TEMPORADA D ABOnAMENT
2019 / 2020 CONCERT N. 6
orquestra simfonica illes balears
Alicia Amo, soprano Steve Davislim, tenor Dietrich Henschel, baríton Coral Universitat Illes Balears Pablo Mielgo, director AUDITORIUM DE palma
19.12.2019 20,00h auditori de MANACOR
20.12.2019 20,00h
programa La Creació, oratori (Die Schöpfung) Hob XXI Núm.2 Franz Joseph Haydn (1732-1809)
Alicia Amo, soprano (Gabriel, Eva) Steve Davislim, tenor (Uriel) Dietrich Henschel, baríton (Rafael, Adán) Coral Universitat de les Illes Balears (Joan Company dir.) Pablo Mielgo, director Orquestra Simfònica Illes Balears Durada aproximada del concert: 2 hores SENSE PAUSA Ir PART de l’oratori 1. Introducció orquestral. La representació del Caos Primer dia: 2. Recitativo i cor (Rafael, Uriel, cor) Al principi Déu creà el cel i la terra 3. Aria y cor (Uriel, cor) Neix un món nou de la palaura divina Segon dia 4. Recitativo (Rafael). I va crear Déu el firmament i separar les aigües que eren sota el cel de les que eren al firmament: i va succeir així. 5. Solo y cor (Gabriel, cor). I amb força entonen els seus llavis un cant de lloança al Creador Tercer dia 6. 7. Recitativo i Aria (Rafael) Déu digué: ¡Que les aigües que habiten sota el cel es reuneixin en un punt i que així aparegui el sòl sec!; I així es va fer. 8. 9. Recitativo i Aria (Gabriel) Déu digué: ¡Que la terra produeixi herbes, plantes amb llavors i arbres 9. (Gabriel) 10. Recitativo (Uriel) 11. Cor ¡Entoneu vostres cants de lloança! ¡Glorifiqueu el Senyor, Déu totpoderós, que ha revestit cels y terra de meravellós esplendor! Quart dia 12. Recitativo (Uriel). Déu digué: ¡Faig al firmament llums que il·luminin la terra i separin el dia de la nit! 13. Recitativo (Uriel) 14. Solistes i cor (Gabriel, Uriel, Rafael, cor) Els cels proclamen la glòria de Déu
03
programa
2na PART de l’oratori
Quint dia 15. 16. Recitativo i Aria (Gabriel) Déu digué: ¡Que les aigües es poblin d’innombrables criatures i les aus volin lliurement al firmament sobre la terra! 17. Recitativo (Gabriel) 18. Recitativo (Rafael) I Déu va crear els grans cetacis i a totes les criatures de les aigües i els aires. 19. Solistes i cor (Gabriel, Uriel, Rafael, cor) El Senyor és gran en el seu poder i la seva glòria és eterna. Sisè dia 20. Recitativo (Rafael) Déu digué: ¡Que la terra es poble d’éssers animats. 21. 22. Recitativo i Aria (Rafael) 23. 24. Recitativo i Aria (Uriel) Déu creà l’ home a imatge Seva, i el va crear a imatge de Déu. El va crear home i dona. 25. Recitativo (Rafael) 26. Cor i solistes (cor, Gabriel, Uriel, Rafael) La gran obra s’ha completat 3era PART de l’oratori 27. Introducció orquestral i Recitativo (Uriel) 28. Duo amb cor (Eva, Adán, cor) ¡Canteu lloances a Déu, nostre Senyor! ¡El seu poder és tan gran com el seu nom! 29. Recitativo (Adán, Eva) 30. Duo (Adán, Eva) 31. Recitativo (Uriel) ¡Oh feliç parella! Feliç per sempre si cap falsa il·lusió us porta a desitjar encara més del que teniu, o conèixer més del que heu! 32. Coro final ¡Que totes les veus cantin al Senyor! ¡I ho enalteixin per la seva obra!
04
notas al programa Si hi ha una música que funciona en totes les ocasions, aquesta és la de Georg Friedrich Händel. La seva harmonia apareix sempre fresca, senzilla i d’una gran bellesa constructiva. I aquestes qualitats eren i són reconegudes tant pel públic com pels col·legues de professió. Quan Franz Joseph Haydn va acabar la seva llarga etapa — trenta anys— com a músic al servei de la família Esterházy, a l’interior d’Hongria, es va dedicar a viatjar, i l’any 1791 visità Londres per primera vegada. Aquest viatge ha proporcionat moltes alegries als melòmans d’èpoques posteriors, perquè com a mínim dues grans obres foren gestades durant aquesta eixida: la simfonia Londres i l’oratori La Creació. Aquesta darrera obra, precisament, fou inspirada per l’assistència a una sèrie de concerts a la capital britànica, on Haydn pogué renovar la seva admiració per Händel: sabem que va tenir ocasió d’escoltar Israel a Egipte i El Messies, així com fragments de Judes Macabeu, Esther, Saul i Deborah. Sembla que durant la seva estada a Londres li presentaren un libretto, probablement anònim, en què es descrivia la creació del món a partir de l’obra El paradís perdut, del poeta anglès del segle XVII John Milton, i dels texts bíblics del Gènesi. Quan ja havia tornat a Viena, el 1795, Haydn lliurà aquest text al baró Gottfried van Swieten, i li demanà que, a més de traduir-lo de l’anglès a l’alemany, en retallàs seccions per adequar-lo a una possible estructura musical. Així, Haydn va començar a compondre l’oratori devers el 1796 i l’estrenà el 1798 a Viena. Molt aviat l’obra va ser interpretada arreu d’Europa. Escrit per a una orquestra clàssica, cor i veus solistes, són aquestes darreres les que narren l’acció, encarnant els papers dels arcàngels Gabriel (soprano), Uriel (tenor) i Rafel (baix). L’oratori està estructurat en tres grans parts, que corresponen a tres etapes en la creació del món: els quatre primers dies es narren en la part I, la creació de plantes i animals es plasma en la segona part, mentre que la tercera part refereix l’aparició d’Adam i Eva, representats per un baix i una soprano. L’obertura inicial és un dels moments més famosos de l’oratori. Haydn encapçala La Creació amb un acord ampli i extens, una mena de referència al logos, a la paraula divina que desencadena la creació de totes les coses. A continuació, el material musical apareix vaporós i dibuixa formes arpegiades i breus motius musicals que serveixen per descriure el caos primigeni, el qual serà organitzat just després per un ritme en forma de batec constant, una gran màquina que mou a l’ordre, la música de les esferes sintetitzada en aquesta famosa introducció.
cat.
LA CREACIÓ DE TOTES LES COSES Barbara Duran Haydn, igual que Händel ja havia fet en el seu temps, usa la tècnica dels madrigalismes o word paintings: per tal de subratllar la importància de certes paraules, les associa a determinats intervals o motius melòdics. Així ho fa, per exemple, amb la paraula dolor, sobre la qual usa una clara dissonància. Aquesta tècnica és especialment present en la part II, la dedicada a la creació de plantes i animals. Una aura lluminosa presideix bona part d’aquest oratori, que presenta elements d’una tradició germànica a la qual Haydn no renuncia: la didàctica d’ensenyar la Bíblia, que és cantada i escenificada per al poble. Tota la magnificència de la creació es fa present en el coral final, amb la plenitud de l’orquestra i el cor, i també de les matemàtiques aplicades al domini contrapuntístic. Haydn, com Händel, tenia molt bon caràcter, però ambdós eren homes de negocis. Així que procurà que l’oratori tingués dues versions, una en alemany i l’altra en anglès, i fins i tot n’arranjà discretament algunes melodies per tal d’ajustar-les als texts en cadascun dels idiomes. Una bona mostra que la creació presideix, en tots els àmbits, aquest esplèndid oratori; però també l’eficiència i la visió de futur.
05
notas al programa Si hay una música que funciona en todas las ocasiones, esta es la de Georg Friedrich Händel. Su armonía aparece siempre fresca, sencilla y de una gran belleza constructiva. Y estas cualidades eran y son reconocidas tanto por el público como por los colegas de profesión. Cuando Franz Joseph Haydn acabó su larga etapa —treinta años— como músico al servicio de la familia Esterházy, en el interior de Hungría, se dedicó a viajar, y en 1791 visitó Londres por primera vez. Este viaje ha proporcionado muchas alegrías a los melómanos de épocas posteriores, porque como mínimo dos grandes obras fueron gestadas durante esta salida: la sinfonía Londres y el oratorio La Creación. Esta última obra, precisamente, fue inspirada por la asistencia a una serie conciertos en la capital británica, donde Haydn pudo renovar su admiración por Händel: sabemos que tuvo ocasión de escuchar Israel en Egipto y El Mesías, así como fragmentos de Judas Macabeo, Esther, Saul y Deborah. Parece que durante su estancia en Londres le presentaron un libretto, probablemente anónimo, en el que se describía la creación del mundo a partir de la obra El paraíso perdido, del poeta inglés del siglo XVII John Milton, y de los textos bíblicos del Génesis. Cuando ya había regresado a Viena, en 1795, Haydn entregó este texto al barón Gottfried van Swieten, y le pidió que, además de traducirlo del inglés al alemán, recortara secciones para adecuarlo a una posible estructura musical. Así, Haydn empezó a componer el oratorio hacia el año 1796 y lo estrenó en 1798 en Viena. Muy pronto la obra fue interpretada en toda Europa. Escrito para una orquesta clásica, coro y voces solistas, son estas últimas las que narran la acción, encarnando los papeles de los arcángeles Gabriel (soprano), Uriel (tenor) y Rafael (bajo). El oratorio está estructurado en tres grandes partes, que corresponden a tres etapas en la creación del mundo: los cuatro primeros días se narran en la parte I, la creación de plantas y animales se plasma en la segunda parte, mientras que la tercera parte refiere la aparición de Adán y Eva, representados por un bajo y una soprano. La apertura inicial es uno de los momentos más famosos del oratorio. Haydn encabeza La Creación con un acorde amplio y extenso, una especie de referencia al logos, a la palabra divina que desencadena la creación de todas las cosas. A continuación, el material musical aparece vaporoso y dibuja formas arpegiadas y breves motivos musicales que sirven para describir el caos primigenio, el cual será organizado justo después por un ritmo en forma de latido constante, una gran máquina que mueve al orden, la música de las esferas sintetizada en esta famosa introducción. Haydn, igual que Händel ya había hecho en su tiempo, usa la técnica de los madrigalismos o word paintings: para subrayar la importancia de ciertas palabras, las asocia
06
esp.
LA CREACIÓN DE TODAS LAS COSAS Barbara Duran a determinados intervalos o motivos melódicos. Así lo hace, por ejemplo, con la palabra dolor, sobre la que usa una clara disonancia. Esta técnica es especialmente presente en la parte II, la dedicada a la creación de plantas y animales. Un aura luminosa preside buena parte de este oratorio, que presenta elementos de una tradición germánica a la que Haydn no renuncia: la didáctica de enseñar la Biblia, que es cantada y escenificada para el pueblo. Toda la magnificencia de la creación se hace presente en el coral final, con la plenitud de la orquesta y el coro, y también de las matemáticas aplicadas al dominio contrapuntístico. Haydn, como Händel, tenía muy buen carácter, pero ambos eran hombres de negocios. Así que procuró que el oratorio tuviera dos versiones, una en alemán y la otra en inglés, e incluso arregló discretamente algunas melodías para ajustarlas a los textos en cada uno de los idiomas. Una buena muestra de que la creación preside, en todos los ámbitos, este espléndido oratorio; pero también la eficiencia y la visión de futuro.
eng. If there is one music suitable for any occasion, it is the music by Georg Friedrich Händel. His harmony always appears fresh, simple and of great constructive beauty. And these are qualities that were and are acknowledged by the audience and colleague musicians alike. When Franz Joseph Haydn concluded his long service —of thirty years— as a musician for the Esterhazy family, in inland Hungary, he devoted himself to travel and he visited London for the first time in 1791. That journey would deliver much joy to music lovers of the future, because at least two great works were created during his trip: the symphony London and the oratorio The Creation. Precisely the latter was inspired by his attendance to a handful of concerts in the British capital, where he renovated his admiration towards Händel. We know that he could listen to Israel in Egypt and The Messiah, but also fragments of Judas Maccabeus, Esther, Saul and Deborah. An apparently anonymous libretto was presented to him: it described the making of the world parting from the book Paradise lost, by XVIIth century English poet John Milton, and it also included a selection of Biblical texts in the Genesis. Back in Vienna, in 1795, Haydn handed the text to Baron Gottfried van Swieten, asking him to translate it into German and to cut some sections so as to fit them into a possible musical structure. Thus, Haydn began composing the oratorio around 1796 and it premièred in Vienna in 1798. Soon the oratorio was being interpreted throughout Europe. It is written for a classical orchestra, a choir and soloist vocals who narrate the action, incarnating the roles of the archangels Gabriel (soprano), Uriel (tenor) and Raphael (bass). The oratorio is structured in three big parts, which correspond two three phases in the creation of the world: the four first days are retold in part I, the creation of plants and animals in the second, and Adam and Eve materialize in the third, represented by a bass and a soprano.
THE CREATION OF ALL THINGS Barbara Duran Haydn, just like Händel did during his time, uses the technique of madrigal or word painting. In order to highlight the importance of particular words, he associates them to certain intervals or melodic movements; for instance, using a clear dissonance upon the word “pain”. This technique is especially present in part II, dedicated to the creation of the fauna and flora. A luminous aura presides an important part of the oratorio. It also contains elements of a Germanic tradition which Haydn does not renounce: the didactics of teaching the Bible, sung and staged for the people. The whole magnificence of the creation is present in the final chorus: not only the height of the orchestra and the choir, but also mathematics applied to the command of counterpoint.
The initial overture is one of the most famous moments in the oratorio. Haydn heads The Creation with a wide chord, extensive: somehow a reference to the Logos, the divine word unchaining the creation of everything. The musical material, then, appears vaporous; it draws arpeggios and brief musical motives, describing the original chaos that is right afterwards organized by a rhythm in the shape of a constant beat —a great machine of order, the music of the spheres synthesized in his renowned introduction.
07
alicia amo
08
soprano
cat.
Alicia Amo va obtenir el títol superior de violí a Musikene amb les notes més altes i estudia cant històric a la Schola Cantorum Basiliensis. Ha guanyat la “Manhattan Internacional Music Competition”, el Concurs Internacional “W.A.Mozart” de Granada, el “Concorso Internazionale di Canto Napoli” i la “Berliner Internacional Music Competition”. Ha estat resident a Royaumont-Paris, Ambronay, CiniVenezia, Generation Baroque Strasbourg i desenvolupa un Operastudios amb A.Zedda i R.Jacobs.
Alicia Amo soprano
És fundadora, amb Andoni Mercero, de l’ensemble amb criteri historicista Musica Boscareccia. Ha enregistrat per Harmonia Mundi, Arkana, Itinerant Records, Glossa, Radio Clásica, Radio France, i ha estat professora de Cant Històric a AIMAntiqua, la Universitat de Múrcia i Baroque Operastudio Burgos.
Canta amb orquestres com la Simfònica de Granada, Simfònica de Bilbao, Simfònica del Principat d’Astúries i la Oviedo Filarmonía, Sinfónica de RTVE, Sinfónica Vérum, Simfònica de la Comunitat de Madrid, Simfònica d’Euskadi, Barroca de Sevilla, La Cetra Basel, Zürcher Kammerorchester, Café Zimmermann, B’rock Orchester, Pygmalion, Balthasar Neumann; sota la direcció de R.Jacobs, A.Marcon, A.de Marchi, R.Alessandrini, R.Pichon, J.Cohen, P.González, G.García Calvo, P.Heras-Casado, M.Romea, V.Pablo Pérez, J.R.Encinar, M.A.Gómez Martínez, E.Onofri o C.Zacharias; i en teatres com La Maestranza, Arriaga, Campoamor, La Zarzuela, Auditorio Nacional, Kursaal, Innsbruck, Versalles, Wiener Konzerthaus i Semperoper de Dresden.
09
esp.
Alicia Amo obtiene el título superior de violín en Musikene con las más altas calificaciones y estudia canto histórico
Alicia Amo soprano
en la Schola Cantorum Basiliensis. Gana el Manhattan Internacional Music
ha sido profesora de Canto Histórico en
Competition, Concurso Internacional
AIMAntiqua, Universidad de Murcia y
“W.A.Mozart” de Granada, Concorso
Baroque Operastudio Burgos.
Internazionale di Canto Napoli, Berliner Internacional Music Competition; residente
Entre sus recientes y próximos proyectos
en Royaumont-Paris, Ambronay, Cini-
cabe destacar La creación con La Fura
Venezia, Generation Baroque Strasbourg
del Baus en la Quincena Musical de San
y realiza Operastudios con A.Zedda y
Sebastián, Carmina Burana en el Auditorio
R.Jacobs.
Nacional, su debut en la ópera de Nantes con Salomé en San Giovanni Battista
Canta junto a orquestas como la
(Stradella), Aci en Aci, Galatea e Polifemo
Sinfónica de Granada, Sinfónica de Bilbao,
(Händel) en el Teatro Rossini di Lugo
Sinfónica del Pdo.de Asturias y Oviedo
(Italia), Servilia en La Clemenza di Tito
Filarmonía, Sinfónica de RTVE, Sinfónica
de en el Teatro Campoamor de Oviedo,
Vérum, Sinfónica de la Cdad. de Madrid,
el Requiem de Mozart con la Orquesta
Sinfónica de Euskadi, Barroca de Sevilla,
Sinfónica de Tenerife y Víctor Pablo Pérez,
La Cetra Basel, Zürcher Kammerorchester,
el Festival de arte sacro de Madrid, La Serva
Café Zimmermann, B’rock Orchester,
Padrona (Pergolesi) en Bochum (Alemania),
Pygmalion, Balthasar Neumann; bajo la
L’Anima del Filosofo (Haydn) en el festival
dirección de R.Jacobs, A.Marcon, A.de
de Eisenstadt (Austria), La Creación en el
Marchi, R.Alessandrini, R.Pichon, J.Cohen,
Auditorio Nacional…
P.González, G.García Calvo, P.Heras-Casado, M.Romea, V.Pablo Pérez, J.R.Encinar, M.A.Gómez Martínez, E.Onofri, C.Zacharias, y en teatros como La Maestranza, Arriaga, Campoamor, La Zarzuela, Auditorio Nacional, Kursaal, Innsbruck, Versailles, Wiener Konzerthaus y Semperoper Dresde. Funda junto a Andoni Mercero el ensemble con criterios historicistas Musica Boscareccia. Ha grabado para Harmonia Mundi, Arkana, Itinerant Records, Glossa, Radio Clásica, Radio France y
10
eng.
Alicia Amo achieved a Higher Diploma in Violin at the Musikene with honours, and currently studies historical chant
Alicia Amo soprano
at the Schola Cantorum Basiliensis. She has won the Manhattan International
Harmonia Mundi, Arkana, Itinerant Records,
Music Competition, International Contest
Glossa, Radio Clásica, Radio France; and has
“W.A. Mozart” in Granada, “Concorso
worked as a Professor of Historical Chant
Internazionale di Canto Napoli” and the
at AIMAntiqua, Universidad de Murcia and
Berliner International Music Competition.
Baroque Operastudio Burgos.
She has been a resident at the RoyaumontParis, Ambronay, Cini-Venezia, Generation Baroque Strasbourg; and she is developing Operastudios with A.Zedda y R.Jacobs. She usually sings along orchestras such as the Granada Symphony, Bilbao Symphony, Sinfónica del Principado de Asturias, Oviedo Filarmonía, Sinfónica de RTVE, Sinfónica Vérum, Sinfónica de la Comunidad de Madrid, Euskadi Symphony, Barroca de Sevilla, La Cetra Basel, Zürcher Kammerorchester, Café Zimmermann, B’rock Orchester, Pygmalion or Balthasar Neumann; under the batons of R.Jacobs, A.Marcon, A.de Marchi, R.Alessandrini, R.Pichon, J.Cohen, P.González, G.García Calvo, P.Heras-Casado, M.Romea, V.Pablo Pérez, J.R.Encinar, M.A.Gómez Martínez, E.Onofri or C.Zacharias; and in theatres like La Maestranza, Arriaga, Campoamor, La Zarzuela, Auditorio Nacional de Madrid, Kursaal, Innsbruck, Versailles, Wiener Konzerthaus and Semperoper Dresde. Together with Andoni Mercero, she founded the historicist ensemble Musica Boscareccia. She has recorded for
11
steve davislim
tenor
El principal tenor d’Austràlia està a l’avantguarda d’una nova generació de cantants. Aclamat a tot el món per la seva bella veu lírica, la seva forta presència a l’escenari i la seva extraordinària agilitat, té una gran demanda internacional tant en concerts com en escenaris operístics.
12
Steve Davislim va començar la seva carrera professional com a membre de l’Òpera de Zurich, on els seus nombrosos papers incloïen Almaviva / BARBIERE DI SIVIGLIA, Camille / MERRY WIDOW, Tamino / MAGIC FLUTE, The Painter / LULU baix Franz Welser-*Möst, Don Ottavio / DON GIOVANNI i Ferrando / COSÌ
cat.
FAN TUTTE amb Nikolaus Harnoncourt i The Prince en SCHNEEWITTCHEN de Heinz Holliger (Snowwhite). També actuà a l’Òpera Estatal de Berlín i a Dresden (Almaviva, Tamino, Don Ottavio, Tom Rakewell / THE RAKE’S PROGRESS), Òpera Estatal de Viena (Tamino), Òpera d’Hamburg (Lensky / ONEGIN, Tom Rakewell, Almaviva), Royal Opera House Covent Garden (Fenton / FALSTAFF), The Australian Opera a Sydney (Don Ottavio, Lensky, David / MEISTERSINGER), en el Châtelet Paris, Endimione / L’ARBORE DI DIANA en el Liceu Barcelona i en el Festival de Montpeller. En Caen i Londres, en el paper principal en Oberer de Weber (amb posterior enregistrament en CD), Lyric Opera Chicago i MET (en Pedrillo / ENTFÜHRUNG), el Festival de Salzburg (Pong / TURANDOT) i en la Deutsche Oper Berlin (TRAUMGÖRGE de Zemlinsky). . Un punt d’inflexió en la seva carrera va ser la seva interpretació de IDOMENEO en l’obertura de la Scala di Milà al desembre de 2005 sota Daniel Harding. Posteriorment, va ser convidat de nou a la Scala en 2007 per a cantar el paper principal en l’estrena mundial de TENEKE per Fabio Vacchi sota la direcció de Roberto Abbado i Tamino en 2011. En 2009, cantà el seu primer Max / FREISCHÜTZ en el Festival de Baden-Baden, Michel en Martinu, l’actuació de JULIETTA a Ginebra i Tito / CLEMENZA, així com Flamand / CAPRICCIO, en Thielemann, a Dresden. Després cantà el Steersman / FLYING DUTCHMAN en una versió de concert enregistrada en un CD (Pentatone) a Berlín, un paper al qual posteriorment va ser convidat, en el Festival d’Orange en 2013. Steve Davislim també és convidat regularment als escenaris de concerts a tot el món, recentment i pròximament per a obres com FAUST CANTATA de Schnittke en el Musikverein Vienna, SYMPHONY NO de Beethoven. 9 (amb LSO / Haitink, a Viena, Hamburg, Baden-Baden / Rattle, en el Styriarte
Steve Davislim Tenor
Graz i en el Festival de Salzburg, tots dos sota la direcció d’Orozco-Estrada, a París, Montpeller, la Filharmònica de Berlín, totes les orquestres de radi d’Alemanya, França, Itàlia i Espanya i també en la BBC Proms, el Festival de Llucana, Leipzig, Chicago, Cleveland, Nova York i Sydney), l’ET DEUM de Bruckner baix Muti a Chicago, DAS LIED VON DER ERDE a Bordeus, París i Colònia, ELIAS de Mendelssohn amb el Gewandhausorchester Leipzig, Simfonia de Beethoven 9 a Sydney, Londres, París i Roma, etc. Ha treballat amb directors tan benvolguts com Claudio Abbado, Yuri Ahronovitch, Riccardo Chailly, Sir Colin Davis, Rafael Frühbeck de Burgos, Adam Fischer, Sir John Eliot Gardiner, Valery Gergiev, Nikolaus Harnoncourt, Bernard Haitink, Thomas Hengelbrock, Philippe Herreweghe, René Jacobs, Lorin Maazel, Marc Minkowski, Riccardo Muti, Andris Nelson, Myung Wung Chung, Sir Roger Norrington, Antonio Pappano, Michel Plasson, Sir Georg Solti, Jeffrey Tate, Christian Thielemans i Franz Welser-*Möst. Els seus enregistraments: SYMPHONY No. 3 de Szymanovsky / Pierre Boulez (DG), RINALDO de Brahms / Michel Plasson (EMI), SCHNEEWITTCHEN de Holliger (ECM), CHRISTUS AM ÖLBERGE de Beethoven, A CHILD DE OUR / Colin Davis (LSO Live), PETITE MESSE SOLENNELLE de Rossini, VIN HERBÉ de Martin, SCHÖPFUNG d’Haydn (Harmonia Mundi) i JULIETTA / Charles Mackerras de Martinu (Supraphon). En Melba: Cançons de Richard Strauss amb orquestra / Simone Young, Saint-*Saëns ’Hélène i Nuit Persane, Cançons de Britten, WINTERREISE de Schubert. MESSIAH de Handel amb el cor de radi bavarès i B’Rock. Alguns enregistraments en DG: LOTARIO de Händel i RODELINDA / Alan Curtis, Cantates de Bach / Sir John Eliot Gardiner, REQUIEM / Christian Thielemann de Mozart, etc.
13
esp. El principal tenor de Australia está a la vanguardia de una nueva generación de cantantes. Aclamado en todo el mundo por su hermosa voz lírica, su fuerte presencia en el escenario y su extraordinaria agilidad, tiene una gran demanda internacional tanto en conciertos como en escenarios operísticos. Steve Davislim comenzó su carrera profesional como miembro de la Ópera de Zurich, donde sus numerosos papeles incluían Almaviva / BARBIERE DI SIVIGLIA, Camille / MERRY WIDOW, Tamino / MAGIC FLUTE, The Painter / LULU bajo Franz Welser-Möst, Don Ottavio / DON GIOVANNI y Ferrando / COSÌ FAN TUTTE con Nikolaus Harnoncourt y The Prince en SCHNEEWITTCHEN de Heinz Holliger (Snowwhite). También actuó en la Ópera Estatal de Berlín y en Dresde (Almaviva, Tamino, Don Ottavio, Tom Rakewell / THE RAKE’S PROGRESS), Ópera Estatal de Viena (Tamino), Ópera de Hamburgo (Lensky / ONEGIN, Tom Rakewell, Almaviva), Royal Opera House Covent Garden (Fenton / FALSTAFF), The Australian Opera en Sydney (Don Ottavio, Lensky, David / MEISTERSINGER), en el Châtelet Paris, Endimione / L’ARBORE DI DIANA en el Liceu Barcelona y en el Festival de Montpellier. En Caen y Londres, en el papel principal en Oberer de Weber (con posterior grabación en CD), Lyric Opera Chicago y MET (en Pedrillo / ENTFÜHRUNG), el Festival de Salzburgo (Pong / TURANDOT) y en la Deutsche Opera Berlin (TRAUMGÖRGE de Zemlinsky). Un punto de inflexión en su carrera fue su interpretación de IDOMENEO en la apertura de La Scala di Milano en diciembre de 2005 bajo Daniel Harding. Posteriormente, fue invitado de nuevo a La Scala en 2007 para cantar el papel principal en el estreno mundial de TENEKE por Fabio Vacchi bajo la dirección de Roberto Abbado y Tamino en 2011. En 2009, cantó su primer Max / FREISCHÜTZ en el Festival de Baden-Baden, Michel en Martinu, la actuación de JULIETTA en Ginebra y Tito / CLEMENZA, así como Flamand / CAPRICCIO, en Thielemann, en Dresde. Luego cantó el Steersman / FLYING DUTCHMAN en una versión de concierto grabada en un CD (Pentatone) en Berlín, un papel al que posteriormente fue invitado, en el Festival de Orange en 2013. Steve Davislim también es invitado regularmente a los escenarios de conciertos en todo el mundo, recientemente y próximamente para obras como FAUST CANTATA de Schnittke en el Musikverein
14
Steve Davislim Tenor
Vienna, SYMPHONY NO de Beethoven. 9 (con LSO / Haitink, en Viena, Hamburgo, Baden-Baden / Rattle, en el Styriarte Graz y en el Festival de Salzburgo, ambos bajo la dirección de Orozco-Estrada, en París, Montpellier, la Filarmónica de Berlín, todas las orquestas de radio de Alemania, Francia, Italia y España y también en la BBC Proms, el Festival de Lucerna, Leipzig, Chicago, Cleveland, Nueva York y Sydney), el TE DEUM de Bruckner bajo Muti en Chicago, DAS LIED VON DER ERDE en Burdeos, París y Colonia, ELIAS de Mendelssohn con el Gewandhausorchester Leipzig, SINFONÍA DE Beethoven 9 en Sydney, Londres, París y Roma, etc. Ha trabajado con directores tan apreciados como Claudio Abbado, Yuri Ahronovitch, Riccardo Chailly, Sir Colin Davis, Rafael Frühbeck de Burgos, Adam Fischer, Sir John Eliot Gardiner, Valery Gergiev, Nikolaus Harnoncourt, Bernard Haitink, Thomas Hengelbrock, Philippe Herreweghe, René Jacobs, Lorin Maazel, Marc Minkowski, Riccardo Muti, Andris Nelson, Myung Wung Chung, Sir Roger Norrington, Antonio Pappano, Michel Plasson, Sir Georg Solti, Jeffrey Tate, Christian Thielemans y Franz Welser-Möst. Sus grabaciones: SYMPHONY No. 3 de Szymanovsky / Pierre Boulez (DG), RINALDO de Brahms / Michel Plasson (EMI), SCHNEEWITTCHEN de Holliger (ECM), CHRISTUS AM ÖLBERGE de Beethoven, A CHILD DE OUR / Colin Davis (LSO Live), PETITE MESSE SOLENNELLE de Rossini, VIN HERBÉ de Martin, SCHÖPFUNG de Haydn (Harmonia Mundi) y JULIETTA / Charles Mackerras de Martinu (Supraphon). En Melba: Canciones de Richard Strauss con orquesta / Simone Young, Saint-Saëns ’Hélène y Nuit Persane, Canciones de Britten, WINTERREISE de Schubert. MESSIAH de Handel con el coro de radio bávaro y B’Rock. Algunas grabaciones en DG: LOTARIO de Händel y RODELINDA / Alan Curtis, Cantatas de Bach / Sir John Eliot Gardiner, REQUIEM / Christian Thielemann de Mozart, etc
eng. Australia’s leading tenor is at the forefront of a new generation of singers. Acclaimed throughout the world for his beautiful lyric voice, strong stage presence and remarkable agility he is in demand internationally on both concert and operatic stages. Steve Davislim began his professional career as an ensemble member of the Zurich Opera, where his numerous roles included Almaviva/BARBIERE DI SIVIGLIA, Camille/MERRY WIDOW, Tamino/MAGIC FLUTE, The Painter/LULU under Franz Welser-Möst, Don Ottavio/DON GIOVANNI and Ferrando/COSÌ FAN TUTTE with Nikolaus Harnoncourt and The Prince in Heinz Holliger’s SCHNEEWITTCHEN (Snowwhite). He also appeared at the State Opera Berlin and in Dresden (Almaviva, Tamino, Don Ottavio, Tom Rakewell/THE RAKE’S PROGRESS), State Opera Vienna (Tamino), Hamburg Opera (Lensky/ONEGIN, Tom Rakewell, Almaviva), Royal Opera House Covent Garden (Fenton/FALSTAFF), The Australian Opera in Sydney (Don Ottavio, Lensky, David/ MEISTERSINGER), at the Châtelet Paris, Endimione/ L’ARBORE DI DIANA at the Liceu Barcelona and at the Montpellier Festival. In Caen and London in the title role in Weber’s Oberon (with subsequent CD recording), Lyric Opera Chicago and the MET (at both Pedrillo/ENTFÜHRUNG), the Salzburg Festival (Pong/TURANDOT) and at the Deutsche Oper Berlin (Zemlinsky’s TRAUMGÖRGE). A turning point in his career was his interpretation of IDOMENEO at the opening of La Scala di Milano in December 2005 under Daniel Harding. He was subsequently invited back to La Scala in 2007 to sing the title role in the world premiere of TENEKE by Fabio Vacchi under Roberto Abbado and Tamino in 2011. 2009, he sang his first Max/FREISCHÜTZ at the Baden-Baden Festival, Michel in Martinu’s rarely performed JULIETTA in Geneva and Tito/CLEMENZA as well as Flamand/CAPRICCIO under Thielemann in Dresden. He then sang the Steersman/FLYING DUTCHMAN in a concert version recorded on CD (Pentatone) in Berlin, a role he was subsequently invited for, at the Orange Festival in 2013. Steve Davislim is also regularly invited to the concert stages all over the world, recently and upcoming for works such as Schnittke’s FAUST CANTATA at the Musikverein Vienna, Beethoven’s SYMPHONY NO. 9 (with LSO/Haitink, in Vienna, Hamburg, Baden-Baden/Rattle, at the Styriarte Graz and the Salzburg Festival, both under Orozco-Estrada, in Paris, Montpellier, Berlin Philharmonic, all the radio orchestras of Germany, France, Italy and Spain and
Steve Davislim Tenor
also at the BBC Proms, Lucerne Festival, Leipzig, Chicago, Cleveland, New York Phil. and Sydney), Bruckner’s TE DEUM under Muti in Chicago, DAS LIED VON DER ERDE in Bordeaux Paris and Cologne, Mendelssohn’s ELIAS with the Gewandhausorchester Leipzig, Beethoven’s SYMPHONY NO. 9 in Sydney, London, Paris and Rome, etc. He has worked with such esteemed conductors as Claudio Abbado, Yuri Ahronovitch, Riccardo Chailly, Sir Colin Davis, Rafael Frühbeck de Burgos, Adam Fischer, Sir John Eliot Gardiner, Valery Gergiev, Nikolaus Harnoncourt, Bernard Haitink, Thomas Hengelbrock, Philippe Herreweghe, René Jacobs, Lorin Maazel, Marc Minkowski, Riccardo Muti, Andris Nelsons, Myung Wung Chung, Sir Roger Norrington, Antonio Pappano, Michel Plasson, Sir Georg Solti, Jeffrey Tate, Christian Thielemans and Franz WelserMöst. His recordings: Szymanovsky’s SYMPHONY No. 3/ Pierre Boulez (DG), Brahms’ RINALDO/ Michel Plasson (EMI), Holliger’s SCHNEEWITTCHEN (ECM), Beethoven’s CHRISTUS AM ÖLBERGE, Mozart’s REQUIEM (Opus 111), Tippett’s A CHILD OF OUR TIME/ Colin Davis (LSO Live), Rossini’s PETITE MESSE SOLENNELLE, Martin’s VIN HERBÉ, Haydn’s SCHÖPFUNG (Harmonia Mundi) and Martinu’s JULIETTA/ Charles Mackerras (Supraphon). On Melba: Richard Strauss’ Songs with orchestra/ Simone Young, Saint-Saëns’ Hélène and Nuit Persane, Britten’s Folksongs, Schubert’s WINTERREISE. Handel’s MESSIAH with Bavarian Radio Chorus and B’Rock. Some recordings on DG: Händel’s LOTARIO and RODELINDA/ Alan Curtis, Bach Cantatas/ Sir John Eliot Gardiner, Mozart’s REQUIEM/ Christian Thielemann etc.
15
dietrich henschel
El baríton Dietrich Henschel és una figura imponent pel seu físic i intel·lecte, i musicalment i teatralment parlant. La seva bravesa com a intèrpret, i em refereixo a la seva capacitat de gratar més enllà de la superfície d’una cançó fins
16
baríton
a arribar-li a l’ànima, és extraordinària. Herald Scotland. El baríton Dietrich Henschel captiva el públic des de les principals cases d’òpera, i està molt
cat. ben valorat com a intèrpret de lieder i oratoris, així com pels seus projectes multimèdia. El repertori de Henschel s’estén des de Monteverdi fins a l’avantguarda. Nascut a Berlín, va créixer a Nuremberg i va fer el seu debut l’any 1990 a la Biennal per les Noves Músiques de Munic; a partir del 1997, va començar a ser conegut internacionalment, després d’un període com a membre de l’ensemble de l’Opera Kiel. A la Deutsche Oper Berlin, va interpretar el paper principal a Prinz von Homburg, de Hans Werner Henze, dirigida per Götz Friedrich, i va interpretar amb excel·lència el paper principal del Doctor Faust de Busoni a l’Òpera de Lió i al Théâtre du Châtelet de París, mereixent un premi Grammy. Els principals papers del cantant inclouen el Fígaro de Rossini, Wolfram al Tannhäuser de Wagner, Ulisses i Orfeu de Monteverdi, Don Giovanni de Mozart, Beckmesser a Die Meistersingervon Nürnberg de Wagner, Wozzeck d’Alban Berg i el Dr. Schön a Lulu, Golaud a Pel·leas i Melisenda de Debussy i Nick Shadow a The Rake’s Progress de Stravinski, amb els quals apareix amb regularitat a les principals cases d’òpera d’Europa. Compositors contemporanis com Péter Eötvös, Detlev Glanert, Manfred Trojahn, Unsuk Chin, Peter Ruzicka i José-Maria Sanchez-Verdu have li han dedicat expressament papers operístics per a baríton a les seves obres. A més de les seves interpretacions en òpera, Henschel treballa de manera compromesa els lieder i peces de concert per a veu. En concerts orquestrals, ha fet feina amb directors com Riccardo Chailly, Kent Nagano, Sylvain Cambreling i Semión Bychkov. Les seves col·laboracions amb John Eliot Gardiner, Philippe Herreweghe, Nikolaus Harnoncourt i Colin Davis estan documentades en nombrosos enregistraments d’oratoris. Henschel se centra especialment en presentacions teatrals i multimèdia de música vocal. Ha actuat en versions teatralitzades dels cicles de lieder de Schubert a La Monnaie, Theater an der Wien, Den Norske Opera Oslo i Komische Oper Berlin, entre d’altres. Al projecte IRRSAL (Triptychon einer verbotenen Liebe), amb cançons orquestrals
Dietrich Henschel Baríton
d’Hugo Wolf, combinava pel·lícula i concert en viu; el projecte amb cançons de Gustav Mahler, WUNDERHORN, va ser també una col·laboració amb la directora Clara Pons i es va desenvolupar com a coproducció entre diverses entitats europees com De Doelen, La Monnaie i la BBC Symphony Orchestra de Londres. La temporada passada, Henschel va presentar un repertori divers que incloïa la interpretació de La Creació de Haydn, amb l’Orquestra Simfònica Metropolitana de Tòquio i Kazushi Ono; i una gira amb l’Orchestre des Champs-Élysées, sota la batuta de Philippe Herreweghe, amb cançons orquestrals d’Hugo Wolf i Gustav Mahler. Al concert d’obertura del Festival de Lieder d’Oxford, va interpretar el Lied von der Erde de Mahler, amb la Orchestra of the Age of Enlightenment; després d’això, va participar en el concert inaugural de la Wien Modern, en el paper de Jean Charles a Floß der Medusa de Hans Werner Henze, sota la direcció de Cornelius Meister. La nova temporada comença a La Monnaie, on interpretarà el paper de l’Orador a La flauta màgica, dirigida per Romeo Castellucci. També reprendrà el paper principal a la nova òpera de Peter Ruzicka, Benjamin, a l’Òpera Estatal d’Hamburg. En l’estrena de la peça, el juny del 2018, va rebre els elogis de la crítica: “El baríton Dietrich Henschel ha estat un Benjamin creïble i directe, tant pel que fa a l’actuació com a la seva interpretació vocal immaculada (...), un regal dels déus per a la producció”, va escriure The Spiegel en línia. El maig del 2019 va interpretar Martí Luter a l’estrena mundial de l’òpera de Bo Holten Schlagt sie tot!, a Malmö. En concert actuarà a la Suntory Hall de Tòquio, en el Gurrelieder de Schoenberg, amb la Yomiuri Nippon Symphony Orchestra sota la batuta de Sylvain Cambreling; i a la Tonhalle Orchestra Zürich, en l’estrena mundial d’una peça de Matthias Pintscher amb Kent Nagano. A la Philharmonie Berlin, hi interpretarà Les estacions, de Haydn, amb la Berlin Radio Symphony Orchestra i Vladímir Jurowski.
17
esp. El barítono Dietrich Henschel es una figura imponente a nivel físico, intelectual, musical y teatral. Su pericia como intérprete, con lo que me refiero a su habilidad para ir más allá de la superficie de una canción hasta su alma, es extraordinaria. Herald Scotland. Dietrich Henschel cautiva al público como invitado habitual en las principales casas de ópera, siendo un estimado intérprete de lieder y oratorios, así como con sus proyectos multimedia. Su repertorio va desde Monteverdi hasta las vanguardias. Nacido en Berlín, creció en Núremberg, y debutó en 1990 en la Bienal de Nuevas Músicas de Munich. Empezó a ser conocido internacionalmente en 1997, tras un período como miembro del conjunto Opera Kiel. En la Deutsche Oper Berlin, representó el papel protagonista en Prinz von Homburg, de Hans Werner Henze, en una puesta en escena de Götz Friedrich, y trasladó una excelente interpretación del protagonista en el Doktor Faust de Busoni, en la Ópera de Lyon y el Théâtre du Châtelet de París, por la que mereció un premio Grammy. Los principales papeles del cantante, que actúa con regularidad en las óperas de Europa, incluyen el Fígaro de Rossini; Wolfram, en el Tannhäuser de Wagner; Ulises y Orfeo de Monteverdi; Don Giovanni de Mozart; Beckmesser en Die Meistersingervon Nürnberg, de Wagner; Wozzeck de Alban Berg; Dr. Schön en Lulu; Golaud en Pelléas et Mélisande de Debussy; y Nick Shadow en The Rake’s Progress, de Stravinsky. Compositores contemporáneos como Péter Eötvös, Detlev Glanert, Manfred Trojahn, Unsuk Chin, Peter Ruzicka y José-Maria Sanchez-Verdú han dedicado al barítono grandes papeles operísticos en sus piezas. Además de sus trabajos en ópera, Henschel tiene un compromiso firme con los conciertos de lieder y las piezas de concierto para voz. En conciertos con orquesta, ha cantado bajo la batuta de Riccardo Chailly, Kent Nagano, Sylvain Cambreling y Semyon Bychkov, entre otros. Sus colaboraciones con John Eliot Gardiner, Philippe Herreweghe, Nikolaus Harnoncourt y Colin Davis están documentadas en numerosas grabaciones de oratorios. Henschel demuestra un interés especial por las representaciones teatrales y multimedia de música vocal. Ha actuado en versiones teatralizadas de los ciclos de lieder de Schubert en La Monnaie, Theater an der Wien, Den Norske Opera Oslo y la Komische Oper Berlin, por ejemplo. Con el proyecto IRRSAL –Triptychon einer verbotenen Liebe, ha interpretado
18
Dietrich Henschel Barítono
canciones orquestales de Hugo Wolf, combinadas con visuales y música en directo; su proyecto de canciones de Gustav Mahler, WUNDERHORN, fue también una colaboración con la directora Clara Pons, y se desarrolló como una coproducción entre varias entidades europeas, como De Doelen, La Monnaie y la Orquesta Sinfónica de la BBC. La temporada pasada, Henschel presentó un variado repertorio que incluía La creación de Haydn, con la Orquesta Sinfónica Metropolitana de Tokio, bajo la batuta de Kazushi Ono, y una gira con la Orchestre des Champs-Élysées dirigida por Philippe Herreweghe, con canciones orquestales de Hugo Wolf y Gustav Mahler. En el concierto inaugural del Festival de Lieder de Oxford, interpretó el Lied von der Erde, de Mahler, con la Orchestra of the Age of Enlightenment; más adelante, inauguró el Wien Modern, donde asumió el papel de Jean Charles en Floß der Medusa, de Hans Werner Henze, bajo la batuta de Cornelius Meister. La nueva temporada comienza en La Monnaie, donde interpretará el papel del Oficiante en La flauta mágica, en una producción de Romeo Castellucci. También retomará el papel protagonista en la nueva ópera Benjamin, de Peter Ruzicka, en la Ópera Estatal de Hamburgo, por el que ya recibió maravillosas críticas en su estreno mundial en junio de 2018: “El barítono Dietrich Henschel fue un Benjamin creíble y directo, tanto en su actuación como en su inmaculada interpretación vocal (…), una bendición para la producción”, escribió el períodico Spiegel Online. En mayo de 2019 representó a Martín Lutero en el estreno mundial de la ópera Schlagt sie tot!, de Bo Holten, en Malmö. Sus compromisos en concierto le llevarán a la Suntory Hall de Tokio, para interpretar Gurrelieder de Schoenberg, con la Yomiuri Nippon Symphony Orchestra dirigida por Sylvain Cambreling; con la Tonhalle Orchestra Zürich, estrenará una pieza de Matthias Pintscher bajo la batuta de Kent Nagano; y en la Philharmonie Berlin, interpretará Las estaciones, de Haydn, con la Berlin Radio Symphony Orchestra y Vladimir Jurowski.
eng. Baritone Dietrich Henschel is a towering figure, physically, intellectually, musically and theatrically. His prowess as an interpreter, by which I mean precisely his ability to get below the surface of a song and right into its soul, is extraordinary. Herald Scotland Baritone Dietrich Henschel captivates audiences as a regular guest at major opera houses, an esteemed interpreter of lieder and oratorios as well as with his multimedia projects. His repertoire stretches from Monteverdi to the avant-garde. Born in Berlin and having grown up in Nuremberg, he made his debut in 1990 at the Munich Biennale for New Music and first became known internationally from 1997, following a period as an ensemble member of the Opera Kiel. At the Deutsche Oper Berlin he took the title role in Hans Werner Henze’s Prinz von Homburg, staged by Götz Friedrich, and he made an outstanding lead performance in Busoni’s Doktor Faust at the Opéra de Lyon and the Théâtre du Châtelet in Paris, for which he was awarded a Grammy. The singer’s major roles include Rossini’s Figaro, Wolfram in Wagner’s Tannhäuser, Monteverdi’s Ulisse and Orfeo, Mozart’s Don Giovanni, Beckmesser in Wagner’s Die Meistersingervon Nürnberg, Alban Berg’s Wozzeckand Dr. Schön in Lulu, Golaud in Debussy’s Pelléas et Mélisande and Nick Shadow in Stravinsky’s The Rake’s Progress, with which he makes regular appearances at the major European opera houses. Contemporary composers such as Péter Eötvös, Detlev Glanert, Manfred Trojahn, Unsuk Chin, Peter Ruzicka and José-Maria Sanchez-Verdu have all dedicated leading operatic roles in their operas to the baritone. In addition to his operatic work, Dietrich Henschel is committed to the performance of lieder and concert works for voice. In orchestral concerts he has worked with conductors such as Riccardo Chailly, Kent Nagano, Sylvain Cambreling and Semyon Bychkov. His collaborations with John Eliot Gardiner, Philippe Herreweghe, Nikolaus Harnoncourt and Colin Davis is documented on numerous oratorio recordings. Dietrich Henschel has a particular focus on theatrical and multimedia presentations of vocal music. He has performed staged versions of Schubert lieder cycles at La Monnaie, Theater an der Wien, Den Norske Opera Oslo and the Komische Oper Berlin, among others. In the project IRRSAL – Triptychon einer verbotenen Liebe, featuring the orchestral songs of Hugo Wolf, he combined film and live
Dietrich Henschel Baritone
concert; his project featuring songs by Gustav Mahler, WUNDERHORN, was also a collaboration with director Clara Pons, and was developed as a co-production between several European partners including De Doelen, La Monnaie and the BBC Symphony Orchestra London. Last season, Dietrich Henschel presented a diverse repertoire, including a performance of Haydn’s The Creation with the Tokyo Metropolitan Symphony Orchestra under Kazushi Ono, and a tour with the Orchestre des Champs-Élysées under Philippe Herreweghe with orchestral songs by Hugo Wolf and Gustav Mahler. At the opening concert of the Oxford Lieder Festival he performed Mahler’s Lied von der Erde with the Orchestra of the Age of Enlightenment; he subsequently went on to perform at the opening concert of Wien Modern, where he took the part of Jean Charles in Hans Werner Henze’s Floß der Medusa under the direction of Cornelius Meister. The new season begins at La Monnaie, where he will take the part of the Speaker in The Magic Flute staged by Romeo Castellucci. He will also reprise the title role in Peter Ruzicka’s new opera Benjamin at the State Opera Hamburg. He received critical praise for the world premiere of the work in June 2018: “Baritone Dietrich Henschel was a credible and direct Benjamin, both in terms of his acting and his immaculate vocal performance (…) a godsend for the production,” wrote the Spiegel Online. In May 2019 he will play Martin Luther in the world premiere of Bo Holten’s opera Schlagt sie tot! in Malmö. Concert engagements take him to the Suntory Hall Tokyo for a performance of Schoenberg’s Gurrelieder with the Yomiuri Nippon Symphony Orchestra under Sylvain Cambreling, as well as to the Tonhalle Orchestra Zürich for the world premiere of a piece by Matthias Pintscher under Kent Nagano. At the Philharmonie Berlin he will perform Haydn’s The Seasons with the Berlin Radio Symphony Orchestra and Vladimir Jurowski.
19
pablo mielgo
20
director
cat. Pablo Mielgo, director d’orquestra de Madrid, és un ciutadà del món amb esperit emprenedor i amb una missió: fer que la música estigui a l’abast de tots. En l’actualitat és director de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears (OSIB) i ha estat contractat per orquestres de tot el món. Estudià al Conservatori Reial de la seva ciutat natal, al Col·legi Reina Sofia i a l’Escola de Música del London Guildhall. A més, creà una xarxa de nombroses amistats musicals entre Berlín i Qatar, Lucerne i Los Angeles, amb músics de renom que ara enriqueixen els programes de concerts de l’OSIB. Pablo Mielgo ha estat assistent de directors com James Conlon, Jesús López Cobos, Daniel Barenboim i Claudio Abbado. Ell dirigeix regularment als grans escenaris d’Europa, com el Wiener Musikverein, als EUA, com el Carnegie Hall de Nova York, a Amèrica Llatina i a l’Orient Mitjà. En estreta col·laboració artística, el madrileny treballa amb orquestres com la Simfònica de Simón Bolívar, the Arena di Verona i la Filharmònica de Qatar, amb artistes com Juan Diego Flórez, les germanes Labeque, Pierre-Laurent Aimard, Julian Rachlin i Radovan Vlatkovic. . Des de 2005 és director musical i artístic de la Fundació SaludArte, amb l’objectiu de generar un canvi social a través de la música. Pablo Mielgo va promoure diversos esdeveniments musicals amb gran reconeixement internacional, com el Festival Espanya-Veneçuela, el Festival Internacional de Música de Madrid “Madrid em sona”, la gira de l’Orquestra Juvenil
Pablo Mielgo Director
Iberoamericana per Espanya i els Estats Units, IberOpera i “En viu, connectant el món a través de la música”. Col·laborà amb institucions com el Teatre Reial de Madrid, la Miami New World Symphony, el Sistema a Veneçuela i la Florida Grand Opera, amb artistes de renom com Plácido Domingo, Gustavo Dudamel, José Antonio Abreu i Michael Tilson Thomas, entre d’altres. Pablo Mielgo està especialment dedicat a la promoció de joves talents. Des de 2011, el director artístic de la Filharmònica de Medellín s’esforça per brindar als joves músics accés a l’educació musical, independentment dels ingressos dels pares. A més, el director ha fundat tres orquestres juvenils des de 2003: l’Orquestra Juvenil Presjovem, que reuneix els millors joves músics espanyols, l’Orquestra Juvenil Iberoamericana i l’Orquestra Simfònica Harmonia. En cooperació amb Sir Colin Davis, va fundar la BandArt Orchestra. Com a director titular de l’OSIB, des de 2014, ha promogut amb èxit el desenvolupament de l’orquestra en diversos aspectes, sobre la base de la seva experiència internacional. Pablo Mielgo ha millorat la qualitat de l’orquestra i els seus programes, ha augmentat les vendes d’entrades i ha desenvolupat la seva xarxa amb actuacions de convidats, programes per a joves i artistes de primer nivell.
21
Coral Universitat
de les illes balears
Fundada fa quaranta-dos anys pel seu director Joan Company i un grup d’estudiants i professors de la nostra universitat, s’ha convertit en un important exponent de la música de les Illes Balears i en un clar referent coral a nivell estatal. La Coral ha actuat en els principals teatres/ auditoris d’Espanya (Barcelona, Madrid, València, Sevilla, Granada, Oviedo, A Coruña, Santa Cruz de Tenerife, Cuenca, Santiago...) i ha fet gires per Amèrica (Nova York i Washington) i Europa (Alemanya, Àustria, Bèlgica, França, Grècia, Hongria, Itàlia, Polònia, República Txeca, Suècia, Suïssa ...). Amb la presència disciplinada i desinteressada de centenars de cantaires, la Coral ha pogut assolir un repertori de més de set-centes obres de tot el camp de la literatura coral universal, des del cant gregorià fins a la música contemporània: obres de compositors de les Illes Balears, música a cappella de totes les èpoques i grans obres del repertori simfonicocoral (Passió segons Sant Joan, Passió segons Sant Mateu i Passió segons Sant Marc de Bach, El Messies de Händel, La creació de Haydn, El pessebre de Casals, Stabat Mater de Dvorak i de Rossini, Atlàntida de Falla, Lobgesang, Die Walpurgisnacht … de Mendelssohn, Ivan el Terrible de Prokofiev, els Rèquiems de Britten, Mozart, Brahms, Verdi, Fauré i Duruflé, la Novena simfonia de Beetthoven, la Segona simfonia de Mahler, A Sea Symphony de R.V.Williams, Simfonia dels salms d’Stranvinsky, Chichester psalms de Bernstein, primera audició a Espanya de Das liebesmahl der Apostel de R. Wagner i Misses de Bach (Missa en si menor), Haydn, Mozart, Schubert, Bruckner, Bonet, etc.). La Coral ha col·laborat amb directors i cantants de renom (F. P. Decker, S. Mas, Víctor Pablo, C. Kalmar, T. Pinnock, N. Santi, K. Penderecki …, Joan Pons, Maria Bayo, Teresa Berganza, Josep Carreras, Thomas
22
cat.
Quasthoff...) i ha treballat amb les principals orquestres d’Espanya (Orquesta Sinfónica de Galicia, Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Real Orquesta Sinfónica de Sevilla, Joven Orquesta Nacional de España, Orquesta Sinfónica de Tenerife, Orquesta Ciudad de Granada, etc.) i d’Europa (The English Concert, I Fiamminghi, Camerata Anxanum, Orpheon Consort de Viena, etc.). I especialment amb l’Orquestra Simfònica Illes Balears, amb la qual actua amb molta freqüència cada temporada. Ha estat guardonada a concursos corals de Tolosa, Atenes etc. i convidada a importants festivals de música (Europalia 85-Bèlgica; Expo’92 de Sevilla; X Festival Mozart de Madrid; XX Festival de Música Antiga de Barcelona; Festivals Chopin d’Àustria, República Txeca i Polònia; Festival de Primavera de Budapest; “46 Semana de Música Religiosa de Cuenca”; Festival Pau Casals de Prada, Semaines Musicales de Quimper, a França, 67è Festival de Joves Artistes de Bayreuth a Alemanya). Ha rebut, entre d’altres, la menció al Premi Bartomeu Oliver de l’Obra Cultural Balear (1991), el Premio Importante de Diario de Mallorca (abril, 1999), el Premi Ramon Llull de les Arts del Govern de les Illes Balears (2002), Populars 2013 de la COPE, l’Escut de la Ciutat de l’Ajuntament de Palma i la Medalla d’Honor del Conservatori Superior de Música de les Illes Balears. La Coral Universitat de les Illes Balears (fundada el curs 1976-77) ha aconseguit bastir tot un edifici coral que es fonamenta en tres pilars bàsics: a) formació: s’ha promogut un vertader centre de cant coral, amb deu corals filials; b) investigació: s’han esmerçat mitjans per a les activitats de recerca i promoció del patrimoni musical illenc i contemporani; i, finalment, c) divulgació: ha donat a conèixer el gran repertori simfonicocoral a la societat de les Illes.
orquestra simfònica de les illes balears plantilla Primers violins
OboEs
Smerald Spahiu, concertino Gina Nicola, concertino associat Jennifer Peck, ajudant de concertino, solista Gloria Grati Gabriel Martí Paula Marquès Andrei Melkumov Marc Nogues Maria Luisa Payeras Pavel Penchev Christine Schedukat
Javier Arnal, solista Jordi Miralles, ajudant de solista
Segons violins
Sílvia Insa, ajudant de solista
Barbara Walus, solista Sebastià Pou, ajudant de solista Carmen Fullana Roberto Moragón Margarita Navarro Ferenc Rácz Francisco Sard Beth Super
OboE / Corn anglEs Carlos Fortea, ajudant de solista Clarinets Eduardo Bernabeu, solista Juan José Pardo, ajudant de solista Clarinet / Clarinet Baix
Fagot Gerardo Beltrán, ajudant de solista Fagot / Contrafagot Joana Rullan, ajudant de solista Trompes
Violes Sonia Krasnova, solista Marta Hatler, ajudant de solista Miguel Arola Jun Kuroki Junko Kuroki Filippo Maschio Luís Oliver Elisabeth Romero Francesc Garcia Violoncels Emmanuel Bleuse, solista Ibolya Rózsás, ajudant de solista Luis Correa Bisser Tchernokojev Felipe Temes Manuela Torres Contrabaixos
Nigel Carter, solista José Francisco Fortea, solista Joan Barceló, ajudant de solista César Guillem, ajudant de solista Miriam Merino, ajudant de solista Trompetes Michel Herment, solista Samuel Garcia, ajudant de solista Cyril Pouillet, ajudant de solista Trombons Jean Christophe Brunet, solista Pere Garcias, ajudant de solista Bartolomé Serra, ajudant de solista Tuba Tobias Isern, solista
Martin Gregg, solista Jozef Szafrañski, ajudant de solista Philip Dawson Wojciech Sobolewski
Timbales
Flautes
Juan Carlos Murgui, ajudant de solista Susana Pacheco, ajudant de solista
Josep Miralles, solista Estela Córcoles, ajudant de solista
Armando Lorente, solista PercussiO
Flauta / FlautI
Col·laboradors
Enrique Sánchez, ajudant de solista
Javier Díaz, violin Beatriz Torres, viola María Beatriz Bueno, fagot Miquel Carbonell, clave
23
