ACTUALITAT

PROJECTE DE CONSERVACIÓ I PROTECCIÓ

Inaugurat el nou espai LIFE Tritó del Montseny

El nou espai dedicat al tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), un amfibi en perill crític d’extinció, duplica els metres quadrats destinats a la seva reproducció. També incorpora una aula educativa per a la divulgació i l’educació ambiental que, a través de jocs d’ordinador, vídeos, panells informatius, material interactiu i l’observació dels aquaris dels tritons, servirà per informar sobre la biologia d’aquesta espècie i els esforços que es fan per evitar-ne l’extinció.

Aquesta actuació ha estat possible perquè el pla de conservació del amfibi en perill crític d’extinció, tritó del Montseny va ser seleccionat el 2016 com a Projecte LIFE per la Unió Europea. El programa de conservació del tritó té un pressupost de 2.971.276 €, el 60% dels quals els aporta el Projecte LIFE. Durant els propers anys, fins al 2020, està previst promoure noves accions per millorar l’estat de conservació d’aquesta espècie.

Llegiu el reportatge a la plana 26.

Durant el dia 14 de juliol, es van portar a terme diverses activitats educatives al voltant de la instal·lació dels ximpanzés. Zoo Barcelona

©Zoo de Barcelona

PRIMERA JORNADA MUNDIAL

El Zoo de Barcelona celebra el I Dia Mundial del Ximpanzé

El 14 de juliol, el Zoo va celebrar el I Dia Mundial del Ximpanzé, una jornada internacional a favor de la conservació de l’espècie, en perill d’extinció, i que pretén conscienciar sobre els problemes als quals s’enfronta al seu hàbitat natural. La data commemora el dia en què la doctora Jane Goodall va arribar a Tanzània per estudiar els ximpanzés, el 14 de juliol de 1960. La jornada, organitzada pel Zoo de Barcelona, va comptar amb la participació de l’Institut Jane Goodall, SOS Primates, l’Associació d’Amics de Tacugama – Tacugama Chimpanzee Sanctuary i la Fundació Mona. Per primera vegada, es van reunir al Zoo les principals institucions que treballen a casa nostra a favor dels ximpanzés, amb la voluntat de repetir-ho l’any vinent. Durant la jornada es va inaugurar l’exposició “Institut Jane Goodall: protegint els ximpanzés”, que es podrà visitar fins al 24 de setembre.

INICIATIVA PER A LA FAUNA URBANA

El Zoo posa en marxa el projecte Jardineria zoològica

El Terrari acull una colobra de ferradura procedent d’un centre de recuperació

Seguint indicacions de l’Ajuntament de Barcelona i en línia amb les noves tendències en jardineria sostenible i de baix impacte ambiental, el Zoo ha fet canvis en la gestió de la flora de les instal·lacions per crear àrees propícies per al desenvolupament de la fauna urbana.

El Zoo ha iniciat un projecte, que ha anomenat «Jardineria zoològica», que és una manera diferent d’entendre el jardí que permeti afavorir la biodiversitat.

La instal·lació de serps del bosc mediterrani del Terrari compta amb un nou inquilí: una colobra de ferradura (Hemorrhois hippocrepis). El rèptil pot mesurar fins a 1,80 m i deu el seu nom al dibuix que té a la part posterior del cap.

No és una espècie verinosa i viu a zones càlides, al sud-oest d’Europa i al nord d’Àfrica. A prop de Barcelona, la podem trobar a la serra del Garraf, així com a llocs secs i rocallosos de vegetació mediterrània. L’exemplar del Zoo procedeix del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC), una institució dedicada a la rehabilitació de fauna silvestre amb la finalitat de retornar-la al seu hàbitat natural. En aquest cas, la serp va ser trobada al port de Barcelona i es desconeix la seva procedència, per la qual cosa no es pot reintroduir a la natura.

En el medi, s’alimenta d’ocells, llangardaixos i petits mamífers. Hiberna durant quatre o cinc mesos, es reprodueix entre l’abril i el maig i pon de cinc a nou ous. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN) la classifica com a serp en situació de preocupació menor en la llista d’espècies amenaçades.

El cap d'ase és un dels arbustos autòctons de la Mediterrània. Zoo de Barcelona.

Tendències en jardineria sostenible i de baix impacte

• Acotar àrees del Zoo per deixar-hi créixer lliurement el prat existent i afavorir el lliure creixement de la flora espontània, gramínies i males herbes que poden ser hàbitats idonis per a invertebrats. • Disminuir la sega en altres parterres per tal de deixar que hi creixin les flors.

• Dedicar més espai als arbustos autòctons, que cal regar menys i tenen flors i fruits nutricis per a les larves de les papallones i d’altres insectes. • Incorporar més plantes amb flors com a font de nèctar per afavorir la presència dels insectes pol·linitzadors.

• Crear corredors verds per on es puguin moure les espècies de fauna urbana presents al jardí com els eriçons o els tòtils.

NOU EXEMPLAR AL TERRARI

©Zoo de Barcelona

El nou inquilí del Zoo viu a zones càlides com el sud-oest d’Europa i el nord d’Àfrica

MILLORES AL COMPLEX DE LA SABANA-SAHEL

El benestar dels animals és una de les prioritats del Zoo. A l'esquerra, la instal·lació de les Girafes. A la dreta, el de les mangostes ratllades. Zoo de Barcelona.

Les girafes inauguren pati i les mangostes ratllades estrenen nova instal·lació

El Zoo continua millorant l’hàbitat dels animals. Aquesta temporada s’han enllestit les obres de la part exterior de la instal·lació de les girafes (Giraffa camelopardalis) i se n’ha construït una de nova per a les mangostes ratllades (Mungos mungo). A més, s’han incorporat dos petits miradors dels elefants (Loxodonta africana), un davant de la instal·lació dels flamencs de Cuba (Phoenicopterus ruber) i l’altre en una nova escala que puja cap al Bar Sabana a través d’una petita cova on es poden veure reproduccions de pintures rupestres del desert. Els treballs inclouen una passera que travessa tota la Sabana i permet admirar els elefants i les girafes des de noves perspectives, i també la construcció de la zona exterior del nou hàbitat per a lleons (Panthera leo).

Les obres finalitzaran el 2019 amb l’ampliació i la naturalització de l’hàbitat per als elefants. Les noves installacions tenen com a objectiu la millora del benestar de les espècies que les habiten.

NOUS REFUGIS AL ZOO

Els biotroncs, l’aixopluc ideal de la fauna urbana

Sovint la tala i la necessitat de deixar-ho tot net obliga els jardiners a retirar els troncs i les branques velles dels arbres. Això comporta que la fauna urbana tingui pocs refugis als jardins. Amb la voluntat de revertir aquesta tendència, el Zoo està deixant troncs vells i arbres morts drets o tombats pel jardí i així es creen espais que els animals poden aprofitar. Es tracta dels biotroncs.

La fusta vella és ideal perquè els ratpenats n’utilitzin els forats, els xots hi facin nius o perquè els eriçons, les sargantanes, els dragonets i els petits passeriformes puguin aixoplugar-s’hi. A més, és el substrat perfecte per a formigues, abelles o altres insectes i aranyes que formen part de la biodiversitat del Zoo.

És per això que la passada primavera es van començar a repartir pel recinte zoològic els troncs vells de dos pollancres, un arbre de l’amor, dues acàcies del Japó i un plàtan. També s’hi van fer forats de diverses mides per convertir-los en aixopluc, niu o cau per a la fauna.

EXEMPLE DE FUSIÓ ARQUITECTÒNICA I PAISATGÍSTICA

La instal·lació permet observar els orangutans durant tot l’any encara que plogui. Zoo de Barcelona.

La instal·lació dels orangutans rep una menció dels FAD d’arquitectura

Creada per Joan Forgas Coll i Dolors Ylla-Català, la instal·lació ha estat finalista als premis FAD d’arquitectura en la categoria de Ciutat i Paisatge. El jurat dels premis n’ha destacat la fusió arquitectònica i paisatgística, i ha afirmat que garanteix el màxim benestar dels animals. La instal·lació té una superfície de 1.100 m2 i consta de quatre zones diferenciades, cosa que permet observar els orangutans (Pongo pygmaeus) durant tot l’any. Les zones exteriors estan totalment naturalitzades, amb una barrera vegetal que delimita l’àrea i recrea una ribera natural, incloent-hi una cascada de quatre metres d’alçària.

EL ZOO QUE VOLEM Joves de Barcelona proposen el seu model de Zoo a l’Audiència Pública

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha rebut els Manifestos de l’Audiència Pública de Ciutat i de les audiències públiques dels districtes de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí amb les propostes de com ha de ser el Zoo del futur i que han estat treballades per l’alumnat durant el curs 2017-2018. A la jornada, que duia el nom d'El Zoo que volem, hi han participat 250 nois i noies d’un total de 34 centres educatius de la ciutat. L’Ajuntament de Barcelona ha convidat l’alumnat a reflexionar sobre la relació de les persones amb els altres éssers vius, l’origen i l’evolució dels zoos, per a què haurien de servir i quins valors haurien de ser-hi prioritaris. Entre les diferents propostes els joves han plantejat millorar les instal·lacions, reduir el nombre d’espècies i prioritzar-ne les autòctones, així com implementar noves tecnologies per conèixer més a fons animals que no es troben al Zoo.

ACTIVITATS SOLIDÀRIES

El Zoo organitza Un dia de nassos i el Dreamnight

Des dels seus inicis el Zoo manté la ferma voluntat de col·laborar amb iniciatives solidàries. Dues de les diverses activitats organitzades darrerament han estat la Dreamnight at the Zoo i Un dia de nassos amb l’ONG Pallapupas.

La Dreamnight at the Zoo és una vetllada gratuïta que té lloc a zoos de tot el món per a nens i nenes que pateixen una malaltia o discapacitat greu. Des que va néixer al Zoo de Rotterdam el 1996, aquesta iniciativa s’ha anat estenent i aquest any hi han participat 286 zoos de 39 països.

Pel que fa a Un dia de nassos, l’ONG Pallapupas va animar els visitants a posar-se un nas vermell en solidaritat amb els nens hospitalitzats. Els Pallapupas, pallassos d’hospital, proposen l’humor com a eina fonamental per fer front a les situacions adverses que es viuen al voltant de la malaltia.

AMIcs de l’ànima

El primer Dia Mundial del Ximpanzé fomenta la conservació de l'espècie

En un esforç per promoure la protecció dels ximpanzés i la conservació de les seves poblacions, així com per atraure el públic en general, un grup d’organitzacions s’ha encarregat de liderar el llançament del primer Dia Mundial del Ximpanzé, que va tenir lloc el 14 de juliol de 2018. En aquesta data va fer 58 anys que la Dra. Jane Goodall va trepitjar per primera vegada el que ara es coneix com el Parc Nacional Gombe Stream, a Tanzània, per estudiar els ximpanzés salvatges. La cèlebre primatòloga britànica va meravellar el món amb les seves descobertes sobre els extraordinaris ximpanzés i, fins a dia d’avui, pràcticament sis dècades més tard i amb 84 anys d’edat, continua viatjant incansablement 300 dies a l’any per tal de promoure la conservació d’aquests grans simis i els seus hàbitats.

PARC NACIONAL GOMBE STREAM

Qui és Jane GoODall?

Jane Goodall va néixer el 3 d’abril de 1934 a Londres. Durant tota la seva vida s’ha dedicat a la recerca dels ximpanzés i els seus treballs han revolucionat la comunitat científica. Doctora en Etologia per la Universitat de Cambridge i doctora honoris causa per més de 45 universitats de tot el món, Goodall ha estat distingida amb més de 100 premis internacionals. El 1977 va fundar l’Institut Jane Goodall.