Contes de jocs by Editorial Mediterrània

Contes de jocs Contes de jocs

Catorzè Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes

ISBN: 978-84-9979-551-5

9 788499 795515

Amb la col·laboració de:

Ens fa molta il·lusió presentar-vos els quinze contes guanyadors d’aques-

ta catorzena edició del Premi Pilarín Bayés, un premi consolidat al llarg dels anys. Us volem felicitar a tots els qui hi heu participat, més de 5.500 nens i nenes d’arreu de Catalunya, perquè amb les vostres ganes d’escriure, les vostres idees, la vostra imaginació i el vostre entusiasme heu omplert multitud de contes sobre els jocs. Però també mereixen una gran felicitació els vostres mestres i les vostres mestres, per la feina de motivar-vos i de fer-vos descobrir que això de llegir i escriure obre portes a mons absolutament fascinants. Heu escrit sobre els jocs, els que jugueu ara i els que jugaven els vostres avis; sobre joguines tristes quan se saben abandonades; sobre jugar junts i com això us fa més feliços que jugar sols; quantes coses interessants que heu dit! Trobareu a continuació una pàgina amb alguns dels valors i aprenentatges que s’extreuen dels vostres contes i que, cada any, publiquem a través de l’estudi «Escoltem els infants». És una eina que editem amb la intenció que sigui útil a famílies i educadors per saber una mica millor què penseu els petits sobre les temàtiques que us plantegem cada any. L’estudi l’ha elaborat l’Oriol Ripoll, un especialista en jocs, professor universitari i autor i creador de jocs; veureu què ens diu. Ell també es mereix un sincer agraïment per tota la feina realitzada. Agafeu el llibre i llegiu ara els contes guanyadors d’entre tots els participants. El jurat ha tingut feina a triar-ne només quinze! I veureu que la Pilarín, com sempre, ha fet uns dibuixos fantàstics! Per acabar, enhorabona als guanyadors i a les guanyadores. I moltes felicitats a tots els participants perquè heu fet una gran feina. Desitgem que gaudiu molt dels contes publicats en aquest llibre. I l’any que ve us esperem en una nova convocatòria! Oriol Bota Director de l’Obra Social Sant Joan de Déu

Mònica Estruch Directora d’Editorial Mediterrània 3

Conclusions de l’estudi «Escoltem els infants» Trobareu a continuació algunes de les conclusions que es publicaran properament a l’estudi «Escoltem els infants» elaborat a partir de la lectura de tots els contes que heu escrit. El podreu trobar a www.premipilarinbayes.org.

Un llistat de contes com el que forma part del Premi Pilarín Bayés és un luxe. Gràcies a la gran quantitat d’opinions sobre un tema que involucra els infants i que està feta pels mateixos infants, es pot analitzar la seva mirada per tal d’extreure’n algunes conclusions.

La primera conclusió és que els adults que els acompanyem en el seu creixement ens hem de posar deures. El joc és una forma excepcional d’aprenentatge i, per aquest motiu, cal aprofitar el que ens han explicat els infants per elaborar un pla que ens permeti créixer amb ells i fer que el seu joc sigui més ric i permeti millors aprenentatges. I com podem fer aquests deures? He estructurat els temes sobre els quals cal treballar en quatre blocs. Al final de cadascun hi ha una sèrie de preguntes que podem apuntar en un full i després dedicar-nos a buscar la manera de respondre-les. Comencem? Idea 1 - El paper dels adults El joc permet als infants entendre el món, apropar-se als altres, crear comunitat i relacionar-se per fer aprenentatges importants. Però en la majoria dels contes, els jugadors són infants i els adults no hi apareixen mentre juguen (les famílies només apareixen en un 20 % dels contes, i els entorns educatius, en un altre 26 %; encara que els adults només fan de planificadors de jocs, no acaben jugant amb els nens i les nenes). Així que en aquestes comunitats i aprenentatges els adults no hi som presents. 4

Així que com a primer bloc de reflexions proposo que ens preguntem: juguem prou amb els infants? Si ens creiem que és un moment molt important per socialitzar-nos, tenim experiències per jugar plegats o només fem de proposadors, de supervisors o de fiscalitzadors? Idea 2 - El joc com a font de valors culturals La majoria dels contes fan referència a jocs tradicionals. Aquests són únics perquè reflecteixen els elements culturals d’un lloc (i, per tant, tenen elements diferents segons els llocs on es practiquen), i ens apropen a persones que els juguen, ja que bàsicament sempre es tracta dels mateixos patrons de joc. Com que el joc tradicional respon a les necessitats que tenim totes les persones del món, a tot arreu hi ha jocs de córrer, de saltar, de perseguir-se o de ser hàbils, per exemple. El que és diferent per a cada poble és on es fan les accions, amb qui i amb què es fan, i en quin moment es fan. I, fins i tot, si aquestes accions tenen sentit per a una festivitat concreta o una estació. En molts dels contes presentats encara estava arrelada la idea que els jocs tradicionals d’arreu del món són elements folklòrics que ens separen dels altres i en dificulten la comunicació, quan és exactament al contrari. Aquest punt ens hauria de fer pensar: quin és el paper que donem al joc tradicional? L’utilitzem per mostrar els punts de trobada amb persones d’altres indrets del món? Coneixem la seva importància com a fenomen per explicar la cultura d’un poble?

Idea 3 - El paper de la tecnologia Un tercer punt que es deriva de l’estudi és la dualitat entre el desig de jugar davant una pantalla que tenen els infants (tal com mostren la gran quantitat de pares i educadors preocupats sobre el paper educatiu dels videojocs i alguns estudis sobre el tema) i la sensació d’estar fent una acció negativa que mostren els contes. Afegim una tercera pota a aquesta reflexió: els videojocs aporten una gran quantitat d’experiències positives als aprenentatges formals i no formals que complementen el que s’està portant a terme a l’aula, a casa o al centre de lleure. Per tant, caldrà apuntar a la llista de deures quin és el coneixement que tenim els educadors sobre els videojocs i el seu paper educatiu. I quina és la percepció que transmetem als infants sobre el fet de jugar-hi. Idea 4 - Repertoris que haurien d’evolucionar El món del joc comercial ha evolucionat molt i hi ha títols molt emblemàtics que aporten molt a l’educació dels infants. La interculturalitat present a la nostra societat hauria d‘haver pintat molt en el repertori de jocs. I malgrat això, en la seva majoria, els contes podrien haver estat escrits fa trenta anys... i els jocs serien els mateixos. Aquí totes les persones adultes tenim un paper molt important a fer: obrir camí, transmetre novetats, aportar nova mirada. Si el repertori és pobre és perquè els adults no l’estem enriquint (amb títols i amb reflexions). Caldrà posar-nos deures i dedicar estones a aprendre nous jocs. I lligant-ho amb els altres tres punts: jugar més amb els infants, analitzar els jocs perquè vegin el valor que aporten i obrir la mirada a noves formes de jugar que responguin a les necessitats i als interessos dels infants.

Agafem els contes com una oportunitat d’escoltar què pensen els infants sobre el fet de jugar. Comencem per aquests quatre aspectes i veurem com es transforma la forma com vivim l’experiència de jugar i la forma com els podem utilitzar per aprendre. Si no ho fem, estem desaprofitant el que els infants ens han explicat amb les seves històries. Oriol Ripoll Professor universitari i autor i creador de jocs Autor de l’estudi «Escoltem els infants»

Veredicte del Catorzè Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes Reunit el jurat del Catorzè Premi Pilarín Bayés de contes escrits per nens i nenes, presidit per Pilarín Bayés i integrat per Jordi Albertí, Diana Casellas, Bruno Cesena, Víctor Cucurull, Mònica Estruch, Eduard Fornés, Alegria Julià, Gonçal Luna, Meritxell Margarit, Laura Mateu, Marta Pomés, Diana Riba, Laura Rubio i Mercè Ubach, resol premiar els contes següents:

Cicle inicial: El misteri de la caixa desapareguda, amb el pseudònim Els detectius, del Col·legi Sant Domènec de Guzman de Tarragona. Jugar i jugar sense parar, amb el pseudònim Indis, del Col·legi Verge del Roser de Vallirana. El Hassan aprèn a jugar, amb el pseudònim Els juganers, del Col·legi Claret de Sabadell. L’Amira, una nova amiga, amb el pseudònim Els estels juganers, del Col·legi Immaculada Concepció de Barcelona. Una recerca i una troballa inesperada, amb el pseudònim Les àguiles, de l’Escola Bellavista-Joan Camps i Giró de Les Franqueses del Vallès.

Cicle mitjà:

Cicle superior:

La pilota solidària, amb el pseudònim Jamaclara, de l’Escola Pau Casals de Viladecans.

La màgia del joc, amb el pseudònim El llibre petit, de l’Escola Saint George’s School de Fornells de la Selva.

Les aventures del Dudu, amb el pseudònim Els 25 llibreters, de l’Escola Anselm Clavé de Ripollet.

Diari de Nil Walker, amb el pseudònim Romamor, de l’Escola Marinada de Palausolità i Plegamans.

Jugant es fan amics, amb el pseudònim Els mussols nocturns, del Col·legi Asunción de Ntra. Sra. de Barcelona.

El maletí vermell, amb el pseudònim Fiona, de l’Escola Teresa Claramunt de Sabadell.

Descobrint jocs diferents!, amb el pseudònim Els exploradors, de l’Escola Mestre Marcel·lí Domingo de Roquetes.

El descobriment de l’Èric, amb el pseudònim Cigne Blanc, de l’Escola Vedruna Sagrat Cor de Tarragona.

El malson que va canviar la vida d’en Pau, amb el pseudònim Confiança, del Col·legi Nostra Senyora de Montserrat de Parets del Vallès.

Quin color guanyarà?, amb el pseudònim Cla20, de l’Escola Saint George’s School de Fornells de la Selva.

El misteri de la caixa desapareguda Pseudònim: Els detectius Autors/es: Evelin Valentina Allen, Manuel Blanco, Paula Espín, Manuel Fernández, Daniel Freixas, Jana Gómez, Lidia Gómez, Pau Morales, Miguel Ángel Peña, Ona Poblet, Òscar Porro, Adrián Preciado, Lucas Robres, Mar Rodríguez, Sebastià Alexandre Rojas, Alba Sabaté, Carolina Sánchez, Jana Sánchez Categoria: Cicle inicial Escola: Col·legi Sant Domènec de Guzman, Tarragona Mestra: Juani Morales

Un bon matí, els nens i les nenes de 2n B van arribar a classe i van des-

cobrir que al prestatge de les joguines faltava la caixa de les construccions. De seguida van dir-li a la seva senyoreta. La senyoreta Sara els va proposar un joc: —Fareu de detectius i buscareu pistes per trobar on és la caixa. Els nens i les nenes van fer grups i es van repartir per tota l’escola per buscar pistes. —Que divertit serà aquest joc! —Cada grup heu de triar un nom —va dir la senyoreta Sara. El grup dels follets va anar al pati i allí van buscar pels porxos i res, després van mirar per les papereres i només van trobar-hi papers, restes de pell de mandarina... Un dels nens va mirar per la font però només hi va veure aigua. Tots estaven una mica desanimats fins que l’Alba va mirar per l’hort i va fer un crit: —Mireu, he trobat una tapa que sembla la de la caixa de les construccions! A la tapa, hi havia una nota misteriosa que deia: «El meu nom serveix per anomenar altres coses». Al mateix temps, el grup de les aranyes va anar a la cuina, allí van trobar una nota que deia: «Pregunteu a la cuinera què cuinarà avui per al primer plat». Així ho van fer i la cuinera va respondre: «Sopa de lletres!»