PETITA HISTÃ’RIA
de
COB_PH SANT JORDI_CAT.indd 1
Sant Jordi
27/7/16 12:08
PETITA HISTÒRIA
de
Sant Jordi Text: Narcís Sayrach Il·lustració: Pilarín Bayés
1a edició: abril de 1997 7a edició: setembre de 2016 © Text: Narcís Sayrach © Il·lustració: Pilarín Bayés © Editorial Mediterrània Casp, 108, 8è 08010 Barcelona Tel. 93 218 34 58 - Fax: 93 265 65 23 editorial@editorialmediterrania.com www.editorialmediterrania.com ISBN: 978-84-89622-44-9 DL: B 18255-2016 Fotocomposició i impressió: Ormoprint, Barcelona
COB_PH SANT JORDI_CAT.indd 2
27/7/16 12:08
Sant Jordi, personatge de Catalunya Aquesta petita història ens parla d’un personatge extraordinari, sant Jordi, una de les figures més importants que ha tingut Catalunya en la seva història. Difícilment trobaríem algú que no n’hagués sentit a parlar; i això no es pot pas dir d’altres grans figures històriques. No és solament un personatge conegut per tothom, sant Jordi és la figura estimada dels catalans. Catalunya el vol veure present, i per això el poble ha col·locat imatges seves en llocs visibles i significatius arreu del país. Tampoc això no passa amb cap altre personatge català. Aquesta és una presència que es fa desbordant a la ciutat de Barcelona, tot fent honor a la seva condició de cap i casal de Catalunya. Fins es podria dissenyar una interessant ruta de Sant Jordi dins la ciutat comtal, que abastaria prop d’un centenar d’obres, algunes de ben valuoses.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 1
23/01/14 06:17
Si passegem pel barri gòtic, el trobarem present als edificis més representatius de l’edat mitjana. A la catedral, Antoni Claperós esculpí en pedra, vers el 1467, la bella clau de volta del templet del brollador del claustre. Si entrem a l’ajuntament, el veurem com un ardit guerrer, dret al peu de l’escala d’honor, com sortint-nos a rebre, en l’escultura de Josep Llimona. A l’antic palau del Lloctinent, l’escul tor Josep M. Subirachs l’ha representat en l’es plèndida porta de bronze que dóna accés al saló del Tinell. A la capella de Santa Àgata, antiga església dels comtes reis de Catalunya, el veiem en un dels plafons del retaule de Jaume Huguet. És, però, al palau de la Generalitat on aquesta presència esdevé esclatant. Sant Jordi presideix les seves dues façanes: l’antiga o gòtica amb l’extraordinari medalló de Pere Joan (1418) i l’actual o renaixentista, amb l’escultura eqüestre d’Andreu Aleu. El seu interior, a més de la capella i el saló de Sant Jordi, n’és ple de referències. Si sortim del barri gòtic, la representació iconogràfica de sant Jordi és encara més esplendorosa.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 2
23/01/14 06:17
Qui no recorda el conjunt escultòric modernista anomenat «Cançó popular», que presideix el Palau de la Música Catalana? D’entremig del poble sorgeix amb fermesa el nostre personatge amb una senyera onejant. Podríem recórrer el palau de Justícia, l’Hospital de Sant Pau, la Casa de les Punxes, la Casa Serra —seu actual de la Diputació de Barcelona—, la històrica cafeteria dels Quatre Gats… A Montjuïc, la ciutat li ha erigit un monument a la plaça que porta el seu nom. Josep Llimona l’ha esculpit a cavall, despullat de tot, amb la llança a la mà i el cos inclinat com per a escometre qui sigui que s’oposi al bé de la ciutat que contempla estesa als seus peus. Si caminem pel passeig de Gràcia, la façana de la Casa Batlló captivarà tot seguit la nostra atenció: les calaveres de les balconades, el colorit de l’edifici i el drac que el corona, la creu… Som possiblement davant un dels monuments més insòlits que s’han dedicat a sant Jordi. És una al·legoria de l’escena mítica de la lluita de sant Jordi amb el drac. Antoni Gaudí volia que els nens aprenguessin a estimar el patró de Catalunya i per això en va posar una escultura al parvulari que construí al costat del temple de la Sagrada Família. La densa ruta jordiana no s’acaba pas a Barcelona. Continua a Montserrat, a Montblanc, al poble de Sant Jordi Desvalls al Gironès, a la Serra de Sant Jordi a la Noguera, al Golf de Sant Jordi del Delta de l’Ebre, a la Paeria de Lleida. De la Marina a la Terra ferma, sant Jordi és per tot Catalunya. I més enllà, pels altres Països Catalans, com ara Alcoi o Banyeres de Mariola al País Valencià, a Mallorca, etcètera.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 3
23/01/14 06:17
Trobem sant Jordi als orígens del nostre país
Els monarques catalans i la Generalitat van ser els grans impulsors de sant Jordi a Catalunya
Quan Catalunya començava a formar-se com a nació, reclosa en les valls del Pirineu d’ençà de l’anomenada Marca Hispànica, sabem que una de les figures emblemàtiques de la nostra història, l’abat Oliba, l’any 1032 consagrava un altar del monestir benedictí de Ripoll dedicat al nostre personatge. De tal manera que podríem aplicar a sant Jordi els versos que mossèn Cinto Verdaguer dedicava en el Virolai a la Mare de Déu de Montserrat: «Amb vostre nom comença nostra història». Tres segles abans, al segle viii, sant Jordi ja era conegut a Catalunya.
La figura de sant Jordi despertava una gran devoció als monarques catalans. Pere I el Catòlic va fundar l’any 1201 l’orde de Sant Jordi d’Alfama amb la finalitat de repoblar i protegir les terres conquerides, que anaven des de Tortosa fins a Cambrils. El seu fill, el rei Jaume I, vivia tan intensament l’estima per sant Jordi que arribà a sentir la seva presència en els moments més decisius de la seva vida, com foren les conquestes de Mallorca —segons ens ha deixat escrit a les seves Cròniques— i de la ciutat de València, uns esdeveniments que els pintors Pere Niçard i Marçal de Sas van plasmar en dues obres esplèndides. Pere III el Cerimoniós és, però, el monarca que més va destacar pel seu zel en favor de sant Jordi. A més de fundar diverses confraries amb el seu patrocini, emprengué tot un seguit d’accions per poder aconseguir la preuada relíquia del suposat crani del sant, que es trobava en aquells temps primer a Livàdia, a l’illa d’Egina després, avui a la basílica benedictina de l’illa de San Giorgio Maggiore (Venècia), per la qual cosa entrà en litigi amb la monarquia anglesa que també hi estava interessada.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 4
23/01/14 06:17
La Generalitat medieval —anomenada, llavors, Diputació del General de Catalunya—, va tenir un paper molt destacat en favor de sant Jordi. Ben aviat, vers el 1300, el va prendre per patró. D’aleshores ençà, la Creu de Sant Jordi va ser el distintiu propi de la institució. Era tanta l’estima de la Generalitat per aquest personatge que no va parar fins aconseguir que les Corts Catalanes el proclamessin patró de tots els catalans. Primer, ho va intentar quan les Corts es trobaven reunides a Montsó el 1436, però no fou fins el 17 d’abril de 1456 quan aquelles, convocades al claustre de la catedral de Barcelona, van recollir la petició de la Generalitat i van declarar oficial la festa de Sant Jordi, que va esdevenir patró de Catalunya.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 5
23/01/14 06:17
Catalunya fa de sant Jordi un símbol nacional Amb el moviment de final del segle xix anomenat Renaixença, que es caracteritzà pel desig de recuperació de la identitat nacional, Catalunya buscà en el passat els senyals propis de la seva manera de ser, i trobà en sant Jordi la figura que millor la definia. Fou així com sant Jordi esdevingué símbol de la catalanitat. Això es manifestà de moltíssimes maneres. Mossèn Cinto Verdaguer, la figura cabdal de la llengua renaixent, va escollir l’ermita de Sant Jordi de Puigseslloses, a la plana de Vic, per celebrar-hi la seva primera missa. Institucions prou significatives nascudes a partir de la Renaixença es van posar sota el seu patrocini, com ara el Centre Excursionista de Catalunya (creat el 1890), l’Orfeó Català (1891), l’Institut d’Estudis Catalans (1907)… i més recentment, el 1951, en plena dictadura, va néixer una massa coral que va prendre amb intencionalitat el nom de Coral Sant Jordi, com un clar desafiament al règim totalitari. Encara més a prop, a final de 1988, es creà l’associació Amics de Sant Jordi, una entitat plenament jordiana «pel seu caràcter de fidelitat a la terra». A més de les institucions, són moltes les manifestacions que expressen l’estima que suscita la figura de sant Jordi. La Unió Catalanista, els anys 1899 i 1900, edità dues sèries de segells patriòtics amb la imatge del sant i encunyava monedes amb una bella figura modernista del sant dissenyada per l’escultor Vallmitjana. El 1956 es creà el Guardó Sant Jordi de Cinematografia. Desafiant l’amenaça de convertir la literatu-
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 6
23/01/14 06:17
ra catalana en una literatura de segon ordre amb la política expansionista de premis en castellà, el 1960 s’instituí el Premi Sant Jordi de novel·la. La Universitat Autònoma de Barcelona creà el 1979 la Medalla de la Universitat de Bellaterra amb la figura del sant. El 1981 la Generalitat de Catalunya instituí el guardó Creu de Sant Jordi. El 1992 s’inaugurà el Palau Sant Jordi, símbol dels Jocs Olímpics de Barcelona. Un llarg etcètera es podria afegir com a testimoni del tribut que Catalunya dóna al seu patró.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 7
23/01/14 06:17
La Diada de Sant Jordi, roses i llibres El dia 23 d’abril se celebra la festivitat de Sant Jordi. Tot i no ser festa oficial, Catalunya l’ha transformada en el jorn més cívic, més lluminós i més patriòtic. L’historiador Josep Benet ho expressa amb aquestes paraules: «La diada de Sant Jordi és la festa catalana més bella i completa. La que més enorgulleix els catalans i, alhora, la nostra festa més admirada pels forasters que han tingut la sort de viure aquest dia a Barcelona. Arrenca de la Catalunya medieval i, tanmateix, és la més viva i moderna». Aquell dia, el Palau de la Generalitat és, com a l’edat mitjana, tot un jardí de roses. La rosa vermella, com més vermella millor, és la rosa de sant Jordi. És el vermell de la sang martirial. Diverses narracions han volgut donar una explicació poètica a l’origen d’aquesta bella tradició de regalar roses a les dones estimades. Diuen que quan Sant Jordi va ser decapitat, la testa va caure per terra i va sorgir un verger de roses vermelles per on el cap havia rodolat. Altres narracions llegendàries diuen que el drac amb qui es va enfrontar el nostre heroi per alliberar una donzella que estava a punt de ser devorada, un cop mort, es va fondre a terra, on florí una rosa roja que el sant recollí i oferí a la noia. El cert és que aquesta tradició té els seus orígens en temps de la Diputació del General. Quan els estaments representats a les Corts sortien de la capella de sant Jordi del Palau de la Generalitat, on havien celebrat la festa del sant, feien ofrena de roses a les seves dames. Des d’aleshores es manté aquest gest tan ple de significat. Barcelona conserva, també, la tradició de visitar la capella del sant: una llarga fila ininterrompuda de gent, durant el dia, espera poder entrar al Palau per retre homenatge al patró de Catalunya.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 8
23/01/14 06:17
Més recentment, des de 1926, s’incorpora el costum de regalar llibres en aquesta diada. Té un origen contradictori, nascut durant la dictadura de Primo de Rivera, qui suprimí la Mancomunitat de Catalunya i donà suport a la institució del Día del Libro per tot Espanya amb la intenció d’aigualir una festa tan impregnada de catalanitat. Sant Jordi, però, va vèncer aquest nou drac. El llibre, la cultura i la llengua són precisament la raó de ser de Catalunya. El Dia del Llibre, en lloc de ser un element distorsionador, s’ha incorporat plenament a la diada i l’ha enriquida. Darrerament, la Diada de Sant Jordi ha pres una projecció internacional. Des de 1986, l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya la celebra amb el nom de Sant Jordi’s Day i adornen els carrers de les principals ciutats del Japó amb parades de llibres i de flors. Recentment, a partir de 1996, la Unesco ha declarat el dia de Sant Jordi Dia Mundial del Llibre, una iniciativa del Gremi d’Editors de Catalunya i amb el suport de la Generalitat.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 9
23/01/14 06:17
Sant Jordi ens obre al món Per poc que sortim de Catalunya, ens adonem que sant Jordi —aquest personatge que els catalans sentim tan nostre— pertany també a molts altres pobles. Sant Jordi és, abans que res, un personatge de l’Església, és un sant. Les diverses creences cristianes —la catòlica, l’ortodoxa i la protestant— el tenen en un lloc destacat des dels primers segles del cristianisme. Centenars i milers de temples li han estat consagrats. És, doncs, en aquests llocs on ens retrobarem amb sant Jordi: per tot Europa i en molts indrets del món. Des de magnífiques catedrals, basíliques, monestirs, temples parroquials fins a humils esglesioles i ermites porten el seu nom. El nostre personatge no queda reduït, però, ni de bon tros, a les esglésies. Sant Jordi pertany a la gent. És patrimoni del poble, ja sigui creient o no. Veurem la seva imatge en molts edificis de caràcter civil. Dóna nom a molts carrers i places, i fins i tot poblacions. A França es diran Saint-Georges; a Itàlia, San Giorgio; a Dinamarca, Sankt Jorgen; a Eslovènia, Senjur, Sveti-Jurij o Jurjevo; a Galícia, Sao Xurxo o San Jorge… També hi ha llocs geogràfics que han estat batejats amb el topònim del nostre personatge: llacs, illes, estrets, golfs, turons… Fins i tot la Lluna té un cràter anomenat Sant Jordi.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 10
23/01/14 06:17
Veient el nostre sant tan present arreu, no ens estranya que hi hagi altres nacions que també el tinguin per patró, com ara Portugal, l’antiga confederació del regne d’Aragó, Anglaterra, Sèrbia, Grècia, les antigues repúbliques de Gènova i de Venècia, Lituània, Rússia, Geòrgia, Etiòpia… i tantíssimes ciutats. Anant pel món, descobrim que el nostre personatge, el sant Jordi que ens identifica com a catalans, ens uneix amb Europa i ens obre al món. Però, de fet, qui era sant Jordi? Qui era aquest personatge, la memòria del qual perdura tan vivament? De veritat era una persona tan extraordinària com perquè, al cap de tants segles, Catalunya— com molts altres pobles— continuï atreta per ell?
La seva presència arriba a les més diverses manifestacions de la vida quotidiana: programes, invitacions, participacions d’esdeveniments familiars o socials, monedes, segells, ex-libris, estampes, postals, historietes de còmic i d’acudits apareixen amb la imatge de sant Jordi. És un ampli material que fa les delícies dels amants del col·leccionisme. És extraordinari constatar amb quina abundor i varietat ha estat reproduïda la seva imatge per artistes de tots els temps: Dürer, Van Eyck, Carpaccio, Rafael, Tintoretto, Rubens, Velázquez, Goya i, més modernament, Kandinsky o Dalí.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 11
23/01/14 06:17
El sant Jordi històric Sant Jordi fins que no va morir era una persona molt normal, tant que pràcticament no sabem quasi res de la seva vida. No era, evidentment, un personatge català. Havia nascut en un país molt llunyà, amb un paisatge extraordinàriament fantàstic, anomenat Capadòcia, avui regió de l’actual Turquia. Val la pena anar a conèixer aquest país, de pobles de construcció troglodita en terres volcàniques retallades de forma fantasiosa a causa de l’erosió. De la vida real del nostre sant només sabem una cosa: que va morir màrtir. L’emperador Dioclecià va decretar l’any 303 un edicte que obligava a renegar de la seva fe els qui creien en Jesús com a fill del Déu únic. Molts cristians es van mantenir fidels a les seves creences i van morir màrtirs. Sant Jordi va ser d’aquests. Ell, de professió tribú de l’exèrcit romà, va segellar amb la mort la seva fidelitat a aquell en qui creia. Ell no va claudicar i això el fa important. Dissortadament, no ens han arribat les actes històriques que verifiquen aquesta mort, com tampoc la de tants altres màrtirs. El coneixement que en tenim ens ve per la tradició de les diverses comunitats cristianes, que l’han mantinguda viva a partir de la seva mort. Què devia tenir el màrtir Jordi perquè ben aviat fos tingut com el màrtir per excel·lència? Les esglésies cristianes orientals l’anomenaren el mega lomàrtir, una paraula grega que vol dir «el gran màrtir». Pocs anys després de la mort de sant Jordi, en el mateix segle iv, sant Joan Crisòstom el qualificà de príncep dels màrtirs i sant Gregori el Taumaturg d’il·lustre i excel·lent. El testimoni del màrtir Jordi confirmava la fe dels creients en uns moments tan difícils. Molt aviat, les diverses comunitats cristianes de l’entorn dels fets, les gregues, les etiòpiques, les armènies, les siríaques, les perses, van dedicar temples en honor seu, i van iniciar un culte que de manera ininterrompuda s’ha mantingut viu fins als nostres dies.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 12
23/01/14 06:18
Certament, hi ha qui nega l’autenticitat de sant Jordi basant-se en la falta d’uns documents històrics que n’acreditin l’existència. Altres, a causa de les llegendes que ben aviat també van aureolar la figura del màrtir, l’han reduït a un simple mite. Això no ha d’estranyar tenint en compte que, posats a dubtar, hi ha qui nega fins i tot la mateixa autenticitat dels evangelis.
Importància de dir-se Jordi El nom de les coses moltes vegades les defineix i resulten escaients. El mot Jordi ens ve del grec, Georgós, que vol dir home de la terra, el qui «treballa la terra». Pels catalans, que Jordi sigui l’home del camp, l’home que estima i conrea la terra, que s’hi sent identificat, ens ha fet més atractiva la figura del sant; una figura que també és la del màrtir, la d’una persona de fidelitat inqüestionable. Sant Jordi desperta als catalans sentiments de pàtria, de país, de voluntat de ser fidels a nosaltres mateixos, a les nostres arrels, a la nostra llengua i a la nostra cultura. Sant Jordi ens mena a estar compromesos amb la nostra gent. Ell ha esdevingut un dels signes més bells i definidors del nostre poble.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 13
23/01/14 06:18
Sant Jordi és un personatge envoltat de llegendes Què passa quan hi ha un buit, una falta de dades en la història, com és el cas de sant Jordi? Que es mitifiquen els fets i es mitifica el personatge. Allò que no diu la història, ho diu la imaginació popular. I com més gran és el personatge, més s’aureola la persona i neixen explicacions llegendàries. La figura del nostre màrtir ha despertat diverses i belles llegendes. Heus ací les més importants. La passió o els turments del martiri És la llegenda més antiga i la més estimada per les antigues comunitats cristianes. Descriu tot un seguit de turments que sofrí el nostre màrtir abans de ser decapitat: passa per una roda plena de ganivets, és fuetejat, el posen a la foguera, és arrossegat per terra lligat a uns cavalls, és enverinat, el llencen a un forn de calç viva… És una narració d’episodis d’una lluita homèrica, en la qual es fa ressaltar la fortalesa del màrtir cristià. La lluita contra un drac en defensa de la princesa És la llegenda universalment coneguda, escrita i divulgada per Iacobus de Voragine l’any 1264. Descriu amb gran riquesa i plasticitat la lluita valerosa del sant contra un drac per salvar la princesa de ser devorada, davant la mirada atemorida de tota la ciutat que sofria els estralls d’aquella bèstia infernal. És una narració que recorda els grans herois de la mitologia antiga que també lluiten contra el mal. Aquesta llegenda impactà molt fortament en una època guerrera i cavalleresca, la medieval, que va convertir Sant Jordi en el model de bon cavaller. Catalunya n’ha fet una lectura molt lúcida i actual. Sant Jordi, fidel al seu poble, l’allibera de tota mena de dracs que li impedeixen de realitzar-se amb justícia i llibertat.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 14
23/01/14 06:18
El sant Jordi verd El nom Jordi en àrab és Khidnr, que vol dir «verd». És una creença de pobles de l’Europa oriental, principalment d’Eslovènia, segons la qual per allà on el nostre heroi passava, trepitjava o s’asseia, tot s’omplia de verdor. El fet que la festivitat de Sant Jordi sigui el 23 d’abril, en temps plenament primaveral, dóna origen a aquesta llegenda del caràcter alegre, jovenívol i amorós del nostre sant, una llegenda que s’adiu amb la tradició catalana de regalar roses per la Diada de Sant Jordi. Les llegendes guerreres Hi ha nombroses llegendes sorgides arran d’esdeveniments bèl·lics en els quals intervé sant Jordi al costat dels guerrers cristians; a la batalla d’Antioquia amb els croats (1096); a Osca al costat de Pere I, en la conquesta de Barcelona en ajut del comte Borrell II, en les conquestes de Mallorca i de València —fet, aquest, esmentat pel mateix Jaume I—…
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 15
23/01/14 06:18
Punt i final Si, d’una banda, sabem ben poca cosa sobre la vida històrica de sant Jordi; d’una altra banda, en sabem moltes de la seva presència en la història del nostre poble i en la de tants altres d’Europa i del món. Algunes d’aquestes coses han estat recollides en aquestes pàgines, però moltes han quedat al tinter.
INT_PH SANT JORDI_CAT.indd 16
23/01/14 06:18
També us pot interessar:
Petites històries referents de la nostra cultura
15 Petita història dels castellers PETITA HISTÒRIA
de Rafael
Casanova i l’Onze de Setembre
150 Petita història de Rafael Casanova CUB_1_RAFAEL_CASANOVA_CAT.indd 3
01/08/13 17:29
i l’Onze de Setembre
PETITA HISTÒRIA
de
Catalunya
Petita història dels castellers Petita història de la Sagrada Família Petita història de Pau Casals Petita història de Miquel Martí i Pol ISBN: 978-84-9979-015-2
157 Petita història de Catalunya PETITA HISTÒRIA
dels
gegants i gegantes de Catalunya
198 Petita història dels gegants
CUB_GEGANTS_CAT.indd 1
16/04/13 09:57
i gegantes de Catalunya
245 Petita història de La Patum
de Berga
PETITA HISTÒRIA
de
Barcelona
CUB_BARCELONA_CAT_v1.indd 1
COB_PH SANT JORDI_CAT.indd 3
21/08/12 12:29
275 Petita història de Barcelona
Trobareu la llista completa de la col·lecció a www.editorialmediterrania.com
27/7/16 12:08
85
PETITES HISTÃ’RIES
www.editorialmediterrania.com
COB_PH SANT JORDI_CAT.indd 4
27/7/16 12:08