Un Mar d'històries Dalí

Un mar d’històries

16 Un mar d’històries

Un mar d’històries

www.editorialmediterrania.com

Dalí

Text

Jordi Nopca Il·lustracions

Albert Arrayás

Dalí

V

eiem un home repentinat, de mirada penetrant i amb un bigoti de

dimoni. Al damunt de la imatge

d’aquest desconegut hi surten impreses

unes lletres que li tapen tota la cara i que el

volen definir amb una paraula en anglès: ARTIST. La imatge és en blanc i negre —som

a l’any 1950—, i quan la càmera s’enretira mentre se sent una ràfega d’aplaudiments

comprovem que l’home és en un plató de te-

levisió, enmig d’un concurs nord-americà.

El desconegut és l’estrella i només pot res-

pondre «sí» o «no» als quatre concursants

que pregunten amb els ulls tapats: l’objectiu és arribar a endevinar qui és.

Ha actuat mai? Sí.

Pertany al món de les arts? Sí. És un líder? Sí.

(Se sent alguna rialla esporàdica i dissi-

mulada del públic.)

Ha fet res que sigui susceptible d’ocupar

la portada d’un diari? Sí.

La seva activitat té a veure amb alguna

pràctica esportiva? Sí!

(Ara sí, una part important del públic riu.)

La seva feina requereix l’ús de les mans? Sí.

Es considera un escriptor? Sí!

(El públic riu encara més.)

El que escriu és divertit? Sí i no.

(El públic no pot parar de riure.)

Tres minuts després, una dona s’atreveix

a pronunciar en veu alta la seva sospita.

Vostè és... el senyor Salvador Dalí? Sí.

Les rialles són substituïdes per aplaudi-

ments enèrgics. Dalí és pintor, és una estrella, és escriptor, és un personatge. Tot el que fa es transforma en or o en diners, és el rei Midas de la genialitat.

Salvador Dalí va néixer el 1904 a Figueres,

El talent de Dalí va començar a créixer a

fill d’en Salvador, un notari estricte i pragmà-

l’Escola de Dibuix de Figueres. Entre els seus

seguir l’insegur camí de la creació artística.

Juan Núñez, que li va inculcar la necessitat

tic, i Felipa, que més endavant l’esperonaria a

La família Dalí visitava sovint els veïns del pis de sota, que tenien un saló recarregat d’objec-

mestres hi va haver el pintor Ramon Pitxot i de dominar el dibuix.

—La pintura no s’ha pas fet exclusiva-

tes. Aquell saló representava la vida que en

ment amb idees —li deia—. La pintura s’ha

roca, luxosa i plena d’anècdotes. Hi jugava

Per això va anar a Madrid poc després de

Salvador voldria portar més endavant: bar-

fet i es fa amb les mans.

amb la seva germana Anna Maria i amb l’al-

fer 18 anys. A l’examen d’ingrés a la Real

mort nou mesos abans del seu naixement.

professors a una petita provocació, els va

tre Salvador, el fantasma del germà que havia

Academia de San Fernando va sotmetre els

donar un dibuix molt més petit del que li

dos mons —el diürn i el nocturn— anava

els anys d’estada a Madrid —en una habi-

realisme i que, després d’algun experiment

demanaven. Així i tot va aprovar, i durant tació de la Residencia de Estudiantes— es

faria amic del poeta Federico García Lorca, del cineasta Luis Buñuel i d’un home que

fabricant un estil pictòric que partiria del cubista, aterraria al planeta estrany i misteriós del surrealisme.

Imagineu un cor que batega i del qual

seria una eterna promesa fins que morís

surten pedres, cares, una mà d’estàtua i el

la Real Academia es comportava com un tí-

en una noia que té «els genolls de fum»:

als 103 anys, José «Pepín» Bello. Dalí, que a mid i inexpressiu actor de cinema mut, quan en sortia es convertia en un noi molt més simpàtic i entusiasta. La barreja dels

cap d’un ocell: això és el surrealisme. Penseu

això també és surrealisme. I un rellotge tou

penjat de la branca d’un arbre. Sur-realisme.

Superar el realisme.

De jove, Dalí cridava:

—Hem de pintar els nostres somnis!

Els seus tenien un paisatge en comú, el de

l’Alt Empordà. La platja i la badia de Cadaqués.

Portlligat. Els cels nets després d’unes hores de tramuntana.

L’ambient de la ciutat de París, que va vi-

sitar per primer cop amb 22 anys, va ajudar a la transformació de l’estil dalinià. Els seus

poemes al·lucinats on els peixos eren perseguits per un esfèric gra de raïm van donar

pas a imatges pertorbadores pintades. Dalí es començava a multiplicar: va escriure el

guió, amb Luis Buñuel, d’Un gos andalús, aquella pel·lícula en què el món es va fent més i més estrany i que comença amb una navalla d’afaitar apropant-se a l’ull d’una

dona. És una imatge monstruosa i maleïda.

Els pensaments secrets i els desitjos ocults

inunden la col·laboració de Buñuel i Dalí, un homenatge a un dels corrents de pensa-

ment més reveladors i controvertits de l’època, la psicoanàlisi de Sigmund Freud.

Llavors, un dia d’estiu del 1929 va aparèi-

El pare de Dalí no es va prendre gaire bé

xer Gala, que va fascinar Dalí des que es va

que el seu fill tingués relacions amb una

amb el seu marit, el poeta Paul Éluard, i la

grans del pintor va ser un dibuix en blanc i

instal·lar a l’Hotel Miramar de Cadaqués seva filla Cécile. L’artista es va enamorar

d’aquella dona que tenia 10 anys més que ell i li va canviar la vida. La va incorporar ràpidament a la seva pintura: l’amor quedava

escenificat en figures amb els ulls tancats, vísceres vermelles i constel·lacions de ro-

ques, on els rellotges tous feien companyia a lleons i insectes.

dona casada. Una de les provocacions més negre on, sobre el perfil retallat de Jesús s’hi podia llegir: «De vegades escupo, perquè em

ve de gust, al damunt del retrat de la meva mare». El notari Dalí, vidu des de feia gairebé una dècada, es va prendre aquella obra com una provocació imperdonable.