Pregó de Festes 2018 Emilio Doménech Valor

PREGÓ DE FESTES 2018

Emilio Doménech Valor

2 d’abril de 2018

Senyor alcalde de l’Ajuntament de Banyeres de Mariola; president de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat; regidors de la Corporació Municipal; president i companys de la Comissió de Festes de Sant Jordi; alcalde de festes; capitans, capitanes i bandereres de les filaes; ambaixador cristià i ambaixador moro; cronista de festes; presidents i presidentes, Juntes Directives i sergents de les comparses; presidents i presidentes, directors i integrants de les bandes de música i colla de dolçaines i tabals locals; president i membres de la Confraria de Sant Jordi i Coral Mariola; autoritats civils i religioses; companys de l’equip de redacció del programa; presentador i presentadora, festeres i festers, familiars, amics i amigues, veïns, veïnes i televidents que ens segueixen des de casa, senyores i senyors, bon dia a tots.

Com un fester més del poble, és un orgull i un honor per a mi que el senyor alcalde, en representació de la Corporació Municipal, m’haja confiat la tasca de ser el mantenidor i pregoner de les festes d’enguany.

En un primer moment, em deixà sorprès perquè no m’ho esperava però després em vaig preguntar, quin banyerí pot negar-se a parlar de Sant Jordi i les seues festes? He de confessar-vos que la proposta m’omplí d’emoció i al mateix temps, d’enorme responsabilitat. El meu agraïment més sincer.

Hui, en el marc incomparable del Teatre Principal, engalanat per a l’ocasió, exalçaré a través de l’“Himne a la Festa”, la figura de Sant Jordi, els capitans i bandereres i la festa de Moros i Cristians de Banyeres de Mariola, amb més de dos segles d’història, que com a llegat dels nostres avantpassats, ha de perdurar en el temps.

L’autor de la seua lletra, condensa en sis estrofes l’essència de les festes: la unió del poble al voltant dels capitans per honrar al nostre patró. Aprofitant eixe esquema, reviurem junts la festa que li fem, a força de reflexions i vivències personals relacionades amb les imatges que aniran apareixent, per crear un major ambient de festa. Espere els agrade, com a novetat d’enguany.

SANT JORDI I LA FESTA

Com bé diu la primera estrofa, les festes de Banyeres de Mariola giren al voltant del Patró, i per això, en molts actes, li rendim honors al què està ubicat a la façana de l’església de la plaça Major.

Sant Jordi va ser un màrtir cristià del segle IV, mostrat per la tradició com un cavaller lluitant contra el mal i la injustícia, simbolitzats per un drac, convertint-se al llarg dels segles en el nostre protector i guia en la fe cristiana.

Entre molts, hi ha dos testimonis per constatar que el nostre poble sempre ha estat lligat al Sant. El més antic és la bandera del Gloriós Sant Jordi, arrabassada als nostres avantpassats en la Guerra de Successió i restituïda per l’Ajuntament en la dècada dels noranta, sent actualment la nostra bandera oficial, signe d’identitat d’un poble lluitador i treballador que defensa amb ardor les seues creences, costums i tradicions.

L’altre, més recent, és l’escenificació triennal de la llegenda de Sant Jordi, el drac i la princesa des de 1981, on participen molts veïns del poble de totes les edats i condicions, sent un dels majors espectacles de la Comunitat Valenciana a l’aire lliure. Enguany és any de llegenda i la població ja ha iniciat els preparatius que culminaran al mes de juliol amb la seua representació.

El culte a Sant Jordi nasqué primer a Orient i després continuà a Occident. Igual que en molts llocs del món, els nostres ascendents el triaren com a Patró, possiblement perquè els colonitzadors d’aquestes terres, enviats per Jofré de Loaysa al segle XIII, inculcaren als nostres paisans la seua devoció, oferint-li culte a l’ermita del Conjurador i temple parroquial, ubicats dins el recinte emmurallat del castell.

L’autor d’un article publicat a la revista “25 anys fent festa” de la Filà Jordians, va fer una reflexió sobre Sant Jordi i els seus valors que m’impactà:

“La veneració a aquesta figura del passat no és pel que va fer sinó pel que representa: el sacrifici, el coratge, l’honor, la força de voluntat, l’honradesa, el respecte...”

Tots aquests valors emanats del Patró i incorporats a la festa, seran la base d’una bona convivència. I què millor lloc per començar a posar-los en pràctica que a les seus de les associacions i masets! Les persones no les valorem pel que saben i diuen, sinó pel que són i fan.

Moltes vegades em pregunte, per què l’esperit de les festes no continua durant la resta de l’any. La gent és més amable i somriu, trobem més temps per gaudir dels amics o de la família, estem disposats a ajudar i fer noves amistats, som hospitalaris amb els festers i visitants, oferim el que tenim, deixem a banda els problemes personals, apreciem més a les persones per la seua manera de ser... perquè en definitiva dóna igual que sigues fester d’una filà o no, perquè tots som iguals davant el Patró. Cadascun a la seua manera, vol sentir-se útil en la festa i en la vida.

Les ambaixades, el culte a Sant Jordi i la motivació històrica, mogué als nostres avantpassats a iniciar les nostres festes. El seu origen es desconeix perquè el pas del temps i les guerres destruïren part de la documentació de l’Arxiu Parroquial i Municipal que podria ajudar-nos a aclarir aquesta qüestió. Però encara conservem alguns vestigis de les nostres arrels festeres que ens indiquen la seua antiguitat; la Relíquia de Sant Jordi, documentació de Cavanilles, reglament antic i joc d’escuts de la Filà de Cristians, rodella de la Filà de Moros Vells, còpia de fusta de Sant Jordi el vellet, textos de les ambaixades, actes municipals o programes.

Però el més important, és la celebració de les festes en honor de Sant Jordi de forma continuada i en les mateixes dates, corroborada pel botànic Cavanilles en 1792 quan descrigué amb detall les nostres festes de Moros i Cristians, tal i com són en l’actualitat.

Banyeres de Mariola, emparant-se en una sòlida fe en Sant Jordi, ha lluitat sempre per defensar els seus propis interessos, plantant cara a les constants in-

Pregó de les Festes. 2 d'abril de 2018.

cursions dels turcs al segle XVI, amb companyies de soldats armats de ballestes, arcabussos i mosquets. Per això, les nostres festes van unides a l’ús de la pólvora al tenir una estructura militar.

En 1708, el rei Felip V concedí a la nostra població, el privilegi de celebrar les festes amb arcabusseria per la seua fidelitat a la Guerra de Successió. La Relíquia de Sant Jordi portada a 1780 pel pare Joan Baptista Doménech, també fou rebuda per arcabussers moros i cristians al Morer i des de llavors, es commemora aquest esdeveniment el primer diumenge de setembre de cada any.

Però la preocupació per l’ús de la pólvora sempre ha existit, com ho manifesta el ban realitzat per l’alcalde de “Bañeras”, Regino Sirera, a l’abril de 1909, on dictà entre altres, les següents regles per evitar desgràcies personals i millorar l’ordre en els actes de tir:

“Se prohíbe el disparar fuera de los actos de fiesta como también que se deje el arcabuz para disparar a aquellos que no sean festeros. Los disparos se efectuarán hacia el aire y centro de la calle. El incumplimiento será sancionado con la multa de 1 a 15 pesetas”.

Enguany, la Comissió de Festes de Sant Jordi, ha facilitat als festers l’obtenció de llicències d’avantcàrrega, imprescindibles per poder retirar la pólvora i disparar. Aquesta iniciativa, juntament amb la col·laboració de les comparses i festers, contribuirà a agegantar la participació i complir la normativa vigent sobre l’ús de la pólvora. L’Ajuntament també ha col·laborat amb l’Associació Coetera de la Mariola per recuperar les cordaes, una vegada superats el tràmits legals.

Una manera de defensar les nostres arrels de la festa a Sant Jordi, és mantenir la unió davant de qualsevol actuació i reglamentació en l’àmbit fester, respectant als que no pensen com nosaltres, com férem en la consulta ciutadana celebrada fa uns mesos, on el poble decidí no canviar les dates de celebració de les nostres festes i com ho fem ara, donant suport als actes de tir.

A través de la història, podem observar l’evolució i catalogació de les nostres festes. A la devoció i culte al Sant li seguí la soldadesca o acompanyament amb salves d’arcabusseria, de la qual derivarien les actuals festes de Moros i Cristians. A 1988, el Ministeri de Transports, Turisme i Comunicacions, ens conferí el títol de Festa d’Interès Turístic Nacional, i fa tres anys, les localitats on celebren Moros i Cristians com nosaltres, obtingueren de la Generalitat Valenciana la declaració de Bé de Rellevància Local.

Amb aquest últim títol, i el més important, la Generalitat Valenciana reconeix l’arrelament de la festa en els municipis valencians, així com el seu caràcter històric i enaltidor de molts dels components que conformen la cultura local autonòmica.

Ens enorgulleix que considere la festa de Moros i Cristians, com una de les pràctiques més representatives i valuoses de la forma de vida i de la cultura tradicional valenciana, en les seues manifestacions musicals, artístiques, gastronòmiques o d’oci.

Un acte peculiar i entranyable, al qual els banyerins li tenim molt respecte i estima, és el del cementeri, únic a les festes de Moros i Cristians, en què rendim homenatge als nostres difunts, alguns d’ells festers, plens de sentiments i emocions contingudes.

El començament de les Entraetes de cada filà, ahir Contrabandistes i Marrocs, la plantà de la bandera el dia de Glòria per part de les filaes i la Confraria de Sant Jordi en els llocs de costum, la col·locació d’estendards a l’entrada del poble i la plantà del castell de fusta en el seu seixantè aniversari, són alguns indicis de la proximitat de les festes.

Fa anys, era difícil anunciar i donar a conèixer les nostres festes en altres llocs. L’escassetat i lentitud dels mitjans de comunicacions, ens limità a acollir amb generositat els visitants o familiars dels voltants i transmetre de pares a fills el llegat de la festa.

Hui en dia, el web i l’aplicació al mòbil gestionades per l’Ajuntament, ràdio Banyeres de Mariola, els vídeos a internet, la televisió intercomarcal, els concerts de música festera, el periòdic “El Nostre Banyeres”, la guia de la Undef i les desfilades de qualsevol filà per poblacions del territori nacional i autonòmic, contribueixen juntament a les xarxes socials, a difondre unes festes de molta solera.

Complementant els mitjans anteriors, els concursos festers, organitzats per la Comissió de Festes de Sant Jordi, obrin la porta a la participació de filaes, festers, professionals, aficionats i alumnat dels centres educatius del poble i ajuden a mantenir la flama encesa de la festa durant l’any.

Els autors, plasmen el seu sentiment fester als treballs presentats a concurs; cartell anunciador, fanals, carrosses, fotografia digital, dibuix i redacció i sainet

El Sr. Alcalde obsequia amb una imatge de Sant Jordi al Sr. Mantenidor. 2 d'abril de 2018.

fester, mentre que els components de l’esquadra oficial de cada filà ens ofereixen la millor versió del bon fester banyerí, en el concurs de caps i esquadres de la Diana del dia de Sant Jordi. Matineu perquè les evolucions dels festers són dignes de veure.

La publicació de festa més important, on tots els banyerins se senten representats, és el nostre programa, presentat en aquest mateix lloc fa unes dates. Al mateix, destaca entre d’altres, la crònica de festes on consta, cronològicament, l’activitat festera de la nostra població de l’any anterior, redactada per Miguel Sempere des de fa trenta-cinc anys. Gràcies Miguel.

Cada programa, és un trosset de la nostra història festera que cal valorar positivament en el seu conjunt i preservar en els arxius. Gràcies a la seua existència i al treball dels diferents equips de redacció, podem consultar entre altres, els actes i les referències històriques de la població relacionades amb la festa. Últimament, cada programa s’ha convertit en un arxiu fotogràfic de primer nivell. Com a curiositat, el programa més antic que conservem és de 1891, el primer que tingué els actes impresos però sense publicitat ni fotografies. UNIÓ DEL POBLE ENTORN ALS CAPITANS

Els principals protagonistes d’aquest acte, sou els capitans i corresponents bandereres, autèntics representants de les nostres festes de Moros i Cristians, rebuts fa un moment per tots amb entusiasme. És gratificant, tenir la il·lusió de ser capità i veure-ho complert un dia envoltat dels que més t’aprecien: família, comparsa i amics. Uns són capitans perquè feren promesa o els fa il·lusió, altres per tradició familiar o per commemorar el 25 aniversari de la seua primera capitania.

És cert que darrere d’aquest somni fet realitat, hi ha molt d’esforç, sacrifici, decisions difícils, nervis...però la satisfacció de tenir el suport dels banyerins, ho mereix.

El càrrec de capità que ostenteu amb orgull, du aparellada la responsabilitat de ser els veritables impulsors i continuadors de la festa. Per a una filà, el capità magnifica la festa en què participa i li confereix més estatus, en agrupar més gent al seu voltant. Com a contrapartida, la major alegria per a un capità, és veure’s acompanyat de la seua filà.

L’article 1 del reglament de la comparsa de Cristians de 1869, sosté aquesta última afirmació convertida en obligació:

“Todos los señores que componen esta sociedad, quedan obligados a acompañar personalmente, con su correspondiente traje y arcabuz, al capitán que haga la fiesta, desde el primero al último acto que determine el programa aprobado al objeto”.

Si un fester queia malalt o no podia assistir-hi, havia de buscar un substitut que ocupés el seu lloc. Sens dubte, les normes eren més estrictes en ser-ne pocs.

Si per a un capità és important la seua filà, la família també ho és. El seu suport i estima són fonamentals per a poder gaudir de la festa. El gest dels capitans i bandereres d’agafar-se les mans o abraçar-se com a signe del seu compromís amb la festa, sota una pluja d’aplaudiments, és indescriptible i molt emotiu.

El que els actes festers es succeïsquen un rere l’altre a un ritme vertiginós, no és impediment per poder viure intensament tots els moments sense que s’escape res. Qualsevol sensació de les esmentades és poca, comparada amb el que heu de sentir en el vostre interior. Enhorabona a la família Albero-Albero, de la Filà de Moros Vells, que enguany compleix 25 anys des de la seua primera capitania, Maruja i Juan Ramón de la Filà de Maseros, la família “Machaco”, de la Filà de Contrabandistes, i la família García-Francés de la Filà de Califes, a l’ostentar la capitania de dret de les vostres respectives filaes i fer realitat el vostre desig.

Compartiu les vostres vivències festeres i guardeu en els vostres cors aquells moments especials des de que us aixecaren l’any passat al Morer. Si desitgeu apreciar més el que representeu a la festa, assaboriu amb plenitud les experiències que viureu en uns dies, omplint una pàgina única i irrepetible de la història festera banyerina.

Felicitacions als representants de capità i banderera de les filaes de Cristians i d’Estudiants, de Jordians i de Moros Nous, de Marrocs i de Pirates. Assistiu amb orgull els actes festers al costat de la vostra respectiva bandera, símbol d’identitat de la filà, que us representa i diferència de les altres.

Recorde, que en desenvolupar el càrrec de representant de capità de la Filà Jordians a l’any 2001, tingué les mateixes sensacions descrites anteriorment i com a únic pensament, deixar a la filà en bon lloc, superant tota mena de dificultats amb la il·lusió de participar intensament en cada acte com si fos el més important. Gaudiu de tots ells, amb la seguretat

Capitans, Bandereres, Presidents, Mantenidor i autoritats al Teatre Principal. 2 d'abril de 2018.

que aquesta experiència engrandirà el vostre concepte de la festa.

Les festes són de tots i per a tots i no admet exclusions. Cadascun, a la seua manera, contribueix a fer festa: els comissionats i confrares dirigint els actes festers i religiosos respectivament, els músics animant el carrer, els capitans complint el seu compromís amb la festa, els presidents, els sergents i les Juntes Directives organitzant la seua filà, els festers participant en els actes i inculcant als fills i néts el sentiment fester, els xiquets demostrant el que aprenen i el públic aplaudint les evolucions dels participants. En definitiva, tots formem part de la festa i no podem entendre-la separadament.

Emilio Berenguer creà la Confraria de Sant Jordi l’any 1928, amb l’objectiu de encarregar-se del culte i les celebracions religioses del Patró, de les que fins llavors s’havia ocupat la Filà de Cristians, que per tradició encara li fa l’escorta.

El seu primer president, Marcelino Enrique, i la seua Junta, van instaurar l’Octavari després de festes. Des del principi, les persones que formaren part de totes les Juntes Directives i de l’actual, deuen estar satisfetes d’haver aportat el seu treball, la il·lusió i el compromís per honrar al Patró de la millor manera possible, fent realitat entre altres projectes, les Jornades Musicals, la carrossa, l’ermita i el monument dedicats a Sant Jordi, la seua seu o el pal·li beneït fa 25 anys.

Com anècdota, la carrossa es construí per dur a Sant Jordi, que pesava molt. Funcionava amb corrent elèctrica, obtinguda de la connexió d’un cable portàtil a l’enllumenat públic que al no estar ben aïllat i mullar-se per la pluja, donà el corrent als cristians que el manipulaven i acabaren la processó de fa setanta-cinc anys, prescindint de la carrossa i duent al Patró a muscles.

Al llarg de la història, les nostres festes han sigut organitzades pel poble, amb la col·laboració de l’Ajuntament, que les ha presidit. En 1863, l’alcalde Agustí Ribera, creà una comissió per gestionar les despeses de festes, sufragades en part per l’acapte, donatius realitzats pels veïns. Eixe primer pas, tindria continuació un segle després, amb la constitució de la Comissió de Festes de Sant Jordi, que obrí la participació a més festers, sent el seu primer president i alcalde de festes Jorge Álvarez. Els components de la comissió, al llarg dels anys, han tractat de solucionar els problemes sorgits el millor possible per beneficiar la festa. Gràcies companys pel vostre temps, esforç i treball.

Però a banda de la Comissió de Festes i la Confraria de Sant Jordi que es complementen i vetlen per perpetuar i no desvirtuar les festes de Moros i Cristians, les filaes i altres entitats també tenen el seu protagonisme. Les filaes de Cristians i Moros Vells, entre altres funcions, es preocupen de conservar les ambaixades per mitjà dels seus respectius ambaixadors. Un reconeixement especial es mereix el difunt Vicente Belda Sempere, ambaixador cristià durant més de mig segle, del qual tots guardem un grat record. Les filaes d’Estudiants i Moros Nous, protagonitzen l’ambaixada humorística, que commemora enguany el primer centenari, les filaes de Pirates i de Jordians impulsen les dianes des de fa anys, la Cofradía del Cristo registra anualment la signatura dels capitans de cada filà en el seu Llibre d’Or, les filaes de Contrabandistes i de Maseros inseriren els actes de l’Entraeta i l’Ofrena de flors respectivament, i les filaes de Marrocs i de Califes són autèntics artesans de carrosses i fanals. Gràcies al treball de totes les associacions esmentades i de persones anònimes, aconsegueixen que les festes resulten esplendoroses.

Els que ocupen càrrecs de responsabilitat, saben que prendre decisions és més difícil que opinar i criticar. Per tant, el diàleg i el consens en la festa, són fonamentals per arribar a acords importants en un ambient de respecte, per unir i no separar, per crear i no destruir, per ajudar i no entorpir.

ACTES FESTERS

Podem presumir d’unes festes de màxim nivell, gràcies a una bona organització i l’alta participació de més de tres mil persones entre festers, seguicis, xiquets a les carrosses, organitzadors, sense comptar el mig centenar de bandes de música.

El bon fester beneficia la comparsa i la festa. Acompanyar al capità, seguir les indicacions dels comissionats i confrares, participar amb el vestit complet i assistir puntualment als actes oficials, són signes de bona salut de les mateixes i dels que hi participen.

El nom de càrrecs com capità, banderera, sergent, cap, esquadra... i d’actes com la Diana, Retreta, Guerrilles... provenen de l’esquema militar abans esmentat. Amb el pas del temps, la festa ha anat creixent i afegint-ne de nous, com l’Ofrena de flors o adaptant-ne altres com el canvi de recorregut de

l’Entrada i de la Processó, deixant sense efecte el que deia la tradició de donar la volta al castell als actes importants, a causa de l’augment de participants.

Banyeres de Mariola condensa en la tetralogia festera, molts actes festers que posen a prova la fortalesa de capitans, festers, músics i organitzadors. A més, ofereixen diferents opcions per satisfer tant a festers com a veïns i visitants: Ofrena de flors, trages i seguicis espectaculars, música festera, evolucions de festers i menuts, processons, guerrilles d’arcabusseria, coets, ambaixades, balls...

Com podem deixar perdre unes festes així on la unió, la companyia i la diversió estan sempre presents? Us convide a estimar-les com es mereixen, diguen com es diguen i tinguen més o menys títols.

FESTES D’IL·LUSIÓ I EMOCIÓ

Les festes ens atrauen perquè estan plenes d’il·lusió. Il·lusió per conèixer a més gent i crear llaços d’amistat, de tenir noves experiències que compartir amb la família o grup d’amics, de representar a la teua filà, de participar en els actes per primera vegada...

"Banyeres, que al son de tus fiestas, embargas mi alma, de dulce emoción".

Aquests últims tres versos de l’“Himne a Banyeres” ens traslladen el sentiment d’emoció que ens produeix la festa. Emoció de veure a la teua comparsa desfilar a la Diana, d’una família abraçant-se al capità, de festers o persones simpatitzants ballant la bandera, de dedicar uns trons als nostres difunts, de sentir l’himne de la filà, amb la qual t’identifiques, de la gent en veure al seu Patró, d’escoltar les dues bandes de música locals juntes entonar units l’“Himne a la festa” o a Sant Jordi,... Aquestes sensacions les anem atresorant al llarg dels anys i són les que fan que siguem seduïts per les nostres festes.

A poc a poc anem creixent com a festers i arriba un moment, en què la festa forma part de nosaltres i sense adonar-nos-en, ja estem desenvolupant un càrrec o fem el que mai hem pensat, disparar.

Els festers saben que la festa dóna moltes alegries però a canvi, exigeix sacrificis i acceptació de responsabilitats.

Durant els primers anys de fester, desenvolupava càrrecs dins i fora de la comparsa com tots, a més de fer carrossa, fanal i buscar maset. En ser-ne pocs, sí o sí, tocava treballar, fer-se el trage i assistir a tots els actes. El descans no era una opció. Viure intensament les festes, ens uní com a festers i com a persones, formant una gran família de la qual em sent molt orgullós. Ho passàvem molt bé però sense deixar d’atendre les nostres obligacions.

Les dones han contribuït a un major esplendor de les nostres festes, aportant un punt de distinció i vistositat. La capitania de Joan Beneyto, de la Filà de Moros Nous, ja introduí una esquadra femenina de Castalla als anys cinquanta.

La desfilada de les primeres esquadres femenines cristianes, a la dècada dels setanta, afavorí la presència de les dones a les filaes, amb els mateixos drets i obligacions que els homes, i provocà un increment del nombre de festers. Però a més, a l’exercir els càrrecs de responsabilitat de cantinera, rodella, ambaixadora cristiana, capitana, banderera i presidència de filaes, ha suposat la integració definitiva de les mateixes en la festa. Podeu sentir-vos orgulloses del que sou i representeu.

Unes participant com festeres i altres, com les mares, preocupant-se del que envolta la festa, mereixen la nostra gratitud. Hui vull compartir amb totes i especialment amb ma mare i la meua dona Tere, la devoció professada a Sant Jordi i la passió per la festa.

MÚSICS I PAISANS

La Societat Musical Banyeres de Mariola, hui present, que ens han delectat amb el seu concert, l’Agrupació Musical “La Nova” i la Colla de Dolçaines i Tabals “El Braçal”, són un orgull per als banyerins, pel seu compromís amb la població, des de la seua tasca com a educadors musicals fins a la faceta festera, religiosa o de col·laboració.

Contínuament demostren la seua qualitat en concerts o desfilades de Moros i Cristians, sent reconegudes pels premis obtinguts i donar a conèixer el nom i les festes de la nostra població.

La inquietud musical al poble, ha sigut permanent des de que va nàixer la primera banda de música a 1840. Godofredo Garrigues, director i compositor de molts himnes de les filaes i pasdobles dedicats a les festes de Banyeres de Mariola, ha contribuït a augmentar el nostre patrimoni a l’igual que altres banyerins.

Per agrair el seu treball i dedicació al poble, i amb l’objectiu de mantenir o elevar el nivell musical de les

bandes oficials de les filaes, es creà el concurs que porta el seu nom.

Realment les bandes de música presents als carrers, masets i capitanies fan que es respire un ambient de festa i d’alegria permanent, fent-nos gaudir i emocionar amb les seues notes. Sense música no hi ha festa.

La tasca dels pares amb els fills o néts, infonent-los els valors de la festa i l’amor a Sant Jordi és d’admirar. No hi ha major satisfacció per a un xiquet que estar acompanyat per un adult en qualsevol acte, per reforçar la seua estima i confiança personal. Ells també volen sentir-se protagonistes en la festa. Eixa llavor que anem sembrant any rere any, ja està donant el seu fruit i representa el nostre futur.

I com no, ressaltar al públic com un element indispensable en la festa, que amb els seus aplaudiments, crits d’ànim i de col·laboració, fan que els festers donen el millor de sí. Sense ell la festa no seria la mateixa.

ANUNCI DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

La germanor existent entre festers i paisans es posa de manifest al trasllat del Sant Jordiet, amb aplaudiments recíprocs; a l’esmorzar del Barranc Fondo i del Sant Crist, plens de bona convivència; al ball de la bandera de la filà estimada o a les cases particulars, amb gran dosi d’humor i harmonia.

Com és tradició, acabaré la meua intervenció anunciant les festes d’enguany en aquest ban, on la unió i Sant Jordi deuen estar per damunt de tot.

Per ordre del senyor alcalde, es fa saber a tots els veïns de Banyeres de Mariola i visitants, que les festes en honor de Sant Jordi, tindran lloc del 22 al 25 d’abril de 2018. Amaniu-se com tots els anys, per gaudir de les mateixes i honrar al nostre Patró. Feu gala de la vostra hospitalitat, prepareu els vestits de festa, participeu en els actes amb decor i compartiu alegries i emocions en companyia dels éssers més estimats. Seguiu les directrius dels organitzadors perquè les festes tinguen la grandiositat que tots desitgem.

BONES FESTES.

Ara sí, germans moros i cristians, us desitge bones festes.

Visca les festes de Banyeres de Mariola!

I vítol al Patró Sant Jordi!

Signatura del Sr. Mantenidor al Llibre d’Or de l’Ajuntament. 2 d'abril de 2018.