Oficis de convent

14 Al llarg de la història, els oficis conventuals dels caputxins han estat

Hug Llàcer i Palanca (Barcelona,

en mans dels frares llecs, és a dir, germans no clergues que desen-

1974) és sociòleg de formació, pro-

volupen la seva vida als convents i en fraternitat amb els germans

fessió que va exercir a la Fundació

clergues. Persones no sempre prou conegudes fora de l’àmbit con-

Jaume Bofill. Fa més de 10 anys va

ventual, però que han tingut un paper fonamental en el desenvolupa-

fer el salt al món de la docència i, des

3. CUINA CAPUTXINA Fra Valentí Serra de Manresa

ment de la vida quotidiana dels convents de portes endins.

d’aleshores, exerceix de professor de

4. CRISTIANS D’ESPARDENYA Fra Jordi Cervera i Valls

Hug Llàcer, autor d’aquest llibre que teniu a les mans, ha investigat

2. OFRENA DE CAPVESPRE Jordi Llimona

5. ELS CAPUTXINS I LES HERBES REMEIERES Fra Valentí Serra de Manresa

geografia i història en una escola amb alumnes de secundària. El seu vincle

el tema i ha recollit testimonis de frares de diversos convents per aprofundir en la història i la memòria d’aquests oficis. I és a través dels ulls dels germans que els han exercit, del seu testimoniatge,

6. MIRADA DE PAU. JOAN BOTAM, MEMÒRIES Jordi Puig i Martín

les seves vivències i els seus records, que el lector s’endinsarà en la

7. EL CÀNTIC DE LES CRIATURES DE SANT FRANCESC Fra Jacint Duran i Boada

porter, almoiner, cuiner, hortolà, fabriquer, refitoler o saurí, que o bé

8. ELS ANIMALS A LA BÍBLIA Miquel Ylla-Català

personal de fora. Rememorar-los permet, doncs, recuperar un llegat

quotidianitat de la vida conventual passada i actual. Oficis com el de han desaparegut o que, en l’actualitat, sovint recauen en mans de humà imprescindible en la història de l’orde dels caputxins.

9. HORTALISSES I FLORS REMEIERES Fra Valentí Serra de Manresa 10. ESCRITS DE SANT FRANCESC I SANTA CLARA D’ASSÍS Fra Jacint Duran i fra Francesc Gamissans 11. JOAQUIM RUYRA I ELS CAPUTXINS Introduccions a càrrec de Jordi Pàmias i Jordi Cervera 12. LA CAPUTXINADA Clara Fons i Duocastella

amb els caputxins es remunta a la seva

Hug Llàcer

1. ENTRE REIXES Fra Ricard d’Olot

infància, quan va fer la catequesi, i a la joventut, en què va formar part del grup PACCS. A més, des de fa anys, és voluntari a la junta de l’Associació Cedre per a la Promoció Social, entitat estreta-

OFICIS DE CONVENT

COL·LECCIÓ A LA CAPUTXINA

ment vinculada als caputxins de Sarrià, que treballa per a la reinserció de joves reclusos i l’acompanyament i acollida de joves immigrats sense recursos.

OFICIS DE CONVENT EL DIA A DIA DELS FRARES NO CLERGUES

13. ELS PASTORETS DE FOLCH I TORRES Carme Tierz

(1928-1987), prevere i pessebrista, fei-

ISBN: 978-84-9979-548-5

9

788499

795485

Fotografia de la coberta: Fra Marià d'Olot

Hug Llàcer

nejant al forn de ceràmica, al soterrani del convent d'Olot.

OFICIS DE CONVENT EL DIA A DIA DELS FRARES NO CLERGUES Hug Llà cer

Es permet la reproducció total o parcial d’aquesta obra per part dels propietaris del copyright, sempre que se’n citi la procedència.

Primera edició: abril de 2017 © del text: Hug Llàcer © de les fotografies: Arxiu Caputxins de Sarrià (p. 47, 59, 65, 76, 89, coberta), Monestirs de Catalunya (p. 74), arxius personals de fra Xavier Borrell (p. 63, 96, 99), de fra Joan Botam (p. 55, 87, 101, 111), de fra Enric Castells (p. 109), de fra Jordi Cervera (p. 28, 57, 103), de fra Jordi Marquet (p. 92), de fra Manuel Romero (p. 42, 115) i de Lluís Sans (p. 67). © d'aquesta edició: Editorial Mediterrània, SL Casp, 63, pral. 2a 08010 Barcelona Tel.: 93 218 34 58 Fax: 93 265 65 23 editorial@editorialmediterrania.com www.editorialmediterrania.com Director de la col·lecció: Jordi Cervera i Valls Disseny de la col·lecció i de la coberta: Aina Pongiluppi Maquetació: Ormobook ISBN: 978-84-9979-548-5 DL: B 8471-2017 Impressió: Ormoprint, Barcelona

ÍNDEX

Presentació, per fra Enric Castells i Mas

7

Introducció 13 Els germans llecs i el treball conventual

21

El Concili Vaticà II i els canvis en la vida conventual

31

Les vocacions a la vida conventual i els records del noviciat

43

Els oficis conventuals

51

Porter 62 Infermer 67 Apotecari 71 Almoiner 75 Sastre i teixidor

84

Refitoler i canover

86

Cuiner 90 Jardiner - Hortolà

100

Sagristà 108 Fabriquer 110 Saurí 116 A tall de conclusió

119

Bibliografia 125

PRESENTACIÓ

PRESENTACIÓ Teniu a les mans un nou volum de la col·lecció A la caputxina de l’Editorial Mediterrània. Un llibre gestat a la biblioteca dels Caputxins de Sarrià a principis de l’estiu de 2013. L’autor, l’Hug Llàcer, un bon amic i un bon coneixedor del franciscanisme, agraeix als seus pares que el duguessin a la catequesi dels Caputxins de Sarrià; això li ha permès, al llarg dels anys, conèixer i estimar el tarannà dels caputxins. De fet, col·labora des de fa uns quants anys en diversos serveis i activitats de la nostra comunitat cristiana de Sarrià. L’Hug agraeix a la família, especialment a l’esposa i als fills, les facilitats rebudes per pensar i escriure aquest llibre, una feina de la qual ha après i ha gaudit. L’encàrrec era estudiar i descriure els oficis conventuals al llarg de la història, però des de la perspectiva i la vivència dels germans llecs caputxins dels diversos convents de Catalunya i les Balears. Un tipus de frare no gaire conegut per als qui no familiaritzats amb els caputxins. La feina l’ha fet des de la conversa, el diàleg i la proximitat amb aquests germans llecs, d’edats diverses, que viuen la seva vida de frares i el seu treball amb discreció i sol·licitud, senzillesa i sensibilitat, com ho fan les mares de família.

L’Hug ha pogut conèixer aquesta vida des de dins. De fet, ha compartit la taula amb diverses fraternitats caputxines i ha conegut de prop la quotidianitat de la vida conventual. Ha donat veu a aquests germans no clergues, fins i tot s’ha endinsat amb molt de respecte en la intimitat de les seves vides. Per això, al llarg de la lectura del llibre, podrem percebre moments d’intensa tendresa i emoció. El testimoni oral d’aquests germans és fruit de la memòria i de l’experiència, una memòria sempre selectiva, però amb una gran dosi de caliu i d’humanitat. És natural que en les converses apareguin noms de germans llecs de l’anterior generació, als quals manifesten estar molt agraïts pel que d’ells van aprendre, no tan sols en el terreny dels diversos oficis, sinó també, i de manera molt particular, per les seves qualitats i pels seus valors espirituals i humans. L’Hug subratlla que aquest llibre s’entronca amb els treballs de fra Valentí Serra, especialment en els aspectes de 9

la cuina, de les hortes i de les herbes remeieres, valuoses aportacions a la cultura caputxina i a la cultura popular del nostre poble.

El compromís de l’Hug era, en primer lloc, oferir-nos una aproximació històrica sobre els germans llecs i el treball conventual en la vida monàstica, Cluny i el Cister, i en la vida religiosa, des de l’època medieval fins als nostres dies. Uns orígens molt igualitaris i fraterns entre clergues i laics, fins a una creixent diferenciació entre uns i altres, el treball manual per als laics, germans llecs, i l’exclusiva dedicació dels clergues a les celebracions litúrgiques i a l’estudi. També aquesta evolució o progressiva diferenciació es produeix en la vida franciscana i en els caputxins –reforma franciscana del segle xvi. El Concili Vaticà II, ara fa més de cinquanta anys (1962-1965), va representar, amb el Sant Pare Joan XXIII, una alenada d’aire fresc, de grans canvis en la vida de l’Església, tant de cara endins com de cara enfora. Els religiosos van ser invitats en la seva vida i legislació a retornar a l’esperit i al carisma del seu fundador, en el nostre cas, a l’esperit evangèlic de pobresa i fraternitat de sant Francesc d’Assís. Aquest apartat del llibre és molt testimonial. Ens permet veure com l’esperit del decret conciliar Perfectae Caritatis sobre la Vida Religiosa i el de les Constitucions caputxines renovades de 1982 es trasllueix en la vida pràctica: el reconeixement de la igualtat de drets i obligacions entre tots els germans, llecs i clergues. En aquells moments, es va posar l’accent, de manera especial, en la formació inicial i permanent dels germans llecs. En la vida de tot caputxí, abans i ara, són molt importants els moments inicials. Marquen per a tota la vida. És el desvetllament de la vocació, de la crida de Déu, molt sovint en el si de famílies molt religioses, i amb el contacte i l’exemple dels populars predicadors caputxins o dels germans almoiners. L’entrada en el noviciat és un canvi radical de vida. Es parla de la convicció profunda de ser frare, sigui com sigui; de crear vincles fraterns per a tota la vida; de posar la vida en mans de l’obediència; de viure amb il·lusió el fet de ser germà.

El testimoni oral dels germans llecs entrevistats ens diu que al llarg de la vida han hagut d’exercir diversos oficis. En aquest apartat del llibre es descriuen els diversos treballs o serveis de les diverses generacions de germans llecs, però sense oblidar en una visió de conjunt quin era l’esperit que els movia, és 10

a dir, una actitud de gran abnegació, treball, voluntat de servei, minoritat, però dut a terme amb pau, amb alegria i bon humor, acompanyat d’un gran i senzill esperit de pregària. És agradable resseguir tots i cadascun dels oficis conventuals, i fer-nos-els pròxims, com ho fa l’autor, a la llum dels germans que els han exercit. L’ofici de porter, la cara visible del convent, amb una actitud d’acolliment, d’amabilitat i de servei, i com és costum molt antic, amb una atenció especial envers els pobres. L’atenció als germans grans o malalts, el servei d’infermer, un ofici de totes les èpoques, que demana una gran atenció, delicadesa i sensibilitat, i que avui dia ha millorat molt gràcies a les infermeries provincials, dotades de més mitjans i de més personal auxiliar, al qual mai agrairem prou la seva dedicació i el seu servei. L’almoiner, el germà que anava pels pobles i viles de la nostra terra, per procurar ajuts i aliments per als seus germans, però que al mateix temps oferia, amb el seu tarannà, un testimoni atraient i captivador, fins i tot vocacional, de l’esperit franciscà de pau i bondat. Els cuiners, que n’hem conegut molts, i dels quals ara es parla tant. És un ofici molt delicat i compromès que demana molta imaginació, però també una gran dosi de paciència per atendre les necessitats dels germans. És bo constatar i agrair la feina i l’esperit d’aquests germans. Els hortolans dels nostres convents sempre ens han ofert una gran varietat dels fruits de la terra, i també i alguns d’ells, amb la seva traça i ofici, han sabut oferir-nos poder gaudir de la bellesa de les plantes i de les flors. En recordem molts, sempre humils, treballadors, gairebé incansables, però que estimaven i gaudien de la seva feina. Potser perquè treballaven a sol i serena, sabien –amb la seva mirada ens ho deien– que el cel i la terra són un do de Déu per agrair, estimar i lloar.

Amb els treballs servien els germans, atenien els seus precs i necessitats, especialment els dels germans cuiners. S’hi afegeixen altres oficis, com el de sagristà, un servei d’una especial sensibilitat espiritual per acompanyar totes les celebracions religioses de les nostres esglésies. El de refitoler o encarregat de preparar el menjador o refetor, els fusters, els fabriquers, els saurins...

Molts d’aquests oficis dels nostres germans llecs han estat àmpliament estudiats al llarg de moltes generacions de germans per fra Valentí Serra. Molts d’aquests oficis o serveis han desaparegut o, a hores d’ara, els duen a terme treballadors de fora, com ara la cuina, la porteria o la infermeria... A l’hora de posar punt final al llibre, l’Hug subratlla l’aportació cabdal dels germans llecs en la vida conventual de les nostres fraternitats caputxines, amb els seus 11

valors i virtuts, destacant sobretot que amb el seu treball afirmen la seva vocació, i, a més a més, donen un sentit profund a les seves vides. La seva vida és un missatge que ha quedat gravat no només en els cors dels seus germans caputxins, sinó també en el de molta gent del nostre entorn i del nostre poble.

A l’Hug li hem d’agrair l’esforç per fer-nos pròxims germans llecs d’avui i d’ahir. És una invitació a mirar el present i el passat, no des de l’enyorança, sinó des de la fe. Amb la convicció que uns i altres viuen i han viscut la crida de Déu immersos en el dia a dia de les seves vides i del seu temps, però alhora, convençuts de fer camí cap a la plenitud del Regne de Déu. La seva pau, el seu somriure, la seva serenitat, el seu humil servei sempre s’han alimentat a les fonts de la pregària. El seu testimoni ens precedeix i ens acompanya, i ens permet mirar el present i el futur amb uns altres ulls. Els antics van viure també temps difícils, temps de prova i de trencament, l’exclaustració del segle xix, la Setmana Tràgica, la Guerra Civil, de la qual un bon nombre dels nostres germans, clergues i laics, van ser víctimes, i que l’Església ha reconegut com a màrtirs. Cada generació ha de viure el do i els reptes de la seva vocació amb la confiança que Déu ens parla en les realitats del temps propi. En aquests moments de crisi i de canvi, de manca de vocacions, hem de saber veure els senyals que ens donen esperança, que ens permeten confiar que es va per bon camí en la fidelitat a l’esperit de sant Francesc. El fet de posar l’accent en la vocació comuna de clergues i laics en les nostres fraternitats; la tendència a compartir les feines manuals en els nostres convents; la convicció i la necessitat d’obrir les portes dels nostres convents a germans procedents d’altres països i cultures; o el desig de construir fraternitats amb germans de diverses procedències en els llocs més necessitats. En aquest llibre s’ha enfocat i valorat sobretot el treball dels nostres germans llecs, però sense voler menystenir ni oblidar els treballs i serveis del gran nombre de germans, clergues i laics, amb els quals al llarg de la nostra vida franciscana i caputxina hem viscut i compartit des dels inicis la nostra vocació comuna. Gràcies, de nou, a l’Hug Llàcer que amb el seu estudi sobre els oficis conventuals i els nostres germans llecs ens dona l’oportunitat de conèixer des de dintre la vida i el treball dels nostres germans llecs. És una memòria que els frares agraïm i que, sens dubte, també agrairan els lectors.

Fra Enric Castells i Mas, caputxí 12

INTRODUCCIÓ

13

INTRODUCCIÓ Aquest llibre es va començar a gestar a principis de l’estiu de 2013 en una trobada a la biblioteca del convent dels Caputxins de Sarrià. En aquella trobada hi vaig assistir amb fra Jordi Cervera, el provincial fra Gil Parés, i el guardià del convent de Sarrià fra Enric Castells. Fra Jordi Cervera, director i impulsor de la col·lecció A la caputxina, portava de cap la idea de fer un llibre dedicat als germans no clergues i als oficis conventuals dels caputxins.

La idea de partida era fer un llibre que descrivís, a través dels oficis conventuals, un tipus de frare caputxí que no és el que tenim com a referència tots aquells que coneixem l’Orde. Així és com els frares caputxins em van descriure l’objectiu d’aquest llibre que teniu a les vostres mans. Més endavant van afegir que la intenció era fer un llibre que pogués mostrar que «dins la vida religiosa i conventual hi ha també un espai per a les feines de casa, com en una família», un llibre que respongués també a la voluntat de fer un reconeixement a tots aquells frares que han viscut la vida conventual des de la discreció i el treball sol·lícit.

Aquesta voluntat de reconeixement ja quedava ben palesa en el pròleg que fra Jordi Cervera va fer al llibre de fra Valentí Serra sobre cuina caputxina en aquesta mateixa col·lecció.1 Aleshores fra Jordi Cervera escrivia: «Cuina caputxina és el testimoniatge dels nostres amatents cuiners. Volem que aquest llibre sigui un reconeixement a aquests frares que amb discreció i sol·licitud maternal han tingut i tenen cura de la cuina o del refetor. La tasca diària abnegada, poc reconeguda, i fins i tot criticada, de preparar la taula o de dedicar hores a cuinar uns aliments que són ingerits en poca estona es mereix un ampli agraïment. Els frares cuiners i refitolers han estat, són i seran, indiscuti1. Vegeu Serra de Manresa, Valentí, Cuina caputxina. Les pitances dels frares. Barcelona, Editorial Mediterrània, 2010.

15