Raona 3r. Coneixements. Matemàtiques by Editorial Barcanova

MAteMàs Q ti Ue coneixements

Programa Raona

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Autoria: Fra n ce s c X a vier Alegria Lucia Cabell o

Aquest projecte editorial de l’àrea de Matemàtiques ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Alícia Almonacid Edició: Rosario Martínez Romera, Esther Ordoñez , Mario Suárez Correcció: Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Mercedes F. Bravo Maquetació: Moelmo, SCP Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il ·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Mariona Cabassa Fotografies: Arxiu Anaya (Cosano, P.; Hernández Moya, B.), Agència EFE, ©CCMA, Cordon Press, Dreamstime/Quick Images (Erwin Purnomo Sidi; Irina Kryvasheina; Joaninha77; Jason Lauer; Tatyanaego; Wideweb), Imatges de Shutterstock.com (Anton Kozyrev; Arthur Valverde; Boule; irin-k; M. Unal Ozmen; Marijs; Walter Eric Sy; Wichan Kongchan), iStock/Getty Images ( DGlimages; fotos-v; ilze79; Malachy120; SerginN; Sky_blue; Taospy; Wolna), 123 RF, Arxiu Barcanova

© 2022, Francesc Xavier Alegria Folch, Lucia Cabello Rimbau © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: abril de 2022 ISBN: 978-84-489-5687-5 DL B 7146-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre? El Programa Raona de Matemàtiques de 3r d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

MAteMàtiQUes

3 3

dossier d’a prenentatge

ents

IA EDUCACIÓ PRIMÀR

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

coneixem

Coneixements essencials Continguts clars per visibilitzar els s coneixements bàsics i reforçar-lo la. l’au d’una manera adequada a

Programa Raona

ao Programa R

El llibre s’estructura de la manera següent:

Ciclicitat L’aprenentatge en espiral ajuda a consolidar i reforçar els coneixem ents, ja que l’alumnat recorda el que ja ha après i amplia els continguts a mesura que va avançant.

Doble pàgina inicial que serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.

MAteMàtiQUes

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.

ENDEVINEM CARTES

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

m un dau,

per què no

que volem? el nombre surt sempre daus es dels dos

amagad • Quan tire de les cares er el valor • Podem sab unt la taula?

els nens que que hi ha dam una fracció ressar amb

porten ulle

res?

• Saps exp

Pàg. 146

Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.

LA DEL BAR RET ARA , TRA URÉ ! QUÈ PEN SES CAR TA EN

! NO POT NO POT SER LA CAR TA END EVIN AR SO. EN QUÈ PEN

UT 9

La Zoe i en Març al juguen a fer estimacions que s'acostin a 100 fent sumes de dues xifres. Per fer-ho, utilitz en les següents cartes de nombres sense repetir-ne cap en una mateixa suma:

17

JO PENSO EN SUME S DE DESEN ES EXACT ES QUE FACIN 90, COM ARA 40 + 50; 60 + 30…

Pàg. 146

NOMBRES ORDINALS

Els animals s’han

escapat del zoo.

UT 9

2 3 4 5 6 7 8

• Qui ha sortit el

AIXÍ, QUAN SUME M LES UNITATS ENS ACOSTEM A 100. PER EXEM PLE: 64 + 32.

16

• I el lleó, quina

6 4 + 3 2 9 6 6 4 3 8 1 0 2

14

el cotxe groc, en

posició ocupa?

quina posició es

troba?

SI LA GIRAFA AVANC ÉS L’ELE FANT, OCUPARIA LA TERCE RA POSIC IÓ. I SI AVANC ÉS 2 COTXE S, QUIN A POSIC IÓ OCUP ARIA?

AQUE STA SUMA PASSA DE 100, PERÒ EL RESU LTAT ÉS MÉS A PROP DEL 100 QUE LA QUE HA PENSA T EN MARÇ AL.

• Quines altres sumes que s’aco stin a 100 pode • Qui de vosaltres m trobar? ha trobat les millo rs aproximacions ? Com ho heu pens

• Quants cotxe s ha d’avançar el cocodril

ORDINAL Primer Segon

at?

per anar primer?

Els nombres tamb é serveixen per ordenar. Quan de col·locació, expressen l’ord els anomenem re nombres ordin als.

Tercer Quart

ABREVIATURA 1r 2n 3r 4t

ORDINAL Cinquè Sisè Setè Vuitè

ABREVIATURA 5è 6è 7è 8è

UT 8

Activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI), disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

UT 8

primer?

• L’animal que porta

15

D’ESPAI FORMA AII I IFORMA ESPA D’ESP TALLERTALLER Pàg. 116

COSSOS RODONS

Observa aquestes imatges:

Observa aquestes tres figures. En què s’assemblen?

• Pots identificar cadascuna de les tres figures a partir de les seves

ENCARA QUE AQUESTS

característiques?

Ús del material manipulable.

DOS DESENVOLUPAMENTS

TÉ SUPERFÍCIE CORBA?

QUANTES CARES PLANES TÉ?

QUANTS VÈRTEXS TÉ?

Cilindre

Sí

Con

Sí

Esfera

Sí

NOM

TINGUIN DOS CERCLES I UN RECTANGLE,

NOMÉS UN FORMARÀ UN CILINDRE.

• Hi ha cap figura que pugui rodolar en totes les direccions? Quina? Per què?

• Comenta la frase de la Clara amb els teus companys de classe. Què en penseu?

• Amb quin cos geom ètric es pot fer una pila amb tres cossos iguals? Per què? • En què es diferencia un cilindre i un

• Quin d’aquests dos desenvolupaments plans correspon a un con?

prisma? Explica-ho

Observa aquest objecte, a quin cos

UT 6

geomètric s’assembla? • Dibuixa-li una recta de dalt a baix. Talla’l per la recta i obre’l. Quin polígon s’obté?

• Com ho has sabut?

11

10

I FORMA TALLERRD’ESPAI AI I FORMA D’ESP TALLE

Taller d’espai i forma

Compta i pensa. Activitats de càlcul mental i lògica matemàtica.

Problemes ELS PROBLEMES ES PODEN RESO

LDRE DE MANERES DIFERENTS

Aquesta és l’operació que cal fer per resoldre un problema: 325 + 175 = 500

ENS PREPAREM PER RES

Pàg. 94

HI HA PARAUL ES QUE PODEN TENIR SIGNIF ICATS DIFERE NTS.

Tria quin dels enunc iats següents pot correspondre a l’oper ació donada: • Un diccionari té 325

• La Mònica té 325 euros, el seu cosí. Quants

175 menys que diners té el seu cosí?

• Un dofí femella pesa

325 kg i una foca 175.

Quina és la diferen cia de pes entre els dos animals?

S’HA DE REVISA R SI EL RESULTAT POT CORRES PONDR E AL QUE ENS PREGUN TEN.

Activitats exemplificades i informacions per ajudar a la comprensió dels continguts.

• La Marta fa un trenca

closques.

Pàg. 78

PROBLEMES ha ajudat el seu avi Aquest dissabte en Ramon plantat el següent: a l’hort. Entre tots dos han una. 2 files de 8 carabasseres cada eres. Tantes maduixeres com carabass una. 3 files de 8 tomaqueres cada una. ▶ 4 files de 10 enciams cada d’enciams. ▶ La meitat de cebes que

▶

E L’hort de l’avi

▶

OLDRE PROBLEMES

Ens preparem per resoldre problemes

pàgines i un llibre en té 175. Quantes pàgine s més té el diccionari que el llibre?

▶

Ramon i el seu avi? plantes han plantat entre en • Com podem saber quantes res: per no deixar-se de comptar • En Ramon ho ha fet així Carbasseres

Maduixeres

Tomaqueres

Cebes

Enciams

Ja ha col·locat 325 peces i encara n’hi falten 175 per col·loc ar. Quantes peces té el trencaclosques?

• Aquest matí, al centre

UT 5

de salut, han subministrat 325 vacunes i encara els en falten 175 per posar. Quantes vacunes tenien al centre de salut?

8 + 8 = 16

8

2 × 8 = 16

3 × 8 = 40

4 × 10 = 40

el re pt e

MULTIPLIQUEM I DIVIDIM AMB

Formeu grups de tres, tireu tants daus com s’indica en cada joc i decidiu en quina de les caselles escriureu els nomb res que us han sortit.

6

ELS DAUS

El guanyador serà el grup que, en escriure els nombres i fer l’operació, el resultat s'ajusti, al màxim, a la quantitat deman ada.

Estratègies de càlcul

JOC 1 (3 DAUS)

≈

PASSEM PER LA DESENA

Com que ja sé que

donen 10, passar per

≈

1.000

m’ajuda a fer sumes

UT 9

JOC 3 (3 DAUS)

12

Activitat per resoldre amb la calculadora.

35 + 8

≈

la desena exacta

es,

17 + 3

calculadora per compr ovar els resultats.

les parelles, sumad

35 + 5

20 58 + 6

95 + 7

95 + 5

100

136 + 8

136 + 4

140

249 + 1

250

249 + 9

102

8 144

258

5 UT 1

58 + 2

Estratègies de càlcul

Pàg. 22

17 + 5 Podeu fer servir la

100

JOC 2 (4 DAUS)

UT 4

d’un nombre. De quin? han plantat, cal fer la meitat • Per saber quantes cebes verdura o t que han plantat de cada • Una vegada sabem la quantita que n’han plantat? per saber la quantitat total hortalissa, què hem de fer

2

Descobrim Activitat que serveix per parlar sobre els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides. 7 8 9 3 4 5 6 18 19 14 15 16 17 10 11 12 13 28 29 24 25 26 27 20 21 22 23 37 38 39 36 35 34 30 31 32 33 48 49 44 45 46 47 40 41 42 43 58 59 54 55 56 57 50 51 52 53 68 69 64 65 66 67 60 61 62 63 78 79 77 74 75 76 70 71 72 73 87 88 89 86 85 84 80 81 82 83 98 99 94 95 96 97 90 91 92 93

nal Suma en diago nombres. les parelles de -ho amb Què passa? Prova de quatre altres quadrats nombres.

PER QUÈ

ET SEMB LA QUE PASSA ?

El repte Pàg. 100

LES HORES I ELS MI

NUTS

En Miquel juga a hoquei sob re patins amb Aquest diss abte té un l’equip del partit. Observa seu poble. quina hora és en cada moment. HORA La busca curt ACT IVITAT a és entre les 8i les 9 i la llarg a, a les 6. En Miquel i els seus Són dos qua pares surten rts de nou. de casa amb el cotx La busca curt e. a és a les 10 i la llarga a les 12. Són les deu Comença el en punt. partit. La busca curt a és entre les 10 i les 11 i la llarga és a les 2. Falten cinc Entra a juga minuts per r a un quart d'onze. en Miquel.

de nou Si agafes grups in un 7 8 9 nombres que form 3 × 3, quants 19 de rat 18 quad 17 14 15 16 res situats 10 11 12 13 s de tres nomb 27 28 29 grup 26 25 ra que en 24 mane de la mateixa 20 21 22 23 38 39 pots trobar 34 35 36 37 el joc del marro 30 31 32 33 ix 48 49 que sumats donin el mate 47 46 45 44 40 41 42 43 58 59 resultat? 54 55 56 57 altres quadrats 50 51 52 53 Prova-ho amb 69 68 67 64 65 66 de 3 × 3. 60 61 62 63 passa? 78 79 Per què creus que 74 75 76 77 70 71 72 73 88 89 84 85 86 87 80 81 82 83 98 99 97 96 95 94 90 91 92 93 0

UT 1

NOMBRES

La busca curt a és entre les 10 i les 11 i la llarga és a les 9.

Són tres qua

rts d’onze.

• Des que surt en de casa fins que començ a el partit, qua nt temps ha pas sat?

UT 5

2

els nombres 1, 2, 3, pots de pintura amb La Martina i el Pol tenen nt: de la manera següe col·locat en una escala

it.

En el rellotge, la busca curta indica l’hora, i la llarga els minuts.

DE DOS QUA RTS DE 9 A LES 9 PASS A MITJA HOR A, I DE LES 9 A LES 10, UNA HOR A.

Taller de mesura

SURA E urA E DeMmes TA L L E R TALDLER

la d'angles. Fixeu-vos en la porta de També es poden trobar altres tipus nens: angles. Mireu què diuen aquests classe: quan és oberta, també forma

un forat. Obre-les i tanca-les per formar angles diferents.

Col·loca-les a les cantonades d’un

E MESURA R mesDurA L LLERE De TATAL

Agafa dues geotires i fixa-les per

QUAN LA PORTA FORMA UN ANGLE OBTÚS,

AGUT, QUAN LA PORTA FORMA UN ANGLE UN. NOMÉS PODEM PASSAR D’UN EN

PASSEM TOTS DOS PER LA PORTA.

llibre o d’un escaire i observa quin

formen:

angle

Aquest angle

és molt especial: és un angle recte.

recte Un angle més petit que un angle obtús. s’anomena agut, i un de més gran, aquests pictogrames d’esports. • Busca angles aguts i obtusos en a sobre i compara’ls. Reprodueix-los col·locant les geotires

grups • Ara, pensa altres s de nombres que podrie de pintura posar en cinc pots ats de manera que, col·loc els dos en aquesta escala, . costats sumin el mateix grups • Poseu en comú quins gia heu trobat i quina estratè r-los. heu seguit per escolli

Proposem activitats perquè s’avaluïn per competències.

Voleibol Atletisme

• Per grups, agafeu l’escaire i cerqueu a la classe més angles rectes. Són fàcils de trobar?

Tenis

Karate

Halterofília

heu • Els angles aguts i obtusos que

• Tots els angles rectes són iguals?

UT 6

s si sumes els pots • Quin resultat obten I si sumes els del del costat taronja? costat blau? t que els pots • Segur que t’has adona sumen el mateix! de les dues bandes els pots a l’escala d’una • Podries col·locar a que la suma dels altra forma, de maner s continués essent pots dels dos costat s has trobat? opcion s igual? Quine

2

ANGLES RECTE, AGUT I OBTÚS

Pàg. 118

4 i 5 i els han

S’acaba el part

UT 1

8

ELS POTS DE PINTURA

el re pt e

descobrim

DRE DELS CURIOSITATS AMB EL QUA

res Tria quatre nomb els del del quadre com quadrat indicat.

trobat, són tots iguals? Parleu-ne.

13

12

He après

UNITATS DE L’1 val 1.000

1111

unitats.

ts.

L’1 val 100 unita

ts.

L’1 val 10 unita

denades Fem servir coor coordenades, lloc amb les Per trobar un la casella El tresor és en cal localitzar ixen cide la casella C5 on coin nombre. una lletra i un 1

REDUÏM PLÀSTICS

UNITATS

DESENES

CENTENES

MIL

Treball cooperatiu

he apr ès…

Deixalles que gener en a la classe l’Anya

Eixos de simetria La línia on col·loquem un mirall per poder veure una

A la classe de l’Anya

t, en una setmana…

Envasos de plàstic

eix de simetria.

i l’Amin

de l’Amin han recolli

Cartó i paper

figura sencera s’anomena

4 kg

Matèria orgànica

5 kg

Rebuig

1,5 kg

4 kg

Deixalles (kg)

A B

Aquest és el de barre diagrama s obtingu que han recollid t amb la a setm anal que ha n fet.

3 2 1

Paper i cartró

Envasos

Matèria orgànica

Ara, feu-ho a la vostra

7

Quan tingueu les

SI CADA HABITA NT DE CATALU NYA ESTALV IÉS NOMÉS UNA BOSSA DE PLÀSTI C A LA SETMA NA, ESTALV IARÍEM L’ENER GIA QUE NECESS ITEM PER TENIR ENGEGA DA LA NEVERA DURAN T 946 ANYS.

• Busca informació sobre quantes person es viuen a Catalunya quantes bosses de i sabràs plàstic es podrien estalvi ar. • Penseu, entre tots, propostes fàcils de fer per reduir el consu de plàstic i embolcalls. m de bosses • Has pensat quant temps triguen els plàstic s a degradar-se?

Rebuig

classe.

Separeu les deixalles que genereu. Cada dia, en acabar la jornad a, peseu-les i anoteu quants quilograms de cada tipus heu gener at.

l’escola s deixalles

fossin iguals, quante

es generarien en tot

el centre?

70 anys

400 anys

500 anys

600 anys

als ODS del 2030?

Són els objectius que l’Assemblea Gener al de les Nacions Unides va marcar per aconse guir un Desenvolupament Mundial Sostenible.

dades…

– I en un any. – Si totes les classe s de

55 anys

• Què són els ODS?

– Calculeu les deixal

les que generaríeu en un mes.

6 mesos

Contribuirem així

Analitzeu aquestes dades i penseu com és que es generen tants

residus i per què.

• Amb les vostres propo

stes d’estalvi de plàstic, quins Objec tius de Desenvolupa ment Sostenible esteu ajudan t a aconseguir?

18 Trobaràs diversos enllaços sobre els ODS i la personal del web www.barc gestió de residus en anova.cat. l’espai

TL CRU

UT 4

quilogram El gram i el d’un objecte parem el pes ats Per pesar, com ir com a unit altre. Fem serv amb el d’un gram. quilo el i el gram ms = 1.000 gra 1 quilogram

Els envasos i embo lcalls d’un sol ús són la causa principal de l’augment de residu

A Catalunya, cada habitant genera 1 quilogram i mig de deixalles cada dia.

L’1 val 1 unita

xifres Valor de les xifra El valor de cada que depèn del lloc ocupa.

19

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic. A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…). La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu. Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si es prefereix completar el treball del material en paper com si es vol treballar únicament en digital.

Traçabilitat integral Es poden visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes.

Interactivitat total • Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge L’atomització dels continguts permet assignar les tasques segons les necessitats de l’alumne.

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex 1

Ens retrobem

Per a què serveixen els nombres? ..... 12 Representem nombres ....................... 13 Sumem de maneres diferents ............ 14

TALLER D’ESPAI I FORMA Capses en forma de prisma ........... 16 Desplegament pla d’un prisma ..... 17

ENS PREPAREM PER RESOLDRE PROBLEMES ......... 18

Agrupem per comptar

Composició i descomposició de nombres ..................................... 28

Observem les formes de la natura

Els nombres de 4 xifres ...................... 44

Nombres parells i nombres senars .... 29

Situem i ordenem nombres en la recta numèrica ....................... 45

Fem dobles. Fem meitats .................. 30

Restem amb la recta numèrica .......... 46

Ordenem mesures de longitud ......... 31

Multipliquem ....................................... 47

El metre ............................................... 32

La taula de multiplicar del 2 .............. 48

TALLER D’ESPAI I FORMA

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL ................................ 49

PROBLEMES ............................................... 19

Les piràmides .................................. 33

El quadre dels nombres ..................... 20

Situacions de multiplicació ................ 34

El calendari .......................................... 21

Recollim dades ................................... 36

DESCOBRIM ............................................... 22

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL ................................ 37

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL ................................ 23

ENS PREPAREM PER RESOLDRE PROBLEMES ......... 38

EL REPTE ................................................... 24

PROBLEMES ............................................... 39

HE APRÉS .................................................. 25

EL REPTE ................................................... 40 HE APRÉS .................................................. 41

PROBLEMES ............................................... 50 Itineraris ............................................... 51

TALLER D’ESPAI I FORMA Els polígons ..................................... 52 El geoplà .......................................... 53 Mesurem longituds ............................. 54

EL REPTE ................................................... 56 HE APRÉS .................................................. 57 treball cooperatiu. La marató ............................................ 58

Ens pesem

Fem combinacions per disfressar-nos

El valor de les xifres ............................ 62

Taules de multiplicar ........................... 78

Una altra manera de restar: la resta vertical ................................. 63

Busquem les combinacions possibles .......................................... 80

Relació entre la suma i la resta .......... 64

Multipliquem descomponent ............ 81

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL ................................ 65

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL ................................ 82

Un, un mig i un quart .......................... 66

ENS PREPAREM PER RESOLDRE PROBLEMES ......... 83

Taules de multiplicar ........................... 67

PROBLEMES ............................................... 84

PROBLEMES ............................................... 69

Un quilogram, mig quilogram i un quart de quilogram .................. 85

Fem servir coordenades ..................... 70

TALLER D’ESPAI I FORMA És simètric?....................................... 71 Comparem pesos ............................... 72 El gram i el quilogram ........................ 73

EL REPTE ................................................... 74 HE APRÉS .................................................. 75

TALLER D’ESPAI I FORMA Transformem prismes...................... 86 Les hores i els minuts ......................... 88 Representem dades amb pictogrames .................................... 89

EL REPTE ................................................... 90 HE APRÉS .................................................. 91

Rodolem

Construïm triangles

Mesurem capacitats

L’euro i els decimals ............................ 94

Fem parts iguals ............................... 112

Els nombres de 5 xifres .................... 130

Repartim i fem grups .......................... 96

Fraccions ........................................... 113

Multipliquem per dues xifres ........... 132

Relació entre la multiplicació i la divisió......................................... 97

Quan dividim, poden sobrar elements ........................................ 114

Fem estimacions ............................... 133

ENS PREPAREM PER RESOLDRE PROBLEMES ......... 98

Dividim .............................................. 115

PROBLEMES ............................................... 99

Rellotge analògic i rellotge digital ... 116

TALLER D’ESPAI I FORMA

Hores i minuts ................................... 117

Cossos rodons ............................... 100

TALLER DE MESURA Angles recte, agut i obtús ............ 102

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL .............................. 104 Interval de dades .............................. 105

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL .............................. 118 ENS PREPAREM PER RESOLDRE PROBLEMES ....... 119 PROBLEMES ............................................. 120 TALLER D’ESPAI I FORMA

EL REPTE ................................................. 106

Triangles ......................................... 121 Dividim quadrats ........................... 123

HE APRÉS ................................................ 107

Segur, possible i impossible............. 124

treball cooperatiu. Reduïm plàstics ................................. 108

DESCOBRIM ............................................. 125

Nombres ordinals.............................. 135

TALLER D’ESPAI I FORMA Polígons còncaus i polígons convexos......................................... 136

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL .............................. 138 PROBLEMES ............................................. 139 Mesurem i calculem perímetres ...... 140 Mesures de capacitat ....................... 141

EL REPTE ................................................. 144 HE APRÉS ................................................ 145

EL REPTE ................................................. 126 HE APRÉS ................................................ 127

Endevinem cartes

La recta del temps ............................ 148 Dividim .............................................. 149 Fem servir les fraccions .................... 150

PROBLEMES ............................................. 153 Polígons regulars i polígons irregulars........................................ 154 Mirem objectes des de diferents posicions ........................................ 155

TALLER DE MESURA Recobrim superfícies .................... 156

TALLER D’ESPAI I FORMA Representem vistes ....................... 158 Probabilitat d’un resultat o d’un succés.................................. 159

EL REPTE ................................................. 162 HE APRÉS ................................................ 163 treball cooperatiu. Les dones i la ciència ........................ 164

sabers de l’àrea ....................... 166

Ens retrobem JO HE ESTAT DEU DIES

AL POBLE AMB ELS AVIS.

PEL JULIOL VAM ANAR A UN CÀMPING

I ENS HI VAM ESTAR MIG MES.

AQUEST ESTIU HE ANAT DUES SETMANES A

UNITAT 1

UN CASAL D’ANGLÈS.

QUANTS DIES HI HAS ESTAT, AL CÀMPING?

• Quin dia és avui? t de vacances? • Quant temps has esta el mes de setembre? ha hi e ss cla de es an tm • Quantes se y de traspàs? • L’any vinent, és un an

UNITAT 1 11

Pàg. 9

PER A QUÈ SERVEIXEN ELS NOMBRES? Per a expressar quantitats • A la nostra escola hi ha … classes. • A tota l’escola hi ha aproximadament … alumnes.

Per a ordenar i organitzar Digues l’any en què som i l’any en què vas néixer. 2015

2020

2025

2030

Per a identificar persones i objectes

MARIONA TORRES VILA

3249LNG

Per què creus que són necessaris, aquests nombres?

Per a obtenir informació i fer càlculs Quanta farina hi ha entre els

UNITAT 1

dos paquets?

FARINA 1 kg

FARINA 3 kg

Pàg. 10

REPRESENTEM NOMBRES

QUANTS CUBS NECESSITO?

Aquest és el nombre 125:

I aquest, el 454:

Ara, penseu… Com faríeu el 300? • Per què no queda cap cub solt? • Ni cap tira de 10 cubs? • Ara, afegiu 5 cubs al nombre anterior. Quin nombre heu creat? Què té d’especial? • Per grups, representeu nombres fins al 999 amb cubs encaixables. de quins nombres es tracta.

UNITAT 1

Mireu els que han representat la resta de grups i intenteu esbrinar

Pàg. 13

SUMEM DE MANERES DIFERENTS En una capsa hi ha 58 botons i en una altra n’hi ha 47. Per saber quants botons hi ha entre les dues capses, en Saïd i l’Aina diuen que cal fer una suma. El material ens ajuda a entendre com es fan les sumes: COM COL·LOCO ELS CUBS PER

FER LA SUMA?

100

JO HO HE

En Saïd i l’Aina han utilitzat la recta numèrica per sumar. + 20

+ 20

FET AIXÍ!

98 100 105

JO HO HE FET D’AQUESTA ALTRA MANERA!

UNITAT 1

+ 40

98 100 105

• Com ho faries tu: com en Saïd, com l’Aina o d’una altra manera?

En Nil i la Jana han fet servir la descomposició per sumar. JO HO HE FET AIXÍ!

50 + 40

58 + 47

105 8+7

15 JO HO HE FET D’AQUESTA ALTRA MANERA!

58 + 47

+ 40

105

• Quina descomposició et va millor per sumar?

La Mercè ha fet una suma vertical: ha escrit els nombres l’un a sota de l’altre fent coincidir les unitats amb les unitats i les desenes amb les desenes.

Primer, suma les xifres corresponents a les unitats.

unitats, i l’1 del 15, com que són desenes, el guarda

i el suma a la columna de les desenes.

8 més 7 són 15. El 5 del 15, l’escriu a sota de les

A continuació, suma les xifres corresponents 8

a les desenes.

5 més 4 són 9, més una desena que ha guardat fan 10.

Com que en aquesta suma no hi ha xifres de les centenes ja pot escriure el 10.

UNITAT 1

D’ESPAI I IFORMA ALLERTALLER D’ESPAI FORM Pàg. 16

CAPSES EN FORMA DE PRISMA

Totes aquestes capses tenen forma de prisma.

Estudiem-ne algunes característiques: 1 Passa la mà per la superfície de les capses i veuràs que és formada

per cares planes.

2 Ressegueix, en un full, el contorn de les cares. 3 Pinta del mateix color les cares que són iguals i escriu el nom de la figura

geomètrica.

vèrtex

4 A més de les cares, els prismes tenen

uns altres elements: les arestes i els vèrtexs. Fixa-t’hi:

5 Representa, amb

canyetes i boletes de plastilina, l’esquelet

UNITAT 1

de la capsa. Fixa’t que

ara veiem clarament els vèrtexs i les arestes:

aresta

TALLER D’ESPAI I FORMAI FORMA TALLER D’ESPAI

6 Fes l’esquelet d’un prisma la base del qual sigui un triangle.

Si comptem les cares, els vèrtexs i les arestes d’un prisma, podrem omplir una taula com aquesta: NOMBRE DE CARES

NOMBRE DE VÈRTEXS

NOMBRE D’ARESTES

Triangle

Quadrilàter

Pentàgon

BASE

DESPLEGAMENT PLA D’UN PRISMA 1 Agafa una capsa, obre-la tallant amb les tisores per una de les arestes

i treu totes les pestanyes.

Q S quedat a h ’ t m Co ? la capsa

2 Ara, agafa unes tisores i cinta adhesiva,

r a tancar

la capsa s

empre?

A Per qu

è?

ns nts pla e m a g desple ? s t n a tingut b Qu o s a nts h difere

UNITAT 1

talla una cara i enganxa-la en una altra aresta.

Pots torna

ENS PREPAREM PER RESOLDRE PROBLEMES

Pàg. 18

PENSEM PREGUNTES PER A UN PROBLEMA Llegeix aquesta informació

En Marc té 25 €

i la seva germana Lara en té 19.

• Quines de les preguntes següents pots triar per formular un problema a partir d’aquesta informació? • Quines preguntes no et serveixen per formular un problema? Per què? a) Quants diners tenen entre tots dos? b) Quants diners s’han gastat? c) Quants diners més té en Marc? d) Quants diners tindran si l’àvia els dona 15 € a cada un? e) Si cada germà posa 8 € per fer un regal al pare, quants diners els quedaran? f) Quants diners ha de donar en Marc a la Lara perquè tots dos tinguin els mateixos?

UNITAT 1

g) Quants diners tindran d’aquí a tres mesos?

Fixa’t en aquesta altra informació i pensa tres possibles preguntes per formular un problema que es pugui resoldre.

La Marta té 23 anys

i la seva cosina en té 17.

Pàg. 19

PROBLEMES

Dilluns

L’aniversari de l’Arlet és el dijous dia 10 d’aquest mes i el de l’Oriol, el dissabte dia 26.

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

• L’Arlet diu que han de passar més de dues setmanes entre el seu aniversari i el de l’Oriol. • L’Oriol diu que el seu aniversari és dues setmanes justes després de l’aniversari de l’Arlet. • Qui té raó? Per què? • Com et pot ajudar el calendari sense haver de comptar els dies d’un en un?

UNITAT 1 19

Pàg. 20

EL QUADRE DELS NOMBRES Fixa’t en la columna pintada de color verd. • Com augmenten

els nombres?

les altres columnes?

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

• Observa els nombres

30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

de la diagonal taronja.

40 41 42 43 44 45 46 47 48 49

Què en pots dir?

50 51 52 53 54 55 56 57 58 59

• Ara observa els nombres de la diagonal lila i pensa

60 61 62 63 54 65 66 67 68 69

què en pots dir. Podries

70 71 72 73 74 75 76 77 78 79

trobar una altra diagonal en què passi una cosa

80 81 82 83 84 85 86 87 88 89

semblant?

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99

Fixa’t en aquesta part del quadre dels nombres. • Quins nombres s’han amagat darrere de les • I darrere de l’

i de les

• Pensa com ho has descobert i explica-ho.

10 11

14 15 16 17 18 19

20 21

25 26

31 32

28 29

35 36 37 38

42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54

UNITAT 1

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

• Passa el mateix en

60 61 62 63 70 71 72 80 81

56 57 58 59 65 66 67 68 69

74 75 76 83 84 85

90 91 92 93 94 95 96

78 79 87

89 98 99

Pàg. 21

EL CALENDARI Observa aquest calendari:

SETEMBRE Dilluns

Dimarts

Dimecres

Dijous

Divendres

Dissabte

Diumenge

• A quin mes correspon? • Mira el mes de setembre d’altres anys. Quin dia de la setmana és el dia 1?

Ara, fixa’t en la columna de color. • Per què creus que a sota del 14 no hi

• El curs ha començat el dia 12 de setembre.

ha el 24, com passava en el quadre de

Quin dia de la setmana

la centena?

era?

• Passa el mateix en totes les columnes? comptar dies?

aquest mes? • Com ho has comptat?

UNITAT 1

Aquesta característica et pot ajudar a

• Quants dies farem classe

descobrim

CURIOSITATS AMB EL QUADRE DELS NOMBRES Tria quatre nombres

del quadre com els del

quadrat indicat.

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

Suma en diagonal

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

les parelles de nombres.

30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Què passa? Prova-ho amb

40 41 42 43 44 45 46 47 48 49

altres quadrats de quatre

50 51 52 53 54 55 56 57 58 59

nombres.

60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89

PER QUÈ

ET SEMBLA

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99

QUE PASSA?

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19

quadrat de 3 × 3, quants grups de tres nombres situats

30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

de la mateixa manera que en el joc del marro pots trobar que sumats donin el mateix

50 51 52 53 54 55 56 57 58 59

resultat?

60 61 62 63 64 65 66 67 68 69

Prova-ho amb altres quadrats

70 71 72 73 74 75 76 77 78 79

UNITAT 1

nombres que formin un

20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

40 41 42 43 44 45 46 47 48 49

Si agafes grups de nou

80 81 82 83 84 85 86 87 88 89

de 3 × 3. Per què creus que passa?

90 91 92 93 94 95 96 97 98 99

PASSEM PER LA DESENA Com que ja sé que les parelles, sumades, donen 10, passar per la desena exacta m’ajuda a fer sumes. 17 + 5

35 + 8

58 + 6

95 + 7

136 + 8

35 + 5

58 + 2

95 + 5

100

136 + 4

140

249 + 1

250

102

8 144

258

9 3

4 0

6 2

5 UNITAT 1

249 + 9

17 + 3

Estratègies de càlcul

Pàg. 22

el re pt e

ELS POTS DE PINTURA La Martina i el Pol tenen pots de pintura amb els nombres 1, 2, 3, 4 i 5 i els han col·locat en una escala de la manera següent:

• Quin resultat obtens si sumes els pots del costat taronja? I si sumes els del

de nombres que podries

costat blau?

posar en cinc pots de pintura

• Segur que t’has adonat que els pots de les dues bandes sumen el mateix!

UNITAT 1

• Podries col·locar els pots a l’escala d’una

• Ara, pensa altres grups

altra forma, de manera que la suma dels

de manera que, col·locats en aquesta escala, els dos costats sumin el mateix. • Poseu en comú quins grups

pots dels dos costats continués essent

heu trobat i quina estratègia

igual? Quines opcions has trobat?

heu seguit per escollir-los.

he ap r ès …

res, puc… Amb els nomb quantitats. • expressar s i objectes. e n o rs e p r a c fi ti • iden ats. i obtenir result ls u lc à c r fe • organitzar. • ordenar i

Com et va més bé de sumar?

Representar nombres amb cubs

És important representar i orden

ar els nombres per entendre’ls millo r.

• amb la recta numèrica buida. • fent descomposicions. • col·locant els nombres de manera vertical.

la Ordenar nombres en una tau a Si ordenem els nombres en un taula, podrem observar més

100

fàcilment com creixen o disminueixen.

aresta

• la forma de la base dona nom al prisma. • les altres cares s’anomenen cares laterals.

laterals.

base vèrtex

UNITAT 1

• té el doble de vèrtexs que de cares laterals. • té el triple d’arestes que de cares

cara lateral

El prisma… • és un cos que té dues bases que són cares paral·leles iguals.

UNITAT 2

AGRUPEM PER COMPTAR

mbre parell o senar? no un és , m llu b am es • El nombre de finestr finestres? • Quin és el doble de 6 edifici? d’altura deu fer aquest s re et m ts an Qu • r calcular quantes pe ió ac lic tip ul m a un ar • Podem utilitz ina? finestres té l’edifici? Qu

QUANTES FINESTRES VEUS AMB LLUM EN AQUELL EDIFICI?

LES COMPTO FENT GRUPS: 6 MÉS 6, QUE SÓN 12. ÉS MOLT FÀCIL.

UNITAT 2 27

Pàg. 29

COMPOSICIÓ I DESCOMPOSICIÓ DE NOMBRES Amb els cubs encaixables hem après a representar nombres. El 234 el podem descompondre de la manera següent: 200 + 30 + 4.

La Nàdia utilitza els cartons de numeració per compondre i descompondre els nombres. Amb el 80 i el 5, pot compondre el 85 posant el 5 damunt del zero. Fa coincidir les franges de color taronja i posa un clip per fixar els cartons.

80 5

80 + 5

Amb el 400, el 60 i el 5, es pot compondre el 465.

400 60 5

465

400 + 60 + 5

• Quins cartons haurà d’agafar per compondre els nombres següents?

214

681

537

UNITAT 2

• Per formar el 208, només farà servir dos cartons. Quins?

208 • Compon 3 nombres més grans que 300 utilitzant només dos cartons.

Pàg. 31

NOMBRES PARELLS I NOMBRES SENARS Entre tots, construïu els nombres de l’1 al 10 amb cubs encaixables.

Ara, proveu de separar-los en dos grups iguals. Per fer-ho, fixeu-vos en el que fa la nena de la imatge amb el nombre 8. • Es pot fer amb tots els nombres? • En quins casos els nombres es poden separar en dos grups iguals i en quins no? • Després del 10, quin serà el primer nombre que es podrà separar en dues parts iguals? • I el següent? • Podries dir-ne uns quants més? Els nombres parells es poden expressar com la suma de dos nombres iguals. 14 = 7 + 7

26 = 13 + 13

20 = 10 + 10

Els nombres senars es poden expressar com la suma de dos nombres consecutius. 15 = 8 + 7

25 = 13 + 12

21 = 11 + 10

• En què acaben sempre els nombres parells? • I els senars?

UNITAT 2

Hi ha una altra manera de saber si un nombre és parell o senar. Pensa…

Pàg. 33

FEM DOBLES. FEM MEITATS Quants punts hi ha en cada cas? Un dau

Nombre de punts

Dos daus

Nombre de punts

…

uals hi g i s u a d En dos . e punts d e l b o ha el d

• Podries completar aquesta taula amb el doble

UNITAT 2

dels nombres que hi ha escrits?

Nombre

Doble

…

• Si tu tens 8 anys i el teu germà gran en té el doble, quants anys té el teu germà? Explica com ho has fet. • Pensa com ho fas per trobar la meitat d’un nombre i explica-ho.

ORDENEM MESURES DE LONGITUD Fixa’t en aquestes tres mans: una és de la Sara i les altres dues dels seus dos germans.

lbert

e l’A am d

Un p

Un pa

m de

pam

a de l

Sara

l’And

reu

El pam serveix per fer una mesura aproximada d’alguna cosa. • Qui creus que és el germà petit de la Sara? • Com ho has sabut? • La Sara ha necessitat 7 pams per mesurar la llargada de la taula de la que la Sara? Per què? • I si és l’Andreu qui fa la mateixa mesura?

UNITAT 2

mestra. Si l’Albert fa la mateixa mesura, necessitarà més pams o menys

Pàg. 34

EL METRE El metre és la unitat bàsica de mesura de longitud i es representa amb la lletra m.

És important que tinguem una referència de la llargada que representa un metre; per això us proposem que us dividiu en grups i que cerqueu diferents

UNITAT 2

objectes de l’escola que facin aproximadament 1 m.

• Què heu trobat que mesuri aproximadament 1 metre? Poseu les respostes en comú seguint aquest exemple: L’amplada de la porta mesura aproximadament 1 m.

LES PIRÀMIDES 1 Observa aquests cossos geomètrics:

TALLER D’ESPAI I FORMAI FORMA TALLER D’ESPAI

Pàg. 39

• Són iguals que els prismes? • En què creus que s’assemblen als prismes?

• En què es diferencien?

2 Amb canyetes i boles de plastilina, construeix una piràmide i un prisma.

Després, observa’n bé els elements:

3 Si els compares, obtindràs una taula com aquesta:

Quantes?

Prisma de base quadrada

Sí

Piràmide de base quadrada

Sí

Té Té Quantes? Quants? arestes? vèrtexs?

UNITAT 2

Té bases?

Pàg. 35

QUAN HEM DE SUMAR

SITUACIONS DE MULTIPLICACIÓ

LA MATEIXA QUANTITAT

UN NOMBRE DETERMINAT DE VEGADES, UTILITZEM LA MULTIPLICACIÓ.

• Quantes rodes hi ha? Quatre bicicletes amb dues rodes cadascuna: Quatre vegades 2 rodes

2+2+2+2

4 × 2 = 8 rodes

• Quantes ceres de colors hi ha? 3 paquets de 6 ceres 3 vegades 6 ceres 3 × 6 = 18 ceres

• Quantes safates de pomes hi ha? • Quantes pomes hi ha en cada safata? • Quina multiplicació podem escriure? • Quants diners hi ha?

UNITAT 2

5 bitllets de 10 €

5 vegades 10 € 5 × 10 = 50 euros

Ara, observa aquestes imatges:

N Represen

tació

gràfica

de la multip licació

• Quins ous són més fàcils de comptar? Per què? Observa aquests bombons: SI ENS FIXEM

EN LES COLUMNES,

Les disposicions rectangulars ens faciliten

el comptatge i es poden expressar amb una multiplicació.

VEIEM QUE HI HA 6 GRUPS DE 4 BOMBONS:

6 × 4 = 24 BOMBONS.

SI ENS FIXEM EN LES FILES, VEIEM QUE HI HA

4 GRUPS DE 6 BOMBONS: 4 × 6 = 24 BOMBONS.

•

Agafa 36 fitxes del material manipulable d’aula i representa diferents

• Representa’ls gràficament en el teu quadern i escriu la multiplicació que correspon a cada un.

UNITAT 2

rectangles.

Pàg. 41

VOLEM EMBOLCALLS REUTILITZABLES

RECOLLIM DADES

PER ALS ESMORZARS!

Aquesta setmana, a la classe de 3r hem fet un estudi de l’ús que fem dels embolcalls dels esmorzars. La taula següent mostra les dades recollides el dilluns: Embolcall de Comptatge Total l’esmorzar 5

• Quin és l’embolcall més utilitzat el dilluns pels nens i nenes de 3r? • Quants nens i nenes l’ha

utilitzat? • Per reduir a zero els embolcalls

no reutilitzables, quants nens i nenes haurien de canviar els embolcalls dels esmorzars?

Observa el diagrama següent: 12

• Quants alumnes han portat un embolcall més sostenible?

• Per què la barra que representa

els embolcalls de plàstic queda 6

entre dos nombres? • Si tots els alumnes que han portat

embolcalls de plàstic haguessin 2

UNITAT 2

portat embolcalls reutilitzables, Embolcall de plàstic

Paper alumini

Carmanyola

Bossa de roba o embolcall reutilitzable

quants alumnes hi hauria en la columna d’aquest embolcall?

• Quina representació et va millor per saber quin és l’embolcall més utilitzat, la taula o el diagrama? Per què?

RELACIONEM CÀLCULS CONEGUTS Sabem que: ELS RESULTATS

DE CÀLCULS CONEGUTS

8 + 6 = 14

ENS AJUDEN A FER-NE D’ALTRES

Ho aprofitem per saber que: 18 + 6 = 24

36 + 8 = 44

38 + 6 = 44

Segueixen el mateix patró que 8 + 6 i acaben en 4.

136 + 8 = 144

80 + 60 = 140 Segueixen el 180 + 60 = 240

mateix patró que 8 + 6, però cal afegir-hi el 0.

QUE HI ESTAN RELACIONATS.

Estratègies de càlcul

Pàg. 42

8 relacionats amb aquest, del qual ja

7 + 5 = 12

4 0

5 UNITAT 2

coneixem el resultat, i dir la solució:

280 + 60 = 340

• A veure si ets capaç de trobar tres càlculs

ENS PREPAREM PER RESOLDRE PROBLEMES

PER RESOLDRE UN PROBLEMA,

QUANTS ME'N FALTEN?

ES PODEN UTILITZAR DIFERENTS ESTRATÈGIES.

En Nil ha portat 22 cromos a l’escola, però, quan s’ha acabat l’hora del pati, només en tenia 9. La Ivet n’ha trobat 7 i els hi ha donat. Quants cromos li falten encara? Fixa’t com han resolt el problema tres nens de 3r. En Joel ho ha fet dibuixant:

Resposta: Li falten 6 cromos. La Martina ha fet una suma i una resta: 9 + 7 = 16 22 – 16 = 6 Resposta: Li falten 6 cromos. La Jana ho ha fet utilitzant la recta numèrica: +9

UNITAT 2

9 + 7 = 16 16 + 6 = 22

Resposta: Li falten 6 cromos. • Com ho faries tu?

Pàg. 40

H La prest

PROBLEMES Per construir aquesta prestatgeria, el fuster necessita:

atgeria

– 4 taulons llargs – 2 taulons curts – 4 potes Tauló llarg Tauló curt • Si l’escola li ha encarregat 5 prestatgeries, quin material li cal?

SI SÉ EL QUE NECESSITO PER FER 1 PRESTATGERIA,

PODRÉ TROBAR EL MATERIAL

QUE NECESSITO PER FER-NE 5.

• Quants taulons llargs necessitarà? • I de curts, quants? • Quantes potes necessitarà? • Si el fuster té 16 taulons llargs, 10 de curts • Quin material necessitarà el fuster per poder fer una altra prestatgeria?

UNITAT 2

i 18 potes, quantes prestatgeries podrà fer?

el re pt e

MARIETES AL JARDÍ Al jardí del Saül i la Noa hi ha 2 tipus de marietes: les marietes de 7 punts i les marietes de 2 punts.

La Noa i en Saül van veure una fulla amb tres marietes i van comptar els punts: 16 punts.

La Noa va demanar a en Saül de jugar amb les marietes: havien de fer totes les combinacions de punts possibles des del 10 fins al 20. MIRA! EL 10 EL PODEM FER

AMB 5 MARIETES DE 2 PUNTS.

Ajuda’ls a a conseguir els altres nombres fins al 20 fent combinacions amb les marietes.

PODEM DISPOSAR DE 35 PUNTS

AMB TAN SOLS

UNITAT 2

5 MARIETES.

• Té raó? Per què?

nars lls i nombres se re a p s re b m o N s acaben en ll re a p s re b m o Els n 0, 2, 4, 6, 8 nars acaben en Els nombres se 1, 3, 5, 7, 9

he ap r ès … Una piràmide és un cos geomètric que només té una base, que és un polígon.

El nom del polígon de la base

dona nom a la piràmide.

Les cares laterals són triangles.

DOBLE

cara lateral

are

sta

vèrtex

MEITAT

base

Situacions de multiplicació Multiplicar és sumar la mateixa quantitat un nombre determinat de vegades: 3 paquets de 5 xiclets = 15 xiclets 5 + 5 + 5 = 15 3 × 5 = 15 La multiplicació es pot representar en forma de rectangle:

3 × 5 = 15

UNITAT 2

5 × 3 = 15

LA MARATÓ

Des de fa anys, a Catalunya es fa una activitat solidària per recollir fons per a la investigació de diferents malalties. • Cerqueu des de quin any s’està duent a terme aquest projecte. • A quin tipus d’investigació es dedicaran els diners que es recaptin enguany? • Quin dia s’emetrà el programa per televisió?

Pots trobar inf ormació d’aquest projec te solidari al web de La M arató.

També es venen llibres i CDs per a recollir diners. • Investiga quants llibres i quants CD es van vendre a l’edició anterior. Calcula quants diners es van recollir amb aquesta venda si cada article es ven per 12 euros.

A tots els pobles i ciutats de Catalunya

TREBALL COOPERATIU

s’organitzen moltes activitats per

col·laborar i recollir diners per La Marató. Entra al web de La Marató, cerca el lloc on vius en el mapa de comarques de Catalunya i investiga quines activitats es duran a terme per La Marató a la teva localitat.

Al poble de l’Arlet fan un seguit d’activitats. Aquest és el cartell de les que tenen preparades per enguany. • Quantes activitats s’organitzen al poble de l’Arlet?

COL·LABORA AMB LA MARATÓ

AC TIV ITATS PRE VIS TES

7 de desembre: Cantada de nadales. Do

natiu: 1 €

8 de desembre: Dinar popular a «La Clo

txa». Preu: 10 €

11 de desembre: Caminada popular. Do 12 de desembre: Teatre per a La Marat

natiu: 2 €

ó. Donatiu: 5 € 18 de desembre: Esmorzar i rifa solidària. Preu del tiquet: 5 €

Al lloc on es farà la cantada de nadales hi caben 350 persones. S’han venut 75 tiquets per al dinar a «La Clotxa». A la Caminada popular s’han inscrit 310 persones. 120 persones ompliran el Teatre. I s’han venut 158 tiquets per a l’Esmorzar i la Rifa solidària. Organitzeu-vos per grups i calculeu: • Quants diners s’han recollit entre totes les activitats organitzades al poble de l’Arlet?

• Valoreu en quins casos fareu servir la calculadora i en quins no caldrà. • Poseu en comú tots els càlculs i feu un petit informe amb tots els passos que heu seguit.

TREBALL COOPERATIU

• Penseu com us distribuireu la feina.