Vicent Berenguer

L'alcalde D. Roberto Calatayud Tormo es dirigeix als presents durant l'acte d'inauguració de l'exposició iconogáfica de Sant Jordi, amb motiu del 75 aniversari de la proclamació canónica d'aquest com a Patró de Banyeres. 14 de setembre de 2002.

na a Sant Jordi; de la Missa Major de Sant Jordi, que es fa cantada; dignifica i ordena la Processó; realça la Missa del Cementeri i vibra amb les salves d’arcabusseria pels difunts. Porta una segona Relíquia de Sant Jordi en 2003, després beneirà el nou reliquiari, es fa el pal·li, i sobre l’antiga ermita del Conjurador s’erigeix una esvelta i estilitzada escultura a Sant Jordi. L’altar de Sant Jordi del temple és embellit. Ja ho hem dit, però també sobre el cementeri vell es construeix l’ermita a Sant Jordi i el Trasllat en festes s’engrandeix. Organitza les Jornades Musicals en l’Octavari i sempre ha tingut molta consideració per les misses de les comparses. Sovint s’emociona quan visita algun dels masets de les filaes. Quan va vindre a Banyeres de Mariola, Don Ricardo es va adonar que l’ànima del poble estava en la festa. I ell l’ha cuidada acuradament.

En la vessant escolar també ha tingut molt de dinamisme: és el Titular del Col·legi Fundació Ribera; ha participat activament en el Consell Escolar Municipal i ha sigut un dels membres que va lluitar, i a la fi es va aconseguir, que Banyeres tinguera institut de secundària, hui IES Professor Manuel Broseta. Arribat l’institut ell va reprendre impartir classes. Esta vegada, de religió, fins que es va jubilar de professor. També, des de 1997 fins a 2008 va organitzar la subseu “Mariola” de l’Escola Animació Juvenil Don Bosco. Onze anys organitzant cursos per als joves de la comarca del títol de Monitors Juvenils. El seu prestigi amb els salesians arriba per les seues experiències en la formació dels joves, amb els scouts. Algunes d’elles seran editades en col·leccions de llibres d’animació juvenil.

També ha tingut responsabilitats socials rellevants. Assumeix la Presidència de la Fundació Valor, de la que ell, com a rector, és membre del patronat i engrandeix la seu empremta: es fa una biblioteca, acull el llegat d’Alfonso Iniesta, fa els arreglaments d’un saló i del pati. Prepara una sala d’exposicions. En definitiva, li dóna vida a la casa de la “Valora”. D’altra banda, crea una fundació amb altres amics relacionats amb el món dels scouts. Esta vegada sobre una de les seues passions: la natura. Aconsegueix la cessió del mas Ull de Canals i crea en 1999 la Fundació Llar de Mariola, de caràcter educatiu i de defensa del medi ambient. D’esta manera col·labora amb el sosteniment del medi rural, i anima a l’estudi i investigació que donarà fruits en la publicació de dos llibres relacionats amb la conservació dels espais naturals i un més concret, sobre els amfibis.

Don Ricardo ha viscut sempre en la “Casa Abadia”, en diferents èpoques amb sa mare i amb les seus germanes, Lolita i Norín, que ja han faltat. Baix de sa casa, en el soterrani, el local dels scouts. Sempre habitat amb els seus crits i el soroll dels jocs que mai li han molestat. També, en l’entresòl, ha escoltat els assajos de la Coral Mariola, que ell sempre ha considerat i ha cuidat. Dues de les seues passions

davall de casa. Ell viu en el segon pis. En el primer estan les oficines on atén els quefers de la parròquia. Allí ha rebut confessions, als nuvis abans de casar-se, als ancians... En el seu despatx ha resat, ha llegit, ha escoltat música; també ha plorat sentint com els feligresos perdien la fe i s’allunyaven de la mare Església. Però també ha viscut alegries i s’ha sentit eufòric quan alguns membres de la parròquia han pres els hàbits de diferents ordres religioses femenines. Ha sentit que cap parroquià fóra sacerdot. Però s’ompli de goig nomenant que alguns feligresos de Banyeres tenen càrrecs de responsabilitat en la Diòcesi de València.

Don Ricardo s’ha fet gran d’edat i de qualitats intel·lectuals i morals en Banyeres de Mariola. Ha patit amb la mort dels seus pares, germans, dels seus benvolguts amics, Antonio, Joaquín... Ha cuidat molt l’amistat; li ha dedicat temps als amics. Sap, com Saint-Exupéry, que l’essencial és invisible als ulls. En la vida quotidiana s’entristeix i es penedeix de les desavinences i incomprensions amb els membres de la comunitat parroquial i veïns de Banyeres. Ha seguit sempre ferm amb el seu ministeri sacerdotal i amb una forta personalitat entre els banyerins. És un enamorat de Jesucrist; és Jesucrist el seu referent; és la seua força per conduir la parròquia, per viure i per conviure al poble. Amb una població que ha fet seua. Deia Cavanilles dels de Banyeres que:

“Á ningunos del reyno ceden en la aplicación al trabajo, uniendo a esta virtud la de la economía”.

Estos atributs dels banyerins són propis de Don Ricardo; també la fe en Sant Jordi i la passió per la festa. Podríem dir que també té la humilitat dels homes de muntanya. Ja en la seua ancianitat, en 2018 ha acceptat ser sacerdot “in solidum” amb Ramón. Com Sant Jordi, com Jesucrist, vol donar-ho tot, buidar-se fins al final. Ha sabut transmetre a tothom que Déu ens fa lliures i que ell, amb eixa llibertat, ha elegit fer una vida entregada, sense límits; a Jesucrist, a la comunitat parroquial i a Banyeres de Mariola.

Santa Missa del cementeri en sufragi per tots els difunts de Banyeres de Mariola. 25 d'abril de 2014.