SOCIALS 2
ESO
DOSSIER D’APRENENTATGE
C-A. Trepat • S. Campamà • M. Cirach • E. Fernández • J. Vidal
UNITAT 2 Programa
Eulàlia Ferrer
2
2
UNITAT
UNITAT 2
Tema
LA CIUTAT El poblament urbà: la ciutat 2.1. Explica amb paraules teves la diferència entre població i poblament.
Socials • 2n ESO
2.2. A quin sector productiu corresponen les activitats que es desenvolupen al poblament rural?
2.3. Defineix el concepte de ciutat i enumera tres activitats econòmiques que se’n considerin característiques.
35
UNITAT 2 » LA CIUTAT » El poblament urbà: la ciutat » La població urbana al món
2.4. A partir de l’observació d’aquestes imatges de Barcelona i Bellver de Cerdanya, completa la taula amb les diferències principals entre el poblament rural i el poblament urbà.
Diferències
Poblament urbà
Poblament rural
Presència del medi natural
Densitat de les edificacions
La població urbana al món 2.5.
Digues dues causes de les migracions camp-ciutat als països en vies de desenvolupament.
2.6. Enumera tres tipus de serveis atractius per a la població que s’ofereixin a les grans ciutats.
36
Socials • 2n ESO
Activitats econòmiques
UNITAT 2 » LA CIUTAT » La població urbana al món
2.7. Observa el mapa de les ciutats més poblades del món del llibre (pàg. 53) i descriu-lo d’acord amb la pauta següent: tipus de mapa, tema que tracta, espai geogràfic que comprèn, font i cronologia. Finalment, indica a quins territoris es concentren la majoria de ciutats i a quins altres no n’hi ha.
Socials • 2n ESO
2.8.
Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:
El creixement desorbitat de les ciutats Durant la celebració del Dia Mundial de l’Hàbitat es va insistir en el dret elemental de tots els éssers humans a un habitatge digne per evitar que la urbanització del món esdevingui una urbanització de la pobresa. En alguns països, la quantitat de població urbana que viu en barraques arriba a xifres molt elevades: 99 % a Etiòpia, 92 % al Nepal… L’any 2007 mil milions de persones vivien en barris de barraques. És evident que ciutats amb aquestes situacions difícilment poden esdevenir models d’equilibri ecològic i d’harmonia social; si no es prenen les mesures adequades, la pobresa urbana pot ser un dels problemes més importants del segle xxi. Atles de les Migracions de Le Monde Diplomatique.
a) Quines són les idees bàsiques del text? b) Quines són les causes principals que expliquen que hi hagi tantes persones que viuen en barraques?
37
UNITAT 2 » LA CIUTAT » La forma de la ciutat » Les funcions urbanes
La forma de la ciutat 2.9. Observa detingudament aquestes imatges i completa la taula que hi ha a continuació: A
B
C
A
B
C
Tipus de pla urbà Característiques principals
Exemple de ciutats
2.10. En grups de tres o quatre alumnes, busqueu fotografies antigues de diferents llocs de la vostra població. En podeu trobar a l’Arxiu Històric o a l’Ajuntament o fent una recerca per internet. Després, trieu un dels indrets i aneu-hi per fer-ne una fotografia i comparar-la amb la imatge antiga. Finalment, en un full a part o amb l’ordinador, redacteu un text explicant els canvis que s’hi han produït al llarg del temps.
Les funcions urbanes 2.11. Defineix amb paraules teves el concepte de funció urbana.
38
Socials • 2n ESO
Època històrica
UNITAT 2 » LA CIUTAT » Les funcions urbanes
2.12. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, torna a escriure correctament les afirmacions que has identificat com a falses. C a
La funció industrial és cada vegada més important a les ciutats.
b
La funció residencial és característica de la ciutat des de l’antiguitat.
c
Les funcions urbanes es distribueixen de manera homogènia en totes les ciutats.
d
La funció comercial només es desenvolupa al centre de les ciutats.
F
2.13. Observa aquestes fotografies i digues quina funció urbana il·lustra cada una. Socials • 2n ESO
A
C
B
D
39
UNITAT 2 » LA CIUTAT » Les àrees urbanes » Ciutat i territori
Les àrees urbanes 2.14. Enumera alguns dels serveis bàsics que ha de tenir qualsevol zona residencial.
2.15. Indica a quin tipus d’àrea urbana es pot trobar més concentració de cada un dels serveis següents: a) botigues: b) museus: c) entitats bancàries: d) habitatges:
2.17. En grups de tres o quatre alumnes, feu un recorregut per una àrea urbana del vostre municipi. Durant el recorregut cal que recolliu informació sobre la forma dels carrers i els edificis i els tipus d’establiments que hi predominen (botigues, bancs, oficines, museus…) i que feu fotografies en què s’observin els aspectes esmentats. Finalment, amb un programa de presentacions, elaboreu una presentació per fer una exposició oral a classe.
Ciutat i territori 2.18. Defineix el concepte de xarxa urbana i posa’n dos exemples.
40
Socials • 2n ESO
2.16. Explica amb paraules teves quina és la diferència entre funció urbana i àrea urbana.
UNITAT 2 » LA CIUTAT » Ciutat i territori
2.19. Observa la taula i respon les preguntes que hi ha a continuació: Les deu ciutats més poblades de Catalunya
Font: Idescat
Ciutat
Nombre d’habitants
Ciutat
Nombre d’habitants
Barcelona
1.620.343
Tarragona
137.856
l’Hospitalet de Llobregat
261.068
Lleida
132.299
Badalona
218.535
Mataró
126.988
Sabadell
217.741
Terrassa
211.734
Santa Coloma de Gramenet Reus
118.821 103.477
Socials • 2n ESO
a) A quina comarca es localitza cada una de les deu ciutats? • Barcelona:
• Tarragona:
• l’Hospitalet de Llobregat:
• Lleida:
• Badalona:
• Mataró:
• Sabadell:
• Santa Coloma de Gramenet:
• Terrassa:
• Reus:
Badalona
b) A quines zones del territori català es localitzen aquestes ciutats? c) Enumera dues causes que expliquin la localització de les ciutats de la taula.
41
UNITAT 2 » LA CIUTAT » Ciutat i territori
2.20. Observa aquest mapa de la xarxa urbana espanyola i descriu la informació que proporciona. A continuació, justifica el fet que la xarxa urbana espanyola sigui més densa a les costes i a Madrid.
I
R 2.21.
Busca informació a internet sobre la conurbació del Randstad (Països Baixos) i la megalòpolis de l’est dels Estats Units. A continuació, en un full a part o amb l’ordinador, redacta un escrit breu i il·lustra’l amb mapes o fotografies d’aquestes zones.
42
Socials • 2n ESO
UNITAT 2 » LA CIUTAT » Els espais periurbans
Els espais periurbans 2.22. Explica quines funcions relacionades amb la ciutat es poden trobar als espais peri-
Socials • 2n ESO
urbans.
2.23. Quins factors han fet possible l’aparició i l’extensió dels espais periurbans?
43
UNITAT 2 » LA CIUTAT » Els espais periurbans » La ciutat sostenible
2.24. Aquesta imatge del Google Earth correspon al Polígon Can Sant Joan, situat a la rodalia del municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Comenta quines característiques hi observes que es puguin relacionar amb els espais periurbans. Banc Sabadell
Deutsche Bank
Hewlett Packard
RTVE
Axa Seguros
Catalana Occidente Assegurances
Centre Comercial Sant Cugat
FGC
B-30
Hospital General de Catalunya
Renfe-R7
La ciutat sostenible 2.25.
Enumera quatre aspectes sobre els quals cal actuar per garantir la mobilitat de les persones a la ciutat.
44
Socials • 2n ESO
FGC
UNITAT 2 » LA CIUTAT » La ciutat sostenible
2.26.
Creus que l’ús de la bicicleta a la ciutat contribueix a disminuir els problemes de trànsit? Justifica la resposta.
2.27.
Socials • 2n ESO
A
Observa aquestes fotografies i indica quin impacte ambiental urbà il·lustra cada una. B
C
2.28.
L’accés a l’habitatge constitueix un problema important a les ciutats catalanes i espanyoles en general. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació: Article 47 de la Constitució espanyola de 1978 Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret i regularan la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir l’especulació.
a) Creus que actualment la majoria de la ciutadania pot accedir a un habitatge digne? b) Quins sectors de la població tenen més problemes per aconseguir un habitatge? c) Explica amb paraules teves què s’entén per especulació immobiliària.
45
UNITAT 2 » LA CIUTAT » La ciutat sostenible » Activitats +
R 2.29.
Visita el lloc web de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (en trobaràs l’enllaç al web www.espaibarcanova.cat) i busca informació sobre les denominades ciutats verdes, que apliquen criteris de sostenibilitat a la seva gestió. Després, en grups, elaboreu un mural amb fotografies de les ciutats i expliqueu breument les estratègies que utilitzen.
Activitats + 2.30.
Posa’t en contacte amb l’Ajuntament de la població on vius i esbrina si existeixen serveis municipals que s’ocupin dels problemes relacionats amb les desigualtats so cials. Amb la informació obtinguda, redacta un informe.
2.31.
En grups de tres o quatre alumnes, feu una llista amb les vostres propostes per reduir la despesa d’aigua i energia a la ciutat. A continuació, elaboreu un tríptic amb imatges i un eslògan relatiu a les propostes que heu consensuat.
2.32.
Joc de simulació. Una associació anomenada Fem una ciutat sostenible ha presentat a l’Ajuntament una proposta per a la creació de carrils per a les bicicletes. S’ha de celebrar un ple extraordinari obert al públic on es debatrà la proposta. Es preveu un debat intens perquè hi ha altres associacions que estan en contra de la proposta. Una d’aquestes entitats considera que el carril bici reduirà l’espai per als vianants, una altra creu que es vulneraran els drets dels automobilistes i els motociclistes i una tercera defensa que els ciclistes utilitzin el carril bus. Distribuïu-vos els diferents papers, incorporeu els rols d’alcalde o alcaldessa i regidor o regidora de Mobilitat i prepareu els arguments per defensar les vostres posicions.
46
Socials • 2n ESO
FAIG BALANÇ
UNITAT
2
1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les segons aquest barem: 5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord. 3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.
A la ciutat tot és soroll, trànsit i contaminació. És necessari augmentar els espais per a vianants perquè, al cap i a la fi, tots en som. No em sembla greu que no hi hagi carrils per a bicicletes a tota la ciutat perquè no tothom utilitza aquest mitjà de transport. Sento curiositat per conèixer com són les ciutats d’altres països.
Socials • 2n ESO
Cal respectar el mobiliari urbà (papereres, fanals, bancs…) perquè és de tothom. Em resulta interessant investigar com ha canviat la ciutat on visc al llarg del temps. A les ciutats, la gent no coneix els seus veïns. Si vols tenir tots els serveis (universitats, hospitals…), has de viure en una ciutat gran.
2. Coneixements generals. Valora els teus coneixements i puntua els ítems següents d’acord amb aquest barem: 3 = Molt.
2 = Força.
1 = Una mica.
0 = No gens. 3
a
Sé diferenciar un poblament rural d’un poblament urbà.
b
Puc explicar per què la població de les ciutats creix més als països en vies de desenvolupament.
c
Sé distingir els diferents tipus de plans urbans.
d
Puc explicar quines són les principals funcions urbanes.
e
Puc descriure les característiques principals d’una àrea central terciària.
f
Sé explicar què és una àrea metropolitana.
g
Puc explicar quins són els principals impactes ambientals a la ciutat.
2
1
0
47
UNITAT 2 » LA CIUTAT » Faig balanç
3. Coneixements particulars. Completa aquestes frases amb la paraula adequada: a) El
és la manera com la població s’estableix al territori. N’hi ha de dos
tipus:
i
b) La
.
és una aglomeració de població en què predominen les activitats .
c) Les
urbanes són el conjunt d’activitats que du a terme la població d’una
ciutat determinada. d) Els espais urbans que tenen característiques concretes segon la funció o funcions que s’hi .
desenvolupen s’anomenen e) Una
és el conjunt de ciutats d’un territori que
mantenen entre si relacions intenses. f) Les conurbacions i les megalòpolis són tipus de g) Els espais
es troben fora de la ciutat. i
a causa del transport
i la refrigeració.
i) A totes les ciutats hi ha desigualtats l’existència de bosses de pobresa o
i
que provoquen
.
4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?
48
Socials • 2n ESO
h) A les ciutats hi ha contaminació urbà, l’ús de la
.
Com ha evolucionat la població espanyola?
PROJECTE
PROJECTE 1
1
Competències bàsiques: tractament de la informació i competència digital; competència lingüística; aprendre a aprendre; autonomia i iniciativa personal. Objectiu: aplicar els coneixements adquirits sobre l’anàlisi demogràfica a l’estudi de l’evolució de la població espanyola durant el segle xx. El treball ha de seguir unes pautes per ajudar a consolidar la necessitat d’un esquema a l’hora de processar informació i comunicar-la.
Socials • 2n ESO
Quina ha estat l’evolució de la població a Espanya al segle xx? Consulta els recursos que hi ha al web www.espaibarcanova.cat, i d’altres que puguis trobar, i fes les activitats que et proposem. Finalment, amb tota la informació obtinguda, elabora un informe sobre l’evolució de la població espanyola durant el segle xx.
Les pautes que cal seguir per fer l’informe són les següents: 1. Cerca informació sobre el nombre d’habitants d’Espanya en les diferents dècades del segle xx (1900, 1910, 1920…). Amb la informació obtinguda, elabora un gràfic i explica quins han estat els períodes amb un creixement més gran.
2. A partir de l’observació de mapes que mostrin la densitat de població a Espanya en diversos moments del segle xx, descriu els canvis més importants.
49
PROJECTE 1 » Com ha evolucionat la població espanyola?
3. Observa el gràfic sobre el moviment natural de la població espanyola i fes les activitats: a) Descriu l’evolució de les taxes de natalitat i de mortalitat a Espanya.
taxa bruta de natalitat
taxa bruta de mortalitat
35 30 25 20 15 10 5 0
1900
1910
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1980
1990
b) Busca informació sobre l’epidèmia de grip del 1918 i sobre la Guerra Civil (1936-1939) i explica com van influir en l’evolució de la taxa de mortalitat.
4. Busca fotografies que reflecteixin els moviments migratoris que van afectar Espanya al segle xx i adjunta-les a l’informe convenientment documentades. Poden fer referència a l’emigració exterior cap a Amèrica (primeres dècades del segle xx) i cap a països de l’Europa occidental (1950-1970), a l’emigració interior cap a les zones més industrialitzades (19501970) i a la immigració estrangera, provinent de països com Romania, el Marroc o l’Equador (finals del segle xx i principis del segle xxi).
5. Els moviments migratoris cap a les ciutats més industrialitzades d’Espanya durant el període 1950-1970 va comportar un augment de la població urbana i un gran creixement de les ciutats. A moltes ciutats catalanes (Barcelona, l’Hospitalet…) es van construir barris perifèrics mancats de les infraestructures més bàsiques. Busca imatges d’aquella època i imatges actuals d’aquests barris, adjunta-les a l’informe convenientment documentades i compara-les.
6. Busca piràmides de població d’Espanya dels anys 1900, 1960 i 2000, adjunta-les a l’informe i compara-les.
www.espaibarcanova.cat 50
Socials • 2n ESO