Activitats

1. Busca informació sobre els esdeveniments principals que es van produir a l’Estat espanyol entre 1789 i 1808. Després elabora’n un fris cronològic a escala.

2. En què va consistir el motí d’Aranjuez? Explica quines en van ser les causes. Quin fet sobre la família reial espanyola d’aquell moment posava de manifest?

3. Digues breument en què va consistir l’anomenada guerra de la Independència o guerra del Francès. Per què creus que se la coneix d’aquesta manera?

4. Enumera i explica les diferències que hi havia entre els afrancesats i els resistents.

5. Quins principis recull la Constitució de 1812? Per què és contrària a l’absolutisme?

6. Llegeix el text següent i respon a les qüestions que trobaràs a continuació:

Manifest dels Perses

Señor: era costumbre en los antiguos persas pasar cinco días en anarquía después del fallecimiento de su rey, a fin de que la experiencia de los asesinatos, robos y otras desgracias les obligase a ser más fieles a su sucesor.

Quisiéramos grabar en el corazón de todos, como lo está en el nuestro, el convencimiento de que la democracia se funda en la inestabilidad y en la inconstancia; y de su misma formación saca los peligros de su fin […]. O en estos gobiernos ha de haber nobles o puro pueblo: excluir la nobleza destruye el orden jerárquico, deja sin esplendor la sociedad. […]

La nobleza siempre aspira a distinciones; el pueblo siempre intenta igualdades: este vive receloso de que aquélla llegue a dominar […]

En fin, Señor, esta Constitución, firmada el 18 del propio marzo […] dice: Que la Nación española es libre e independiente y no es ni puede ser patrimonio de nadie, ninguna familia o persona. Y en el artículo 14 expresa que el gobierno de la nación española és una monarquía hereditaria: artículos inconciliables.

La monarquía absoluta (voz que por igual causa oye el pueblo con harta equivocación) es una obra de la razón y de la inteligencia; está subordinada a la ley divina, a la justicia y a las reglas fundamentales del Estado; fue establecida por el derecho de conquista o por la sumisión voluntaria de los primeros hombres que eligieron a sus reyes. […] Los que declaman contra el gobierno monárquico confunden el poder absoluto con el arbitrario […]. En un gobierno absoluto las personas son libres, la propiedad de los bienes es tan legítima e inviolable que subsiste aun contra el mismo soberano […].

Los más sabios políticos han preferido esta monarquía absoluta a todo otro gobierno. El hombre en aquélla no es menos libre que en una república. […] Es arriesgado que todo dependa de uno solo, [pero es peor] que todo dependa de muchos que no se [ponen de acuerdo] por tener cada uno sus ideas, su gusto, sus miras y sus intereses particulares. […]

La divina providencia nos ha confiado la representación de España para salvar su religión, su Rey, su integridad […], [en estos tiempos de ideas equivocadas] dividida la opinión de los vasallos, alucinados los incautos, reunidos los perversos, […], principiada y sostenida la independencia de las Américas, […].

Manifest a Ferran VII, firmat per 69 diputats, conegut popularment com a «Manifest dels Perses» (12 d’abril de 1814) a) Identifica les idees principals d’aquest text i situa aquesta font en el seu context històric. b) El contingut ideològic d’aquesta font, pertany al pensament liberal o a l’absolutista? Argumenta la resposta fent referència a frases del text.

7. Llegeix les fonts següents i resol les activitats que trobaràs a continuació:

Arenga de Rafael Riego a les tropes a Las Cabezas de San Juan (1 de gener de 1820)

El sagrat foc patri que anima el meu pit és gran; puc assegurar-los [als soldats que el seguien] que, si treure’s del damunt el vergonyós jou que sofrim consistís en [el meu sacrifici personal], jo sofriria tots els turments […], si això fos suficient per assolir la llibertat de la meva pàtria. […] A nosaltres ens toca tornar a la nació els seus antics drets, i només amb aquest objecte hem d’utilitzar la força que tenim a l’abast de la mà. D’altra manera, no mereixeríem el títol d’homes lliures, perquè hauríem deixat de ser virtuosos. Quan la nació, ja lliure, pugui reunir-se en les seves Corts Generals, aleshores es pronunciarà, com a sobirana que és, sobre si Ferran mereix ser perdonat i asseure’s al tron constitucional que aixecarem.

Discurs de Rafael Riego als soldats dies després de l’aixecament de 1820 a) Què va passar el 1820? b) Per què diu Riego que des de l’any 1814 se’ls té oprimits? c) Quines idees defensa en la primera arenga? I en la segona? d) Per què Riego critica Ferran VII? e) Qui ha de decidir els destins de la nació, segons la primera arenga? f) Què fa que Riego pensi que si es reinstaura la Constitució de 1812 es posarà fi a la insurrecció de les colònies americanes?

Soldats, el meu amor per vosaltres és gran. És per això que no podria consentir, com a cap vostre, que us allunyessin de la vostra pàtria, en uns vaixells podrits, per portar-vos a fer una guerra injusta al Nou Món. […] Si cal [heu de lluitar i sacrificar les vostres vides] per trencar les cadenes que ens tenen oprimits des de l’any 1814. Un rei absolut, al seu rampell i caprici, imposa [a les vostres famílies] contribucions […] que no poden suportar: les vexa i les oprimeix. […] A vosaltres us arrabassen de [les vostres cases] perquè en climes llunyans i oposats mantingueu una guerra inútil, que podria fàcilment acabar-se si es reintegressin a la nació espanyola els seus drets. Amb la Constitució, sí, la Constitució, n’hi ha prou per apaivagar els nostres germans d’Amèrica.

8. Què va acabar passant amb les colònies americanes en aquella època?

9. Elabora un fris cronològic que vagi de 1808 fins a la mort de Ferran VII. Representa-hi els fets polítics més importants, tenint com a eix el Trienni Liberal, que s’inicià amb el pronunciament de Riego.

A continuació, comenta el fris cronològic a partir d’aquestes pautes: j) Significació de la data que encapçala el fris que has elaborat. k) Significació de la data amb què s’acaba el fris elaborat i caracterització general del període representat. l) Enumeració, en línies generals, de les característiques (assenyala-hi continuïtats i canvis) dels fets que s’hi han representat.