós, vingui en un moment determinat de la nostra història. Però abans, com qui prepara l’aparició d’un gran personatge, existiran uns homes i unes dones, d’una gran categoria humana i religiosa, que aniran preparant el poble perquè s’adoni dels seus pecats, i esperi amb il·lusió i bon cor la vinguda de Jesús. Estem parlant dels profetes.

UNITAT 3 BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 037

02/06/14 11:58

Què és un profeta? El poble jueu va oblidar ben aviat l’amistat amb el Senyor i els manaments. Va començar a adorar els ídols dels pobles veïns. Després de David i de Salomó, que van ser uns reis extraordinaris, en van venir uns altres que van donar molt mal exemple al poble. Els grans sacerdots, que sempre resaven al temple i feien sacrificis, tampoc no eren cap model de vida santa. S’enriquien amb els diners del poble. Havien convertit la religió en un negoci.

Vista general de la ciutat de Jerusalem.

Tothom feia el que volia perquè veia que els seus reis i sacerdots estaven molt corromputs. Déu no podia estar d’acord amb aquella conducta del seu poble. Però, fidel a la promesa feta a Abraham d’enviar un salvador al món per ensenyar el camí de la veritat i de l’amor, va escollir unes persones per tal que preparessin el cor d’aquell poble i el tornessin a portar pel bon camí. Eren els profetes. Els profetes més importants van ser Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Daniel, Amós, Osees, Elies i molts més. L’últim gran profeta abans de la vinguda de Jesús va ser Joan Baptista, un gran home que va batejar Jesús en el riu Jordà.

UNITAT 3

BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 038

02/06/14 11:58

Els profetes, «persones altaveu» Les paraules dels profetes eren com un crit que arribava al poble de Déu. El Senyor comunicava a la consciència dels profetes el missatge que havien de proclamar a la gent, com si fossin uns altaveus: «Convertiu-vos, feu bones obres, recordeu la Llei del Senyor, no adoreu els déus de les altres religions, no abuseu dels pobres i desemparats». Quan els profetes parlaven al poble, hi havia una doble reacció. El poble senzill feia cas

304 Dibuix d’un grup de profetes i un d’ells amb un megàfon adreçantse a un grup de gent.

del missatge que rebia, reconeixia els seus pecats i es convertia al Senyor. En canvi, els rics i els poderosos perseguien els profetes i els amenaçaven de mort. Els profetes van ser persones molt valentes. El cas més clar el tenim amb Joan Baptista.

Reflexioneu-hi • Per què penseu que els rics i els poderosos perseguien i mataven els profetes quan parlaven i, en canvi, el poble senzill els feia cas? • Els profetes sempre deien la veritat encara que els costés fer-ho. Costa dir la veritat, portar-se bé, sempre? Ens cansem de fer el bé?

• Què vol dir que els profetes són com un altaveu de la Paraula de Déu? • Quin missatge penseu que donen els profetes del nostre temps? • Si vosaltres fóssiu «persones altaveu», què us agradaria dir a la gent del vostre voltant?

Unitat 3 BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 39

16/5/18 12:31

L’Evangeli ens explica… Joan Baptista era a la presó perquè va dir la veritat als poderosos, amb valentia. Aquí tens, resumit, el final de la vida de Joan Baptista i les raons de la seva mort.

El rei Herodes va donar personalment l’ordre d’empresonar Joan. Va fer-ho obligat per Herodies, la dona del seu germà, amb qui el rei vivia. Joan li deia a Herodes: –No t’està permès de viure amb la dona del teu germà. Herodies buscava l’ocasió per matar Joan Baptista, perquè no suportava la veu d’aquell profeta. I l’ocasió va arribar. El dia que Herodes feia anys va fer una festa. La filla d’Herodies hi va ballar. I el rei va quedar absolutament enamorat d’ella. I li va dir: –Demana’m el que vulguis i t’ho donaré, ni que sigui la meitat del meu regne. T’ho juro davant dels meus convidats. La noia va consultar-ho a la seva mare, Herodies. I aquesta va dir: –Vull que el rei em doni ara mateix, en una plata, el cap de Joan Baptista. Al rei li va saber greu, però com que hi havia un jurament davant dels convidats, no va voler contrariar-la. Així, va ordenar al botxí que portés el cap de Joan Baptista. La veu valenta de Joan callà per sempre. Fins al final havia estat un «altaveu» de la Paraula de Déu. Marc, 6, 17-29 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • Per què creieu que Herodies volia matar Joan Baptista? • Què en penseu de la manera com va morir Joan Baptista? Es mereixia aquella mort?

• Com creieu que Joan Baptista va reaccionar quan va saber que l’anaven a degollar? Per què? • Creieu que el missatge de Joan Baptista es va perdre amb la seva mort?

Unitat 3

BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 40

16/5/18 12:31

1 Busca tres paraules que descriguin la manera de ser dels profetes i completa la frase següent en el teu quadern: – Els profetes eren … , … i … .

2 Investiga. Al llarg de la història hi ha hagut, i encara hi ha, moltes persones que han seguit l’exemple de Jesús. Gràcies a la seva generositat i a la seva manera de pensar i actuar, fan que la humanitat avanci cap a un món millor: homes i dones valents que saben dir les veritats i que lluiten contra els ídols de la societat.

Pere Casaldàliga

Papa Francesc

Teresa de Calcuta

Nelson Mandela

• Qui són els personatges de les imatges? Què han fet per ser importants? Per què han lluitat? A qui han ajudat? • En què s’assemblen aquestes persones a Jesús? • Inventa’t un titular o un eslògan per a cada una d’aquestes persones que resumeixi la seva vida.

3 Fes una llista d’accions que fan els profetes d’avui en dia; per exemple, servir i ajudar els altres, cuidar-los…

4 Busca imatges de persones que volen fer el bé als altres, ajudant-los en tot allò que necessiten. Què fan? A qui ajuden? En quines coses els ajuden? Entre tots, feu un mural.

Reflexioneu-hi • Què creieu que tenen en comú els profetes d’abans amb els profetes d’ara?

• Els profetes pensen abans en ells mateixos o en la gent que tenen al voltant?

• Quins adjectius podeu fer servir per descriure els profetes?

• A quins profetes us agradaria conèixer? Per què?

Unitat 3 BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 41

16/5/18 12:31

Maria prepara la vinguda de Jesús Tots els que es van anar preparant per a la vinguda de Jesús van necessitar de la llum i la força de Déu, que es representen amb el foc.

re m

e ui

eq z E

el i n a D

Isaïe

e d a i r Matzaret Na

Josep

JESÚS

t. enta el temps d’Adven es pr re ge at im a st ue Aq etes que van eixen són els dels prof ar ap hi e qu s m no s El omptat, no un salvador. Per desc parlar de la vinguda d’ pares. Maria i Josep, els seus de s m no s el i r-h lta poden fa

Després de la gran feina feta pels profetes, s’acostava el temps de la vinguda de Jesús, el primer Nadal. A Roma, la capital de l’Imperi, l’emperador Octavi August es preparava per celebrar la seva victòria sobre els pobles que havia esclavitzat. Les legions romanes, l’exèrcit més poderós del seu temps, dominaven orgullosament moltes ciutats i molts països.

UNITAT 3

BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 042

02/06/14 11:58

L’emperador va fer un cens, és a dir, un recompte, de tots els habitants de l’Imperi. Llavors, la gent no va tenir altre remei que pagar els impostos que Roma li exigia. Mentrestant, en un raconet del món, en un poble senzill, Natzaret, on vivien molt poques famílies, el Senyor es va fixar en una parella senzilla i bondadosa. Ella es deia Maria i estava promesa amb un noi que es deia Josep. Aquesta noia era l’escollida per ser la mare de Jesús. I, enmig d’una experiència meravellosa, plena de llum i de vida, va estar-hi d’acord. Estava disposada a tenir aquell fill, a fer-lo créixer i educar-lo. I quan arribés el moment, aquell fill portaria un gran missatge: el d’estimar-nos els uns als altres. Un cop Maria va haver viscut aquella experiència tan humana i tan especial, se’n va anar decidida a un petit poblet de Judea on vivia la seva cosina Elisabet, que esperava un fill, tot i ser ja ben gran. El fill d’Elisabet seria Joan Baptista.

Escultura de l’emperador romà Octavi August.

Reflexioneu-hi • Quines bones notícies trobeu en aquest text que ens parla de Maria? • Quan Maria està d’acord a ser la mare de Jesús, a què es compromet? • Per què penseu que Déu escull Maria per ser la mare de Jesús? Quines qualitats tenia Maria? L’Anunciació, de Fra Angelico.

BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 43

Unitat 3

16/5/18 12:34

Preguem a Maria La pregària de l’Avemaria és el resultat d’aquestes dues escenes: quan l’àngel saluda Maria i quan Elisabet la saluda i la felicita. Després, els cristians hi han afegit un altre fragment: Déu vos salve, Maria, plena de gràcia; el Senyor és amb vós; (salutació de l’àngel a Maria) beneïda sou vós entre totes les dones; i beneït és el fruit del vostre ventre, Jesús. (salutació d’Elisabet a Maria) Santa Maria, mare de Déu; pregueu per nosaltres, pecadors, ara i en l’hora de la nostra mort. Amén.

Reflexioneu-hi • Havíeu escoltat o llegit l’Avemaria alguna vegada? A on?

• I a vosaltres, què us agradaria dir-li a Maria?

Segurament deveu haver visitat esglésies o ermites que tenen imatges de la Mare de Jesús, amb noms diferents. Aquestes imatges són una mostra del record i de la devoció per la figura de Maria de Natzaret i, encara que totes són diferents, representen el mateix personatge: aquella noia que, juntament amb Josep, va tenir cura i es va ocupar de l’educació i el creixement del seu fill, Jesús.

Mare de Déu de Montserrat.

Mare de Déu de Núria.

Unitat 3

BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 44

16/5/18 12:34

L’Advent: un temps de preparació per al Nadal Els cristians es preparen per a la celebració del Nadal durant les quatre setmanes d’Advent. Advent és una paraula que vol dir ‘espera, arribada’. És a dir, durant l’Advent esperem l’arribada de Jesús. La millor manera de preparar la seva arribada és, com deia un profeta, la següent: «Prepareu el vostre cor. Que el vostre cor sigui de carn, no de pedra, capaç d’estimar». Quan arriba la celebració de l’aniversari d’un familiar o amic estem il·lusionats, i preparem el nostre ànim, i també algun regal, que representen l’amor que sentim per aquella persona. De la mateixa manera, l’Advent també prepara el nostre ànim i el nostre esperit. En les quatre setmanes abans de Nadal, que és el temps que dura l’Advent, la nostra il·lusió per celebrar la vinguda de Jesús al nostre món va creixent, i ens adonem de la importància que Jesús té i ha tingut per a la història de la humanitat. Els cristians han volgut representar el pas d’aquest temps d’espera i de preparació amb quatre espelmes, que representen les quatre setmanes abans del Nadal, les quals es posen a la corona d’Advent, un signe religiós molt especial. Cada setmana que passa s’encén una espelma. També hi ha altres signes nadalencs, com el pessebre i l’arbre de Nadal o el cant de les nadales, les felicitacions i el dinar de Nadal.

Reflexioneu-hi • Com us sentiu quan espereu alguna cosa que us fa molta il·lusió? Us agrada comptar els dies que falten perquè arribi el que esteu esperant? • Quines accions feu durant l’Advent a l’escola? I amb els pares i els germans? I vosaltres sols?

• Creieu que hi ha accions que feu durant l’Advent que podríeu continuar fent la resta de l’any? • Com penseu que es devien sentir el vostre pare i la vostra mare mentre esperaven el vostre naixement? Els ho heu preguntat mai?

Unitat 3 BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 45

16/5/18 12:34

L’Evangeli ens explica… L’evangelista Lluc ens descriu amb naturalitat, com si es tractés de la cosa més normal del món, el naixement de Jesús. Lluc situa el naixement dins la història i cita el nom dels personatges polítics més coneguts del temps de Jesús.

Josep, en temps de l’emperador Cèsar August, pujà a Betlem, la seva població, per inscriure’s en el cens, juntament amb la seva dona Maria, que esperava un fill. Mentre es trobaven allà, a Maria li va arribar l’hora d’infantar, de ser mare. I, efectivament, va portar al món el seu fill, Jesús: ella el va embolcallar i el va ajeure en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc a l’hostal. Lluc 2, 4-7 (Text adaptat)

nda entre nosaltres, Jesús plantà la seva te es. fent camí amb nosaltr Això és el Nadal!

UNITAT 3

BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 046

02/06/14 11:58

El pessebre El naixement de Jesús en temps de l’emperador Octavi August va ser el primer pessebre vivent, el de debò. Després, sant Francesc d’Assís, al segle XIII, va tenir la feliç idea d’inventar-se el primer pessebre fet amb les figures que tots coneixem, i que cada any col·loquem en un lloc ben visible de casa o de la classe. Hi ha pessebres fets amb molsa, rius de paper d’alumini i figures de fang o de plàstic. Alguns, en canvi, estan fets per persones que s’hi dediquen professionalment i que fins i tot guanyen premis. En aquests pessebres, l’aigua del riu és de debò, hi ha llums que s’encenen en racons del paisatge i les cases semblen iguals que les del temps de Jesús. El pessebre és un signe religiós que ens vol dir que Jesús ha arribat a la nostra terra, vivint com nosaltres. Amb el pessebre recordem l’arribada d’un personatge, Jesús, que un dia ens dirà que ell ha vingut per ser com una llum que il·lumina la vida dels homes i de les dones del món.

Reflexioneu-hi • Feu el pessebre a casa vostra? Quins són els personatges que no hi poden faltar? • Us agrada fer el pessebre? Expliqueu el perquè. Quan el feu i a on? El feu tota la família junts? • Què significa per a vosaltres fer el pessebre?

• Heu vist mai un pessebre vivent? Qui són les figures d’aquests pessebres? • Què vol dir que Jesús, des del seu naixement, és «la llum del món»? • Torneu a llegir el text de Lluc de la pàgina anterior i busqueu la frase més alegre i la frase més trista que hi ha en aquest fragment.

UNITAT 3 BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 047

02/06/14 11:58

Eren Reis o Mags?

L’Evangeli ens explica… Llegim el que l’evangelista Mateu diu sobre la visita que els Mags van fer a Jesús tot seguint l’estrella.

Jesús havia nascut a Betlem en temps del rei Herodes. De sobte, uns Mags, vinguts d’Orient, es van presentar a la gran ciutat de Jerusalem preguntant: –On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Nosaltres hem vist a l’Orient la seva estrella i venim a adorar-lo. Quan el rei Herodes va sentir aquells comentaris, es va indignar, va tenir enveja i tota la ciutat va començar a tremolar de por. Després va convocar els savis i els grans sacerdots i els preguntà si tot allò d’aquell nen era veritat. Ells ho afirmaren. Llavors Herodes cridà en secret els Mags per informarse del moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella. I els envià cap a Betlem, amb aquest encàrrec: –Aneu-vos-en i esbrineu exactament qui és aquest infant i on és, perquè jo també vull anar a adorar-lo. Els Mags es van posar en camí i vet aquí que l’estrella començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. Van entrar a la casa i van veure el nen amb Maria, la seva mare, s’agenollaren i l’adoraren. Després van obrir els seus cofres i li oferiren regals: or, encens i mirra. I, avisats en somnis que no tornessin pas a veure Herodes (que volia matar el nen), se’n tornaren al seu país per un altre camí. Mateu 2, 1-12 (Text adaptat)

Unitat 3

BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 48

16/5/18 12:35

L’evangelista Mateu ens ha deixat la meravellosa paràbola que hem pogut llegit en la pàgina anterior. En aquesta paràbola hi ha coses reals i històriques, com ara la ciutat de Jerusalem, el poble de Betlem, el rei Herodes i, sobretot, el naixement de Jesús.

No sabem com es deien aquells Mags. Els tres noms, Melcior, Gaspar i Baltasar, no surten en tota la narració. L’únic nom de rei que hi apareix és el d’Herodes. Aquests noms tan bonics els hem posat nosaltres, respectant la tradició i el costum de l’Església, i han quedat per sempre. En aquesta paràbola, Mateu diu que Jesús, la llum del món, és el salvador de tots els pobles. I aquests pobles tant poden ser d’orient com d’occident, del nord o del sud. És una llum que il·lumina totes les nacions, com el Sol que il·lumina la Terra.

Els mags d’aquell temps no tenen res a veure amb els d’avui. Els antics mags eren persones sàvies i inquietes que buscaven la veritat, estudiaven els astres i s’interessaven per les religions dels pobles.

Reflexioneu-hi • Com creieu que es van sentir Josep i Maria quan van rebre els regals dels tres Mags? Què creieu que els van dir?

• Què és el que més valoreu d’un regal: que valgui molts o pocs diners o que l’hagin fet pensant en vosaltres? Sou agraïts?

UNITAT 3 BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 049

02/06/14 11:58

Què significa l’estrella? En aquells temps, el naixement d’una persona important es relacionava amb una estrella. Era una manera de dir que s’acostaven uns temps nous i millors. Algunes teories científiques van relacionar aquella llum que va guiar els Mags amb un cometa o amb la unió molt pròxima de dos planetes. Podria ser veritat. Però, al marge d’aquests fets astronòmics, sempre s’ha pensat que la vinguda de Jesús va ser com si una llum del cel hagués vingut sobre la terra.

I encara hi ha un pensament més bonic: igual que el Sol il·lumina tota la Terra, amb tota la seva varietat de països, cultures, llengües i religions, també Jesús és una «llum» per a totes les persones que el busquen, de la mateixa manera que el van buscar els Mags.

Amb raó es diu que Nadal és la festa de la llum. És quan neix Jesús, i els nostres cors i els nostres pessebres s’omplen de llum. I els Mags, que representen els homes i les dones que busquen la veritat, segueixen la llum de l’estrella, la llum de la veritat. Així ens ho ha deixat escrit Mateu en la seva paràbola dels Mags.

Dibuixa en el teu quadern una estrella fugaç il·luminant un paisatge. A la cua

de l’estrella escriu-hi aquesta frase: «La llum de Jesús arriba a tot el món».

UNITAT 3

BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 050

02/06/14 11:58

HE APR»SÖ Els profetes eren persones cridades per Déu per dur a terme la missió de preparar el cor de les persones per a la vinguda de Jesús. Eren «persones altaveu». També avui en dia hi ha homes i dones profetes.

L’Advent és el període de les quatre setmanes abans del Nadal. El podem representar amb el signe religiós de la corona d’Advent.

Després de Jesús, Maria de Natzaret és la persona més important de l’Advent i de les festes de Nadal.

Els Mags són el símbol dels homes savis i inquiets que busquen la llum de la veritat.

L’evangelista Mateu va escriure una paràbola sobre els Mags i l’estrella. Mateu utilitza elements reals i històrics i elements imaginaris. La seva intenció era comunicar aquest missatge: «Jesús, la llum del món, és el salvador de tots els pobles».

UNITAT 3 BT00266901_03_CS1_RELIGIO.indd 051

02/06/14 11:58

JESÚS, EL CAMÍ DEL BÉ

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 52

02/06/14 11:59

Aquest bloc el dedicarem a conèixe r el camí que va seguir Jesús de Natzaret, un líder apassionant, amb una força extraordinària per arrossegar les persones pel camí de l bé. Jesús, que volia per damunt de tot la felicitat de tothom, va haver de lluitar contra l’egoisme de molt es persones, especialment dels pode rosos. Al final del camí ens trobem amb l’espectacle de la seva mort en creu . Però Déu Pare el ressuscità i li donà la vida de Déu.

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 53

02/06/14 11:59

er d í l n u Jesús: més que

La vida és el camí que hem de recórrer, pas a pas, dia a dia. I de vegades ens trobarem amb dificultats. Per això ens sentim agraïts quan trobem un amic que ens ajuda i ens acompanya. Necessitem guies que coneguin el camí, que tinguin força de voluntat i que siguin un exemple per als qui anem darrere seu. Com que el camí de Jesús tampoc no és fàcil, ell mateix s’ofereix per fer-nos de guia.

UNITAT 4

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 54

02/06/14 12:00

Necessitem líders En un equip de qualsevol esport, de futbol, de bàsquet o d’handbol, sempre hi ha un jugador o una jugadora del grup que l’entrenador o els companys i les companyes trien com a capità o capitana. Acostuma a ser un bon jugador, però, sobretot, l’elegeixen perquè té molta personalitat i es fa respectar, no és violent i els companys l’admiren. Quan les coses van mal dades, el capità és aquella peça, tan important del grup, que anima i aixeca la moral dels companys i de les companyes, i reacciona per capgirar una situació negativa. És un líder per a l’equip. Aquest jugador no ho ha buscat, però els seus companys estan d’acord que sigui el seu capità. D’alguna manera, es pot dir que els líders ho són per naturalesa, perquè ho porten en la seva manera de ser i d’actuar. Això passa també en la vida de l’escola. És curiós observar que, al cap d’un temps, un nen o una nena, sense buscar-ho, es converteix en una mena de model per als seus companys i les seves companyes.

Reflexioneu-hi • Quines són les qualitats que us agraden més en un líder? Penseu en un company o una companya que admireu per la seva manera de ser i de comportar-se. • Creieu que en un mateix equip o en una mateixa classe pot haver-hi més d’un líder?

• Penseu que tots els líders tenen les mateixes qualitats? • Creieu que a la vostra vida hi haurà diferents líders que us guiaran, us ajudaran i hi compartireu moments? O penseu que sempre serà el mateix líder?

UNITAT 4 BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 55

02/06/14 12:00

La nostra societat també necessita líders Les notícies de la televisió acostumen a oferir imatges de coses que no ens agrada veure ni escoltar (guerres, violència, robatoris, accidents, injustícies, pobresa…). També ens ofereixen, de tant en tant, alguna bona notícia: campanyes a favor dels més desfavorits, ajudes per als més pobres, gestos de pau, avenços científics per curar malalties, o nois i noies que han fet molts esforços pels altres. Sovint, ens presenten el rostre d’alguna persona famosa que ha dedicat la seva vida a millorar la nostra societat. Ens calen líders per a la nostra societat. Hi ha líders reconeguts en els diferents àmbits de la nostra vida social, en el món de l’esport, de la ciència, la medicina, la política, o de la vida de l’Església.

Dr. Valentí Fuster

Aung San Suu Kyi

Rigoberta Menchú

Papa Francesc

També hi ha, però, altres persones que no són conegudes, que fan una tasca molt important, com molts pares i moltes mares o els educadors i les educadores. Ells, des del seu racó de món, treballant, estimant i educant, arriben a ser autèntics líders per als seus fills i les seves filles i per als seus alumnes. Mai no se’n parla, d’ells, a la televisió o als diaris, però, a la seva manera, marquen el camí a aquells que conviuen amb ells. Són líders «amagats», però absolutament necessaris perquè el món sigui millor.

Unitat 4

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 56

16/5/18 12:39

Jesús és un líder per a la gent Fa molts anys, algú va dir que quan coneixes una mica l’Evangeli, el llibre que ens van deixar Mateu, Marc, Lluc i Joan, no et pots quedar indiferent davant de la persona de Jesús. La lectura de l’Evangeli ens ajuda a conèixer Jesús i, per tant, possiblement és més difícil, com diem avui, «passar d’ell». Les paraules que Jesús deia, el seu missatge, la manera com tractava els més senzills, com parlava de Déu, com perdonava els pecats i ajudava els més desfavorits i, d’una manera especial, la seva bondat de cor, el feien una persona diferent, extraordinària. A més, Jesús tenia un misteri dins seu que feia que tothom es preguntés: «Qui és aquest home?», «D’on ha vingut?». I és que, tot i ser una persona igual que nosaltres en tot menys en el pecat, semblava com si Déu visqués dins d’ell. Realment, Jesús era un líder, però un líder diferent.

Tothom reconeixia la gran qualitat humana i el misteri de Jesús.

Reflexioneu-hi • Creieu que Jesús és un líder? Expliqueu-ne les raons.

• Penseu que avui en dia tothom sap qui és Jesús?

Quines coses admireu més de la persona de Jesús? Parleu-ne entre tots.

UNITAT 4 BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 57

02/06/14 12:00

Jesús va passar pel món fent el bé Pere, un dels amics de Jesús, un dia parlant d’ell, va resumir la seva vida amb aquesta frase: «Jesús va passar pel món fent el bé». No t’agradaria que la gent et recordés com una persona bona que ha fet el bé? Una de les qualitats de la persona de Jesús és que es posava de la banda del més feble. En la societat en què va viure, els més febles eren els nens i les nenes, les dones, els leprosos i els pecadors. Tots anaven a buscar Jesús perquè sabien que era acollidor, pacífic i pacient. Jesús és un líder especial per a tots els qui el coneixen.

Reflexioneu-hi • Què us imagineu que feia Jesús quan anava als pobles i a les ciutats?

• Per quins motius creieu que de vegades no ens ajudem els uns als altres?

• Com penseu que seria la nostra vida si totes les persones ens ajudéssim entre nosaltres?

• Quan us trobeu amb alguna dificultat i algú us ofereix la seva ajuda sense que li demaneu, com us sentiu?

Feu un mural de la figura de Jesús, a partir d’algun retrat d’ell o dibuixant una J

gran que representi el seu nom. Escriviu en uns trossos de paper les paraules que expressen les grans qualitats que la gent admira més de la personalitat de Jesús. Després, enganxeu els papers al voltant de la imatge.

UNITAT 4

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 58

02/06/14 12:00

El manament més important Jesús acollia tothom, curava les malalties i perdonava els pecats. Ho feia només per amor. I també a tots els parlava de l’amor de Déu; fins i tot a aquells que la gent del seu temps marginava: els pecadors, els nens i les nenes, les dones, els malalts i els estrangers.

Els fariseus es van reunir quan van sentir que Jesús havia fet callar els saduceus. Un d’ells, expert en la Llei, li va parar una trampa amb aquesta pregunta: –Mestre, quin és el manament més important de la Llei? –«Estima el Senyor amb tot el teu cor, amb tot el teu ésser i amb tota la teva ment» –li va respondre Jesús–. Aquest és el primer i el més important dels manaments. El segon és aquest: «Estima els altres com a tu mateix». D’aquests manaments en depenen tota la Llei i els profetes. Mateu 22, 34-40 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • Què significa la frase «estimar els altres com a tu mateix»? Penseu exemples que serveixin per explicar què vol dir.

• Què rebeu a canvi quan estimeu? • Podeu mostrar a algú que l’estimeu amb un gest? Penseu-ne exemples.

Completa en el teu quadern les frases següents: – Jo faig el bé quan… . – Em sento feliç quan… . – Estimo la meva família quan… . – Quan comparteixo alguna cosa amb un company o una companya que no conec gaire em sento… .

UNITAT 4 BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 59

02/06/14 12:00

L’Evangeli ens explica… Els dos fragments següents de l’Evangeli ens faran veure com Jesús sempre estava al costat dels més febles. Per entendre el que ens diuen aquests textos, s’ha de tenir en compte que, en aquell temps, hi havia uns malalts que se sentien especialment marginats. Eren els leprosos. La lepra és una malaltia que ataca la pell de les persones. En temps de Jesús els leprosos vivien als afores dels pobles, en uns barrancs, tractats com a bestioles. Si s’acostaven a les places i als carrers, la gent no dubtava d’apedregar-los. Però el pitjor era que la gent els considerava impurs davant de Déu i del poble. Per això té tant de mèrit el que va fer Jesús per un leprós.

Desafiant aquells costums

En una altra ocasió, li presentaren

tan inhumans, el leprós

uns nens perquè els beneís. Però

s’acostà a Jesús i li digué:

els deixebles renyaven les mares

–Jesús, si vols em pots curar! I Jesús, estenent la mà, el tocà dient: –Sí que ho vull. Queda

dels nens, perquè Jesús estava cansat. Jesús, però, va dir: –Deixeu que els nens vinguin a mi, no els aparteu. Déu està de la banda dels qui són tan bons

purificat de la teva

com ells. Sí, us ho asseguro, si no

malaltia.

teniu un cor bo com el d’aquests

Tot seguit es va trobar net de la lepra. Mateu 8, 1-3 (Text adaptat)

nens i nenes, no entrareu al Regne del Cel. Marc, 10, 13-16 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • Per què Jesús defensava els nens i les nenes? Què creieu que hi devia veure en els infants?

• Jesús, quan convenia, sabia treure el geni. És el mateix «tenir geni» que «tenir mal geni»?

UNITAT 4

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 60

02/06/14 12:00

L’exemple dels sants Sant Francesc va viure en el segle XII, però el seu exemple encara avui dia entusiasma la gent. Era una gran persona, amant de la natura, fill d’un home ric d’Assís. Però, per diverses circumstàncies de la vida (va haver d’anar a la guerra, va estar a punt de morir, va seguir la veu de Déu), un dia va deixar-ho tot i, juntament amb un grup d’amics, va decidir seguir el camí de l’Evangeli i els passos de Jesús. Sant Francesc, com Jesús, va ser molt valent i es va posar sempre a favor del més feble; va defensar sobretot la gent pobra contra els qui els explotaven. A continuació, et presentem la seva famosa pregària de la pau. És com un resum del camí que Jesús ja havia fet abans.

Senyor, fes de mi un instrument de la teva pau; que on hi hagi odi, jo hi posi l’amor; que on hi hagi tristesa, jo hi posi l’alegria; que on hi hagi dubtes, jo hi posi la veritat; que on hi hagi guerra, jo hi posi la pau.

Reflexioneu-hi • Penseu exemples d’accions que serveixin per posar amor, alegria, veritat i pau al vostre voltant, tant a casa com a l’escola.

UNITAT 4 BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 61

02/06/14 12:00

L’altre exemple d’una persona que va seguir el missatge de Jesús és el de la monja Teresa de Calcuta. Nascuda a Albània (Europa), va dedicar tota la seva vida a cuidar els més pobres de Calcuta, una gran ciutat de l’Índia on hi ha molta misèria, i on els pobres, els malalts i els leprosos moren abandonats al carrer. Ella i un grup de noies van decidir posar-se al costat dels més miserables. Va morir als 87 anys. Actualment, les religioses Missioneres de la Caritat, la congregació que va fundar Teresa de Calcuta, han creat menjadors i centres que acullen la gent abandonada que pateix les necessitats més elementals, com són un llit per dormir i menjar. A la mare Teresa li van concedir el premi Nobel de la Pau l’any 1979. Aquestes són algunes frases seves:

Teresa de Calcuta.

«Hi ha mals que no es poden curar amb diners, sinó només amb amor.» «No podem fer grans coses, només petites coses amb gran amor.»

Reflexioneu-hi • Per què es coneix la mare Teresa de Calcuta com la mare dels pobres?

• Quines coses podeu fer avui en dia només per amor als altres?

• Segons les frases de la mare Teresa de Calcuta, què creieu que és per a ella el més important? Per què?

• Com penseu que us sentireu millor: si els altres fan coses per vosaltres perquè obtindran algun premi a canvi, o si ho fan només perquè us estimen i saben que els estimeu?

• Quins mals només es poden curar amb amor?

Investiga. Quines altres persones, sants i santes, han viscut el missatge d’amor

que Jesús va predicar?

UNITAT 4

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 62

02/06/14 12:00

Vosaltres, a la vostra edat, no podeu solucionar els grans problemes de la societat, com són la fam, la guerra o la pobresa que pateix tanta gent. Però sí que és a les vostres mans afavorir la pau i l’alegria a casa vostra o a l’escola. Com ho podeu fer? Doncs, fent el bé, ajudant en les petites coses de cada dia, sent responsables de les vostres obligacions i procurant tenir bon humor. Sent feliços per dins aconseguireu que els altres també siguin feliços.

Reflexioneu-hi • Penseu que hi ha violència a la nostra societat? Recordeu haver vist algun cas de violència que us hagi impressionat? • Com us sentiu quan veieu, al carrer o a les notícies de la televisió, una situació on hi ha violència?

• També hi ha violència en les paraules, com ara els insults, les bromes pesades, etc. És una altra forma de violència que també fa mal. Per què? Com ho faríeu per evitar que es produeixi aquest tipus de violència a la vostra l’escola?

5 Busca informació a Internet sobre Nelson Mandela, un gran home que va aconseguir posar pau a Sud-àfrica entre els blancs i els negres, i fes un petit resum de la seva vida.

6 Pensa tres paraules que vulguin dir el mateix que pau i escriu-les. Després, fes un dibuix d’una escena contrària a la violència.

7 Inventa’t una notícia per a la televisió en què no aparegui cap tipus de violència i en la qual es comuniqui un missatge de pau.

Unitat 4 BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 63

16/5/18 12:40

Parlem dels drets humans? Llegeix els primers articles de la Declaració Universal dels Drets Humans:

ARTICLE 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat. ARTICLE 2. Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta Declaració proclama, sense cap distinció de raça o de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. ARTICLE 3. Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona. ARTICLE 4. Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.

UNITAT 4

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 64

02/06/14 12:00

Hem oblidat els drets humans? El dia 10 de desembre de 1948, tres anys més tard del final de la Segona Guerra Mundial, que va causar més de 50 milions de morts, les persones més importants de la política de tots els països que van intervenir en aquella desgràcia col·lectiva es van reunir per reflexionar i declarar quins eren els drets de tota persona, simplement pel fet de ser persona. El primer text fonamental de la Declaració Universal dels Drets Humans que va sortir d’aquella reunió va ser aquest: «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat». És un text preciós. Però, per desgràcia, l’egoisme, l’enveja i la violència –els tres pecats més greus que

Edificis en ruïnes a la ciutat de Kabul, a l’Afganistan, a causa de la guerra civil que va patir aquest país.

pot cometre la humanitat– fan que els mitjans de comunicació ens hagin de mostrar cada dia conflictes, guerres i lluites entre pobles. Les guerres continuen existint en el món. Sembla que la humanitat no hagi après encara dels seus propis errors.

Reflexioneu-hi • Creieu que qui fa un pacte es compromet a complir-lo? • Per què a vegades ens costa complir les coses a les quals ens comprometem? • Quan algú no compleix el que ha promès, encara que ho justifiqui, l’enteneu?

• Perquè s’acabin les guerres, cal pactar la pau. Per fer un treball en grup, tothom es compromet a respectar les opinions dels altres; a casa, també acordem repartir-nos les tasques. Què passa si no respectem els acords?

UNITAT 4 BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 65

02/06/14 12:00

A la gran ciutat de Nova York, als Estats Units, hi ha la famosa estàtua de la Llibertat, que sembla donar la benvinguda als qui arriben al país. També ens recorda que la llibertat és absolutament necessària per a la bona convivència entre les persones i els pobles. Privar una persona de la seva llibertat és el pitjor que li pot passar. Al costat d’aquesta estàtua, però, n’hi hauria d’haver una altra: l’estàtua de la responsabilitat. Totes les persones tenen els seus drets, però també tenen les seves obligacions i responsabilitats. I respectar els drets dels altres és una de les responsabilitats més grans. Així, per exemple, si volem que ens respectin, hem de respectar els altres; si volem que els altres siguin amables amb nosaltres, també hem de ser-ho amb ells; si no volem que ens insultin, no insultem tampoc els altres. I així en molts més casos, que ben segur que tots hem viscut a casa o a l’escola.

Estàtua de la Llibertat, Nova York.

Reflexioneu-hi • Si haguéssiu de fer un reglament per a la bona convivència a la classe, quins penseu que serien els dos o tres manaments més importants? Parleu-ne en petits grups.

• Creieu que en la nostra societat hi ha persones marginades? Citeu-ne algun exemple i expliqueu-ne les causes. • En la nostra societat, en quines coses importants tots som o hauríem de ser iguals?

Per grups, busqueu el text de la Declaració dels Drets dels Infants de les Nacions

Unides. Quins són aquests drets?

UNITAT 4

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 66

02/06/14 12:00

Un dret fonamental: la pròpia religió Un dels drets més importants de les persones és el de seguir la religió que el seu cor els demana i tenir la seva pròpia fe en Déu. I hem de tenir sempre present que hem de respectar la religió dels altres, els seus temples, les seves pregàries, els seus costums. No es pot fer mal a ningú ni perseguir-lo per motius religiosos. Les sis religions més antigues i amb més adeptes de la història de la humanitat són les següents: el budisme, l’hinduisme, l’islamisme, les religions naturals, el judaisme i el cristianisme. Són com sis camins diferents que s’enfilen vers la llum de Déu, com sis itineraris a través dels quals es pot arribar a conèixer Déu i a estimar-lo. La particularitat del cristianisme és que no solament les persones busquen Déu, sinó que és Jesús mateix qui ve a buscar-nos per portar-nos cap a Déu.

DÉU

HINDUISME BUDISME JUDAISME

ISLAMISME CRISTIANISME

RELIGIONS NATURALS

UNITAT 4 BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 67

02/06/14 12:00

Reflexioneu-hi • Què tenen igual les persones de diferents religions? I què creieu que les fa diferents?

• Imagineu que parleu amb una persona d’una altra religió diferent de la vostra. Què li preguntaríeu? Què us agradaria saber de la seva religió i del que pensa?

• Coneixeu persones d’alguna de les religions que hi ha a la imatge de la pàgina anterior?

• Creieu que tothom pertany a alguna religió? Per què?

Busca en l’Evangeli el fragment Joan 4, 3-14 i llegeix-lo. Què ens explica? Per què

Jesús s’acosta a les persones d’altres religions?

Busca en aquesta sopa de lletres sis paraules relacionades amb les sis religions

més importants de la història de la humanitat.

Ordena aquesta frase relacionada amb els drets humans:

humans.

obligació Tots

els

drets

respectar l’

tenim

Quin és per tu el dret més important de la Declaració dels Drets dels Infants?

Copia’l en el teu quadern i explica el perquè.

UNITAT 4

BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 68

02/06/14 12:00

HE APR»SÖ Jesús va ser un líder extraordinari que va guiar la gent pel camí del bé. Un deixeble d’ell va dir que «va passar pel món fent el bé». Jesús es posava sempre al costat dels més febles i necessitats, és a dir, dels infants, els pecadors, els pobres i els malalts.

Actualment, a la nostra societat també necessitem líders que ens guiïn, que coneguin el camí que cal seguir, que tinguin força de voluntat i que siguin un exemple per als qui anem darrere seu.

L’Evangeli, sense dir-ho amb exactitud, ens ensenya a respectar els drets humans de tothom, els fonaments perquè el món visqui en pau i concòrdia.

Hi ha persones que han seguit el camí de l’Evangeli i els passos de Jesús i s’han posat al costat dels més febles.

Un dels drets fonamentals és que respectem la fe religiosa de totes les persones, siguin hinduistes, islamistes, budistes, jueus, cristians o creients de les religions naturals.

UNITAT 4 BT00266901_04_CS1_RELIGIO.indd 69

02/06/14 12:00

re t s e m e Jesús, el nost r

Jesús va venir al món per complir la missió que Déu li havia encomanat: anar de poble en poble anunciant el Regne de Déu i fent el bé als altres. Va venir per orientar-nos cap a la felicitat. És el nostre mestre i vol que millorem, que compartim el que tenim, que perdonem tothom i sempre, i que ens estimem els uns als altres com ell ens va estimar.

UNITAT 5

BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 70

27/05/14 15:38

Un ensenyament molt especial La gent considerava Jesús un mestre, algú que sempre tenia bons consells per viure més feliços. De vegades, Jesús explicava aquests consells amb unes narracions molt senzilles, com històries, que ell s’inventava. Eren unes històries que feien pensar i que ajudaven la gent a tenir més clar com s’havien de fer les coses, com s’havia d’actuar correctament. Aquestes històries es diuen paràboles, i el llibre de l’Evangeli n’està ple. Tothom entenia les paràboles perquè tractaven de coses que passaven en la vida de cada dia. Jesús explicava, per exemple, que els seus deixebles havien de ser com un llum que es posa en el menjador de casa perquè l’ompli de claror i, d’aquesta manera, tothom s’hi trobi bé al seu costat. Ningú no amaga un llum en un armari, sinó que el posa en el centre de l’habitació perquè il·lumini. D’aquesta manera, Jesús explicava que els seus seguidors han de ser, amb les seves bones obres, com una llum per als altres. Però tots els ensenyaments de Jesús es poden resumir en una sola paraula: estimar; perquè Jesús sap que allò que fa que les persones siguin felices és que s’estimin, es perdonin, s’ajudin i es respectin les unes a les altres. Ell ho feia, i per això la gent el buscava i el seguia.

Reflexioneu-hi • Com podeu demostrar a les persones que teniu al vostre voltant que les estimeu? • Estimeu tothom que coneixeu? Expliqueu-ne les raons.

• Creieu que podeu estimar gent que no coneixeu gaire? • Què podeu fer per demostrar a algú que no coneixeu que sí que us importa? Penseu-ne exemples.

Unitat 5 BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 71

16/5/18 12:46

Uns seguidors especials Ja hem vist que Jesús va ser més que un líder. La gent el seguia pertot arreu, especialment la gent més senzilla. Una de les raons de la bona fama de Jesús entre el poble era precisament que tractava tothom amb respecte i justícia, sense fer distincions. No li importava tenir com a seguidors uns deixebles no gaire savis, la gent senzilla del poble, les dones, els infants, els malalts i els pecadors. Per a ell, tots eren iguals davant de Déu, fossin rics o pobres, famosos o marginats, i tenia molt clar quins eren els drets de les persones.

Reflexioneu-hi • Penseu que totes les persones som iguals? Per què? • Quines coses ens fan diferents els uns dels altres? Què us sembla el fet que les persones tinguem coses diferents? • Per què de vegades considerem una persona més important que una altra?

• Us agradaria que algú us tractés de manera diferent de com tracta els altres? Per exemple, que el pare i la mare us tractessin de manera diferent de com ho fan als vostres germans? O el mestre o la mestra respecte de la resta dels vostres companys? Expliqueu-ne les raons.

1 Fes una llista sobre els drets i els deures que heu de tenir els nens i les nenes de la vostra classe per aconseguir respectar-vos.

Unitat 5

BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 72

16/5/18 12:46

L’Evangeli ens explica… A l’època de Jesús hi havia un grup de persones que estava molt mal considerat perquè eren com estrangers enmig del poble jueu. De vegades, la gent també deia d’ells que no creien en el Déu vertader. Eren els samaritans, de la regió de Samaria. Jesús, en canvi, els tractava amb respecte. Fins i tot van ser els protagonistes d’algunes de les seves paràboles, com aquesta que segueix, una de les més reals i impressionants.

Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers que, després de robar-li tot el que portava i d’apallissar-lo, el van deixar mig mort a la vora del camí. Casualment, baixaven per aquell camí un sacerdot i un mestre de la Llei, els quals, quan el veieren, el deixaren abandonat en el camí. Però un samarità, que anava de viatge, arribà prop d’aquell home i, només veure’l, va sentir llàstima per ell. S’hi atansà, li desinfectà les ferides amb oli i vi, se’l carregà damunt la cavalcadura, el portà fins a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà es tragué dues monedes i les donà a l’hostaler dient-li: –Ocupa-te’n, i tot el que gastis de més ja ho trobarem a la tornada. Llavors, Jesús digué al mestre de la Llei que l’estava escoltant: –Quin d’aquests tres va estimar de debò el ferit? –El samarità, que es compadí d’ell –contestà el mestre de la Llei. –Doncs, fes tu igual –respongué Jesús. Lluc 10, 25-37 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • Penseu una estona sobre aquesta paràbola de Jesús. Creieu que avui en dia pot passar una situació semblant?

• Qui eren els altres personatges de la paràbola? Per què creieu que van passar de llarg i no van ajudar l’home ferit?

• Compteu quantes petites coses va fer el samarità per l’home ferit. Creieu que són fàcils o difícils de fer?

• Jesús defensa el samarità. Per què? • Heu vist per la televisió alguna escena semblant a la d’aquesta paràbola?

UNITAT 5 BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 73

27/05/14 15:38

Per què Jesús era un mestre diferent? Jesús era un mestre diferent per molts motius. En primer lloc, pel seu origen: Jesús havia tingut una infància molt humil, havia treballat amb el seu pare Josep en una fusteria de Natzaret, i gairebé no tenia estudis, ben al contrari dels altres mestres de la Llei o dels fariseus. Jesús també era un mestre diferent per la seva manera d’ensenyar: Jesús no anava amb llibres de pergamí sota el braç, repetint sempre les mateixes lliçons. No ho necessitava. Ple de la llum de Déu, ell ensenyava les coses que el seu cor li deia. Quan veia algun fet de la vida, com ara algú que volia ser millor en alguna cosa, alguna persona que li demanava un consell o algun comportament equivocat, Jesús treia del fons del seu cor la lliçó adequada per a aquella persona. Jesús era un mestre de la vida, no un mestre de llibres. També era molt diferent dels altres mestres perquè tot el que ell ensenyava ho complia i ho feia. Moltes vegades els mestres de la Llei i els fariseus ensenyaven coses i obligaven la gent a fer-les, però ells no ho complien. En aquest sentit eren falsos. Jesús no suportava aquesta manera hipòcrita de comportar-se.

UNITAT 5

BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 74

27/05/14 15:38

I la raó més important que explica que Jesús fos un mestre diferent és el fet que Jesús sempre estava unit a Déu, el seu Pare del cel: Jesús es passava hores fent pregària a les nits. Un dia, els deixebles, després de veure que Jesús s’havia quedat resant tota la nit, li van demanar que els ensenyés a resar. Va ser llavors quan Jesús els va ensenyar el Parenostre. La gent, quan escoltava Jesús, s’adonava que tenia una manera molt sincera i comprensiva de mirar, de corregir, de parlar de les coses de Déu. Tothom deia: «Aquest home ensenya amb autoritat, sap el que es diu; no és com els mestres de la Llei». Jesús va arribar a ser el millor mestre perquè estimava la gent i perquè sabia com fer que el que ensenyava fos interessant. Tot ho explicava d’una manera senzilla i clara, per tal que la gent pogués conèixer millor Déu. Però, sobretot, ell també havia tingut un mestre i sabia que escoltar és molt important: Jesús escoltava i aprenia del seu Pare, Déu.

Reflexioneu-hi • De totes les diferències que hem explicat entre Jesús com a mestre i els mestres de la Llei, quina és la que trobeu més interessant?

• Què creieu que era més important per a Jesús: saber molt bé la Llei de Déu o tenir bon cor? Expliqueu-ne les raons.

UNITAT 5 BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 75

27/05/14 15:38

El manament de Jesús Jesús ens va donar el seu manament en un moment solemne: l’últim dia abans que l’agafessin presoner i que el crucifiquessin, quan era assegut a taula amb els seus deixebles i seguidors. Aquest manament fou com el seu testament, la seva última voluntat i la més important. L’evangelista Joan ens l’ha deixat escrit en aquestes paraules: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Joan, 15, 12). La màxima preocupació de Jesús era que ens estiméssim, que no féssim diferències entre nosaltres, que no ens creguéssim superiors els uns als altres, que fóssim amables i ens ajudéssim. Però no sempre fem cas d’aquest manament. Sovint hauríem de pensar en una veritat fonamental: les persones només som diferents en les coses poc importants, però en les coses importants som iguals. Tots tenim una vida, un cap per pensar, un cor per estimar-nos. En poques paraules: tots som persones. El valor de la persona és el mateix tant si té milions al banc com si guanya els diners justos per poder viure, tant si té una intel·ligència extraordinària com si està afectat per la síndrome de Down, tant si és una nena com si és un nen, tant si juga bé a futbol com si no hi juga tan bé.

Reflexioneu-hi • Us proposem que durant una estona somieu un món millor. Com seria la nostra societat si complíssim el manament de Jesús d’estimar-nos els uns als altres? Com seria la nostra convivència (a casa, a l’escola, al carrer) si ens tractéssim sense fer tantes diferències?

• Hi ha moltes persones, especialment joves, que s’esforcen per fer un món més humà, sense tantes diferències. Sabríeu posar-ne algun exemple? • Coneixeu algun nen o nena discapacitat? Quines coses pot fer igual que vosaltres i quines no? Què heu après d’ell o d’ella?

UNITAT 5

BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 76

27/05/14 15:38

Jesús era un mestre diferent, bàsicament per la seva manera d’ensenyar. De tot en treia un ensenyament per ajudar-nos a ser més bones persones i a conèixer millor Déu. Va estar al costat dels més indefensos i marginats i creia que era possible un món millor si ens estimem.

Busca en aquesta sopa de lletres quatre paraules relacionades amb Jesús: P

M G

Llegeix aquestes frases i digues si són certes o falses: – És millor tenir bon cor que no pas molts diners. – Els homes no han de plorar. – Els discapacitats són ciutadans de segona categoria. – Tothom pot tenir raó. – La dona encara està marginada en la societat. – El millor futbolista és el que sempre marca gols. – Una persona val pels diners que té.

Fes un dibuix que representi la pau. I amb cada una de les tres lletres de la

paraula pau inventa una actitud que sigui necessària per viure en pau. Per exemple, amb la p pots construir aquesta frase: «Pensar en els altres».

Escriu la paraula estimar, pintant les lletres en color. Després, escriu dues

paraules que signifiquin el mateix que estimar.

UNITAT 5 BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 77

27/05/14 15:38

El poble estava entusiasmat amb la persona de Jesús. Quan veia les seves obres, o escoltava les seves paraules, el cridava amb les paraules que veiem escrites a la imatge.

JESÚS

CRIST

LLUM DEL MÓN MESTRE FILL DE DÉU MESSIES SALVADOR

SENYOR

Reflexioneu-hi • Penseu que les paraules de la imatge destaquen alguna qualitat de Jesús? Per què penseu que la gent l’anomenava amb aquests noms? • Per què creieu que podem anomenar Jesús de tantes maneres diferents?

• Si vosaltres haguéssiu de cridar Jesús, quin nom de la imatge escolliríeu? Per què? • Penseu sobre quina gran qualitat creieu que teniu. Quina és la qualitat de cada un de vosaltres? I la del grup de la classe?

UNITAT 5

BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 78

27/05/14 15:38

Jesús, el Messies Què vol dir la paraula messies? És una paraula que ve de l’hebreu, la llengua dels jueus, i significa ‘enviat per Déu’. La gent creia que vindria un messies, una persona enviada per Déu, amb la missió de salvar el poble dels seus mals. I aquesta tasca es va convertir en un gran problema per a Jesús i li va ocasionar molts maldecaps. En aquell temps, el poble jueu estava dominat pel gran imperi de Roma, que l’esclavitzava, l’oprimia amb molts impostos i el perseguia per la seva religió. Per aquesta raó, el poble, veient la força d’esperit que tenia Jesús, la seva personalitat religiosa i el seu lideratge, va creure que ell seria l’home enviat per Déu, el messies, per salvar-los. Per aquesta raó, els qui ostentaven el poder van pensar que Jesús podia ser un home molt perillós, una amenaça per a l’emperador de Roma. Però res estava més lluny del pensament de Jesús. Ell no volia cap exèrcit, ni armes, ni poder, ni riquesa. Només volia que la gent fos feliç i que es respectessin els drets humans, sobretot els dels més pobres i desfavorits.

Reflexioneu-hi • En temps de Jesús, la majoria de la gent pensava que el messies seria un rei poderós, amb un gran exèrcit, que aconseguiria la pau i els faria més rics.

Creieu que aquesta era la missió de Jesús? Expliqueu-ho. • En què creieu que, gràcies a Jesús, el poble jueu va ser més ric i poderós?

UNITAT 5 BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 79

27/05/14 15:38

Els grans sacerdots del Temple de Jerusalem també veien Jesús amb mals ulls, amb enveja, perquè el poble senzill feia més cas de les paraules de Jesús que de les d’ells. I això els provocava sentiments en contra d’ell. Jesús, per la seva banda, no suportava que els sacerdots fossin hipòcrites, que parlessin de «les coses de Déu» i fossin orgullosos i durs de cor. Els deia que havien de canviar i ser més sincers, ja que Déu no podia estar d’acord amb la seva manera de viure. Per aquests motius, els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els fariseus es van convertir en enemics de Jesús.

Judes demanant trenta denaris de plata als grans sacerdots per lliurar Jesús, en una miniatura de Cristòfor de Predis.

El resultat ja el coneixem: els qui ostentaven el poder militar i els grans sacerdots del Temple es van posar d’acord per anar contra Jesús. I Jesús va acabar empresonat i mort en una creu, perquè era un perill per als poderosos de Roma i per als amos del Temple de Jerusalem.

Reflexioneu-hi • Hipòcrita vol dir ‘fals’, ‘mentider’. Per què no ens agrada que una persona sigui hipòcrita? I, a l’inrevés, per què apreciem la sinceritat dels companys i les companyes?

• Jesús inspirava confiança als infants del seu temps. Què creieu que hi veia en ells, per considerar-los uns dels seus preferits? • D’entre totes les qualitats de Jesús, digueu quines són les que més us agraden.

UNITAT 5

BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 80

27/05/14 15:38

Jesús era un messies diferent! El poble va començar a conèixer Jesús. Al principi, la gent se sentia decebuda perquè les idees que Jesús tenia del que havia de ser un messies eren molt diferents de les idees de la majoria de persones.

Jesús, l’autèntic messies Jesús no era partidari de la violència ni de la mort dels

613_Dibuix de Jesús

dolents. Jesús era un messies que

envoltat de nens, amb

actuava fent la pau i estimant.

actitud acollidora.

614_Dibuix de Jesús dalt d’un ase. Jesús duia una vida senzilla: va voler entrar a Jerusalem a cavall d’un ase.

615_Dibuix de Jesús

Jesús no buscava ni el poder ni la

que se’l vegi fent el

fama. Quan el volien fer rei, fugia.

gest de donar alguna

Deia que les riqueses s’havien de compartir amb els més desafavorits.

616_Dibuix d’una persona (home o dona)

cosa.

Jesús deia que els pecadors, si es penedeixen, tenen el perdó de Déu.

del temps de Jesús agenollada, resant.

Jesús recomanava pregar i dur una

617_Dibuix d’una persona (si en el dibuix 615 és un home, ara que sigui el contrari, o a l’inrevés), amb gest de demanar perdó.

vida justa.

UNITAT 5 BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 81

27/05/14 15:38

Diumenge de Rams Ens acostem als últims dies de la vida de Jesús entre nosaltres, els dies més decisius i importants. Van durar una setmana, que els cristians i les cristianes anomenen Setmana Santa per les coses santes ntes i especials que van passar-hi. Aquesta setmana mana comença pel Diumenge de Rams, ms, que també es diu el Dia de la palma.. Aquell dia va ser un dia meravellós per a Jesús, per als seus deixebles i per al poble senzill que seguien el seu camí. Era un dia resplendent del mes d’abril, en plena primavera. Tot i que Jesús sabia que podia haver-hi problemes, ja que coneixia els recels que despertava entre els poderosos, aquell dia va decidirr fer un gest extraordinari, perquè tothom s’adonés que ell era un messies diferent: va voler entrar a Jerusalem, la seva ciutat i la més important del país. Jesús, però, va entrar-hi d’una manera diferent, sense ni un soldat, ni una espasa, ni un cavall elegant, ni un crit de guerra. Res. Al contrari: va fer buscar un ase, un petit animal de pagès, que fos la representació de la seva vida senzilla. Des dels afores de Jerusalem, passant per un camí que feia baixada, es van anar aplegant nens i nenes, joves, gent del poble, homes i dones, i els deixebles de Jesús. Tothom estava entusiasmat, i Jesús va deixar que l’alegria i la il·lusió es desfermessin. El que al començament era un petit grup es va convertir en una gran multitud, pacífica, que cridava: «Hosanna!», que vol dir ‘visca’.

UNITAT 5

BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 82

27/05/14 15:38

Com en una manifestació, els crits es van anar escampant pels carrers de la ciutat fins a arribar a cridar l’atenció dels romans i els sacerdots del Temple, a qui no els va semblar bé aquella exaltació. Llavors, van manar a Jesús que fes callar els qui el seguien. Però Jesús va dir: «Deixeu-los; si els feu callar, les pedres parlaran per mi!». Havia arribat l’hora de Jesús, de demostrar a tothom que ell era un messies pacífic. Aquella manifestació va arribar fins al Temple. I sabeu quina va ser la decisió dels qui manaven a la ciutat i al Temple? Doncs, es van posar d’acord per fer morir Jesús. El més trist de tot és que van comptar amb la col·laboració de Judes, un dels dotze primers deixebles, que el va trair per unes quantes monedes de plata…

Reflexioneu-hi • Penseu que Jesús vivia i actuava com ell predicava que s’havia de fer? • Com creieu que Jesús va demostrar a la gent que ell era un messies pacífic?

• Quines coses creieu que són necessàries actualment per saber si algú és o no és important? Què en penseu? • Creieu que una persona senzilla pot ser important? Per què?

UNITAT 5 BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 83

27/05/14 15:38

Recordem aquell fet Avui en dia, el Diumenge de Rams els cristians i les cristianes es reuneixen a l’església per commemorar aquell dia tan especial, en què Jesús va entrar a Jerusalem. I canten cançons que recorden el que cridaven els que el van acompanyar com «Hosanna!», «Visca el qui ve en el nom del Senyor!». Aquest dia també es beneeixen branques de palmera i de llorer, palmes i palmons i, en certs moments, s’agiten en senyal d’alegria. Jesús s’ho mereix perquè, encara que nosaltres estem lluny dels temps de Jesús i de la ciutat de Jerusalem, és important recordar tota la seva obra i celebrar que ell ens va estimar i que segueix estimant-nos.

Reflexioneu-hi • Llegiu en la pàgina 81 les característiques que fan referència al que Jesús considerava que volia dir ser el messies. Quina creieu que és la més interessant? Per què?

• Jesús va tenir grans amics i també grans enemics. Com és possible això? • Penseu que aquella manifestació de la gent senzilla pels carrers de Jerusalem va ser important? Per què?

6 Escriu en el teu quadern la paraula messies. A sota, fes-hi un petit dibuix que representi el messies que Jesús volia ser. Al costat, fes-ne un altre que mostri el messies que no volia ser.

7 Desxifra aquesta frase enigmàtica:

. 1. Vegeu les equivalències en la pàgina 153.

8 Busca a Internet alguna fotografia relacionada amb la ciutat de Jerusalem de l’època de Jesús i especialment amb el seu temple.

Unitat 5

BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 84

16/5/18 12:48

HE APR»SÖ Jesús era un mestre diferent. La gent l’escoltava amb atenció perquè parlava amb seguretat i explicava les coses de Déu amb senzillesa, fent servir unes històries que tothom entenia: les paràboles. Però tots els ensenyaments de Jesús es podien resumir en una sola paraula: estimar.

En temps de Jesús, tothom parlava d’un messies, una persona enviada per Déu a la terra amb la missió d’alliberar el poble dels seus mals.

Jesús no era una persona violenta i poderosa, sinó que era un home pacífic. Ell va venir per oferir la vertadera felicitat del cor. I sobretot es va posar de part dels més infeliços i desemparats.

Un diumenge va entrar a la ciutat de Jerusalem dalt d’un ase, acompanyat dels seus seguidors i del poble, que cridaven «Hosanna!», que vol dir ‘visca’. Els cristians i les cristianes recorden aquest fet el Diumenge de Rams.

UNITAT 5 BT00266901_05_CS1_RELIGIO.indd 85

27/05/14 15:38

s ú s e J e d a n a m t e La darrera s

Dijous Sant «Preneu i mengeu, preneu i beveu; això és el meu cos i la meva sang, oferts per vosaltres i per tothom.»

Diumenge de Rams

UNITAT 6

BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 86

02/06/14 12:02

Diumenge de Pasqua Divendres Sant

Jesús ressuscita amb la vida de Déu.

UNITAT 6 BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 87

02/06/14 12:02

, ita muntanya, a prop de Jerusalem Jesús va ser crucificat en una pet ació avera. A la imatge, una represent que es deia Calvari, o lloc de la Cal de la crucifixió de Jesús.

Crist crucificat, de Diego Velázquez.

UNITAT 6

BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 88

02/06/14 12:02

Jesús és el nostre Salvador Els darrers esdeveniments de la vida de Jesús van ser molt colpidors per a ell i per als seus deixebles, i també, naturalment, per a la seva mare, Maria de Natzaret. Tot va passar molt de pressa. Ja hem explicat que la missió de ser un messies diferent va tenir unes conseqüències funestes per a Jesús. Recordem que els poderosos de Roma i del Temple es van posar d’acord per eliminar-lo. I ho van fer condemnant-lo a morir en creu, la mort que en aquell temps destinaven als que blasfemaven contra Déu, als esclaus i als assassins. El més sorprenent de tot, però, és que Jesús no va fer res d’extraordinari per deslliurar-se d’aquella situació. Semblava que tota la seva força humana i religiosa s’hagués acabat. No va fer cap miracle per salvar-se, com havia fet moltes vegades per ajudar tantes persones. Només una força interior l’aguantava: el seu amor per tots els homes i totes les dones, per tots nosaltres.

Escenes de la vida de Crist: Lamentació, de Giotto di Bondone.

Reflexioneu-hi • Creieu que la reacció de Jesús en el moment de la mort és la que s’esperava d’ell? Per què?

UNITAT 6 BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 89

02/06/14 12:02

Al llarg de la història de la humanitat, sempre hi ha hagut casos d’homes i de dones excepcionals que han donat la vida pel seu amor als altres, perquè creuen en Déu, i perquè volen viure d’acord amb les seves idees a favor dels drets humans fins al final. Jesús també va viure la seva missió fins a l’extrem de donar la seva vida perquè volia fer-nos feliços. D’això se’n diu salvar-nos. Per això Jesús també és conegut com el Salvador. Ell ens ha salvat estimant-nos, dient-nos, en l’últim moment de la seva vida, que Déu ens perdona. Penjat en una creu, entre el cel i la terra, les úniques paraules que va pronunciar van ser aquestes: «Pare, perdona’ls, que no saben el que fan» (Lluc 23, 34). El mateix centurió romà que el vigilava estava molt meravellat en veure la manera com Jesús havia mort: estimant sense cap odi contra ningú, perdonant un altre bandoler crucificat també amb ell. Per això el centurió va confessar: «Aquest home era innocent, aquest home és Fill de Déu» (Mateu 27, 54). Al peu de la creu només hi havia la seva mare, Maria de Natzaret, Maria Magdalena i una altra dona, i el deixeble més jove, Joan. Tots els altres seguidors el van deixar abandonat. I aquell poble que entusiasmat l’havia acompanyat el Diumenge de Rams, també el va deixar sol. Per por dels poderosos? Per covardia? El fet és que va morir com un delinqüent, ell que havia passat pel món fent el bé. Però allò no podia acabar d’aquesta manera. I aviat vindria la gran sorpresa de Déu…

Reflexioneu-hi • Per què creieu que Jesús va morir sol,

• Coneixeu alguna persona que hagi fet

abandonat pels seus deixebles i els

alguna cosa extraordinària a favor dels

seus seguidors i seguidores?

altres? Parleu-ne.

Pensa i escriu tres o quatre coses que podem fer per ajudar els altres quan

es troben en una situació difícil. No cal que sigui res d’extraordinari, sinó que pot ser alguna dificultat habitual de la vida quotidiana.

UNITAT 6

BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 90

02/06/14 12:02

El gran misteri de la Resurrecció de Jesús La mort de Jesús a la creu podia semblar el seu fracàs total, amb el triomf dels seus enemics i del mal. Però no podia ser així, i Déu Pare va premiar Jesús amb la resurrecció.

Reflexioneu-hi • On heu vist una creu? • Quan veieu una creu, us fa pensar en alguna cosa?

• Per què creieu que els amics de Jesús acostumen a col·locar junts una creu i una llum?

UNITAT 6 BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 91

02/06/14 12:02

Vivim envoltats de grans misteris que no acabem d’entendre. Hi ha coses, com ara el vent, la llum, els sentiments d’alegria, de tristesa, de felicitat, que no es veuen ni es toquen, però que existeixen, es noten, encara que no puguem tocar-les. El mateix podríem dir de l’ànima, que és dins nostre, que dóna vida al nostre cos, però que ningú no ha vist mai. Ara bé, que una cosa sigui misteriosa no vol dir que no pugui existir. Simplement, els humans no ho acabem d’entendre, som limitats, però Déu és molt més gran, savi i poderós que nosaltres. En totes les grans religions, les persones han cregut que, en aquesta vida, la mort no és el final de tot, sinó que la persona, el seu esperit o la seva ànima, continuen vivint d’una manera més perfecta, misteriosa però real. El cristianisme també ho creu. I més des que Déu Pare va ressuscitar Jesús.

Quantes vegades, quan ha mort una persona estimada de la nostra família, sentim que es diuen coses com: «Sigui on sigui que estiguis, sabem que vius al costat nostre; no et veiem, però et sentim molt present…», pronunciades amb gran fe i tristesa. Aquests tipus de paraules no es diuen per quedar bé; es diuen perquè creiem que aquella persona viu d’una altra manera, amb una nova vida.

UNITAT 6

BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 92

02/06/14 12:02

Envoltats de petits miracles de la natura Per contemplar i entendre les meravelles de la vida, ens poden servir exemples que ens ofereix la natura. Les flors donen pas als fruits, però, perquè d’aquests en puguin sortir llavors que fan néixer noves plantes, d’alguna manera han de morir. Un gra de blat, per exemple, es converteix en una espiga; una llavor de taronja, en un arbre que ens dóna unes taronges molt bones i saludables, i, d’una llavor de rosa, que és molt petita, després en surt un roser que fa unes flors, les roses. És a dir, d’alguna manera, aquestes llavors «moren» i després adquireixen una vida més perfecta. També, per exemple, els cucs de seda surten del capoll transformats en papallona. La natura ens sorprèn amb una nova vida! E miracle més El g gran que Déu va fer va ser donar a Jesús la vida de Déu, després de la mort en la creu. Una vida diferent. Això és el que van sentir els deixebles: el notaven present enmig d’ells, com una llum, c com una força que elss va tra transformar en homes vale valents, disposats a predicar i a escampar l’Evangeli pertot arreu.

UNITAT 6 BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 93

02/06/14 12:02

L’Evangeli ens explica… Joan Evangelista ens explica, en una narració molt profunda, l’experiència que va tenir el grup de deixebles quan van viure la resurrecció de Jesús.

Cap al tard d’aquell diumenge, els deixebles eren en un lloc amb les portes tancades per por dels enemics de Jesús. Jesús es presentà enmig d’ells i els digué: –Pau a vosaltres. Llavors els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles es van omplir d’alegria de veure el Senyor. I Jesús, alenant damunt d’ells, els tornà a dir: –Pau a vosaltres. Rebeu la força de l’Esperit Sant. Tomàs, un dels Dotze, no era

Miniatura de Cristòfor de Predis.

amb ells aquell dia. I no s’acabava de creure que els altres deixebles haguessin vist el Senyor. Va dir que només s’ho creuria si ficava els dits a les ferides dels claus i la mà a la ferida de la llança. Al cap d’una setmana, els deixebles es trobaven una altra vegada en aquell mateix lloc. I Tomàs era amb ells. Jesús entrà i saludà els seus amics: –Pau a vosaltres. Després va dir a Tomàs: –Vine, Tomàs, i mira les meves ferides. No siguis incrèdul, sinó creient. Tomàs, llavors, digué aquella meravellosa pregària que ho resumia tot: –Senyor meu i Déu meu! Jesús acabà aquella experiència pensant en tots els cristians que vindrien després: Feliços els qui creuran sense haver vist. Joan 20, 19-29 (Text adaptat)

UNITAT 6

BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 94

02/06/14 12:02

Reflexioneu-hi •P er què creieu que als deixebles els costa tant de creure que Jesús hagi ressuscitat?

•Q uè creieu que suposa la resurrecció de Jesús per a tots els cristians i totes les cristianes?

2 Jesús va dir a Tomàs: «Has cregut perquè m’has vist? Feliços els qui creuran sense haver vist». Explica a la teva manera què vol dir Jesús amb aquestes paraules. Qui creus que són els qui Jesús anomena feliços?

3 Completa en el teu quadern les frases següents: – Jo sóc feliç quan… – Faig feliç la gent del meu voltant quan…

4 Fixa’t en aquestes imatges i respon les preguntes en el teu quadern:

• Què tenen en comú els infants de les imatges? • Com creus que se senten els infants de les imatges? Imagina-t’ho i explica-ho.

5 En grups, busqueu imatges que us facin pensar en la felicitat i feu-ne un mural. Després, expliqueu als companys i companyes de classe per què les heu escollit.

Unitat 6 BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 95

16/5/18 12:55

La transformació dels deixebles de Jesús Els deixebles de Jesús, aclaparats per la mort del seu Mestre, van tenir por, es van desanimar i es van tancar en ells mateixos. Però, un cop Jesús va ressuscitar i van experimentar que era viu i present enmig d’ells, van canviar. Va ser com un nou miracle. Els deixebles, en comptes de viure tancats, es van escampar per tots els països de l’Imperi romà predicant l’Evangeli. No van tenir por de les dificultats, es van enfrontar a tota mena de perills. Encara més, no van dubtar a donar la vida per Jesús. Un bon exemple d’això són Pere i Pau, els dos grans apòstols, que van morir en temps de l’emperador Neró, l’any 69, a Roma, la capital de l’Imperi.

Com els primers deixebles de Jesús, nosaltres també estem tristos i no tenim ganes de parlar amb ningú quan tenim por. Quan estem alegres, en canvi, tenim ganes d’explicar-ho a tothom.

Però tot això va passar perquè el grup dels seguidors de Jesús, amb Maria, la seva mare, van viure una experiència extraordinària: es trobaven en el Cenacle –el menjador on Jesús el Dijous Sant havia celebrat amb ells l’Eucaristia– i, de sobte, una llum i un vent fort van omplir l’estança. Era la força de l’Esperit de Jesús ressuscitat.

UNITAT 6

BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 96

02/06/14 12:03

Després d’aquella experiència van sentir-se valents, van entendre moltes de les coses que Jesús els havia explicat, van notar una alegria molt profunda i unes ganes molt grans d’estimar-lo. Estaven plens de l’Esperit de Jesús. Així naixia el cristianisme, l’Església de Jesús, i l’empenta d’aquell Diumenge de Pentecosta encara perdura.

Fes un dibuix que representi una cara envoltada de llum, com si fos el nostre

rostre quan ens acompanya la força de l’Esperit de Jesús. Al voltant de la cara escriuhi les paraules alegria, valentia i bondat.

Llegeix aquestes frases i digues si són certes o falses: – La vida de Jesús va acabar a la creu. – Després de la mort de Jesús, els deixebles estaven contents i animats. – Després de la resurrecció de Jesús, els deixebles estaven tristos i desanimats. – Després de la resurrecció de Jesús, els deixebles no es van moure de la ciutat de Jerusalem. – Tomàs va creure des del primer moment en la resurrecció de Jesús. – Després de la resurrecció de Jesús, els deixebles van començar a predicar.

Quan el pare, la mare, un germà

o un bon amic t’explica alguna cosa que sembla que sigui impossible, te la creus? Pots explicar-ho posant algun exemple d’una situació que t’hagi passat.

UNITAT 6 BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 97

02/06/14 12:03

Caminem junts Jesús va recórrer el camí de la seva vida en companyia dels seus deixebles. Després de la seva mort, els deixebles es van sentir sols. Però Jesús continuava viu i els acompanyava! Tots hem de recórrer el camí de la nostra vida. Hi haurà moments que escollirem fer-ho sols, prendrem les decisions per nosaltres mateixos i n’assumirem els encerts i els errors. Però en altres moments ens agradarà o necessitarem fer aquest camí en companyia, ja sigui d’una sola persona o de tot un grup. Potser voldrem estar acompanyats només per no estar sols, o potser perquè necessitarem que algú ens escolti o que ens ajudi a prendre decisions; o perquè serà el que hem de fer pel bé de tothom. Al llarg de la vida, segur que ens trobarem amb dificultats, algunes que ni ens imaginàvem. En els moments fàcils, però sobretot en els difícils, ens agrada saber que al nostre costat hi ha algú que ens estima, un amic, el pare, la mare, un germà, que ens ajuda i ens acompanya. També ens fa sentir bé que entre En alguns moments de la vida ens agradarà tenir algú

nosaltres ens demostrem

al nostre costat que ens acompanyi i ajudi.

confiança.

Reflexioneu-hi

• En quins moments necessiteu tenir algú al vostre costat?

• Com actueu davant d’una dificultat? Us esforceu i lluiteu per aconseguir una cosa?

• Com us sentiríeu sabent que mai no estareu sols perquè sempre hi haurà algú al vostre costat?

• Si malgrat haver intentat aconseguir una cosa no heu pogut obtenir-la, com us sentiu?

Unitat 6

BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 98

16/5/18 12:56

Els cristians celebren que Jesús és viu per sempre A gairebé tots els pobles i ciutats, els cristians i les cristianes es reuneixen cada diumenge per celebrar l’Eucaristia. Són persones de totes les edats, races i cultures, perquè per a Déu, per a Jesús i per als cristians tothom és igual.

Reflexioneu-hi • Per què creieu que els cristians es reuneixen el diumenge i no un altre dia? • Com és possible que, després d’aproximadament 2.000 anys més tard de la mort i resurrecció de Jesús, hi hagi cristians que es reuneixin per celebrar la seva presència?

• De quines altres maneres creieu que els cristians poden recordar que Jesús és viu per sempre? • Heu participat alguna vegada en una Eucaristia? A quin lloc? • Creieu que només podem celebrar l’Eucaristia en una església?

UNITAT 6 BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 99

02/06/14 12:03

Els cristians són els seguidors de Jesús Avui en dia, els cristians i les cristianes continuen treballant, dedicant la seva vida als més necessitats, vivint com a germans, compartint tot el que tenen i donant la seva vida per anunciar l’Evangeli per tot el món. Seguir Jesús és conèixer la seva vida, escoltar la seva paraula i actuar com ell: respectant, estimant i perdonant tothom.

Reflexioneu-hi • Com creieu que una persona pot conèixer la vida de Jesús? I com pot escoltar la seva paraula? • Cal que els cristians i les cristianes recordin Jesús amb la seva manera de viure. Quines coses han de fer perquè sigui així? I quines no han de fer? Penseu-ne exemples.

• A quines persones podríeu ajudar? Què faríeu? •S abeu què és el Tercer Món? I el Quart Món? • Algun amic vostre o de la vostra família ha fet alguna tasca de voluntariat alguna vegada? I a vosaltres, us agradaria col·laborar-hi?

9 Escriu algunes coses que facin els cristians i les cristianes d’avui en dia. 10 Investiga. Què són els missioners? A quin llocs prediquen l’Evangeli? A què dediquen principalment la seva vida?

11 Feu una llista de les ONG que conegueu. A què es dediquen? 100

Unitat 6

BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 100

16/5/18 12:56

HE APR»SÖ Jesús va ser crucificat en una petita muntanya que es deia Calvari, o lloc de la Calavera. Tothom el va abandonar, menys la seva mare, dues dones i Joan Evangelista. El soldat romà que el custodiava va dir que era innocent i que era el Fill de Déu.

El Pare de Cel va ressuscitar Jesús com un premi a la seva vida. D’aquesta manera li donava la raó a Jesús per tot el que havia dit i fet.

Els deixebles es van transformar en homes i dones valents, disposats a predicar que Jesús era el messies i el salvador de la humanitat.

Avui en dia, els cristians i les cristianes continuen seguint Jesús. Alguns dediquen la seva vida als més necessitats.

UNITAT 6 BT00266901_06_CS1_RELIGIO.indd 101

101

02/06/14 12:03

MIRANT EL NOSTRE PASSAT

102

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 102

27/05/14 15:39

Segurament, heu sentit a parlar de la paraula evangeli. Aquesta paraula dóna nom a un llibre especial: l’Evangeli. Aquest llibre ens parla de la vida d’una persona molt important en la història de la humanitat: Jesús de Natzaret. En un arbre genealògic o familiar estan representats els nostres avantpassats. Des del punt de vista de la fe cristiana, els cristians tenen unes arrels molt antigues que formen la gran família dels cristians. Aquesta família va començar precisament després de la mort i resurrecció de Jesús, fa més de dos mil anys, amb els seus primers seguidors i seguidores. Aquesta gran família cristiana és l’Església.

103

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 103

27/05/14 15:39

ial c e p s e t l Un llibre mo

Les coses que ens passen i els esdeveniments que creiem que són importants ens agrada comunicar-los ràpidament i a tanta gent com es pugui. Si els escrivim, perduraran encara que passi el temps i, a més, tothom els podrà conèixer. Els deixebles de Jesús també van voler escriure el que van veure que Jesús feia i el que els va ensenyar. Ells són els autors del llibre de l’Evangeli, el llibre que ha estat traduït a més llengües al llarg de la història.

104

UNITAT 7

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 104

27/05/14 15:39

El naixement d’un llibre Per què un autor o una autora escriu un llibre? Poden haver-hi molts motius per escriure un llibre, però els més importants són aquests dos de què parlarem a continuació. La primera raó és tenir coses importants o interessants per explicar. Això és el que li va passar a Anne Frank, una noia de tretze anys que va escriure El diari d’Anna Frank. Era jueva i va ser perseguida pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, com tants milions de jueus. Amagada amb tota la seva família en unes golfes d’una casa d’Amsterdam, abocà en el seu diari tots els seus sentiments, totes les seves anècdotes, agradables i desagradables. És un llibre emocionant. El segon motiu important per escriure un llibre és tenir necessitat de comunicar als altres la nostra experiència, els nostres sentiments. Això ens passa en la vida de cada dia. Per exemple, quan és el nostre aniversari, quan arriba de viatge una persona estimada, quan s’acaba una guerra, etc., tenim la

Anne Frank va viure amagada a Amsterdam, a les golfes

necessitat de dir-ho als altres.

de la imatge, des del 1942 fins al 1944.

Reflexioneu-hi • Teniu el costum d’escriure sobre les coses que us passen a vosaltres o als vostres amics? I sobre el que penseu?

• Teniu un diari? Per què l’escriviu? Expliqueu-ho. • Penseu que un diari és una cosa personal? El deixaríeu llegir als altres?

UNITAT 7 BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 105

105

27/05/14 15:39

L’Evangeli: un petit gran llibre L’Evangeli és un llibre petit, de poques pàgines, que va ser escrit per quatre autors: Mateu, Marc, Lluc i Joan. Dos d’ells, Mateu i Joan, van conèixer personalment Jesús, van conviure amb ell, van escoltar les seves paraules i van veure com era perseguit fins a la mort. Els altres dos, Marc i Lluc, no el van conèixer en persona, però van estar amb el grup de cristians i cristianes que creien en Jesús i que van voler escriure la seva vida. Els quatre evangelistes van sentir la necessitat d’explicar la seva experiència al costat d’aquella persona extraordinària. I, tal com diu la paraula evangeli, que significa ‘bona notícia’, les pàgines dels seus llibres estan plenes de totes les bones notícies que ens va dir Jesús. Tampoc no es van estalviar d’explicar-nos que va ser condemnat a mort i crucificat. Déu, però, el va ressuscitar com un premi per la seva vida a favor de les persones. Després dels primers seguidors de Jesús, la història està plena de moltes persones d’arreu del món que, llegint les pàgines de l’Evangeli, han sentit el desig de seguir el camí de Jesús, els seus consells i la seva manera de viure. En aquells temps, els llibres s’escrivien en pergamins, que eren uns trossos de pell prima d’ovella, de cabra o d’ase, que s’assecaven i es preparaven com si fossin fulls per poder escriure-hi. I així es va escriure l’Evangeli. L’Evangeli és un llibre que forma part de la Bíblia, i es diu que és un «petit gran llibre» perquè les seves pàgines són molt importants per a la història de la humanitat: hi descobrim qui era Jesús.

Reflexioneu-hi

106

• Penseu que el missatge de Jesús va ser escrit des d’un bon principi?

• Com és possible que el missatge de Jesús hagi arribat fins avui en dia?

•C om creieu que la gent d’abans s’assabentava del missatge de Jesús?

•S i Jesús hagués viscut en el nostre temps, com creieu que s’escamparia la notícia?

Unitat 7

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 106

16/5/18 13:02

L’Evangeli ens explica… Dos evangelistes, Lluc i Joan, ens expliquen quina era la seva intenció quan van decidir escriure la vida de Jesús.

Són molts els qui han intentat

Us anunciem allò que existia

compondre una narració

des del principi, allò que hem

ordenada de tots els fets que

sentit, allò que hem vist amb

s’han realitzat entre nosaltres…

els nostres propis ulls, allò que

Jo, amic Teòfil, després d’haver

hem contemplat i que hem

investigat de prop i des del

tocat amb les nostres mans.

principi la vida de Jesús, m’he decidit a fer-te’n una explicació clara. Així tu també coneixeràs

Us parlem de Jesús… que és la paraula de la vida… Ara nosaltres us escrivim

la fermesa de la doctrina que

tot això perquè tots tinguem el

has rebut.

goig de conèixer-lo.

Pròleg de l’Evangeli de Lluc

Pròleg de la primera carta de Joan

(Text adaptat)

Reflexioneu-hi • Penseu que els evangelistes ens narren amb precisió tot el que Jesús va fer i va ensenyar?

• Quina intenció creieu que tenien els evangelistes quan van decidir escriure el llibre de l’Evangeli?

UNITAT 7 BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 107

107

27/05/14 15:40

Aprenem a fer servir l’Evangeli Per fer servir l’Evangeli hem de conèixer primer el nom de l’evangelista que ens interessa. Els noms dels evangelistes s’escriuen normalment de forma abreujada, de la manera següent:

Mateu = Mt

Marc = Mc

Lluc = Lc

Joan = Jn

nom de l’escriptor títol número del verset

número de capítol

comentaris per comprendre millor el text bíblic

Cada un dels llibres que formen l’Evangeli està dividit en capítols, que estan numerats. El número de cada capítol destaca perquè té una mida més gran. Cada capítol està dividit en diferents versets. Els versets estan indicats amb els nombres petits que hi ha intercalats en el text. Així, per exemple, per indicar l’Evangeli de Marc, el capítol 1, el verset 9, s’escriu Mc 1, 9. Aquest verset diu: «Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el riu Jordà».

108

UNITAT 7

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 108

27/05/14 15:40

Reflexioneu-hi • Digueu alguna bona notícia que hàgiu sentit aquests darrers dies. Després, expliqueu una mala notícia.

• Per què creieu que l’Evangeli és tan important per als homes i per a les dones d’avui?

• Quina seria per a vosaltres la millor notícia que es podria publicar en els diaris o anunciar en un telenotícies? Per què heu escollit aquesta bona notícia?

• Comenteu el que va dir una nena de la vostra edat fa un temps: «No vull ni pensar que la figura de Jesús se l’hagin inventat uns quants…». Per què creieu que va dir això?

Busca i llegeix aquestes cites dels llibres

de Mateu i de Lluc: Mt 5, 1-3; Lc, 15, 1-10.

Consulta l’Evangeli i busca quants

capítols té l’Evangeli de Mateu. Després, escriu en el teu quadern el darrer verset de l’últim capítol. Fes el mateix amb l’Evangeli de Joan.

Busca informació sobre els quatre evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

Investiga quins oficis tenien, on van néixer, en quina llengua van escriure l’Evangeli, quins són els símbols que els representen…

Busqueu en diferents

diaris o a Internet algunes bones notícies de l’actualitat. Retalleu-les, afegiu-hi algunes fotografies i feu un mural. Encapçaleu-lo amb aquestes dues frases: «Evangeli vol dir ‘bona notícia’» i «Les bones notícies d’aquests dies».

Completa en el teu quadern la frase següent: – Aquesta és la Bona Notícia de Jesús: … .

UNITAT 7 BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 109

109

27/05/14 15:40

Com es van escriure els evangelis? Mateu, Marc, Lluc i Joan van haver de passar moltes vivències i experiències per poder escriure els evangelis. L’inici, però, arrenca d’una trobada de tres deixebles de Joan Baptista amb Jesús. Ho explica Joan, el més jove dels primers seguidors de Jesús.

L’Evangeli ens explica… Un dia, Jesús passejava vora el riu Jordà i Joan va exclamar:

–Mireu, aquest és el qui ens perdonarà tots els pecats! En sentir-ho, dos dels deixebles de Joan (Andreu i un que també es deia Joan) van seguir Jesús. Ell, sabent que el seguien, se’ls girà i els preguntà: –Què busqueu? Ells digueren: –Mestre, on vius? –Veniu i ho veureu! –els contestà Jesús. Van anar-hi, doncs, i van veure on vivia Jesús. I es van quedar amb ell tota aquella tarda. Joan 1, 35-41 (Text adaptat)

Joan, el més jove, va recordar tota la seva vida l’hora en què va conèixer Jesús. I ho diu en el seu llibre: «Eren les quatre de la tarda». Després, Andreu i Joan, entusiasmats, van anar a trobar els seus amics i familiars. Així va començar aquell grup d’amics, que després serien els Dotze.

110

UNITAT 7

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 110

27/05/14 15:40

La gran experiència dels deixebles El grup dels Dotze va seguir Jesús pertot arreu, nit i dia. Escoltaven els seus ensenyaments i contemplaven les seves obres. La fe dels seus seguidors i les seves seguidores anava augmentant. Però, al mateix temps, van començar a observar que els poderosos s’enemistaven amb Jesús perquè li tenien una gran enveja, ja que el poble anava amb el Mestre i l’admirava. Aquella enveja va desembocar en un odi contra Jesús que el va portar fins a la mort a la creu. El fet més trist va ser que un dels Dotze, Judes, el va trair. Aquest deixeble, que tenia un caràcter fort i unes idees molt violentes, volia aconseguir fama i riquesa arran de tota aquella aventura amb Jesús; esperava treure’n profit.

La desesperació dels deixebles de Jesús Jesús va ser crucificat, com si fos un

En aquells moments tan difícils no

bandoler, i acusat de blasfem

tenien cap desig d’escriure la

(enemic de la religió).

vida i els pensaments

Els deixebles i els seguidors de

de Jesús.

Jesús, quan veieren el final terrible que li esperava, passaren per un moment molt dolorós. Pensaven que havien estat enganyats. La por i la tristesa els aclaparà. I tenien un gran dubte: tenia raó Jesús o la tenien els poderosos?

Reflexioneu-hi • Com penseu que es va sentir Jesús quan Judes el va trair? I la resta de deixebles, com es devien sentir? • Creieu que fa més mal si et traeix algú amb qui confies o és indiferent? Us heu sentit traïts alguna vegada?

• Com us sentiu quan algú dubta de vosaltres? Què en penseu? • Penseu que és normal que els deixebles i els seguidors de Jesús tinguessin dubtes quan van saber com moriria? Per què?

Unitat 7 BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 111

111

16/5/18 13:02

La necessitat d’escriure l’Evangeli Quan la desesperació dels deixebles de Jesús era més gran, Déu Pare el va ressuscitar. Va premiar el seu Fill amb la nova vida de Déu. Aquells homes espantats, tristos i desanimats, semblaven ressuscitar també. Notaven i experimentaven que Jesús era viu i present enmig d’ells. Per això, van començar a parlar d’ell, a comunicar als altres aquella gran notícia. A poc a poc, el nombre de creients en Jesús va anar creixent i van aparèixer les primeres comunitats cristianes. Aleshores, Mateu, Marc, Lluc i Joan van sentir la necessitat de deixar per escrit els pensaments, les paraules i els fets de la vida de Jesús, és a dir, l’experiència que ells havien tingut amb el Fill de Déu.

3. El final de Jesús: el gran desastre. El gran interrogant: ens ha enganyat Jesús? 4. La resurrecció i la predicació dels deixebles dins les comunitats cristianes. 5. Necessitat de començar a escriure l’Evangeli. 2. Els deixebles comencen a veure problemes a causa de l’oposició dels poderosos.

1. Els deixebles coneixen Jesús i s’entusiasmen per ell.

Els diferents moments que van viure els deixebles de Jesús des que el van començar a conèixer fins que van escriure l’Evangeli.

112

UNITAT 7

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 112

27/05/14 15:40

6 Busca en aquesta sopa de lletres cinc paraules relacionades amb l’Evangeli. Després, escriu-les en el teu quadern ordenades segons la seva importància. D

7 Dibuixa i pinta en el teu quadern un pergamí

desplegat i escriu-hi els noms dels quatre evangelistes amb la forma abreujada al costat.

8 Busca quants capítols té cada llibre de l’Evangeli. Després, escriu en el teu quadern el text de l’últim verset de l’Evangeli de Mateu i el primer de l’Evangeli de Marc.

9 Escriu cinc o sis frases per ordre cronològic que expliquin els moments viscuts pels deixebles de Jesús, des que el van conèixer fins a l’aparició de l’Evangeli.

10 Què diries a una persona que creu que l’Evangeli és com una novel·la inventada per una persona molt intel·ligent, que té molta imaginació?

11 Coneixes alguna persona que fa coses bones per la gent del seu voltant? Descriu-la i explica les coses que fa.

Unitat 7 BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 113

113

16/5/18 13:03

Els símbols dels evangelistes Els quatre evangelistes són representats per les figures de quatre éssers vius: la figura d’un home simbolitza Mateu; la d’un lleó, Marc; la d’un bou, Lluc, i Joan és representat per una àguila. La representació dels evangelistes per aquests quatre símbols es coneix amb el nom de tetramorf (quatre formes). Aquestes figures simbòliques solen ser representades amb ales, per això sovint es diu que el símbol de Mateu és un àngel.

Relleu de l’Abadia de Farfa (Itàlia) amb la representació dels símbols dels quatre evangelistes.

Reflexioneu-hi • Quines qualitats poden simbolitzar els éssers vius que representen els evangelistes?

• Quin ésser viu penseu que us podria representar? Parleu-ne i expliqueu-ne les raons.

Dividiu un full en quatre parts. En cada part, dibuixeu-hi un dels símbols dels

evangelistes i escriviu-hi el primer verset de l’evangeli corresponent.

114

UNITAT 7

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 114

27/05/14 15:40

Déu ens estima Podem descobrir Déu en la natura, en el nostre cos, en els nostres sentiments, però, sobretot, podem descobrir-lo en Jesús. Conèixer Jesús és conèixer Déu. Jesús ens parla de Déu com un pare que estima tots els seus fills, que vol que els seus fills s’estimin i que intenta donar-los sempre el que és millor. Moltes persones, tant infants i joves com gent gran, tenen la impressió que el Déu poderós, creador del cel i de la terra, és un Déu distant, allunyat de la nostra vida. Pensen que Déu sempre està mirant el que fem, com un gran ull, especialment quan fem el mal, per castigarnos. Aquestes persones tenen por de Déu i no li manifesten cap mena de confiança. Aquesta idea de Déu no té res a veure amb el missatge de Jesús que trobem en les pàgines de l’Evangeli. Les paraules de Jesús i la seva manera d’actuar amb els pecadors i amb la gent senzilla són del tot contràries a aquest concepte. Els infants, els joves, els pobres, els malalts, els pecadors que estaven penedits i volien ser bons, tots ells, van demostrar que Jesús era diferent i que el que explicava de Déu no tenia res a veure amb la por i la tristesa.

Reflexioneu-hi •E n quines persones confieu més? • Alguna vegada heu deixat de tenir confiança en aquestes persones? Per què? Com us vau sentir?

•P er què creieu que Jesús ens diu que Déu és com un pare o una mare que ens estima de tot cor? • I nosaltres, com hem de ser?

Unitat 7 BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 115

115

16/5/18 13:04

Déu és un pare bo, que ens estima i ens comprèn, que ens inspira confiança i que no es cansa de perdonar-nos i de donar-nos noves oportunitats quan ens hem equivocat. La gent, quan veia que Jesús era tan amic de Déu perquè parlava molt d’Ell, deia: «És un mestre bo perquè ensenya el camí del bé, animant-nos a fer les coses ben fetes». Amb la paràbola del fill pròdig, Jesús explicava com ens estima Déu:

Un pare tenia dos fills. Un dia, el fill petit li va demanar la seva part de l’herència perquè volia marxar de casa i anar a córrer món. El pare li va donar la part que li corresponia i el fill se’n va anar a un país llunyà. Al cap d’un temps, el fill s’ho havia gastat tot i, per poder viure, va haver de treballar guardant ramats de porcs per a una altra persona. Mentre vigilava els porcs, no podia deixar de pensar en el seu pare i en casa seva. Fins que un dia no va poder més i es va dir: «Me’n torno a casa del pare i li demanaré que em perdoni». Quan el pare va veure de lluny que el fill tornava, va sortir corrents a rebre’l. Abans que el fill pogués obrir boca per demanar-li perdó, el pare el va cobrir de petons i d’abraçades. I va organitzar una gran festa per celebrar la tornada del fill. Al germà gran, però, no li va fer cap gràcia l’alegria del seu pare, ni la festa que va organitzar, i encara que el pare va intentar fer-li comprendre el que havia passat, ell no ho va voler acceptar, no ho va voler entendre. I Jesús va acabar dient: «Déu és així amb vosaltres i no us ha de saber greu quan perdona i estima els vostres germans». Lluc 15, 11-32 (Text adaptat)

Reflexioneu-hi • Si Déu és el nostre Pare, què som nosaltres per a Déu? I què som entre nosaltres? • Les persones som diferents, però en què creieu que Déu ens va crear iguals?

• Com ens demostren el pare i la mare que ens estimen? • Alguna vegada heu perdonat algun amic? Com us vau sentir després de fer-ho?

Explica aquesta frase: «Déu vol que els seus fills visquem en aquest món com

una gran família».

116

UNITAT 7

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 116

27/05/14 15:40

L’altre gran desig de Jesús Per desgràcia, el mal i el dolor or de les persones, provocat per er l’odi i l’egoisme, ja ve de moltt abans que fos escrit l’Evangeli. eli. I avui en dia encara és molt present en la nostra societat.. Els telenotícies van plens de notícies relacionades amb fets dolorosos i dolents. Per això, Jesús no es va cansar mai de dir-nos que el seu manament era aquest:

«Estimeu-vos els uns als altres com jo us estimo. Si us estimeu, fareu la voluntat del meu Pare, que vol que sigueu feliços».

Reflexioneu-hi • Com podeu demostrar al pare i a la mare que els estimeu? I que estimeu els vostres germans? • Quines accions passen al vostre voltant, a casa, a l’escola, al vostre poble o a la vostra ciutat que poden demostrar que vivim com a germans? • Coneixeu persones generoses? Digueu-ne alguns exemples.

• Penseu que ser generós és fàcil o difícil? Expliqueu-ne les raons. • Quan actueu amb generositat, què rebeu a canvi? • És més fàcil ser generós amb gent que coneixeu o amb gent desconeguda? • Alguna persona ha estat generosa amb vosaltres? Per què creieu que ho va ser? I vosaltres, com li vau agrair?

Explica o busca exemples de tres situacions on es mostrin les actituds

següents: confiança, perdó i generositat.

UNITAT 7 BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 117

117

27/05/14 15:40

Al servei dels altres Ens agrada que la gent compti amb nosaltres per col·laborar en alguna cosa. Però encara que volem fer el bé als altres, de vegades posem condicions i ens fem preguntes com ara: «M’agrada el que em demanen?», «Em cauen bé els que m’ho demanen?», «Em suposa molt d’esforç?».

Al nostre voltant hi ha moltes persones que són solidàries, generoses i bones, que saben perdonar i compartir. Aquestes persones també dediquen part del seu temps a ajudar els altres. Els cristians reconeixen l’amor i la generositat de Déu i col·laboren amb ell, ajudant, sobretot, els qui més ho necessiten.

Reflexioneu-hi • Quines coses tenen en comú les accions que es mostren en les imatges?

118

• Què creieu que proporciona més alegria, donar o rebre? Expliqueu-ne les raons.

UNITAT 7

BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 118

27/05/14 15:40

HE APR»SÖ Els quatre evangelistes són Mateu, Marc, Lluc i Joan. Dos d’ells, Mateu i Joan, van conèixer personalment Jesús. Els altres dos, Marc i Lluc, van conviure amb les primeres comunitats cristianes de seguidors i seguidores de Jesús.

Al principi, els deixebles de Jesús no es van plantejar escriure cap llibre sobre ell. Després, quan van veure la seva vida, com va morir i va ressuscitar, van creure que Jesús tenia raó i que era el Fill de Déu.

Els deixebles van començar a recordar les paraules de Jesús. Al cap d’un temps, els fets i les paraules més importants de Jesús van aparèixer escrits en pergamins.

Després de la resurrecció de Jesús, els deixebles van començar a escampar la Bona Notícia de l’Evangeli: «Ha ressuscitat! Ell té raó, no els seus enemics». Van néixer les primeres comunitats cristianes i va sorgir la necessitat d’escriure la vida de Jesús.

Les dues veritats més importants de l’Evangeli de Jesús són: «Déu us estima com un Pare, com una Mare, i vol que sigueu feliços», i «Per ser feliços, cal que us estimeu».

UNITAT 7 BT00266901_07_CS1_RELIGIO.indd 119

119

27/05/14 15:40

BT00266901_10_FINALS_CS1_RELIGIO.indd 152

27/05/14 15:31

Alfabet enigmàtic

z ALFABET ENIGMÀTIC

BT00266901_10_FINALS_CS1_RELIGIO.indd 153

153

27/05/14 15:31

BT00266901_10_FINALS_CS1_RELIGIO.indd 154

27/05/14 15:31

RELIGIÓ

EL MISSATGE CRISTIÀ

EL CRISTIANISME EN LA PRÒPIA VIDA I EN L’ENTORN

VALORS

DÉU S'HA FET CONÈIXER

UNITAT 1 Déu ens ha fet lliures

UNITAT 2 La nostra consciència UNITAT 3 L’arribada de Jesús

• Abraham busca, troba i confia en Déu • El sacrifici d’Abraham • Moisès allibera el seu poble • Els Deu Manaments • Jesús va resumir els Deu Manaments en un de sol: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat»

• Ens fem preguntes • Els creients es relacionen amb Déu • Déu ens ha regalat la llibertat

• La convivència • El fet d’estimar

• El pecat d’un poble: el vedell d’or • Les temptacions de Jesús

• La temptació • La veu de la consciència • Els ídols

• Respectar les normes • El perdó • La confiança

• Els profetes • Joan Baptista i la seva mort • Maria i la vinguda de Jesús en la història

• L’Advent • El pessebre • Els reis Mags • L’estrella

• La valentia • La veritat • Fer el bé

JESÚS, EL CAMÍ DEL BÉ

UNITAT 4 Jesús: més que un líder

• Jesús és un líder diferent • Jesús va passar pel món fent el bé • El manament més important: «Estimar els altres com a tu mateix» • Sant Francesc d’Assís i la seva pregària de la pau

• Els líders de la nostra societat • Teresa de Calcuta • La Declaració Universal dels Drets Humans • La pròpia religió

• El fet d’ajudar • L’amor, la pau i l’alegria • El respecte

UNITAT 5 Jesús, el nostre mestre

• Jesús, un mestre diferent • Les paràboles • Paràbola del bon samarità • Jesús, el Messies • Diumenge de Rams

• Les persones som diferents en les coses poc importants, però som iguals en les coses importants • El manament de Jesús: «Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat»

• El respecte i la justícia • La confiança • La sinceritat

• Jesús, el nostre salvador • Els darrers dies de Jesús • La crucifixió i la resurrecció de Jesús • Els deixebles de Jesús

• Els petits miracles de la natura • Els cristians celebren que Jesús és viu per sempre • Els cristians són els seguidors de Jesús

• La felicitat • El fet d’ajudar • L’esforç

UNITAT 6 La darrera setmana de Jesús

MIRANT EL NOSTRE PASSAT UNITAT 7 Un llibre molt especial

• L’Evangeli • Els evangelistes. • La gran experiència dels deixebles de Jesús

• Aprenem a fer servir l’Evangeli • Déu ens estima • Viure com a germans

• La confiança • El perdó • La generositat • La solidaritat

UNITAT 8 El naixement de l’Església

• Els deixebles escamparen el missatge de Jesús • Les primeres comunitats cristianes • Els apòstols • Els Fets dels Apòstols

• L’Església entesa com a conjunt de cristians i cristianes i a com a edifici • Els sagraments • Les tres missions de l’Església

• La valentia • La força

• La narració de la creació • La creació de l’home i la dona • La Bíblia • Qui van ser Adam i Eva?

• Podem veure les coses de maneres diferents • La Bíblia té molts llenguatges

• El respecte • La satisfacció per la feina ben feta

UNITAT 9 La creació del món

E l s co ntin gu t s d e to te s l e s u n i t at s te n e n e n co m p te l e s q u at re g ra n s d i mens io n s s eg ü ents : d im e n sió cu l tu ra l i h istòr i c a , d i m e n s i ó h u m a n i t z a d o ra , d i m e n s i ó e t i co m o ra l i d i m e n s ió epis temo lò g ic a.

QUADRE RESUM DE LA MATÈRIA BT00266901_10_FINALS_CS1_RELIGIO.indd 155

155

27/05/14 15:31

BT00266901_10_FINALS_CS1_RELIGIO.indd 156

27/05/14 15:31

5è RELIGIÓ CATÒ L ICA

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

RELIGIÓ CATÒLICA

5è 5è

RELIGIÓ CATÒ L ICA

www.barcanova.cat 1460450

I S B N 978-84-489-3341-8

@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova

788448 933418

BT00266901_Cob_CS1Religio.indd 1-3

W blogprimaria.barcanova.cat

04/03/14 16:47