La Caputxinada, frares compromesos amb el país i la llibertat

LA CAPUTXINADA

FRARES COMPROMESOS AMB EL PAÍS I LA LLIBERTAT Clara Fons i Duocastella

Es permet la reproducció total o parcial d’aquesta obra per part dels propietaris del copyright, sempre que se’n citi la procedència.

Primera edició: febrer de 2016

© del text: Clara Fons i Duocastella © del pròleg: Joan Botam i Casals © de les fotografies d’arxiu: Guillem Martínez. Fons ANC © de les fotografies de documentació: Clara Fons. Arxiu Caputxins de Sarrià © d’aquesta edició: Editorial Mediterrània, SL Casp, 108, 8è 08010 Barcelona Tel. +34 93 218 34 58 editorial@editorialmediterrania.com www.editorialmediterrania.com Director de la col·lecció: Jordi Cervera i Valls Disseny de la col·lecció: Aina Pongiluppi Maquetació: Ormobook ISBN: 978-84-9979-430-3 Dipòsit legal: B-941-2016 Impressió: Ormoprint, Barcelona

ÍNDEX INTRODUCCIÓ

5

PUNT DE PARTIDA

9

DIMECRES, 9 DE MARÇ DE 1966

17

DIJOUS, 10 DE MARÇ DE 1966

45

DIVENDRES, 11 DE MARÇ DE 1966

65

I DESPRÉS, QUÈ?

79

LA CAPUTXINADA, AVUI

121

DIMECRES, 9 DE MARÇ DE 1966

17

Un secret «Avui hi haurà gresca aquí», va fer el pare Basili de Rubí a tocar de la porteria del convent el matí de dimecres. Els frares que eren amb ell no entengueren poc ni molt el comentari, i el deixaren passar. Les ironies del pare Basili no sabies mai quan te les havies de prendre seriosament. Però aquella vegada, ni ell mateix es podia imaginar la magnitud d’allò que esdevindria.

Tot just feia un dia que el pare Basili de Rubí s’havia assabentat de la possibilitat que l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB) tingués lloc al convent. La reunió havia de servir per aprovar els estatuts del sindicat i els qui l’organitzaven volien que esdevingués un acte polític. Per tant, necessitava comptar no només amb estudiants i persones del món universitari, sinó també amb intel·lectuals, artistes i periodistes de confiança, per fer ressò de l’acte. La trobada ja feia dies que s’havia anunciat als murs de totes les facultats, però enlloc s’indicava l’indret on es faria: era l’única manera que havien trobat els delegats i consellers dels estudiants per reunir-se després que el govern hagués donat l’ordre de tancament dels locals que utilitzaven els representants dels estudiants.

Inicialment, amb un secretisme exemplar, els ideadors de la trobada havien previst reunir-se a la parròquia de Sant Agustí, a tocar de la Rambla. Però a darrera hora ells mateixos tingueren por que el punt de trobada fos massa conegut, massa cèntric, en definitiva, massa poc discret per a una reunió clandestina, i per això contactaren amb la comunitat caputxina de Sarrià, que consideraven que estava en sintonia amb el tarannà de la trobada.

19

Joaquim Vilaplana, estudiant de Lletres i membre del secretariat tècnic per a la preparació de l’acte, un dels artífexs de la reunió, tenia amistat amb el pare Basili de Rubí. Fou ell qui, a cop de moto i aconsellat pel pare Jordi Llimona, es plantà al convent per fer la petició al pare Basili de Rubí el dimarts dia 8.

Es coneixien de Franciscàlia, un organisme amb entitat canònica que funcionava com a moviment d’intel·lectuals i del món social, sindical i de la cultura.

Un moviment de retrobament i resistència que el pare Basili havia creat l’any 1949 i que conduïa amb entusiasme. Vet aquí el perquè d’aquesta sintonia entre els caputxins de Sarrià i la comunitat universitària progressista del moment.

El pare Basili, però, no era el responsable de la sala d’actes que necessitaven els assemblearis. L’encarregat era fra Ferran Aguiló, frare de la casa i professor del Liceu Francès, l’edifici contigu al convent caputxí.

Com que Mariona Petit i Margarida Obiols, les dues noies que s’encarregaven de la logística de la trobada, tenien germans estudiant al Liceu Francès, no els va costar accedir a fra Ferran per tal de demanar-li permís per fer ús de la sala. «Per mi encantat», els va dir. Li van explicar que la trobada seria breu, que no duraria més d’una hora. No hi hauria problema, doncs, ja que fins a les vuit del vespre no es necessitava la sala per tal que la canalla del barri hi fes un torneig de tennis de taula.

La vigília de l’assemblea, després de sopar, a baix, al menjador, fra Ferran va cridar a part el pare Salvador de les Borges. Era el provincial dels caputxins i, per tant, el responsable de totes les cases de caputxins de Catalunya i Balears. Com a provincial, tot i que vivia al convent de Sarrià, no era l’encarregat de prendre les decisions de la casa, ja que aquestes les assumia el superior: fra Miquel Colom. Tanmateix, justament aquells dies de març, Salvador de les Borges estava fent la visita canònica a la comunitat i això li atribuïa, temporalment, fins al final de la visita, l’obligació d’assumir totes les responsabilitats del convent, suplint momentàniament la potestat del superior.

«Escolta», va fer fra Ferran dirigint-se al provincial, «demà a la sala d’actes hi tenim una reunió», «Bé, d’acord», féu el pare Salvador. N’hi havia tantes de 20

reunions al convent que no venia d’aquí. «Oh, és que serà molt grossa!», replicà el frare, animós i extravertit com era. «Molt bé. Mantingues-me informat de qualsevol eventualitat que es pugui presentar. Seré a casa.» I a dormir tranquils.

Així va començar tot.

Queda prohibido...

El matí de dimecres 9 de març, fra Ferran Aguiló i les dues noies que havien fet la sol·licitud, Mariona Petit i Margarida Obiols, van preparar la sala on s’havia de fer la trobada. Es tractava de la sala d’actes que els frares, i aquells que en sol·licitaven l’ús, feien servir de manera polivalent.

Un grup de joves caputxins al saló d’actes utilitzat per l’assemblea constituent del SDEUB. D’esquerra a dreta, C. Pou, R. Juanós, P. Arrufat, J. Rosselló i P. Cardona.

A la sala hi havia disposats uns bancs de cinema que no havien estat collats a terra. Les joves i el mateix fra Ferran els van treure i els amuntegaren a l’en21

trada del recinte. Es preveia que la trobada seria multitudinària i calia fer espai com fos. Muntaren la presidència a l’escenari, on posaren unes cortines llogades per fer més sobri l’espai.

El recambró que donava pas a la sala d’actes era ple de diaris. Uns joves havien demanat permís als frares per recopilar-los allà, a quilos, amb la finalitat de poder vendre el paper i fer diners per al campament d’estiu. Tots aquells diaris esperaven ser venuts i recollits la setmana següent. Però el seu destí s’estroncaria poques hores més tard.

Els pilots de diaris morts, a punt de reciclar, contrastaven amb la vivacitat dels diaris que havien sortit aquell matí al carrer. Duien la nota següent: Ante la insistente propaganda sobre convocatoria de reuniones y asambleas, que se viene distribuyendo dentro de los estudiantes de este Distrito Universitario, este rectorado en evitación de malos entendidos hace saber: Primero. Que está prohibido por las disposiciones vigentes, dentro de edificios universitarios, toda reunión no autorizada por decanos o directores de los centros respectivos.

Segundo. Que, de acuerdo con lo que dispone el actual reglamento de disciplina académica y el decreto complementario de 13 de enero de 1956, artículo 2, las faltas colectivas de desobediencia tendrán, en todo caso, la consideración de faltas graves de los escolares, siéndoles de aplicación el apartado «a» del artículo seis del reglamento anteriormente citado.

Tercero. Que el referido apartado «a» artículo seis, dice lo siguiente: Las correcciones aplicables a las faltas graves de los escolares serán.

1. Inhabilitación temporal o perpetua para cursar estudios en todos los centros docentes.

22

2. Expulsión temporal o perpetua de los centros comprendidos en el Distrito Universitario.

3. Expulsión temporal o perpetua del centro.

4. Que el decreto del 13 de enero de 1956 y su complementario de 5 de septiembre de 1958 establece que las faltas colectivas de desobediencia serán sancionadas de oficio por el Ministerio con pérdida de matrícula.

5. Que el decreto últimamente citado dice que si las autoridades académicas hicieran pública su amonestación y apercibimiento a los estudiantes y éstos realizaran o continuaran realizando la falta colectiva, incurrirían, además, en desobediencia expresa a la autoridad académica y los alumnos incursos en ella podrán ser sancionados con pérdida de una de las convocatorias de examen o pérdida de curso.

6. Que a estos efectos se hace pública amonestación y apercibimiento para que no se celebren reuniones o asambleas no autorizadas por los decanos de las facultades o directores de centros correspondientes.

Todo lo cual hace público este Rectorado para el más amplio conocimiento de los estudiantes y con el único deseo de evitar perjuicios a los mismos, y de que no se altere la normalidad académica.

Mentre els diaris advertien represàlies, al convent continuaven els preparatius i dotze membres de la Junta de Districte Universitari s’encarregaven d’anar a buscar els seus delegats de curs per informar-los del lloc on es duria a terme la reunió. Al seu torn, els delegats es cuidarien de localitzar els respectius consellers i d’informar-los de la reunió. La consigna era la següent: desplaçar-se caminant, i en cap cas en grup, fins al convent dels caputxins de Sarrià. Allà, sense entreteniments, tindria lloc l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB).

23

Pocs minuts abans de les quatre de la tarda, com del no-res, van aparèixer centenars de joves a la porta del convent. Universitaris de l’època: nois encorbatats i noies amb mitges i faldilles sota genoll, de casa bona. Fins a quatre-cents cinquanta. En un degoteig inacabable, fra Rossend, el porter, els deixava passar per la porta principal fins que s’embussaven a les escales que donaven accés a la sala d’actes del convent. Enmig d’una eufòria continguda, tothom arribava amb discreció, fidels al secretisme de la reunió.

Delegats i estudiants, poc abans de començar l’assemblea constituent del SDEUB, omplen la sala del teatre o saló d’actes del convent dels caputxins de Sarrià. Són visibles els cartells de l’acte, fets a mà i redactats en castellà i català, llengua llavors d’escadussera presència pública.

Els intel·lectuals i artistes convidats, acompanyats d’alguns delegats, esperaven que es fes l’hora en un pis propietat del germà de Maurici Serrahima, situat molt a prop del convent. Hi eren tots exceptuant Jordi Rubió i Salvador Espriu, que foren traslladats des de casa seva fins al convent per Antoni Tàpies, amb el seu flamant Mercedes. L’un perquè ja era molt gran, 24

tenia 79 anys, i l’altre perquè estava delicat de salut; calia donar-los un tracte especial.

Assistiren a la trobada els intel·lectuals i artistes següents: Joan Albert Assens, professor de Químiques; Carlos Barral, escriptor; Frederic Berger, nord-americà, de l’Associació Nacional d’Estudiants dels EUA; Oriol Bohigas, arquitecte i professor d’Arquitectura; Josep Cano Tembleque, professor ajudant de Dret; Maria-Aurèlia Capmany, escriptora; Lluís Carreño, professor d’Arquitectura; Lluís Daufí, professor de Medicina; Antoni de Moragas Gallissà, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears; Lluís Domènech, professor ajudant d’Arquitectura; Salvador Espriu, escriptor; Xavier Folch, professor ajudant d’Econòmiques; Agustín García Calvo, exprofessor; Lluís Gorostiaga, professor de Dret; José Agustín Goytisolo, escriptor; Miquel Izard, professor adjunt d’Econòmiques; Antoni Jutglar, professor adjunt de Filosofia; Xavier Llimona, professor de Biologia; Enric Lluch, professor adjunt de Geografia; Joaquim Marco, professor adjunt de Filosofia; Josep Maria Martorell, arquitecte; Carles Martí, professor de Medicina; Ricard Martín, professor adjunt de Filosofia; Joaquim Molas, escriptor; Jordi Molina, professor de l’Institut Químic de Sarrià; Josep Maria (Raimon) Obiols, professor adjunt de Ciències; Gabriel Oliver, professor adjunt de Filosofia; Joan Oliver (Pere Quart), escriptor; Ricard Pedrals, mossèn, consiliari de l’escoltisme catòlic; Albert Ràfols Casamada, pintor; Jordi Rubió i Balaguer, president de l’Institut d’Estudis Catalans i exprofessor de la Universitat Autònoma de Barcelona; Wilfred Rutz, suís, secretari de l’organització dels estudiants occidentals Conferència Internacional d’Estudiants; Manuel Sacristán, exprofessor adjunt d’Econòmiques; Ricard Salvat, autor teatral; Jordi Solé Tura, professor adjunt de Dret; Antoni Tàpies, pintor; Francesc Vallverdú, escriptor; José María Vidal Villa, professor ajudant d’Econòmiques; Enric Vilardell, professor de Filosofia.

La porta del convent es va tancar a les quatre en punt. I, de quatre a cinc, en una sala d’actes atapeïda de gom a gom, es va dur a terme l’assemblea clandestina. A tres quarts de cinc, i en castellà –fet inversemblant al convent, on tot es feia en català–, el SDEUB s’havia constituït entre la unànime aclamació dels assistents a l’assemblea i es passava al torn de paraula.

25