LA FI DE L’IMPERI ESPANYOL

A la fi del segle xviii, el continent americà estava en mans de les potències europees (Espanya, Portugal, Regne Unit i França). Les colònies angleses van ser les primeres a emancipar-se de la metròpoli i constituïren els Estats Units d’Amèrica. Al primer terç del segle xix, la major part de l’immens territori pertanyent a la Corona espanyola es va independitzar i es va dividir en un gran nombre d’estats, al contrari del que va succeir als Estats Units o a les colònies portugueses (que donaren lloc al Brasil).

Els líders de les independències llatinoamericanes van ser majoritàriament criolls (descendents blancs dels colonitzadors espanyols que ocupaven una bona posició social i econòmica en els virregnats americans).

Estaven influïts per les idees de la Revolució Francesa i havien viscut amb admiració la independència dels colons del nord respecte de la metròpoli britànica. El buit de poder a les colònies durant la guerra de la Independència i la debilitat de la monarquia restaurada el 1814, va facilitar que, entre 1816 i 1825, la major part dels territoris americans de la Corona espanyola arribessin a la independència derrotant les tropes espanyoles en tots els fronts. (Vegeu la el mapa de la independència de les colònies americanes de la pàgina 22.)

Simón Bolívar

Bolívar va néixer a Caracas. Basc d’origen, pertanyia a una de les famílies criolles més influents d’aquesta ciutat. En quedar orfe, el seu oncle el va enviar a Madrid a estudiar. Es va casar amb una madrilenya, i iniciada la guerra de la Independència contra les tropes franceses, va tornar a Caracas com a defensor dels drets de Ferran VII, que havia abdicat el tron a instàncies de Napoleó.

Aviat es va unir als grups independentistes que ja estaven formats, i organitzà una revolta el 1810. El 1812 va publicar, amb altres prohoms de les ciutats del Virregnat de Nova Granada, l’anomenat Manifest de Cartagena, en el qual es proclamava la independència d’aquests territoris. Malgrat no tenir formació militar, va ser nomenat coronel de les tropes insurgents i va iniciar una brillant campanya que comportaria la derrota de les tropes fidels a la monarquia espanyola en diversos camps de batalla. El 1813, després d’entrar victoriós a Caracas, va ser proclamat capità general dels exèrcits de Veneçuela.