SOCIALS 1
C-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal
ESO
Continguts s amb activitat ls competencia
Programa
Eulàlia Ferrer
UNITAT 2
TEMA 2 EL PLANETA BLAU
1. L’escorça de la Terra 2. Oceans i continents 3. Les aigües continentals: rius i llacs 4. Relleu i hidrografia d’Europa 5. Relleu i hidrografia d’Àsia 6. Relleu i hidrografia d’Àfrica 7. Relleu i hidrografia d’Amèrica 8. Oceania: un continent dispers 9. L’Antàrtida: el continent blanc 10. Relleu i hidrografia d’Espanya 11. Relleu i hidrografia de Catalunya
Les formes de relleu.
40
Cim de l’Everest, a l’Himàlaia.
Esquema del curs d’un riu.
41
1. L’escorça de la Terra escorça • relleu
La Terra es divideix en tres grans capes o blocs que no sempre són formats per materials sòlids: l’escorça, el mantell i el nucli. [Font 1] L’escorça de la Terra no és igual a tot arreu i adopta formes diferents. El conjunt de les diferents formes de l’escorça de la Terra rep el nom de relleu. L’aspecte del relleu es pot reduir a tres formes bàsiques: les muntanyes, les valls i les planes. [Fonts 2 i 3] L’escorça és sòlida i té contacte directe amb l’atmosfera o amb l’aigua dels mars i els oceans. El mantell es divideix en dues parts: el mantell intern és sòlid i rígid, mentre que el mantell extern és format per roques en estat viscós a causa de les altes temperatures. El nucli és format per ferro i níquel. En el nucli intern aquests materials són sòlids, mentre que en el nucli extern són líquids.
Font 3. Les formes del relleu de la Terra. 1 1 1 1 1 1 1 1 1
42
Font 1. Les capes de la Terra.
TEMA
2
Font 2. Segons l’altitud, les muntanyes es classifiquen en alta muntanya (per sobre dels 2.500 m), muntanya mitjana (entre els 1.000 m i els 2.500 m) i baixa muntanya (per sota dels 1.000 m). En les imatges hi ha representats cadascun dels tres tipus: el cim de l’Everest, a l’Himàlaia (A), el Turó de l’Home, al Montseny (B), i el Tibidabo, a Collserola (C).
43
2. Oceans i continents oceà • mar • continent
Sabies que…? El nom de l’oceà Atlàntic prové d’una llegenda grega que situa en aquest oceà
El 71 % de la superfície de la Terra és formada per grans masses d’aigua que anomenem oceans. N’hi ha cinc: l’Àrtic, l’Antàrtic, l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic. Dels oceans, n’emergeixen grans extensions de terra ferma que reben el nom de continents. N’hi ha sis: Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica, Oceania i l’Antàrtida. [Fonts 4 i 5] Dins d’un oceà, les extensions reduïdes d’aigua que hi ha a la vora de la costa s’anomenen mars. El fons dels oceans és travessat per autèntiques cadenes de muntanyes, anomenades dorsals. Algunes illes, com ara Islàndia o les Galápagos, són cims emergits d’aquestes muntanyes. [Font 6]
Font 4. Planisferi del planeta Terra.
44
una gran illa, anomenada Atlàntida, que es va enfonsar en les seves aigües. L’origen del nom de l’oceà Pacífic sembla que prové del fet que quan el va veure el seu descobridor, l’extremeny Vasco Núñez de Balboa, feia molt bona mar. De tranquil i calmós, però, aquest oceà no en té res. El nom Àrtic deriva del grec árktos, que vol dir ‘os’, i el nom Antàrtic, del grec antarktikós, que significa ‘oposat a l’Àrtic’. Finalment, l’oceà Índic rep aquest nom perquè banya les costes de la gran península de l’Hindustan.
Oceans (superfície en km2)
TEMA
2 179.650.000
Font 5. Superfície dels oceans i dels continents.
92.040.000 74.900.000
14.060.000
ic Àrt
Continents (superfície en km2)
20.327.000
tàr An
tic
c nti
à Atl
ic
Índ
fic
cí Pa
30.221.000
44.579.000
42.657.270
13.180.000
a
ic Àfr
a
ric
è Am
tàr An
a
tid
10.530.571 8.950.000
ia Às
pa
ro Eu
nia
ea Oc
Font 6. Les dorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 metres d’altitud. Estan connectades i formen un únic sistema, de 65.000 km de llargada, que travessa els oceans del planeta.
45
3. Les aigües continentals: rius i llacs riu • afluent • llac
Sabies que…? Del total de l’aigua que hi ha al planeta Terra, només el 2,5 % és dolça. A més,
Quan plou es formen dipòsits d’aigua subterranis que surten a la superfície gràcies a les fonts. Si aquestes fonts tenen molt cabal, poden iniciar uns corrents d’aigua continus: els rius. Els rius poden desembocar a la mar o en un altre riu. En aquest darrer cas s’anomenen afluents. El recorregut que fa un riu s’anomena curs, la quantitat d’aigua que porta és el cabal i l’espai per on passa, el llit. El conjunt format pel riu principal i els seus afluents s’anomena xarxa fluvial i el territori que ocupa aquesta xarxa rep el nom de conca fluvial. [Fonts 7 i 8] En la trajectòria d’un riu, des del seu naixement fins a la desembocadura, cal distingir tres zones amb unes característiques ben diferents: el curs alt, el curs mitjà i el curs baix. [Font 9] A diferència dels rius, en què l’aigua sempre està en moviment, els llacs són embassaments naturals d’aigua dolça. Si són petits s’anomenen estanys. Des d’antic l’ésser humà ha volgut aprofitar-se de l’aigua i ha construït canals per portar-la a llocs llunyans i secs. També s’ha aprofitat l’aigua dolça per produir electricitat i s’ha procurat disposar de reserves per tenir-ne en temps de sequera.
gairebé tota aquesta aigua està situada als casquets polars o bé és subterrània. Per això, només un percentatge molt petit del total de l’aigua de la Terra és al nostre abast gràcies als rius, els pous i els llacs.
Recorda Un riu que desemboca en un altre riu és un afluent. Un riu i els seus afluents formen una xarxa fluvial. L’espai per on discorren les aigües d’una xarxa fluvial s’anomena conca.
46
Font 7. La conca fluvial és el territori que ocupa una xarxa fluvial. Una de les conques fluvials més grans del món és la del riu Amazones, a l’Amèrica del Sud.
TEMA
2
Font 8. Esquema d’una conca fluvial.
Font 9. El curs d’un riu.
47
4. Relleu i hidrografia d’Europa Situada a l’hemisferi nord, Europa té una forma retallada. Excepte les terres de la Rússia central, qualsevol punt geogràfic del continent europeu no és a més de 1.000 km de distància de la costa. Després d’Austràlia, Europa és el continent més baix. Dos terços de la seva superfície fan menys de 200 m d’altura i únicament el 6 % supera els 1.000 m. El relleu europeu s’organitza a partir d’una gran plana central, envoltada, tant per l’est com pel sud, d’un conjunt de serralades més altes, algunes de les quals fan més de 5.000 m. Bona part de les serralades del sud d’Europa divideixen els rius que hi neixen en dos vessants: l’Atlàntic i el Mediterrani. [Font 10]
Dades bàsiques del continent europeu Superfície: 10.530.571 km2 Altitud mitjana: 300 m Situació i límits continentals: N: 71º N (cap Nord, Noruega) S: 36º N (punta de Tarifa, Espanya) E: 67º E (extrem nord dels Urals, República dels Komis, Rússia) O: 9º O (Cabo da Roca, Portugal)
Longitud dels principals rius d’Europa Volga
3.531 km 2.860 km
Danubi
2.201 km
Dnièper Don
1.967 km
Petxora
1.809 km
Dnièster Rin
48
1.411 km 1.232 km
Sabies que…? Segons la mitologia grega, Europa era una noia molt bonica. El déu Zeus se’n va enamorar i, convertit en brau, la va raptar. El pare d’Europa va ordenar que la busquessin, però no la van trobar.
TEMA
2
ús
Elbr
Font 10. Mapa físic d’Europa.
49
5. Relleu i hidrografia d’Àsia Àsia és el continent més extens de la Terra i el que té una altitud mitjana més gran. La seva superfície representa el 29,45 % de totes les terres emergides del planeta. Gairebé la totalitat del continent asiàtic està situat a l’hemisferi nord, excepte bona part de les illes que formen Indonèsia. El relleu d’Àsia té com a centre l’altiplà del Pamir, a partir del qual s’articulen dos grans sistemes de relleu. El primer d’aquests sistemes el formen un conjunt d’altiplans que s’estenen, en direcció nord-est, des del Pamir fins a l’estret de Bering, i el segon és constituït per les serralades i els altiplans que s’estenen des del Pamir cap a l’est. En aquest segon conjunt hi ha l’altiplà del Tibet (4.500 m) i la serralada de l’Himàlaia, que inclou totes les muntanyes que fan més de 8.000 m d’altitud del món, com, per exemple, l’Everest, el K2 i el Lhotse. Les grans planures del continent estan situades a la seva perifèria. Els altiplans del centre del continent asiàtic constitueixen la línia que marca la divisió entre els vessants àrtic i índic dels rius asiàtics. La serralada de l’Himàlaia, al seu torn, separa els vessants índic i pacífic.
Els principals rius d’Àsia neixen a l’Himàlaia i són molt llargs i cabalosos, com també ho són els rius que desemboquen a l’oceà Àrtic i que neixen als altiplans del centre del continent. Àsia està envoltada de tres oceans: l’Àrtic, l’Índic i el Pacífic. A les costes de l’oceà Índic hi ha tres grans penínsules: l’Aràbiga, la de l’Hindustan i la d’Indoxina. A la costa de l’oceà Pacífic uns quants arxipèlags s’estenen paral·lelament al continent des de l’illa de Java, al sud, fins a Alaska, al nord. [Font 11]
Recorda Àsia és el continent més gran del món i el que té les muntanyes més altes.
Sabies que…? Segons la mitologia grega, Tetis, filla de la deessa Gea i del déu Urà, es va casar amb el seu germà Oceà i van tenir més de tres mil fills i filles. Una d’aquestes filles era, precisament, Àsia.
Longitud dels principals rius d’Àsia
Dades bàsiques del continent asiàtic Superfície: 44.579.000 km2 Altitud mitjana: 960 m Situació i límits continentals: N: 77º N (cap Txeliuskin, Rússia) S: 1º N (Tanjung Piai, Malàisia) E: 169º O (cap Dejnev, Rússia) O: 26º E (cap Baba, Turquia)
50
Iangtsé
5.800 km 5.410 km
Obi Huang He
4.845 km
Mekong
4.500 km
Amur
4.416 km
Lena
4.400 km
Ienissei
4.092 km
Ian
gts
é
TEMA
2
Font 11. Mapa físic d’Àsia.
51
6. Relleu i hidrografia d’Àfrica La superfície d’Àfrica representa un 22 % de totes les terres emergides del món. És, doncs, el tercer continent més gran. El territori africà està repartit a parts iguals entre l’hemisferi nord i l’hemisferi sud, i tres quartes parts de la seva superfície es localitzen en longitud est. El relleu de les costes africanes és regular: hi ha pocs accidents geogràfics i les poques illes que hi ha, amb l’única excepció de Madagascar, són força petites. Al continent africà el terreny de seguida s’eleva; de fet, només un 10 % de la seva superfície es pot considerar terres baixes. El relleu del continent africà s’organitza a partir d’un conjunt d’altiplans que neix a les costes de Namíbia i s’estén fins a la costa de la mar Roja. Aquest conjunt de muntanyes divideix els rius en els tres vessants del continent: al nord, el vessant mediterrani, a l’oest, el vessant atlàntic, i al sud-est, el vessant índic. Al centre del continent africà hi destaquen terres més baixes recorregudes per grans rius, com ara el Congo i el Níger. Bona part del terç nord del continent està ocupat per un gran desert: el Sàhara.
Els principals rius d’Àfrica són molt llargs i cabalosos, ja que neixen en zones on plou molt. Al vessant atlàntic destaquen el Níger i el Congo. La disposició del relleu fa que els rius del vessant índic, com el Zambezi i el Limpopo, siguin més curts. A Àfrica hi ha el que es considera el riu més llarg del món: el Nil. Aquest riu recorre 6.671 km des de l’altiplà de Burundi, on neix, fins a la mar Mediterrània, on desemboca. [Font 12] Recorda Àfrica és el continent on hi ha el desert càlid més gran del món: el Sàhara.
Sabies que…? El nom d’Àfrica prové del mot grec a-frikós, que vol dir ‘sense fred’. Van ser els romans els qui van utilitzar aquest nom per denominar el nord del continent, fins al desert del Sàhara. Amb el temps, aquest nom va passar a designar tot el continent.
Longitud dels principals rius d’Àfrica
Dades bàsiques del continent africà Superfície: 30.221.000 km2 Altitud mitjana: 650 m Situació i límits continentals: N: 37º N (cap Blanc, Tunísia) S: 34º S (cap Agulhas, Sud-àfrica) E: 51º E (cap Hafun, Somàlia) O: 17º O (cap Verd, Senegal)
52
6.671 km
Nil
4.200 km
Congo
4.160 km
Níger Zambezi Orange Limpopo Senegal
2.660 km 1.860 km 1.600 km 1.440 km
TEMA
2
Llac Tanganyika
Font 12. Mapa físic d’Àfrica.
53
7. Relleu i hidrografia d’Amèrica Amèrica és el segon continent pel que fa a superfície, que representa el 30,2 % de totes les terres emergides del món. De forma allargassada, s’estén des de l’oceà Àrtic fins a pràcticament l’oceà Antàrtic. El territori del continent americà està situat en la seva totalitat a l’hemisferi occidental i les seves terres es reparteixen al nord i al sud de l’equador. Encara que Amèrica és un únic continent, per la seva forma es pot dividir en tres grans unitats: Amèrica del Nord, Amèrica Central, que inclou tot el conjunt d’illes del mar Carib, i Amèrica del Sud. Els litorals dels extrems nord i sud del continent són força accidentats i presenten un gran nombre d’illes. També ho és la costa centreamericana i el conjunt d’arxipèlags que s’estén des de la península de Florida fins a la desembocadura de l’Orinoco. L’element més característic del relleu americà és el conjunt continuat de serralades que recorren la costa del Pacífic des d’Alaska, al nord, fins a la Terra del Foc, al sud. A la costa est, en canvi, hi ha un conjunt dispers de muntanyes i mas-
Dades bàsiques del continent americà Superfície: 42.657.270 km2 Altitud mitjana: 650 m Situació i límits continentals: N: 71º N (península Boothia, Canadà) S: 53º S (cap Froward, Xile) E: 34º O (cap Branco, Brasil) O: 168º O (cap Príncep de Gal· les, Alaska)
54
sissos de menys altitud. Entre les serralades del sector occidental i els massissos i les serralades del sector oriental hi ha grans planures i depressions. Els rius més llargs i cabalosos del continent americà, com ara el Mississipí i l’Amazones, neixen a les serralades occidentals i travessen les grans planures en direcció est i sud. [Font 13] Recorda Amèrica és el continent la superfície del qual ocupa més extensió alhora dels dos hemisferis.
Sabies que…? Segons la teoria més estesa, Amèrica pren el nom del navegant i mercader italià Amerigo Vespucci (1454-1512). Vespucci hauria estat el primer a afirmar que Amèrica era un nou continent, i no la part oriental d’Àsia, tal com es considerava des que Cristòfor Colom hi va arribar el 1492.
Longitud dels principals rius d’Amèrica Amazones-Ucayali
6.280 km 5.620 km
Mississipí-Missouri Amazones-Marañón
5.500 km
Riu de la Plata-Paranà
4.700 km 4.241 km
Mackenzie Riu Grande Yukon
3.034 km 2.897 km
TEMA
2
Font 13. Mapa físic d’Amèrica.
55
8. Oceania: un
9. L’Antàrtida: el
El continent d’Oceania se sol dividir en les tres grans unitats següents: el subcontinent d’Austràlia; un conjunt de quatre illes que l’envolten, Nova Guinea, Tasmània i les dues illes de Nova Zelanda, i el conjunt d’arxipèlags que configuren la Micronèsia, la Melanèsia i la Polinèsia. Situada entre els oceans Índic i Pacífic, Austràlia té una altitud mitjana que no supera els 340 m. Es coneix amb el nom de Gran Serralada Divisòria un seguit de muntanyes de 3.500 km de longitud que separen la costa est australiana de les terres planes de l’interior. L’altitud màxima d’aquesta serralada no supera els 2.300 m. A l’est d’aquestes terres hi ha extensos altiplans desèrtics que configuren un paisatge inhòspit. Només a l’extrem sud-oest d’Austràlia hi ha una altra unitat de relleu destacable: el Massís Occidental. [Font 14]
A diferència del pol nord, que només és format per enormes blocs de gel que floten, el pol sud és constituït per terres emergides. Aquestes terres formen un continent, l’Antàrtida, la major part del qual està situat dins del cercle polar. L’Antàrtida és el continent més elevat del món, amb una altitud mitjana de 2.000 m per sobre del nivell del mar. El seu punt més alt és el mont Vinson (5.140 m). El relleu de l’Antàrtida està cobert d’una massa de gel d’1,6 km de gruix de mitjana que representa el 95 % de tot el gel del món. Per sota d’aquesta massa de gel, anomenada indlansis, hi ha les roques del continent, que, en molts punts, estan situades per sota del nivell del mar. L’element més característic del relleu antàrtic és la serralada Transantàrtica, que divideix el continent en dues parts: una d’oriental i una altra d’occidental. L’Antàrtida està envoltada per extenses zones de gel situades damunt les aigües del mar, l’anomenada banquisa antàrtica, que desapareix, en gran part, durant l’estiu austral i es torna a formar a l’hivern. [Font 15]
continent dispers
Sabies que…? El nom d’Oceania prové del fet que la immensa majoria de l’espai d’aquest continent està ocupat per l’oceà Pacífic.
56
continent blanc
Recorda L’Antàrtida és el continent més elevat del món, amb una altitud mitjana de 2.000 m per sobre del nivell del mar.
TEMA
2
Font 14. Mapa físic d’Oceania.
Font 15. Mapa físic de l’Antàrtida.
57
10. Relleu i hidrografia d’Espanya 10.1. El relleu La península Ibèrica està situada al sud-oest d’Europa i és un dels territoris més alts i muntanyosos del continent. Hi conviuen quatre estats: Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar (de sobirania anglesa). El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplà central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Aquest altiplà ocupa el 40 % del territori peninsular i té una altitud mitjana de 600 m. La Meseta està travessada per una llarga serralada, el Sistema Central, que divideix l’altiplà en dues zones: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud. Aquesta última té un relleu més trencat, ja que és travessada pels Monts de Toledo. La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els Monts de Lleó, la Serralada Cantàbrica, la Serralada Ibèrica i Sierra Morena. Aquestes serralades constitueixen el límit exterior de la Meseta. El relleu peninsular es completa amb un conjunt de sistemes muntanyencs independents de la Meseta: el Massís Galaic, les Muntanyes Basques, el Pirineu, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades Bètiques. [Font 16]
Dades bàsiques de la península Ibèrica Superfície: 582.925 km2 Altitud mitjana: 660 m Situació i límits: N: 43º 47’ N (Estaca de Bares) S: 36º N (punta de Tarifa, Espanya) E: 3º 19’ E (cap de Creus) O: 9º 17’ O (cap de Touriñán, Espanya); 9º 20’ O (Cabo da Roca, Portugal)
58
Finalment, cal assenyalar dues depressions: la de l’Ebre i la del Guadalquivir. [Font 17] Espanya comprèn, a més del territori peninsular, dos grups d’illes: l’arxipèlag de les Balears, a la mar Mediterrània, i el de les Canàries, a l’oceà Atlàntic, davant de les costes africanes del Sàhara.
10.2. Els rius Segons el vessant on desemboquen, els rius peninsulars es classifiquen en les tres xarxes hidrogràfiques següents: vessant cantàbric, vessant atlàntic i vessant mediterrani. – Vessant cantàbric. Són rius curts, cabalosos i de règim fluvial regular. Alguns dels rius d’aquest vessant, que neixen a la Serralada Cantàbrica, les Muntanyes Basques i el Massís Galaic, són el Nalón, el Nerbion i el Bidasoa. – Vessant atlàntic. Són rius llargs, de cabal mitjà i de règim irregular. Alguns dels rius d’aquest vessant, que neixen al Sistema Ibèric, Sierra Morena i les Serralades Bètiques, són el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir. – Vessant mediterrani. Són rius curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Alguns dels rius d’aquest vessant, que neixen al Sistema Ibèric i a les Serralades Bètiques, són el Xúquer i el Segura. L’Ebre, que neix a la Serralada Cantàbrica, és una excepció dins d’aquest vessant, ja que és un riu llarg, de cabal mitjà i de règim irregular.
Vocabulari règim fluvial. Grau de regularitat del cabal d’un riu al llarg d’un any sencer.
TEMA
2
Font 16. Mapa físic d’Espanya. Picos de Europa
Conca del Duero
Sistema Central
Depressió del Tajo
Depressió del Guadiana Depressió del Tajo
Submeseta Sud
Sistema Ibèric
Sierra Morena
Monts de Toledo
Mulhacén
Depressió del Guadalquivir
Depressió de l’Ebre
Serralades Prelitoral i Litoral
Font 17. El relleu d’Espanya. 59
11. Relleu i hidrografia de Catalunya
60
11.1. El relleu
11.2. Els rius
Catalunya està situada al nord-est de la península Ibèrica. El seu relleu s’organitza a partir de la Depressió Central. Aquest territori està envoltat de les serralades següents: el Pirineu, al nord; el Sistema Mediterrani, al sud, i la Serralada Transversal, a l’est. La Depressió Central és formada per una plana central (les comarques del Segrià i del Pla d’Urgell) i per un seguit d’altiplans, com el de la Segarra. A mesura que avança cap a l’est, el relleu és cada vegada menys pla i més abrupte. El Pirineu s’estén d’est a oest pel nord de Catalunya. És format per dues unitats: el Pirineu axial i el Prepirineu. El Pirineu axial designa la part central del Pirineu i inclou els pics més alts d’aquesta unitat de relleu. Al sud i nord del Pirineu axial hi ha el Prepirineu, que és format per muntanyes més baixes. El Sistema Mediterrani s’estén al llarg de la costa i forma una doble muralla de muntanyes: la Serralada Prelitoral, formada per muntanyes de més altitud, i la Serralada Litoral. Entre aquestes dues alineacions s’estén un territori enfonsat anomenat Depressió Prelitoral. Entre la Serralada Litoral i el mar hi ha l’estreta Plana Litoral. La Serralada Transversal uneix el Prepirineu amb el Sistema Mediterrani. Al centre d’aquesta serralada hi ha la zona volcànica de la Garrotxa, amb més de 40 cons volcànics. El relleu de Catalunya es completa amb dues planes litorals: el Delta de l’Ebre i la Plana de l’Empordà. La Plana del Rosselló, sota sobirania francesa, es considera que forma una unitat geogràfica amb Catalunya. [Font 18]
Els rius catalans són curts i poc cabalosos. L’Ebre, que passa per Catalunya en el seu darrer tram i que forma un dels deltes més importants de la Mediterrània, n’és l’única excepció. Tots els rius catalans formen part del vessant mediterrani. Només la Garona, que neix a la Vall d’Aran, és del vessant atlàntic. Els rius catalans del vessant mediterrani s’organitzen en les tres xarxes hidrogràfiques següents: xarxa Pirineu-Ebre, xarxa Pirineu-Mediterrània i xarxa Mediterrània. – Pirineu-Ebre. Comprèn els rius que neixen al Pirineu i desemboquen a l’Ebre (la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Segre). Són rius curts, de cabal mitjà i règim irregular. – Pirineu-Mediterrània. Comprèn els rius que neixen al Pirineu i desemboquen a la mar Mediterrània (el Llobregat, el Ter i el Fluvià). Són rius curts, de cabal escàs i règim molt irregular. – Mediterrània. Comprèn els rius que neixen a la Serralada Prelitoral i desemboquen a la mar Mediterrània (el Francolí, el Gaià, el Foix, el Besòs i la Tordera). Són rius molt curts, de cabal molt escàs i règim força irregular. [Font 19]
Dades bàsiques de Catalunya Superfície: 31.980 km2 Altitud mitjana: 600 m Situació i límits: N: 40º 32’ N (serra de l’Albera, Catalunya); 42º 53’ N (estany de Salses, França) S: 40º 32’ S (riu de la Sénia) E: 3º 19’ E (cap de Creus) O: 0º 15’ E (riu de la Sénia)
TEMA
2
Font 18. Mapa físic de Catalunya.
Font 19. La xarxa hidrogràfica catalana.
61
ACTIVITATS
A
L’escorça de la Terra
B
2.1. Relaciona els conceptes següents amb el punt del dibuix corresponent: mantell extern, nucli extern, escorça, mantell intern, nucli intern.
C D
E
2.2. Observa la fotografia de les Dolomites, als Alps italians, i identifica-hi les lletres que corresponen a les formes de relleu següents: cim, serralada, vall, cingle, vessant, turó. F
B
D E A
2.3. Copia les frases i completa-les amb la pa-
2.4. Respon:
raula adequada:
a) Quina diferència hi ha entre una muntanya i un cim? b) Quina diferència hi ha entre una muntanya i una serralada? c) Quina diferència hi ha entre una plana i un altiplà? d) Quina diferència hi ha entre una plana i una vall? e) Quina diferència hi ha entre una serralada i un massís? f) Quina diferència hi ha entre un cingle i un altiplà?
a) Una petita elevació del terreny situada al mig d’una plana és un … . b) El punt més alt d’una muntanya és el … . c) La paret vertical de roca en una muntanya rep el nom de … . d) L’espai que hi ha entre els vessants de dues muntanyes s’anomena … . e) Les muntanyes que superen els 2.500 m reben el nom de … . f) El pendent d’una muntanya s’anomena … . g) Un conjunt continuat de muntanyes, més llarg que ample, és una … .
62
C
Oceans i continents
TEMA
2 2.5.
Observa el planisferi i indica a quins continents corresponen les lletres i a quins oceans corresponen els nombres.
3
B
D
A 2 C
1
1
A 4
E
5 F
2.6. Respon:
2.7. Observa els gràfics de barres amb les da-
a) Quin oceà s’estén entre Amèrica i Àsia? b) Quin oceà hi ha entre Àfrica i Oceania? c) Quins oceans banyen les costes d’Àsia? d) Quin oceà banya la costa est d’Amèrica? e) Quin és l’oceà més septentrional de la Terra? f) Quins oceans comunica el canal de Panamà? g) Quin oceà banya només les terres de l’hemisferi sud? h) Quins oceans envolten les terres d’Oceania? i) Quin és l’únic oceà totalment situat a l’hemisferi nord?
des de superfície dels oceans i els continents (pàgina 45) i respon aquestes preguntes: a) Quin és l’oceà que ocupa una superfície més gran? b) Quin és l’oceà que ocupa una superfície més petita? c) Ordena, del més gran al més petit, els sis continents. d) Quantes vegades és més gran Àsia que Eu ropa? e) Què és més gran: Àsia o els continents d’Àfrica i de l’Antàrtida junts?
63
2.8. Identifica el concepte definit en cada cas: a) Grans masses d’aigua que cobreixen la major part de la Terra. b) Cadascuna de les grans extensions de terra ferma del nostre planeta. c) Extensió reduïda d’aigua que es troba a la vora de la costa. d) Cadenes de muntanyes submergides que travessen els oceans. e) Continent la superfície del qual és exclusivament a l’hemisferi nord.
f) Continent més meridional de la Terra. g) Continent que té tot el seu territori a l’hemisferi oest. h) Continent la superfície del qual és més gran. i) Continent la superfície del qual és més petita.
2.9.
Les illes Galápagos i Islàndia són cims emergits de dorsals. Observa la seva situació en el mapa de la pàgina 45 i esbrina quines són les seves coordenades.
Les aigües continentals: rius i llacs
2.10. Digues el nom del curs del riu que es mostra en cada una de les fotografies:
2.11. Redacta un text en què expliquis la trajectòria d’una gota d’aigua des que neix a la font fins que arriba a l’oceà. Utilitza el vocabulari que serveix per definir les parts d’un riu.
2.12. Escriu el nom de cinc rius el curs dels quals transcorri íntegrament al nord del paral·lel 45º. R 2.13.
Observa la taula dels principals rius del món i fes les activitats que hi ha tot seguit: Els principals rius del món Riu
64
Longitud en km
Riu
Longitud en km
Nil
6.671
Huang He
4.845
Amazones-Ucayali
6.280
Riu de la Plata-Paranà
4.700
Iangtsé
5.800
Mekong
4.500
Mississipí-Missouri
5.620
Amur
4.416
Obi
5.410
Lena
4.400
a) Localitza els rius de la taula en un planisferi físic mut, que pots trobar al lloc web www.espaibarcanova.cat, i escriu-ne el nom en el lloc corresponent. b) Elabora, en un full de paper quadriculat, un gràfic de barres que representi la longitud d’aquests rius. c) Amb l’ajut d’un atles, cerca el continent on es troba i els països per on passa cadascun d’aquests rius:
2.15. Amb l’ajut d’un atles, cerca el continent
TEMA
2 on es troba cadascun d’aquests llacs: Superior Gran Llac dels Ossos Victòria Baikal Huron Malawi-Nyasa Michigan Gran Llac de l’Esclau Tanganyika Txad
Nil Huang He Amazones-Ucayali Riu de la Plata-Paranà Iangtsé Mekong Mississipí-Missouri Amur Obi Lena
R 2.14.
Observa la taula dels principals llacs del món i fes les activitats que hi ha tot seguit: Els principals llacs del món Llac
Superfície en km2
Superior
84.131
Victòria
68.100
Huron
61.797
Michigan
58.016
Tanganyika
32.893
Gran Llac dels Ossos
31.792
Baikal
31.500
Malawi-Nyasa
30.800
Gran Llac de l’Esclau
28.438
Txad
16.300
a) Localitza els llacs de la taula en un planisferi físic mut, que pots trobar al lloc web www.espaibarcanova.cat, i escriu-ne el nom en el lloc corresponent. b) Quins d’aquests llacs tenen una superfície més gran que la de Catalunya? c) Quins d’aquests llacs es troben a l’hemisferi nord? I a l’hemisferi sud?
Llac Baikal.
2.16. Respon: a) Quina diferència hi ha entre el curs d’un riu i el llit d’un riu? b) Quina diferència hi ha entre una conca flu vial i una xarxa fluvial? c) Quina diferència hi ha entre un llac i un estany?
Relleu i hidrografia d’Europa
2.17.
Observa el mapa físic d’Europa de les pàgines 48 i 49 i respon:
a) Quines grans serralades i massissos hauries de travessar si anessis en línia recta des del cap de Finisterre fins a les costes de la mar Càspia? b) Quins rius hauries de travessar si anessis en línia recta des de les costes de la mar Cantàbrica fins a la serralada dels Urals? c) On es troben les serralades més importants d’Europa? Quin és el pic més alt del continent? d) Quina serralada separa Europa d’Àsia?
65
2.18.
En un mapa físic mut d’Europa, que pots trobar al web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom en el lloc corresponent. Mars: Bàltica, Negra, Tirrena, Càspia, Blanca, Egea, Cantàbrica, Mediterrània, Jònica, del Nord. Rius: Vístula, Garona, Volga, Sena, Don, Dnièster, Tàmesi, Rin, Dnièper, Elba, Danubi. Serralades: Balcans, Pirineu, Urals, Alps, Escandinava, Caucas, Apenins, Carpats. Pics: els dos més alts del continent.
2.19. Llegeix aquestes afirmacions sobre alguns rius europeus i el lloc on desemboquen i indica si són certes o falses. Tingues en compte que n’hi ha sis de falses. A continuació, escriu correctament les frases incorrectes. a) El Po desemboca a la mar Tirrena. b) El Danubi desemboca a la mar Negra. c) El Volga desemboca a la mar Bàltica. d) L’Ebre desemboca a la mar Mediterrània. e) L’Ural desemboca a la mar Càspia. f) El Loira desemboca a la mar Mediterrània. g) El Dnièster desemboca a la mar Negra. h) El Rin desemboca a la mar del Nord. i) El Vístula desemboca a la mar Bàltica. j) L’Oder desemboca a la mar Negra. k) El Guadalquivir desemboca a la mar Tirrena. l) El Tajo desemboca a la mar Bàltica.
c) Quins deserts hauries de travessar si anessis en línia recta des de les costes de la mar Roja fins a la península de Corea? d) A quina serralada hi ha els cims més alts d’Àsia i del món? e) Quines unitats de relleu marquen la línia de separació entre els vessants àrtic i índic dels rius d’Àsia? f) Quina unitat de relleu marca la línia de separació entre els vessants índic i pacífic dels rius d’Àsia? g) Quines són les principals illes que formen l’arxipèlag japonès?
2.21.
En un mapa físic mut d’Àsia, que pots trobar al web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom en el lloc corresponent. Penínsules: Hindustan, Kamtxatka, Aràbiga, Corea, Indoxina. Rius: Obi, Eufrates, Lena, Ienissei, Amur, Huang He, Indus, Mekong, Ganges, Tigris, Iangtsé. Serralades: Karakorum, Himàlaia. Altiplans: de Mongòlia, de l’Iran, del Pamir. Illes: Taiwan, Borneo, Sri Lanka, Kurils, Sumatra, Filipines, Sakhalin.
Relleu i hidrografia d’Àsia
2.20. Observa el mapa físic d’Àsia de la pàgina 51 i respon les preguntes següents: a) Quines grans serralades o massissos hauries de travessar si anessis en línia recta des del canal de Suez fins a l’illa de Taiwan? b) Quins rius hauries de travessar si anessis en línia recta des de les costes de la mar d’Aral fins a la península de Kamtxatka?
66
Costa de Taiwan.
2.22.
Llegeix aquestes afirmacions sobre alguns rius i el lloc on desemboquen i algunes illes d’Àsia i digues si són certes o falses. Tingues en compte que n’hi ha sis de falses. A continuació, escriu correctament les frases que hagis identificat com a incorrectes. a) El riu Huang He desemboca a l’oceà Pacífic. b) Les Filipines són unes illes de l’oceà Índic. c) Sakhalin és una illa de l’oceà Pacífic d) El riu Ganges desemboca a l’oceà Pacífic. e) El riu Eufrates desemboca a la mar d’Aràbia. f) El riu Iangtsé desemboca a l’oceà Pacífic. g) Sri Lanka és una illa de l’oceà Índic. h) Borneo és una illa de l’oceà Àrtic. i) El riu Lena desemboca a l’oceà Pacífic. j) Taiwan és una illa de l’oceà Pacífic. k) Sumatra és una illa de l’oceà Pacífic.
2.24. En un mapa físic mut del continent afri-
TEMA
2 cà, que pots trobar si accedeixes al lloc web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu que tens a continuació i escriu-ne el nom en el lloc corresponent. Rius: Nil, Orange, Limpopo, Zambezi, Níger, Congo, Senegal. Unitats de relleu: Serralada de l’Atles, Massís Etiòpic, Monts de Kènia, Muntanyes Mitumba, Cubeta del Txad, Cubeta del Congo. Deserts: Sàhara, Kalahari, Líbia, Núbia. Illes: Madagascar, Seychelles. Accidents geogràfics: Cap Verd, Cap de Bona Esperança, Golf de Guinea. Mars, canals i estrets: Mar Roja, Canal de Suez, Estret de Gibraltar.
2.25. Relleu i hidrografia d’Àfrica
2.23. Observa el mapa físic d’Àfrica de la pàgina 53 i respon: a) Quines unitats de relleu hauries de travessar si anessis en línia recta des de l’estret de Gibraltar fins a l’illa de Madagascar? b) Quins rius hauries de travessar si anessis en línia recta des del cap Verd fins al Kilimanjaro? c) Quines unitats de relleu marquen la línia de separació entre els vessants atlàntic i índic dels rius d’Àfrica? d) Quin és el llac més gran d’Àfrica? e) Quin és el cim més alt del continent africà? f) Quina és l’illa més gran d’Àfrica? g) Quin és el punt més oriental del continent africà? h) Quin és el punt més occidental d’Àfrica? i) A quina unitat de relleu té l’origen el riu més llarg del continent africà? j) A quina serralada neix el riu Orange?
Classifica els elements del relleu del continent africà de l’activitat anterior en una taula amb dues columnes com la que hi ha a continuació, segons si es localitzen en latitud nord o en latitud sud: Latitud nord
Latitud sud
…
…
2.26. En la llista de rius i unitats de relleu que hi ha a continuació n’hi ha deu que no pertanyen al continent africà. Fixa-t’hi bé i identifica’ls. Riu Darling
Desert del Sàhara
Riu Paranà
Riu Orinoco
Gran Desert Victòria
Desert de Kalahari
Riu Orange
Altiplà del Pamir
Cubeta del Txad
Serra dels Apalatxes
Riu Limpopo
Serralada de l’Atles
Desert de Gobi
Gran Desert Sorrenc
Riu Lena
Altiplà de l’Iran
67
Relleu i hidrografia d’Amèrica
2.29. Amb l’ajut del mapa físic d’Amèrica de la
2.27. Observa el mapa físic d’Amèrica de la
pàgina 55 i d’internet, elabora una fitxa sobre la conca fluvial del riu Amazones com la següent:
pàgina 55 i respon: a) Quines unitats de relleu hauries de travessar si anessis en línia recta des de Terranova fins a la península de Califòrnia? b) Quins rius hauries de travessar si anessis en línia recta des de les Petites Antilles fins a l’estuari del Riu de la Plata? c) Per què els rius d’Amèrica que desemboquen a l’oceà Atlàntic són més llargs que els que ho fan a l’oceà Pacífic? d) Quines illes hi ha al mar Carib? Digue’n tres. e) Quin és el pic més alt d’Amèrica?
2.28.
En un mapa físic mut d’Amèrica, que pots trobar al web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu- ne el nom en el lloc corresponent. Rius: Mississipí, Colorado, Missouri, Grande, Orinoco, Amazones, Paraguai, Paranà, Uruguai, Marañón, Yukon. Unitats de relleu: Altiplà del Brasil, Plana amazònica, Patagònia, Andes, Altiplà Mexicà, Sierra Madre Occidental, Muntanyes Rocalloses, Serralada dels Apalatxes. Accidents geogràfics: Cap d’Hornos, Cap São Roque, Golf d’Alaska, Estret de Bering, Estret de Magallanes, Península de Florida, Península del Yucatán, Badia de Hudson, Golf de Mèxic. Illes: Malvines, Cuba, Bahames, Jamaica, Puerto Rico, Galápagos, Terranova, Groenlàndia, Bermudes, Parry.
68
Superfície de la conca fluvial: Països que tenen part del seu territori a la conca: Longitud del riu principal: Cabal del riu principal: Oceà on desemboca el riu principal: Afluents més importants:
2.30.
Llegeix aquestes afirmacions sobre alguns rius americans i els oceans on desemboquen i digues si són certes o falses. Tingues en compte que n’hi ha quatre de falses. A conti nuació, escriu correctament les frases que hagis identificat com a incorrectes. a) El riu Grande desemboca a l’oceà Pacífic. b) El riu Yukon desemboca a l’oceà Àrtic. c) El riu Mississipí desemboca a l’oceà Atlàntic. d) El riu Orinoco desemboca a l’oceà Atlàntic. e) El riu Amazones desemboca a l’oceà Pacífic. f) El riu Colorado desemboca a l’oceà Àrtic. g) El riu Mackenzie desemboca a l’oceà Atlàntic. h) El riu Paraguai desemboca a l’oceà Atlàntic.
Oceania: un continent dispers
2.31.
Observa el mapa físic d’Oceania de la pàgina 57 i respon: a) Per què diem que Oceania és un continent dispers? b) Quins són els oceans que banyen les costes d’Oceania? c) A quina part del continent estan situats els principals rius australians? Escriu el nom de dos d’aquests rius.
Riu Amazones.
2.32.
En un mapa físic mut d’Oceania, que pots trobar al web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom en el lloc corresponent. Illes: Tonga, Carolines, Nova Caledònia, Tasmània, Hawaii.
2.35. En un mapa físic mut de l’Antàrtida, que trobaràs al web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom en el lloc corresponent.
Unitats de relleu: Gran Desert Sorrenc, Gran Serralada Divisòria.
Gran Barrera de Ross, Pol sud, Cercle polar antàrtic, Península Antàrtica, Serralada Transantàrtica, Mont Erebus, Mont Vinson, Mar de Weddell
Accidents geogràfics: Estret de Cook, Estret de Torres, Gran Barrera Coral·lina, Gran Badia Australiana.
Relleu i hidrografia d’Espanya
Llacs: Eyre, Torrens.
2.33. Classifica les illes i els arxipèlags que hi ha a continuació en tres columnes, segons si formen part de la Micronèsia, la Melanèsia o la Polinèsia. Samoa, Nova Caledònia, Marqueses, Fiji, Hawaii, Tuamotu, Marshall, Vanuatu, Carolines, Tonga, Salomó, Gilbert Micronèsia
Melanèsia
Polinèsia
…
…
…
L’Antàrtida: el continent blanc
2.34. Observa el mapa físic de l’Antàrtida de la pàgina 57 i respon: a) L’Antàrtida es troba en latitud nord o sud? Per què? b) Quins elements físics es troben a la part occidental de l’Antàrtida? Escriu el nom de tres d’aquests elements. c) Quina és la muntanya més alta de l’Antàrtida? d) Què és l’indlansis? e) Què és la banquisa antàrtica? f) Quin és el continent més proper a l’Antàrtida? g) Si a la Terra hi ha dos pols, per què només un forma part d’un continent?
TEMA
2
2.36.
En un mapa físic mut de la Península, que trobaràs al web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom en el lloc corresponent. Unitats de relleu: Massís Galaic, Submeseta Nord, Serralada Cantàbrica, Serralades Bètiques, Monts de Lleó, Monts de Toledo, Sistema Ibèric, Depressió de l’Ebre, Depressió del Guadalquivir. Pics: Aneto, Mulhacén, Navacerrada, Moncayo, Veleta. Rius: Miño, Duero, Tajo, Guadiana, Guadalquivir, Ebre, Sil, Nalón, Bidasoa, Pisuerga, Tormes, Genil, Túria, Xúquer, Segura, Ulla, Tiétar, Esla, Segre, Jalón.
2.37. Copia les frases que hi ha a continuació i completa-les: a) Per anar de Saragossa a Guadalajara he de fer el mateix recorregut que el riu … . b) Per anar de Sòria a Porto he de fer el mateix recorregut que el riu … . c) Per anar de Còrdova a Sevilla he de fer el mateix recorregut que el riu … . d) Per anar de Toledo a Lisboa he de fer el mateix recorregut que el riu … . e) Per anar de Lugo a Ourense he de fer el mateix recorregut que el riu … .
69
2.38. Quines unitats de relleu hauries de tra-
b) De Gijón a Madrid.
vessar, en cada cas, si fessis en línia recta els itineraris següents?
c) De Toledo a Màlaga. d) De Tarragona a Guadalajara.
a) De Sòria a Saragossa.
e) De Valladolid a Badajoz.
2.39. Observa el mapa de les xarxes hidrogràfiques de la península Ibèrica i classifica els rius que hi ha a continuació en tres columnes, segons el vessant on desemboquen.
70
Guadalquivir
Nerbion
Xúquer
Duero
Jiloca
Pisuerga
Genil
Tajo
Miño
Ulla
Manzanares
Bidasoa
Segura
Nalón
Jalón
Ebre
Guadiana
Tambre
Túria
Cinca
Vessant atlàntic
Vessant cantàbric
Vessant mediterrani
…
…
…
2.40.
A un ciclista, què li comportarà més esforç, fer les etapes següents tal com indiquem o a l’inrevés? Justifica la resposta en cada cas. a) De Saragossa a Sòria o a l’inrevés.
b) De Zamora a Sòria o a l’inrevés. c) De Toledo a Jaén o a l’inrevés. d) De València a Toledo o a l’inrevés. e) De Toledo a Badajoz o a l’inrevés.
TEMA
2 2.41. Observa aquests dos perfils de relleu de la península Ibèrica i identifica-hi les grans unitats de relleu que representa cada lletra.
Relleu i hidrografia de Catalunya
2.42.
En un mapa físic mut de Catalunya, que trobaràs al web www.espaibarcanova.cat, localitza els elements del relleu següents i escriu-ne el nom en el lloc corresponent. Pirineu axial, Prepirineu, Depressió Central, Serralada Transversal, Plana Litoral, Serralada Litoral, Serralada Prelitoral, Pirineu, Depressió Prelitoral, Pla d’Urgell, Massís de Montserrat, Delta de l’Ebre, Montseny, Puigmal, Ports de Beseit, Pica d’Estats, Plana de l’Empordà, Plana del Rosselló, Serra del Cadí, Serra del Montsec, Delta del Llobregat
2.43. Classifica els elements del relleu següents en quatre columnes, segons si tenen relació amb la Serralada Transversal, el Sistema Mediterrani, el Pirineu o la Depressió Central. Plana de Vic, Montsec, Serra de Collserola, Montseny, Plana Litoral, Altiplà de la Segarra, Serra del Cadí, Pica d’Estats, Zona volcànica de la Garrotxa Serralada Transversal
Sistema Mediterrani
Pirineu
Depressió Central
…
…
…
…
71
2.44. Llegeix la llista de rius catalans que tens al costat i classifica’ls segons si formen part de la xarxa Pirineu-Ebre, de la xarxa Pirineu-Mediterrània o de la xarxa Mediterrània.
Noguera Pallaresa Cardener Llobregós Francolí
Llobregat Muga Anoia Segre Tordera Gaià Fluvià Foix
2.45. Observa aquest mapa de Catalunya i indica a quins rius dels que tens a sota corresponen les lletres.
Noguera Pallaresa, Cardener, Llobregós, Francolí, Llobregat, Anoia, Tordera, Fluvià, Muga, Segre, Gaià, Foix
72
R 2.46.
Amb l’ajut d’un atles, elabora tres fitxes sobre els rius Llobregat, Segre i Francolí. Fixa’t en el model.
TEMA
2 LLOBREGAT Xarxa hidrogràfica: Lloc on neix: Longitud: Cabal mitjà: Afluents: Comarques per on passa: Lloc on desemboca:
Activitats +
Fonts del Llobregat.
2.47. Observa aquest mapa i fes les activitats que hi ha a continuació:
a) Què representa el territori destacat? b) Identifica el curs del riu Mississipí. c) On desemboca el Mississipí? d) On desemboquen els altres rius de la xarxa fluvial del Mississipí?
e) El riu Ohio, és un afluent del Mississipí? Com ho saps? f) Escriu el nom de tres afluents del riu Missouri. g) A quin país i a quin continent es troba la xarxa fluvial representada en aquest mapa?
73
ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS escorça
Part superior de l’esfera terrestre que, per tant, té contacte directe amb l’atmosfera o amb l’aigua dels mars i els oceans
EL PLANETA BLAU
riu • afluent • llac
Un riu és un corrent d’aigua dolça que travessa el relleu dels continents. Un afluent és un riu que desemboca en un altre de més important. Un llac és un embassament natural d’aigua dolça.
74
Recorda relleu
» U n riu que desemboca en un altre riu és un afluent.
» U n riu i els seus afluents formen una xarxa fluvial.
» L ’espai per on discorren les aigües d’una xarxa fluvial s’anomena conca.
» À sia és el continent més gran Conjunt de les diferents formes de l’escorça de la Terra.
del món i el que té les muntanyes més altes.
oceà • mar
» À frica és el continent on hi ha el desert càlid més gran del món: el Sàhara.
» A mèrica és el continent la superfície del qual ocupa més extensió alhora dels dos hemisferis.
» L ’Antàrtida és el continent més elevat del món, amb una altitud mitjana de 2.000 m per sobre del nivell del mar. Un oceà és una gran massa d’aigua que cobreix la Terra. Un mar és una extensió reduïda d’aigua que es troba a la vora de la costa.
continent Un continent és una gran extensió de terra ferma que emergeix d’un oceà.
Llac Tanganyika
75