EDITORIAL

INSTRUMENT DE CONSERVACIÓ

Els zoològics són institucions en constant evolució. El Zoo de Barcelona no és aliè a aquest fet, i per tant, en el seu 125è aniversari ha iniciat una altra important transformació amb l’objectiu principal d’adequar-se als nous requeriments per mantenir-se com a centre modèlic per a la conservació de la biodiversitat. Som una institució antiga, amb molta història; un instrument de conservació de la fauna salvatge i el seus hàbitats.

“El nou Zoo es perfila com una 'fàbrica'd’emocions vers la natura, com una eina de transformació de la ciutadania.” EL NOU MODEL DE ZOO

El passat 19 de març de 2018, la Direcció del Zoo de Barcelona va presentar a la Fundació Barcelona Zoo un pla estratègic que desplega el nou model de zoo basat en la conservació de la biodiversitat, la recerca i l’educació. La Fundació està formada per representants a la ciutat de Barcelona de grups polítics, d’experts científics i de grups socials, entre altres, que ara debaten els detalls d’aquest nou model que es perfila com una “fàbrica” d’emocions vers la natura, com una eina de transformació de la ciutadania en una societat més respectuosa i compromesa amb la biodiversitat.

AMBIENT MEDITERRANI

Aquest model planteja enfortir la tasca de conservació de la biodiversitat amb la recreació a les instal·lacions del zoo de bocins de natura per tal de millorar el benestar dels animals. Incidirà, de manera prioritària, en la recreació de l’ambient mediterrani, en atenció a la seva importància mundial i a l’amenaça davant del canvi climàtic i global. També considera finalitzar el bioma de la Sabana del Sahel i el bioma d’insularitat de Madagascar, i crear un Centre de Biodiversitat Marina i una instal·lació de referència dels grups d’animals invertebrats, entre altres actuacions. Tot això permetrà la presència de noves espècies al Zoo, així com diverses associacions d’espècies en alguns dels espais, i, per tant, que la visita al Zoo segueixi assegurant una experiència enriquidora, emocionant i espectacular.

EDUCAR I CANVIAR HÀBITS

Des del punt de vista de la sostenibilitat el Zoo es converteix en un equipament que contribueix a canviar les actituds del ciutadà i a ajudar a entendre el nostre compromís amb la preservació de la biodiversitat i amb la lluita contra el canvi global, ja que la raó de ser del Zoo és educar i canviar els hàbits que malbaraten el planeta. El Zoo de Barcelona és sobretot un equipament familiar on es poden viure experiències inoblidables tot observant els animals i on es pot rebre una educació ambiental transversal i global, participativa, basada en l’observació i les emocions i fonamentada en fets científics; és a dir, un model educatiu transformador i compromès

Calàbria, 66 08015 Barcelona

www.zoobarcelona.cat Director general de B:SM: Marta Labata Sotsdirectora general d’Operacions: Anna Xicoy

DIVISIÓ ZOO Direcció: Antoni Alarcon Estratègia i Suport a Direcció: Pep Hurtado Sostenibilitat, Conservació in situ i Fauna Local: Juli Mauri Conservació ex situ: Joaquim Lacueva Veterinària: Yedra Felder Recerca i Conservació in situ: Josep M. Alonso Orientació al Visitant: Jordi Indiano Educació: Isabel Martínez Comunicació i Màrqueting: Anna Costa Projectes: Josep M. Ruiz Manteniment: Jorge Cerón REVISTA ZOO BCN: Director: Pep Hurtado Director tècnic: Juli Mauri Director adjunt: Rafel Cebrian Coordinadora: Anna Costa

FOTOGRAFIA: Zoo de Barcelona, Institut Jane Goodall, Fernando del Valle, José A. Lama, A. Requejo de las Heras, Jordi Canal Soler i fotografies de recurs de banc d’imatges.

amb la biodiversitat. L’objectiu d’aquesta estratègia és aconseguir arribar al màxim possible de persones per generar un impacte positiu en la situació de la fauna i els hàbitats naturals.

EL ZOO SURT DEL ZOO

Per altra banda, és imprescindible que tot el coneixement generat en el Zoo surti del recinte de la Ciutadella. És el que definim com el “Zoo surt del Zoo”. La voluntat és que el Zoo de Barcelona esdevingui el punt de trobada de la conservació de la fauna autòctona mediterrània, de la seva recerca i de la seva divulgació. El Zoo de Barcelona serà la nova llar dels naturalistes del país, serà el Zoo de Catalunya, i serà també, sens dubte, el Zoo de la Mediterrània.

EN LÍNIA AMB EL NOU MODEL

Cal incorporar, a més a més, altres factors vinculats a l’oci de l’aprenentatge com ara activitats i sortides de descoberta de la natura, o fins i tot considerar el marxandatge de productes naturalistes i la restauració corresponsable: els productes de les botigues i els aliments oferts han de seguir la línia del nou model de Zoo, de la filosofia conservacionista intrínseca de la institució i de la ciutat. Al mateix temps, caldrà garantir una millor accessibilitat per a totes les persones amb diversitat funcional per tal que la seva experiència sigui igualment enriquidora. MAMÍFERS AQUÀTICS

Per últim, voldria comunicar-vos que al llarg del present mandat l’Ajuntament de Barcelona ha encetat un debat sobre el manteniment de dofins a la ciutat que ha acabat amb la voluntat de prescindir-ne i buscar un millor destí per a aquests animals. En aquest sentit, voldria dir-vos que certament aquelles instal·lacions modèliques que hi havia a finals dels anys seixanta han quedat caduques al nostre Zoo i no garanteixen el millor benestar possible per als nostres estimats dofins, per la qual cosa treballem amb força per trobar-los una nova llar. Tot i així, el compromís diari, cada cop més fort, en la lluita per la salvaguarda dels mamífers aquàtics en diversos projectes de conservació fa que no ens desentenguem en absolut respecte a la custòdia d’aquests magnífics animals.

AMICS DEL ZOO

El Zoo de Barcelona som tots, sou vosaltres, és Barcelona i és tothom qui s’estimi la fauna i la natura. Sense les persones i les famílies que conformem el Zoo Club tot aquest canvi no serà possible. Per aquest motiu us demanem que enfortiu el vostre suport en aquest procés i la vostra confiança en aquesta nova singladura. Treballem per la natura!

ANTONI ALARCON DIRECTOR DEL ZOO DE BARCELONA “La voluntat és que el Zoo de Barcelona esdevingui el punt de trobada de la conservació de la fauna autòctona mediterrània, de la seva recerca i de la seva divulgació.”

PRODUCCIÓ: Blue Globe Media S.L. Producció executiva: Francesc Castanyer i Anna Lladó. Redacció: Anna Lladó i Elena Martínez Batalla. Correcció: Xavier Rodríguez. Disseny i maquetació: Montse Dormuà (EstudiCreatiu). info@blueglobe.media • www.blueglobe.media

EDITADA PER ZOO DE BARCELONA Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Telèfon: 93 225 67 80 • Fax: 93 221 38 53 Correu-e: zoobarcelona@bsmsa.cat • www.zoobarcelona.cat

IMPRESSIÓ: Editorial Mic. Dipòsit legal: B-30671-98 ZOO CLUB Parc de la Ciutadella s/n · 08003 Barcelona Telèfon: 93 225 67 86 Correu-e: zooclub@bsmsa.cat

El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció, sense autorització de l’editor.

REVISTA ZOO BCN · Barcelona 2018

NOU PLA ESTRATÈGIC DEL ZOO

La llúdriga (a dalt), la trenca (a baix, a l'esquerra), la tortuga (al centre) o les papallones (a la dreta) són algunes de les espècies que el Zoo vol preservar. Zoo de Barcelona

Un nou model de Zoo basat en la recerca, l’educació i la conservació de la biodiversitat

El projecte prioritza la fauna autòctona i amenaçada

La proposta del nou pla estratègic, presentat pel director Antoni Alarcon, vol convertir el Zoo de Barcelona en el Zoo de la Mediterrània per excel·lència, reforçant el seu arrelament al territori. El projecte es va presentar al març de 2018 i els darrers mesos els patrons de la Fundació Barcelona Zoo l’han estat avaluant per tal d’aprovar-lo aquest mateix estiu.

El pla pretén fer realitat la visió compartida d’actors socials i polítics per garantir el futur del Zoo i la seva funció de servei públic amb una revisió a fons de les bases de funcionament. Aquesta visió compartida és fruit de la feina feta pel Grup de Treball del Zoo, que advoca pel benestar dels animals com a element imprescindible. El pla estratègic vol consolidar el Zoo com a referent en l’àmbit de la fauna salvatge local i propera geogràficament en el marc de la conservació de la Mediterrània. Alguns exemples d'això són el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), trenca (Lanius minor) a les Terres de Ponent, tortuga de rierol (Mauremys leprosa), els amfibis a l’Empordà, el seguiment de la llúdriga (Lutra lutra) al Besòs, el seguiment dels rorquals (Balaenotera physalus) del mar catalanobalear, les papallones a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com el fartet (Aphanius iberus) al delta del Llobregat, la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) o bé la reintroducció del ferreret (Alytes muletensis) a Mallorca. El projecte ha pres com a referència els treballs d’altres zoos com ara els de Nova York, Londres i San Diego.

Eixos de desenvolupament

El pla estratègic estableix tres eixos de desenvolupament que són el pilar del projecte i que han de servir per garantir la conservació de la fauna autòctona i amenaçada, la recerca i la funció educativa del Zoo. Amb el que defineix com un projecte de transformació de la ciutadania, la institució pretén preservar la biodiversitat del territori.

• La conservació d’espècies que estiguin amenaçades o en perill d’extinció

En aquest eix s’estableixen tres criteris que comportaran la reestructuració del nombre i les espècies acollides actualment al Zoo:

1. Prioritzar les espècies de la fauna autòctona, passant del 15% a més del 30% del total en una primera fase.

2. Prioritzar les espècies amb un alt nivell d’amenaça a la natura, passant del 22% al 40% del total a curt termini.

3. Prioritzar les espècies per a les quals existeixin plans de conservació.

A més, es potenciaran els projectes in situ i els acords amb centres de recerca i administracions locals de tot el territori. Aquest any, el 69% de la dotació econòmica per a projectes de conservació in situ es destinarà a fauna autòctona, el 23%, a fauna al·lòctona, i un 6%, a altres. Igualment es potenciarà la conservació ex situ, centrant-se en la preservació d’espècies en perill d’extinció i vulnerables, tant autòctones com al·lòctones. • L’impuls a la recerca

Es doblarà el pressupost per a la recerca i la conservació in situ i s’establiran línies de col·laboració amb institucions científiques i acadèmiques. Així, el Zoo s’incorporarà al pol de la ciència i l’ecologia del país.

• La intensificació de la funció educativa del Zoo

L’objectiu és que la visita al Zoo no es limiti a l’observació d’un conjunt d’instal·lacions amb animals, sinó que esdevingui una experiència completa que ajudi a adquirir coneixements nous, que emocioni i que mogui a l’acció durant l’estada a les instal·lacions, abans i després.

La funció educativa es transmetrà a través d’espais com el del tritó. Zoo de Barcelona.

El Zoo aposta per la sostenibilitat i pel benestar animal

La direcció vol que el Zoo sigui un referent en matèria de sostenibilitat i benestar animal, i redistribuir els espais per tal d’aconseguir instal·lacions estructurades en termes de biomes —una àrea geogràfica que comparteix fauna, flora i condicions climatològiques— i tàxons —grup d’organismes emparentats—. Es crearan nous espais com ara el bioma de la Mediterrània, el centre de biodiversitat marina o el pavelló d’invertebrats. D’altra banda, es finalitzarà el bioma de la sabana del Sahel i el d’insularitat de Madagascar. A més, es millorarà la resta d’instal·lacions i s’establiran nous equipaments imperatius per a la funció eficient del Zoo: nova àrea d’educació, àrea logística o xarxes de servei. El projecte preveu una inversió de 64,6 milions d’euros fins al 2031. D’altra banda, el Consell de l’empresa de serveis municipals B:SM ja va aprovar una partida de 7,5 milions per a millorar les actuals instal·lacions i garantir-ne la funcionalitat i durabilitat. Es crearan nous espais com el bioma de la Mediterrània o el centre de biodiversitat marina